El Perímetre, un recorregut per l'economia
i el món immobiliari del Tarragonès.
Les 10 del matí, 12 minuts.
Aquesta sintonia és la del Perímetre,
aquest espai quincenal que fem el matí de Tarragona Ràdio.
Els dilluns per parlar de l'actualitat
al voltant del sector immobiliari,
al sector de la construcció de la nostra ciutat
i de la nostra comarca.
Un perímetre que mira d'analitzades
de diferents perspectives
la situació actual del sector,
el moment actual, i això és el que farem
precisament avui en un temps de tertúlia
amb dos convidats.
Joan Romeu, membre de la Junta del Gremi
de la Construcció del Tarragonès.
Senyor Romeu, bon dia.
I també Jordi Vigorra,
gerent de l'empresa Habitat Gaia.
Senyor Vigorra, també bon dia.
Amb aquests dos convidats, com dèiem,
mirarem avui d'analitzar una situació
de la que estem parlant ja des de fa mesos,
una situació preocupant,
una situació que es pot qualificar de crisi
o de desacceleració,
en fi, una situació que sembla que no tingui
tan poca perspectiva de millora
de cara al futur més immediat.
Per això avui, en aquest perímetre
que fem cada 15 dies,
en col·laboració amb l'agrupació
de promotors immobiliaris del Tarragonès
i del Gremi de la Construcció
de la comarca del Tarragonès,
avui en aquest perímetre, d'alguna manera,
volem posar damunt la taula la situació,
la realitat actual del sector
i les perspectives més immediates de futur.
Per tant, la primera pregunta
per obrir temps de debat,
per obrir temps de tertúlia,
és aquesta.
La situació quina és?
I si ha millorat o no,
o fins i tot si ha empitjorat,
respecte al que venim parlant
en els últims mesos?
Qui comença?
Senyor Romeu.
Bé, aquí hi ha dues qüestions.
Una qüestió és,
principalment,
hi ha dues qüestions,
el tema de la promoció i el tema de la construcció.
El que fa referència al tema de la promoció,
bé, ja venim d'una situació
que jo crec que
que bastant,
bastant, diguem-ne,
de línia plana, no?
Vull dir, no s'està venent res,
o s'està venent poc,
vull dir, però,
sense de més,
sense cap raonament,
vull dir, sense raonaments,
i ho dic sense raonaments,
ho dic amb...
perquè jo sempre intento una altra vegada,
i ho dic sempre,
que no tenen que requeveure les zones territorials
en cada moment,
o sigui, no tenen que requeveure
la manga del Mar Menor amb Catalunya,
o el centre d'Espanya en Catalunya,
o Galícia en Catalunya.
Vull dir,
i Tarragona amb Barcelona,
vull dir, per dir-ho d'una altra manera, no?
Llavors, bueno,
tenim una situació provocada per,
diguem-ne,
per la situació general
de poques ventes,
o de molt males ventes,
amb el tema de la promoció.
I, evidentment,
el no arrencar,
a l'haver aquesta poca sortida,
també de vivendes,
el no arrencar,
vull dir,
vivendes noves,
perquè els promotors,
vull dir,
tenen estoc,
vull dir,
no l'estan venent,
doncs tampoc estan massa animats
per arrencar renau,
vull dir,
ajudat per altres circumstàncies
de l'economia.
I en quant al sector de construcció,
bé,
el sector de construcció,
potser la baixada no és tan important,
perquè té altres sectors
amb els que treballar,
o altres activitats,
però, evidentment,
s'ha notat,
perquè tot el que era obra residencial,
vull dir,
ha tingut una treballada
molt important,
per dir-ho d'alguna manera,
i clar,
llavors,
la mateixa gent que construeix
s'ha de repartir una mica
la feina,
vull dir,
que queda,
no?,
la restant,
llavors,
si l'haver baixada
en global de la feina,
doncs, bueno,
evidentment,
el sector de construcció
també ha baixat en aquest sentit.
Senyor Vicorra.
Bé,
jo solament afegir una mica
a sobre del que ha dit
el senyor Romeu,
estic totalment d'acord,
és en que,
a veure,
la situació del sector,
clar i ras,
i com no ho diu el govern,
nosaltres sí que ho diem,
és crisi,
hi ha una crisi forta
i que ens ve acompanyada
d'altres sectors
dels que estan començant
a notar aquesta crisi
i tot en conjunt,
bueno,
estem en una situació,
jo penso que comencem
a estar delicada,
hi ha moltes empreses
a nivell de la província
que ja no són grans empreses,
són empreses de tipus familiar,
empreses mitjanes,
que estan començant a notar
l'efecte
de no vendre pisos,
de no començar
noves construccions
i això provoca,
doncs, bueno,
que hi hagi més atur,
que les comptes
no surtin,
que hi comencin
a haver suspensions
de pagaments,
l'antiga suspensió
de pagaments
i això,
doncs,
és una situació
que avui en dia
és bastant complicada.
