Marell Jordi, bona tarda.
Espera.
Ai, què, queda bé, va?
Bona tarda.
Què tal?
Avui un programa molt poc curt,
un programa patatero,
acompanyat, gràcies al monogràfic...
Bé, jo no sé per què parlo tant.
Complim les nostres promeses, vam dir.
El dia que parlem de la patata
amb motiu de l'any internacional de la patata,
que és el enguany,
farem el programa menjant patates xips.
Jo hauria preferit una bona truita de patates,
casolana, feta a casa.
Això s'ha vist, i el Manel ho fa.
Aquí hi ha unes...
Unes sensations, no diré la marca per no fer propaganda.
Home, que estan bones, però no deixen de ser mitja artificial.
No, no, home, però recomanem 100%, eh?
El gust del pollastre amb llimona i el...
Com es diu, tomillo, en català?
Farigola.
I farigola.
Tomillo.
Boníssimes.
Tomillo.
És que fan patates de tot.
Però no ens parlaràs de varietats de patates.
No, no parlem de varietats de patates.
Benvinguts al No em vinguis amb històries,
al programa de divulgació històrica.
Avui...
Més patateros que mai.
Més patateros que mai.
Aquesta setmana comencem per dos efemèrides,
ja que el senyor Manel ha volgut, doncs,
resoldre...
El deute que tenia pendent.
El deute que tenia, i apuye'ns porta dos efemèrides.
La d'aquesta setmana i la de l'anterior.
Te'n dones compte lo complidós que són?
Sí.
Molt.
Jo ja no me'n recordava, Manel,
que la setmana passada et vas a tirar l'efemèride.
Tu paties.
Sí, sí, no podia dormir, no podia dormir.
Després, una cita o una frase qualsevol
signada per un senyor molt dolent
que va protagonitzar la història recent
de la història d'Espanya.
El monogràfic dedicat a un tresor enterrat.
I no parlem dels pirates del Caribe,
sinó de la patata.
Curiositats relacionades.
Què veu?
Hi ha dues opcions.
O voleu curiositats de la patata
o voleu curiositats de la forquilla.
Com vulgueu.
Podem fer les dues, no?
Són llargues, eh?
La patata.
I de la patata en tenim molt.
Sí, jo crec que...
Vale, doncs monogràfic.
Avui fa cent anys a Tarragona.
Molt bèl·lics, molt bèl·lics.
Molt bèl·lics.
O bèl·lics.
Bèl·lics, bèl·lics.
Bèl·lics.
També, com és habitual,
notícies, agenda, ETC
i com darrerament no era habitual,
però avui ja ho torna a ser,
parlem d'un llibre.
El dia de la batalla,
la guerra en Sicília i en Itàlia,
1943-44,
signat per Rick Atkinson.
Jordi, t'has afaitat.
Sí, m'he afaitat.
Està guapo, no?
I la propera setmana...
Jordi, està sempre guapo,
s'ha fet, o no?
A mi m'agrada.
No està mal, eh?
La propera setmana
notaré un altre en canvi
a la meva vida.
T'ha fet ara's look-up?
No.
Ja anirem.
Som-hi.
Afemèrides.
26 de març de 1827.
Mort Ludwig van Beethoven.
A tant.
Gràcies, Jordi.
Ve a acompanyar musicalment.
Doncs sí, va ser un 26 de març de 1827.
Estava molt fotudet, de feia temps,
i va fer un viatge a Viena
amb poca roba,
en un carruatge destapat
i de l'home va acabar...
Bueno, se va morint.
Va pillar un agustí per fort.
Molt fort, molt fort.
I va acabar morint-se.
Este geni de la música
de tots els temps,
autor de...
Que rius, és veritat?
De tots els temps.
Home, no et fiques en...
No et fiques en Beethoven.
Sí, sí.
No et fiques en la tortosí, tampoc, que...
No.
És veritat o no?
Sí, no.
Vale, vale.
De finals del 18, principis del 19.
A veure, quantes coses has composat tu, Jordi?
És igual, deixem-ho estar.
Bueno, l'autor de l'equip de Sifonia...
Sifonia.
De Sifon.
Sinfonia.
La del tatatatán, que dius tu, no?
O aquella famosa...
Això se va, l'equip O.A.
Quarto movimiento de la novena Sinfonia,
la Oda a l'Alegria.
En passa amb una patata d'aquestes.
En fi, coses del senyor Beethoven que moria,
tal dia com fa una setmana de l'any 1827.
Déu de saldada.
I ara passem a l'efemèride d'avui.
La que toca avui.
Que avui toca.
Efemèrides.
1982.
Argentina envaeix les Illes Malvines.
Vos recordeu de la Guerra de les Malvines?
La senyora Thatcher.
Sí.
