Ja fa dies que el Ja Tardes sona aquesta sintonia,
la identifiquem amb l'estrella de Minèdit,
una beguda, una cervesa molt especial
que us venim regalant també des de fa uns quants dies al programa.
És una cervesa, ja ho hem dit i ens reafirmem,
ideal, jo diria, per a aquestes festes de Nadal.
És per això que avui us presentarem amb més propietat les seves qualitats.
Allò que fa l'estrella de Minèdit, doncs, especial i ideal per portar-la a taula.
I ho farem en conversa amb una de les persones
que ha pres part en l'elaboració de l'estrella de Minèdit.
És la Meritxell Falgueres. Meritxell, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I la Meritxell, a per donar-li una professió, de fet és la seva, és sommelier.
Sí.
Ens hauries d'explicar, per la gent que li ve de nou, què fa un sommelier.
Sí, perquè a vegades et diuen enòloga, sommelier, no ho entenen gaire.
Mira, sommelier seria, doncs, la persona que es dedica a fer una mica, doncs,
d'ambaixador al vi a la taula, és a dir, del vi, de les cerveses, de l'aigua,
de tota la part líquida de gastronomia, intentar explicar, doncs, als clients les seves grandeses
i intentar, doncs, també facilitar les tries.
I, sobretot, fer aquest casament de menjar amb beure.
El que diu l'almaridatge, no?
L'almaridatge, les harmonitzacions.
I, realment, el que ens passa als sommelers és que hi ha molts menjars a la nova gastronomia
que trobem diferents textures o que amb uns primers pots trobar coses dolces,
amb uns postres hi ha també tocs salats,
que a vegades és difícil trobar un producte amb una estrella,
com un comodí, podríem dir, que ens pogués lligar una mica amb tot, saps?
Sí.
Tu, per exemple, imagina't un vi amb algú que portés vinagretes,
que sempre, doncs, l'àcid acètic el fa malbé,
o amb els espàrrecs, amb els llagums...
Doncs molts cops tenim problemes.
Els alls...
Són ingredients que són molt agressius pel nostre paladar
i que a vegades, doncs, trobar una beguda que pugui ser dient, doncs, ens costa.
I, precisament, la gent d'Adam van dir,
aquí hi ha un forat molt important,
anem a pensar una cervesa altament gastronòmica
i, doncs, qui ens pot assessorar millor?
Que el Bulli, no?
Ara parlarem que el Bulli, el restaurant del Ferran Adrià,
doncs, ha tingut també molta mà en l'elaboració de la Inèdit.
De tota manera, estem acostumats a la paraula més o menys, a sommelier,
quan parlem de vins,
però sí que és veritat que en qüestió de cervesa,
doncs, se'ns fa una mica estrany.
És la primera vegada aquí al programa
que agafem aquest concepte de cervesa per dur a taula,
per combinar amb les menjades, però això ja existia, no?
No, no, no, imagina't que...
Sí.
Ja en Somillers, per exemple, especialitzats en aigües,
tots hem de tindre un coneixement,
ja sigui de destil·lats, de cerveses, de vinagres, de cigars,
per exemple...
Ah, d'això també és veritat, sí?
Sí, és tot...
Tot són competències als sommelers, no?
Després, doncs, hi ha gent que s'especialitza més en una cosa o una altra,
però a cerveses també fent tastos i també hem d'estar preparats.
Sí, sí.
Quines qualitats ha de tenir algú per dedicar-se a aquesta professió?
Doncs, sobretot, humilitat,
perquè una cosa que t'ensenya és
cada copa de vi és que és diferent,
cada copa de vi, cada cervesa que obres a diferents temperatures,
cada aigua...
N'importa tant estar obert a noves sensacions
i que cada producte, cada vegada que l'obres, és únic.
I després, doncs, sobretot, bon olfacte.
S'ha de tindre també molta memòria
per recordar anyades, sensacions
i, sobretot, capacitat comunicativa
per poder explicar a la gent
doncs, quins sabors, quins colors tenen les coses.
Home, és una tasca tècnica,
suposo que hi ha tota una tècnica al darrere,
però també un puntet d'artística.
