Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tothom que ens escolta.
T'agraven les meves botes noves?
M'agraden molt, són molt xules, eh?
I semblen molt còmodes.
Ho són, ho són.
Són de pell, l'únic que deixen els peus una mica vermells.
Bé, això és el tinc, però vaja, això que siguin de pell és força interessant, eh?
Molt còmodes.
I és que avui parlem d'això amb tu, no?, del calçat.
Correcte, avui et porto aquest tema perquè, a veure, els peus,
en conseqüència del calçat, però els peus són potser dels grans oblidats del cos, eh?
Sí.
I és curiós perquè precisament és potser de les estructures que més favor ens fan.
Ens permeten desplaçar-nos, aguanten tot el pes,
i els peus són molt més importants del que sembla.
El que passa és que quan estan tan alluny, estan allà avall,
doncs no ens els mirem gaire, moltes vegades, no?
Només hi fem cas quan notem alguna sensació desagradable.
De fet, el dolor dels peus, el tenim als peus, de dolor,
és dels dolors més insuportables que hi ha.
I tant, i tant.
O sigui, crec que tenen molta sensibilitat, també.
Sí.
De vegades ja no és només el fet del dolor, eh?
Has de pensar que, com que els peus és el que ens manté en contacte amb el terra, eh?
Sí.
En funció de com estiguin, és a dir, en quin estat estiguin,
també tot el que hi ha ara per sobre, és a dir,
tot el que s'aguanta a través dels peus,
doncs pot variar i pot canviar.
Per exemple, Núria, hi ha situacions que es poden donar en els peus
que poden provocar mals de cap,
que estem parlant de l'altre extrem,
o deformitats a l'esquena.
Sí, això és un clàssic, ja n'hem sentit.
Aquest és un clàssic, no?
Però avui vinc una mica més a buscar, a mirar de concretar-vos,
amb què s'heu de fixar quan escolliu un calçat?
Sobretot a tall de salut, eh?
L'altra cosa és la qüestió estètica,
que aquí jo no us puc ajudar i no puc dir res,
perquè a més hi ha gustos de tota mena, no?
Però en el cas de la salut, sí.
Sí que hi ha uns petits consells que val la pena escoltar.
I ja no només pels adults, sinó també pels nanos.
Que això dels nanos és molt més important del que sembla.
És a dir, de com els calcem en les edats de creixement,
també dependrà moltes vegades com serà la seva vida posteriori
en el sentit de les estructures,
en el sentit dels ossos, dels músculs i de la tensió en el cos.
Això és important, escoltar això.
Sí, a més tenim l'avantatge que hi ha 12.000 tipus de sabates per triar,
vull dir que se'n fan, eh?
Abans, si tenies problemes amb això,
havies d'anar a una botiga especialitzada, no?
I t'acabaven donant les sabates una miqueta ortopèdiques.
Ara el que passa, el que passa més, clar,
la sensació aquesta d'ortopèdica és perquè buscaven algun tipus de correcció.
Sí.
O fins i tot, abans, abans es feien modificacions,
es feien sabates que fossin el més saludables possibles,
però moltes vegades no es fixaven en l'estètica.
Llavors també la gent refugia una mica.
Ara el gran problema és que sí que en tenim multitud d'oferta,
però un dels grans problemes és els materials que es fan servir.
D'acord?
I després les imposicions de la moda.
Ara tornen, per exemple, els tacons.
Torno a veure moltes senyores amb tacó.
que era un clàssic, però ara ja no és només les senyores que corten calçat clàssic,
sinó gairebé la moda ara està amb els tacons.
Fa uns quants anyets la moda tornava a ser allò de les plataformes famoses.
I aquelles soles tan amples.
I tant.
Que això, clar, això pel peu és un desastre, igual que el tacó.
És a dir, crea una inestabilitat i uns riscos molt grans.
Llavors, les qüestions de la moda també pesen.
