Francesc Lledó, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Avui farem risottos.
A veure, perquè vostès comencin, farem un risotto allò de luxe, de categoria,
però també farem risottos com a més d'anar per casa.
Per exemple, jo sé que el Francesc ens ha preparat per avui
un risotto per inatenció del llamàntol amb tòfona.
Sí.
Això ha de ser ja una cosa extraordinària.
És una passada.
És una passada.
A veure, ara estem en una època entremig de la tòfona,
no tenim ni la d'hivern ni la d'estiu,
però encara podem consumir tòfona o bé congelada d'hivern,
o bé en conserva d'hivern o...
Podem trobar alguna també amb greix,
vull dir, hi ha tòfones al mercat, evidentment,
i el que passa és que són molt cares.
De totes maneres...
Tampoc no mengem tòfones a quilos.
No, no, no.
És com el safran.
Aquest en concret aporta 50 grams per 4 persones,
que es poden fer 100 també,
això ja depèn de la butxaca de cadascú,
però penseu que la tòfona fresca depèn dels anys,
però pot estar al voltant dels 500 euros al quilo.
500 euros al quilo.
Sí, i em conserva i doncs ja depèn de la qualitat, no?
Però això sí,
sempre que compreu tòfona busqueu qualitat.
O sigui, val més pagar una miqueta més i menjar-ne menys
que no menjar-ne molta i que no tingui gust.
Perquè la tòfona, si és dolenta, són serradures, no val res.
Doncs val més, menys quantitat.
O sigui, per supost, per aquest arròs, per exemple,
són 25 euros només de tòfona, no?
Doncs vinga, gastem-se 25 euros amb la menor quantitat possible de tòfona
perquè sigui el més bona possible.
És la millor manera de menjar tòfona.
Deixa'm recordar als oients que avui regalem l'últim llibre
dels que hem anat regalant aquests dies,
Postres de l'Arimany, de Salvador Arimany.
És un llibre magnífic, novetat editorial de Cosetània Edicions,
una de les apostes de la col·lecció El Cullerot per aquest Sant Jordi.
N'hem regalat uns quants que els han de venir a buscar
al proper Sant Jordi, a l'estant que tindrà Tarragona Ràdio a la Rambla.
I avui regalarem una altra.
Bé, regalarem amb un mínim esforç,
que és contestar una de les preguntes que ens ha preparat el Francesc.
977-2447-67.
El Francesc fa la pregunta.
Quan vostès sapiguen la resposta,
tant se val el moment del programa que estigui,
truquen i si l'encerten, el llibre és seu.
L'endevinen.
Si l'encerten, l'endevinen, està claríssim.
A veure, Francesc, la pregunta,
perquè avui farem servir un d'aquests productes, no?
Sí.
Avui, a part del risotto, si ens dóna temps,
m'agradaria parlar una miqueta del sushi, també,
perquè és el mateix tipus d'arròs.
I el sushi s'embolic en una alga, no?
En una alga molt coneguda.
I jo el que voldria que em diguessin,
és una miqueta així, però doncs, bueno,
és la verdura del futur, és la verdura del mar,
doncs una alga comestible.
Si la coneixeu, el nom d'una alga,
qualsevol d'elles, que sigui comestible.
Les algues, a més, tinc entès, no ho sé,
que tenen més propietats nutricionals que les bledes, per exemple.
Home, sí.
Ho dic per a aquells que no els agraden les bledes, no?
Hi ha de tot, hi ha algues que no tenen pràcticament cap,
que en tenen moltes menys,
i n'hi ha que en tenen moltíssimes més.
I hi ha molts medicaments que es fan avui en dia amb algues,
i és el futur.
I cosmètics.
I cosmètics, i de tot.
Pregunta, doncs, el nom d'una alga,
una alga comestible, de les que s'utilitzen a la cuina.
Em penso que ja tenim una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Dolors que té.
Què tal, Dolors?
Molt bé.
Digui'm una alga.
No ho sé gaire.
Home, si sap una ja n'hi ha prou, eh?
Tampoc, no ho sé.
No en sap cap alga.
No n'ha menjat mai, d'algues.
No.
No en fa servir per lligar alguna, no ho sé,
una pista, doncs, per fer...
Gelatines?
Gelatines, sí.
No.
No?
Vostè tira del royal.
Sí, bueno, la gelatina sí que la faig servir.
Doncs la gelatina, n'hi ha una que està feta d'una alga.
D'una alga.
Ai, doncs no ho sé.
