A un quart d'hora d'arribar al proper punt horari,
nosaltres marxem al carrer.
Ho fem gràcies a la nostra unitat mòbil
comandada pel Pep Sunyer,
que es troba, jo sempre li dic,
en el seu marc natural d'actuació,
que és la plaça de les Cols,
no, el Pla de la Seu, em sembla que és ara el Pep allà,
per explicar-nos en directe com es viu a Tarragona
el fet medieval, el mercat medieval,
que durant aquest cap de setmana
tindrà lloc aquí al voltant de la catedral.
Pep, bona tarda.
Hola, Núria, què tal? Com estàs?
Ja has vist les parades de menjar, que sí.
Doncs sí, sí, ja les he vist, ja he pensat en tu, ja.
Estic amb la Sara Uller, que és ara aquí,
davant d'una pastisseria no hi ha manera que surti d'aquí tu.
La Sara o tu?
No, la Sara, la Sara.
Està enganxada, les coques aquestes que són tan bones.
Ha vist unes coques que fan, no sé si,
50 centímetres de diàmetre de gruix.
És una passada, això, eh?
Sí, no? Però no només hi ha menjar, que n'hi ha,
i amb molt bon aspecte, menjar fins i tot artesanal,
sinó que hi ha amfiparades de...
una mica de tot, algunes més medievals que altres, eh?
Tampoc ens han d'enganyar.
Aquesta, per exemple, mira, aquesta és molt medieval.
Escolta, eh? Escolta.
Escolta, ja veuràs quin so sentiràs ara.
Sentiràs un so que és molt característic.
Escolta.
Ah, què ara sentim?
Aquest home que escolta és l'Alberto, eh?
Això no és la...
Que són campanes.
No és la catedral, eh?
No és la capona.
És l'Alberto García, que són dos artesans que hi ha aquí.
Alberto, què tal?
Hola, pues mira aquí estamos con la fragua.
Que està fent ara la mateixa, Alberto, què fa?
Bueno, ara estoy terminando una herradura que le he hecho los agujeros en caliente
i estava repasándolo para que entren los clavos.
I el procés com és?
Primer l'escalfa aquí, no?
En aquesta mena de...
Al caliente se le hace la forma de la herradura, luego con una especie de estampa, un punzón en caliente,
se le hacen los agujeros, para los clavos, no agujeros cónicos.
Y después pues ya...
Luego se saca el yunque, bueno, o la inclusa que se llama en catalán y ya está.
I després la...
Això és el que fa vostè, després la Josefina ho ven aquí al costat, no?
Eso es, bueno.
Deixi'm que vaig a veure la Josefina.
Alberto, gracias.
Muy bien, va.
Estem parlant de ferro forjat, oi Pep?
Ferro forjat, eh?
Mira, la Josefina ven el producte, l'Alberto el fa aquí al costat i la Josefina el ven.
Josefina, què tal?
Muy bien.
Aquí veig que també té una miqueta de tot, no?
Sí, sí, de tot. Mi marido hace todo lo hace a mano, todo manual, cositas también del campo, ves, todo, miniaturas.
Eines en miniatura. Jo estic veient unes roses aquí, Núria, unes roses fetes així a la forja perquè són precioses, eh?
Sí, són molt bonitas, sí, sí.
Productes de decoració.
De decoració també tens una mica de tot.
De canelobres.
Sí, canelobres, hi ha un llum d'oli també així fet a...
Herradures de la suerte, pequeñitas, tipo llavero.
Mira, això no tenim el dèxit, no? Aquestes herradures petitones.
Usas mucho, les gusta mucho a la gente. Es una cosa pequeñita y como es de la suerte, pues lo compran mucho, sí.
Molt bé, Josefina, gracias, eh?
De nada.
Dona Josefina i l'Alberto, que l'Alberto continúa. Què farà, Alberto?
Pues mira, aquí estoy ya terminando la herradura. Ahora voy a empezar a hacer otra cosa, una punta de lanza.
Una punta... Y allí hay fetes, allí es una espasa, ¿no? Que fetes allí.
Una espada, sí. Es lo que hago, hago puntas de lanza, de espada, de flechas y, en fin.
¿Tiene salida esto habitualmente o no?