Sobre això, el que haurem de buscar és una sèrie de calçats amb unes característiques.
Per això us deia que jo intentaré aclarir-vos-les i que cadascú escollir.
Escollir en funció del risco, sobretot, o de la salut que vulgui integrar a la seva vida.
Llavors, una cosa interessant, que hauríem de reflexionar a tothom que ens escolta avui,
és per què serveixen les sabates.
Per tapar aquesta part perquè no es malmeti el peu, protegir-la del fred o a vegades de l'extrema calor,
i també de l'asfalt, del que trepitgem, vaja.
Perfecte.
O sigui, el que estàs escrivint tu és concretament la funció d'abrigar el peu d'alguna manera,
és a dir, aïllar del que són qüestions de temperatura o fins a del que són incidències de lesió,
és a dir, terrenys pedragosos, asfalt, el que sigui.
Aquesta és una, d'acord?
Però un calçat no només ha de servir això.
Un calçat també s'ha de buscar pel fet que és una eina higiènica pel peu.
Llavors també haurem de mirar, i ara ho parlarem,
calçats que permetin que aquest peu tingui una bona higiene,
que voldrà dir això, sobretot, calçats que transpirin,
que deixin que aquesta suor surti fora, la suor és un mètode natural,
el que passa que quan combinem suor i un cert nombre de microorganismes,
en conseqüència tenim aquella mala olor que tenen els peus,
per què? Perquè hi ha tota la fermentació d'aquests microorganismes.
Doncs això, a fi de compte, es pot acabar amb problemes més seriosos,
com per exemple fongs.
Això és una altra, l'higiene.
I una altra, de força desconeguda,
el calçat, perquè aquest no és una qüestió per la qual està pensada el calçat,
però que es deriva d'ell.
El calçat, com que és el que ens fa de contacte amb el terra,
segons el material que estigui fet,
et pot convertir en un aïllant,
un aïllant en sentit tèrmic està molt bé,
en sentit de la temperatura està molt bé,
però en aïllant a l'hora de descarregar.
Descarregar què?
Doncs les persones com les persones que som,
doncs acumulem el que es diu energia estàtica.
L'energia estàtica és cap cosa màgica,
és un fenomen físic que passa a través de la fricció dels teixits,
teixits sintètics,
doncs creen això,
un cert número de càrregues al voltant del cos.
Segur que a molta gent que ens escolta
li ha passat una vegada allò de la rampa aquella
que és típica a l'obrir la porta del cotxe,
o al tocar l'aixeta, coses metàl·liques.
El que esteu notant en aquell moment
és una descàrrega d'aquesta energia estàtica,
que és molt desagradable.
Llavors, els calçats,
com que avui en dia els fem de goma,
les soles solen ser de materials sintètics,
doncs no hi ha una descàrrega.
Clar, la goma aïlla.
Clar, aïlla del terra,
i llavors no passa.
Aquí està.
Llavors, ara ho parlem,
i hauríem de buscar també calçats
que poguessin descarregar
i complir aquesta funció.
Llavors, el que et deia
de les qüestions actuals amb el calçat,
no?, dels materials.
Però hi ha els materials,
el que caldria apuntar
és simplement que busquessin materials
els més naturals possibles.
O, si fossin sintètics,
quan dic materials naturals,
doncs l'ideal i clàssic és la pell,
no?
Perquè els ecologistes ja més estrictes
et dirien que potser la pell no és interessant.
Si no és així,
hauríem de buscar,
si busquem algun sintètic,
evitem al màxim aquests sintètics
que són excessivament de plàstic,
parlant clar, d'acord?
I busquem dissenys que se vegin afavorits.
Per exemple,
si agafem un calçat sintètic,
busquem, per exemple,
intentem buscar que tingui una bona transpiració.
No pel propi material,
que és obvi que no la tindrà,
però si porta aquells forallets que portava,
doncs perfecte.
M'entens què vull dir?
