Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, bona tarda a tothom que ens escolta.
A base estàs de color blau cel.
Sí.
Això vol dir alguna cosa?
Que no m'està bé.
T'està molt bé, t'està molt bé.
Gràcies.
De fet, és un símbol, tot i que portes màniga llarga i tal,
és una mica símbol, i jo que vaig de tirar-nos encara més,
que tots aquells consells que vam dir de preparar el cos
de cara a la nova temporada, xiquet, encara no,
o encara tenim marge, si ens ho mirem així.
No, no, Núria, no és a costa que ens donin marge.
No, al contrari, precisament és això.
Aquests canvis que ara hi ha,
ara en sé que va vindre el fred, semblava dos dies,
i després una altra vegada la calor,
i ara estem quasi, quasi, que sembla que anéssim camí a l'estiu.
Sí.
Doncs és això el problema de la tardor.
És a dir, aquests canvis sobtats a temperatures,
que són els que desregulen el cos,
per això dèiem el de la preparació, no, no.
No és que ens donem marge, o sigui, que ningú ho retraci.
Sí, és moment de posar-s'hi perfectament.
Recordeu els suplements que dèiem l'altre dia,
el pròpolis famós.
Sí, sí.
Sí?
Sí, sí.
No, no, que sí, que sí.
Molt bé, doncs avui te vinc a parlar...
Ja no m'hi fixo?
Ja no m'hi fixo en aquestes estanteries de supermercat,
o en aquestes botigues,
que venen tots aquests productes de les abelles?
Avui vinc a complir una promesa, precisament, de les abelles.
Què?
Em vas dir, ai, farem un programa de la mel.
Parlarem íntegrament de la mel, avui.
Doncs avui parlem íntegrament de la mel.
Descobrem els secrets que s'amaguen darrere de la mel,
que són molts i molt interessants.
Tu comencem-hi, si et sembla.
Val.
Jo t'escolto primer i després ja saps que sempre faig...
Coses interessants.
Sí, una petita...
Mira què et sembla, t'afagin una definició de mel.
La mel és un producte de les abelles,
això ja ho sabem tots.
És un producte modificat,
que vol dir que les abelles agafen una matèria prima,
la digereixen,
i com a resultat obtenim la mel.
O sigui, què estem parlant?
Que és un producte predigerit.
Predigerit per les abelles, clar.
Cosa interessant.
Aquest producte,
que inicialment capten les abelles,
que es recolecten,
no és el famós polen, com els creiem.
És el nèctar.
El nèctar.
El nèctar de les flors.
El nèctar de les flors és un subproducte de la sàlvia.
Diguéssim, podríem dir de la sang que tenen les plantes.
Que alimenten les plantes.
Doncs, ho dic perquè l'altre dia parlàvem del polen
i dèiem que era bàsicament el format en què el trobàvem
en aquelles boletes de colors,
perquè bàsicament el polen té un format així,
de polsim.
De polsim que s'acumula en una part de la planta
i que serveix bàsicament per poder repartir
o per poder politzar altres plantes.
Per tant, que segueixi reproduint-se.
Però la gràcia està amb la mel,
amb aquest producte predigerit.
La gràcia és que en aquesta predigestió
els sucres també es desfan una miqueta més.
Per això també la mel té aquest aspecte més líquid.
S'ha de dir que la mel,
les abelles, quan la col·lecten,
quan la processen,
podríem dir,
doncs la mantenen a una temperatura,
una temperatura molt curiosa,
que és la de 37 graus.
Això és una temperatura molt propera a la del cos humà.
El cos humà estem parlant de 36,5-37.
Interessantíssim, eh, Núria?
Per això, per processar-la.
Per processar-la.
Quan els epicultors,
que són les persones que cullen la mel,
que la pleguen,
bueno, que la cullen més aviat,
doncs la cullen ja líquida en aquestes temperatures.
La mel té uns punts de fusió que es diu,
i punts de solidificació,
sobretot el punt de solidificació,
això que se'ns posa la mel dura,
que a vegades ens queda,
acostuma a ser a partir dels 14 graus.
per sota els 14 graus,
es comença a posar dura.
També s'ha de dir
que hi ha moltes mels, Núria,
i això és interessant que ho sentim,
que la sotmeten a un procés
que es diu la pasteurització.
Això també es fa amb la llet,
això ho ha sentit, potser.