S'ha de tenir sensibilitat, com dius tu.
Sí, són dos anys de preparació,
però és veritat que sí que hi ha uns sommeliers
que són molt bons,
que et poden dir X anya de donar,
ni o tal varietat, cegues,
però a vegades els millors sommeliers
són els que et saben assessorar millor
i intentar transmetre el que hi ha dins d'una copa
en paraules
perquè, doncs, les persones
que no saben tant de vins
ho puguin entendre.
A vegades no és tant, doncs,
ser de poeta
o intentar parlar en un llenguatge
que la gent no t'entengui,
sinó intentar, doncs,
poder transmetre aquestes sensacions,
encara que siguin no metàfores tan boniques,
però que la gent, doncs,
tingui menys dubtes
sobre la seva tria a l'hora de veure.
La tasca de la Meritxell
ha estat, doncs,
de fer aquests meridatges
que dèiem, no?,
de coordinar
quins són els plats,
els àpats que anirien bé
amb l'estrella d'Am.
Ara en parlarem
perquè, a més,
us podeu donar molt bones idees
de cara a aquestes festes de Nadal,
però, primer que tot,
com ens explicaries,
com ens descriuries,
això que deies, no?,
les característiques
que té l'estrella d'Am inèdit
com a cervesa en si mateixa?
Doncs,
bé,
com diu el nom,
és inèdit
perquè,
per exemple,
quan tu beus un vi
que a vegades posa
30% de Tempranillo,
70,
Cabernet Sauvignon,
això se'n diu copatge.
Llavors,
aquesta cervesa
està feta
d'un copatge
d'ordi
amb blat.
I això,
normalment,
és inèdit
perquè,
normalment,
no es fan copatges
a les cerveses.
A part,
la segona fermentació
està feta
dins d'ampolla.
És a dir,
és una mica,
pels ullents
que ens entenguin,
com el cava
o el xampany.
Per això,
a vegades,
a la vista,
la poden veure
una mica,
doncs,
tèrbola.
Llavors,
també fa que evolucioni
amb ampolla.
És com un vi...
Clar,
com un vi de guarda,
pel que dius,
tot i que potser no tant,
no?
Com?
Com un vi de guarda,
però potser això seria bastant.
És una certeza que evoluciona
perquè en ella mateixa
també s'està criant amb ampolla.
I a part,
té una maceració
amb pell de taronja,
per això,
doncs,
que els seus aromes
normalment ens donen
aquestes notes cítriques,
més refrescants.
També té cilantro
i té regalèsia.
Llavors,
això li dona,
doncs,
un buquet d'aromes,
d'espècies dolces,
ens dona aquesta olor
de dir,
si feu la cervesa,
però té alguna cosa més,
la fa diferent.
Clar,
és que potser el que no casava gaire
amb el menjar
de la cervesa
era el punt més amargo.
I la inèdit
mata una mica aquesta amargo,
suposo que en prou
del que dius tu,
d'aquests puntets
més agradables,
més dolços.
Sí,
i té la amargo del lúpul,
el que fa és que
el carbònic està molt integrat,
el carbònic és molt important
quan fem maridatges
perquè ens neteja
també el paladar,
per començar de nou
en el nou plat.
El carbònic,
per entendre'n,
seria el que dona
la gasificació.
Sí,
sí,
va molt bé
per netejar
les papiles gustatives
i realment,
per exemple,
el que té és 4,8 graus,
que també fa que
quan vulguis dinar
i després hagis d'anar
a treballar
i vulguis dinar,
doncs,
amb vi
o no tinguis ganes
de prendre aigua,
no?,
vulguis un element de festa,
doncs clar,
amb 4,8 graus,
doncs després pots conduir,
pots treballar
i pots fer el que vulguis.