Sí.
Vull dir, potser a vegades no és el material,
és el disseny el que pot afavorir
que el peu estigui en condicions.
Una cosa és això,
això dels materials.
Llavors, una cosa interessant és la forma.
Anem a mirar els calçats.
Aquí escolliu vosaltres el que vulgueu.
En quant a la forma,
cosa,
un detall importantíssim,
importantíssim,
que causa numerosos problemes.
La punta de la sabata.
hem de procurar que les puntes de la sabata
siguin puntes amples,
que no siguin acabades en punxa.
Com més tancades la sabata,
com més acabada en punxa,
més derivaran problemes,
sobretot a tall dels dits.
I problemes seriosos.
Tenim des de dits en urpa,
que es diu,
si fossin unes urpes d'un animal,
i això acaben sent retracions
a nivell dels tendons,
i una gran dificultat.
Al principi sembla que no,
al principi només tens els peus cansats,
però després el problema
és que ja no pots estirar els dits.
I amb els anys,
això a la gent gran és molt comú,
llavors aquesta gent
no hauria de vigilar molt.
Els dits en urpa és un cas.
També moltes vegades veiem
per aquestes puntes de les sabates
dits sobreposats a altres.
Això seria un fenomen molt semblant.
El fet que un dit es pugi damunt d'un altre,
el gran problema
és que el peu padrà estabilitat.
Tu t'has fixat que tenim cinc dits,
oi, el peu, Núria?
Per alguna cosa, no?
Els tenim per alguna cosa.
És a dir, la natura ens els ha donat
bàsicament per una qüestió molt curiosa.
Si nosaltres miréssim una planta del peu,
veuríem que la planta del peu
té una forma gairebé triangular.
Sí.
La base seria la zona dels dits,
i la punta del triangle seria el taló.
I et dic això del triangle
perquè bàsicament el peu
fa tres grans punts de recolzament.
Un és sota el dit petit,
un altre sota el dit gros,
i l'altre és el taló.
Aquests són els tres punts més grans.
I llavors, tota la part externa,
tota la part externa,
és a dir, des del dit petit
hasta el taló,
també ha d'estar recolzada.
El que no ens queda recolzat
és el que coneixem com a pont.
Coneixem, no?
Això.
Sí, sí, sí.
Has de pensar que al peu
hi ha moltes estructures òsies diferents,
molts ossos petitets.
Sí.
I aquests ossos a vegada
estan lligats entre ells
a través de lligaments.
Lligaments,
i tot això ve forrat
pels tendons i pels músculs.
I la raó que n'hi haguin tants,
i que tinguem fins i tot aquest pont,
és que el peu es pugui adaptar
a qualsevol relleu.
O sigui,
el peu és una estructura
que s'adapta perfectament
a qualsevol terreny que li posem.
A un terreny en grava,
a un terreny pla.
Llavors,
tres punts de recolzament.
Llavors,
els tres punts són importantíssims.
Ara imagineu,
si jo agafo els dits
i els començo a ajuntar,
aquesta base del triangle,
cada vegada és més petita.
I si a més a més,
ara imagineu,
s'agafa un dels dits,
el dit petit,
que és un clàssic,
i es puja damunt del quart dit.
Llavors,
encara la fem més petita.
Com més petita,
més inestabilitat.
I com més inestabilitat,
senyors,
també més patiment
per la musculatura de l'esquena.
Per què?
Perquè buscarà,
intentarà,
li farà més difícil l'equilibri.
Per tant,
sempre hi haurà
molta més tensió.
Jo segurament hem vist,
i això ho he sentit,
la gent gran,
normalment,
té faltes d'equilibri.
Moltes vegades aquestes faltes d'equilibri
venen pel peu.
Perquè el peu ha anat
deformant-se amb el temps
i no sent
només òptim per l'equilibri.
Llavors,
la forma.