Doncs aquell trosset d'illes, de roca,
estan invadibles des de l'any 1833
per la força, pels anglesos,
que són una gent molt esteruda.
I els argentins diuen que allò
forma part integral, indivisible, del seu territori.
Que, per cert, també són esteruts.
També ho són esteruts.
I què va passar?
Doncs que el 2 d'abril de l'any 1982,
fa 26 anys,
Jordi m'acaba de prendre una pataca que tenia a les mans,
la Junta Militar,
que estava governant en mà duríssima
a l'Argentina des de feia 6 o 7 anys,
va decidir invadir les Illes Malvines
per, podríem dir, dissimular una miqueta
la greu crisi econòmica que vivia el país.
Se pensaven que els anglesos no en farien cas,
però la senyora Margaret Thatcher
li va enviar tota la flota anglesa
i després d'uns quants mesos de guerra,
de fet, va acabar el 14 de juny del mateix 1982,
els anglesos van recuperar les Malvines.
649 militars argentins morts,
255 britànics i 3 civils de les Illes.
Quines van ser les conseqüències d'aquesta guerra?
Doncs bé, que la Junta Militar Argentina va caure,
després va vindre ja el senyor Alfons Gines,
va restaurar la democràcia
i per part anglesa la victòria en aquesta guerra
va reforçar i moltíssim el govern conservador
de la senyora Thatcher,
que va ser reelegida en les eleccions
de l'any següent, de l'any 83.
Ai, la pàtria.
No en vinguis amb històries.
Una frase qualsevol.
Espera, aquesta frase la vull dir
minxant xips.
No, no, no, Manel.
Sí, mira.
A veure, jo començo a estar una mica fart de les patates.
Calla, que estan boníssim.
Es diu...
En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo
han alcanzado las tropas nacionales y sus últimos objetivos militares.
La guerra ha terminado.
Francisco Franco, 1 d'abril de 1939.
Molt bé.
Ja sabeu qui era el senyor Francisco Franco,
un senyor que el 18 de juliol del 36
iniciava una insurrecció contra el govern legítim de la república.
Bueno, ell i molts més, eh?
I ell i molts més.
Ell encapçalava.
I doncs que entre el 36 i el 39, fins al 1 d'abril,
en què va signar aquest darrer comunicat de guerra,
que avui ho protagonitza,
la nostra frase qualsevol,
una cita que potser no és ben bé certa del tot,
ja que hi va haver resistència en forma de guerrilla,
una resistència republicana fins al final dels anys 40,
i per molta gent la guerra no va acabar perquè va seguir la dictadura
i potser va ser pitjor la dictadura que no pas la mateixa guerra.
Però avui crec que no cal recordar la cita, no?
Jo diria que no, no?
No.
A la memòria de tothom.
O trobo a la mariposa.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
La història de la papa.
Molt bé, la papa.
A Amèrica llatina li diuen la papa,
a les Canàries també la papa,
aquí diuen patates, a València creïlles.
Creïlles?
Creïlles, sí, sí.
Si alguna vegada parles amb el valencià i deixen el mot creïlles,
i no saps què és, són patates.
I a tortosa?
Les tromfes.
Pataques.
Pataques, molt bé, les pataques.
Les tromfes, la marmetgia, etcètera, etcètera.
Són formes d'anomenar el Solanum tuberosum,
que és un tubercle comestible d'origen endí,
que ha estat bàsic per a l'alimentació de molts pobles
des del descobriment d'Amèrica,
i és la base avui en dia de molts plats,
també de molts plats ja elaborats,
com aquestes bosses de patates,
que avui també ens acompanyen,
a més a més, de la nostra fantàstica audiència.
Aquí van arribar,
arran del descobriment d'Amèrica,
però allà eren importants,
tan importants per a l'alimentació?
Parlem dels orígens.
La història de la patata,
o en aquest cas de la papa,
perquè els indígenes nord-americans,
li dèiem papa.
Comença fa aproximadament uns 8.000 anys,
a prop del llac Titicaca,
que està a uns 3.800 metres sobre el nivell del mar,
a la cordillera dels Andes,
Amèrica del Sur,
entre la frontera de les actuals Bolívia i Perú.
Allí, segons se'n revelen diferents investigacions,
les comunitats de caçadors i recolectors que hi havia,
que havien poblat el sur del continent
aproximadament uns 7.000 anys abans,
van començar a domesticar les plantes silvestres de la papa,
que es donaven amb bonància,
als voltants del llac.
En el continent americà, avui en dia,
hi ha unes 200 espècies de papes silvestres.
200?
Silvestres?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Silvestres.
Però va ser als Andes centrals,
on els agricultors van aconseguir seleccionar i millorar
el primer del que hauria de convertir-se
en els mil·lenis següents,
en una assombrosa varietat de cultius de tubercles.