El fet d'això
últim que comentava,
segurament estem davant
d'un sector,
com a mínim aquí a Tarraona,
vostès de totes maneres
m'ho confirmaran o no,
en que la majoria
d'empreses
són d'un tamany
petit o mitjà,
segurament sí que hi ha
alguna gran empresa
però no totes
tenen un gran volum
i per tant això
segurament també repercuteix
especialment en aquest tipus
d'empreses més familiars.
El que t'he comentat abans
és una mica això,
una de les,
també de les tres diferencials
en,
diguem-ne,
de Tarragona
o diguem-ne,
de les comarques
de Tarragona en general,
vull dir,
de tota la província
també podríem dir,
és que no hi ha
grans empreses,
diguem-ne,
en el sector,
vull dir,
tal com altres llocs
hi ha grans empreses
o empreses de cert volum,
tant en la construcció
com en la promoció,
no és el cas,
diguem-ne,
sempre pot haver
algun cas puntual,
però no és el cas.
Llavors,
evidentment,
això es nota sobretot
a nivell d'empreses familiars,
a nivell d'empreses,
petites empreses,
empreses,
vull dir,
de no massa volum
de treballadors,
però bueno,
que vull dir,
que donen treball
a molta més gent,
s'està notant,
vull dir,
s'està notant
i, vull dir,
i afecta directament
la butxaca de tothom,
vull dir,
no és cap,
cap qüestió,
quan entra una crisi,
no deixa d'afectar,
sobretot a l'empresa mitjana
i petita,
les crisis l'afecten
més que les demés,
vull dir,
tenen una altra estructura,
una altra manera de treballar,
les empreses grosses,
vull dir,
si tenen que anar a pactar
qualsevol solució,
vull dir,
es pacta,
vull dir,
les empreses petites i mitjanes
no tenen aquesta capacitat
de pactar,
vull dir,
moltes vegades,
inclús amb les entitats financeres,
amb altres proveedors,
no és el mateix,
llavors la crisi
la noten d'una manera més profunda.
Sí, sí,
jo solament afegiré
al fet que l'empresa familiar
ja pròpiament ho diu,
i té tot el patrimoni
ficat a dintre,
són empreses petites
que depenen de...
A veure,
són empreses que són,
per dir-ho d'una manera,
l'empresari ve a buscar un sou,
una empresa estable
i ve a ser com un altre treballador més,
el que passa és que és un petit empresari
que ha volgut tirar endavant
d'una altra forma,
però no en sortim d'aquí,
no són multimilionaris
o el senyor que surt
amb la panxa grossa,
la maleta,
el puro,
no,
són treballadors igual que els altres,
el que passa és que,
bé,
doncs que això
afecta la butxaca.
Abans quan parlava al principi
de la conversa del senyor Romeu
de les diferències
que pot haver-hi
entre altres zones
de l'estat espanyol i Catalunya
o fins i tot dins de Catalunya
entre Tarragona i Barcelona,
suposo que volia dir
que a Tarragona
pot haver-hi realment necessitats
de més promocions,
de més habitatges,
i que, en fi,
curiosament,
malgrat aquesta necessitat,
aquesta situació
o aquest moment de crisi general
està afectant també
el terme municipal mateix
de Tarragona capital
o als voltants,
o als municipis al voltant.
Sí, molt bé.
Una mica el concepte és aquest
i tornem a insistir
que, a més,
anem a veure,
la gent que s'ha de comprar un pis
i necessita un pris,
vull dir,
se l'ha de comprar.
Vull dir,
no és un problema
que sí o que no.
Una altra cosa
és que tingui aquells mitjans,
vull dir,
una mica per la situació
financiera actual
amb la qual els crèdits són altes
o les hipoteques
tenen un volum mal determinat,
però anem a veure,
en funció de les disponibilitats
i possibilitats,
vull dir,
el que s'ha de comprar un pis
s'ha de comprar.
L'altre dubte per el lloguer,
el que sigui.
A Tarragona,
ara mateix,
a veure,
estem patint la crisi,
però per una crisi general.
Per què?
Perquè una entitat financera,
la que sigui,
a l'hora d'otocar una hipoteca,
no distingueix,
vull dir,
entra o diu
aquest sector és un sector en crisi,
amb la qual cosa
és un sector de risc,
amb la qual cosa
és una qüestió
que nosaltres hem de protegir,
independentment
d'on estem ubicats.
Llavors,
això pot donar
la incongruència
que aquí a Tarragona
es necessitin pisos,
vull dir,
a veure,
per dir-ho d'una altra manera,
el pla general de Tarragona
no posa pisos al mercat
des de fa molt temps,
perquè ja sabem
la modificació,
tot el que s'està treballant,
què es va a treballar,
què es treballarà,
què sortirà,
què ha de sortir.
Llavors,
bueno,
s'ha hagut de créixer
en pobles del voltant.
De cop i volta,
aquesta necessitat
que semblava que hi havia
de primera vivenda,
ja no parlo d'aixos,
ha desaparegut de cop.
No és possible.
Una cosa és que,
vull dir,
està l'oferta,
està la demanda,
però no aconseguim lligar-la.
Bé,
perquè el comprador
no accedeix al venedor directament,
o bé perquè el venedor
davant de tota la informació,
perdó,
el comprador davant de tota la informació
que l'arriba,
diu,
escolta,
mire,
m'esperaré un any,
m'esperaré sis mesos.
