La 5 i 3 minuts
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Avui el nostre Ja Tardes en directe des de l'estand a la Rambla Nova,
l'estand d'aquesta diada tan especial de Sant Jordi.
Al costat d'un munt de llibres, un munt de roses, un munt d'autors
i sobretot un munt de gent de Tarragona i de fora de les nostres comarques
que s'apropen al centre, a la columna vertebral de la ciutat
per veure què és el que ens ofereixen en el dia d'avui, 23 d'abril.
Felicitats a tots els Jordis i a totes les Georgines que ens estiguin sentint.
Núria Cartanyada, no? Bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
I amb boníssima companyia, perquè fa una flair, ens arriba cap aquí,
cap a l'Avinguda Roma, com de xocolata, de crema pastissera,
jo no sé què és, jo no sé què és, però...
Bona companyia i molt dolceta.
Salvador Iman, bona tarda.
Bona tarda.
Et dic de tu.
Sí?
Faltaria més, tu.
Perquè tots dos tenim una edat i llavors ja...
No, no, matem-ho així.
A part que la meva superior, amb edat, però no, no amb dignitat, la mateixa que tu, tranquil·la.
Com anem? Què tal?
Bé, bé, molt bé.
Diuen que Postres de l'Arimany és un dels llibres que s'està venent més i millor.
Sí, sí, ara m'ho acaba de dir la meva filla, però m'ho he cregut.
Això ho sabreu demà, no?, que us presentaran les xifres...
No ho sé, no em preocupava. Em preocupava fer-ho, l'he fet, he disfrutat, he lograt el que volia que fos entenedor i que la gent el practiqui.
Això és important, això és important perquè ara en parlarem, però un de les avantatges que té aquest llibre és un llibre de receptes, de postres.
Sí.
Però té l'avantatge que es poden fer, no són d'aquells que et recomanen ingredients estranys que no trobes.
Sí, sí, sí.
Es poden elaborar a casa, això està molt bé.
S'ha pensat, han deixat fora del llibre els que no hi ha possibilitat, doncs, de fer-ho, de trobar elements per poder-li arribar a fer l'isterma, no?
O perquè, bueno, l'hi ha de dir de vostè, perdonir, eh, m'ha sortit així.
No, digue'm de tu, digue'm de tu, no, per favor, tu.
De receptes en tens moltes, moltíssimes.
Bueno, les receptes que hi ha aquí són unes receptes bàsiques, bàsiques que a partir d'aquí, qualsevol imaginació, pot arribar a fer coses molt, molt diferents.
I són línies, són línies de poder produir la cosa que cadascú li agradi fer, no?
És que això, això de la cuina té un puntet d'artista.
I allò de les postres, jo diria que encara més.
Bé, tot.
Tot.
Tot.
Vostès...
És preciosa la cuina, és preciosa el dolç.
Tot el que sigui, tot el que sigui composició té un gran mèrit, perquè, esclar, tirar un bistec a la planxa és maco, és bo, és sa, és fàcil, però...
Però pot quedar millor o pitjor, eh, també, un bistec a la planxa?
S'ha de fer, sabia.
S'ha de fer amb carinyo, amb cura, no?
S'ha de fer, sí.
Clar que sí.
Quants anys fa que es dedica vostè a la cuina?
A la cuina, doncs...
La cuina va entrar l'any 65.
Ah.
A la cuina va entrar l'any 65, però des de la pastisseria feia coses salades per l'any, per això.
Però entraia en sèrio l'any 65.
i quan li va començar a passar pel cap he de fer un llibre, que això també és un projecte d'aquells de l'he de fer, l'he de fer i per fi ja el tenim.
Bé, és que jo deia, per què no tinc totes aquestes coses que em pregunten, les tinc arxivades, arreglades, ordenades, per poder fer un...
No hi pensava, en un llibre.
pensava en un cosit d'aquestes coses que la gent tenia sempre a la boca preguntant-me, escolta, i això com ho faig?
Què és el que més li pregunten o li preguntaven?
Bé, coses de pasta de full, que avui es troba al mercat, un rotllo d'una pasta de full, hi ha barques molt bones,
i el que tens fet i llavors hi ha d'això.
Jo parlo dels temps immemorials quan era, bueno, que una ignorància total a nivell de carrer de lo que era cada ofici, no?
I aquest dia viure.
Avui hi ha una cultura, una cultura gastronòmica molt maca,
i la gent, més aviat, ara ja pregunten detalls d'aquelles coses que ja fan,
que tenen alguna mancança o que no els surt prou bé o...
El que passa és que també se sent a dir allò del jovent no cuina, el jovent no hi dedica temps.
Això és veritat pel que vostè ha vist?
Sí, sembla ser que sí, però amb els precuinats i amb tot això entraran.
i amb l'edat. La joventut, si és que és veritat que és una maldia, que jo ja la voldria,
doncs no que es cura pels anys, no?
Bé, és un consol pels grans, això, no pels joves.
Quina és la cosa més delicada a l'hora de fer postres?
Hi ha un ingredient, la calor, la calentó en què està el forn?
Hi ha alguna cosa, allò que sigui l'arregle d'or de la pastisseria?
Bé, com a arregle d'or ja ho donaria una cosa, ser precís amb la formulació,
amb els temps, amb les temperatures i amb tot.
O sigui, vostè haurà sentit que diria moltes vegades,
escolta, he fet aquest arròs o he fet aquest postre o això, l'he fet igual que sempre,
no m'ho hem quedat bé.
Sí, què passa?
Bé, doncs no és veritat que l'hagi fet igual que sempre.
Què mancava allí?
Per exemple, un dia una senyora deia, escolta, segons com la maonès em surt bé, segons com no.
Bé, què fas amb els ous? Els poses escalfant una mica o els treus de la nevera?
És que no és el mateix els freds que els a temperatura natural.
Ho dono com a exemple això, que hi ha molta gent que a vegades ha tingut els ous que els ha portat de la compra
i li ha sortit bé i hi ha vegades que els treu de la nevera i no li surt bé.
I diu, ui, he fet igual.
Bé, segurament que sí, però no.
Clar, perquè vostè diu ser molt respectuós amb els temps, amb els ingredients, amb les mides i amb tot.
Les receptes que trobem a postres de l'alimany en aquest llibre,
abans d'estar al llibre i d'estar aprovades, vostè les ha aprovat de 12.000 maneres.
Vull dir, abans que una recepta estigui acabada, s'ha d'anar fent provatures.
A part d'haver fet jo sempre això amb un obrador de pastisseria,
a l'hora de versar el paper vaig agafar i cosa per cosa l'he fet a la cuina de la meva dona.
A la cuina de la seva dona? Que no és la seva cuina?
Bé, a casa cuina la dona que en sap molt.
Sap què vol dir això? Que vostè fa els pastissos a la cuina però ella la neteja.
No, no, no, no. Això sí que ho tinc. Jo li deixo a la cuina com l'he trobat.
Sí, neteta i tot bé.
Sí, si no t'has perillat.
És que clar, tenir un pastisser a casa, segons com, ha de ser una mica liat, eh?
Perquè sempre allò amb la farina pertot arreu, amb els ous batuts.
Hi ha uns sistemes a treballar que no cal que això sigui veritat.