En realitat, el que avui es coneix com a papa,
Solanum, espècie tuberosum,
conté apenes un fragment de la diversitat genètica
de les 7 espècies reconegudes de papa
i les 5.000 varietats que es segueixen cultivant als Andes.
Si bé, els agricultors andins van cultivar moltes...
Moltes...
Com diríem, ara?
Hortalisses, verdures...
Verdures, sí.
I cereals, com la tomàquet, que tampoc es coneixia a Europa,
els frijoles, el blat, la moro...
Les seves varietats de papa eren particularment adequades
a la zona del vall Quechua,
que s'estenen a les altures de 3.100-3.500 metres
sobre el nivell del mar,
al llarg de les vertents dels Andes centrals.
Els pobles andins hem de dir
que consideraven la regió Quechua
com la zona civilitzada.
Però els agricultors també van produir una espècie de papa
resistent a les gelades
que va sobreviure a la tundra alpina,
a la regió de la Puna, a 4.300 metres d'altura.
És a dir, trobem que la patata o la seva papa
era, en aquest cas, un tubercle
que era molt habitual a la zona andina.
La seguretat alimentària que oferia el blat i la papa,
consolidada a través de la irrigació i la construcció de terrasses,
va permetre que sorgís al voltant de l'any 500 després de Cris
la civilització uari, a les terres altes de la conca d'Ayacucho.
Per aquesta mateixa època,
la ciutat estat de Tiahuanaco
es va formar a prop del llac Titicaca
gràcies a una gran mesura
a la seva avançada tecnologia en l'agricultura,
en concret en els camps aixecats,
que són parcel·les elevades,
bordejades de canals de rec,
la productivitat de la qual
s'ha estimat que eren unes 10 tones per hectàrea.
Es considera que la pugeu,
al voltant de l'any 800 després de Cris,
al moment de màxim esplendor,
aquesta ciutat estat va tenir al voltant
de mig milió d'habitants o més.
O sigui que la patata és això,
va propiciar que com que era una font d'aliment estable,
va propiciar això que sorgessin civilitzacions.
Com que també apareixia de forma silvestre,
doncs era fàcil també de cultivar.
El cereal potser és una mica més tiquis-miquis,
però en això, en una quantitat,
o en un espai reduït de terra,
produeix molta producció,
perquè si diu que arribava a produir 10 tones per hectàrea,
una hectàrea, per fer-te una idea,
són com a dos camps de futbol.
És un terreny que no és molt i molt gran.
Produir 10 tones és molt.
En 10 tones alimentes molta gent durant molt de temps.
D'una manera una mica avorrida,
però vaja,
tot el dia menjant patates,
però vaja.
Però no es moren.
Per aquesta època,
els cinques van adoptar i millorar
els avenços agrícoles de les cultures anteriors,
de les zones etnines,
i van donar especial importància
també a la producció de blat,
però la papa va ser decisiva
per la seguretat alimentària
també del seu imperi.
De l'imperinca.
De l'imperinca.
En aquest cas,
també s'ha de dir...
Perquè les emmagatzemaven, no?
Sí, a més a més,
tot s'ha de dir,
també les emmagatzemaven,
sobretot la papa,
que era dins l'imperinca
un dels principals articles alimentaris
utilitzats per a alimentar els oficials,
soldats, esclaus,
és a dir,
bona part de la població,
així com una reserva
per a casos d'emergència
quan les collites de blat
o les collites d'altres,
de frijoles, tomàquets, etcètera, etcètera,
doncs...
De blat de moro.
De blat de moro.
Clar, les assecaven i les congelaven.
Sí, sí.
Però van arribar els espanyols.
Bueno, ja havien arribat,
però la invasió espanyola
l'any 1532
va posar fi
a la civilització inca,
però no va poder amb la patata.
Els espanyols ja van veure
que allò era...
Sí, sí,
que allò era or.
Potser anaven darrere
de l'or del dorado,
però no van aconseguir-lo,
però van aconseguir
en aquest cas la patata,
perquè al llarg de tota
la història andina,
la papa en totes les seves formes
ha estat profundament
lligada a l'aliment del poble
i ha desenvolupat un paper central
en la perspectiva andina del món.
Per exemple,
el temps...
El temps.
El temps es media
pel que era necessari
per cuinar les papes.
Ah, sí?
Sí, pel temps necessari
per cuinar les papes.
i ara les vindré,
cinc bollides.
Sí, cinc bollides,
per exemple.
Que guai.
Sí, sí.
Els camperols
d'algunes parts
dels sanders alts
segueixen mesurant la terra
en topos,
que és la superfície necessària
perquè una família
cultivi les papes
que necessita
i els topos
són més extensos
a major altura
o necessita
deixar-se en guaret
per més temps.