I una cosa
que ens agrada
del vi,
com a consumidor,
jo crec que és
que es pot compartir,
no?,
que tens una ampolla
i va,
una més,
va,
i ara la traiem
de la glaçonera
o sobretot amb els caves,
no?,
i la inèrit,
el que té és que serveix
com si fos un cava
i a la mateixa ampolla,
doncs,
és una ampolla
tipus xampanyoàs,
es serveix amb glaçonera
i llavors,
doncs,
és una cervesa
per compartir
i a part es pren
amb copes
de vi,
no?,
de tipus Riesling,
que és una varietat
molt aromàtica,
amb copes,
doncs,
podríem dir
quasi de vi blanc
i això ens agrada
perquè és el que dèiem
que a vegades
quan tu demanes
una cervesa
en un restaurant
et treuen
les copes boniques
de vi
i te la posen
una canya
fins a dalt
i és com un acte
molt egoista,
no?,
la cervesa
te la prens tu sol,
no?,
no es compartes
i en canvi
el que té bonic
la inèrit
és que la pots compartir
perquè és una ampolla
de 0,75
que es pot anar
servint,
doncs,
poquet a poquet
amb les copes
de vi blanc
i cada vegada,
doncs,
olorar-la,
gaudir
i, bueno,
i demanar una altra
o no,
o...
De fet,
aquí bé hem estat
fent tota l'estona
comparacions
entre la inèdit
i el vi
com a un,
bueno,
un substitut,
no?,
però sí que és veritat
que estaria entre el vi
i el cava
o fins i tot el vi blanc
aquest en punt d'agulla.
Sí,
però jo crec que
l'Adam tampoc ha pogut
en plan
va,
ara anem a fer
la competència al vi,
sinó,
realment és que
com a sommelier,
t'ho dic sincerament,
hi ha vegades que
amb un menú de gustació
o tots els temes
de nova gastronomia
és que et trobaves,
bueno,
amb un problema,
no?,
a l'hora de recomanar
un producte
que anés bé amb tot.
Clar,
cap que podies dir,
doncs,
perquè ets entrant,
doncs,
un xerès,
després un vi blanc,
després un vi negre,
però també hi ha gent
que diu,
escolta'm,
no vull obrir
tantes ampolles
o haig de treballar
o no vull que
un sommelier
m'estigui parant
tota l'estona
explicant-me el vi,
vull un producte
que me'l pugui prendre
alegrement
i tranquil·lament,
no?
O sigui,
que per nosaltres,
per sommelier,
ha estat,
doncs,
bueno,
una bona sortida
tindrà una cervesa
gastronòmica
per poder donar
una alternativa
a la gent
que,
doncs,
no li agrada el vi
o no en té ganes
de prendre
o no pot.
O que vol provar
alguna cosa diferent,
que mira,
es pot combinar.
Sí, sí.
Cervesa gastronòmica,
jo em quedo amb aquest concepte
perquè, a més,
ho resumeix molt bé.
Has dit abans
una cosa molt interessant
i és que acaba de fermentar
en ampolla
l'estrella de Minèdit.
Això vol dir que
no tindrà el mateix gust
si ens la prenem
aquest Nadal
que, per exemple,
si deixem una ampolla
per l'any vinent?
Home,
doncs,
segurament,
ni nosaltres ho sabem,
perquè, clar,
en guany
es va presentar
l'alimentari de febrer
i jo me'n recordo,
doncs,
després de l'estiu
quan he tastat
pensava,
home,
és diferent,
no?
Però és com el vi,
és que estigui millor
o pitjor,
evoluciona,
no?
I a vegades,
doncs,
aquestes games aromàtiques
depèn, doncs,
també la temperatura,
quant temps fa
que està oberta
notes més el cilantro,
notes més la regalècia
i, sí,
podríem dir
que és com un vi,
no sabem si tenim
un criança o un gran reserva,
el que sabem és que,
bueno,
és un bon producte,
també la gent
li va agradant
i, sobretot,
que quan te l'estàs
trenent en un restaurant,
la gent se't queda
mirant en plan,
què és això,
no?
Que ja la copa,
aquest color,
doncs,
podríem dir mig caoba,
mig torrat,
veuen l'escuma,
no?
Aquesta crema
que cada vegada
reneix,
cada vegada
que la vas servint,
ja es queden
tothom com,
què és això,
un cava,
un vi i, bueno,
és una cosa curiosa
i és d'aquí,
no?
I està molt bé
que es vagin anant
provant coses
perquè, bueno,
al final,
tot això fa que
evolucioni el producte.