Si ets una mica ordenat, no? Es pot portar bé.
Que trobem algun postre dins d'aquest receptari que sigui típic de Tarragona?
El secret dels maginets, que ens ho dirà?
El secret dels maginets és que tenen molta, molta mantenga.
Sí.
Rubell d'ou i estan pastats al buit, al batí.
Pastats al buit, això es fa?
Sí, no, no es fa. Ho fa jo.
D'acord.
Però ho he explicat amb el buit, no hi ha cap fabricant que ho vulgui entendre.
Per què?
Perquè, imagina't si no s'hi posa, Rubell d'ou, no s'hi posa mantega,
i s'hi tira una mica d'oli en lloc de la mantega.
I la reacció que té la pasta líquida al caure sobre els plats calents és normal, com una hòstia.
Sí.
Igual, igual.
Mentre que quan hi comences a donar qualitat, que és per aquestes línies de la mantega i del d'això, del Rubell d'ou...
Sí.
O nata.
Llavors, la pasta...
Té una altra caiguda, una altra pastura.
No, la veus igual, però quan baixen els plats que l'apreten a 200 graus, rebenta tot.
S'ha produït un gas carboni, ha rebentat, i en lloc de sortir una hòstia plana, clara i d'això, surt una mantellina.
La pastisseria, a veure si vostè està d'acord, diuen que és una mica com fer química.
S'ha de ser una mica químic per ser pastisser, també?
No, no cal. Només cal que coneixis les reaccions dels productes a les temperatures, a les... al reforç.
Observar, no? Anar provant i observar.
I hi ha pasta... Bueno, també hem tingut nosaltres, ho dic al llibre, dono gràcies a molta gent, perquè hem trobat molta cosa feta, no?
Hem trobat coses verdaderament que són precioses, que no saps com les hem pogut inventar.
Per exemple, el tossinat de cel...
O que bo que és.
A més, el té a la portada, eh?
Sí.
És boníssim, el tossinat de cel.
Però, per exemple, no queden bé si el tossinet, en lloc de ser rovell i sucre, com ha de ser, el rovell porta clara d'ou, que l'esclararan malament.
Aquella goteta de clara d'ou que entra i aformenta.
Ja no queden bé, ja no queden bé.
I llavors, esclar, perquè són tan bons, però no són tan fins, però això.
Però hi va haver unes generacions que això ens ho han donat com un llegat preciós, no?
Jo, o sigui, dius, hi va haver un inventor d'això, així com, per exemple, el de la pasta de full va ser fruit de la casualitat.
Ah, sí?
Sí.
I, doncs, hi ha d'altres coses que et dius, impossible la casualitat.
Aquí s'ho han treballat, aquí ja...
Aquí s'ho han treballat, i tant, i tant.
Ho han buscat, han sabut, han tingut nas, i han sabut profundament les reaccions de cada producte, i ho hem trobat fet.
S'ha d'agrair, també, com deia vostè, doncs això, tot el llegat que ja tenim, i que molta gent guarda de tradició familiar.
Molt, molt.
A part dels maginets, hem parlat dels maginets, hi ha algun postre tarragoní dins del llibre de receptes, postres de l'ariman?
Sí, sí, tarragoní, dedicat a Tarragona, bueno, hi ha, per exemple, hi ha uns bunyols de vent, amb Gertrés, que els va fer...
El primer que els va fer va ser el senyor Joan Hernández, que va ser un cuiner de l'Hotel Europa, que estava aquí al cantó.
Sí.
Doncs aquell senyor va dedicar uns bunyols de Tarragona, de vent, amb Gertrés.
Meravellosos, eh?
Perquè normalment se li deu posar anís, o algun tipus de licor s'hi posa, i aquí, doncs, mira.
Sí, sí, però, bueno, o no se n'hi posa.
Els bunyols de vent, el clàssic, no porta cap...
Cap licor.
Es fa un forat, s'injecta crema o nata, i aquí s'ensucra per fora, i s'acaba tot.
I de totes les receptes que trobem a postres de l'ariman, quin és el postre que a vostè li agrada més?
El Pau Casals.
Què és?
El Pau Casals, aquí a la portada.
Sí? Ah, és això.
Aquest pastís de la portada.
Com ho descrivim? Què va ser això?
És el pastís que veieu a la portada, eh? És veritat, però per la gent que no té llibre davant, què és?
És...
O sigui, també ho explico a l'anècdota del per què el van fer, no?
I...
És un pastís inventat per vostè.
Sí, bueno, són una combinació.
O sigui, que veient que el... que...
Pau Casals, doncs, gran músic, no?
Cliquem aquí com el conceptua, Macià la Vedra, i això, i això.
I aquesta explicació ens va fer arribar a fer un pastís de músic dedicat al Pau Casals.
I aquest pastís de músic és lograr, i ho explico com se fa, això és un secret, però ho explico com se fa,
que tingui una homogeneïtat...
Homogeneïtat.
Ja l'hem après, ja.
Perfecte, que el menjat de la pasta aquesta, del damunt, l'apartar la llengua al paladar, té un... té un relliscar tan bo i tant...
No és biscuit, no és biscuit, és com...
N'hi ha, n'hi ha de biscuit...
Té una textura com de merenga.
A sota hi ha una planxa de biscuit.
Llavors hi ha un triturat de nous i marrons glacers.
Sí.
Cremat amb diema i cremat amb pala.
I llavors a damunt hi ha això, que és la trufa aquesta, que és la gràcia del Pau Casals, la trufa aquesta.
Molt bé.
I llavors recomanem que se serveixi, quan la tens al plat, al començar a la té al plat,
un tirai d'un raig de xocolata ben bona, calenta, damunt...
Fes el contrast aquest de temperatures.
I això és semifred, o sigui que és gelat baixero.
Molt bé. Així un Pau Casals, eh? Si mai l'hem de convidar a postres, li hem de fer un Pau Casals.
Sí, sí.
És difícil...
Si voleu, us ajudaré a fer el...
Convidar-lo a vostè a postres és difícil, que és molt...
Molt llepafils, vostè.
No, no, no, no. Jo ho trobo tot bé i tot bo.
Sí, és de bon, de bon contentar.
Sóc de la guerra, jo.
Sóc el temps de la guerra i aquests no tenim problema.
El temps de la guerra, he fet la mili, he passat per tot arreu i llavors...
I llavors vostè deu ser una mica a la cuina de la filosofia també de l'aprofitament.
Bé, és que no s'ha d'aprofitar res, però no s'ha de llançar res.
Clar.
De treure partit d'allò que tenim.
Sí, les closques d'uns garagants s'han de bullir per fer un caldo, no?
Clar.
Però vull dir que no s'ha de... no es llança res que es pugui menjar, que es pugui salvar.
Hi ha combinacions, per això hi ha aquest venut tan gran de possibilitat de menús i de gràcies.
Les postres de Larimany, un dels llibres, segons ens diuen, falta tancar el dia,
més venuts aquí a Tarragona d'aquest Sant Jordi 2008.
Vostè estarà signant llibres ara, no?
Sí.
On el trobarem?
Aquí baix, més avall, a la Cossetània.
Em diuen que no, em diuen que no.
A la Capona.
Cossetània és l'editorial, em diuen que és a l'estam de la Capona.
Sí.
