Esquiterrani és la responsable cada any de la mort accidental
de més de 2.000 tortugues babaues, una espècie en perill d'extinció.
Mor als 78 anys l'escriptor belga Hugo Clavus,
candidat al Premi Nobel en diferents ocasions.
És autor d'obres com El peix espasa, El desig i La pena de Bèlgica.
Catalunya Informació.
Ara els esports.
El Barça viatja aquesta tarda a les 6 a València.
Sense Ronaldinho, Torella ja està recuperat
i podrà jugar més tallà a la tornada de les semifinals de Copa.
Reykara agraeix la prima, que ofereix la directiva,
però manté que la principal motivació per guanyar és esportiva.
Van Nistelrooy passa avui pel quiròfan a Holanda
i estarà un mes i mig de baixa.
El davanter del Madrid té una inflamació al turmell dret
i a l'europeu de natació d'Indoven,
el català Ashwin Wildeburg disputa aquesta tarda
la final del 100 a esquena.
El nedador de Sabadell s'ha classificat amb el segon millor temps.
El temps es mantindrà al cel tapat durant la tarda
amb ruixats dispersos que seran febles
i podran afectar qualsevol punt.
la cota de neu al Pirineu al voltant dels 1.200 metres.
De cara a aquesta nit, la tramuntana es reforçarà
i començaran a obrir-se clarianes pel nord.
Són les 5 de la tarda i 3 minuts.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, comencem una nova edició del Ja Tardes,
la d'avui dimecres, 19 de març.
Aprofitem ja d'entrada per felicitar a tots aquells de vosaltres
que sou pares, avui és el dia del pare,
i també per extensió, evidentment, a tots aquells que us anomeneu
Josep, Josep Maria, Pep, Xema, moltes, moltes, moltes felicitats i una abraçada.
A vosaltres va dedicat aquest programa,
que tindrà dos continguts ja anunciats des d'ahir.
El que passa és que, per una cosa o per l'altra,
no va ser possible establir connexió amb els nostres entrevistats.
Avui sí que ho farem.
Mireu, per una banda, a segona hora, cap a dos quarts de set,
us farem una proposta de cara a aquests dies festius,
la proposta de que aneu a caminar pel parc natural del Montsant.
La serra de Montsant té moltes possibilitats,
per a aquells a qui mínimament us agradi la natura.
La tenim, a més, molt a propet,
així que avui parlarem amb els responsables
d'organitzar diferents activitats, diferents sortides,
excursions, rutes, visites guiades al parc natural del Montsant.
I contactarem, potser, algunes d'aquestes excursions guiades
es faran després de Setmana Santa,
però vaja, jo espero despertar la vostra curiositat
de manera que aquesta Setmana Santa,
potser, aneu a menjar la mona al Montsant.
Per altra banda, a primera hora us tenim preparada
una entrevista d'aquelles de llepar-se els dits,
i és que ens agrada vincular festes amb gastronomia.
No és que ens agradi, és que és la realitat.
Potser algun plat de bacallà ens podran donar la recepta
de bacallà de cigrons, de menjars típics d'aquestes dates.
Parlarem amb el Camíl Ferraté,
ell és el responsable d'un llibre que s'anomena
Olles, cassoles i topins,
i que recul diferents menjars o receptes típics,
tradicionals de la selva del camp.
Doncs bé, aquest llibre, que és tan local,
si vosaltres voleu, ha estat escollit
com un dels tres millors llibres del món
per la Gourmand World Cookbook Awards.
Vaja, que a nivell internacional
pinta molt bé, sembla que ha agradat molt aquest llibre,
que no deixi de ser curiosa per això, no?
Pel treta. Local que té.
Són les dues entrevistes que us hem preparat per avui.
Tancarem l'edició dels Ja Tardes, com sempre,
en la darrera mitja hora del programa,
repassant el cartell de cinemes Òscar Les Gavarres.
I atenció, perquè avui és un dia atípic,
és dimecres, i és atípic en el sentit
que s'estrenen pel·lícules. Avui hi ha novetats.
Per això us explicarem aquelles pel·lícules
acabades d'estrenar també divendres passat,
però les que arriben avui noves a la cartellera.
Com cada dia, regalarem entrades
perquè pugueu anar gratis al cinema.
Cinemes Òscar Les Gavarres seran la recta final
d'un Ja Tardes, que a més combinarà
aquests continguts amb una selecció musical
i amb continguts informatius.
El primer apunt informatiu arriba
des del Centre d'Emergències de Catalunya.
La informació relativa a les actuacions dels bombers
ens l'explica la nostra companya Rosa Maria Mateu.
Rosa, bona tarda.
Bona tarda.
Des del Centre de Marienyes informat
que els bombers a la Generalitat
han rebut l'avís a un quart de quadra de la tarda
d'un accident de trànsit a la TP-2031,
quilòmetre 13, dintre del terme municipal de Renou.
S'han desplaçat fins als llocs dels fets
tres dotacions dels bombers
per fer l'assistència tècnica pertinent
i en aquest cas s'ha hagut de fer escarceració
ja que hi havia una dona atrapada
que ha resultat ferida encara que no està greu.
I bé, això és tot des del Centre d'Emergències.
Ja sabeu que per qualsevol incidència urgent
podeu trucar al telèfon únic d'Emergències 112.
Que tingueu molt bona tarda.
Igualment, Rosa, gràcies.
Arriba a tot seguit la informació relativa
a l'àmbit social o polític de la ciutat.
El resum informatiu d'avui dimecres.
Tarragona Actualitat
Resum informatiu
Laura Casas, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Comencem parlant-vos de xifres relatives
a l'activitat turística l'any 2007.
I us expliquem que un total de 682.000 persones
van passar durant l'any 2007 pels monuments de Tarragona,
una xifra que suposa un increment de 90.000 visitants
respecte a l'any anterior.
