Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
El que avui en dia és la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili,
situada al campus Sassalades.
L'any 1988, l'any de la seva creació era l'Escola d'Enologia de Tarragona,
depenent de la Generalitat, depenent de Barcelona, per entendre'ns,
i que tenia, si no recordo malament, les seves instal·lacions a l'edifici,
on ara es troba la Facultat de Lletres.
La qüestió és que demà, oficialment, celebren tot un seguit d'actes
que són per celebrar el seu 20è aniversari, 20 anys que existeix,
l'antiga escola actual, Facultat d'Enologia, aquí a Tarragona.
Pepa, i per parlar-ne tenim convidats que saben del que parlen, perquè hi eren.
Home, i tant, i tant, si hi eren, perquè a veure ens acompanya Lluís Sarola
i va ser el primer director d'aquella escola d'Enologia de fa 20 anys.
Estem parlant de fa 20 anys.
Potser ho coneixerà més perquè és ex-rector de la Universitat Rovira i Virgili.
Lluís Sarola, bona tarda, benvingut.
Hola, bon dia.
Ja hi érem, eh? Fa 20 anys ja hi érem.
Sí, sí, ja feia uns quants anys que hi érem.
Era, per cert, quan va vindre aquí a l'escola, perquè era escola llavors,
era aquí a Lletres o era allà baix a les Clarisses?
El primer curs es va fer a la Facultat de Química,
que estava junt amb Lletres a la plaça Imperial Tàrraco.
i al cap d'un any o dos es va traslladar a les Clarisses.
No me'n recordo quants, un parell d'anys devien ser.
A la tercera promoció.
A la tercera promoció. O sigui, el tercer curs va ser quan vam anar cap a les Clarisses.
Núria, aquesta altra veu que has escoltat és l'Anna Casabona, eh?
L'Anna Casabona és, de fet, de la promoció,
una luga de la promoció de la 89.
Ets de la segona promoció, perquè la primera seu 88, no?
Si no vaig errat, 89, per tant, segona promoció.
Et vas decantar més pel camp més sensitiu, no?
Tu, del vi, és a dir, et vas formar com a sommelier.
I, de fet, actualment, a banda de crear la botiga del Rebosta,
ets sommelier, ets professora d'un màster d'un postgrau,
millor dit, no?
De sommeliers que s'imparteix a la Rovira i Virgili, precisament, no?
Sí, hola, bona tarda.
Doncs sí, jo vaig començar a la meva base estudiant enologia,
o sigui, la meva intenció era treballar amb el camp tècnic
i anar a elaborar vins, però, mira, la vida té molts camins,
moltes portes obertes, i jo em vaig decantar més,
doncs, el tema, doncs, gastronòmic i del tast.
Llavors, doncs, sí, ja fa 20 anys d'això que vam començar,
quan ho dius, sona...
Sona malament, eh?
Sona malament, però, bueno.
I, sí, ara, doncs, a part de tenir el meu establiment,
bé, és càtering i al mateix temps és botiga de vins,
doncs, també m'han fitxat els estudis de...
bé, a la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili,
doncs, per l'estudi que fan de sommelier,
que seria un postgrau per a la gent que ve de carrera,
o vindria a equivaldre a el que abans era un FP2,
doncs, per a la gent que són professionals,
que es treballen en el món de l'hostaleria
i volen aprofundir en el tema.
I fa 20 anys, quan deies als amics coneguts i parents
que volies estudiar enologia, què et deien?
Perquè, clar, era una cosa que era molt pionera,
bueno, totalment pionera, no?,
perquè no existia cap estudi d'enologia,
què et deien els amics, els companys, els pares?
Me deien, i no què?
Existien estudis de formació professional, eh?
A nivell de FP, no?
A nivell de formació professional,
ho feien a Falset i a prop de Vilafranca,
i, a més, formaven i formen molt bé la gent.
El que passa és que era un ofici poc conegut,
ara passava a estudis universitaris,
almenys aquí a Tarragona es coneix una mica més.
Sí, home, i també de reconèixer que fa 20 anys
no estava tan de moda com està avui en dia.
No estàvem ni tan avançats tècnicament
ni tan avançats a nivell cultural
i el món enològic era un tema molt residual
a nivell de cooperatives i de bodeguers,
era una cosa molt fosca,
i, bueno, després de 20 anys
d'anar sortint promocions d'enòlegs
i que el sector també ha fet un esforç molt important,
doncs el tema del vi, el món del vi,
doncs ha arribat a assolir unes quotes
que no les tenia fa 20 anys.
O sigui, que quan...
Però no, sens dubte que no.
No, no, és una de les coses que permet demostrar
que la formació de bons professionals
ajuda o provoca que un sector tingui un nivell
o un tingui un altre, i en aquest cas és indiscutible.
