Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Bé, som 10 de gener, però no ens enviem vist.
Bon any, eh? Bon any a tothom.
De moment va bé l'any, no?
Sí, sí, sí. De moment comença amb pluja, que mai és dolent.
I molt lentament anem perdent algun que altre gram
d'aquells quilos que hem guanyat al llarg de les festes de Nadal.
En aquest sentit, avui ens proposes parlar de la cocció al vapor,
però prèviament tancarem el capítol
que ja iniciàvem la passada setmana dedicada als vins de Galícia.
Sí, primer volia acabar d'explicar a dos de la mesura d'origen
que se'ns van quedar a la butxaca.
En realitat són tres, però una és anecdòtica,
dels vins de Galícia, perquè ja quan vam començar,
a més crec que és un tema interessant.
I lligant-ho tot, doncs a Galícia és un país, si ens permet dir-ho.
Una comunitat autònoma, una regió, una àrea...
Una nació, digue-li com vulguis,
que tenen molt de peix
i que una de les coccions més bones pel peix és el vapor.
I tant el pop, que és molt típic d'allà,
com tot el que són gambes, escamarlans,
tot aquest tipus de peix,
com els musclos, els percebes,
tot aquest tipus de peix,
es pot cobre perfectament el vapor.
El pop també, el vapor?
El pop també, sí.
Sí, encara que sembli estrany.
Jo, com que saps que soc un addicte a l'oll express,
el poso a l'oll express, al pop, directament.
També, també.
Però doncs el vapor queda molt bé,
molt bé el pop també.
Queda més gustós perquè no es renta,
el vapor té l'avantatge de no rentar,
i llavors les coses queden més gustoses.
Les coccions a vegades són més lentes,
a vegades no, depenen una miqueta del producte,
però té moltes virtuts.
La veritat és que és una cocció que es fa servir molt a l'Orient,
com sabem molt bé,
és una cocció que ens ve molt de les cuines orientals,
tant la Xina com l'Índia.
Allà tenen molt de costum de coure amb aquest sistema
i, entre altres coses,
perquè també permet coure moltes coses a l'hora
sense barrejar gustos.
O sigui, allí també apilen aquelles vaporeres immenses,
apilen productes un damunt de l'altre,
amb cistelles separades,
i aconsegueixen verdaderes miracles.
Ara que ho dius,
i probablement els hi passi a alguns dels oients,
segur que aquestes festes de Nadal
han caigut a les cases, a la meva també,
això d'apilar aquestes coses que dius per coure el vapor,
i són d'aquelles coses que acaben sent
un guarniment del prestatge de la cuina
perquè no les fas servir mai.
Quan es regalen algun d'aquests estris,
dius, bé, i això com es fa?
Perquè no saps ben bé com s'ha de coure amb aquests estris.
Home, és senzill, la veritat és senzill.
L'únic que pot ser més difícil de trobar és la base.
O sigui, necessitaries una olla, una cassola,
que encaixes perfectament amb la vaporera que t'han regalat, no?
A veure, hi ha unes vaporeres que ja venen senceres,
i després hi ha aquestes que generalment són de bambú, no?
Sí, de bambú.
Són de bambú, llavors el que costa aquí de trobar és la base.
Doncs una cassola o una olla que tingui el mateix diàmetre
que la vaporera que t'han regalat.
Però una olla convencional.
Convencional.
L'únic que és que tingui el mateix diàmetre.
El mateix diàmetre perquè la vaporera encaixi perfectament
i no hi hagi fugues de vapor.
Però el que es tracta és d'obligar que tots els vapors que es generin
per l'ebullició del líquid que hi ha dintre de l'olla,
normalment aigua,
surtin a través de les vaporeres i no pels costats, no?
I això és l'única dificultat.
Jo m'he trobat alguna vegada i m'ha costat de trobar aquesta olla que t'enqueixés, no?
Però doncs és trobar-la i funcionen perfectament.
A més, tenen unes avantatges que és que donen una sutilesa de gustos
al bambú, al menjar, que és molt interessant.