Aquests camperols
classifiquen les papes
no només per la seva espècie
i veritat,
sinó també
pel ninxo
l'ecològic
on es produeix millor
i no és res estrany
trobar quatre o cinc espècies
cultivades
en una mateixa
en una mateixa parcel·la.
Per tant,
els topos
és la superfície
que una família
necessita
per cultivar les patates
per cultivar les patates.
I les mesures
del territori
a les zones
més altes dels sanders
es mesuren en topos.
Imagina't tu
la importància
de la patata
que el temps
i la superfície
de terreny
es mesuren
en funció
de la patata, no?
Potser d'aquí ve
la paraula
totopo.
Sabeu que són
els totopos?
No.
Són, almenys
es diuen així
a Mèxic,
el que nosaltres
anomenem
nachos.
Nachos, val.
Ja està.
És un apunt.
És l'aportació
de la Núria
de la setmana,
plavo.
Gràcies.
El cultiu
d'aquest tubercle
segueix sent
avui en dia
una de les activitats
més importants
de la temporada
agrícola
prop del
llacti ticaca
on la patata
o la papa
és coneguda
com a mamà i jata
o mare
del creixement.
La difusió
de la patata
us preguntareu
com va sortir
del continent.
En baixeix.
Ja hem deixat anar
una mica
de la conquesta
espanyola
a partir
de l'any
1532
però des
al Sández
cap a la resta
del planeta
sembla una aventura
però una aventura
que va començar
amb una tragèdia.
La conquesta
espanyola del Perú
va començar
entre l'any
1532
i 1572.
Va destruir
la civilització
inca
i va causar
la mort
ja sigui
per la guerra
malalties
o per
desesperació
de bona part
de bona part
no
de més
de la meitat
de la població.
Els conqueridors
van arribar
amb buscador
però el veritable
tresor
que es van emportar
cap a Europa
va ser
el Solanum
Tuberosum
és a dir
la papa
la patata
les creïes
la tromfa
però se'n van emportar
però clar
la gràcia
estava en conrear-la
aquí
a Europa.
La primera consistència
del cultiu
de la patata
a Europa
data de l'any
1565
a les Illes Canàries
territori
de l'estat espanyol
com ja sabeu
curiós
que en aquest
que les Illes Canàries
no s'anomenin patates
sinó s'anomenin papes
també hi ha bona part
d'en els Illes
s'anomenen papes
per l'any 1573
es cultivava la papa
ja a la península ibèrica
al poc temps
Europa es va posar de moda
fer regals exòtics
d'aquests tubercles
de la corona espanyola
al papa de Roma
que quan diem papa de Roma
no volem referir-nos
a la patata de Roma
de Roma
al nunce apostòlic
de la ciutat de Mons
i d'aquí
a un jardí botànic
de Viena
es regalàvem patates
plantes de patata
patateres
era una cosa exòtica
era un producte exòtic
que venia del nou món
i així
l'any 1597
ja es podien trobar
patates a Londres
que van arribar
a França
també
i als Països Baixos
pocs anys després
però
quan la planta
la patata
es va incorporar
al jardí sotànic
i va entrar
a les enciclopèdies
dels herbularis
també
curiosament
l'interès
per aquest producte
per aquest tubercle
va disminuir
la histocràcia europea
admirava les flors de la papa
però considerava
que els tubercles
només seran aptes
per als porcs
i als indigents
menjar pel poble
veure una patata
molt atractiu
molt atractiu
a menys que no siguis
un seguidor
d'algunisme
d'aquests del segle XX
i vegis formes
fantàstiques
potser no és massa atractiu
però bé
també deu tenir
la seva gràcia
la seva gràcia
sí, sí
perquè
no totes les patates
són iguals
però té la seva gràcia
per a vosaltres
per a la histocràcia europea
de l'època
de l'època Roma
a més a més
va començar a córrer
la idea
entre els camperols
que la patata
era verinosa
però
va ser
precisament
quan s'iniciava
l'època dels descobriments
a Europa
i entre
que es va començar
a apreciar
la patata
com un aliment
veritablement
bo
pels mariners
que
el portaven
per consumir-los
durant les seves
llargues travessies
i així
curiosament
va ser com va arribar
a l'Índia
va arribar a la Xina
i va arribar al Japó
a principis del segle XVII
i fins i tot
acceptant que la patata
és lletja
i que no era xic
bueno
la necessitaven
per a més
és un tubercle
que és un aliment
que no es fa malbé
que dura molts i molts mesos
si està ben tancat
protegit
de la llum solar
i tal
pot estar molts mesos
i això els interessava
clar
els mariners
també
que després en parlarem
la patata va rebre
inesperadament
una gran acollida
a Irlanda
on va resultar
adequada
per al clima fresc
i el sol humit
els emigrants irlandesos
també van portar
aquest tubercle
i el nom de
papa irlandesa
amb el nom de papa irlandesa
Amèrica del Nord
a principis del segle XVIII
i per què dieu
que és inesperadament
l'acollida?