¿Picaportes? No, ahora sí, que hay picaportes de puertas, clavos, que ya no hay en las ferreterías clavos clásicos antiguos.
Y hay mucha gente que para decoración los pone en la pared o en alguna viga de madera vieja los clava, clavos gordos de... y es lo que se va haciendo.
Muy bien, Alberto.
Antes se hacía por necesidad para útiles del campo y ahora es para decoración todo lo que se...
¿Cómo ha cambiado, eh?
Claro.
I l'Alberto, Josep, l'Alberto, ¿es guanya la vida anant de fira en fira o té el seu establiment?
La compañera que está en los estudios ahora, que es la Núria, me pregunta si esto...
Si es fácil ganarse la vida con esto, con las ferias, ¿eh? Ir una detrás de la otra. ¿O no? ¿O usted aparte tiene su trabajo?
Está en auge. Yo tengo tres alumnos y van a cumplir ya casi los 50 años.
¿Los alumnos?
Los alumnos, sí. Porque son de otros oficios y, claro, están aprendiendo las técnicas.
Y luego voy también a la Escuela del Trabajo de Barcelona, porque han retomado para los oficios, han retomado otra vez la forja.
Porque antes empezaban, lo mismo si eras tornero, como si eras fresador o lo que fuera, se empezaba por la fragua.
Y las quitaron. Y en vista de que ahora, por curiosidad, a los chavales les empiezan a enseñar como antiguamente la forja del hierro.
¿Qué hace de profesor también?
Bueno, sí. Voy a la Escuela del Trabajo, allá en la calle Urgea, a Barcelona.
Está muy bien.
Cada año voy a hacer un curso.
Muy bien, Alberto, que siga bien, ¿eh?
Vale, muchas gracias.
L'espasa guapa, ¿eh? Guapa, guapa, guapa.
¿Y a on l'espasa, Maríbal?
Sí, l'ha fet ell, l'ha fet ell així, aquí, a la forja.
I mira, ara estic davant d'un ford de Padallenya.
I per aquí hi ha l'Iñaki. Es venen de Breda. ¿Coneixen el poble de Breda, Girona?
No sé si són de Breda.
Sí, són de Breda. Què tal, l'Iñaki? Bueno, l'Iñaki, com estem?
Bé, molt bé.
I què estàs fent ara mateix?
Doncs mira, partir-li un pa per la meitat a la dona, que els el volen partir i emportar-se'l a cases diferents.
Veig que té coses per dins, aquest pa, no?
Aquest és d'olives negres.
Què més teniu per aquí? Pa d'olives negres?
N'hi ha d'olives negres, n'hi ha de cereals, n'hi ha d'integral, de llet i del normal.
Aquí ara em comentàvem que per aquí la gent no en troba, de Padallenya, no se'n troba.
No, bueno, és que cada dia són menys els forts que hi ha, i depèn del lloc on anem al cap de setmana,
doncs de vegades sí que passa que a la regió aquella no n'hi ha ni un, ni costa de trobar, i mira, a la gent li fa gràcia.
Doncs és el pa de llenya que estan fent aquí, que a més a més, escolta'm, Iñaki, el feu aquí mateix, eh?
Aquí heu portat el forn i tot.
Sí, sí, sí, ho fem tot aquí, eh? L'amassem aquí, el funyim aquí i el posem a coure el forn.
Fonyim, has dit?
Fonyim, per donar-li la forma i tot plegat.
I com el feu, és a dir, els ingredients que porta són els de tota la vida, no? Farina?
La vida no porta res més que aigua, farina i llevat, i llavors l'ingredient que porti.
Però en principi això és res més, i cuida el forn de llenya.
Recorda'm les veritats de pa que feu.
Mira, del normal, de llet, de cereals, integral d'olives, i de nous, que és el més bo que tenim.
D'acord, Iñaki, deixo que teniu feina ara, eh?
Animem a la gent a que vingui.
Doncs que vagi bé, Iñaki.
Per ser, se li ha acumulat la feina a l'Iñaki, Núria, perquè ara mateix, no t'exagero, eh?
Té una decena de persones aquí esperant, fent cua.
I no m'estranya, perquè deu fer...
La seva parada deu fer aquella olor típica de pa que s'està coent.
I fa una oloreta bona, bona, bona, bona, eh?
M'imagino.