I la finalitat
és que la conservació sigui més llarga.
La pasteurització consisteix
en pujar a una gran temperatura,
quasi 80 graus,
d'una manera molt ràpida
i baixar-la també molt ràpida.
Això es fa amb la llet, també, és això?
Això es fa amb la llet, sí, és el mateix.
És el mateix.
Què passa?
Quina diferència trobem?
Doncs ho veiem bàsicament
amb les mels artesanals, Núria.
Les que comprem,
que venen d'algun poblet de per aquí dalt,
o que venen del parelló,
costumen a ser mels que no les pasteuritzen
i que cristal·lissen fàcilment.
En canvi, les que trobeu al súper,
que sempre són líquides,
faci fred, faci calor,
són mels sotmeses a la pasteurització.
Què passa amb la pasteurització?
La pasteurització està bé
perquè és un mètode de conservació.
Però, clar,
pujar una estructura,
un aliment a tan alta temperatura,
tan ràpid,
el que fa és que perdi propietats.
Es destrueixen algunes vitamines
que són fràgils,
és a dir, substàncies,
que per això seria més interessant
consumir
mels que siguin
el més artesanes possible.
I a més,
tampoc la mel
és un producte molt delicat
en el sentit
que es faci molt bé
al cap de dos dies.
Vull dir que no estigui pasteuritzada.
Té unes circumstàncies
de conservació
que això val la pena
que ho escoltem.
Mireu,
la mel,
la mel és un producte,
ja us ho he dit,
que era un subproducte
de les abelles,
però en aquest procés
que fan les abelles,
una cosa important que fan
és extraure-li l'aigua,
deshidratar el que han collit.
Per què dic això?
Perquè com menys aigua té,
doncs més bé es conserva.
Sí.
Això què vol dir?
Que li podem donar
les condicions
per conservar.
Les abelles,
què en fan?
Atenció,
les abelles són molt espavilades.
l'acullen,
les recollectores,
la porten,
la digereixen,
el que dèiem,
i li passen
a una altra companya
que ja està dins el rusc.
I aquesta s'encarrega
d'amagatzemar-la.
I l'amagatzem on?
A les cel·les que veiem,
els ruscos,
aquelles cel·les hexagonals.
D'acord?
Sí.
Diguéssim,
les regurgiten,
la paraula tècnica és aquesta,
les regurgiten allí,
i després,
atenció,
per conservar-la,
les abelles el que fan
és posar-li cera.
Tapan,
tapen la cel·la plena de mel
amb cera.
D'acord?
Els apicultors,
doncs,
ja s'encarreguen
de quan la cullen,
traure aquella cera
i poder extraure la mel.
Però l'abella el que fa
és fer una capa protectora.
Nosaltres això no ho podem fer,
o el que podem fer
és posar-ho en recipients
que l'aïllin de la humitat,
importantíssim,
importantíssim,
recipients de vidre,
per exemple,
que són els ideals.
I una altra cosa
que podem fer
és guardar-la a la nevera.
Si està en un bon pot,
si està en un pot
ben tancat,
insisteixo,
perquè no vol humitat,
guardar-la a la nevera,
perquè se sap
que també la mel,
quan està per sota
dels 11 graus
de temperatura,
doncs,
dura molt,
molt més temps.
Una durada normal
d'una mel,
màxima,
podríem dir-li,
és de dos anys.
O sigui,
que si està obert el pot,
més val a la nevera
que no a l'armari.
Correcte.
Correcte.
Clar,
l'inconvenient serà
que la nevera
se'n solidificarà.
Però no patiu.
Si la mel
la feu servir
per endolcir infusions,
per endolcir
algun tipus de reposteries,
oi,
alguna cosa que cobreu,
ja es desfarà.
Això no és un inconvenient.
Llavors,
ideal per conservar-la.
És important, eh?
L'un dels dos anys
que et deia,
home,
són dos anys
de conservació màxima
de la mel,
però,
però això vol dir
que l'hauríem de consumir abans.
Clar,
la pràctica ideal
seria comprar poques quantitats
i comprar-ne sovint.
Ho dic per això,
perquè sempre és més ideal
tindre mels fresques
que no mels
que porten molt de temps.
No sé si m'avanço
al proper tema,
si ho vols deixar
per més endavant.
Suposo que ens explicaràs
quines propietats
tenen els diferents tipus
de mel.
I tant.
