L'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona celebra 20 anys.
No ens cansem de repetir-ho, sobretot aquests dies,
amb el concurs que fem després de la una del migdia,
però al llarg de tota aquesta temporada.
I per això, la millor manera per reconèixer la tasca que es desenvolupa,
el que vam pensar juntament amb la direcció de l'escola,
doncs que no estava gens malament,
que un cop al mes, com a mínim, ens passegessin per algun dels departaments.
Ho hem fet fins ara.
Per ser, abans que se m'oblidi, aquesta setmana hi ha el concert.
El concert, el que pot prendre per tothom, que es farà a la Rambla.
El proper dia aquí ens en parlarem, també al matí de Tarragona Ràdio.
Però avui volem passejar-nos, com dèiem, per un altre dels departaments.
El departament d'Espanyol, concretament.
Ens acompanya Lluís Felip Lázaró,
és responsable i únic professor d'aquest departament.
Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Deus sentir una mica solet, no?, al departament, quan no tens els alumnes.
Molt.
Clar, és que hem parlat amb altres companys i companyes teves de l'escola,
i són dos, tres, quatre, mitja dotzena, vint, no sé,
però, clar, és normal que sigui només perquè la demanda d'Espanyol,
lògicament, no és la mateixa d'altres llengües com podria ser l'anglès,
per posar un exemple.
Home, no arribaria a la demanda de l'anglès,
però sí que arribaria a la demanda d'altres departaments.
Com ara?
Doncs com ara àrab, o com ara igualment rus,
o fins i tot, no sé, home,
igualment no arribem ja a francès o alemany,
però, clar, és que tampoc han tingut l'opció
perquè no se'ns ha donat professorat,
però de primers, jo crec que primers i segons emplenaríem un parell,
o almenys aquests anys els hauríem emplenats
i miràvem els fulls de preinscripció.
Ara ja no sé com estaria,
perquè, clar, molts dels alumnes que ens han arribat
que volien començar a primer i a segon
els han derivat cap a escoles de formació d'adults.
Però sí, sí, hi havia molta demanda.
Perquè ara quants alumnes teniu a l'escola que estudien espanyol?
Home, mira, el segon nivell està ple, està 28,
el tercer nivell també està sobre 28,
és a dir, que serien gairebé els 30,
però a veure'ls 60,
i llavors del cinquè nivell hi ha uns 16,
doncs serien uns 76, aproximadament.
Però, clar, estem parlant que nosaltres
no hem agafat cap alumne de primer,
que és sempre on hi ha més,
es podria haver emplenat més d'un grup,
i llavors que, doncs, de vegades,
alumnes de segon que he vist fluixets
quan feien el test de nivell
s'han derivat cap a altres escoles.
Per tant, jo crec que dos grups més
sí que els podríem tenir.
Per tant, que no és un tema de falta d'estudiants d'espanyol,
sinó un problema d'oferta que pot fer l'escola
en aquests moments, tal com estan les coses.
Sí, sí, això està clar.
La directora, per exemple, cada any,
per castellà, tant per castellà com per català,
et demana un segon professor
i, bueno, en guany sembla que hem tingut una miqueta de...
Hem vist una llumeta al fons del túnel
que diu que l'any vinent
igualment concediran mig professor.
Això mig professor, que vol dir
que ningú pensi malament,
que l'administració no arriba a aquest punt, eh?
No se sap.
No se sap on arriba a aquest punt.
No arribava, ara no ho sabem.
Bueno, mig professor vol dir
que serà un professor a mitja jornada.
que veritablement tampoc és una solució.
És a dir, jo, per exemple, el divendres passat
vaig estar a Lleida,
que tenim unes sessions d'unificació de criteris
per corregir els exàmens,
i la professora de Lleida em comentava
que ells al començament tenien dos professors
i que llavors els van reduir a un professor i mig.
Ells, de totes maneres, són dels que estan bé.
És a dir, la major part de les escoles
que tenim a Espanyol per a l'estranger
o a Català tenim un professor
i ells, per exemple, van començar amb dos,
després els van reduir a un i mig,
però, bueno, i em va dir, bueno,
és que amb un i mig tampoc dona...
És a dir, és allò que ni és xitxa ni és limonà,
perquè no dona allò per fer,
doncs, dir dos primers
i agafa una miqueta de base,
perquè, clar, després ja sempre també hi ha
els que deserten,
els que, com si diguéssim,
no poden seguir el ritme,
els que es traslladen.