I si damunt
vas a alguna entitat financera
a demanar una hipoteca,
escolti,
quasi que vostè es pot esperar,
perquè l'Euríbor està alt.
Clar,
llavors és el millor
una necessitat que tens,
dius,
escolta'm,
doncs vinc un any més
a casa dels pares,
per dir alguna cosa,
no algú que es vulgui independitzar.
Però clar,
és quant a menys,
quant a menys,
una mica sorprenent
que diguem
que sobrevivenda
i que per una altra banda
se digui
que es tenen que posar
en circulació
un nombre
molt important
de vivendes
de protecció oficial.
doncs no en caixa
gaire.
Què fa falta?
Si fa falta
vivenda,
vull dir,
no es queda això,
vull dir,
possiblement
tindrem
que apropar-nos
tots aquí.
No,
s'ha creat
una psicosi,
s'ha creat
una psicosi
de por
cap al sector
de la construcció,
promoció,
sobretot
el tema
de la promoció,
perquè,
bueno,
s'està criminalitzant
molt el fet
d'ara comprar
una vivenda,
vull dir,
que compri
una vivenda,
cuidado,
per tots els sectors
els estava
embardejant
que no comprin,
que no és moment,
que els preus
baixaran molt,
segurament hi ha molts
promotors que els preus
ja els han baixat
el màxim possible,
ni 10,
ni 15,
potser n'ha baixat
un 30 perquè
ho necessita,
però,
és moment
de buscar
l'oportunitat
i,
com bé deia el senyor Romeu,
hi ha gent
que necessita comprar,
llavors,
és buscar la fórmula
que aquesta gent
pugui comprar,
també la part
financera,
la part del promotor
que li doni
facilitats d'entrada,
s'ha de buscar
la manera
de poder entrar,
i per altra banda,
com dèiem ara,
hi ha necessitat
de vivenda
en segons quines zones,
en segons quines zones
sobre vivenda,
perquè no hi ha hagut una...
Jo penso que s'hauria
d'haver creat
com un centre estadístic
on dir,
per exemple,
en aquesta població
ja hi ha
una demanda
de llicències
per exemple
mil vivendes,
no em construeixin més
perquè és que no
necessiten més
i no em vendran més,
vagi-se'n a l'altra banda,
no deixin fer,
en aquest sentit,
la bombolla més grossa
en aquesta població
i en altres
doncs no s'hi ha anat
a construir
i hi ha demanda
de població.
Clar,
tot és un conjunt,
no?
No està ben
ben organitzat,
ben...
Ben coordinat.
Ben coordinat, exacte, no?
Incluso l'altre dia
em deien
que hi ha algun ajuntament
que té una llista d'espera
de no sé quantes persones
per a vivenda
de protecció oficial.
Jo crec que ara mateix
hi ha poblacions
dins de l'àmbit
molt proper
a Tarragona
o a Reus
que tenen un volum
de vivendes
amb preus
vull dir,
diguem-ne,
potser no de protecció oficial
però molt propers
a la protecció oficial
que estan a disposició.
Escolti'm,
vol dir que no podem arribar
amb algun tipus d'acord
vull dir,
per posar d'acord
l'oferta,
la demanda,
vull dir,
si existeix aquesta oferta
i existeix aquesta demanda.
és necessari fer,
diguem-ne,
més edificació
per cobrir
una demanda
que existeix.
Jo no sé
fins a quin punt
se pot arribar
a aquest acord,
aquestes ajudes
que s'estan donant
per a la vivenda
de protecció oficial,
pel preu taxat,
diguem-li com vulguem.
No fa falta
donar ajudes
directament al promotor,
el promotor
sap on està,
sap on deixes,
però,
si hi ha unes ajudes
per donar al comprador
i el comprador
troba alguna cosa
adient
a les seves necessitats
i facin l'e'tili,
vull dir,
aquesta opció.
I la situació
afecta igual
a tots,
vostès que estan allò
a peu de carrer,
afecta igual
a tots els sectors
de la població,
per tant,
també a tots els sectors
de vivenda
que hi ha en oferta
o noten que hi ha
alguns segments
de la població
o alguns segments
de tipus d'habitatge
que són els que estan
més afectats?
Ho afecta igual,
en general?
Jo em sembla
que es afecta a tots.
Pisos grans,
pisos petits,
per tant,
població amb més recursos
econòmics,
a nivell de la província
d'Aragona,
jo crec que sí.
Un cop es separat
es para tot
i la psicòsis per tot
i llavors no es ven
ni el petit,
ni l'estudi,
ni el gran,
ni el lloguer,
pensa que també
hi ha molt de rebombori
amb el lloguer,
el lloguer també costa
perquè la gent,
bueno,
la gent també s'hi pensa
una mica,
per què em posaria llogar
si ara estan els preus
també per compra,
però clar,
compra tampoc no
em donen facilitat
d'entrada,
clar,
la problemàtica
està al damunt
i un cop es para
jo penso que s'ha separat tot.