O sigui, des que van començar els estudis
de formació professional
i després els estudis universitaris
s'ha format un estol de gent
molt preparada al nostre país
que és el que fa possible els grans vins
que s'estaven fent ara, si no, no seria possible.
Això, si ho seguíssim fent els farmacèutics
i els enginyers agrònoms com abans,
amb tots els meus respectes cap a les seves professions,
però no estaríem ni molt menys en aquesta mare.
Perquè fer d'anòleg és un ofici,
però també és una ciència
i, com diuen alguns, a més a més, és un art.
Però, sobretot, és una ciència
i una tecnologia que es basa en uns procediments científics
i això s'ha d'adquirir amb una formació adequada.
Sense això no es pot fer bé.
Només amb art no funciona.
La bioquímica és una de les matèries fortes, no?
La carreria d'enologia, no?
La bioquímica està en la base de les ciències biològiques
i, per tant, és imprescindible
per entendre tot el que passa
quan hi ha pel mig organismes vius.
I això és a la que jo em dedico, sí.
A banda de ser el director
era el profe de bioquímica, no?
Sí, sí, sí.
Era difícil.
Encara ho faig ara, eh?
Segueixen el meu ofici.
No explico el mateix,
perquè m'he posat al dia,
però segueixo explicant això.
Com eren les classes, Anna?
Era dels professors que ens donava canya.
Home, això és bo, no?
Sí, sí.
Sí, no, és que, de fet,
la gent quan diu, bueno, enologia
és una carrera fàcil
i, no, a veure,
el nivell era com els que estaven estudiant
químiques, biologia, a veure,
a nivell tècnic i, inclús científic,
es va donar una base molt bona.
Jo, de fet,
vaig estar un trimestre als Estats Units,
vaig anar a fer el projecte
de l'escola d'enologia,
doncs jo vaig anar a treballar
en una bodega a Davis
i vaig aprofitar que estava allà
per anar, vaig assistir a classes
i, realment, el nivell
que donaven allí
no tenia res a envejar
amb el nivell que se'ns havia donat aquí.
I d'això en puc donar fe.
De fet, ara que comentes,
dius, a veure,
té una bona base
química,
biològica,
però és que era,
no sé si encara és,
això m'ho dirà vosaltres,
era un segon grau,
no?
S'havia d'accedir
a enologia,
era com una especialitat,
un segon grau,
per dir-ho així,
s'havia d'accedir
des d'una altra carrera
i jo, me consta,
que hi havia molta gent
que primer feien químiques
i després agafaven la branca d'enologia.
O sigui,
us nodríeu d'estudiants
d'altres carreres?
Passat per moltes
necessituts
de la formació
d'enòlegs
aquí a casa nostra,
perquè
quan es va començar això
no era un títol oficial,
era un títol
que derivava
del que havia estat
la llei de reforma universitària
de l'any 83,
per tant,
estem parlant de l'any de la Picó,
però va ser una llei
que va canviar
el sistema universitari espanyol
i va possibilitar,
entre altres coses,
que es fessin títols propis.
Títols que no fos més
sin part del catàleg
de títols oficials.
Aquest va ser el primer
que es va impartir a Espanya
com a títol propi
i llavors
no era ben bé
un títol
ni de primer
ni de segon cicle
al començament.
De fet,
començàvem per primer curs,
quan vam començar,
el curs de l'Ana
i encara ho feien així.
Després,
al cap d'un temps,
ens va semblar
els que estàvem
tirant això endavant
que era millor
configurar-ho
com un segon cicle
i va ser llavors
quan es va nodrir molt
dels estudiants de Química
i especialment
d'enginyeria tècnica
agrícola
amb especialitat
d'indústries agràries
i alimentàries
que és una carrera
que s'ha fet
durant molts anys
a la Facultat d'Eneologia
com a primer cicle
del que després
ha estat un segon cicle.
Fa uns anys
el Ministeri
ho va incluir
en el catàleg
de títols oficials
com a segon cicle
i per tant
va passar a ser
un títol homologat
que se'n diu.
I ara,
amb la reforma última,
això de la universitat
va canviant.
No canvia gaire
el que s'explica
a alguns,
però sí que canvia molt
l'estructura
i ara finalment
és un títol
que comença a primer curs
i s'acaba a quart.
És una carrera
com les altres,
no és un títol de grau.
Estem més preparat
del passat
que del futur,
però ja que ha sortit
el tema,
com us adapteu a Bologna?
Per això ho dic,
ara som quatre anys,
és un títol de grau
adaptat a l'espai europeu
i de fet,
des del punt de vista estructural,
ara està adaptat.
Des del punt de vista funcional,
enologia és dels títols
que ha estat adaptat
des del començament a Bologna.
O sigui,
ja era a Bologna,
abans de Bologna,
perquè s'ha fet sempre
una pedagogia activa,
s'ha basat molt
en l'ensenyament pràctic,
hi ha hagut una component
molt significativa
d'aprenentatge
i d'estar al costat
dels alumnes,
de seguir-los
amb els seus estudis.