I l'únic inconvenient, sobretot a nivell professional,
és la higiene, no?
No es poden rentar, doncs, amb rentaplats,
no els podem rentar...
A nivell industrial ens estan prohibits, no?
Però això passa una mica també amb els WOCs,
que quan els utilitzes moltes vegades nets, nets,
com una patena, no queden.
I diuen que és la gràcia del WOC, no?
També.
A mi em sembla una marranada, perdó,
però, en fi, és el que passa amb aquest tipus dèctris.
O sigui, les fustes i aquests materials
que no poden estar en lleixiu i no es poden rentar bé,
la restauració professional està prohibit.
Està prohibit, perquè sempre ho hem comentat, no?,
que fins i tot les tables per tallar són PDC i res de fusta.
Sí, sí.
Tornem als vins, que sempre ens n'anem d'una cosa a l'altra.
Bueno, res, dos incisions, més que res,
perquè em vaig deixar una zona que m'agrada molt a mi,
que és Val d'Horres,
que és una zona de Galícia que està tocant al Bierzo.
El Bierzo s'està posant molt de moda.
Recordem que l'Àlvaro Palacios,
que ens està fent vins aquí al Priorat de fa anys,
també ha muntat unes botegues allà.
Ell i, evidentment, molta gent més
estan fent vins molt interessants al Bierzo, de Mencia,
però el Bierzo no és una zona que ens toca avui,
sinó que està just al costat.
Però està fent una evolució similar a la del Priorat,
tenint en compte que aquests vineters se'n van cap allà també?
Sí, sí, sí.
Estan redescobrint una zona que havia sigut coneguda,
que després es va perdre i que s'està tornant a valorar.
Igual que el Priorat, doncs.
El mateix.
El mateix, sí, sí.
Doncs Val d'Horres està just al costat,
però ja dintre de Galícia.
Val d'Horres és una zona muntanyosa,
és una zona de sols granítics i pissarres,
o sigui, en el tema de pissarres
se'ns assembla una miqueta a la d'aquí,
i és una zona que es conrea principalment
una varietat autòctona que es diu Godello.
La Godello és una varietat blanca
que dona uns vins amb molta fruita, amb flor,
i amb un gust molt especial,
molt particulars, amb molta personalitat,
que és el que és interessant d'un vi,
al fi al cap, que sàpigues només tastant-lo
d'on és el vi, no?
Doncs en aquest cas, els Godellos,
us els recomano,
tant frescos, o sigui, frescos,
tant vinificats normalment,
com vinificats amb les seves mares,
sobre elias, que n'hi diuen en castellà,
perquè també donen molt bons resultats
amb aquest sistema de vinificació,
amb bote i sobre les seves mares,
són uns vins que allarguen molt,
que donen molta glisserina,
que donen molta complexitat,
i són uns vins definitiva que són complexos
i que durant un sopar o un dinar
ens aniran evolucionant al damunt de la taula.
Això vol dir, doncs,
que al moment que els obrim
notarem uns gustos,
potser més frescos,
amb aquells punts d'acidesa,
i a mesura que anem disfrutant de l'àpat i del vi,
veurem que se'ns van obrint nous gustos,
o sigui, sempre és un vi en constant evolució
i molt interessant per acompanyar molts àpats.
Molt bé.
En aquest cas, seria un vi indicat
per a les coccions aquestes que dèiem del vapor.
Passant pel damunt,
la denominació d'origen Monterrey,
és una denominació d'origen pràcticament anecdòtica,
està damunt de Portugal,
és molt petitona,
i és perquè allà hi ha un castell antic,
molt antic,
que hi vivien,
era una residència dels reis,
i com que hi havia els reis,
havien de tenir vi.
El vi van plantar vinya,
i en aquella vinya,
a poc a poc,
tenen unes particularitats de zona,
i de tal,
i li han donat una de més...
L'Atlàntic, no?,
que deu donar aquest...