Jo no dic que no hi hagi,
vull dir,
en cap moment dic
que no hi hagi crisi
a cap sector,
de cap manera,
vull dir,
bueno,
estem en una situació
que crec que estem,
estem veient
els macronúmeros,
com funcionen,
però al final,
vull dir,
les persones
han de saber
diferenciar
amb el que diuen
els grans números
i les nostres necessitats
o possibilitats.
Llavors,
evidentment,
possiblement ara,
si l'any passat
fèiem unes vacances
i es gastàvem uns diners
en determinades despeses
o determinades...
Al final,
és una qüestió
de prioritzar
quines són aquelles coses
que naltros volem,
per dir-ho d'alguna manera.
Quines són aquelles coses
que naltros necessitem
o que naltros,
vull dir,
volem...
O a on volem arribar.
Això és un telèfon mòbil,
ja ho hauran notat.
Vull dir,
o a on volem arribar.
Llavors,
si la nostra necessitat
primera
no és la vivenda,
doncs ja està bé.
Si la nostra necessitat...
Si naltros vivim
en un espai
en on trobem vivenda
o no en trobem...
És que, clar,
la generalització
porta a que al final
tots s'assumim
que la crisi és d'estat general,
que els preus són cars
a tot arreu
i que la situació
és impossible
per comprar-se un pis
o per jugar,
per dir alguna cosa.
Doncs no és així.
Doncs no és així.
Tampoc no hi ha diferències
entre primera
i segona residència,
tenint en compte
que nosaltres vivim
en un entorn,
no aquí a Tarragona,
en una ciutat,
però sí,
en un entorn molt proper
en què hi ha també
un volum important
de pisos
o de vivendes
de segona residència.
Jo penso que,
a veure,
el tema de la...
Clar,
quan aquí posen números
sobre la taula
que hi ha al voltant
d'un milió,
dos milions
d'estoc de vivenda,
clar,
jo penso que s'hauria de fer
un escandall
de dir,
escolta'm,
hi ha tantes vivendes
de primera residència
i tantes de segona.
Hi ha moltes vivendes
de segona
que jo penso que és
el que dèiem ara.
Doncs bé,
la segona,
és possible que ara,
en aquest moment
la gent s'ho pensi
i digui,
escolti'm,
jo ara no tinc necessitat
de comprar
amb una segona residència,
no és el moment adequat
o les entitats bancares
no donin tanta facilitat,
però clar,
estem dintre del mateix sector
i com deia abans,
quan s'ha parat,
s'ha parat tot.
I aquí hi ha gent
que necessita
primera residència,
que és la que ja...
Nosaltres tenim demanda.
El fet és que hi pugui accedir.
O sigui,
nosaltres hem de posar
de la nostra part
i la resta de sector
que acompanya
la promoció immobiliària
ha de posar de la seva.
però penso que hi ha diferència,
vull dir,
no té a rebeure una amb l'altra.
És que hi hauria moltes solucions,
vull dir,
per exemple,
a veure,
no totes,
no té per què ser aquesta
ni per què ser una altra,
però un dels grans problemes
també és que ara,
diguem-ne,
l'Oribor està en una situació
amb la referenciat,
amb els increments
que va pujant,
tothom té hipoteques variables,
o sigui,
bueno, escolti'm,
a lo millor,
diguem-ne,
la subvenció
o les bonificacions
que pot donar l'Estat
al comprador,
vull dir,
és a dir,
escolta'm,
el 4% aquest
que li dóna vostè
sense garantia
durant els propers 6 o 7 anys
perquè vostè pugui comprar
tranquil·lament el pis
amb la mateixa quota
durant els propers anys.
Aquesta seria una bona ajuda
per part de l'Estat.
Podria ser una opció,
perquè almenys la persona
que compra
tindria la tranquil·litat
que hi ha aquell,
diguem-ne,
és el seu límit
a l'hora de pagar
una quota d'hipoteca.
Clar,
però després també
hem de ser conscients
d'una cosa,
vull dir,
també hem de ser conscients
que qui compra
ha de saber la hipoteca
que pot pagar,
o els diners
que té disponibles
per vivenda.
I per què?
Vull dir,
si tu no saps
el que tens disponible,
clar,
anem a veure,
el que es tracta
al final sempre,
independentment
que els macronúmeros
es posen damunt
de la taula,
i evidentment
moltes de les raons
que posen aquí
són certes,
que sobre part de vivendes,
però on s'obre?
Sobre Madrid?
Sobre Màlaga?
Sobre Almeria?
Sobre Galícia?
Sobre el País Basc?
Sobre on s'obre?
Perquè després,
si tu vols anar a comprar
determinats llocs,
el preu no baixa ni a tiros,
perquè és que l'oferta
que hi ha allí
o la demanda
que hi ha allí
és brutal.
A veure,
bé,
s'ha de creure
la crisi,
però naltros una mica
hem de treballar
amb el tema individual,
amb el sentit de dir,
escolti'm,
jo soc de Tarragona,
visc a Tarragona,
la meva família
està a Tarragona,
jo vull viure a Tarragona
i vull permaneixer a Tarragona.