Doncs vinga, allí serem.
A l'estam de la Capona que està, doncs, com a gairebé a la meitat de la Rambla.
Sí.
Per entendre'ns. A quina hora comença?
De 6 a 8, m'han dit que estigui allí.
Escolta, ja li va bé tot això que li facin entrevistes, clar, vostè és cuiner, és pastisser,
li fan entrevistes, el fan estar dues hores signant llibres.
Va fer la presentació pública del llibre.
Ja li va bé.
Abans, quan hi ha el temps de la guerra...
Tot va bé.
Tot s'aguanta.
Tot s'aguanta i tot s'ho suporta.
Bé, a més a més hi ha una cosa, que aquest ofici, tot el que sigui gastronomia,
ho he agafat amb una il·lusió tant, que ara quan m'he jubilat, si hagués hagut d'intendre un fobi,
un altre no l'hagués tingut. Tenia aquest com a fobi.
Sí, sí.
I després vaig trobar, em vaig casar amb la meva dona.
La de la cuina.
La que té la cuina.
La cuina a casa, sí.
Portem 50 anys amb ella i, escolti, ha sigut la parella ideal. Allò de la mitja taronja.
Perquè la seva dona tasta les postres que fa vostè, és una mica la catadora oficial.
I la meva filla.
I li peguen canya, allò de papa, això t'ha sortit massa dolç.
Això, tal.
Això és així, això s'ha de corregir, això. Sèrio, eh?
No, no, no, hi tinc una tranquil·litat gran.
Coneixent la seva filla i hi ha mocat.
Una tranquil·litat.
Molt bé.
Doncs, en fi, ah, sí, sí, tenia una pregunta per vostè.
Ens ha trucat un oient i ens ha preguntat que a veure quan traurà un llibre d'aperitius salats.
perquè aquesta oient tira més cap al salat.
Diu, jo sé que n'està preparant un.
Quan, quan?
Doncs, possiblement per Nadal.
Per Nadal.
D'hora, apunta't això, eh?
Per Nadal segurament seran...
Què seran els aperitius de l'arimany?
Els canapés?
No se sap.
Bé, sí, sí, canapés.
Canapés.
Canapés.
Hi ha com a 15 famílies canapés, uns canapés dobles,
unes tartaletes, enrotllats, freds, calents...
Vostè ja ha començat a mirar-s'ho, això?
Ja l'ha començat a preparar?
Ho tinc ja tot... com ho podríem dir, això?
Tot embastadets.
Tot embastadets.
A punt per enfornar, no?
No, falta treballar-hi molt, perquè hi vull posar moltes coses,
perquè la gent, amb el que tingui a la nevera, pugui sortir per fer un aperitiu o en una hora.
Molt bé.
Senyor Salvador Arimany, felicitats pel llibre, Postres de l'arimany.
Gràcies.
Moltes gràcies per venir.
Home, gràcies a vosaltres, que em publiciteu, em doneu notícies bones.
No, que el publicita gaire aquest llibre, que ja surt sol, la gent ja ho sap,
que està marcat i ja surt.
Li volem agrair que hagi vingut i sobretot donar-li les gràcies,
no només per fer promoció d'un coneixement que té vostè,
sinó perquè ens fa molta gràcia que ho expliquem aquesta il·lusió.
Bé, gràcies.
No res.
El trobareu a partir de les 6 de la tarda, de 6 a 8,
a la senyor Salvador Arimany, a la llibreria La Capona,
signant llibres als Postres de l'arimany.
Sílvia.
Bona cuina.
Bona cuina.
No, que anava a dir-li ja que estàvem, no?
Clar que sí.
Ens poses una miqueta de música?
Sí, sí, a més a més, a Baires de Mallorca.
I ara mirarem de parlar amb el Pep, que el tenim perdut.
No sabem bé on.
Qui dius?
Sí.
Entre roses i llibres.
Entre roses i llibres.
I parades i de tot, és normal, és normal.
Doncs mira, escoltem els ocults amb aquestes ones
i ens imaginem que són ones de xocolata o de nata,
o després de parlar de tanta postre.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
Ones, dones, que passen els teu voltant.
Dones, on estem a la que et mullet sense avisar.
Ones, dones, a dies dolces i suaus.
Dones, on estem a la traïdora està col·lidant.
Si tu vols a pescador, si tu vols marxar amb aixec,
saps que la mateixa s'hiu com el saps.
Saps que pescar no sempre va bé.
Un dia no sabràs per què.
Se dones aniran mogudes.
Vius que t'enfonsaran la barca.
per tots els nortis de pascala.
I no sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
Ones, dones, tranquil·letes i serenes.
Dones, ones demà, mogudes i tos xerrudes.
Ones, dones, tranquil·letes i serenes.
Dones, ones demà, mogudes i tos xerrudes.
I un bon dia de matinada,
la tormenta haurà minvada.
La mar és dona i és mostrèdic.
Deixa el corra i dona gràstis.
Si tu vols a pescador,
si tu vols marxar amb aixec,
saps que la mateixa s'hiu com el saps.
Saps que pescar no sempre va bé.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va ser el que va passar.
No sabràs mai què va passar.
Na sabràs mai què va passar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els demà!
El seu nom? Roser.
Què tal, Roser, com està? Molt bé.
La Roser, Josep. Digues, digues.
La Roser, que està nova.
Ah, ara que no s'ha escoltat ningú.
Ahir va ser el seu aniversari i va tornar d'un creuer, fa res.
Sí, sí, sí.
Que és la Roser Aznar? Sí, sí.
Home, Roser, l'enhorabona. Gràcies, gràcies.
Escolta'm, ja es va arribar a la postal, ja l'hem vist a tots.
Sí, sí, us ha agradat.
D'on era, per cert? D'on la vas enviar? De Roma?
Itàlia. No, la vaig portar personalment a mà.
Ah, l'has portat a mà? Sí.
Va arribar, que ja és important, eh? Sí, sí, sí.
És molt d'il·lusió. Dic que així, d'aquesta manera, segur que arriba.
Seguríssim. Dic que potser de l'altra manera
s'ha de fer i m'hi canxi.
Dic, i l'ho promès, es promès.
Dic, deixa. Escolta, Sívia, recorda,
que la Roser Aznar és la persona que va guanyar el creuer
per dues persones, que va sortir aixer
a Tarragona Ràdio, que va ser aquest creuer que van tornar.
No fa gaires dies, eh? Sí, sí, fa una setmaneta.
Una setmaneta, no? Sí, sí, fa huit dies.
Vuit, nou, deu dies, ja. Perfecte, eh, això,
a la Mar de Maco. Sí, sí, xulit, eh?
A més, saps que es va casar
el vaixell? Ah, no ho sabia, això, no ho sabia.
Sí, sí, es va casar el vaixell. Es pot dir,
Roser, no? Eh? Que el va casar el capitán.
Sí, sí, sí. Per això ho teniu programar, Roser,
o va ser així espontànic? No, ho va programar
tot el meu home. Has vist?
Sí, ho va fer tot ell. Quina sorpresa, no?
Ho s'ho va manegar i tot, ell,
xulet. I avui t'ha regalat la rosa,
l'has regalat el llibre,
com ha anat això? No, ahir m'ho va regalar
un ram de flors i avui m'ha regalat la rosa.