El fet de tenir
el Mas dels Frares
com a finca experimental,
que és una singularitat
en el món europeu
de formació d'enòlegs,
perquè això ho tenen
a Davis
i en algun altre lloc,
però no ho tenen
a les facultats europees
d'enologia.
El poder tenir
el Mas dels Frares,
que és una vinya experimental
i un celler experimental,
ha fet possible
un aprenentatge
molt basat en problemes,
basat en solució de casos,
en projectes,
que és el que preconitza
la doctrina
de l'espai europeu
des del punt de vista acadèmic.
Què els diríeu
amb aquells que diuen,
perquè hi ha productors
de vi que són detractors
que la química sigui
la base
de l'elaboració del vi,
n'hi ha fins i tot
que opten
per no posar
cap procés químic
dintre de l'elaboració del vi.
Això és impossible,
això ho deuen dir-ho,
però...
O no ho diuen,
no ho venen,
va ser com a vi ecològic,
què en feia?
A vi ecològic
és que no sé què deu ser,
deu ser a partir
del reïm ecològic,
però la fabricació del vi
és un procés
que s'ha fet
des que els llevats
es van començar a créixer
pel damunt de les fruites
i van fermentar-la
i a algú
se li va ocórrer
a parar la fermentació
abans que es tornés vinagre
que es fa així
i s'ha fet sempre així.
Tot això
de la química del vi
és una xurrada,
és un argument...
És una llegenda urbana
que si es fan els vins
amb polvos i...
No,
hi ha unes operacions
del procés d'elaboració
dels vins
que impliquen
l'utilització
de determinades substàncies.
Abans es feia
amb ous,
per exemple,
la clarificació dels vins
i avui no es fan ous,
es fan argiles,
però sense això
no es pot fer,
ho fas d'un altre,
no hi ha ningú
que no ho faci.
La clarificació
és que és el color?
No,
per treure les coses
que donen terbolesa,
per fer-lo més net.
El sol,
diguéssim,
el sol.
Bueno,
ella t'ho explicarà millor.
que ell ho ha explicat molt bé.
Home,
hem de saber tot del vi,
avui,
eh?
De la facultat
i del vi,
també.
De quanta estona disposem?
Fins a les 6
t'hem entès,
eh?
Ara,
i com és que tu,
Anna,
com és que tu vas tirar
cap a la part de sommelier
i no tant de producció?
Bueno,
doncs va ser...
Perquè primer et deien
en no què
i després
somé què,
no?
Quasi, quasi.
Digues, digues.
Bueno,
el tema va ser perquè
després de acabar la carrera,
doncs,
bueno,
allòs que passes
uns anys,
doncs,
fent diverses coses
i amb la meva germana,
doncs,
vam dir,
doncs,
de començar un negoci,
vam fer aquesta,
una tenda de menjar
per emportar
i de vins
i llavors,
clar,
ja t'envolucres
amb aquest projecte
i vas anar
deixant la part tècnica
i la vida segueix
donant toms.
Al final,
doncs,
també vaig començar
a donar
curcets de tast,
ja fa 15 anys
d'això,
i també veus
que és una part,
doncs,
que a mi
m'omple molt
el poder compartir
amb gent,
doncs,
que té ganes
d'aprendre-hi
i de disfrutar
dels vins,
doncs,
també és una branca
que, a veure,
dona molta satisfacció
a nivell personal
perquè fer un vi
i dir,
doncs,
aquest és el meu vi
també és
una cosa
que també pot
donar molta satisfacció,
però, bueno.
No, home,
els sommeliers
són imprescindibles
en el negoci del vi
perquè el vi
és un producte
que has de fer
per vendre'l
i sense algú
que sàpiga explicar
com s'ha de veure,
vendre i consumir,
que són ells,
és més difícil de vendre'l.
Per tant,
forma part
de tota la cadena.
Passa que jo m'imagino,
igual com dèieu abans,
que no entenien
ni el títol
de la carrera
dels estudis,
m'imagino
que les primeres
promocions
han tingut el hàndicap
d'haver de conviure
amb gent
que ho ha fet
tota la vida
sense tenir la titulació
i després d'enfrontar-te
amb un públic
que, ostres,
que tampoc
s'ha de veure acostumats
a preguntar
ja que li expliquessin
el què.
Home,
la gent té moltes ganes
de conèixer
i, a més,
el món del vi
és,
com ja he comentat abans,
en els últims 15 anys
vull dir,
ha fet un tom
de 180 graus,
o sigui,
el típic vi
de la garrafa
que la gent bevia
per dinar
i ja està
i tant li feia
si era blanc
o si era negre.
Que el podies tallar
amb un ganivet
benedicament,
oi?
Sí, sí.
Això,
i que el vi més bo
era aquell
que tenia el meu avi
a la volta.