Ah,
una cosa derivada de la forma,
de la punta,
Núria,
també les durícies.
Aquesta és una altra.
Per què?
Penseu que surten les durícies?
Núria.
Pel frec a frec.
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
El frec a frec dels materials,
quan apreten massa damunt de la pell,
fan que el cos,
com a protecció,
hi fabriqui més pell.
I més pell.
i més pell.
I al final,
es fa una estructura tan dura
que ocupa més lloc
i que també després
acaba inflamant-se.
Per què?
De rescat també s'irrita.
Tot un tema.
Ostres, tu.
Això només de la punta,
de la sabata,
bueno,
mirem-se
un altre problema
que normalment
tenen les sabates.
Jo crec que més d'una persona
que ens està escoltant
està mirant el seu sabater
i diu
aquest és fora,
aquest és fora,
aquest és fora.
Potser les que porta.
encara hi ha una cosa
bona en això
de les sabates
de la punta
concretament
que és que tu ho notes,
tu ho notes
quan allò et fa mal.
Això és un dels consells
importants
a l'hora de comprar.
que una sabata
si no és còmode
al primer moment
allò de
ja se'n farà,
ja se m'adaptarà el peu.
No.
No ho feu cas.
És a dir,
les sabates
han d'estar fetes pel peu,
no el peu per les sabates.
I tot i així
hi ha gent
que porta sabates
d'aquestes en punxa
i et diu
no, no,
si és que són comodíssimes.
Sí, sí.
A primera instància,
sí, no, no,
pot passar que en aquell moment
no n'enotin algun problema.
Pot passar?
Es pot donar el fet?
Si és que el problema
no és que et fiquis
5 minuts
en unes sabates
aquestes sabates
es posen un dia
darrere d'un altre,
darrere d'un altre.
És a dir,
les deformacions del cos,
les acomodacions
que el cos intenta fer
a base d'aquesta comprensió
que farien les puntes
de les sabates en punxa
és mesos.
Mesos i anys.
És a dir,
no és una cosa d'un dia
que no pateixi la gent
que molt circumstancialment
es posin les sabates de cor
perquè van a una festa,
perquè van a un casament.
No patiu.
De fet,
segur que patiran
aquest dia.
Com a molt passarà això,
que acabaran un mal de peu
és terrible,
però no serà un problema greu.
El problema és
habituar-se
a aquests calçats.
Més coses,
i en aquest cas
ja no de la forma
sinó de l'alçada,
que aquest és un clàssic.
Sí.
Els famosos tacons.
Eh?
Aquí
ja hi ha
un desbaracuste.
Normalment,
un tacó
amb un adult,
amb un adult,
que és diferent
que amb un nano, eh?
Amb un adult
podem fer servir
tacons
d'entre 2 centímetres
i 4,
molt estirar.
I amples sempre.
Sí.
Amples i,
si possible,
rectes.
Com més rectes siguin,
és a dir,
com menys forma d'agulla,
d'aquells que tenen que entren cap a dins,
tinguin,
millor que siguin rectes.
Fins i tot és aconsellable,
una miqueta d'alçat,
no?
de taló.
Sí, sí,
és el que et deia.
Com a molt,
entre 2 i 4 centímetres.
Això és el màxim
que es recomana.
Més d'aquí,
ja forcem excessivament l'esquena.
Ja no només l'esquena.
Ara,
penseu vosaltres
en una sabata amb un tacó.
Si penseu en això,
advertireu que
quasi tot el pes del cos
va cap endavant.
Va cap als dits.
Sí.
Llavors,
què passa?
Doncs és molt típic i tòpic
que,
de tacons alts,
s'acabi patint
d'inflamacions,
d'inflamacions
al que es diuen
els metatarsians.
en aquests coixinets
que tenim sota el peu.
És típic
que si algú
et fa un massatge al peu,
quan estàs cantant
després d'anar a boda.
I veus l'esprella.
És exemple
i gràcia, no?