Tots els espais gestionats pel Museu d'Història,
menys la maqueta de la Volta del Pallol,
han experimentat una pujada.
Els més visitats continuen sent l'amfiteatre,
amb 184.000 persones,
i les muratlles amb 122.000.
Després se situen, per aquest ordre,
al Praetori, al Circ Nomà,
les Cases Canals i Castellarnau,
al Fòrum i al Mèdol.
Un terç dels turistes són estrangers
i destacen els francesos, que representen el 30%,
i després els britànics i els alemanys.
També hi ha un 5% de visitants procedents dels Estats Units.
En una entrevista a Tarragona Ràdio,
la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell,
ha fet una valoració positiva de les xifres.
Rossell preveu que per aquest any
un altre increment important dels visitants,
sobretot gràcies a la celebració de l'any jubilar
i la promoció de la candidatura de Tarragona 2016
a ser capital cultural europea.
El fet que estem fent tota la feina ara
de promoció del Tarragona 2016
ens porta més visitants,
ens n'està portant,
perquè hem estat en diferents llocs d'Europa
fent la promoció,
i a Brasil i a llocs de Sud-amèrica,
i penso que tot això porta
que hi hagi un coneixement de Tarragona
que estigui situada dins el món
i Europa clarament sàpiga no entès
i que això evidentment ens porta molts visitants
i esperem que enguany amb l'any jubilar encara més.
Aquests dies de Setmana Santa
ja s'apliquen els nous horaris d'estiu als monuments.
Obran de nou del matí a dos quarts de nou del vespre,
menys divendres, cent i diumenge,
en què obriran de nou del matí a dos quarts de tres de la tarda.
El proper dilluns de Pasqua
tots els espais estaran tancats.
I ja ho escoltàvem amb paraules de la Rosa Rossell,
l'any jubilar és enguany
un dels atractius més a nivell turístic de Tarragona.
Així és, i unes 4.000 persones
han visitat ja l'oficina del Peregrí
per rebre informació sobre l'any jubilar
quan es compleixen gairebé dos mesos de la seva obertura.
Aquests dies de Setmana Santa
l'oficina instal·lada a l'edifici del seminari
registra un increment d'activitat
amb la visita de nombrosos grups i famílies.
La responsable de l'oficina del Peregrí,
Ariadna Pianijani,
ha explicat a Tarragona ràdio que la majoria són persones
vinculades a moviments de l'església.
Diu que la seva procedència és diversa
però que majoritàriament
acudeixen a Tarragona des de diferents punts
de la demarcació i d'altres indrets del país.
També s'han rebut pelegrins
del Regne Unit, d'Austràlia, França,
Bèlgica, els Estats Units i fins i tot al Japó.
Ara estem rondant ja els 4.000
perquè pensa que cada setmana
es sumen grups
i aquest viernes hem tingut
un grup de 300 nens
i llavors es passa ràpidament
a 4.000 pelegrins.
Moltes de Tarragona i tota la comarca
de Tarragona, després de Barcelona
i la comarca de Barcelona, després de diferents
ciutats d'Espanya, del nord,
del sur i tota Europa,
però també de països molt llocs,
hem tingut de Estats Units, de Japó.
Un centenar de voluntaris
s'encarreguen d'assessorar els visitants
sobre els llocs que componen el recorregut jubilar.
S'encarreguen de rebre els pelegrins
i de guiar-los en la seva visita
durant les hores lliures de què disposen.
L'oficina del Peregrí obrirà tots els dies
de Setmana Santa en el seu horari habitual
per atendre els pelegrins que visiten la ciutat
per aquestes dates.
Dilluns us explicàvem la notícia
de l'incendi d'un habitatge a Valls.
I malauradament hem de dir que la dona
de 45 anys que dilluns va quedar
greument ferida en l'incendi
i posterior explosió en un pis de Valls
ha mort aquest dimarts a la tarda
a l'Hospital Joan XXIII.
La dona mor a conseqüència de les greus ferides
que es va fer en el sinistre.
La víctima ja havia patit una aturada
cardiorespiratòria poc després de ser rescatada
volien dit pels bombers.
La víctima era una de les treballadores
que tenien cura del propietari del pis
situat a prop de la plaça del pati
on dilluns a un quart de nou del matí
es va produir l'explosió.
El propietari de l'habitatge,
un home de 87 anys,
va sortir a l'ES perquè es va anar a refugiar
a casa d'un veí.
Els investigadors treballen en la hipòtesi
que la deflagració s'hauria provocat
presumiblement la dona afectada
d'una crisi depressiva.
I la propera notícia ens porta cap al barri de la Floresta.
Diverses entitats de la Floresta
han convocat per aquest dijous a la tarda
un acte de rebuig contra la violència de gènere
i per defensar la convivència
en aquest barri tarragoni de Ponent.
Precisament a la Floresta
residia el presumpte autor
de l'assassinat d'una noia al carrer Colom
tot just avui fa una setmana.
La víctima vivia molt a prop al barri de l'Albada.
Els cinc minuts de silenci es faran
a partir de dos quarts de set de la tarda
i durant l'acte es llegirà un manifest
de repuls a la violència de gènere.
El president de l'associació de veïns de la Floresta,
Antoni Peco,
diu que es vol fer públic
el rebuig del barri
a l'apunyalament mortal de dijous passat.
Volem demostrar
o volem dir
que estem en contra
d'aquests actes de gènere,
actes de violència de gènere
que es produeixen a tot el món,
però especialment quan te toca més a prop
crec que s'ha de manifestar
que el nostre posicionament està clar
i rotund en contra d'aquesta violència
i sobretot quan acaba amb mort.