I després hi ha una altra zona,
el centre de Galícia,
que és la Ribera Sacra,
que és una de les més antigues.
Però on cau aquesta ribera sacra?
La Ribera Sacra està just al mig,
o sigui, està just a la confluència
del riu Sil i Minyo,
o sigui,
s'ajunten el riu Sil i el Minyo,
i fa com una Y,
i allà hi ha la Ribera Sacra.
La Ribera Sacra és la primera zona,
pràcticament del món,
d'Espanya segur,
que es feien vins dolços,
i els romans apreciaven molt
aquest tipus de vins dolços
que venien d'aquella zona.
Es coneixien per vins d'Amandi,
Amandi actualment és una de les subzones
de la Ribera Sacra,
i els vins aquests de Amandi
eren vins dolços molt interessants,
abans que el sur d'Espanya
es fessin vins dolços
i abans que en molts llocs
fessin vins dolços d'aquesta qualitat.
El nom de Ribera Sacra
dona la sensació que és una deó
de molta qualitat, per nom.
Sí, a més té la particularitat
que és l'única deó coneguda
per als vins negres de dintre de Galícia.
O sigui, en aquest deó
tenen pissarres i granets
i tenen un clima i unes varietats
com la mencia
que permeten fer vins negres.
I llavors en aquest adó
a part d'una petita zona
de ries baixes
és de les poques
que es fan vins negres i rosats.
Llavors, té aquesta particularitat
i té que fa uns vins negres
d'una certa qualitat
sobretot en aquesta veia de mencia.
Res més,
recomanar-vos que testeu
aquests vins d'allà dalt
i si voleu us podeu acompanyar
amb aquest tipus de preparacions
al vapor que anem a explicar.
Sí, perquè aviam,
nosaltres no som dietistes ni metges
però una miqueta orientats
pel sentit comú.
Pensem que ni que fem
una mica de dieta
una copeta
sense passar-nos de vi
en el làpat
no fa mal bé.
La dieta, no?
No, no.
A veure...
No una ampolla,
una copeta.
L'alcohol no és un gran
acompanyant de dietes
d'aprimar,
però sí de dietes de salut.
O sigui,
hem de diferenciar entre...
Parlem de vi, no de destilats.
...de primar-nos
i salut.
O sigui, al revés,
el vi ajuda
a aquesta salut,
sobretot als negres,
i aprimar no ajuda gaire,
la veritat.
Aprimar no aprimar gaire,
el que aprimes no menjar ni beure,
però això no ho farem pas.
Però tampoc molesta molt,
tampoc molesta molt,
sempre i quan bevem
amb molta moderació.
O sigui, la quantitat recomanable
per un home adult
són tres copes al dia de vi
i per una dona
són unes dues copes al dia de vi.
Això engreixa una miqueta,
però es pot...
És un estàndard, eh?
Es pot acompanyar perfectament
en una dieta,
sempre i quan ens ho recomani
el nostre metge.
I a nivell de salut
és molt bo pel cor
i té moltes propietats.
Cocció al vapor.
Amb la cocció al vapor
ens passa una mica
com el bany maria,
que ens fa molta por.
Bueno, però el vapor
no té cap secret.
El vapor l'hem de perdre la por
perquè no en té cap ni un de secret.
Mira, el primer que necessitem
és una vaporera.
Això és imprescindible.
Hi ha molts tipus de vaporeres, no?
N'hi ha molts tipus
i inclús us podria dir
que ja la teniu a casa, tothom.
Com és això?
Doncs mira, només cal que agafeu
una olla amb tapa
que es pugui tapar
i poseu un colador a dins.
El colador que teniu de colar
el que sigui,
tant la pasta
com un colador d'aquests
de ferro, d'inox,
un colador...
Ja està.
Ja tenim una vaporera.
El que passa és que
doncs n'hi ha unes
que estan més ben preparades,
són més còmodes,
s'enteixen millor
i cap més cosa...
Però doncs la vaporera
a casa ja la tenim.