Vas a anar a boda,
m'estàs posant
unes sabates d'aquestes,
de tacons,
has ballat,
has saludat,
i arribes a casa
amb uns peus dolorosíssims.
I resulta que
se t'ocorreix dir-li
a la parella,
escolta,
fes-me una mica
de massatget al peu.
I llavors també,
el típic és
el lloc on notareu
aquell dolor.
però si és a la llarga,
aquell dolor només serà dolor.
El trobeu
sobretot aquí,
en aquesta zona,
a la zona que hi ha
sota els dits,
és a dir,
els coixinets aquests,
això són els metatarsians.
Això és fruit
d'aquest taló alt.
Això és el peu.
Però anem pujant
uns talons alts,
acaben provocant
un trastorn també molt comú.
Les barius.
Per què?
Per què?
Quina gràcia
té portar un tacó visualment,
Núria?
T'has fixat alguna vegada?
Representa que
estira la cama.
Sí, molt bé.
Aquesta és la intenció.
Llavors,
l'estira a costa de què?
L'estira a costa
de modificar
la seva forma.
I a costa d'una altra cosa.
A costa que la musculatura,
que els músculs,
treballin molt més,
es tensin.
Els músculs de darrere la cama,
no?
Sí, els bessons,
els discotivials,
tots, tots, tots,
tiban tots,
d'acord?
Llavors, què passa?
Com que tiben,
no fan l'exercici
que fem
quan nosaltres
no portem un calçatal.
quan nosaltres
fem un calçatal
i caminem,
els músculs
es tensen
i es relaxen,
es tensen
i es relaxen.
Amb el qual
fa circular la sang.
Ah, aquí,
fa circular la sang.
En canvi,
un tacó alt,
quan camina,
en comptes de fer
estira, relaxa,
estira, relaxa,
fa,
estira, estira,
estira, estira,
és a dir,
no acaba relaxant-se.
Llavors,
el bombeig
cada vegada
és més pobre.
És més pobre
i això acaba
deteriorant
també el sistema
menós,
les bariús.
En conseqüència final,
a fi de comptes,
pateixes d'unes bariús.
Toma.
Què et sembla?
Ah, que bé.
Anem pujant.
Això vas pujant
i vas veient
que pot portar
més problemes.
El típic
i clàssic
problema
de lumbars.
També una cosa
que fa el tacó alt
és,
a part de allargar
a la cama,
també segurament
ho has sentit parlar
o has vist,
el que fas
és pujar una mica més
els glúteus,
el cul.
Sembla que facis sortir
una miqueta més el cul.
Una miqueta,
lligerament.
A costa de què
faig això, senyors?
A costa de què?
Per poder mantenir
la postura recta,
per poder estar drets
i no caure.
Si hem dit
que posem els tacons
i aniríem cap endavant,
el nostre cos
que ha de fer
ha d'agafar l'esquena
i doblegar-la
forçadament cap endarrere.
Llavors,
també és típic
i tòpic
després d'una sessió
de talons alts
doncs patir
de les lumbars,
una lumbàlgia.
Es provoca
el que es diu
una hiperlordosi.
Hi ha gent
que ja ho té
per creixement,
això es veu molt
en noies jovenetes,
sobretot en gent
que ha fet
alguna activitat física
molt forta,
gimnàsia rítmica,
es posa competició,
força habitual.
Llavors,
els tacons incrementen
encara més aquella corba.
És més preocupant
perquè acaben patint
molt més.
I si anem més per amunt,
i ho rematenem aquí
perquè en Tom
diran,
parles malament d'estalons,
sí,
parles malament d'estalons.
Per salut s'ha d'explicar,
una altra cosa
és per estètica.
És els mals de cap.
És molt fàcil
que amb tota la tensió
que hi ha
a la cama muscular
també n'hi haurà
forçosament a l'esquena
pel que diuen
les cadenes musculars
i a fi de comptes
n'acabarà ben
a la zona cervical
i damunt del crani.