perquè després en parlarem
és a dir
d'Amèrica del Sud
va arribar a Europa
Europa es va difondre
es va dispersar
per tot el territori
partint de Canàries
i d'Irlanda
va tornar cap a Amèrica
però en aquest cas
cap a Amèrica del Nord
on no era important
on no existia
pel que dieu
es pot conrear
amb molts
clar té la virtut
de poder-se conrear
a qualsevol lloc
potser per això
s'ha anomenat
l'any 2008
any internacional
de la patata
com anys anteriors
havia estat l'arròs
o altres productes
pregunta
pregunta
sabeu on són molt famoses
aquí a la província de Tarragona
les patates
les patates de?
Prades
molt bé
que ja faig la compra
quin color són?
marronetes
com totes
claretes
marroclar
beis
vermelles
sí senyor
són vermelles
perquè la terra de Prades
és vermella
és especial
sí que diuen que són bones
curiós
gràcies Manel
és l'aportació
del Manel
al monogràfic
ara en saltarem una mica
perquè
és llarg
aquest monogràfic
sí sí
ens falta temps
i parlarem
de la fam
de la patata
la què?
de la fam
de la patata
i anem
directament
a Irlanda
ja que
l'èxit
de la patata
a Irlanda
va resultar ser
una naveia
de doble
de doble fulla
a Irlanda
doncs
unes quantes varietats
genèticament
uniformes
de patata
portaven el 80%
del consum
de calories
això estem al segle XIX
bàsicament
menjàvem patates
estem al segle XIX
i de 1840
aquestes varietats
van estar
indefenses
contra
contra
una malaltia
contra un fong
que va
destruir
durant
temporades
seguides
les patates
o els conros de patata
entre l'any 1845
i 1848
la fam
de la patata
irlandesa
va causar
la mort
d'un milió
de persones
la catàstrofe irlandesa
va motivar
la recerca
de veritats
més productives
i resistents
a les malalties
podem dir
que també
la vena de les morts
va produir
que molta gent
també marxés
d'Irlanda
dirigint-se
cap a
sobretot
cap als Estats Units
clar
depenien només
d'un conreu
d'un cultiu
i a més
fràgil
en aquest cas
i llavors
a la que va faltar
Jordi
no va ser
un dels orígens
de la revolució
de 1848?
doncs no ho sé
sí
sí?
està segur?
va ser
una de les xispes
que va fer saltar
la revolució
que va haver-hi
l'any 1848
una revolució
per tot Europa
i una revolució
en la qual
se va
publicar
el manifest comunista
de Marx
o sigui
que en part
el comunisme
va néixer
gràcies a la patata
podríem dir
ostres
això és un titular
molt agosat
però bé
i si parlem de comunisme
també podem parlar
de colonialisme
i migracions
perquè gràcies
al colonialisme
i a les migracions
europees
la patata
també va arribar
a tots els racons
del món
els governadors
de les colònies
els missioners
i els colonitzadors
van portar
el cultiu
de la patata
a les planes
de Bengala
el delta del Nil
a Egipte
els mons
a l'Atlas
a Marroc
i també
fins a Nigèria
els agricultors
emigrants
van portar
la patata
també cap a Austràlia
inclús a Amèrica del Sud
on es van establir
a Argentina
i Brasil
és a dir
les noves varietats
ja modificades
aquí o a Europa
podríem parlar també
però no ho farem
per falta de temps
de com es va desplaçar
pel centre d'Àsia
on va seguir
en rutes més antigues
i des del Càuques
va arribar
a l'altiplà
d'Anatòlia
a Turquia
des de Rússia
cap a Occident
a la Xina
i així fins a la península
de Corea
i finalment
podem dir
que també al segle XX
la patata
es va convertir
en un element
d'abast mundial
la cuita anual
de la Unió Soviètica
bé
la Unió Soviètica
ja no existeix
va arribar
a uns 100 milions
de tones
els anys
immediatament
posteriors
a la Segona Guerra Mundial
moltes superfícies
de terres agrícoles
d'Alemanya
i de la Gran Bretanya
es van destinar
a la producció
de patates
i països com
Belarus i Polònia
produïen
i segueixen produint
més patates
que no pas cereals
home
veiem que al llarg
de la història
la patata
ha estat un aliment
base
en plan d'alimentar
a dojo
però ara
la patata
és un aperitiu
també
sí
no
és un aperitiu
és una de les formes
d'aperitiu
però
és molt popular
quan la patata
ha agafat aquest toc
així una miqueta
xic
home tu perquè has viscut
en els darrers
30 anys
us estic
perdoneu
us estic donant peu
al segon paràgraf
doncs la patata
la patata
s'ha convertit
avui en dia
en un aperitiu
però
no ve d'avui en dia
ben bé
l'any 1920
la invenció
del pelador mecànic
de patates
va contribuir
a la fabricació
de les fulles
aquestes
tan finetes
tan finetes
que cruixeixen
a veure Manel
un moment de silenci
de la patata
molt bé
i això és gràcies
al pelador mecànic
de patates
del 1920
és que és veritat
perquè si no seria impossible
que va fer que
la patata
es converteix
en l'aperitiu
de més venut
als Estats Units
inclús
bé
grans cadenes
com
bueno
no cal dir
McDonald's
McDonald's
i altres cadenes
a veure si
penses que
depenen de nosaltres
que els hi fem publicitat
és veritat
no tindrien sentit
sense la patata
o diu que
es van gastar
un munt de diners
no?