No és com nosaltres,
que tenim la vida més feta aquí.
Els de vegades venen
i estan, doncs, a Salou sis mesos
i llavors diuen,
mira, tinc una bona oportunitat
de treballar a Palència
i no tenen aquest bagatge, no?,
que tenim naltros aquí de dir,
no, és que porto...
Ja tinc la casa, ja tinc això,
ells...
Llavors, clar,
doncs, el bonic seria tenir,
per exemple, dos primers, dos segons
i a partir d'aquí, doncs,
ja tindries tercer, quart i cinquè
que anirien pujant, doncs,
en un grup n'hi hauria prou.
Clar, Lluís,
quan va venir la professora de català,
també, doncs,
explicava una miqueta la precarietat,
bueno, una miqueta, no?,
la precarietat que teniu.
Per tant, davant d'aquesta situació
de l'aprenentatge,
de l'ensenyament del català i el castellà,
en aquest cas parlem de la ciutat de Tarragona,
però pel que dius l'exemple de Lleida
es pot ampliar una mica més,
no és un tema de prioritzar una llengua
per sobre de l'altra,
sinó senzillament no prioritzar
o no donar-li, doncs,
aquesta transcendència que pot tenir
aprendre català i castellà,
sobretot els nouvinguts,
els estrangers,
que són els que tenen interès
en aprendre la llengua d'aquí, no?
Ells, de vegades,
es mostren molt sorpresos
que, per exemple,
arriben i diuen, bueno,
a veure, això és una escola pública,
encara que sigui,
no és nivell obligatori,
però és una escola pública,
i vinc aquí a aprendre català
i dius, no, no,
ja no et podem agafar
perquè no tenim places,
o no et podem agafar senzillament
perquè no tenim nivell primer.
I es queden com a sorpresos
com dient, bueno, a veure,
però si jo estic a Catalunya
o estic a Espanya
i vinc aquí a demanar una llengua
i no teniu professors,
doncs, on l'haig d'anar a aprendre, no?
És a dir...
El procés d'integració
passa pel coneixement de la llengua
si no donem les eines
perquè aprenguin la llengua,
és complicat, no?
És una mica contrasentit.
Això per començar, clar,
i després queda com una miqueta
xocant
per posar-ho discretament, no?
Que vinguis a dir,
doncs, bueno,
estic a Espanya o a Catalunya
i vinc i et diguin
no, no,
és que primer no fem
perquè no tenim professors.
Diu, com?
Primer de castellà
o primer d'espanyol no feu,
primer de català no feu,
però...
És sorprenent.
És sorprenent.
Home, ens sorprenen a nosaltres
que vivim aquí
que no ha de sorprendre
a una altra persona de fora, no?
Ells es queden de vegades a quadres
i t'ho diuen, t'ho diuen.
Però com és que m'envies
cap a una altra escola
si això no és una escola de l'Estat,
doncs...
I dius, mira, ho sento,
però nosaltres no fem aquest nivell,
no ho sento.
Jo no sé com ens trobaríem
si demà per raons
del que fos anéssim a viure,
no sé,
a BOM o a Berlín
i busquéssim un centre públic
d'ensenyament de la Mall,
com a català no parlants que som,
no sé en quina situació
ens trobaríem,
però de moment els que venen de fora
i volen aprendre català o castellà
es troben així, no?
I et digues que els més necessitats,
és a dir,
els que necessiten començar de zero
a un nivell bàsic de primer,
que aquells no fan classes.
Escolti, és que jo he de viure aquí
i he de parlar amb tothom
i he d'anar a comprar
i he d'anar a treballar, clar.
Que et digues,
si no,
vens ensenyat ja
i mires i tens sort
i arribes aviat
et podríem posar
en un segon o un tercer
o si no, no,
nosaltres no ensenyem.
Es queden com dient,
bueno, doncs...
Clar, jo no sé,
però a banda de tot aquest problema
que és estructural,
sens dubte,
en el dia a dia de l'ensenyament,
Lluís,
a mi també em crida molt l'atenció,
clar,
segurament els teus alumnes
tenen procedències molt diferents.
No és el mateix
que una professora d'anglès
o francès
ensenyi, doncs,
a una classe
que el 80%
són gent d'aquí,
de Tarragona,
per tant,
unifiques bastant el criteri.
En el cas
que estàs ensenyant
castellà o espanyol
a persones
que potser tens
persones d'origen xinès,
polonès,
àrab,
no sé,
jo no sé com ho deus fer,
però deus ser complexa, no?