Mal de cap
d'aquest
de tensió muscular.
Això es diu
cefalea tensional.
D'acord?
I és un problema
de força habitual,
també.
Que algú hi repari.
Són totes aquestes senyores
que en gasten de tacons
que hi repari
que potser hi ha
una vinculació
i notaran que el dia
que no en porten
de talons
possiblement
se'ls calma una miqueta.
I l'última cosa
que em queda dir
dels problemes
que les recomanacions
no sé si tenim temps,
però dels problemes
per no espantar.
Era el de la sola
que això ja ho hem dit abans.
Sola de pell
preferiblement
més que no pas
de plàstic.
Correcte.
I flexible, oi?
Ideal, correcte.
El material ideal
eren aquelles sabates
que abans es feien
de pell,
les soles de pell
flexibles
que li diuen.
Que bueno,
ara només trobem
els calçats de vestir,
de molt vestir.
Ara el plàstic en sola
cada vegada és més.
Aquí està.
Si s'ho penseu bé
potser val almenys la pena
que invertiu
en unes bones sabates
almenys per la salut
que no pas en unes
que siguin tan maques
i potser no ens sentin tan bé.
Recordem
que una cosa
que ja portes
dient bastant de temps
és que anar amb ambas
tot el dia
no és bo.
Aquesta és una altra.
Ara, si vols,
entrem amb els nens,
que precisament
és el que et volia explicar
també dels nens.
Quina és la finalitat
d'unes sabates
en un nen?
Sobretot importantíssima,
a part de les que hem dit
d'abrigar,
de l'higiene...
En un nen,
el més important
per a les seves sabates
és que el peu
es pugui desenvolupar,
pugui créixer,
no se senti il·limitat
i a la vegada
treballi un palet.
Llavors,
a veure que ni us s'espanti aquí,
amb els nadons
es fa molt,
se li posen sabatetes.
Si un nen no camina,
no se li ha de posar sabates.
A veure si m'enteneu.
Uns mitjonets,
perfecte,
perquè fa fred,
però fins que no comenci
a recolzar els peus en terra
no té gaire sentit.
Ho dic perquè
hi ha moltes mames
que ho fan.
Llavors,
important que el peu
pugui créixer.
Per tant,
què és el més important
a mirar unes sabates
per a un nano?
Sobretot,
i en el cas de la punta,
que abans parlàvem
de puntes amb punxa,
doncs que la punta
sigui forta,
sigui resistent,
perquè els nanos
a tot li peguen,
sigui resistent,
sigui ample,
que els dits
es puguin moure bé,
que els pugui moure,
i que sigui una miqueta alta
aquesta punta,
saps?
Alta perquè els dits
se puguin moure,
insisteixo,
no és que sigui aixecada,
no,
que els dits
se puguin moure
amb llibertat.
Una altra cosa interessant,
i això és pel ritme
que li donen els nens,
que la part del darrere del peu,
la part de,
no la del taló,
sinó la part posterior del peu,
la cama va baixant,
hi ha el tendó de quiles,
i abans d'arribar el taló,
es convé interessant
que sigui reforçat,
d'acord?
Reforçat vol dir
que segurament
no heu vist les sabates,
que a vegades
van folrar per fora
o un folrar per dins
a més de la sabata.
Doncs això també és interessant,
perquè això fa subjecte
a aquesta sabata.
Clar,
és que aquí, clar,
hauríem d'entrar
amb el tema botes
o calçat una mica alt
de taló,
com dius tu,
per tota aquella gent com jo
que tenim els turmells,
d'úctils,
que la mínima...
Que la mínima és d'olèguen,
sí,
això sí,
això és un altre tema,
també els sabates,
les sabates altes,
els botins o les botes,
és un altre tema.
Però amb nens,
millor que no.
No, no, no,
amb nens millor que no,
perquè volem que el peu treballi.