Perquè n'hi ha
separades
per flors.
Correcte,
correcte.
I fins i tot
descobrim una altra cosa.
Mira,
t'explico també
una cosa interessant,
que és com la trauen
els apicultors.
Això és una cosa
molt curiosa.
Home,
jo he vist
que es posen
aquells tràngers
blancs estupendos.
que protegeixen
i veus aquelles fumeres
que fan,
no?
No has vist mai
que porten
una espècie de...
com si fossin
unes regadores
que fan fum.
D'acord?
Fon fum.
Perquè el fum
el que fa
és apartar
les abelles.
Les abelles
se n'aparten.
Llavors,
amb aquesta fumera
i amb un raspallet
les aparten
del propi rusc
que treuen.
Treuen el rusc.
Llavors,
el que fan
és treure
la capa de cera
que hi ha al damunt,
aquesta que et deia
de protecció,
i la aboquen
en uns recipients.
Llavors,
quan esteixen
aquests recipients,
com que allí
hi ha trossets de cera,
a vegades hi ha
putetes de les abelles
també,
perquè es trenquen
i van a parar allí,
doncs el que fan
és posar-ho
en una màquina
quasi una...
Ai,
perdó.
Sí,
com una centrifugadora.
Sí,
una centrifugadora
que el que fa
és separar-ho.
Dóna voltes,
i va separar
aquest producte.
Sí,
correcte.
I després
fan una decantació
que es diu.
I justament
la decantació
és quan aparten
aquest subproducte
que...
Ah,
doncs mira,
tot això
no ho sabia molt bé.
Sí,
aquesta porqueria
que s'ha posat aquí
que no és necessària
per menjar.
No seria tòxica,
però clar,
alteraria
sobretot
les qualitats
de sabor.
Llavors,
una cosa interessant
a saber de la mel.
La mel
és un endolçant,
d'acord?
serveix per endolcir,
qualsevol producte.
Té una capacitat
d'endolcir,
Núria,
per damunt,
molt per damunt,
25 vegades
per sobre
del sucre blanc.
O sigui,
imagina't
quina quantitat
de dolç.
Pensa que dins la mel
hi ha aigua,
hi ha poca quantitat,
però n'hi ha,
hi ha minerals,
hi ha vitamines,
i la cosa més important
de la mel,
i és la que dóna raó
a la mel,
són els sucres.
La mel porta
una part que és glucosa,
que és un sucre bàsic,
porta una part
que és la fructosa.
porta fructosa també?
Sí, sí, sí,
aquesta,
i ara t'explicaré
quina cràcia té això.
I porta sacarosa,
la sacarosa és un sucre complex,
que vol dir
que està fet
de fructosa
i de glucosa,
és un sumatori.
Què vol dir això?
Vol dir que la mel,
a veure,
hem de tindre cuidado
perquè és molt de,
té un poder energètic
molt gran,
i té una part
de glucosa
també molt alta,
això vol dir
al tanto la gent
diabètica
que ens està escoltant.
Posats a valorar,
sempre és millor la mel
que el sucre,
això per suposat.
Per què?
perquè el sucre
és glucosa exclusivament
i la mel
és fructosa,
hem dit,
té més minerals
i també té una part
de glucosa.
Llavors,
no és que els diabètics
no en puguin prendre,
sempre en mesura,
sobretot,
ja ho saben
en les seves dietes
que han de controlar-ho,
però la mel
l'hem d'entendre
com un producte nutritiu
fins i tot,
no només energètic.
Quan tu prens
una cullerada
de sucre blanc
és un producte energètic,
no és,
no provoca
una nutrició
en el cos.
En canvi,
la mel sí
perquè aporta altres coses,
porten fins i tot proteïnes
la mel.
Més coses interessants
de la mel,
Núria,
que podíem ser
les propietats generals
de la mel,
perquè tu em demanaves...
Deixa'm fer un paràtesis.
Estava pensant,
no hi ha productes
derivats de la mel
que hagin aconseguit
separar
el que és la part
de nutrients
d'aquesta part
endolcidora?
Ho dic perquè
això seria molt pràctic.
No, no, no,
no, no,
pràctic
tampoc tant.
Al contrari,
la gràcia de la mel
és la combinació
de tot això.
Val.
El suc a la blanc,
per que facis una idea,
és un refinat,
és una extracció,
és portar el límit
i només quedar-te
amb la part
que és glucosa.