I quan parlo de Tarragona
pago de l'entorn territorial
de Tarragona
per dir el camp de Tarragona
o en aquest cas
que és el que naltros
afecta més directament.
jo vull viure aquí,
d'acord,
vaig a fer la valoració
a Tarragona
i hi ha pisos
en condicions
i en oferta
per jo poder
vull dir optar a això,
doncs naltros
diem que sí,
que sí,
que n'hi ha
i que evidentment
n'hi ha
i de tots els pèls
i de totes maneres
perquè la gent
pugui viure
en condicions adequades.
Una altra cosa
és ja
vull dir que la situació
porta a que quan tu
baixis a qualsevol lloc
tothom et digui
si tu demà dius
que et vols comprar un pis
t'atilden com a mínim
de boig
i d'exaltat.
Vull dir,
o sigui,
quasi ets un hooligan
de l'activitat econòmica.
Home,
doncs potser
no hem d'anar tant allà.
Vull dir,
les circumstàncies
de cada persona
i cada lloc
canvien
o varien totalment.
Sí,
suposa bàsicament
que per combatre
aquesta sensació
de psicosi
de la que hem parlat avui
en altres espais
cal buscar condicions
que tranquil·litzin
el comprador,
tranquil·litzin
la demanda que hi ha
però són trobats
les condicions
això
que li donin
aquesta tranquil·litat
el que opta
o pot optar
en una vivenda,
no?
Sí,
és el que dèiem abans,
dintre de la promoció immobiliaria
hi ha diversos agents.
Hi ha el promotor
que és el que està disposat
a negociar
i a buscar fórmules
de l'entrada de la vivenda
i de posar un preu adequat
i després
el que dèiem
amb el tema finançament,
per exemple,
el finançament
al banc
és el que ha de dir-li
vostè pot accedir a això
i vostè no pot accedir a això.
Vostè pot pagar
una quota de mil
o en podrà pagar
una quota de 600
i si en pot pagar
una quota de 600
nosaltres li donarem
aquest finançament
i per aquest finançament
vostè trobarà
aquest pis
que hi és al mercat.
Clar,
els intermediaris
immobiliaris
igualment
el que han de fer
és una mica d'assessors.
Vostè pot comprar aquí,
pot comprar allà,
vostè sap que té aquest producte aquí
però clar,
és que ara hi ha un bloqueig
que anem,
ho han separat,
se'ha separat tot
i això fa que
hem de buscar fórmules
i intentar ajudar,
nosaltres busquem ajudar
el comprador
que és el que a nosaltres
ens interessa
és vendre
i vendre-li un producte
que ell pugui pagar
perquè tampoc no ens interessa
és vendre-li un producte
que sabem que el portarà
a llarg termini
a no poder-lo pagar,
però tampoc.
És evident
que tots han de col·laborar,
tots ja han de posar
de part seva
però potser
les entitats financeres
són les que estan mantenint
en aquest moment
una situació
o una actitud més
de,
no sé si dir-ne de bloqueig
però sí de,
que no ajuden precisament
a tranquil·litzar
o que el comprador
doncs finalment
es decideixi
en aquest ambient
que dèiem
de psicosi general,
no?
És una mica el que et dic
que ells treballen
en ràtios globals,
en conceptes globals,
en d'això,
si hi ha un milió
de vivendes
que s'obren a Espanya
encara que 900.000
s'obrin a Madrid,
per dir alguna cosa,
no dic que s'obrin a Madrid,
els seus números
són que s'obren
un milió de vivendes
a Espanya
i que llavors
el tema de la vivenda
és un tema que està,
i ells ja tenen assumit
un risc,
els riscos que tenen calculats
en funció
de les seus paràmetres
i tal,
i dir,
bueno,
aquí el que hem de fer tots
és dir,
escolta'm,
en temps,
i anem a veure
què és el que tenim
nosaltres aquí
en el nostre espai
i a veurem
com ho podem arreglar
i a veurem
fins on podem arribar
i a veurem
les administracions
que no han de ser,
o sigui,
les administracions,
vull dir,
de la mateixa manera
que hi ha qualsevol tipus
d'ajuda a la vivenda
o al lloguer
o al d'això,
no fa falta
que li vinguin
al promotor
a pagar-li el pis,
ningú ho demana això,
però a vegades
se sent,
se sent tan barbaritats
com de dir,
no,
és que ara el sector
de la promoció
el que vol
és que l'estat
pagui la seva situació
o la seva crisi.
A veure,
al final,
qui té un producte
adequat i bo,
vull dir,
l'únic problema
que té
és que tarda
més o menys
a vendre'l,
però el vendrà.
I el que tingui
un producte dolent,
vull dir,
com serà dolent,
per molt que ajudi
tothom
i pugui ajudar
el seu producte,
seguirà sent dolent.
El que passa
que també és cert
que venim d'una època
que es venia bo i dolent.
I ara ja no passa això
i ni passarà,
ni passarà.
I notícies
com les que hem tingut
l'última setmana,
per exemple,
aquesta vaga
de transportistes
que s'ha deixat imatges
com, per exemple,
cues a les benzineres
per omplir el dipòsit,
prestatgeries buides
a mercats i supermercats.