Ah, val, val.
Llavors,
si tu fas una sabata alta
o un botí,
els lligaments del turmell
no treballen
i els músculs tampoc.
Llavors,
els substitueixes
a través de la bota, no?
Doncs per tant,
val la pena que busqueu això,
sabates,
en aquest nivell,
sabates.
Hem dit la punta ampla,
hem dit reforçat dins i fora,
però de la part posterior.
Si podeu,
mireu,
o sigui,
jo sé que no està gaire de moda,
però allò de les soles,
les soles de cuir
és importantíssim.
Si podeu mirar,
val la pena
que invertiu en unes sabates així.
Una altra cosa
és el taló,
que abans dèiem.
Amb un adult,
la licència és una mica més gran,
de 2 a 4 centímetres,
perquè l'adult
no està formant-se
i per tant,
les ratificacions que faran
tindran un altre cost pel preu.
Ai,
un altre cost pel...
un altre preu pel cos.
Però en canvi,
per un nano
que està en etapa de creixement,
hem de procurar
donar-li molta estabilitat
en aquest peu.
Què vol dir això?
que com a molt,
com a molt,
el tacó
ha de ser d'un centímetre d'alt,
no ha de ser gaire alt.
Molt poquet alt.
Molt poquet
i sobretot recte.
Amb això,
un tacolàgi...
Mira,
parlant de la sola i del taló,
jo t'he de fer una pregunta també.
S'han posat de moda
des de fa potser
un parell d'anys o així
sabates amb una sola finíssima.
Molt, molt fina.
N'hi ha per tot arreu.
Per un nano,
encara.
Però per un adult no.
Per un adult no,
perquè,
home,
si l'adult ha fet tota la vida
portat aquests calçats,
perfecte.
Però si no els ha portat,
el cos que tindrà per ell
també serà que li farà mal el peu.
Segurament.
Sí que és còmode
a l'hora de posar-s'ho,
però a l'hora de caminar
segurament ressentirà
al cap d'unes hores.
Per què?
Perquè si està acostumat,
aquí es parla d'acostumat.
Clar, clar, clar.
És que el cos se va creant, no?
Sí, sí,
la gràcia que tenim al cos
és que es va adaptant.
Però clar,
hi ha adaptacions
que poden ser més preocupants
i adaptacions que no.
Preocupants,
dic,
perquè portaran problemes
i faran,
a posteriori quedaran
en el cos.
I l'últim,
l'últim a dir
amb unes sabates per nens,
és que mireu la punta,
ja hem dit això
que era força ample,
però que també hi ha
una distància
del dit gros a la punta.
I la distància
ha de ser aproximadament
d'un centímetre,
centímetre i mig aproximat.
D'acord?
Insisteixo,
unes sabates
que al primer moment
que totes les proves
no van bé,
no són còmodes,
no les compreu.
Perquè ho pagareu.
No és tema sabates,
però estan molt relacionats.
Atenció amb els mitjons
que us poseu.
Ah, aquí.
Sí, aquest era l'últim apunt
pels adults
que us anava a fer.
Important,
ja que entrem
amb el fred,
hem de ser mitjons,
doncs el mateix
que amb les sabates.
Si hem dit
que eviteu materials sintètics,
dins del que pugueu,
clar,
els mitjons
els fan molt macos,
molt de coloraine,
molt elàstics,
no?
Però clar,
el preu
que siguin elàstics
és que el material
no és natural.
És licre.
És que és un material
plàstic.
Licre,
nylon,
tot això fora.
Llavors, clar,
l'alicre i el nylon,
tot això no deixa respirar
el peu.
És un plàstic.
Llavors,
procureu,
en la mesura que pugueu,
gastar mitjons
de cotó.
De cotó,
no cal que siguin
en galles floridures,
només que siguin de cotó
us ho agrairan,
sobretot si feu activitats esportives,
que llavors el peu
encara sube més
i necessita això.