I fred,
havia de ser fred,
no?
Perquè si no,
no hi havia qui.
Som el que és.
I amb gassosa,
no?
No, a veure,
en canvi ara,
i ho veus amb gent jove
que tenen molt d'interès,
molta curiositat,
moltes ganes
de tastar coses noves,
de saber com es fa,
d'on surt,
a veure,
el vi ha format part
de la cultura mediterrània
des de sempre.
L'únic que passa
és que abans,
doncs,
ho tenien com
una cosa quotidiana
que no li feia
cap cas
i en canvi ara,
doncs,
ha agafat un avasant
cultural
i ara que la gastronomia
està tan de moda,
no?
Des de tant
a nivell de cuina,
doncs,
i evidentment de vins,
que la gent,
doncs,
en té moltes ganes
i això és el que he notat
jo sobretot,
les ganes que té la gent
d'aprendre més
i poder tastar moltes coses
i aprendre.
Jo crec que ja
portem un ratet d'entrevista,
ja estem escalfats,
és moment d'explicar anècdotes.
Clar,
de tot aquest recorregut
dels diferents edificis.
En aquests primers anys
hi havia,
sobretot,
hi havia gent d'aquí,
com ara l'Anna,
que és de Valls,
però hi havia gent de fora també,
d'altres llocs de l'estat espanyol
que venien a estudiar aquí,
enologia.
Sempre n'hi ha hagut,
encara ara.
Encara també.
Sí,
sempre ha estat un estudi
que ha vingut molta gent de fora.
Això no és una anècdota,
això és una realitat.
Com eren les instal·lacions,
per exemple?
Hi ha algun anòleg
que s'hagi de fer famós
dels que han passat per aquí,
per la Rovira i Brigida,
aquests 20 anys?
No,
no sé si els coneixes,
però tots els que fan
els bons vins
que es venen a Catalunya
són en anòlegs formats
de la nostra universitat.
Pràcticament tots.
Per tant,
sí,
famosos,
no ho sé,
són tots ells famosos,
perquè fan els grans vins
que estan en els rànquings
com a millors puntuats
en aquest moment.
Hi ha una figura també
que és aquella
de l'anòleg viatger,
no?
Anna,
amb massa alguna cosa així.
L'anòleg que viatja molt?
Ah,
el Flying Wine Maker.
Explica'l'ho,
explica'l'ho,
explica'l'ho.
Bé,
això és perquè
de vegades
hi ha petites bodegues
que no es poden permetre
el luxe entre cometes
de pagar un anòleg
només per ells.
Llavors,
el que fan molts anòlegs
és que treballen
per diverses bodegues,
bé,
i petites,
però també poden ser grans,
sobretot si un anòleg
és molt famós,
doncs,
pot estar involucrat
en diversos projectes
i en diverses
denominacions d'origen.
Llavors,
el del Flying Wine Maker,
això és un terme,
bueno,
anglès,
que vol dir
anòleg,
volador,
perquè
entenen que és un professional
que està
sempre
movent-se amunt i avall,
no?,
per poder,
doncs,
assessorar les diferents bodegues.
el boom del Priorat
fa 20 anys
encara no havia
col·lucionat,
no?
Començava,
començava.
Començava tot just,
no?,
el Barbier,
Balacios,
Pérez,
no?
Sí,
sí,
sí,
ells van ser els promotors
d'un canvi
de sistema de producció
i de cultura
al Priorat
que ha portat allà
on estan.
No van estudiar
el nostre nivell
perquè són més grans.
no tenien oportunitat.
Alguns dels fills,
sí,
no?,
alguns dels fills o filles.
Sí,
alguns d'ells,
el Lluís Pérez
va ser professor
durant els primers anys
de la facultat,
els seus parents
han estudiat aquí.
La seva filla,
no?
La Sara Pérez
ha estudiat a la Lugia?
La Sara Pérez
també no vaig tenir alumnes,
si no recordo malament.
Sí,
sí.
Això ha estat bo,
no?,
en general,
és a dir,
aquest boom del Priorat,
el fet que es pugui vendre
o subestar
una ampolla
de Viló Priorat
a 300 euros
o més de 300 euros
a la Cristia a Navallor,
no?,
doncs això és important,
no?
Jo crec que hem bastants
més de 300,
però bueno,
no ho sé.
Bona 400,
sí.
Home,
aquest és el preu
que sortiria a l'Ermita
a preu de botiga,
o sigui que en una subasta
podríem afegir
un parell de zeros.
Això ha estat clau
per al...
no només el del Priorat,
el que ha passat
a Catalunya en general
i de Ramon,
que ara està passant
a molts indrets d'Espanya,
perquè un sector
tiri endavant
des del punt de vista
econòmic
i com ha passat
en el cas del vi,
que ha canviat radicalment
el sistema de producció,
per tant,
de venda
i de valor afegit
ha canviat
molt significativament.