I és la mateixa paraula repetida dues vegades.
I és la més coneguda, diguem-ne, de les algues.
No ho sabem, Dolors?
No.
Doncs truqui'ns un altre dia, eh?
A veure si hi ha més sort.
Aquest senyor de l'arròs.
Sí.
El francès.
Sí.
Que en quina hora ho fa, això, de la...?
Doncs ho farem de 10 a 1, els dimecres i els dissabtes.
De 10 a 1 del matí.
Ah, els dissabtes, sí.
Perdó?
De 10 a 1, els dissabtes.
Sí, dissabtes és un dels dies que ho fem i els dimecres també.
Sí, però són dos grups diferents, o sigui, serà o tots els dissabtes o tots els dimecres.
Es pot apuntar-ho a dimecres o a dissabtes.
O a dissabtes, sí.
D'acord.
Doncs bueno, doncs jo m'apuntaré el dissabte.
Molt bé, doncs moltes gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu.
Doncs la Dolors, aviam, és normal, no és un tema molt generalitzat i generalment les algues no les comprem per utilitzar-les a casa, ja agafarem mal costum.
Bueno, perquè és la nostra cultura, eh?
Exacte.
Per exemple, a l'Orient se'n fa servir molt.
Per dir que les mengem més quan anem al restaurant i moltes vegades no preguntem què és, no?
Bueno, i ara en restaurants vegetarians també estan fent servir molt.
Hi ha una altra trucada, bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
Sí, Dolors.
Dolors, què més?
Bois.
Què tal, Dolors?
Què tal?
Bé?
Ah, bé, bé.
Sí?
Estic al pòxim a marxar a la cobertura de la ràdio.
Ai, doncs ràpid, ràpid.
Digui-me el nom d'una alga.
Espirulina, pot ser?
Espirulina.
No la conec, però suposo que no m'enganyes.
No, no, la confiem en la seva paraula.
Sí, sí, sí.
No la conec.
És que és un món molt nou i molt desconegut.
I aquesta de què s'utilitza?
A la cuina, Dolors?
Sí, bueno, l'altre dia vaig deixar un article i no sé exactament si és aquest nom,
però jo ho vaig relacionar amb l'espirulina, que sé què d'això.
Per això us pregunto si pot ser.
Sí, home, pogués ser, sí.
Confiem.
Ara parlem amb el senyor Google i ràpidament ho confirmem, però de totes maneres,
escolta, Dolors, ja que ens has trucat.
Ho donem per bo, perquè...
No, i ja per curiositat nostra, per saber què és l'espirulina,
la proposta que feiem era la Garagar, que és la més popular.
O la Nori, que és el que farem servir avui per fer el sushi.
Ai, perdoneu, Nori també m'havia vingut al cap, però me sonava raro aquest Nori.
T'sonava detergent més aviat, no?
Sí, que potser cico la pota, perquè és allò que ho lleigis en un article,
però quan tant vols en recordar bé no hi penso.
Molt bé, Dolors, doncs escolta, gràcies per la trucada a l'aportació.
Si t'agraden aquest tipus de coses, tasten d'algues.
Es nevenen d'algues salades, o sigui, com el bacallà,
que després s'han de remullar, netejar i consumir.
Estan boníssimes, inclús amb amanides, estan molt bones.
Per això què es fa?
Es remulla amb temps i es fica directament a l'amanida?
Sí, sí, sí, inclús sense temps, eh?
O sigui, rentar d'edat a mitja horeta amb aigua, pum, pum, i a l'amanida.
O saltejar d'edat amb un arròs, o es pot fer servir de moltes maneres.
Són boníssimes, eh? Són molt bones.
Sí, tenen moltes propietats, també són...
Sí, sí, sí.
Obrirem un capítol dedicat a les algues, eh?
Ne parlarem un dia a les algues, sí.
Dolors, escolta, tens el teu llibre, el tindràs al teu nom,
a l'estand de Tarragona Ràdio, el dia de Sant Jordi, durant tot el dia.
Si passes al matí ens veurem les cares,
i si no, en qualsevol moment que tinguis una estoneta, allà el tindràs, d'acord?
Sí, exacte, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, bon dia.
Adéu, sí, abadéu.
Espirulina, ara ho buscarem, però per curiositat.
Són espirina, mi, aquesta.
Sí, però, a veure, l'agragar o el nori, que deiem, també.
Aquest risotto de llamàntol amb tòfones, eh?
És un... A veure, no és que sigui complicat, eh?