Ah, sí? Que detallista, eh,
Josep? Que hi va ser el meu aniversari,
el meu cumple, i avui
m'ha portat la rosa.
Bueno, me la va donar i millor dir.
Sí, per si de cas, no? Per si...
Que no se m'oblidi. No, diu
perquè no se li regalenti ningú. Molt bé.
Doncs mira, si ho podeu celebrar un pastís de Sant Jordi,
perfecte, ja, Rodó. Ah, sí, ja...
A veure si tenim sort i et toca. Quin número li toca,
Síuvia, per cert? Doncs el número 4 li toca a la Roser.
Ah, doncs mira, a veure si tinc sort.
Vinga, Roser, gràcies.
Bona tarda. Adéu-siau, adéu-siau.
Jo crec que s'animaran, després de totes les coses que has dit
del pastís, Josep.
Jo crec que les trucades, ara... Veus què et deia?
Bona tarda. Hola, Núria.
Ai, la Núria, m'ha estat.
Bona tarda, la Núria. No, que la Núria ha anat a guardar el pastís.
Ai, no, és que m'ha fet un lio.
No sé mai qui està.
Ara soc jo. Hola. Josep,
Sunyer, com et dius? Hola, què tal?
Bona tarda. Hola, t'he vist abans.
M'has vist abans? Sí. A veure, a veure.
A veure, qui és? Maricarma Domingo? No.
No? No. He vingut a buscar el postre
del senyor Salvador Miremany.
A veure, el Montse Hernández? Montse...
Una altra cosa? Montse Leandro?
Molt bé, cariño. Què me dices?
Home, he vingut jo, jo he vingut.
Parla que estàvem feinats i el meu fa corte.
Dic, eh, que estic aquí.
Jo diria que t'he vist, eh. Has vingut per la part, diguéssim,
dreta de l'estat. Sí, aquí amagadeta, jo.
Cabella Rissat? Cabella Rissat, sí?
No. No. No de sonar, macho.
Montse. Digue'm, cariño.
Això de posar un negoci, a tu te convendria?
De posar un negoci? Sí.
Oi, m'agafes amb el moment, tanco el meu dissabte que ve.
Ja ho sé, però m'han dit que te proposen des de la part alta
que necessitem peixateres urgent.
Ai. I que vinguis.
Que vinguis.
Que te desitgen a tu. No volem cap més.
No, jo és que ara mateix no estic jo d'ànims per posar res, cariño.
Doncs pensa tu.
M'ho pensaré. Vale?
Prometo pensar-m'ho.
Et fan una proposta des de la part alta, eh?
Que m'ho van dir, eh? Des de la part alta volen que vinguis.
Me volen, me volen.
I que t'estimen. Ja, mira, abans de conèixer't ja t'estimen.
Jolín.
Pa' que veas, eh? Pa' que veas.
Montse.
Diga, monica.
Rosa, ja a casa.
El què?
Rosa, ja a casa.
Mira, a mi m'han portat la rosa aquest dematí i l'he ficat al damunt del meu coixinet.
Ai.
M'han portat, perquè era al gimnàs i llavors la meva m'ha aprofitat i m'ha portat una rosa.
Has vist, Josep?
Sí.
A què tendre, eh?
Això, és per tard així.
I també cuiden molt.
Clar que sí.
Com ha de ser, com ha de ser.
Ei, jo també he comprat un llibre, l'últim del Carlos Lluís Safón.
Ah, aquest diuen que serà un altre dels triomfadors.
Sí, un bestseller.
Però aquest més aviat a nivell nacional, a nivell de Catalunya, serà un dels que diuen que es vendrà més.
A mi, a més que L'ombra del vent és un dels llibres que més m'agraden tota la meva vida.
Així, de què va aquest llibre? Així grans trets, eh? Més o menys per sobre, de què va aquest llibre?
A veure, jo aquest no ho sé perquè era comprat avui.
Però no t'he explicat l'argument abans de...
Clar, és que no t'ho puc dir. A mi m'han dit que està relacionat amb L'ombra del vent.
I L'ombra del vent se desarrolla a Barcelona i amb la biblioteca aquella que és com de coses mortes.
Però és molt bonica.
Ja, des de l'agul·l, hi ha històries d'amor molt boniques amb L'ombra del vent.
La gent se queda només amb l'aspecte històric dels llibres, no?
Però hi ha històries molt boniques, com la Catedral del Mar,
que hi ha una història d'amor d'una mare amb un fill preciosa.
Com es diu aquest últim llibre, recorda'ns-ho?
Quina?
Com es diu el llibre que has comprat?
A veure, ostres...
El de los ángeles.
El juego de los ángeles, potser?
Algo així, sí.
El juego, no? Es que no me vol dir equivocar.
És que ahir vaig veure l'entrevista que li van fer a el Buenafuén
i, saps, jo no m'he mai recordat de com es deia.
És clar, l'he dit a la casa, però jo diria que és el juego de los ángeles.
Jo l'he agafat en castellà perquè li faig un en català, un en castellà perquè no se m'avorreixi.
I aquest en castellà, l'altre de l'Església del Mar, que érem català.
Molt bé. Doncs, Montse, molt bé, fantàstic.
Avui heu complert ja amb el Diado de Sant Jordi.
Sí.
Que t'emportes el número 5? A veure si ho podem fer més rodó i endolçar una mica més al dia, eh?
Bueno, no sé, a quina hora se pot vindre a buscar això?
No, fins a les 8 no tanquen.
Fins a les 8 no tanquen, a la pastisseria directa.
Clar.
Ah, molt bé.
O sigui, una vegada que ja sabem qui és el guanyador,
trucarem a la pastisseria i que allà hi falta gent.
Molt bé.
I torna a passar per aquí que ens veurem les cares.
Josep, sí que també us han vingut a veure un munt de gent, un munt d'oients de la ràdio.
Sí, però és que no veiem ningú, perquè com que estem allà, estem dins de l'estana,
allà a la ràdio, amb l'atenció del directe i tot això, no, tampoc no estàs massa pendent.
Perquè a més passa moltíssima gent per aquí, sí que en veus molts que saluden.
Sí.
Clar, alguns es coneixen, d'altres no, però veiem molts que saluden i tu estàs per feina.
Se sap alguna cosa del llibre infantil que ha fet en Lluís Gavaldà?
Doncs jo crec que també serà un dels que tindrà aixec en aquest Sant Jordi, eh?
No sé si ja es diu com el programa, qui els va parir.
No, no, no, no recordo, no tinc ara una...
Ah, estàs embarassat?
Estic embarassat, sí.
Què el dius?
Això és la Lluís Gavaldà amb una samarreta del Supercoco molt divertida i amb una panxa.
Em pensava, Núria, m'has donat un ensurt ara mateix, eh?
Espanto, no?
No, no, jo no, ho dic pel que acabes de dir, i a més així en veu alta i per tota l'audiència.
Escolta, és el que diu el Lluís Gavaldà, eh?
Ja, ja, ja, però com no havies dit quin era títol, has dit, ha sigut embarassat.
Què m'hi dius?
Ai, què m'hi dius, Núria?
Sílvia, que anem apuntant, qui ha trucat, qui ha trucat?