I, bueno, estem pràcticament al començament, eh?
És a dir, aquí al carrer de les Coques, al capdamunt, és el que trobem, només entrar aquí, és el que trobareu.
Si continueu el carrer de les Coques, que avall, que és el que estic fent jo ara,
doncs es van succeint les parades.
N'hi ha, per exemple, aquí una de ceràmica, on hi ha, doncs, de peces de ceràmica, tota mena de peces.
Hi ha, mira, hi ha dracs, com, per exemple,
estem vivint aquí uns dracs que sembla que siguin de Sant Jordi, a veure com es diu aquesta noia.
Espera, a veure, que vinc jo cap aquí.
Què tal, bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé.
Com et dius?
Marta.
Expliques, Marta, una mica, què és això d'aquí.
Som éssers mitològics, com ara el drac de Sant Jordi?
Com, com?
Éssers mitològics, tens per aquí, o què són, això?
Bueno, animalets de fang.
No sé, animalets, bruxetes...
Dona més, tu, dona més?
Venim de Sant Just.
Sant Just d'Esvern, eh?
Molt bé, doncs escolta'm, que vagi molt bé, eh?
Vinga, adé.
El dracs de Sant Jordi, també hi ha rucs, ruc català, una altra que no sembla que sigui català, però també ruc.
Una mica de tot, eh?
Tot de serà, una mica.
Abans, saps què he vist? No sé si arribaré, sí, per cobertura de l'Inlàmbric, no sé si arribarem,
però el que és el pla de la seu, davant mateix de la catedral, hi ha com una jaima.
I en aquesta jaima tu pots fumar amb una cachimba, d'aquestes de qualsevol país del Marroc, per exemple, una cachimba d'aquestes que hi ha per allà, o Egipte, d'altres llocs, en fi.
I a més a més, acompanyar, diguéssim, la cachimba, la fumada de cachimba amb pastissets del Marroc.
És una jaima que tu t'asseus allà a terra, llavors et deixen un got, pots provar, doncs, el té del que sigui, no?, la diferència de diferència, bueno, el té i la cachimba, diguéssim, no?
És que les infusions també són presents, no?, en aquest mercat.
Hi ha parades enormes dedicades a les infusions, a te i a altres tipus d'herbes.
A infusions, també veig que n'hi ha un altre que és aquest, mira, aquest és d'orfreria artesanal, aquí hi ha d'on fer, doncs, això,
treballs amb ferro, coses petitones, així, artesania, és que una mica seria, seria una mica de tot.
Es fa tallant, això, eh? Sí.
Recolarem, recolarem, no pateixem ni que recordem.
Hi ha una miqueta de tot, eh?, perquè recordo una parada, parades també amb fruita caramelitzada,
per entendre'ns amb gominoles o gelatines de fruites, no?, parades de menjar, moltes.
De menjar hi ha moltíssimes, eh?, podríem dir que el menjar potser és el que més predomina.
Ahir comentava, espero que m'acosté una mica més, perquè si no s'anirà a la cobertura de l'hambri.
Sí, sí, sí, que t'estem perdent.
Però comentava que, per exemple, allà al Pla de la Seu, davant mateix de la catedral,
el que he pogut veure és que ja, a part d'aquesta jaima on pots fer la teva kachimba i pastissets del Marroc,
doncs també hi ha diferents parades d'embotits, i he vist, per exemple, amb aquella atenció que hi havia fuet de cèrbol,
xuris de senglar, que això habitualment són coses que no es troben i que bé, aquí en aquesta fira les pots trobar, no?,
xuris de senglar i fuet de cèrbol.
Això, entre altres coses.
També hi havia allà un artesà que estava teixint amb llana,
igual que feia l'Alberto aquí, doncs, en la forxa, aquest altre ho feia amb llana.
Aquí, per exemple, mira, també tenim, a veure si puc parlar amb algú,
aquí, mira, aquí ve una parada que fan joguines, joguines de fusta,
és a dir, diferents joguines fetes també, doncs, així a mà, artesanals.
Què tal?
Bona tarda.
Ui, estàs una mica lluny, eh?
Què em pots explicar, què em pots explicar?
Lo siento.
Vé, dime.
Que no entiendo català, para.
Ah, ¿de dónde vienes?
Yo vengo de Guadalajara.