No té res més.
Per això és molt pobre,
per això és el que té,
nutritivament és molt pobre.
Clar, per això pensava jo
que potser per aquesta gent
que no poden prendre
tant de dolçor,
doncs quedar-se
amb les propietats
positives
de la mel,
les nutrients
i de les altres.
Per això hi ha els altres
subproductes
que no són de la mel,
el que dèiem l'altre dia,
per exemple,
la geléa real,
el pròpolis,
que aquestes propietats
nutritives
o fins i tot
curatives,
terapèutiques,
ja les tenen.
Però en aquest sentit
la mel és molt completa.
Més val que no la separem,
per res.
Hi ha un substitut,
en el cas dels diabètics,
suposo que ho deies,
que és la fructosa.
La fructosa
és un sucre bàsicament,
o teòricament diré,
i parlo teòricament,
obtingut de la fruita.
El que passa és que avui en dia
amb l'indústria alimentària
i química
ens és més fàcil
i més econòmic
fabricar fructosa
sintètica
que no pas
extraure-la de la fruita.
Llàstima, no?
Però bueno,
la mel en té
i per tant
és molt nutritiva
i interessant.
Per qui és interessant la mel?
És interessant,
doncs mireu,
per la gent gran,
que no,
tant ho és,
sense abusar.
Gent gran.
Pels nanos,
per les dones embarassades
o les dones
que estan fent
l'alletament.
Interessantíssim.
Són situacions
en què el cos necessita
molts cops
un extra d'energia.
Doncs la mel
és una bona font.
Llavors,
les propietats que et deia
i després d'aquí
anirem a cap
en aquestes mel que tu vols sapiguer.
Perquè les propietats,
gairebé diríem
que aquestes
les tenen totes les mel.
Mira,
la primera és que té molta energia,
això ja ho hem dit ara.
L'altra és que
t'unifica
la musculatura,
dóna força.
A nivell muscular
dóna força.
És un bon reconstituent.
Llavors,
la gent que s'està recuperant
de malalties
o que han estat enllitats
molt de temps,
interessant.
Atenció als estudiants,
la mel estimula
intel·lectualment.
Aleshores d'estudi,
aquí parlem de fòsfors
i parlem dels sucres aquests
que ajuden
en aquest desgast
que hi ha
intel·lectual.
I atenció,
propietat interessantíssima
de la mel.
La mel és
antisèptica, Núria,
i tu diràs,
antisèptica?
Sí, no,
això ja em sonava.
Aquests mals de gol,
aquell...
Quan hi ha algun tipus
de bactèria,
quan hi ha algun tipus
de residu,
doncs la mel
intentarà evitar,
o sigui,
la gràcia que té és que...
Desinfecta.
Desinfecta.
Per tant,
se m'està acudint
una infusioneta de farigola
que també és desinfectant
amb mel,
ja és total, no?
Molt bé,
és un malafegitó.
Millor que no pas
el sucre que posem a vegades.
Escolta,
i tenint totes aquestes propietats,
s'aplica només
a via tòpica,
beguda?
No,
a via tòpica és la pell.
Ai, perdona.
Precisament.
Perdona.
Sí, sí,
tu mateixa ho has dit.
Clar,
perquè se m'acut que tenim
tantes propietats.
Si jo faig una farideta,
em poso mel a la farida i la veig?
A part de la via oral,
és a dir,
tot el que pugui ser digestiu,
doncs també tenim altres maneres,
que la Núria apunta,
que és aquesta la tòpica.
I per què la tòpica?
Perquè mireu,
la mel,
hem dit que és antissèptica,
per tant,
si et fas un tallet,
ja desinfecta.
Però és que a més a més,
la mel,
atenció aquí,
és un gran cicatritzant.
Llagues,
talls,
cremades.
Pances,
els llavis.
Les pancetes van molt bé,
les asseca
i les fa caure molt ràpid.
Això a més és molt fàcil.
Interessant.
Llavors,
gran cicatritzant.
Ho podeu veure,
si veieu una farideta que costa decorar,
que no hi ha manera,
una miqueta de mel,
com si poséssiu qualsevol altre desinfectant,
i anar fent aplicacions amb els dies
i veureu que al final caurà la crusteta
i caurà la panceta.