Doncs ja ha trucat la Roser Aznar, la Montse Leandri, esperem més trucades, eh?
Sí? Fem una miqueta més i anem sortejant o què?
Home, doncs vinga, sí, no?
No ho sé, ho sembla bé?
9, 7, 24, 47, 67, ràpid, que això se'ns acaba.
A mi, corre!
Núria, digue-ho tu, digue-ho tu.
Hola, bona tarda.
Hola.
Qui ets?
La Montse.
Quina, quina?
Montse Fortuny.
Montse Fortuny.
Val a dir que, escolta, ha passat molta gent per aquí, per l'estam de Tarragona Ràdio,
que ens saludava, que volíem veure com fèiem ràdio en directe.
Bé, no han passat expressament, han vingut a passejar i ens han saludat.
Ens sap greu, eh? Perquè no podem estar molt per vosaltres, anem una mica de bòlit, però moltes gràcies.
Montse, llibre, rosa, com ho tenim?
Llibre.
Llibre?
Sí.
Tu prefereixes llibre?
Sí.
Però la rosa, si cau, cau, no?
Home, sí, sí, cau, cau.
Per això és una mica injust, és el que es comenta cada any, no?
Sí, sí.
Les xiques només rosa i com si no llegissim.
Exacte.
I què t'han regalat?
Però bueno, no t'ho perdis, el llibre del Salvador Imany.
Ah, sí, molt bé, molt bé.
Nena, doncs de 6 a 8 te'l pots signar, eh?
Ho tinc una miqueta cru, perquè estic treballant i fins a les 8 no tanco.
Clar.
Bé, també té l'avantatge del Salvador Imany que és fàcil de trobar per Tarragona.
Sí, això sí.
És a dir, que l'agafes un dia pel carrer i ja està.
Escolti, fermi.
Què passa?
Ets bona fent postres, Montse?
El què?
Que se't dóna bé això de fer postres?
A veure, no massa.
El que passa és que tinc una germana que li encanta fer postres, sí.
Llavors jo llegeixo bastant i ella fa postres.
Ho tenim compartit.
O sigui, tu li expliques la recepta i ella la fa.
Sí, sí, sí.
Escolta, que això té que sortir molt bé.
Llavors ella, a ella li encanta, diu que la relaxa.
Molt bé.
Escolta, i que has regalat algun llibre a tu?
No.
Ai.
Què dius?
No.
Pega-li bronca, Sílvia, pega-li bronca.
Home, això no es fa.
No es fa?
Demà, si vols, demà no ho facis.
Però avui s'ha de fer.
Avui s'ha de fer, d'acord.
Ja està, eh?
Què t'assembla?
L'hauré convençut?
T'he convençut, Montse?
M'has convençut, Sílvia.
Ah, d'acord.
Gràcies.
D'acord.
Número 6, no per la Montse?
Sí.
Molt bé.
Gràcies, Montse.
A vosaltres.
Un petonàs guapa.
D'acord, igualment.
Adéu, carinyos adéu.
Fem-ho així en plan llampec, en plan ràpid, pares, trucades i seguides.
Vinga, va, la pròxima l'agafes tu, Sílvia, a veure.
No, el Josep.
Josep.
Que parla poc, eh, Josep.
És que el Josep, sí, el tenim.
A mi, el trobo així com desencantat, eh?
Home, és que sabeu que el que estava observant ara mateix,
que comença a haver-hi camises castelleres per aquí a la Rambla, eh?
Sabeu que a dos quarts de...
Crec que ser a dos quarts de vuit, ara, no voldria equivocar-me,
però crec que ser a dos quarts de vuit.
A dos quarts de vuit, allà, l'actuació castellera a les quatre colles de la ciutat.
I ja començo a veure camises castelleres per aquí a Rambla, amunt i a Rambla, avall, eh?
S'esperen a que acabin ja tardes per començar.
He vist alguns matalassers per aquí que han anat passant, eh?
I també veig molta canalla també que porten la rosa,
veig canalleta també que porten llibres,
vull dir que no només la gent gran, sinó que avui hi ha molt d'ambient familiar aquí a la Rambla,
passejant amunt i avall, molts carrets amb canalla petita.
Això ho veus, Núria, no? Que no panen de passar carrets, eh?
O sigui que Déu-n'hi-do, eh?
Sí, que s'ha de tenir una mica de moral amb el plena que està a la Rambla,
jo sempre ho dic per portar els carrets, per anar empenyant carrets.
Els pares que vinguin... Perdó, no, digues, digues.
No dic que és molt divertit perquè hi ha pares que ja directament es carreguen a la criatura al coll.
No, no, és una opció.
Si no, l'altre, mira, a l'altre tram de Rambla, aquí no som nosaltres, no,
a l'altre tram més tocant a la Bacoba Mediterrani,
ja van ser observat que hi ha una pista d'aquestes de senyals viàries
i tu vas portar allà la canalla i et fan el circuit amb unes bicicletes.
Crec que és del servei de la... No, crec que és de la Guàrdia Urbana,
motiu de l'aniversari dels 150 anys que fan aquesta pista, aquesta activitat,
just aquí, a l'altre tram de la Rambla.
És a dir, que qui vulgui anar a portar la canalla, perfecte, eh?
Però els poden deixar allà i ells van fent i els pares també.
No, gaire estona perquè tampoc no és costi deixar-los tota la tarda.
Jo, la bona tarda, són les 4. Vinc a deixar-li el nen.
Un passeig allà al voltant de dos quarts d'11, més o menys.
No, quan s'acabin els castells tornarem, eh?
No, no, això tampoc seria plan, eh?
No és una guarderia, no?
Bé, que no hi ha més trucades. Què fem, companys?
Com que no tenim més trucades?
No, no ens han trucat.
Que ningú ven un pastís de Sant Jordi de la pastisseria Conde?
No, perquè han pensat, mira, què veu que ho fan aquests 3 xiquets?
Anem a regalar-los, no?
Recordem que és un pastís artesà, eh? Totalment artesà.
La xocolata ha només de tastar-la...
Ja el troquem amb nosaltres.
És que a mi m'agradaria...
Així quan comencen els castells ens ho mengem.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
No digues això, home, que trucaran.
Va, és que m'agradaria arribar als 10.
Sí?
Va, que truquin, que truquin, que s'anem, i vinga, va, va.
9, 7, 7, 24, perquè ho diuen ells, eh?
Ja no me'n recordo.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Que truquin, i si no volen trucar-nos, mira que la Núria...
Ai, no truqueu, no!
No, no hi ha trucada, eh? S'ha penjat.
Oh, bona tarda.
Hola?
Hola.
Ai, no, doncs no s'ha penjat.
Mira què em veia.
Com et dius?
Mar.
Hola, Mar.
Hola, carinyo.
Mar, què més?
Cossu.
Núria, digue-li alguna cosa a la Mar. La trobo així com deprimida.
No ho sé, algú li passa a la Mar.
Mar, que no t'han regalat l'arròs encara.
Sí, jo us he deixat un ram aquesta tarda allí.
Ah!
Què dius?
Ens has deixat un ram?
Sí.
Núria, no m'has dit res.
Mira, jo no l'he vist, només he vist a la nostra companyana a plaça...
Sí?
...amb una bossa carregada de flors.