De fet,
hem d'avisar també
a la gent
que aquí hi ha
molta cultura de cervesa,
però cultura de cervesa
de mitja tarda
a l'estiu
en una terraceta
fresca
i a palo seco.
I no és això.
Sí,
i no és això.
El gust és totalment diferent.
Clar,
és una cervesa
per gaudir,
per olorar-la,
per degustar-la
amb la calma,
amb el menjar.
no és només cervesa aperitiu,
tinc molta set,
vull dir alguna cosa
que em refresqui.
És un altre rotllo.
Doncs entrem ja
en la part dels maridatges
perquè és l'especialitat,
a més de la Maritxell,
i és la tasca
que et van encarregar
per la inèdit.
Dir,
veure amb quin tipus
de menjar
era més idònia,
no?
Sí,
i el que fem
amb els tastos
ja no és,
perquè idònia
pot ser moltes coses,
sinó és posar-la a prova,
no?
És, doncs,
amb els clients,
doncs,
intentar,
per exemple,
jugar
amb el tomàquet,
que a vegades
aquesta acidesa,
home,
a vegades posa
en una situació,
entre les cordes
podríem dir,
els vins.
Vau agafar,
hi ha productes,
allò,
com dius tu,
de risc,
no?
Productes en què el vi
ja no guirinyola una mica.
Sí,
sí,
vam,
doncs,
triar vinagretes,
posar punts de sal,
per exemple,
amb un plat
de magret,
amb marmelades,
albarcocs,
no?
També amb la textura
del magret,
no?
amb tot aquest,
ja no només sentir la carn vermella,
sinó també el greix,
doncs,
veure quin producte li podia anar bé,
fins i tot amb formatges,
ens agrada molt.
Bé,
hem intentat ser una mica
el gamberro,
no?
L'altre dia,
senyor Sebastià no vam provar
amb xocolates,
amb dolços,
que clar,
t'hi imagina't,
no?
Una cervesa,
nosaltres no l'entenem,
no?
Amb un postre,
doncs,
bueno,
intentem això,
no?
Fer,
posar-la al límit
per veure si realment
és tan gastronòmica.
I què diries,
hi ha productes,
els millors maridatges,
per exemple,
amb què la faríem?
Perquè amb dolços,
casa bé?
Sí,
per exemple,
amb brownies,
a vegades va molt bé a mi,
m'agrada molt,
per exemple,
amb peixos blaus,
la trobo molt interessant,
i sobretot el que et deien formatges,
formatges a vegades,
doncs,
els formatges blaus,
que un formatge blau,
com és molt salí,
doncs amb vins negres es maten,
no?
I amb la cervesa,
tens la sensació que t'estàs hidratant,
i va molt bé,
no?
La textura més fresca,
l'acidesa de la cervesa,
aquest amargur,
aquest carbònic,
i la pastositat d'una garganxola,
d'un roquefort,
per exemple.
Sí,
perquè sí que aquesta sí que és una gran diferència,
diria jo,
que és que el vi dóna sensació de sacadat després,
mentre que la cervesa,
o el cava,
en aquest cas,
no?
Encara que sigui pel carboni o per la frescor,
sí.
Dóna,
doncs això,
sensació de neteja,
que t'estàs refrescant,
sí que és veritat.
Sí,
no?
I a part,
a vegades és això,
no?
Com el món de les sensacions és una cosa tan personal,
i a vegades,
doncs que quan acabes un tast,
doncs la gent et diu,
ai no,
a mi,
doncs m'agrada més amb aquest producte,
o no sé,
també fèiem,
doncs,
enxobes,
amb marmagada de tomàquet,
no sé,
no?
Cadascú,
l'altre dia vam fer també com una torrija,
i els agradava,
cadascú és com alguna cosa molt personal,
i a vegades aquestes sensacions,
com arriben directament a l'hipotàlam,
que és on tenim les emocions i sentiments,
a vegades les relacionem amb un moment de la infància,
o amb un bon moment i per això ens agraden més.
Si l'haguéssim de comparar,
jo vaig d'endornar pistes per la gent que encara no l'ha provat,
si l'haguéssim de comparar amb alguna cervesa d'arreu del món que s'està fent,
s'assemblaria potser més a les de blat.