També ens serviria
posar
tres flaneres
a baix al cul
i al damunt
una retxa
o una cosa
de ferro
que ens permetés
separar l'aigua
de l'ingredient
que anem a coure.
També és una altra manera
de fer una vaporera.
O sigui,
una vaporera a casa
sempre la podeu tenir.
Estigueu on estigueu.
Es pot inventar una vaporera.
O sigui que
per material
no serà.
Això en quant a l'eina.
Després venen unes
vaporeres
amb cistells
que s'adapten molt bé
al diàmetre,
que podem aprofitar molt bé.
Vaporeres múltiples
que pots posar
a diverses capes
de producte.
Però en principi
l'eina
els productes
que podem coure
estan variats
com tots els que tenim a casa.
Pràcticament tots.
Els que donen millors resultats
són tots menys
les carns.
Millors resultats, parlo.
Les carns també
s'hi poden coure al vapor.
Però una carna
cuita el vapor.
Però sí,
per exemple,
les aus
queden molt bé
cuites al vapor.
Per exemple,
una gallina,
un ànec,
aquest tipus d'aus
queden boníssimes.
Totes les que són
carns blanques
i algunes de vermelles.
Estic visualitzant com una sauna
i l'animal allà dins
i veig, eh?
Hi ha un plat molt famós,
polar de trufada.
Jo l'he fet alguna vegada
i es fa al vapor
i és una meravella.
O sigui,
el vapor té la virtut
de fer penetrar els gustos
dintre de les coses.
El que passa és que
les carns sempre ens agraden
amb aquell punt de rostidet.
Estem acostumats
al nostre paladà,
a dir,
altres paladars...
Però és que depèn.
Per exemple,
en el cas de la tòfona
és una substància molt aromàtica.
Llavors, un rostit ens molestaria
perquè ens donaria tocs
que ens amagarien els de la tòfona.
En canvi,
si ens imaginem
una carn blanca neutra
com pot ser un pollastre de corral,
aquí sí,
hem de posar un pollastre bo
perquè ens estem gastant diners
amb la tòfona.
I l'impregnem
d'aquella olor de la tòfona
és brutalment bo.
És una passada
el resultat que dona.
Amb bolets,
per exemple,
agafem un pollastre
i a dintre,
entre la pell i la carn,
hi posem làmines
de bolets secs,
per exemple,
ceps.
El posem tot de ceps secs.
I a baix a la vaporera
hi tirem quatre ceps secs,
també.
I ho cuiem tot junt
i veureu que és una meravella.
Es desfà la boca
i té uns aromes increïbles.
Després s'aprofita l'aigua de baix
que ha quedat
per muntar una salseta
que la pots muntar
amb un rovell d'ou
o la pots lligar
o reduir
amb una miqueta de crema de llet,
muntar-la amb mantega.
Són solucions
poc mediterrànies,
però en el cas de la salsa,
però molt efectives
i molt bones.
Això en el cas
de les carns blanques,
però per exemple
hi podem cobre verdures.
Aquí sempre és recomanable
verdures de primera qualitat,
o sigui,
no anem a cobre el vapor
uns pèsols congelats,
per exemple,
ens quedaran bé,
no és un problema de tècnica,
però al microones
ens quedaran
pràcticament igual de bé.
Aquí, doncs,
hauríem d'anar a buscar
aquell pèsol de la temporada
i tal,
doncs que ho guita el vapor
és realment una meravella.
La vejoca,
la pastanaga,
la pastanaga,
el bròquil,
faves, espinacs,
bròquil,
patates,
el que vulgueu.
Ho hem de fer a talls molt grossos
quan coiem el vapor?
El vapor millor tallar-ho finet,
millor tallar-ho finet
o a la mida que vulgueu.
A veure,
l'únic que fareu
és retreçar,
com en el cas de l'aigua,
la cocció,
o sigui,
si talleu la patata grossa
tardarà més a coure's
que si està fineta,
però és com en l'aigua,
té el mateix problema.