No, és perigola per la Yolanda García.
Què dius?
Vale, vale.
L'Anna se l'han portat cap a la ràdio.
Cap als estudis, sí.
Cap als estudis.
Ah, molt bé.
Doncs, Marc, gràcies, eh?
De res, carinyo.
T'he dit que no per això te tocarà el pastís.
Bueno.
A veure, perquè ara a veure si farem el sorteig i que sigui que no vulgui.
Bueno.
Encara que la nostra intenció està aquí, eh?
Molt bé, guapa.
Mar, però farigola.
Eh?
Farigola.
Sí.
Molt bona, per fer xopar.
Que tens una plantació?
No, ojalà.
Antimplantada, però no tanta, dona.
Molt bé.
És molt bona, farigola, és veritat, eh?
Per condimentar cosetes.
Sí, sí.
Molt bé.
Jo també te veig pastissera, eh?
Sí?
Sí, home, alguna cosa repostaries, sí, i amb el llibre aquest del Salvador Alemany,
a veure.
Sí, a veure què surt.
El port del Salvador Alemany, a veure.
Mar, un llibre.
Que ens pots recomanar un llibre?
Puf.
Ui.
Doncs mira, l'últim que he llegit, que m'ha d'encantar, va ser Tor, la muntanya Malaïda.
Ah.
Del Carles Porta.
Molt bé.
Quin tipus d'història és, de ficció?
No, no, no, és real, és una història real.
És d'un poble que hi ha al Pirineu del Pallars...
Sobirà.
Sobirà.
Sobirà, en el qual volien fer una estació d'esquí, i va haver-hi una sèrie d'assassinats,
d'acord?
Bona.
I, bueno, es van haver-hi tres, quatre assassinats, i ara, de moment, està tot paralitzat.
O sigui, que és veritat.
Sí, sí, sí.
És una cosa que ha passat.
És una cosa que ha passat amb una història real.
És més, va sortir el 30 minuts a TV3, l'any, no me'n recordo si va ser el 91 o el 92,
i jo vaig estar l'estiu passat, i vaig trobar que va haver-hi molts canvis al poble,
i TV3 vol fer una pel·lícula.
Ona.
En relació també a aquest llibre, segurament, i a tot el que va passar.
Sobre la Montanya de Tors.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Digue'm.
Hola, hola.
Hola, què tal, Ricard?
No, Ricard?
Ai, perdona.
Josep.
Josep.
Què tal, Marc, com estàs?
Molt bé.
Escolta, m'hi has compartit... Mira, he trobat roses d'oferta.
Sí?
Liquidació.
Sí.
És a dir, que a aquesta hora, a la tarda, comença bé liquidació per aquí a la Rambla.
Hi ha uns gestants...
I què vol dir d'oferta?
de quan està normalment el preu i quan està bé.
Aquí, literalment, és l'esplai tan fructuós, i posa liquidació de roses.
Liquidació total, ja.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Què vol dir això, la liquidació total?
Doncs que queden dues roses ja i s'han de matar.
Dos?
Només dues?
Dues roses de color blau, eh?
De color blau són pressions, eh?
Sempre hem abaixat una mica de preu.
A veure, a quant les liquideu?
A quin preu?
A 3 euros.
A 3 euros?
Quant valien abans?
3,5.
3,5?
Ah, tant d'oferta, eh?
A 3,5 a 3 euros.
I els diners que recaudeu, per què són, on van a parar?
Per l'esplai.
Per l'esplai.
Què feu vosaltres a Sant Fructuós?
Eh?
Què feu a l'esplai a Sant Fructuós?
Vull dir, fem esplai els dissabtes, colònies, activitats, perfums...
Sobretot és per marxar de colònies els 10 dies.
O sigui, comprar bon material, intentar disminuir el preu perquè la canalla pugui pujar
i amb l'ajut de la ventana de roses poder comprar més material i fer més barat el preu.
Que vagi bé, eh? A veure si funciona la liquidació.
Vinga, vinga.
Josep, anem a acomiadar la marx.
Em portes el número 7, el nostre petonàs i el nostre agraïment per les roses, eh?
Bueno, carinyo, molt bé.
Gràcies, vida.
Vinga, un rau per tot.
Adéu-siau, adéu.
Núria, Josep, què reies?
Què reies, Núria?
Què t'estan fent, ja?
Que em fa gràcia el pedazo ofertón, eh?
De 3,5 euros a 3 euros.
No, que 50 cèntims són 50 cèntims.
Tot i cal, les roses blaves, la veritat és que normalment van més cares i són molt boniques.
Jo n'he vist per aquí unes de xerola, de roses així de plàstic.
N'heu vist aquestes?
De salofant?
Sí.
Sí, sí, sí.
Hi ha molts nens que em porten roses de salofant, són precioses.
I també hi ha gent que em porta com a plantetes petites, perquè aquestes em sembla que són de gaire polític, eh?
Sí, sí.
Jo crec que també, eh?
Les polítiques ja...
De l'art de Sant Màrtir, que has vist alguna rosa.
No, no encara, però sí que n'hi ha de colors, eh?
N'hi ha de colors a...
Sí, sí.
Bueno, però fem una cosa.
Tenim 7 trucades.
Josep, Núria.
Sí.
Que agafi el Josep amb alguna persona, així a l'atzar, i que li pregunti un número.
Un número de quant?
De l'1 al 10?
De l'1 al 7.
De l'1 al 10.
Hem arribat al 7.
Al 7, al 7.
Al 7, al 7.
A veure, agafarem alguna canelleta petita.
Mira, aquesta noia d'aquí, a veure si li podem fer una pregunta.
A aquesta noia li podem fer una pregunteta.
A veure, hola, hola, hola, què tal?
Com et dius?
Maria.
Maria.
Maria, mira, estem fent un sorteig d'un pastís de Sant Jordi, i ens convé algú que ens digui un número de l'1 al 7.
El 3.
Pensa-t'una miqueta, eh? De l'1 al 7.
Com vulguis. A veure, digues.
3.
Doncs mira, Maria, el 3 has dit?
Sí.
Ah, la que sort.
Com es diu aquesta noia?
Maria, Maria.
Maria.
Maria, ja has fet un tomàquet per aquí a la Rambla, què t'ha semblat això?
T'ha agradat, Sant Jordi?
Sí.
Què has vist? Explica'm què has vist.
Doncs a parades amb llibres i...
A tu ja t'han relat alguna rosa?
Molt bé, no.
No, encara no?
Ah, i hem de posar solució.
Ah, em diuen que després, eh?
Escolta, i una nena tan petita, quants anys té?
Quants anys tens, Maria?
9.
Una nena de 9 anys?
Quin llibre vol?
Què li agrada llegir?
Em pregunta la Núria, que és aquella molla que hi ha per allà baix, que quin llibre t'agrada llegir a tu?
Bastants.
Però de quins temes t'agraden?
No ho sé, depèn.
A veure, un Harry Potter, per exemple.
És que no m'he llegit cap.
Oh, un Harry Potter no, eh?
Jo és que vull saber què volen els nens d'aquest edat.
És que...
De què va?
Ah, mira, mira, la mare l'està apuntant, eh?
A veure aquest, aquest.
El reino de la fantasia.
El reino de la fantasia.