Llavors,
quatre notes
per acabar,
perquè ve que ja tenim
temps,
d'aquells adults
que han de mirar
per com s'compren unes sabates.
A veure,
el de transpirables
i flexibles,
això ja ho hem dit,
i ha quedat molt clar,
suposo,
amb la presentació.
Una nota important,
l'hem comentat,
però no se l'heu d'oblidar,
la sabata
s'ha d'adaptar al peu
i no al peu
a la sabata.
Importantíssim.
Allò que em diuen
ja se'n faran grans
les sabates,
això només passa
quan portes
molt,
molt,
molt de temps.
Però el cos
que he tingut abans
no val la pena passar-lo.
Això us deia,
busqueu sabates
molt còmodes.
Una altra cosa és,
ah,
el dels tacons,
hem dit,
màxim de 4 centímetres,
i sobretot
que les sabates
que es compreu
no apretin excessivament
el peu.
Hi ha una dada curiosa,
Núria,
el peu,
des del matí a la nit,
augmenta gairebé
un 4%
el seu volum.
És molt, eh?
Això perquè ho fa
pels líquids,
l'estat de peu,
els líquids baixen el peu,
es va omflant.
Llavors,
clar,
si busquem un calçat
que apreta,
el que estem fent
quan es va omflant
de manera natural
és disminuir
la circulació de la sang.
I això també és un problema.
En el posteriori,
se'n sentirem
sobretot
que tota la musculatura
es va debilitant també,
si no té bon rec sanguini.
Altres coses
per acabar ja.
M'a Déu-n'hi-do, eh?
Sí, nen m'una, eh?
Ah, sí, sí.
Quan aneu comprantes unes sabates,
sempre, sempre, sempre
proveu-se les dues sabates.
Allò de m'aprovo una
i m'està bé,
ai que ve,
bàsicament per una raó
molt senzilla,
de peus,
que en tenim dos,
normalment,
sempre n'hi ha un
més gran que l'altre.
D'acord?
No som ben bé simètrics
els humans.
Llavors,
és important
que els dos peus
treballin còmodes,
no només un.
Si per aquelles coses
us proveu la sabata
del peu
que no és més gran,
el que ho pagarà
serà l'altre.
Llavors,
encara que simpren obvietat,
val la pena
que us les proveu.
No,
cada vegades
amb les presses
a les botigues,
ah, ja m'està bé,
ja m'està bé.
No,
em penso que amb aquestes nocions,
Núria,
doncs tothom que ens ha escoltat
hauria de poder
escollir unes sabates
en qualitat.
I jo crec que més d'un,
i jo m'incloc,
renovar, eh?
Renovar, sí.
Renovar el sabater.
Sí, també s'ha d'anar canviant,
és important això.
Perquè, home,
no cal que sigui
amb una velocitat molt curta,
eh?
Però quan veieu
que comença a estar
fet mal bé,
el calçat,
comenceu a ressalar-ne,
perquè,
igual que no apreta tant,
és excessivament laxa.
I deuen que va molt bé
també anar canviant
de sabates,
no posar-te les mateixes
cada dia.
Sí.
Sinó en anar canviant.
Primer que el peu treballarà,
això també és bo, eh?
Hem de pensar que
la crítica de les bambes
que deiem del calçat esportiu
és que el peu no treballa
adequadament.
Treballa massa laxa,
perquè el calçat esportiu
està pensat per saltar,
per córrer.
Llavors,
amb nanos també es fa,
ara perquè les qüestions de moda,
els nanos volen bambes.
Eviteu les bambes,
les bambes són per fer esport,
per fer activitat física,
no per anar tot el dia.
Un nano amb bambes
tot el dia
o quasi segur que patirà
de peus plans,
perquè el peu s'anirà distendint
quan vagi creixent.
Doncs, em sé,
ja ho tenim tot.
Felic.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.