per perfeccionar
per perfeccionar
les patates
fregides
a la francesa
que seria
aquestes
fins a arribar
la fórmula
que tenen
que no coneix
les patates
o la firma
canadenca
McCain
que va començar
a produir
patates
fregides
a la francesa
congelades
l'any 1957
fa quatre dies
i que
avui ja
distribueix
a tots els continents
és que
sembla una anècdota
però jo trobo
que és molt curiós
perquè ha de ser
un aliment
bàsic
de o menjo això
o passo gana
a passar
a nivells
de sofisticació
que estem menjant
ja us dic
patates
amb gust
de pollastre
al forn
amb llimona
i farigola
exacte
el que deia ell
Jordi
fa 30 anys
que vivim
o 35
no hem vist
abans també el pa
avui en dia
el pa també és una cosa
que pots prescindir
abans el pa era una cosa
amb el pa també passat
i avui en dia
hi ha 12.000 varietats de pa
varietats
i en pots comprar
o no en pots comprar
però abans
el pa era absolutament necessari
i si sencaria el pa
hi havia una crisi
o aquí mateix
faltaven les patates
i es moria un milió
de persones de fam
però no tot és el primer món
sinó que també
hi ha altres mons
dins del nostre planeta
des del deceni de 1960
el cultiu de la patata
també va començar
a estendre's
al món
de desenvolupament
a la Índia
a la Xina
a Bangladesh
a l'Àfrica subsahariana
on per exemple
la patata
és l'aliment favorit
de moltes ciutats
i bueno
amb l'agricultura urbana
i un cultiu important
en terres altes
del Camerún
que anem a l'Agui
Ruanda
etcètera
com veieu
la història de la patata
és molt interessant
i si teniu
alguna pregunta
concreta per fer
la podeu fer ràpid
i abans de tancar
i si no
passarem a una altra història
el Manel
jo tinc alguna pregunta
per exemple
això ho has dit abans
però ho podria repetir
qui va començar
a cultivar la patata?
doncs
les últimes investigacions
s'indiquen
que les primeres patates
es van cultivar
a prop del llac
Titicaca
a la frontera
entre Perú i Bolívia
fa aproximadament
uns 8.000 anys
Déu-n'hi-do
i avui en dia
ho siguen per a tot el món
avui en dia
a tot el món
aneu on aneu
de turisme
o amb un Erasmus
trobareu patates
jo en tinc de plantades
ah sí
en sèrio?
sí
al centre on treballo
tenim patates
i que estan estupendes
que necessiten molta cura
perquè això ho pot ser
no
és que aquí està la gràcia
també
són faresteques
sí
bastant
una mica d'aigua
i tal
quants tipus de patata
quantes varietats
has dit abans
que hi havia?
actualment
hi ha uns 7.500
tipus de varietats
diferents
entre
aproximadament
2.000
són silvestres
i com a dada
també interessant
podem dir que l'any 2007
els agricultors
van produir
320 milions
de tones
de patates
o sigui que
deu ser el més important
del món
fins al punt
que clar
no podia ser d'altra manera
existeix
perquè moltes dades
d'aquestes
les hem tret d'allí
al centro internacional
de la papa
el CIP
clar
hi ha tot un
tot un organisme
dedicat a la patata
i quin diríeu que és
el país
que produeix
més patates del món
avui en dia
qui són els que ho fan
tot més a lo grande
els xinos
molt bé
la xina
seguits
de la comunitat
d'estats independents
la federació russa
i també la Índia
i
i no sé
si voleu saber
alguna cosa més
així ràpida
també és un aliment
que conteix molt
perquè és que és això
a base de
com es planta la patata
sembla una tonteria
però saps
a base de plantar
la base
el tubercle aquest
la papa de siembra
tu agafes una patata
que la parteixes
per la mitad
saps quan entre els grillets
aquells que li surten allò
ja és la nova planta
que surt
o soterres baix terra
l'has de tallar
per la meitat
talles per la meitat
o s'enceria
igual que sortiria
i la soterra
és baix terra
i al cap d'unes setmanes
surt la planta
o sigui que es reprodueix perfectament
es surt
i d'allí
l'arrel
on surten
suposo que
el que tu plantes
la planta
que nova
té aliment
per començar
a fer-se gran
després ja treu arrels
i noves patates
i és molt divertit
recollir patates
recollir patates
trobes
molt divertit
si ho fas en plan
cada dia
cada dia
però en plan
hobby
és molt
escolta
però realment són tant
perquè clar
que alimenten
val
però alimenta tot
però realment són bones
de consumir
i tant
ens aporten moltes coses
o què?
