Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre
Avui visitem la Fatarella, un poble de 1.170 habitants a la comarca de la Terra Alta.
És un poble rural, de muntanya.
El seu paisatge es troba farcit de nombroses construccions amb pedra,
destacant les construccions de pedra en sec.
La ruta de Sant Francisco i la ruta dels Miradors permet conèixer aquesta tècnica ancestral.
També podrem fer la ruta de les Sènies a l'entorn de la Riera.
La Fatarella té uns carrers irregulars i sinuosos,
els quals presenten un element arquitectònic característic.
Els perxes són trams de carrer coberts amb ambigats o arcades de pedra que uneixen diverses cases.
Passejant a poble ens trobarem també els seus orígens medievals
en forma de portalades de pedra i d'ovelles esculpides a les bassanes.
També podrem veure vesteixis de les antigues muralles en els contraforts de les cases.
També convé destacar la festa de l'oli.
Per la festa de Sant Blai, al febrer, els majorals fan la subhasta de la Llenya.
També s'hi fa la ballada de la Jota de la Fatarella,
amb una tortada cap al matí, perdoneu, s'ha ofert amb aquest sant.
Per no parlar, evidentment, de la popular cursa de rucs que organitzen els quintus.
En la part de gastronòmic, a la Fatarella us llapareu els dits.
Alguns plats són el bacallà o els ganyims.
També el romesco d'interior, un romesco diferent de la costa,
que has fet amb fassols i parts del porc, la truita amb suc i també dels sucs,
com ara les coques de la cassola o les orelletes.
Com arribar a la Fatarella?
Teniu dues opcions.
Podeu anar per la Nacional 340 fins a l'Hospitalet.
Allà agafeu la C44 en direcció a Mora d'Ebre.
La C12B us portarà fins a la Fatarella.
L'altra opció, però, és arribar fins a Mora des de Reus
i passant per Falset per la Nacional 420.
Carme Apalejà és l'ocaldessa de la Fatarella.
Llocs d'interès.
Si venen aquí, vull dir, s'ha de donar en compte la gent de la tranquil·litat, de la pau.
Sembla que tornis una mica a una edat antiga amb els perxes,
perquè, vull dir, aquí tenim el que diem perxes,
que són que uneixen dues cases i espaces per baix i dalt hi ha la vivenda.
Les antigues muralles que tancaven el poble.
Després hi van haver templers, vull dir, hi ha també símbols templers,
hi ha una reproducció de la pedra àurea també,
hi ha les eglésies, la capella, una ermita que tenim que es diu de San Francisco.
És un poble amb molta tradició.
El més destacat.
El paisatge agreste, el paisatge de pedra,
aquesta pedra està utilitzada, és la pedra d'aquí del terreny,
en pedra seca, estan dient les edificacions en pedra seca,
hi ha moltes cabanes on guardava allà la gent del poble,
guardava el menjar, guardava la collita,
i les pendents són molt sinuoses,
hi ha els marges també fets de pedra, de pedra seca.
Els nostres serveis.
En el poble tenim tres llocs on es pot anar a menjar i a dormir,
que són la casa ecològica, també té un alberg,
a part de tenir habitacions al públic i restaurant,
vull dir, també té alberg.
Després hi ha la casa fonda, una casa rural,
la casa fonda de la Calabrisda,
que també té habitacions,
aquesta està al mig del poble, també hi ha restaurant.
i després tenim Can Rius,
que és l'altre restaurant en al·lotjament, també,
que es pot trobar aquí a la Fatarella.
Tenim dos forts al poble,
i un és un fort de llenya antiga,
vull dir que ja fa temps que va,
vull dir que encara funciona en l'època
i en la tècnica ancestral,
vull dir, per fer pastes, també.
El més típic de casa nostra.
Com a plats típics d'aquí al poble,
doncs n'hi ha bastants.
Aquí tenim, doncs, com és una part d'interior,
s'utilitzava molt el bacallà i els ganyims.
A part, el romesco,
que és el típic de fer el tocino,
no és el romesco de la platja, eh?
És el romesco d'interior.
És en utilitzar coses de la part del tocino
i en fer sols.
Vull dir, aquest és el romesco d'aquí.
I també la truita en suc.
També la truita en suqueixen plats típics.
A part d'això,
hi ha també els dolços.
Els dolços que són,
vull dir, tenim aquí molta tradició
de fer coques a la cassola
i fer orelletes,
que es fan molt típiques a casa,
tothom les fa.
Després, corassons,
ensaginades d'aquestes.
I després tenim la coca d'avellana
i altres coques que es fan típicament al forn.
La festa,
les fires.
Tenim primer la festa de Sant Blai,
que és el primer cap de setmana de febrer.
I el que hi ha és molt,
vull dir,
el típic és la dansada de la tortada.
La gent fa una tortada,
és un pastís en pisos,
que el porten amb una plataforma,
amb un peu,
i aquest primer al dematí
el van a venir a missa
i a la tarda fan la ballada de la Jota
amb aquest pastís,
amb aquesta tortada,
que es diu tortada aquí,
i fan la dansada de la Jota amb la tortada.
Això és molt típic aquí.
A part de les corrides de rucs,
la subhasta de la llenya,
perquè aquest dia per Sant Blai
tenim els majorals
que van a fer llenya
i la subhasten a la plaça.
Bé, aquesta és la de Sant Blai.
Després ja passem a les d'agost,
que són les festes
en honor de la Marsella de Misericòrdia,
que és el primer cap de setmana d'agost,
i en aquelles festes
serien les festes majors.
Hi ha multitud d'activitats,
hi ha el rock, hi ha jota,
hi ha espectacles, exposicions,
xerangues, discursos de rucs,
atraccions per la canalla...
Després d'aquesta
ens ve la festa de...
la de veritat,
la de 8 de setembre,
que és el dia de la Marsella de la Misericòrdia,
que abans es feia la festa
en aquesta època,
però com agafava temps de collita
d'Avellana, més que res,
la van traslladar a l'agost,
que era quan la gent
estava més a casa.
de totes maneres,
aquest dia,
aquest dia de la Misericòrdia,
no s'ha perdut.
O sigui que com sigui aquell dia,
la gent també fa la festa
de la Mareu de Misericòrdia.
I després,
venim en aquestes festes,
en aquesta festa,
que és la festa de l'oli,
que ja tenim ara,
la considerem bastant molt consolidada,
perquè ja fa 10 anys
que portem la festa de l'oli.
Durant aquests anys,
doncs, ja s'ha anat estenent,
i s'ha anat estenent
una fira més completa
amb altres productes,
amb altra gent
que ve a fer el seu mestratge.
I, bueno,
enguany hem arribat ja
a la desena edició,
en la qual ja la considerem
completament,
plenament consolidada
i arregada.
La crida.
Jo invitaria a tothom
que vulgués venir,
que la veritat
aquí tenim arquitectura,
tenim cultura,
tenim paisatge,
tenim tradicions,
tenim bon menjar,
tenim bons jocs per dormir
i la veritat és que la gent
d'aquí també
el rebrà
no es porten
els braços oberts
perquè és molt oberta
i molt preparada
per a rebre tothom.
I moltes gràcies
per la seva visita,
que no ens sortiran decebuts
ningú dels que vinguin aquí.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.