Creiem que el barri de la Floresta
és un barri que sempre
s'ha destracat
per la seva solidaritat
i el seu comportament cívic
i volem que sigui així
i rebutgem tot allò que no sigui d'aquesta manera.
I una altra notícia,
a partir d'ara l'avió a Reus es podrà agafar en català.
Perquè Rayaner es compromet a promoure
la llengua catalana en els seus serveis
des de l'aeroport de Reus.
L'aerolínia de Baixcos
inclourà al català
en les instruccions que es donin als passatgers
que facin base a la capital del Baix Camp.
A més, traduirà al català
tots els continguts de la seva pàgina web.
La companyia irlandesa
ha signat un acord amb la Generalitat,
la Diputació de Tarragona,
la Cambrada Reus
i l'Ajuntament de la capital del Baix Camp
pel foment de la llengua catalana.
El govern català,
a través de la Secretaria de Política Lingüística,
oferirà assessorament a la companyia.
Rayaner i la Generalitat
ja tenen un conveni similar
pel que fa a l'aeroport de Girona
des del passat mes de setembre.
I us parlem ara d'una nova entitat,
una nova mútua d'accidents de treball
anomenada Activia 2008,
que resulta de la fusió de Redismat,
FIMAC i MUPA.
Una entitat resultant
que se situa en la novena posició de l'Estat
i la quarta de Catalunya.
Dóna cobertura a més de 95.000 empreses
i prop de 700.000 treballadors.
Activa té una setantena de centres
administratius i assistencials
repartits pel conjunt de l'Estat.
Una part important,
uns 25 estan concentrats
precisament a la demarcació de Tarragona.
També disposa d'una clínica pròpia
que és la que hi ha al carrer Pini-Soler.
Activa preveu ingressar
uns 400 milions d'euros aquest any 2008.
El seu president, en Xavier Artal,
destaca que la fusió el consolida
com un projecte empresarial important.
És un projecte empresarial important,
ambiciós,
que representa la territorialitat
i la benentesa del territori
amb aquells projectes comuns
que poden desenvolupar i enfortir aquest territori,
en aquest cas des del punt de vista
del que és les mútues patronals
i la seva assistència.
Aquesta mútua, en definitiva,
agafa aquesta dimensió
a fi i efecte, sobretot,
de millorar la seva eficàcia
i en les seves prestacions
a les nostres empreses associades
i a la població protegida,
que són els treballadors.
La seu social de la nova mútua
ha estat a Tarragona,
tot i que a FIMAC és barcelonina
i Mupà de Lleida.
Els alcaldes de Tarragona i Reus
han apadrinat la fusió de les tres empreses.
Tanquem aquest resum informatiu
recollint més reaccions polítiques
al cas del vessament de repsol químic
al francolí.
En aquest cas,
és el delegat del govern
que considera fora de lloc
les crítiques del JPEC
qui defensa l'actuació de la Generalitat
en el cas del vessament
de repsol químic al francolí.
El grup ecologista
va afirmar aquest dimarts
que el govern català
havia decidit denunciar l'empresa
per la via penal
únicament perquè el JPEC
havia dit que ho faria.
Els ecologistes consideren
que, en cas contrari,
la Generalitat hauria resolt
el cas amb una simple
sanció administrativa.
Sabater diu
que la Generalitat actua com cal
i que hi ha anat als jutjats
sempre que ho indiquen
als serveis jurídics.
Això és una mentida
que se la inventen
per tenir notorietat.
Nosaltres anem al jutjat
i considerem que és una desgràcia
perquè vol dir
que ha passat alguna cosa
que té contingut per anar-hi
i punt.
I quan ens ho aconsellen
als nostres serveis jurídics
ja està.
I no és la primera vegada
i espero que sigui l'última
i no vull fer cap competició
amb ningú.
Nosaltres complim
la nostra obligació
com a defensors
dels interessos públics
i els ciutadans saben
que aquest govern
va al jutjat
quan hi ha d'anar.
Els senyors del JPEC
potser preferirien
que no hi anéssim mai
per així poder dir
que no hi anem.
Doncs nosaltres anem
quan pensem
que hi hem d'anar
i actuem
com unes persones
i un govern responsable.
El delegat del govern
també s'ha referit
a la polèmica de l'aigua
ha reiterat
que no es farà
cap transbassament
i que la mesura
de portar aigua
de Tarragona a Barcelona
és temporal
i d'emergència.
Així tanquem
el resum informatiu
que us oferim sempre
al començament
del Ja Tardes.
Tindreu però
més amplia informació
dins el proper butlletí
a dos quarts de vuit.
Laura Casas, gràcies.
Adéu, Núria, bona tarda.
Són les 5 i 17 minuts,
avui és dimecres,
és dia 19 de març
i aquest programa
és possible
gràcies a l'ajut
de la Sílvia García
a qui li enviem un petó
i a tots vosaltres
que esteu a l'altre costat
escoltant-los.
Us parla Núria Cartanyà.
A Tereds moltes
és a fa'
no
marçal bringia!
ho
a
o
o
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ni a les teves dents, per molt excel·lent i cara que et surti,
mai serà millor que la teva dentadura original.
Ni en funcionalitat, ni en estètica, ni en duresa!
Encara que no congnuis cap problema, aquest és el nostre consell.
Un cop a l'any vés el dentista!
Perquè et faci una revisió i una bona neteja dental!
Més informacio sobre AnetaDent, la teva clínica dental a Torreforta.
Truca al 977-55-40-20.
Ens trobaràs de banda al mercadona.
La primera visita és gratuïta!
Rey, aquest any...
Aquest any, on ens n'anem de vacances?
Torna en Curro!
Perquè aquest any tothom se'n vagi de vacances, al Carib o on vulguis.
Comença a viatjar amb els nostres avantatges, reserva-ho ara, paga fins a un 15% menys i moltes coses més.