ens aporten carbohidrats
són una bona font d'energia
també contenen vitamina C
i potassi
tenen més proteïnes
que altres arrels
i tubercles
al voltant del 2,1%
i a més a més
la seva proteïna
és de bona qualitat
i correspon
a necessitats
de l'organisme
humà
però potser
i allò que diuen
que podien ser venenoses
d'on va sortir?
doncs potser no
potser no
no van tan desencaminats
els camperols
de l'època moderna
ja que les parts verdes
de la closca
i les fulles de la planta
contenen una substància tòxica
si bé és molt rar
molt estrany
l'enverinament
per consum
de patates
com a màxim
acabar molt tip
de patates
perquè no hi ha ningú
no que l'hagin matat
l'hagin enverinat
amb patates
no
com a molt
te poden tirar
una patata al cap
al cap
però tot això
no sé si et mataria
però tot això
potser
ja és una altra història
fa 100 anys
a Tarragona
anem
mal de temps
fatal
molt
molt
vale
doncs
ho deixarem
en una notícia
mira
diu
me va sortir
la foto
borrosa
com sempre
o sigui
que em perdonareu
si faig alguna
estem parlant
de la foto
del diari
del diari
no
la notícia
que apareix
del diari
Tarragona
del 2 d'abril
de 1908
avui fa 100 anys
ha producido
impresión enorme
en el mundo militar
un artículo
publicado
por el coronel
de ingenieros
Mr. Mond
en la Contemporane Review
dice el citado jefe
que un artificiero
llamado Simpson
no Bart
Simpson
un altre
ha inventado
un aparato formidable
que causaría
en el arte de la guerra
una verdadera revolución
gracias a un ingenioso
mecanismo
y a la aplicación
de la electricidad
el aparato Simpson
lanzará proyectiles
dotándoles
de una velocidad
de 13 kilómetros
por segundo
pero
ha enchufado
a la lectra
se ve que sí
las balas de cañón
del cañón eléctrico
que describe
Mond
podrán recorrer
900 kilómetros
y aboreu
el ejemplo que fica
de creer
a lo manifestado
por el articulista
de la Contemporane Review
un ejército
provisto
de los cañones Simpson
podrá
desde Londres
bombardear
a París
el aparato
es tan sencillo
que cualquiera
será capaz
de manejarlo
y su construcción
según Mont
no requiere
más artefactos
que los que
contenga
un taller
corriente
o sigue que
eso que ahora
va a ser un proyecto
que evidentemente
nos va a ser
más realitat
lo del cañón
30 años después
sí que es van
bombardejar
entre
bueno
París no
París no
pero Londres
y en las bombes
VU y V2 alemanes
o sea que aquí
se van avançar
uns 30 años
al futuro
al que vendría
después
notícies
porten un parellet
de noticias
a veros si
nos da
la primera
parla
d'un descobriment
que han fet
a París
un grup
d'historiadors
dels Estats Units
i es tracta
d'un arxiu sonor
de l'any 1860
i això quina importància
té
doncs bé
que és
la gravació
feta
més antiga
que
aquesta constància
17 anys
abans
que el senyor
Edison
i el seu fonògraf
consiguess
reproduir
son
o sigui
hasta l'any 1887
Edison
havia inventat
el fonògraf
i havia fet
la primera gravació
ara s'ha descobert
que un senyor
anomenat
Scott
de Martin Bill
va inventar
un aparell
anomenat
fonògrafo
en què
reproduïa
en una fulla
de paper
les zones
del so
el que passa
és que
aquest aparell
no tenia
o no pretenia
reproduir
ni podia reproduir
el so
simplement
gravava les característiques
en una fulla
quedaven com
unes zones marcades
ara
en la tecnologia
actual
no em veus dir
quina
però han aconseguit
reproduir-les
reproduir el so
i és un tros
d'una cançó
popular
francesa
Eau Claire
de l'Uni
i es pot
jo no he trobat
això
a París
a París
han descobert
la fulla
de l'any
1860
què curiós
és que Edison
no té fama
una mica
d'apropiar-se
dels impens
dels demets
Edison era un mafiós
un mafiós
que si feia falta
eliminar algú
l'eliminava
ah sí
sí
era monogràfic
d'Edison
el que passa
és que clar
no
no es pot
considerar
es continuarà
considerant
Edison
com la primera