Però també ha estat
en el cas nostre
del Priorat
un revulsiu
per un canvi
d'unes comarques
i no només
també alguna altra zona
del Conca de Barberà
i algun altre lloc de Catalunya
en les comarques
Terra Alta,
ara comencen,
bastant deprimides
econòmicament
que els ha suposat
un revulsiu econòmic.
Malauradament,
però,
no són els indígenes,
en el sentit de la paraula,
els que se n'han sortit
més beneficiats d'això,
encara que sí,
sinó que
ha estat altra gent
vinguda de fora,
benvinguda segur,
però que
no hi ha hagut
un acompanyament
en el procés
de transformació
per tal
que la gent
que la gent autòctona
en tregués
el màxim profit possible.
I això
per mi sempre
ha estat una crítica,
és a dir,
una crítica
a l'administració
que no ho ha facilitat
adequadament.
És a dir,
que el canvi
no només
hauria estat,
s'hauria hagut
de produir
com s'ha produït
de forma espontània,
per generació espontània,
que és com
les coses funcionen bé,
sinó que
a partir d'això
s'hauria d'haver acompanyat
un canvi
en l'estructura
social i econòmica
de les comarques
en qüestió
per haver afavorit
a tothom
i evitar la immigració
d'aquelles zones
i la depressió
tan forta
com que s'ha produït.
Però bueno,
s'ha fet així.
L'important és que ara
les coses estan funcionant
molt bé
i que la gent
es guanya la vida.
Teniu una impressió,
parlant sobretot
amb el sector,
que els vins catalans
i especialment
els de casa nostra
són més coneguts
fora que no passa aquí?
I tant.
Bueno, ella,
ella, que s'hi dedica...
Tu que els vens, digués.
Jo que vaig del restaurant
sí que ho vens.
Per exemple,
ja que estem parlant
del priorat,
el priorat és un vic
que es ven molt millor
a l'estranger
que no pas aquí
perquè, clar,
la gent quan veu
els preus d'un bon priorat
que se'n pot anar
20, 30, 40, 50 euros
fàcilment,
la gent s'espanta una mica.
En canvi,
a l'estranger
com que ja estan acostumats
a pagar
per als bons vins,
doncs, mira,
poder té més sortida.
I aquí el que passa a Espanya
i a Catalunya
és que, bueno,
hi ha zones,
hi ha molts vins
molt bé de preu,
que llavors, clar,
fan que el consumidor,
doncs,
es pensi que aquests
que estan més cars,
doncs,
que els hi prenen el pèl,
però no és veritat,
és que fer un bon vi
és un procés car
i llavors també
és normal
que repercuteixi
en l'ampolla.
Hi ha molta incultura
en els consumidors de vi
i segueixen encara
amb tòpics
que no deixen de ser tòpics,
que és allò
que no hi ha restaurant
pràcticament
que no tingui
un rioja a la carta.
Els quants?
Sí,
però que normalment
són,
perdó,
una merda de vins,
però són riojas,
perquè segueixen
amb les tradicions,
amb que els riojas
són els buenos pinos
i aquestes coses
que diuen,
quan n'hi ha de vol bons,
però n'hi ha de molt dolents.
i en canvi
no entenen
que un dels valors
de la venda
i la comercialització
de productes
és tenir els productes
del teu lloc.
Quan vas a restaurants
a França
sempre trobes
els vins de la zona,
sempre,
en qualsevol lloc
que vagis.
Aquí no passa
quasi mai,
passa amb alguns restaurants,
la majoria,
la majoria tenen riojas
o pitjors
i penses
això és producte
no dels que ho venen
sinó dels que ho demanen,
perquè els que ho venen
venen el que venen
i tenen el que venen,
és producte
de la incultura
de la gent
que sí que hi ha
una part de la població
que ha entès això
i que ho segueix
pel que culturalment
representa,
però la majoria
de la població
encara està
amb els topis de sempre,
encara està amb el riojo
i aquestes tonteries.
Podem salvar
Martí Magriñà,
però el tenim a Andorra.
El tenim a Andorra.
Jo no sé si a Andorra
es podria comprar
gaire els vins catalans.
No sé si he tingut
l'oportunitat
a Martí
de fer un tomb
per algun d'aquests
grans establiments
comercials que hi ha per allà.
Martí Magriñà.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Quin temps teniu
per a Andorra?
Fa sol,
molt bon temps.
Fa sol?
És a l'interior
de Catalunya.
Aquí estem fosqui negre,
ja, pràcticament.
Ja està fent de nit.
Escolta'm,
ens acompanya aquí
als estudis
l'Anna Casabona,
que coneixes bé,
i en Lluís Sarola,
que va ser el director
de la primera escola
d'anologia.
El teu professor
de bioquímica,
te recordes, no, Martí?
Sí, sí que me'n recordo,
i tant.