I el temps de cocció
és pràcticament el mateix
que bullit,
pràcticament.
Si aconseguim
una bona qualitat de vapor,
els temps de cocció
són pràcticament els mateixos.
Doncs aquí està l'important,
com aconseguim
la bona qualitat de motor?
La bona qualitat de motor,
ai, de motor,
de vapor es aconsegueix
impedint que hi hagi fugues
a la vaporera,
o sigui,
hem de tapar bé.
Per això,
en el cas aquest
que m'has comentat tu,
del regalo de Nadal,
són difícils de fer anar
perquè no encaixen mai
perfectament bé
i hi ha fugues de vapor.
I el vapor necessita
una certa pressió també
per circular correctament
per tots els cistells.
I llavors,
si hi ha una bona circulació
de vapor,
imagineu-vos que us ve de cara
una ràfaga d'aire
a 100 graus
i a més
amb un 100% d'humitat,
això a xixarra qualsevol,
més que aquest mateix aire calent
amb sec.
O, inclús,
millor que
dintre de l'aigua,
perquè dintre de l'aigua
no hi ha oxigen,
o sigui,
no hi ha oxigen
en dissolució,
però no hi ha
la quantitat d'oxigen
que tenim
amb una atmosfera
completament saturada.
Clar,
si la difusió del vapor
és irregular,
això després
trobarem una bajoca crua,
una altra massa cuita...
I després també s'ha de tenir precaució
en no tapar els forats
de la vaporera
quan posem els productes.
O sigui,
si les vaporeres
són amb forats limitats,
diguem-ne,
que hi ha una certa quantitat
de forats
en unes zones determinades,
intentar evitar
tapar-los,
perquè si no,
no ens entrarà el vapor
dintre del cistell
i no tindrà solució.
El millor són cistells
completament foradats
o de darrerxa
totalment metàl·lica,
que llavors
entre el vapor
per tot arreu
posem el producte
com el posem.
Què més?
Els mariscos.
Ja que hem parlat
de Galícia,
doncs el pop,
per exemple,
un pop,
el compreu,
el congeleu
durant una setmana,
és important,
no el congelat i fora,
sinó una setmana
dintre del congelador.
A més tal com ve del mercat,
sense rentar ni res,
el congelador de cap.
El congelador,
bueno,
podeu treure la boca,
si voleu,
perquè si després
us estalvieu de netejar-la,
he de treure-la.
Sí,
però després un cop
descongelat surt més fàcil
que després.
Sí, sí, sí.
I llavors,
el pop,
però és que ho dic
perquè llavors
jo el pop el poso
amb l'aigua freda
i mentre se calenta
el vapor
i es crea l'atmòsfera,
el pop se va descongelant
i es comença a coure,
o sigui,
no hi ha més problema.
També el podeu deixar
descongelar primer
i després posar-lo a vapor,
cap problema.
La cocció
dependrà una mica
de la mida,
però per la mida
els pops que s'estan veient
per aquí
aproximadament són dues hores
amb la vaporera.
Home,
el mateix que en una olla convencional.
El mateix que en una olla convencional.
20 minuts a l'olla després, eh?
Sí,
20-25.
És molt diferent,
perquè la pressió ajuda molt
a la cocció.
Després també podem coure
doncs gambes,
llangustins,
escamarlans, eh?
Ajudats també,
la vaporera també té una cosa
que es fa servir poc,
que és que a baix,
a l'aigua
que ens genera el vapor,
el cul de l'olla,
hi podem afegir un aroma.
Això es fa servir poc.
I podem posar,
doncs,
des de les nostres farigoles típiques,
romanís,
orengues,
alfàbregues,
mentes, eh?
Qualsevol d'aquests productes
es pot posar a baix
i ens donarà gust
a el que estiguem bullint.
Per exemple,
en el cas,
volem fer uns musclos al vapor,
doncs,
hi podem posar una miqueta
d'àpid i de llimona,
a baix a la vaporera,
i aquests aromes
pujaran amb el vapor
i ens impregnaran els musclos
d'aquests aromes
d'àpid i de llimona.