És a dir,
aquesta sensació de psicòs
que han tornat a tenir
milers de ciutadans
davant d'una situació,
en aquest cas,
de vaga
d'un sector molt concret
com el del transport,
creuen que de retruc
a vostès
els perjudiquen
en el sentit
que augmenta encara més
la psicòsia aquesta
que pot tenir
la immensa majoria
dels ciutadans
de crisi,
de sensació general
de crisi.
Evidentment,
la sensació general
de crisi,
que a vegades
que ocorreix una cosa d'aquestes,
anem a veure,
quan algú se tira
damunt d'una benzinera
a posar benzina
i a prendre sucre
cap a casa...
O a comprar la fruita
i la carn al supermercat,
està augmentant encara més
la sensació de dir
ara no em compro un pis,
no?
Jo era molt petit,
però amb el canvi
de la transició i tal,
aquella sensació
que tenies que aprovisionar
i que tenies que tenir
un rebost molt important
perquè semblava
que hagués una situació
de...
Anem a veure,
totes aquestes situacions
agreugen,
però moltes vegades
jo crec que és necessari
que, vull dir,
que...
Jo no dic
que les administracions
ho hagin de solucionar,
però que es doni,
diguem-ne,
que siguem tots conscients
de dir,
escolta,
miri,
hi ha una crisi,
hi ha una crisi general,
vull dir,
hi ha sectors,
més o menys...
Vull dir,
a veure,
un dels sectors,
dins del sector de transport,
evidentment,
també hi ha crisis,
també és veritat
que molta part
del sector de transport
treballava per la construcció
o per la promoció,
formidoneres,
camions de transport
de materials,
vull dir,
tot això també treballava,
vull dir,
si automàticament,
vull dir,
tot això també redueix
el volum de càrrega
que corre per les carreteres,
hi ha menys volum de càrrega,
hi ha els mateixos camioners,
vull dir,
damunt puixa el prou de gasoil,
damunt hi ha normatives
cada vegada més exigents
amb el tema del transport,
vull dir,
al final,
la sensació de crisi
és aquesta,
llavors al final
la gent el que diu és
se tanca a casa,
tanca les portes,
agafa el sucre,
agafa l'aigua,
agafa la llet
i diu,
ja passarà
i vaig escoltant per la tele
el que diuen
o per la ràdio,
doncs potser nosaltres
hem de començar
a donar un missatge
a dir,
escolti'm,
no,
miri,
sí,
hi ha crisis
i vostè ha de ser conscient
i vostè ha d'apartar-se el cinturon
i vostè ha d'ajustar-se aquí,
ajustar-se ja
i entre tots
farem un esforç,
vull dir,
en aquest cas
en el nostre sector,
el promotor,
ajustant els seus preus
a un límit,
al límit més raonable possible,
els compradors
intentant,
vull dir,
veure què és el que li s'interessa
i les entitats financeres
veient els clients
en funció de si és veritat
d'aquesta necessitat
i les seves possibilitats
de pagar-ho
i les administracions públiques
fent aquell complement necessari
per donar la tranquil·litat
tant al promotor
com al comprador
com a les entitats financeres.
Perquè clar,
si tots entrem
dins d'una dinàmica
de la histèria,
sense deixar de reconèixer
la situació,
però una cosa
es reconeixer la situació
i entrar en una dinàmica
de la histèria.
Si tanquem tots a casa
i esperem veure
què diuen per la ràdio
que diguin
escolti'm,
demà pot sortir
que s'ha acabat la crisi.
Això no va així?
Sí, a Vigorra.
No, no,
és un circuit tancat, no?
I què va més?
Que va més.
És a dir,
nosaltres,
de retruc
ens afecta a nosaltres
és aquest, no?
Que, bueno,
al principi
era la crisi immobiliària,
s'ha afegit
la crisi financera,
resulta que ara hi ha
crisi en el transport,
crisi en el sector pesquer,
això què provoca?
Doncs, bueno,
que la gent
té una mica de por
i aquesta por fa
que la gent
vagi tancant a casa
i que, de retruc,
aquestes empreses
és que el petit autònom
que era transportista
que ara no té feina
es queda a l'atur,
el sector de la construcció
tants aturats al carrer,
cada sector
va treurant gent a l'atur,
això fa que, clar,
no hi hagi consum
i, evidentment,
no hi hagi consum de vivendes.
Això fa que, de retruc,
tot es veu afectat.
Clar,
com més si cos
i anem ficant,
pitjor aniran tots els sectors
perquè tots un darrere
anem darrere l'altre.
Sí, recordem que, a més,
en fi,
ja hem donat dades
en les últimes setmanes
i en els últims mesos
sobre altres sectors
baixar la venda de vehicles
d'una manera espectacular
o altres sectors
molt relacionats
amb el de la promoció
i de la construcció
com, evidentment,
doncs,
menys mobles, no?
Això ho pateix
el sector del moble,
el sector dels electrodomèstics,
molts sectors.
Jo no sé si
aquesta sensació
de roda que va més
o de bola de neu que va més,
insisteixo,
agafant una mica
les imatges
de la setmana passada,
no sé si vostès
ara li veuen un fi
o al revés
o...