Estàvem parlant
d'aquests 20 anys enrere,
de com ha canviat tot plegat, eh?
Com recordes aquests indicis?
Com els recordes?
Bé, no sé,
amb el record grat
del temps estudiant,
evidentment,
i una mica la incertesa
que teníem tots
de quin seria el nostre futur,
que, bueno,
afortunadament,
s'ha aclarit bastant, no?
I en positiu, jo crec.
perquè el fisc de la vi,
sobretot a Catalunya,
ha millorat molt.
Jo crec que fa 20 anys
era una indústria
dominada
per dues o tres
empreses molt grans,
però prou,
i avui dia,
doncs,
hi ha molta més veritat,
molta gent
que s'ha arriscat
a fer vi
i a fer vi de qualitat,
i això,
doncs,
ha obert el mercat
de tots, no?
Que ets en una vinya,
ara mateix, Martí?
Perdona?
Sí, ets en una vinya?
Estic anant en cotxe,
aleshores,
no sé si em sentim molt bé.
Sentim bé,
però mai bé, això, eh?
Es nota que vas en cotxe.
Escolta'm una cosa, Martí,
tu, ara,
abans ja m'has explicat
que vas treballar a Califòrnia,
que vas fer el via
a Badia de Poblet,
que ara treballes
pel teu compte
en diferents cellers,
els cellers del Segre,
el costat del Segre,
perdona,
i el Conca de Barberà,
però també estàs fent
un via aquí a Andorra, no?
Sí, sí, sí.
Explica'ns-ho,
això, home,
explica'ns-ho una mica.
Bé, a través d'un company meu
que és qui va plantar
les vingues aquí,
doncs em va comentar
si em aniria bé
fer aquest vi.
És una gent que s'havia dedicat
fins ara exclusivament al tabac,
però el tema del tabac
està bastant de baixa
i s'han arriscat
a plantar molt poc,
molt poc ceps,
i, bueno,
si tot s'ho veu
doncs seguirà endavant.
És Andorra,
però no és un lloc molt alt,
és a 1.100 metres
i és just plantada
en un lloc
on la vegetació
és altina,
per exemple,
la vegetació és mediterrània,
és un lloc solar,
vull dir que no és tan fred
com algú podria pensar, no?
Tot i un any difícil
com aquest,
que ha sigut un any fred,
hem tingut els blancs
a 11,
a 11 i mig,
els negres a 12 i mig,
o sigui que
és un bon senyal.
Això què vol dir?
Doncs Lluís,
ara no podeu intervenir també,
podeu saludar el Martí si voleu.
Hola, hola,
com estàs?
Hola Martí.
Hola, bona tarda.
Què és això,
la 11 i el 12?
Els blanc?
Perdó,
això és el grau,
sí,
és que ja començo
a parlar de Margot,
és el grau alcohòlic
del futur dí.
Va, va.
Diguem.
I per tant,
són bons graus
els que hem tingut
en un any difícil, no?
Molts plujos aquí dalt
i fred.
Aquest és el primer vi
que es fa a Andorra o no?
Ja n'hi ha alguna experiència.
No, n'hi ha una altra.
Hi ha una gent del Penedès,
crec,
que col·laborant amb algú
d'aquí d'Andorra
ha fet un vi blanc
de Riesling,
si no ho vaig serrat.
Això és una varietat de Riem.
Inclús crec que ha sortit
en el mercat ja.
El Lluís que ens estava apuntant
que és una varietat de Riem,
això, no?
Sí.
La cara, així t'ho explico.
És com a clar,
vosaltres domineu l'argot,
nosaltres no en tenim gaire idea.
Martí, comparteix,
semblant-ne que hi havia
molt bon rotllo
en els primers anys
de l'Escola d'Onologia?
Sí, evidentment.
Sí, sí.
Bé, jo suposo que
qui va seguir fent, no?
Però evidentment el fet
que fos una escola
que tenia un edifici propi,
que eren molt pocs,
doncs feia que l'ambient
fos molt més familiar, no?
Que no pas en un gran campus
on hi ha classes de 100 persones.
Jo vaig començar enologia
després d'haver passat
per la Facultat de Física
de Barcelona
i allà potser érem 100 o 150.
i clar, qualsevol relació
amb els companys
era molt més freda, no?
En aquest sentit
va ser molt maco estudiar allà.
Altres motius també,
però aquest en especial.
Sí, i a part també
hi havia un ambient molt pròxim
amb el professorat,
a veure, eres el que dius tu,
estàvem 30 persones per classe,
3 cursos,
o sigui, érem 90 persones
més el professorat,
vull dir,
inclús amb els vidells,
amb la gent de secretaris,
hi havia, vull dir,
hi havia una relació molt propera
i la veritat és que això
s'agraeix perquè
no acostuma a passar
en gaires estudis universitaris.
Jo toco.