Per exemple,
podríem fer un llús
amb te negre,
eh?
Amb te negre?
Es podria fer una infusió de te
o amb te vermell.
A mi m'agradaria més
amb te vermell.
Es podria fer a baix
una infusió de te
a la vaporera
i llavors posar un llús
perfectament net.
Aquí sí que en el cas
de les vaporeres
millor no posar
les pells dels peixos
perquè així hi ha més
superfície de penetració
del vapor
en el producte
i ens donaria
unes notes
inclús una miqueta tàniques.
Seria un peix
amb te negre
que es podria consumir
perfectament
amb un vi negre
perquè aquestes notes
tàniques del te
que ens agafaria
perfectament
en aquest cas
el llús
ens casaria molt bé
amb un vi
amb unes certs tanins,
un vi jove,
amb uns certs tanins.
Tot això cuita el vapor
després fa que
la sal la posem després
a l'hora de menjar?
La sal es pot posar
directament
davant del producte
o l'aigua no s'ho veig
directament davant del producte
o al moment de treure'l
tirat pel damunt.
Sempre al moment
de treure'l
però no després.
O sigui,
amb el producte recient calent
amb el poro
totalment obert
tirem la sal
i llavors és el moment
en què penetra.
Si volem posar-la
d'entrecondiment
com pot ser l'oli
el pebre
o el que vulgueu
també
en aquestes mateixes circumstàncies.
Inclús es pot posar
dintre de la vaporera.
No hi ha problema
amb posar oli,
sal,
pebre,
la cistella mateixa
a la vaporera
i després procedir
a la cocció.
Els llagums no es poden
fer al vapor?
Els llagums no és habitual
perquè queden molt durs.
El que sí que podem fer
és recalentar-los.
Si, per exemple,
fem un plat de verdures variades
quan ja tinguem
les bejoques
i les patates
i tot això
pràcticament
cuit i tirem
els cigrons
o el que vulgueu
i ho acabem
de calentar
a dintre.
Però no és una
de les millors maneres
de coure els cigrons
o les llenties
o aquest tipus de producte.
Molt bé,
això se'ns convé
per aquests dies,
no?
La cocció al vapor.
Home,
jo crec que sí.
Jo crec que és
una bona recomanació
per aquesta ressaca
de festes,
per aquests abusos
i disfruts
d'aquests dies
i doncs
és una manera
també
de recuperar-nos
sense patir
perquè no tenim
per què patir
a l'hora de menjar
i podem disfrutar
perfectament
d'un bon àpat
i saludable.
Perquè vegin
que no només
donem àpats
allò grafort
en els programes
sinó que també
pensem
en aquesta qüestió.
Saludem
el Pep Pérez.
Pep,
bon dia.
Hola,
bon dia.
I benvingut.
Gràcies.
Estem molt contents
que estiguis aquí.
Jo també,
estic amb altres.
Perquè entre altres coses
això significa
que aquella russita
que fa uns quants temps
van presentar en societat
ja té pis propi
com aquell qui diu,
no?
S'ha costat
però ja li hem trobat pis.
Inaugureu la planta
aquest cap de setmana
al Cuber.
Sí,
fem el dia 12 i 13
i s'ha dit domenge
portes obertes
i el dia 11
ve a fer una relació
diguéssim
una mica oficial
el president.
El president
de la Generalitat inclòs.
Sabeu si ha tastat
la russita
i el senyor Montilla?
Tenim informació
que sí.
A veure.
El que no sabem
la informació
és si li ha agradat
o no li ha agradat.
Suposo que dirà alguna cosa.
Malament no us deixarà.
No, jo no.
Tampoc no sabem
si és bevedor de cervesa.
Parlant de gustos
i a més mira
que no ho diem
perquè et pensis
que estàs aquí
perquè els oients
en són testimonis.
No sé, Francesc,
quantes vegades
haurem parlat
de la russita
en aquest espai de cuina.