que va gravar
sobre
que va fer
un aparell
que es podia
reproduir
però en fi
no deixa de ser
una descoberta
important
i l'altre
també parla
d'una descoberta
prou important
i és que s'ha
desxifrat
el text d'una tablilla
a Síria
abans de Cris
on s'explica
per què
se van destruir
Sodoma
i Gomorra
ah sí
o hi ha una explicació
al llibre del Gènesis
la Bíblia
diu que
van ser destruïdes
per pluja
de sofre
que
ja bé
els va castigar
perquè eren tots
una colla d'homosexuals
i s'ho passaven molt bé
i va destruir
les dues ciutats
doncs bé
perdó
en esta tableta
que ara s'ha desxifrat
una tableta localitzada
a finals del segle XIX
parla
sembla ser
que es tracta
d'una
d'una traducció
a Síria
d'un text
molt més antic
sumeri
on parla
d'un fet
passat el 29 de juny
de l'any
3123 abans de Cris
i que és
la caiguda
d'un gran meteorit
i que sembla ser
que la caiguda
d'aquest asteroide
hauria provocat
la destrucció
d'aquestes dues ciutats
doncs mira
que és mala sort
perquè en aquella època
no hi havia
moltes ciutats
al planeta
i a més a més
diuen que
va caure
no a la zona
sinó als Alps
el que passa
és que va generar
un núvol
calent
que es va desplaçar
i va arribar
hasta la zona
del Mar Mort
que és on
se situaven
les dues ciutats
que cita la Bíblia
en fi
són
coses que passen
coses que passen
que caigui un meteorit
i destrueixi dues ciutats
són coses que passen
és el més normal
del món
ja vorrà
estar aquí uns senyets
mentre no caigui
t'arreguna
i aquesta setmana
el senyor Jordi
us parlarà
després de diverses
setmanes
de sequia
del següent llibre
El día de la batalla
la guerra en Sicilia
i en Italia
1943-1944
que guai
i qui l'ha escrit?
Rick Atkinson
Edita?
Crítica
És una mica totxo
960 pàgines
Però té un preu espectacular
pel volumen que té
29 euros
amb 90
gairebé 30
Doncs en Rick Atkinson
en el seu moment
va ser redactor
i més tard editor
del Washington Post
durant més de 20 anys
va rebre
a rebot
el premi Pulitzer
per la seva tasca
històrica i periodística
en concret
l'any 2003
per un llibre
que tractava també
sobre la segona guerra mundial
en aquest cas
sobre el títol
Un ejército al amanecer
i que tractava
sobre el triomf
dels aliats
al nord d'Àfrica
Ara, amb aquesta nova obra
el dia de la batalla
segueix
els exercits
nord-americans
i britànics
en el seu camí
per envair Sicília
el juliol de 1943
i més endavant
per tota la península
itàl·lica
en Roosevelt i Churchill
al igual que els seus consellers militars
no ho tenien massa clar
si era rentable
la reconquesta
de la península itàlica
d'Itàlia
però en aquest llibre
ens dona
tots els matisos
és una història narrativa
feta
des de primera línia
i ens tracta
de les batalles
de Salerno
Ansio, Monte Cassino
que van ser
particularment difícils
i mortals
però també
per què no
dir que en el moment
de l'alliberament de Roma
el juny de 1944
la victòria
per fi
va començar
a fer-se una mica
visible
pels aliats
tot això
explicat en aquest llibre
el dia de la batalla
la guerra
en Sicília
i en Itàlia
1943-1944
signat per Rick Atkinson
El riotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
Encara teniu gana
encara us queden patates?
Queden patates
Doncs ara ens les acabem
Escolta, moltes gràcies
que anem tancant temes
i teníem pendent
el monogràfic de les patates
Molt bé, molt bé
Ximeno
Gràcies
Ara em sembla que ja
no tenim res pendent
Bé, alguna serraceta
Bé, això sempre
Bé
Bé
Bé
No, necessitem
noves excuses
per fer programes friquis
Podria fer un monogràfic
sobre el vi
i portem dos botellets
Eh
Què us semblaria?
Vinga, va
Té rotllo el vi, eh
També té tema, no?
Sí, si et veus dos botelles
Sí, també
Hi haurà molt de rotllo
Manel, Jordi
Moltes gràcies
Sayonara
Adéu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Béu-siau
Fins demà!