A Martí, l'Anna,
quan feia memòria d'aquests 20 anys,
deia,
feia 20 anys, eh?
Com si...
va passar ràpid, això, eh?
Sí, sí.
La veritat és que
potser no m'havia posat mai
a sumar-los,
però veig que sí,
que 20, déu-n'hi-do,
sí, són molts.
Sí, han passat moltes coses.
Com que el nostre cas en concret
també vam acabar
la llicenciatura
l'any 92-93,
que, bueno,
van ser uns anys una mica difícils
i ens va costar
accedir al mercat de treball
per la crisi
una mica general que hi havia, no?
Ara que està de moda
parlar de la crisi...
Sí, de fet,
a mi me preguntaven
com és que en lloc
de dedicar-me a fer vi,
me'n vaig dedicar
a la part més de somilleria.
Jo crec que també
va influenciar
aquesta crisi, no?
Era difícil
trobar feina d'enòleg.
Eren pocs els que havíem sortit
de les primeres promocions,
però és que també hi havia
poca demanda
de professionals.
Així com ara
hi ha tantes bodegues
vull dir,
ara realment,
tot i que siguem molta gent
els que hem anat sortint
de cada promoció,
hi ha molta feina també,
perquè es valora
la feina tècnica
que pot donar
un professional
que ha estat preparat, no?
Sí, això va ser
una de les primeres batalles
en els inicis d'aquest projecte
perquè les empreses
que hi han
i que hi havia
i les cooperatives
molt poques
estaven acostumades
a treballar
en oles formats
a la universitat.
no hi havia
demanda
i anar introduint
les persones
que sortien
dels nostres estudis
en el món laboral
va ser lent
i complicat,
però
jo no hi vaig trobar
masses dificultats,
la veritat.
La prova és que
una de les coses
que em sorprenia sempre
quan me dedicava
amb això
era que sovint,
no el primer any,
el segon i el tercer,
però al cap d'una mica,
quan l'escola va començar
a agafar una mica
d'anomenada
en el conjunt de l'Estat,
ens demanaven estudiants
que s'haguessin format aquí
per anar a treballar
a la Rioja,
al País Basc,
i els ho faríem
i ens deien
que no volien marxar,
deien,
que no,
no,
nosaltres ja estem aquí,
nosaltres volem quedar aquí,
doncs ja apreneu a treballar,
ja tornareu,
i no,
no,
segurament
no era tant
el problema
de trobar feines,
sinó
de trobar quina feina,
perquè el sector
al començament
oferia feines
mal pagades,
complicades,
dures,
i com que es podia triar
o no es podia triar,
es podia triar marxant,
doncs bueno,
al començament
era complex,
ara és més senzill.
En Martí,
t'ho vas optar
per anar a Califòrnia,
no?
Sí,
em va sortir
aquesta oportunitat.
Però era dels pocs
que van fer,
bueno,
que van voler marxar
a treballar fora,
perquè la,
els hi costa molt,
els hi passava
com els hi passa
als barcelonins,
que no saben
que es poden estudiar
fora de Barcelona,
i que,
a diferència dels lundinencs,
que tots marxen,
però són una rosa especial,
els de Barcelona
s'han de quedar
tots a casa a estudiar,
els hi passava una mica
el mateix
que els barcelonins.
Bueno,
també ens costava
trobar la manera,
potser,
de trobar feina allà,
però jo va ser molt fàcil,
perquè hi havia un company,
un company nostre,
que havia estat treballant allà
dos anys,
més o menys,
ell va marxar,
perquè va trobar
feina amb una empresa catalana,
ubicada allà a Califòrnia,
que li faria un lloc de treball,
i jo vaig ocupar al seu lloc,
no?
I, bueno,
això va ser una mica
el canvi de tendència,
de no trobar feina
perquè no tenies prou experiència,
aquí es va trencar una mica
aquest cercle viciós,
i quan vaig tornar,
doncs,
ja fàcilment
vaig trobar feina,
i a més a més,
això era el 97,
98,
vaig tornar al 99,
quan ja hi havia hagut
l'explosió
de,
per exemple,
del Priorat,
i la gent començava
a muntar bodegues,
i la demanda de feina
havia crescut molt.
Estava pensant ara
amb el Josep Ite,
o a Califòrnia,
ho fan gaire diferent,
Martí,
per allà,
el ubic aquí,
o no?
Home,
potser són més rigorosos
la manera de treballar,
són una mica més,
més com fa
la indústria en general,
tot està escrit,
tot hi ha uns procediments,
potser el tema del
del vi del to
no està tan
tan en boga allà,
però
no hi ha massa.
Després,
potser la fusta
els agrada una mica més,
no?
El xardoner,
els vins blancs,
per exemple,
envellits en fusta,
els agrada molt.
Després,
el Parker,
aquest famós,
un crític,
el famós de vins
ha imposat
un cert
estil de vida
als Estats Units,
però jo crec que
ara ens estem globalitzant
tots
i ens estem acostant
una mica també.