Moltes, moltes
perquè jo crec
que és una molt bona cervesa.
Moltíssimes.
L'hem recomanat
perquè som consumidors
de russita.
El francès,
no sé,
jo com a copa de tarda.
A mi de vermut
no em va la russita.
A mi la russita
em va de copa llarga,
d'estar tranquil,
una xerradeta,
però cadascú,
diguem que ho adapta
als seus gustos, no?
Sí, a mi també
sóc més partidària
com tu,
que jo no sóc, diguéssim,
tan gourmet com ell
i sí,
jo em preferixo
per la tarda
i si en copa.
Fins i tot alguna vegada
hem donat alguna recepta
quan parlàvem
de la cervesa,
per fer plats
amb cervesa.
Per fer plats amb la russita
i també jo crec
que és una bona cervesa
per acompanyar àpats.
O sigui,
és una bona cervesa
per beure menjant.
Però no és la cervesa
típica refrescant
de set,
de matí,
d'aperitiu.
Jo trobo que és una cervesa
o de gra fort,
diguem-ne,
o de menjar,
o de copa llarga,
tranquil·la...
No és de canya ràpida, eh?
No, no és una cervesa
de canya ràpida, no.
No, això que dius tu,
tinc l'exemple
amb la meva dona
que és una mica més bevedora
que jo
i és del teu pare,
que ella vol la cervesa
i no allò que agafes
un di de color
se la fiquem,
no, no,
que és com dius tu.
Sí, sí, sí.
Escolta'm,
com ha sigut tot el procés
de començar a fabricar aquí?
Esteu produint?
Hau d'arrencar?
Com ho teniu?
A veure, estem entre...
I això ha vingut per les presses.
Entre aquesta tarda
comencem a fer
la primera braçeria,
diguéssim,
la primera posició
i entre la tarda i la nit
farem també un altre
perquè pugui...
No tastar,
perquè encara estaran
en procés de fermentacions,
però almenys
per la gent
que vingui
a veure les presses obertes
pugui veure una miqueta
el procés
d'elaboració
de la cervesa.
Molt bé.
I una mica,
diguéssim,
a l'entrar
que ja te dona
aquell olor característica
de la fermentació
que s'està portant.
Aviam,
arribar a aquest punt,
de fet,
ningú us ha regalat res
perquè heu treballat
molt
i de valent
en el que és la cervesa
i en la difusió,
a més difusió,
diguem-ne de curta distància,
d'anar proposant
i donar a conèixer
la vostra cervesa.
Jo recordo
que quan va començar
a sentir-se a parlar
de la Rosita
vau venir
i ens vau explicar
que va ser iniciativa
d'un grup de persones
que en principi
tampoc no teníeu molt a veure
amb aquest món
de la producció
de la cervesa.
És el que havíem dit
al principi
que ningú tenia
res a veure
amb la cervesa
per començar
la maestra cervecera
és una noia
que hem tingut
que contratar
de França
perquè nosaltres
aquí
no teníem ni idea
i una mica
és això
com cap
de nosaltres
tenia
ni vínculos
ni...
A veure,
érem,
com deies tu abans...
Bevadors de cervesa
com nosaltres,
clar.
No érem allò
els tècnics
ni especialistes.
Ara, el que sí que
ja que estem aquí
i tot i això
s'adonarà una primícia
que intentarem
ja que estem al Cuber
i s'ha endetat també
per la fira
dels bandolers
intentarem treure
una cervesa
amb gust d'avellana.
Quina gràcia, no?
Ja que ajuntem
el Cuber
i estic a l'avellana
intentarem
a veure si és possible
treure una cervesa
amb gust d'avellana.
Sempre es diu
que Tarragona
és una ciutat
molt particular
per això
que entrin bé
les coses.
Ja saps tu
que es diu
que posen
en dues botigues
iguals
el mateix carrer
amb les mateixes
característiques
i els mateixos preus
i una està plena
i l'altra està buida
i preguntes per què?
No se sap.