Això sí, només el com viatges.
Vagis on vagis, ens ens ha de parlar d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza, gran o mitjana, que vagis a comprar als seus establiments
de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
A Tarragona, al 977 22 19 19.
I a Torreforta a Bona Vista, al 977 55 13 73.
Tordos Dissol, un nou concepte de botiga de tandals.
A Tordos Dissol trobarà tota mena de tandals, automatismes, manuals, terrasses, patis i tot
amb una gran varietat de dissenys i colors i amb les millors condicions.
Compri ara i pagui entre 6 i fins 12 mesos sense interessos.
Fem grans descomptes amb mobiliari d'exteriors.
Tordos Dissol, l'esperem a l'Avinguda Països Catalans número 33, local 1, a Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de la Saie.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Tordos Dissol, l'Escolta Ràpid.
Tordos Dissol, l'Escolta Ràpid.
Tordos Dissol, l'Escolta Ràpid.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Restaurant La Pleta.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tot els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xiana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higini Anglès i al telèfon 977-2409-01.
Hola carinyet, ja ho tinc tot preparat per Setmana Santa.
Doncs ja ho pots anar cancel·lant perquè m'he de canviar el cotxe.
I perquè no et compres un de segona mà? Encara podríem anar de viatge.
Però si tu ja saps que per la meva feina necessito un bon cotxe, que sigui fiable, segur.
Això de comprar de segona mà és una loteria.
I perquè no vas a la Toyota de carrer gasòmetre?
La que fa cantonada amb la plaça Ponent.
Aquesta, aquesta, tenen tots els models d'una casa líder amb fiabilitat i seguretat com és Toyota.
I amb el que ens estalviem ens podrem anar de vacances on vulguem.
A Toyota Vehicles Educació.
Comprar un cotxe de segona mà no és cap loteria.
Som el carrer gasòmetre 42 fent cantonada amb la plaça Ponent, Tarragona.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Els presentem ara el Ja Tardes, una entrevista que es pot agafar des de diferents vessants, de diferents maneres.
Aquests dies, jo suposo que per allò que tenim més temps, hi ha més gent que es dedicarà a un dels plaers que si t'agrada donar gust, que és la cuina.
També, aquests dies de Setmana Santa estan vinculats a menjar.
Es tenen la seva pròpia gastronomia, com passen moltes festes aquí a Catalunya o arreu de l'Estat.
Us presentem per això un llibre que ha estat de receptes baja, que s'anomena Olles, Cassoles i Topins,
que té la seva seu, per dir-ho així, a la selva del camp i que, a més, l'excusa de poder fer aquesta entrevista
és que ha estat nominat com un dels tres millors llibres de cuina a nivell internacional en guany.
Tenim amb nosaltres el seu responsable, em sembla que no és l'autor, però sí que és l'editor
que s'ha encarregat de recollir les receptes, el Camil Ferreter.
Camil, bona tarda.
Bona tarda, noia.
Dic bé jo això, vostè ha recollit les receptes.
Sí, les receptes no són pas meves.
Perquè es tractava d'agafar receptes tradicionals.
D'agafar receptes, sí.
Això va ser arrel d'una conferència que va donar es veu en Pere Tàpies a la selva.
El grup de dones les va engrescar, diguem-ho així,
perquè em posessin una mica en net els receptes, que a vegades pels pobles hi ha.
I s'hi van llançar.
Llavors, això, vull dir, patrocinat o mogut per la cooperativa, per la selva.
I em van encarregar que en fes, diguem-ne, la tria i l'organització del llibre en si.
I llavors, vull dir, els quatre apunts que hi ha en cada partat.
Per què li van encarregar a vostè? Quin és el seu currículum?
El meu currículum feia no res.
Jubilat.
Què té a veure amb la gastronomia, però?
Jubilat, res, res.
Si de casa, ja ho veus, estic una mica gras, doncs m'agrada.
Bueno, ja és un punt.
Però no, no, no.
Vull dir, mira, m'ho van demanar...
Li van demanar les dones?
No, no, des de la cooperativa.
La cooperativa ha volgut fer aquest llibre corporatiu pensant, pensant que té un bon oli, l'oli en tant.
I que calia, doncs, també donar-lo a conèixer.
Llavors té un altre producte també a la cuina i a la pastisseria força bo, que és l'Avellana.
Eh? L'Avellana de Reus, que diu.
Ai, aquest fruit sec.
Estem dintre del baix camp.
Aquest fruit sec tan difícil de promocionar.
Llavors, doncs, em van demanar que mirés de fer-ho i, mira, vam organitzar-ho com vam poder, va sortir això.
De tota manera, les receptes tindrien aquests punts en comú?
O oli d'oliva, o avellanes, o les dues coses?
Eren un requisit indispensable perquè entressin les receptes en aquest llibre?
No, n'hi ha que no.
N'hi ha que no tenen reu.
Per exemple, n'hi ha una de molt simple i molt antigua, bacallà.
Ara que a temps.
Bacallà amb una cullerada de mel i res més.
Ai, d'això n'hem de parlar de les receptes de bacallà, que és el que toca.
Si, mira, per aquí el tinc, remulleu el bacallà per treure-li la celebró.
La celebró, sí.
I ja està, emplateu-lo, fregiu-lo, clar, amb oli d'oliva.
Bueno, torna a sortir l'oli aquí i un parell de cullerades de mel per sobre.
És que l'oli a la nostra cuina és bàsic i, a més a més, es nota.
L'oli d'oliva que presenta la cooperativa Cosselva, que es diu Antara, és especial.
És un oli.
Hi ha moltes de receptes.
No em recordo ara si l'hi vam posar.