I l'última propietat també,
i no menys interessant,
bé,
l'última,
en té moltes,
però per exemple la mel també,
i més un tipus de mel concretament,
que és la mel de taronger de Zahar,
és que és laxant,
Núria,
la mel.
La de taronger concretament?
Sí,
sí,
el que fa,
bàsicament el que fa
és una mica calmar
el trànsit intestinal.
Llavors,
quan estàs irritat dels intestins,
quan tens mals de panxa,
la mel de taronger és boníssima,
afegir-ho en una infusió.
Altres coses que se sap de la mel,
Núria,
és que serveix com a especturant,
és a dir,
facilita que surtin els mocs,
que ja tenim refredats aquí,
que tranquil·lisa molt,
si és un producte interessant
per a la gent
que té alteracions del son,
facilita el dormir,
i una cosa molt bona,
un altre tipus d'aplicació,
Núria,
que seria
una aplicació
també corporal,
també tòpica,
per a tot el cos.
la mel és un gran hidratant.
És que és el que t'anava a dir,
jo ara estava pensant,
dic,
em sembla que fan cremes
pel cos o per la cara,
cremes de cosmètica,
amb mel.
Avui la cosmètica
ha inclòs la mel
com un producte bàsic,
però valtros ho podeu fer a casa,
si algú vol,
per exemple,
fer-se un bon pil
i una bona neteja
de la pell
i a la vegada
una bona hidratació,
hidratació,
perdó,
és tan fàcil com
amb la dutxa diària,
després de dutxar-vos,
després d'ensabornar-vos,
fins i tot després d'esbandir-vos,
un cop que ja no hi ha sabó,
agafar mel directament
amb la mà
i fregar-la
per tot el cos.
Si poden ser mels
que siguin això,
més denses
en comptes de la líquida,
millor,
perquè faran més pil,
encara arrastran més
partícules de pell
que estiguin mortes.
i llavors,
simplement un raig d'aigua
sortirà.
No haureu tingut la pell
més hidratada
que llavors.
I després d'haver passat
el sabó.
Sí, sí,
ho hem de fer després,
com a procés últim.
Ah, mira.
Un gran hidratant
de la pell,
boníssim.
Llavors,
una de les mels
que em preguntaves,
dels diferents tipus,
que això interessa,
que tothom diu
ah, jo em prenc de romaní
o la prenc d'eucaliptus,
cal dir una cosa important.
De mels,
les que són populars aquí
són les mels de flors.
Sí.
Són les més típiques
i tòpiques,
però, per exemple,
cap al nord d'Europa,
cap a l'Àsia,
hi ha un tipus de mel
que es diu la mel de bosc,
és una mel més fosca,
no és tan dolça,
i és una mel
que s'extreu,
i no de flors,
s'extreu d'arbres,
de la reïna dels arbres.
Sí.
I doncs del pi,
d'acord,
de l'alzina,
de l'avet,
llavors són mels,
ja t'ho dic,
que no són dolces,
però que a nivell terapèutic
tenen grans usos.
Per exemple,
a Turquia,
la mel de pi
és una cosa que és fabulosa,
la fan servir moltíssim.
I la processen també les abelles?
També les abelles,
però en aquest cas,
en aquest cas,
no és un producte directament
de la flor,
com deia,
sinó és un producte
que també està processat,
atenció,
per altres animalets,
altres insectes,
perdó,
que et nodreixen
d'aquest nèctar
de la reïna,
perdó.
Molt bé.
Passa més procés aquesta.
Vaja,
que no tinguem mania,
tampoc amb aquestes mals.
No, no, no,
si les provem
veurem que són més fortes.
Tenen un gust com a més espaciat,
menys dolç i més espaciat.
Llavors,
les de flors que ens interessen,
que són les que tenim per aquí?
Mira,
la de castanyer,
aquest és interessant,
és una mel fosca,
però molt interessant
per la gent
que pateix trastorns
de la circulació de la sang.
El castanyer,
típicament,
és un venotònic,
que diu,
és un estimulant de les venes.
Llavors,
gent que té,
perdó,
de cames cansades,
de verius,
doncs mel de castanyer,
interessantíssima.
No obligada,
sinó via oral.
Mel de romaní,
Núria,
la mel de romaní,
aquesta és molt clàssica.
Aquesta és molt clàssica
en els nostres contrats,
perquè tenim molta.
La mel de romaní
s'hi dona característiques
que és boníssima,
boníssima per la gent
que pateix el fetge,
per tota classe de transports
del fetge.