Són d'aquesta manera.
Ha entrat molt bé
la Rosita
perquè a banda
del gust pel producte
és un bon producte
si no fos un bon producte
realment no hagués entrat bé
però a banda
s'ha agafat
amb molta simpatia
per part de la gent.
Jo penso
que el que dius tu
ja va entrar bé
pel dia
que va sortir
en presentació pública
pel nom
i una mica
el que vam parlar
de l'inici
en antros
se va sorprendre
que la gent
la tractés tan bé
no per, diguéssim
per ser algú nostre
sinó perquè també
tenia qualitat
i es va agradar.
La qualitat
és, diguem-ne
el factor que ha fet
que hagi tingut
aquesta acollida?
Jo penso
que és
un dels principals factors
que hagi tingut
diguéssim
no acollida
sinó la continuïtat
perquè si no
hagués tingut
aquesta qualitat
hagués
hagués comprat
la primera
i la segona
per, diguéssim
una mica
per gràcia
pel que és de Tarragones
el nom
però si no hagués tingut
la qualitat
que n'antros busquem
al final
no hagués tingut
sortir del mercat.
Jo crec que també
amb aquesta cervesa
he aconseguit una cosa
que és molt important
dintre del món
del màrqueting
que és trobar
un ínxol
de mercat
que no estava ocupat
o sigui
més cocó
o més així
més
un racó
per poder
fer
tastos
i des
d'aquest
altell
poder
poder
veure
tot el que és
el procés
d'elaboració
de la cervesa.
Quanta gent
hi estarà treballant
habitualment
allà?
D'entrada
estaran treballant
quatre persones
i quan
anem ampliant
serà qüestió
d'anar
ampliant
plantilla.
Molt bé,
quan facin
l'ampliació
de capital
que vaig dir
francès.
Home, jo crec que
recomanar a la gent
que visiti
la fàbrica
no perquè sigui
la russita
ni perquè sigui
sinó perquè
és una escultura
és una fàbrica
de cervesa
és veure
el procés
jo aquí em sembla
que el vam explicar
una vegada
com se fabricava
la cervesa
però
per la ràdio
passa volant
i quan ho veus
no ho oblides
jo crec que és
molt interessant
coneixem molt bé
el món del vi
som
portem a la sang
una miqueta
el tema de la
transformació
dels sucres
amb alcohol
i el tema
de la cervesa
és molt diferent
i molt interessant
i hi ha poques ocasions
de visitar una fàbrica
inclús a Catalunya
a veure
n'hi ha Barcelona
n'hi ha algunes
però doncs
són molt grans
i és una altra història
i jo crec que això
seria una bona manera
de conèixer aquest món
jo penso que
com dius tu
sí
perquè a mi també
em va cridar l'atenció
l'atenció
la primera vegada
que vaig veure
una fàbrica
una mica
artesanal
i sobretot
el que a mi
em va agradar més
i allà
ho podran
sentir
és aquesta
olor
que tens
quan
comences a fer
tota l'abullició
dels elements
que hem tingut
de cervesa
és pura química
però en contacte
amb la natura
realment és una experiència
interessant
com l'hem de viure
com heu organitzat
les visites
les jornades
a portes obertes
el dissabte
de 10 a 2
i de 4 a 7
ens presentem
i ja està
i el
i el diumenge
de
de
10 a 2
se'ls presenteu
i allà estarem
doncs
els dos o tres socis
que se podem fer
una explicació
una mica
que pregunten
el que hi són
i el que sigui
més tècnic
que se'n vagi
a la mestra cervecera
i a veure si li pot
treure la fórmula
de la Rosita
Pep
moltíssimes gràcies
i enhorabona
i ja seguia endavant
aquí com a mínim
tens uns quants consumidors
a la ràdio
és un parlar
perquè al carrer
n'hi ha molts més
consumidors i accionistes
no?
en el futur
tot depèn de vosaltres
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies
adeu
a la ràdio
a la ràdio
a la ràdio
a la ràdio