Per exemple, una de les coses que era molt normal,
quan es portaven les olives a la premsa, a l'albàssera que n'hi ha que viuen,
els pagesos, molts portaven ja la llesca de pa, torraven el pa i feien l'arrostre.
A llimatésia.
Socaven l'oli a les piques ja directament.
Bé, la cooperativa també, doncs, mira, perquè això es pogués fer,
també ha fet l'oli del raig, que diuen, o de raig,
que vull dir, és un oli sense ni filtrar ni res sortit i embotellat.
I llavors, vull dir, la gent pot fer l'arrostre a casa.
Vull dir, aquesta preocupació perquè aquestes receptes no es perdin.
Clar. De fet, a la selva es cuina i es cuina molt i hi ha plats molt típics.
Mira, pensa una mica, situa't una mica la selva on tens.
Pensa que és vestida amb una cruïlla de camins, d'antics camins,
el camí que anava cap a Prades, camins, travessers.
I aleshores ha sigut un lloc de molt de pas que, doncs, constantment,
això ha sigut en altres pobles, però aquest potser una mica més.
Això l'ha configurat d'una manera.
Ha rebut moltes influències.
D'altra banda, hi ha hagut dos convents,
que em sembla que són, no sé si és 500 anys,
voldria dir ara de memòria, cap disbarat,
doncs ha acollit quatre o cinc comunitats religioses,
d'homes o dones.
Sabeu que la cuina dels convents...
Hombre.
...val tenir, i la repostaria, doncs, potser encara més.
Clar, tot això influeix en el poble i surten.
Després hi ha hagut, d'uns anys ençà,
s'han buidat una mica masies de muntanya
i la gent ha fet cap al pla, ha fet cap a la vila.
I han portat, per exemple, pel que fa al porc senglar,
a la carn, a conills,
ha portat també unes receptes,
amb temps, eh?, amb temps,
ha portat unes receptes que tenen una idiosincràcia.
Carnes de caça.
Caça, sí.
Caça i de tot, de tot.
Vull dir, no, s'ha mirat una mica,
no perdem de vista,
que és un llibre corporatiu
que l'han fet entre 90 dones.
Déu-li-do.
Llavors què heu fet?
Clar, el procés de selecció ha de ser molt curiós.
Què heu fet?
Heu fet una crida de tot el poble.
Sí, sí.
Ei, tothom que tingui receptes a participar.
Des del grup de dones, sí, sí.
I cada un, hi ha qui ha portat, per exemple,
el fer orelletes.
Ara que estem aquests dies amb el menja blanc,
doncs hi ha gent que ha portat menja blanc,
hi ha gent que ha portat senzillament macarrons,
o hi ha gent, però amb les diverses variants,
que sí, amb verdures, que sí.
I això...
A més és una cosa que està molt bé
perquè no és cuina d'aquesta que surt
d'un gran xef dels fogons que fa provatures,
sinó que és cuina provada a casa,
a més provada allò cada cap de setmana...
I que s'ha transmès per uns altres canals
que no són pas famosos, diguem-ho així, avui,
que han sigut consagrats.
Són uns canals, doncs, que és el tu a tu.
I en aquest sentit s'ha tingut cura d'això
perquè, clar, es detecta una cosa...
Tu ets jove, encara.
Es detecta una cosa...
No tant com sempre, també l'hi dic, eh?
La gent es nota, això una mica,
les noies més joves,
doncs, mira, ves, ja es fa,
però, doncs, es va deixant després.
La vida s'ha anat complicant,
de manera que, principalment, matrimonis joves,
l'un, doncs, treballa de tarda,
l'altre, de dematí,
a molt estirar, es troben un cap de setmana
i feina rai.
Llavors, què? Estalviar es feina
i a dinar, doncs, que m'està molt bé,
els restaurants, que és una cosa
que compleix en una funció.
Clar, una mica el que pretén la cooperativa
és que la gent també
s'engresqui, s'engresqui, doncs,
a fer provatures a la cuny.
Fins i tot hi ha unes receptes
que, clar, no són de menjar,
que és de fer el sabó,
el sabó casolà que es feia
amb les sobres de l'oli.
Ai, tant!
Hi ha un apartat,
és que els apartats estan molt ben triats, també,
és que és completíssim aquest llibre,
un apartat de conserves i sabons.
Sí, sí, sí.
Ai, aquí aprendrem a fer sabó,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Podeu fer el sabó amb cru,
podeu fer cuit,
i podeu fer el sabó moll,
el que diríem, el gel.
Sí.
Vull dir, són diferents maneres,
el conserves,
com conservar les figues,
com fer panses.
A més, és un llibre que, clar,
suposo que per aquesta varietat
inclou receptes de totes les temporades
i trobem, doncs, això,
menjars típics d'ara,
com seria el bacallà
o les figues a la tardor, no?
Em sembla, no?
Les figues ara, també.
Sí, sí, sí.
Està subdividit,
està subdividit en...
Perquè pensem, una cosa,
la vida en un poble rural, doncs,
a pagès,
vull dir,
és condicionada per la roda del temps,
per les estacions.
No és el mateix,
no és el mateix,
doncs, no sé,
plegar avellanes
que llaurar
o que plegar collir olives.
Clar, llavors,
cada temps el pagès,
l'home del camp,
tenia l'alimentació adequada,
això feia que uns temps
havien de ser plats forts,
durs, que li donguessin...
Energia per a veure el fred.
I altres temps, doncs,
que no el pesessin massa.
Home, en aquest sentit,
el primer apartat del llibre
és un gran encert, eh?
Perquè té aquesta vinculació amb la terra.
El primer apartat, bé,
hi ha apartats del tipus primers plats,
segons plats, val?
Però el primer apartat es diu
l'esmorzar al tros.
Sí, sí, sí.
Trobem coses tan bones
i tan dos, això de tros,
com l'arangada.