Sí,
és que aquest és precisament
un dels motius
pels quals jo quan parlo
de tenir un departament
simplement que funcioni,
és a dir,
no demanes ja
un departament
que sigui nombrós
o que estigui
molt ben sortit
de professor,
sinó simplement
un departament funcional.
Parlo sempre,
penso en dos primers,
perquè, clar,
en un curs,
en un nivell primer,
barrejar, per exemple,
gent oriental
que poden ser japonesos,
xinesos,
hindús,
per exemple,
barrejar-los
amb gent
de Polònia,
de Rússia,
d'algunes
d'aquestes
antigues
repúbliques,
repúbliques
de l'antiga Unió
Soviètica,
doncs és complicat,
perquè els ritmes
de treball
són tan
diferents,
és com,
no sé,
és com,
de fet,
és que de vegades
ja ni els alfabets
coincideixen,
és a dir,
però, bueno,
en el cas
l'alfabet cirílic
que seria el de Rússia
tampoc coincideix
amb el nostre,
però ells tenen
un altre,
tenen un altre bagatge,
no?,
tenen una altra dinàmica,
però en altres,
bueno,
quan intentem
ajuntar
aquests dos extrems,
que seria,
per exemple,
per un cantó,
els xinesos i els àrabs,
i per un altre,
russos,
pol·lacs,
hi ha problemes,
no saps per qui
estàs treballant,
no pot servir
a l'hora dels amos
i va malament,
és a dir,
si vas molt ràpid,
doncs els,
els d'aquestes
llengües
exòtiques
no et poden seguir,
no et poden seguir
i veus que els vas perdent
setmana a setmana,
que vas molt lent,
doncs els altres
veus que una miqueta
estan allí
avorrits,
no?,
com diuen,
bueno,
si això ho van fer,
bueno,
si no avancem,
bueno,
si és que ja
portem dues setmanes
amb el mateix
i això ja ho vam
agafar el primer dia,
no?,
i és aquella
entre l'espace
i la paret,
però bueno.
Això no et permet
tampoc,
no,
és a dir,
crear,
doncs,
unes dinàmiques
així com a molt
participatives,
precisament,
que és el que molts professors
voldríeu,
perquè la classe
sigui més àgil
i tot plegat,
perquè si hi ha
aquestes diferències
de nivell,
has d'intentar
equilibrar i adaptar,
doncs,
a tot l'alumnat que tens,
Déu-n'hi-do,
eh?,
la feineta de cada dia.
No,
intentes que sigui
participatiu
perquè jo he arribat
a la conclusió
que en les classes
d'idiomes
ells s'aprenen més
i són ells
els que parlen,
els que fan l'acció.
És a dir,
si tu ho expliques
i de vegades
t'ho demanen,
és que volem més gramàtica,
és que volem saber
com funciona això,
i hi ha punts
que efectivament
són de gramàtica
o del caire que sigui,
simplement s'ha de donar
l'explicació
i fer una pràctica escrita,
perquè clar,
amb el lloc
no pots anar fent
una pràctica oral,
no pots anar
a la gent
que et vagin dient
la diferència
entre per què
i per què
relatiu
i que facin
un exercici oral,
no tindria sentit,
no?
Hi ha punts
que són gramàtics,
però hi ha altres
estructures
que són orals
i el millor
és que ells
estiguin per allí
polulant
o que treballin
amb parelles
o que vagin fent
la tasca,
perquè llavors
són ells
els que parlen,
jo crec que sempre
és més gratificant
sortir de la classe
i doncs,
bé,
he parlat
10 minuts,
doncs,
millor que he sentit
el professor parlar
50 minuts
o he estat
escrivint 50 minuts,
no?
Intentes que sigui així,
però bueno,
les diferències
existeixen,
no?
Digues, digues,
perdona,
si toques una parella
per exemple,
de vegades al laboratori
jo intento
que no es facin
les parelles
automàtiques
perquè les parelles
automàtiques
és molt còmodo,
tu pitges el botó
i pam,
automàticament
ell et fa parelles,
però clar,
si et toca una parella
amb l'alumne
més,
com si diguéssim,
millor preparat
o que més seriosament
s'ho pren,
amb un alumne
que està molt fluixet
o que és xinès
o tal,
doncs,
és una pràctica
que igualment
no és motivadora
per cap dels dos,
no?