Sí, home,
de fet,
així a grans trets,
la diferència
entre els vins
que es fan
aquí a Europa
i els vins
que es poden fer,
tant a Califòrnia
com a Sud-àfrica,
a Austràlia,
aquests països
de nova formació,
seria una mica
que aquí
ens basem encara
bastant
en la tradició,
o sigui,
de dir,
per exemple,
a la Rioja
són tempranillos,
al Priorat
són garnatges
i carinyenes
i intentem potenciar
el que sempre s'ha fet,
però amb noves tecnologies
i amb noves visions,
mentre que aquests països
de nova,
bé,
que no tenen
la tradició
que poden tenir aquí
perquè ja ni el país
en si existia,
doncs,
tenen una vessant
més tècnica,
més d'innovació
que tant és,
vull dir,
els fa el mateix
a les ampolles,
doncs,
tapar-les
amb un tap de rosca
perquè al fi del cap
per què no,
no?
En canvi aquí
tapar un vi
amb un tap de rosca
seria una cosa
que ens estiraria
amb els trastos pel cap.
Tenen una cultura diferent
però també fan bons vins.
Sí, sí,
no és que siguin
ni millors ni pitjors,
aquí ens basem més
en aquestes idees tradicionals
i mentre que allà,
doncs,
tot s'hi val,
i amb aquest tot s'hi val
també els permet
descobrir coses interessants
que després també
adoptem aquí.
Aquí,
no perquè siguem més tradicionals,
estem tancats
a investigar,
al contrari,
precisament
en els últims 15 anys
s'ha millorat moltíssim
sobretot
aquí a Espanya
perquè en altres països
com França
doncs poder ja
estaven més avançats
perquè tenien
més tradició
enològica,
feia més temps
que tenien
estudis d'enologia.
Aquí
hem anat
una miqueta
més atreçats
però que estem agafant
també el tren.
Demà
s'obre
el nou curs
de la facultat d'enologia,
demà hi ha un acte
l'acte simbòlic
d'obertura.
Les classes ja han començat.
El tren de sortida
simbòlic,
l'acte protocolari,
diguem-ne així,
no?
Quan s'ha de més llar
actualment?
En comparació amb els inicis?
No, no.
La tinc creixent d'això, no?
No,
sempre ha estat ple.
Hi ha hagut sempre
numerosos clausos
als estudis d'enologia.
Sempre s'han acceptat
com màxim de 40 estudiants
i això es va fer
des del començament
volgudament
agafant la referència francesa
que a tot França
s'havien pactat
un nombre
de noles
que sortirien a l'any
que eren 150
per tot França
des de l'any 52
i encara ho segueixen fent.
I aquí
quan vam començar
vam comptar
que Catalunya és bastant gran
i és important
com farem 40
i la resta ja els aniran fent.
I des de llavors
s'ha mantingut
i pràcticament
tots els anys
hi ha hagut més demanda
que oferta pràcticament.
En segueixen sent
uns 40 estudiants per curs
i segueix funcionant.
Jo crec que millor
no té l'aventura
de l'inici
el que representava
de començar
que sempre és bonic
i dona moltes oportunitats
però en canvi
té els avantatges
de la solera
de l'experiència
del rodatge
de tot plegat
que fa que avui
per avui
els estudis d'enologia
de la nostra universitat
són de referència
en el context europeu
espanyol segur
però també
en el context europeu
i tothom sap
que els estudiants
que s'han format aquí
són uns bons
professionals
de l'enologia.
I avui
hem pogut explicar-ho
a Lluís Arola
que va ser el primer director
d'aquella escola
llavors
de l'enologia
fa 20 anys
també amb dos anòlegs
amb l'Anna Casabona
que ens ha acompanyat
a aquests estudis
i el Martí Marinià
que és a Andorra
que està fent un vi a Andorra
i que en fi Martí
que vagi molt bé
quan tornes per cert?
Estic tornant
Estic tornant
val val
no va dir baixa sucre
però si estàs de camí
ja més som a temps
Martí gràcies
una forta abraçada
i en fi que vagi molt bé
Igualment
gràcies
i a vosaltres també
gràcies per haver vingut aquí
als ja tardes
i en fi
per molts anys més
esperem que sí
això mateix
gràcies a vosaltres
Anna Casabona
gràcies per acompanyar
algun tas
properament
algun dia d'aquest
així ràpidament
t'has algun tas previst?
bueno sí
avalls
al rebost
més o menys
cada divendres
anirem plantejant
de fer degustacions
vull dir que
qui vulgui venir
està convidat
divendres a la tarda
al rebost de vall
divendres a la tarda
Anna Casabona
gràcies també per acompanyar
gràcies a tots
i fins la propera
arriba les notícies
de seguida tornem
a més continguts
als ja tardes