Aquest l'hem comparat avui, eh?
Aquest l'hem comparat avui.
Estàs contenta, Maria?
Sí.
Gràcies, Maria, que vagi bé.
Adéu.
Aquí hi ha dos nois més.
Hola, què tal?
Hola.
Com et dius tu?
Marta.
I aquesta noia d'aquí com es diu?
Sílvia.
Ai.
Què feu per aquí, vosaltres?
T'on va?
No, anem a buscar el papi.
Anem a buscar el papi.
Què us s'agrada llegir, vosaltres?
Quins llibres us agraden?
A tu quins llibres t'agraden?
No ho sé.
D'aventures, de còmics, de dibuixos?
D'aventures.
Ah, d'aventures, eh?
S'ha dit que hi ha així algun protagonista que faci coses aventurades, no?
Sí?
Sí.
Sí.
Sí, on que sí, eh?
Apa, que vagi bé.
Tens una rosa molt maca, eh?
Qui te l'ha regalat, aquesta rosa?
Ningú me l'ha trobat per al carrer i l'ha agafat.
Què dius?
Oh, que bé.
Molt bé.
Molt ben fet.
Un aplaudiment per a ella, doncs gràcies.
Ja ho has vist, eh, Núria?
Això és original.
Sí, Úvia.
I no és una rosa de veritat, no és que l'hagi collit d'algun lloc, no?
No, no, era d'aquelles de xarols.
S'ha trobat pel carrer i ella, clar, l'ha replagat.
I allò que diuen els pares de no agafir-ne de terra.
Ah.
Doncs us he de dir una cosa, saps per què Josep, Núria,
li preguntava especialment al Josep el nom de la nena.
Per què, per què?
Perquè la guanyadora ha estat també una altra Maria.
Quina casualitat, no?
Sí, per això deia, dic, com has dit que es deia la nena?
I jo, Maria, diu, sí.
Doncs la Maria Tudó, que ja pot anar corrents a la pastisseria Conde.
No, Sílvia, li veurem una miqueta més difícil.
A veure, què?
Ha de venir a l'estant, sí.
Maria, en tot cas, la podríem intentar localitzar per telèfon també per dir-li.
Sí, ja la trucarem.
O que es truqui, mira, ja ha trucat.
Ja truca.
Però, a veure si és ella.
Hauria de venir aquí a l'estant de la Rambla a buscar una targeteta.
A veure, companys, que tinc l'anècdota del dia, si voleu.
Hi ha un gran futbolí aquí al costat meu.
Com un gran futbolí?
Un gran futbolí, seria un futbolí allargat.
És a dir, el doble del que és habitual.
I estan fent una partida en aquests moments que en un cantó veiem el delegat del govern,
Javier Sabater, i l'altre porta a veure el govern, Megonya Flòria, el govern municipal.
Quina mena de parada és o d'estanés, això?
Doncs ja se n'estan d'una altra, diguéssim, emissora amiga, diguem-ho així, no?
Emissora de ràdio, eh, amiga, amiga.
I estan per aquí, i estan ara mateix jugant al futbolí, i això és un futbolí, doncs, diguéssim, més gran de l'habitual, eh, el doble de tamany.
Javier Sabater ve a guanyar Flòria.
I qui guanya?
Diguem, diguem.
Qui guanya?
Doncs no sé, encara estan en ple partit, eh, això no sabem pas qui guanya.
No us hi podem preguntar res, no?
No, no.
Us hem de dir que... digues, digues, perdona, Josep.
Estic una mica lluny, eh, no, seria qüestió, no arribaríem ara.
Ai, llàstima.
A dir que ja tenim a la Maria al telèfon, Núria.
Josep.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Nena, felicitats.
Gràcies.
Hombre, és que el C3 no m'agradava molt per ahir, la putada que em va fer ahir, no?
Ja ho veig, però mira, t'ha donat sort avui, és que això no se sap mai.
Sí, sí, sí, però jo m'he arribat a estimar més ahir, no?
Bueno.
Dona.
Si vols, mira, penja, penja, que tornarem a sortejar.
No, no, no, no, no.
Maria, el que passa és que te farem fer una gincama, t'ho posarem una mica difícil.
Has de passar, o tu, o deleguen algú, per aquí, per l'estant que tenim a la Rambla,
per l'estant de Tarragona Ràdio, que estem davant del Teatre Metropol,
et donarem una targeteta amb acreditació i llavors a Mallota n'has d'anar a la pastisseria a Conde
abans que tanquin a les 8 a recollir el pastís.
És que vaig a ballar, és que ara m'estàs agafant que estem per aquí dalt, a Sevedra, per aquí dalt.
Ah, doncs baixa cap a la Rambla, baixa cap a la Rambla.
Sí, fins a quina hora estem tancant?
Nosaltres aquí fins a dos quarts de 8 a les 8, el que passa és que la pastisseria tancarà a les 8.
A les 8.
O sigui que baixa ara mateix ja corrent, per si de cas.
Doncs no ho sé, perquè estem aquí dalt.
Home, però esteu a Saavedra, esteu a res, esteu al costat, que hi ve de la Rambla, no?
Estava a la Rambla vella.
Està, imagina, estava la Casa Blanca.
I està complet de cotxes en aquell parc que hi ha, tu imagines?
Sí, no, així és normal.
Aquest parc ja està complet.
Clar, llegi, que avui és un dia complicat.
Jo em presa aquesta pastilleria.
Està al carrer Sant Agustí, si no recordo malament, Núria.
Digue'm, perdona.
Al carrer Sant Agustí.
Què?
El que la passi seria a Conde.
Ara t'ho confirmaré, Sílvia.
És que ara no m'ha...
Saps allò que ho tens a...
Però està al costat de la Rambla, està entre la Rambla nova i la Rambla vella.
Un dels trams peatonals, eh?
És molt fàcil de trobar.
Allí on...
És el carrer Niviabans, el Cimago.
Correcte.
Sí, sí.
El carrer que puja, diguéssim, és el carrer que connecta de la Rambla vella a la Rambla nova.
Sí, sí, però el mateix cruix del Cimago, diem, no?
El que està paral·lel per donar-te més...
El que està paral·lel al carrer Sant Francesc.
Sí, el carrer Peatonal que puja.
Sí, quan surts de la plaça de Font per la Boca Calle, fas cap en aquest carrer.
Correcte.
Ja quan vinguis, Maria, t'ho indiquem perquè des d'aquí es pot indicar molt bé.
Sí, sí, sí.
Doncs vinga, que t'espera la Núria, eh? Felicitats.
Vale, gràcies.
Adéu, guapa. Adéu, adéu.
Doncs hem de fer una paradeta per la música i també per la publicitat.
No sé si teniu aquí a la gent del REC que hem de parlar del supermàrquet.
Encara no. Van una mica de bòlit i suposo que es retardaran una miqueta.
S'hauran perdut per la Rambla.
És que, clar, és lògic, te pares una paradeta i potser se't fa de nit, eh?
Ah, clar.
No te n'adones? Hi ha sempre coses que llegir i que fer?
Home, de nit, de nit, de nit no, però hi ha uns núvols, eh?
Que ens han depat una mica el sol. Això ja no és el que érem.
No cridem al mal temps, que més alt.