Sí, sí.
I un altre recepte, també,
que aquesta ha sortit,
que no hi comptava,
amb els sopicons,
que són...
és una...
unes sopes
fetes amb pa,
torrat,
molles d'arangada
i puniol.
Una tisana, diguem-ne,
per dir-ho d'una manera,
un caldo de puniol.
És curiós,
surten coses així.
I que, clar,
això també és un avantatge
que heu tingut,
que després la gent s'ha posat a pensar
i potser han sortit receptes,
això que no us ho esperàveu.
Sí,
i suposo,
però,
que n'han quedat encara més a les cases,
perquè a vegades passa això tot
i que es demana
i que es va dient
i quan ja ha estat el llibre tancat
em sents,
home,
que em vaig descuidar
de dir allò.
I amb això,
ja dic,
doncs,
s'ha mirat,
s'hi ha tingut molta cura
i,
bueno,
mira,
s'ofereix,
s'ofereix el públic en general.
Això és olles,
cassoles i tupins
als fogons a la selva del camp.
Què heu trobat?
Que hi ha,
que passaven més les receptes
de primer plat
o de segon plat
o de postres?
O més o menys ha estat equilibrat.
Per què?
No,
no és equilibrat.
Sí,
ho heu repartit entre la gent
de dir-t'ho encarrega tant de...
No, no, no,
cadascú ha portat el que ha volgut.
No, no,
espontàniament,
espontàniament,
bueno,
espontàniament,
vull dir,
cridats per la...
Es veu,
la reunió aquella
que van tenir,
jo no sé,
no hi era,
no,
però, bueno,
cridats per això,
les dones van anar portant.
Llavors la fenya
va ser anar catalogant receptes
i destriar,
perquè potser n'hi havia algunes
que eren molt semblants
o que estaven repetides.
Sí,
o que s'assemblava...
Sí, però no,
no,
perquè,
per exemple,
un plat ben d'allò,
tot a la Quaresma
era antigament
l'escudella de fonolls
amb congre o bacallà,
per exemple.
Escudella de fonolls?
Escudella vulgar
amb fonolls i herbes silvestres,
diguem-ne.
Sí, sí,
i és,
i és boníssima,
jo t'ho puc dir.
Que la tenim per aquí també,
que jo me la apunto aquesta.
Sí,
ja la trobaràs,
vull dir.
I què vol dir?
Que era un plat molt comú?
Era un plat molt de la terra,
perquè què feien?
Doncs es portaven,
si es portaven una mica de col,
el congre,
l'arròs i una patata,
i llavors de les herbes
que trobaven,
vull dir que era això,
que era el fonoll,
que és molt aromàtic,
a més a més,
són,
aquestes herbes,
totes van bé,
perquè són...
Sí,
o ajuden a la circulació,
o són diurètiques...
No,
és que diurètiques
vull dir paiaixes.
Sí,
sí,
digestives.
Aquí està.
Tres variants
de l'escudella de fonolls.
Sí, sí,
no hi ha tres.
Hi havia,
un per a aquelles persones
que els agrada
i que se'l poden menjar
o se'l mengen tranquil·lament,
i unes altres
per a aquells
que els agrada el gust
però que no els agrada
doncs menjar el fonoll.
Dic això com a curiositat.
Sí, sí.
De fet,
els primers plats
estan també classificats
per èpoques,
no?
Tardor,
hivern,
primavera i estiu,
depenent dels ingredients.
que hem tingut cura
i a través d'aquí
es pot veure una mica,
pensem una cosa,
el que fa a receptes antigues,
el sucre,
era un senyal
de potencial econòmic.
El sucre.
El sucre.
Llavors,
anava més aviat
una mica
a les cases,
anava escàs.
La gent,
doncs,
tirava de mel,
que era el que tenien,
les arnes que tenien
al de fora.
Pensem una altra cosa,
la carn també volava
bastant altres,
no hi havia misses
per comprar, en tot cas,
a taula
i arribaven
els menuts,
eh?
El que ara en diuen
allò,
els callos
o la tripe,
com on vulguis dir.
Sí,
totes les vísceres,
diguéssim,
que allò s'ho havia per fer.
Aquí ja està.
Esclar,
s'ha de veure una mica
com vivia aquella gent.
I la mestressa de casa,
el gran valor,
volies aquest,
que a través
de cuidar l'economia
mirant el que costés menys,
també al mateix temps
amb la seva imaginació,
feia això,
feia que els seus,
aquell plat que potser
el menjaven
cada setmana
un o dos dies,
doncs cada dia
tingués un gaire diferent
segons els ameniments
o segons com ho preparés.
La cooperativa
ha tingut molt de,
Cossalba ha tingut
molt d'interès
en presentar,
vull dir,
aquest aspecte,
aquest homenatge
a les dones
que ens ha entremès
tota aquesta riquesa,
diguem-ne,
culinària,
aquesta riquesa
viscuda,
i això,
per una banda,
i l'altra,
per oferir-ho
a les generacions joves
perquè el que en tingui ganes
s'hi pugui entretenir.
Perquè el capítol,
per exemple,
de rebostaria,
que la gent jove,
a vegades,
doncs,
és que això
em posa uns quilos de més,
doncs,
doncs,
hi ha coses
força,
força
interessants,
eh?
És que hi ha coses
com molt elaborades,
o com m'imagino
que deuen ser
una mica més elaborades,
a veure,
què he vist per aquí,
com el menja blanc,
com que el menja blanc
té la cosa
de que s'ha de filtrar,
no?,
s'ha de passar
pel color.
Sí, sí,
l'orxat,
és, sí.
Però després hi ha coses,
doncs,
no ho sé.
Avui l'hem fet a casa,
el menja blanc,
aquest,
i hem treballat la dona,
jo i ma germana,
m'he dit que...