Diuen que l'anglès
és l'assignatura
pendent d'aquest país,
que a tots ens costa
moltíssim,
que mai aprendrem
a parlar anglès,
l'espanyol
és molt difícil
per aquests col·lectius
de nou avinguts,
creus que és
objectivament
una llengua
molt complexa
per ells,
com per nosaltres
a vegades
pensem que és l'anglès?
És una percepció
personal teva,
el que et pregunto
perquè lògicament
és una pregunta
molt subjectiva,
una resposta
molt subjectiva
en tot cas.
Sí,
sempre,
les respostes
sempre ho són.
A veure,
no sé si s'han fet
estudis o estadístiques
d'això,
de fet,
la gràcia estaria
en què si es fessin
estudis o estadístiques
veure com ho valoren,
perquè aquí està
la trampa
de tota estadística,
no?
Els alumnes diuen
que, bueno,
que tota llengua
té les seves dificultats,
però els russos,
per exemple,
comenten que els sembla
que aprendre el rus
és molt més difícil
que aprendre castellà.
El castellà,
de fet,
té una cosa molt bona
que és que és
una llengua fonètica,
és a dir,
excepte amb algunes
varietats,
és una llengua fonètica,
s'escriu tal i com
es pronuncia.
Si escrivim
tortilla,
allí surten
tot el que escriu,
és a dir,
equivaldria a una
transcripció fonètica
de l'anglès.
Així com l'anglès
diem,
no,
és que t'has d'aprendre
la paraula,
la pronunciació,
el significat.
En castellà,
doncs,
aquesta,
diguem,
la paraula
i la pronunciació,
tot és una,
és una llengua fonètica.
Llavors,
tindria el problema,
per exemple,
comparat amb
l'anglès que té
les terminacions verbals,
doncs,
és més complicat.
Però, bueno,
no ho percebem
com una llengua
superdifícil.
Els que estan,
els que venen
de llengües
més difícils,
o d'unes dinàmiques
de treball
més fortes,
no la,
no la consideren
una llengua
especialment difícil.
La majoria
dels teus alumnes,
Lluís,
són joves?
Sí,
sí, sí.
Joves que han vingut
per un tema
de treball,
buscant,
doncs,
feina,
en general,
alguns professionals
potser també
ja consolidada
la seva estada aquí,
no?
Per temes diversos.
Hi ha gent
que venen
per motius professionals,
hi ha gent
que venen
amb la família,
hi ha gent
que, doncs,
s'han vingut
per contraure matrimoni
o que han sortit
a contraure matrimoni
i després han tornat
aquí a instal·lar-se
i volen perfeccionar
una mica.
Hi ha gent jove
que simplement
ho fa per tenir
més possibilitats
professionals,
hi ha gent
que ho fa
simplement
perquè li agrada
aprendre
i perquè no vol
estar a casa
escoltant
música
tot el dia
i, doncs,
bueno,
hi ha motivacions
diverses.
I s'ho vintegen
alguns català i castellà,
l'aprenentatge
de les dues llengües?
Sí, sí, sí.
Hi ha alumnes
que també
combinen
castellà i anglès
i alguna
tinc que combina
castellà i francès.
Doncs mira,
hi ha de tot,
com tu bé deies,
no?,
dins del teu adultat.
Sí, sí.
Esperem que el 20è aniversari,
home,
que tindràs mig professor,
sembla que la cosa és formal,
tant de bo que vingués
un de sencer, no?,
i fos una bona manera
de celebrar
aquest 20è aniversari.
Doncs sí,
de fet,
jo només tinc constància
perquè la directora
ens va passar l'altre dia
una nota
que deia,
doncs, bueno,
la petició aquella
que fem
quasi que sembla
que és com
quan demanes pluja,
no?,
que et passes
els anys...
Les rogatives,
no?,
les rogatives.
Diu, doncs,
sembla que ara hem dit
que ens donaran
mig professor més
per l'any vinent.
Ara, una altra cosa
és que després
es materialitzi.
Jo toco fusta,
però...
Doncs sí, sí,
escolta,
des d'aquí,
moralment,
us recolzarem
perquè altra cosa
no podem fer,
millor mig que cap,
però, vaja,
tant de bo que fos
un de sencer.
Moltíssimes gràcies,
Lluís Félix Lázaro,
per venir avui a la ràdio
i enhorabona
per l'esforç que feu, eh?
Gràcies a vosaltres
per invitar-nos.
Molt bon dia.