Doncs mira, passem i posem les macedònies, per allò dels nens que hem parlat amb ells.
Superfashion.
Vinga.
Sí, superfashion.
Sisplau, sisplau.
Vinga, superfashion.
Vinga.
Gràcies, Sílvia.
Sóc una nena súper mona
i això no és fàcil de portar
la més estreta de la classe
porta amb l'hà de més vans
porto ascensions a les pastales
i avui m'he fet netes per tot el cap.
Soc una nena super fashion i porto roba per llibar.
Tinc tanta classe i cala classe, tothom vol seure, no ha costat.
Però com que sé que estic tan bona, m'és igual suspendre-ho a provar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Soc tan guapa que a l'escola tothom m'ha mirat a Raúl.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
D'Home a Sastreria Pizarro
Aquí trobaràs la nova col·lecció de primavera-estiu
amb vestits, americanes, pantalons, camises,
vestits des de 180 euros.
Som especialistes en mides grans.
Tenim vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80,
pantalons des de la 36 a la 80 i camises fins a la 54.
Portem més de 35 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit regalem camisa, corbata i mitjons.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca número 1, cantonada en plaça Ponent, telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro, som professionals.
Vagis on vagis, ens ens ha parlat d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza, gran o mitjana,
que vagis a comprar als seus establiments de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca-te-le Pizza.
A Tarragona, al 977-22-19-19
i a Torreforta a Bonavista, al 977-55-13-73.
I després de les rebajes, siguen les ofertes en tot tresillos tot mobles.
En precio y calidad no nos gana nadie.
Venga y se convencerán.
Consulte nuestros precios especiales
y cambie su habitación por tan solo 35 euros al mes.
¿Él?
Sí, 35 euros al mes.
Tenemos de todo y con las mejores condiciones.
Paguen 10 meses sin intereses.
Visítenos en la calle Vidal y Barraquem,
delante de la par central Eroskir.
Tot tresillos tot mobles.
La experiencia nos hace grandes.
Tío María, está rarísima.
Todo el día que sí hay que comprar pepinos.
Que si mira qué pepino.
Pepinos por todas partes.
Está obsesionada con los pepinos.
¿Por algo será?
Vamos, digo yo.
Llévate un fiatgrande.esport con SP y Blu a mí.
Por lo que tú quieras durante el primer año.
50 pepinos, por ejemplo.
Entérate de todo en undeportivopor.com
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus-Tarragona,
Urbanització a l'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
Aquest divendres, nit de bàsquet a Tarragona Ràdio.
A partir de les 9, des del pavelló municipal del Serraio,
viurem una altra jornada de la Lliga Lep Plata.
En directe, la retransmissió del partit Club Bàsquet Tarragona-Caja Rioja.
Amb la narració de Quim Pons, els comentaris de Rafa Marracé
i el suport de Repsol i PF.
Aquest divendres, torna a l'emoció del bàsquet a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, i per internet a tarragonaradio.cat.
Ja és hora de treure rendiment al seu pis.
Si disposa d'un habitatge per llogar amb pis, casa o local comercial
i desconeix el funcionament del món immobiliari,
no disposa de temps per buscar llogaters,
ni de publicitar el seu immoble,
ni per formalitzar el contracte d'arrendament de forma adequada,
ni per realitzar totes les gestions que es deriven,
de gas, llum, aigua, repercussions d'impostos,
l'IBI, els augments de l'IPC,
el manteniment del pis, l'assegurança...
La Càmbra de la Propietat Urbana de Tarragona
s'encarrega de fer per vostè
tots aquests tràmits amb la seguretat
i experiència d'un equip professional i especialitzat.
A més, a la Càmbra,
trobarà el recolzament d'advocats,
arquitectes i tècnics
que l'ajudaran a resoldre tots els temes i qüestions legals
que se li presentin.
Més informació al 977 24 29 06
o a la web cambrapropietat.org
Amb aquestes primeres notes del Núria
anem a la Rambla.
Núria!
Ostres, que guai, Sílvia.
M'agrada molt aquesta cançó, eh?
Has vist, eh?
Que lo sepas.
Escolta, ràpidament,
perquè queda molt poquet temps
per connectar amb les notícies de Catalunya Informació,
però és que, us ho dèiem,
estan passant per aquí
molta gent que ens escolta normalment
o gent que ens coneix alguna cosa
i sempre fa il·lusió que et saludin.
Ja us avisem que ens sap molt de greu
no poder-vos atendre com us mereixeu
perquè anem una mica de bòlit,
però és que ha passat per aquí
la família Barceló en pleno
i, home, són de tota la vida, Montse.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, Sílvia.
Hola, bona tarda, papa.
Com tenim la tarda?
Com us està provant?
Bé, de moment bé.
Sí?
Roses, llibres?
Encara no.
Ara, quan plegui el meu home,
ens sorprèn una miqueta.
I tens algun llibre pensat per demanar?
Doncs no.
O per comprar?
No.
No?
No, cap especial, no.
I el Jaume, la Marina?
Doncs no ho sé, ells,
si n'entren en algun pensament, no ho sé.
Tot és, vaja, que no veiem,
no aneu amb un títol pensat.
No, i a part que estan tots els estants
plens de gent i no pots veure res.
Clar.
Està a tope.
És la filosofia d'aturar-se,
remirar els llibres,
però clar, és una mica difícil segons com.
No, tens d'obrir-te pas.
Bé, doncs ja està, veiem la Montse.
Escolta, ja heu anat a l'estant del Nàstic?
Sí.
Què feien?
Està també ple de gent.
Hi havia el David Medina.
Sí.
I l'altre, ara no me'n recordo com se diu.
I és que de les 5 a les 6 de la tarda,
i això vol dir que durant tota aquesta hora
hi ha hagut diferents jugadors
signant a l'estant del Nàstic
la petita història de Tarragona,
bueno, del Nàstic, en principi.
Hi ha ambientillo, doncs, no?
Per tant.
Val.
Doncs, Montse, no res,
però saps que ens recomanais un llibre?
Doncs no.
No?
No.
Bueno.
És així la família,
perquè en tindran algun de pensar.
El Jaume, potser, Jaume, vine, vine cap aquí,
és que necessito títols, va.
El Jaume, a més,
li agraden molt els còmics, em sembla,
i jo crec que ens pot recomanar
un llibre curiós,
ha de ser molt ràpid, Jaume.
Recomana'ns un llibre.
Què et compraràs tu o quin t'agradaria?
Home, comprar-me, doncs,
no ho sé quin comprar-me, de veritat,
però, bueno,
m'estigui en un que es diu ara
L'Apòstol de Satán
i, bueno, és així, un thriller psicològic
i, bueno, està bastant bé.
Thriller psicològic,
L'Apòstol de Satán.
Que guai.
Al llarg de la tarda n'hem tingut de tot.
Hem tingut còmic, llibre esportiu
i ara el llibre satànic.
L'Apòstol de Satán.
No, L'Apòstol de Satán.
Fa por, eh?
20 segons, les notícies.
És el tipus de la Vinci.
Doncs, família Barceló, moltes gràcies
i que acabi de trobar Sant Jordi.
Gràcies, Núria.
Anem a les notícies,
són les 6 de la tarda.
És que ara espero
quan arribes a casa
pensar bé un minut.