Fins i tot per netejar,
per depurar aquest fetge,
la mel de romaní
seria interessant.
La de farigola,
un altre,
un altre clàssic.
La de farigola
és el clàssic
de les mels antissèptiques,
desinfectants.
Llavors,
aquí,
tot el que siguin faringitis,
tot el que siguin engines,
tot el que siguin fins i tot,
o ferides,
que dèiem abans,
doncs,
mel de farigola.
Perfecte.
A més,
és molt energètica,
la de farigola.
Més mel,
la taronger ho hem dit,
pels mals de panxa,
i també una altra cosa
que ens havia dit
de la mel de taronger,
és que serveix molt
per tranquil·litzar.
Ja us ho dic,
ja us ho dic,
algú que pateix
del trastorn del son,
doncs atenció,
cosa important,
res de lleteta calenteta
per anar a dormir.
No.
Una infusió del que vulgueu,
però del llet calenteta no.
Per què?
Bàsicament,
la llet és un làctic,
és gras,
i què farà?
El fetge tindrà una fanyada
tota la nit
per digerir lloc.
Potser el que ens dona
el punt tranquil·litzador
de la llet calent
no és tant la llet,
sinó el calent.
És el calent.
Per tant,
busquem una infusió del que vulgueu
i si a més a més
el voleu endolcir,
doncs mel de taronger,
perfecte per dormir.
Ok?
Molt bé.
Una última mel,
també interessant,
a més en aquest temps,
la mel d'eucaliptus.
És una mel forta.
oxigena.
És a dir,
la gent que té episodis de tos,
ara que veiem els constipats,
doncs calmarà aquesta tos.
I a més té una particularitat més,
que la gent que pateix
d'infeccions urinàries,
doncs també ajuda
a la desinfecció
d'aquestes vies.
Perfecte, Núria, no?
Déu-n'hi-do,
perquè després amb mels combinades,
això potser...
Aquí, aquí podem arribar.
Perfecte.
Mira,
i l'altra opció,
també molt popular,
són els famosos mels
de mil flors,
que es diuen.
Sí.
Els mels de mil flors,
podríem dir que potser són
les mels més nutritives que hi ha.
I podríem dir quasi castelles
més terapèutiques,
en el sentit més ampli.
Perquè, clar,
combinen diferents flors.
Llavors,
agafen una mica
propietats d'aquí i d'allà.
A veure,
una cosa és
quan tenim un trastor concret,
com el que dèiem,
i per tant,
val la pena gastar,
sigui de castanyer,
de romaní,
de farigola,
del que vulgueu.
Però,
una altra cosa és que
si voleu una mel sana,
doncs la mil flors ja és vàlida.
Ara,
hi ha com acabar,
perquè ve que ja el temps
se'ns escota,
doncs té de dir,
Núria,
que fan combinats.
Hi ha cases,
hi ha cases,
si no recordo malament,
al Parelló hi ha una casa,
la mel no es pot fer propaganda,
aquí.
I tant.
Però són molt bons,
aquesta gent fabricant.
Doncs ja està, sí.
Hi ha una mel que és un mel múria
i aquesta gent fa combinats.
Si no recordo malament,
en té un que és de mel
i aloe vera,
de suc d'aloe vera.
Sí?
Sí,
interessantíssima.
Interessantíssima perquè,
bueno,
se converteix la mel
en un gran antioxidant
a partir d'aquest punt.
I sobretot,
encara multiplica més
les seves capacitats nutritives
amb l'aloe vera.
Clar.
L'aloe vera és un altre
d'aquells productes
que a més està en boga,
està en alça
i s'està descobrint
les mil aplicacions.
Home, s'ha vist que té
moltes aplicacions
i això és interessant.
Però avui hem parlat de la mel
i ja veieu extensament.
A veure si n'aprofiteu.
I a més ara que ve l'hivern,
jo crec que fa,
la mel fa per l'hivern.
Ara és moment.
I no només per infusions,
eh?
La podeu incorporar...
A pastissos,
per exemple,
que a vegades ho hem dit,
substituint el sucre.
A la cuina.
A la cuina diària
es pot afegir.
O a les amanides.
Un rejolí de mel
sempre dona aquell punt dolçot
acomiadat amb algun vinagre interessant.
Bé,
més val que sigui per salut.
Fèl·lip Caudet,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.