Sí,
però ja et dic,
és que clar,
és única,
o sigui,
es diu inèdit perquè realment no hi ha cap així,
no?
A vegades sí que trobes cerveses,
doncs,
massades amb fruites,
però no és el cas,
perquè ja us dic,
és una petita part i és molt subtil,
és més aviat aromàtica,
no?
On es nota aquest cilantro,
regalès i la pell de taronja,
i...
sí,
les ha blat també podrien ser,
però és que és això,
no?
Que aquí
és un concepte que encara no hem arribat d'aquesta cervesa per menjar
i aquesta cervesa
amb boquet,
no?,
amb un...
per gaudir.
M'equedo també amb aquesta idea
que la recomaneu especialment,
eh?
Ja t'hem pillat amb formatges,
però escolta,
que la gràcia és provar.
Sí,
anar experimentant.
Clar,
nosaltres diem per aperitiu,
no,
perquè ja tens les altres,
però és que potser a algú li agrada com a aperitiu
o li agrada només amb fruits secs o...
És que clar,
això dels maridatges només hi ha una regla,
que és que no hi ha cap regla.
I sí que us recomanem,
de fet ja us recomanen els mateixos productors
quan la vas a comprar
i és que serveixi com si fos un cava
en el sentit que ben fresca i amb glaçonera.
Sí,
amb 6-7 graus,
sí,
sí.
A vegades,
doncs,
si la deixem una mica més calentada
es nota més les aromes,
perquè sempre és més fàcil percebre
doncs aquestes diferències,
perquè quan olorem,
doncs,
quan més calent
és una cosa més fàcil,
però és veritat que,
clar,
és una cervesa
que demana aquesta frescor
de 6-7 graus
doncs perquè ens refresqui,
no?
Meritxell,
tu que estàs dins del negoci,
diries que està tot inventat ja?
O encara et sorprens?
A nosaltres ens sorprenen,
coses com la inèdit,
però vosaltres,
que sou professionals del tema,
encara us sorprenen
nous descobriments
o avenços que es fan
en qüestió de gastronomia?
O ja més o menys
està tot inventat?
Jo,
amb tot el que sigui
de productes nous,
hi ha vegades
que,
com vas a fires i tal,
dius,
és que no vull tastar més,
no?
Perquè al final
tots són iguals,
però després,
per exemple,
t'anam vins,
ara,
per exemple,
hi ha vins al Dierzo,
amb mencias super estranyes,
o de cerveses,
no?
Amb això de l'inèdit,
o a vegades,
whiskeys,
envellits amb botes,
a soterns,
que realment,
dius,
home,
hi ha gent
que no només produeix,
sinó pensa,
i clar,
és com la gastronomia,
no?
Sí,
tots els ingredients
estan allà,
però cada plat
és una innovació,
i amb el tema líquid
és el mateix.
I hi ha algun
ameridatge
d'aquests
que siguin
tan ancestrals
i tan reconegut
i provat
que sigui
intocable?
De dir,
és que,
per exemple,
no ho sé,
no?,
alguns soterns,
se m'acot ara,
doncs,
ideal per foar.
En foar,
no?
O sigui,
això és intocable,
n'hi ha d'aquests,
de dir,
és que és perfecte
i ja no cal arreglar-ho més.
Sí.
Va.
Soterns en foar
seria el millor exemple,
d'aquesta,
ostres,
amb caviar.
Sí,
hi ha maridatges
aquests
que és que són
matrimonis perfectes.
Mira,
això dels matrimonis,
això,
bueno,
això dels matrimonis
dels maridatges
és el mateix,
no?
Hi ha vegades
que hi ha parelles
que duren tota una vida,
hi ha altres
que és alguna passió,
hi ha vegades
que et pot agradar molt
això, no?
Mira,
la inèdit,
només tendria manides
amb inèdit,
no?
I tens aquesta neura
i pot durar tota la vida
o a vegades,
doncs,
li fots desbanyes
amb uns formatges.
Que també és emocionant.
Que també mola.
En Meritxell,
i per on va
el món de...