Però això hi ha coses
que deuen ser
més senzilles de fer,
tipus, bueno,
tots aquest,
el coc ràpid,
per exemple,
que no deixa de ser
un pastís
i és super efectiu.
Vull dir que hi ha receptes
de tot, eh?
Sí, sí, sí,
en aquest sentit.
N'hi ha més elaborades
i més fàcils.
Haig de dir també,
vull dir,
l'altra de les coses,
tens el llibre al davant,
Cossetània,
per mi,
s'ha lluit
amb la...
Amb l'edició.
Amb l'edició,
amb el religat,
amb la paginació.
Li han donat
un caire com a digne,
perquè a vegades
quan fas un llibre
clar, a veure,
és un llibre molt popular,
és un llibre molt de la terra,
molt d'això,
de les 90 dones
que presenten
les seves receptes, no?
Ostres,
hi pot quedar deslluït
i no,
és veritat,
ha quedat molt digne.
Sí, és veritat.
Tot això que ens explicava,
a més,
el Camil,
està a tota l'explicació històrica,
no?,
de com es cuinava
i com es cuina
i quins són els productes
que predominen
a la selva del camp,
per exemple,
i per extensió,
jo diria,
a Baixcami,
a Tarragona.
Doncs,
tot això està explicat,
també hi ha un apartat
a part de les receptes.
Sí, sí,
hi ha el començament
que situa
els conreus
a la selva
i la vida,
doncs,
d'un poble rural.
Llavors,
clar,
amb tot això
es va entenent
una mica més
moltes vegades
la senzillesa
de les receptes,
que,
si ho proves,
si ho fas,
ja et puc dir jo,
vull dir,
trobaràs coses
que no hi comptes,
des de,
no sé,
una truita en suc,
que ara fa uns anys
que es fa,
per exemple,
ull de molins,
sí,
que es fan concursos.
Es fan concursos.
Són meravelloses,
surten,
en fi,
cada,
el porc senglar,
el porc senglar
hi ha dues o tres maneres
també de fer-lo,
és boníssim,
vull dir,
és a més a més gostós,
és,
en fi,
és una mica
l'art aquest
que les mestresses
de casa
se n'han anat
transmetent
amb els anys,
doncs.
Mira,
si teniu ganes
fins i tot
d'aprofitar-lo ja
perquè els llibres
pot trobar-les
a les llibreries
durant aquesta
Setmana Santa,
bacallar a la cassola,
bacallar al forn,
bacallar al pil-pil,
amb albergínies i suc,
bacallar amb mel,
aquesta forma tan senzilla
que comentava el Camill
d'acord al bacallar,
és molt antiga aquesta,
bacallar amb pebrot
del piquillo,
amb picada de nous,
amb romesco
i fasols,
bacallar de quaresma
i bacallar gratinat,
i en fi,
i mona de Pasqua,
veig que hi ha la recepta
de la mona de Pasqua,
que l'has aprovat vostè,
totes aquestes receptes.
Sí,
en bacallar sí,
en bacallar sí.
Però i les altres?
Les altres totes,
totes no.
El bacallar t'haig de dir,
i jo no sé aquí,
Tarragona,
per exemple,
quin costum teniu,
però a nosaltres a la vila
encara el divendres sant,
la cassola aquesta
de bacallar de quaresma,
que és amb carxofa,
la cassola de Setmana Santa,
de Setmana Santa,
amb ous durs,
vull dir,
és un ple,
allò que diuen,
un ple dels déus.
Bé,
és el que s'ha intentat,
i pensant sempre,
ja dic,
vull dir,
les avellanes,
fixeu-vos,
les nous,
les omelles,
l'oli.
L'oli és a tots,
que és la gràcia,
vull dir,
un oli fruitat,
un oli bo,
un oli que ha tingut,
no sé,
quants premis també
a nivell estatal,
vull dir,
perquè la cooperativa
de la selva,
a Cosselva,
a part d'oli i avellanes,
i ara ja s'hi troba
gaire bé de tot,
s'hi troben molts productes,
eh?
Sí.
Hi ha gent que la té de referència
per anar a buscar.
Tenen una agrobotiga,
perquè són,
això són,
m'ha donat la impressió,
i jo no hi soc dintre,
eh?
vull dir,
no ho porto
i pot ser que digui
alguna exactitud
o inexactitud,
però vull dir,
són pactes que tenen
entre cooperatives
i llavors t'ofereixen,
t'ofereixen els productes millors,
vull dir,
de cada lloc.
Per això vull dir,
avui,
doncs,
s'hi troba.
Quina és la receta
que li agrada més al Camil?
A mi l'escudella de fonolls.
Sí?
Sí.
És que a mi el fonoll m'agrada molt
i no sabia que s'enfocés a escudella.
Sí.
M'ho apunto, això, eh?
Sí, sí.
A més, tot és amb ingredients,
com hem dit,
que es troben.
Sí, sí.
Es troben per aquí.
Bé, i com ha sentat?
Perquè, clar,
l'excusa de tot plegat,
sempre ens ve de gust parlar
de llibres de cuina en general,
però l'excusa de tot plegat
és que aquest llibre,
atenció,
ha estat nominat,
seleccionat,
com un dels tres millors llibres
dins el que serien uns premis
que es diuen
Gourmand World Cookbook Awards,
uns premis a nivell internacional
i a nivell una mica,
doncs,
bueno,
prestigiós,
de Gourmet.
Sí, sí.
Un dels tres millors llibres
a nivell mundial
dins la categoria
de llibres a Corporatius.
Com ha sentat aquesta cosa?
Que, a més,
heu fet,
ja us dic,
molt de base, no?
Sempre senta bé,
però és una mica allò
que a vegades dius,
t'esforces en treballar
en fer les coses
el millor que pots.