I si aquest fi
qui el pot donar?
Si aquestes veus
que trenquin aquesta dinàmica
han de venir, bàsicament,
l'administració del govern
que és, d'alguna manera,
qui, en fi,
pot generar un canvi de...
Jo crec que hem de ser
una mica de tots els sectors.
De tots.
De tots.
Tots hem de donar la...
Escolta, miri,
hi ha crisis,
hem de romengar tots
i hem de començar a treballar,
això està clar.
Però també hem de dir una cosa.
Veritat que quan...
I et vull posar un exemple
perquè és de tothom conegut.
Vull dir, veritat que
quan comença la temporada
se comença amb la roba
i tothom,
després arriba un moment
que hi ha la temporada d'ofertes,
que vull dir que
no vol dir que la gent
no hagi comprat
durant la temporada d'ofertes,
tothom veia les rebaixes
o no sé què.
Vull dir,
veritat que és un bon moment
per comprar.
Si ho necessites,
escolti,
doncs potser,
vull dir,
tota crisi
no és una desgràcia.
O sigui,
no és una desgràcia.
Vull dir,
no és el millor que pot passar,
vull dir,
ningú vol estar en crisi.
Vull dir,
preferim tots
tindre un creixement ordenat,
i això és.
Però una situació de crisi,
a vegades,
si tu tens una necessitat real
d'adquirir alguna cosa,
en aquest cas,
amb el sector que es relaciona,
en el sector de promoció,
potser és un bon moment
per comprar.
Perquè tens una gran oferta,
vull dir,
tu ets un demandant,
pots discutir l'oferta,
pots parlar-la,
pots arribar a un acord.
Això no significa dir,
no, escolti,
mira,
és que si el pis
us valien a 200.000 euros
per dir alguna cosa,
mira,
ara per 40.000 me'l quedaré.
Bueno,
vull dir,
possiblement,
potser té sort
i li toca a la loteria.
Molt,
potser em pot dir,
però potser un pis
que valia 200.000 euros
o en valia 300.000
amb els descomptes
o amb les situacions
que estan fent,
que potser són 15,
són 20,
un 25%,
potser estàs fent una bona compra
si ho necessites.
O potser si necessites
invertir
per tindre-ho
d'aquí a 5 anys,
si tens uns diners
per invertir,
perquè,
bueno,
on vas?
A la bolsa,
invertir?
En una situació
de pujades i baixades?
Jo no dic que es...
Jo l'únic que dic
és que la gent
ha de ser conscient
que sí,
hi ha crisis,
hi ha una situació de crisis,
però que aquí
no s'acaba el món.
Vull dir,
perquè si no,
escolti,
parem-ho tot,
deixem-ho tot estar,
no fem res.
El que hem de fer
és seguir treballant,
aprofitar les oportunitats
que es donen les circumstàncies
i aprofitar de cobrir
les nostres necessitats
d'una manera lògica.
I tots s'ajustarem
en aquest moment.
Tothom s'ajusta,
tothom se posa al seu lloc,
totes aquelles coses
que s'havien disparat
amunt i avall,
i si tots posem el cap
i posem les ganes,
jo crec que no hi ha,
no té per què haver
massa problema
de seguir endavant.
Tot això,
en aquesta situació,
i ho hem comentat
en altres espais
del perímetre,
una solució
o la solució
en part
a la situació
que viuen
ara mateix
els promotors
i els constructors
és el lloguer,
pot ser una bona solució,
una bona sortida?
Seu Vigorra.
Pot ser, pot ser.
A veure,
jo penso que
de necessitat
hi ha necessitat de tot.
Hi ha gent que necessita llogar
perquè no està convençut
que pugui comprar
o perquè la seva situació
no és potser de compra,
perquè no pensem
que a vegades
es matitza molt
el tema de
pagues un lloguer
de 700 euros
o pots pagar
la hipoteca,
o sigui, d'acord,
però s'ha de donar
l'entrada,
a la hipoteca
t'estàs involucrant
en moltes més coses,
bueno,
escoltem,
hi ha gent que necessita lloguer
i nosaltres estem disposats
a posar una sèrie
de vivendes en lloguer
i el que dèiem
una miqueta
el senyor Romeu,
les ofertes d'això,
les ofertes seran
d'un estoc de vivendes
les posarem en ofertes
i un estoc de vivendes
ens les guardarem
per posar en lloguer
perquè hi ha gent
que necessita lloguer
i hi ha gent
que necessita compra,
el que passa
és que és el mateix,
la gent de lloguer,
si tampoc li posem
facilitats de lloguer
tampoc es llogarà,
és tot el mateix,
s'ha d'ajudar
a tot el sector.
Senyor Romeu,
el lloguer?
Jo el lloguer és un,
a veure,
els promotors,
vull dir,
com a qualsevol propietari
de pis,
si té un pis buit
i té dues opcions
o vendre-lo llogar,
vull dir,
qualsevol de les dues opcions
és bona,
el important és
no tindre el parat.
De totes maneres,
és el que dic sempre,
el lloguer
com la compra
o com la venda
és una opció personal.