Bueno,
que toqueu vosaltres
en aquest cas
dels líquids,
perquè hem vist
que,
almenys a casa nostra,
el vi evolucionava moltíssim.
Ara veiem que les cerveses
s'estan posant a l'alçada.
Clar.
L'aigua sembla un pendent.
Sí que hi ha molts tipus d'aigua,
però popularment
encara no ha arribat.
Sí,
mira,
a Tarragona,
primer de tot,
felicitar-vos
perquè sou...
on hi ha més
denominacions d'origen,
teniu l'única
denominació d'origen
qualificada a Catalunya
que és el Priorat.
I els vostres vins...
N'estem molt orgullosos,
eh,
dels vins del Priorat,
dels Monsant.
Sí,
aquí estem molt reconeguts,
home,
el que ens falta
una mica de màrqueting
a fora,
però ja comencem a estar,
eh?
A part,
teniu,
bueno,
el Monsant,
va sortir un reportatge
al New York Times
increïble,
ja esteu fent coses.
Després,
de cerveses,
és veritat que aquí,
bueno,
la cervesa sembla un producte d'estiu
i no és així, eh?
O sigui,
la cervesa i el vi
són diferents productes,
és com l'aigua,
l'aigua també pot ser
molt gastronòmica.
Sí,
però és que la veus,
l'aigua,
l'aigua és una signatura pendent.
Clar,
però és que fins i tot
podem fer un trio,
menys a trobar entre
cervesa,
aigua
i menjar,
o aigua,
vi i menjar,
no?
perquè tenen diferents funcions
i és veritat que
l'aigua,
doncs,
a vegades
tenen algunes
que tenen més sodi,
hi ha algunes,
doncs,
que venen de glaciar,
hi ha algunes,
doncs,
per exemple,
no sé,
les viles del Turbon,
no?,
que abans es venien a,
podíem dir,
fins i tot
a la farmàcia.
Sí, sí.
I sí que és veritat
que ara
hi ha la moda
de les aigües,
però no tot pel contingut,
sinó pel continent.
Ens agraden aquestes
ampolles tan fàixons,
no?,
i sí que és veritat
que potser la gent
es compra una
però després no es repeteix.
Però igual que
com la cervesa
hi ha tantes games,
també és important
que agafem una aigua
de taula
que ens agradi,
ja sigui per les seves
propietats
minero-medicinals
o ja sigui
perquè ens agrada
el sabor.
Sí,
aquí suposo
que és una qüestió
també de cultura,
d'educar el gos.
Sí,
de ser una mica
gourmets
i...
Són petits,
són grans plaers
que tampoc
són grans luxes,
no?,
per la nostra butxaca.
O que almenys,
mira,
quan tu,
en moments especials,
com ara seria per festes,
doncs,
bueno,
ho pots tenir en compte
i permetre-t'ho,
perquè qui més qui menys
s'hi fixa
en els vins
que tria
durant aquests dies.
Sí.
Doncs fixem-nos també
en les cerveses
i fixem-nos també
en les aigües.
Clar, no,
t'ho imagina que això,
que ve el tiet
que només t'hi agrada la cervesa
que li posaràs.
Home,
dona-li una cervesa
de festa,
no?
Sí, sí.
Bueno,
jo ja estava convençuda,
però espero que hi ha
totes aquestes qualitats
de l'estrella d'amèdit
que ens has comentat
acabin de convencer la gent
i, si no,
que l'aprovin,
que és el que intentem
aquí al programa.
Això.
Meritxell Falgueres,
moltíssimes gràcies
i endavant amb la feina
que fas,
perquè la Meritxell,
no ho hem dit,
però ella fa molt
per educar el paladar,
per educar el gust,
perquè, bueno,
doncs,
traspassa tot el seu coneixement
de sommelier
a través dels mitjans
de comunicació,
no?
en fald divulgació
i això sempre és d'agrair.
Sí,
com a professora
i, bueno,
jo he nascut
entre vins,
així que
i m'agrada molt
escriure
i, com veieu,
no soc muda,
així que...
Doncs et seguirem de prop.
Gràcies, Meritxell,
una abraçada.
Un pato i bones festes.