I ha sonat la flauta,
doncs.
Es veu que deu haver agradat
aquesta bona gent, eh?
I com ha anat això?
Des de l'editorial
n'han fet promoció?
Com se n'han enterat?
Això,
em penso que és
l'editora,
sí,
que presenta,
té coneixement
d'aquests premis,
que es veu que és
a nivell internacional,
però no sé si són 70,
80 nacions
que hi van.
I a nivell d'això
ho ha presentat
i mira,
ha sigut seleccionat
aquesta vegada,
ha sigut,
però amb aquest grup,
eh?,
de llibres,
diguem-ne,
corporatius.
Sí.
Ha sigut aquest,
em sembla que ha sigut,
no sé si un de xinès
o hindú
i un altre,
em sembla que nord-americà,
ha sigut aquests tres llibres.
És una cosa
que et fa gràcia.
Fa gràcia.
I a la nostra edat
ja no estem per allò,
per anar lluint
i per bufar massa
allò que el pollastre.
Però deveu tenir
les dones del poble
revolucionades,
una mica.
Sí,
bueno,
això és massa bé
fa dos o tres dies.
El resultat,
tindrà lloc,
se sabrà baix
el dia 13 d'abril
al Teatre Olímpia de Londres
perquè allí
s'hi celebrarà
la Fira del Llibre de Londres
i doncs el dia abans
que comenci la Fira
faran públic
el nom dels guanyadors
dels premis.
Estareu pendents?
Oh, bé.
Vés, tu.
No deix de ser...
T'he donat orgull.
Orgull no se'n pot tenir massa
perquè fas coses,
mirem,
més d'allò,
hi ha coses
que no van de cap manera.
Però,
però,
doncs,
te fa gràcia,
te fa gràcia
i et fa gràcia
principalment això
perquè
està fet
des de la base.
Són aquestes bones dones.
Compte,
també n'hi ha de joves,
però dones grans,
dones,
no sé,
hi ha una recepta
d'orelletes
que ja feia
la besàvia
i la senyora
té 83 o 84 anys.
Vull dir,
n'hi ha, eh?
N'hi ha.
Però, vull dir,
per elles,
això per mi
és el millor premi.
No podint ni somiar.
Clar,
ja no podint ni somiar,
veure-ho editat,
suposo,
que els deu fer molta il·lusió.
Doncs ara,
imagina't.
Escolta,
Camil Ferreter,
el que ha tingut cura
de recollir
totes aquestes receptes
i de posar tota la màquina
en funcionament
perquè han sortit
Olles,
Cassoles i Topins,
Els fogons a la selva del camp,
un llibre editat
per Cossetània.
Guanyeu o no guanyeu
el Premi Gourmand?
Ja ho és.
Felicitats per la feina.
Gràcies.
Felicitats per la feina.
Ja és la veia entrat.
Una cosa que no t'he dit,
Olles,
Cassoles i Topins,
el nom,
el nom del llibre,
està molt relacionat
amb una indústria
que teníem
que ens perveien
altres de temps antic.
Una dita
dels pobles veïns
quan ens volien maltractar
deien a la selva
fan Topins,
treballaven la terrissa.
Hi ha un carrer
que es diu
el carrer dels Ullers
que a cada porta
hi havia un terrissaia
que feia Olles,
que feia Cassoles.
Ara ho entenc,
perquè de fet...
i d'aquí ve
que hi vam donar
el nom aquest.
Perquè de fet
hi ha receptes de tot,
no només d'aquest caire,
no?
Hi ha receptes avui
que s'ha de treballar
amb el forn
i que ha canviat.
Però es va buscar
aquest nom
perquè era una indústria
molt típica
també de la selva.
Ja no existeix això?
Sí,
n'hi ha una encara,
però bé,
Cassoles i això
ja no,
vull dir,
és més ceràmica
artística
o terrissa artística,
però vull dir,
se li va donar
una mica el nom
perquè es veigés una mica
que es anava,
diguem-ne,
mamà a la base.
Clar.
Per això.
Doncs ja ho sabeu,
un llibre molt recomanable
amb un munt de receptes
i jo li prometo
que provaré
l'escudella de fonoll.
La provaré de fer,
ja l'explicaré.
Gràcies, Camil,
moltes gràcies.
a vosaltres.
Gracias.
No, ja,
a veja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
atrevint!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D. La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona. Autovía Tarragona-Reus. Calle Carabia número 11. Tarragona.
Ya tardas. Las tardas de Tarragona Radio.
Autovía Tarragona.
Autovía Tarragona.
Autovía Tarragona.
Autovía Tarragona.
Autovía Tarragona.
I believe, I believe, that one day the world will be full of love.
Yes, I believe, yes, I believe, yes, I believe, yes, I believe, yes, I believe, I believe, I believe, I believe.
Catalunya Informació.
Ara són en punt les 6 de la tarda.
La vigília del cinquè aniversari del començament de la invasió a l'Iraq,
a George Buysa defensa l'èxit innegable de la intervenció,
malgrat el cos econòmic i la pèrdua de vides.
La gent enverteixen del perill d'una lluita a vida o mort del Tibet
i anuncia rendicions als manifestants a que el govern tibetà a l'exili desmenteix.
El papa Onet XVI demana diàleg i alerta que la violència només agreuja els problemes.
Els països europeus podran reclamar i cobrar les multes de trànsit
que es posin en qualsevol lloc de la Unió Europea.
Aquesta és la proposta de la Comissió Europea per poder perseguir els infractors
en tot el territori de la Unió, cosa que de moment és molt difícil.
Els regants i les administracions de Lleida suposen la captació d'aigua
de la capçalera del riu Segre cap a Barcelona,
perquè la situació també és crítica del territori.
El regant.