És una opció personal
en el sentit de dir,
escolta,
miri,
jo estic en unes circumstàncies,
començo a viure sol
o començo a viure en parella
i, bueno,
és una circumstància personal
o, miri,
no arribo a tindre
aquells diners suficients
per comprar un pis
o jo no em vull embolicar
durant 30 anys
pagant una hipoteca
perquè no me...
prefereixo,
les meves prioritats
són les altres,
vull dir,
però al final
és una opció personal.
però els promotors,
vull dir,
posarem pisos en lloguer,
vull dir,
perquè si la demanda
demana lloguer
se posaran pisos en lloguer.
No han notat de moment
que hi hagi més demanda de lloguer,
o sí?
Sí, sí,
hi ha més demanda.
Hi ha més demanda.
I sobretot la nova fórmula
d'opció de compra
que se'n diu,
que hi ha moltes maneres
de fer-la,
però, bueno,
és una altra opció
que nosaltres posem.
És l'opció de llogar el pis
amb treta a compra
i que aquests diners
formin part
moltes vegades
del preu de compra.
No, i el lloguer també n'hi ha,
el lloguer també n'hi ha,
perquè la gent,
la garantia de dir,
escolta,
a mi això em costa
400, 500, 600,
i això es fixa
i amb l'IPC
corresponent cada any,
doncs, bueno,
a mi em dona la garantia
de que tinc un pis,
estic en condicions
i jo sé el que pagaré.
Perquè, vull dir,
la hipoteca em porta
que a mi
des del Banc Central Europeu
em puja l'Uribor
i no sé què passarà.
Bé,
doncs hi ha aquesta opció també,
vull dir,
s'estan posant pisos al mercat,
vull dir,
perquè el propietari,
tant promotor
com el propietari normal,
posita el pis buit
perquè no el vén
o perquè no deixis el,
el posa al mercat.
I hi ha un increment,
un increment
de, diguem-ne,
de pisos en lloguer, sí.
Acabem,
estem a punt d'acabar.
Alguna cosa,
algun missatge
que li puguem donar
una mica d'optimisme
a la gent que ens està escoltant
i als ciutadans en general,
que en fi,
són els que en un moment o altre
tenen la necessitat
d'un pis.
Jo, per part meva,
el missatge és
que la gent estudia realment
el que necessita,
qui necessita comprar
la trobarà,
el promotor li posarà
les facilitats
perquè compri
i el que necessiti
fer altres inversions
és que les faci
cap a una altra banda.
Però el que no podem fer
és criminalitzar un sector.
I jo d'aquí demano
el fet que tots els agents
que participen
a la promoció immobiliària
es posin en solfa,
per dir-ho d'una manera,
i que uneixin els esforços
perquè donar sortida
a la gent que la necessita.
No estem demanant
que ara tornem
al gran volum de vendes
i preus amunt,
no, no,
i ara això no hi tornarà a ser.
Evidentment,
no hi tornarà a ser.
Però hi ha gent
que demana vivenda
i que hi ha d'accedir,
hi ha d'accedir.
Senyor Romeu.
Crisi de desacceleració,
diguem-li com vulgueu.
Estem en una situació econòmica
que evidentment dona,
diguem-ne,
un cert disgust,
o sigui,
un cert cansans,
però davant d'aquestes circumstàncies
és com tot,
durant la vida
tens situacions més bones,
més dolentes,
i el que has de veure
és el que tu tens,
on estàs,
què necessites i on vas.
llavors,
vull dir,
és una situació,
tu necessites un pis,
no necessites un pis,
necessites un cotxe,
no el necessites,
què et dones prioritat,
on estàs i on d'aixòs.
En situacions com la que tenim ara
és un bon moment
per optar
a el que tu necessites,
perquè tens molta més oferta
de la que no has tingut mai.
Llavors,
vull dir,
bueno,
és un missatge positiu
encara a la crisi.
Ara és el moment
de poder,
sempre tenint en compte
les teves circumstàncies personals
o del teu entorn familiar
o de la teva d'aixòs,
però ara,
vull dir,
de la manera d'una situació
on l'oferta
supera la demanda,
en teoria,
perquè això és la situació
amb la que ens en trobem,
home,
doncs possiblement,
possiblement,
sigui el moment
de posar-se en marxa,
ara,
de mirar tranquil·lament
les coses
i, bueno,
i de dir,
bueno,
escolta,
fem una aposta de futur,
vull dir,
ara que ho fem,
ho fem de cara al futur
i comencem ara a mirar
ara que la situació
estem avall
per tirar endavant després,
perquè si s'esperem
quan les coses vagin bé
tornarà a ser,
home,
és que ha de tornar a ser molt alt.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem,
senyor Joan Romeu,
senyor Jordi Bigorra,
són els protagonistes
que han estat avui
en aquest temps de debat,
en aquest temps de tertúlia,
el perímetre,
aquest espai que fem
al matí de Tarragona Ràdio,
espai quincenal
que fem en col·laboració
amb l'agrupació
de promotors immobiliaris
del Tarragonès
i del Gremi
de la Construcció
de la Comarca.
Senyor Romeu,
senyor Bigorra,
moltes gràcies
i fins la propera.