De Guadalajara, cuéntame un poco, vén, acércate un poco.
Bueno, ¿cómo te llames?
Me llamo José Manuel.
José Manuel, cuéntame un poco lo que habéis traído aquí a la Fera Mediva.
Juguetes, para los niños, juguetes de madera, para que, pues, para recrearles un poquito
la, la, que quiten la Playstation y se dediquen a otras cosas, o juegos de toda la vida.
Saben mucho que, ¿cuál es lo que sale más?
Este de aquí, por ejemplo, ¿cómo se llama?
El Diábolo.
El Diábolo es lo que sale más de ahora, ¿no?
Me gusta y, además, es un juego muy divertido y les encanta, se pueden tirar.
¿Tienes alguno que haga ruido?
Sí, casi.
El Diábolo, Nuria, saquéis aquella mena de corta en dos paus y como un Diábolo que salta, mira.
Las caracas, los pitos, las...
Las caracas, los chibolets también tiene la...
Es un so muy muy abal, aquest de las caracas, ¿eh?
Están pedimonis.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Oye, gracias, que vaya bien.
Muchas gracias a vosotros.
Que vaya muy bien.
Doncs ja heu vist el José Manuel que ve desde Guadalajara.
I altre cop, mira, torno a ser el punt de partida que és la parada del pa.
Iñaki, com ha anat, Iñaki?
Bueno, bé.
Estem esperant a que vingueu, eh, a Tarragorins.
De tota manera.
Que no han tingut gaire gent, avui.
Escolta'm una cosa, i vist que abans hi havia l'hora punta, no ha vingut molta gent de cop, no?
Sí, semblava que ens han vist aquí amb el micro o el que sigui, però s'han animat de cop, eh.
Ara torrem a estar tranquils.
Com podríem descriure aquesta olor que estic obrant jo ara mateix?
Perquè això és una olor que és molt, no sé, eh.
És una olor que es podria dir d'abans, i que s'ha de venir per ensumar-la.
El olor, el olor del pa, que huele muy bien, no?
Huele buenísimo.
Qué pena que no estéis aquí para comprobarlo, pero estamos hasta las 10, veniros, porque se está acabando, eh.
¿Este acento es de Córdoba?
No, de Cádiz.
¿Viene de dónde?
De Cádiz.
De Cádiz.
Sí, sí, de Cádiz.
¿Y dónde sois? El Iñaki es de Girona, tú de Cádiz?
Sí.
¿Y tú eres?
De Italia.
De Italia, ¿sabes cuánto es?
Este es el mafiosi.
¿Cómo es el paño italiano?
¿El paño italiano es distinto o no?
Eh, no.
¿El paño italiano, cómo es?
El paño italiano es bueno como este.
Es bueno como este.
¿Se puede probar? ¿No dejes probarlo un trozo?
Tengo un trozo y ahora lo pruebo.
Hasta ahora, eh, gracias.
Ahora torna a la tarde.
Espera, espera, espera, espera, Núria, que lo probarem.
Va, provemos, provemos.
Es buenísimo, eh.
¿De qué es, de qué es?
Buenísimo, buenísimo.
Sí.
Nada que ver, nada que ver con lo que hay por aquí, eh.
Chava, que es aquest.
Gràcies.
Doncs sí, Núria, amb el pa a la boca.
De què és el pa?
Jo no sé si podrem ja tancar la connexió, perquè si no no podré explicar gaire coses més, eh.
Doncs tranquil, que ho deixem aquí, tu, disfruta, disfruta d'aquest pa.
Recordeu que és fins diumenge, que teniu aquí parades en aquesta setmana medieval aquí a Tarragona, el casc antic.
És el carrer de les coques, però també arriba fins al pla de la seu.
Les parades són a banda i banda, és a dir que per aquí no es pot circular en cotxes, està tancat el trànsit, però sí que hi ha molta gent.
I de fet ja hi ha força ambient, eh, de persones que han vingut fins aquí, que estan, des bé, doncs fent les primeres compres en aquesta setmana medieval.
Hi ha, bueno, o sigui, circulació amb un i avall, eh, vull dir que hi ha ambientet.
Molt bé, Pep, doncs acabeu de disfrutar com sempre i ens retrobem després. Fins ara.
Fins ara.