Però, doncs, és una miqueta llarguet d'explicar.
Més que res, perquè...
L'aborió és més que complicat, potser, no?
Sí, més que res, perquè el farem des de zero, diguem-ne.
Normalment, els risottos partim ja d'un caldo fet, o una cosa així, o un vi, eh?
I és molt fàcil de preparar, llavors.
Però, en aquest cas, com que el farem de llamàntol i tòfones,
farem el caldo de llamàntol primer, i després farem el risotto.
Llavors, en aquest cas, per quatre persones, farem servir només un llamàntol, eh?
O sigui, l'estirarem, aquest llamàntol, eh?
Si n'hi voleu posar dos, evidentment, quedarà més bo.
Però el podem estirar, aquest llamàntol, per quatre persones, que ens arribarà.
Llavors, amb aquest llamàntol necessitaríem...
Com que l'estirem, l'estirarem una miqueta amb cranc de platja.
Doncs, més o menys, amb un quart de quilo de cranc de platja, que és no res.
És un grapadet de crancs, eh?
I si hi posem dos llamàntols, no calen els crancs.
Necessitarem també un xupitó de whisky.
Una miqueta de sofregit de tomàquet.
Una picadeta d'all, julivert i avellanes.
Una miqueta de pebre vermell dolç, a poder ser fumat, eh?
Si no, és igual.
Caldo de gallina.
La tòfon, evidentment.
L'arròs, eh?
L'arròs.
Avui explicaré dos maneres molt, molt diferents de fer els risottos, d'acord?
En aquest cas, el farem amb arròs carneroli,
que és l'arròs autèntic amb el que es fa al risotto.
És un arròs molt ric en midó, eh?
i que fa que els grans s'enganxin molt entre ells i que s'aferri moltíssim, d'acord?
És un arròs molt complicat, però molt bo i amb uns resultats increïbles, d'acord?
Llavors, avui farem aquest llamàntol, com que s'ho mereix, pels ingredients,
el farem com s'ha de fer, amb aquest tipus d'arròs i amb la dificultat màxima.
I després us explicaré un altre, molt més senzill de fer.
O sigui que, en aquest cas, arròs carneroli, eh?
Engastarem uns 320 grams, o sigui, són uns 80 grams per barba, més o menys.
Parmassà, això no pot faltar, o algun altre formatge,
però el parmassà és el rei, dels risottos, sal i pebre.
Molt bé, el que farem és fer una americana, n'hem parlat aquí alguna vegada,
aquestes caldos, aquestes sopes de marisc.
Aquest americana la farem amb el cap dels llamàntols i les pinces i els crancs.
Llavors, el que hem de fer és obrir el cap per la meitat
i marcar-lo amb una cassola petitona que quedi ben torredet de la part que hem tallat.
El cap, sabeu tots, que quan l'obrim li hem de treure una mica l'estómac,
que està al davant de tot, al costat de la boca, i a l'estómac s'ha de treure,
perquè és com un saquet que hi ha el que acaben de menjar.
Llavors hem de treure-ho i el marquem ben rosset per la part aquesta.
Les pinces igual, les marquem ben rossetes i les anelles de la cua,
que la cua la tallarem a anelles, també les marquem,
però la cua només m'interessa que m'agafi la crusteta, que quedi crua.
Exacte, que quedi crua, o sigui el foc fortet perquè quedi crua, però marcadeta.
Quan ja tinguem les anelles, les traiem, evidentment,
i les pinces les girem i els caps també.
Les cuiem per l'altre cantó i llavors és el moment de tirar-hi les pinces.
Quan ja les tinguem cuides, després dels condons, les podem treure també
i deixarem només els caps.
i tirarem els crancs, els dourarem una miqueta també,
junt amb els caps, i llavors hi tirarem la picada.
La picada, per aquestes quatre persones,
amb una cullerada supera n'hi haurà prou, d'aquesta picada.
Aquesta picada la farem, com hem dit, amb alls, olibert i avellanes.
Tot això triturat tot junt, amb una miqueta d'oli d'oliva,
amb el túrmics mateix, amb el morter.
Doncs d'això, una cullerada supera, ho tirarem dintre d'aquí, baixarem el foc,
li donem dos tomets, ho sofregirem una miqueta,
i afegirem el pebre vermell d'olz, dos tomets també,
i desglaçarem amb el whisky, d'acord?
Re, un xupito, una miqueta de whisky.
Flambegem, que s'encengui,
i immediatament després ja hi podem tirar el caldo.
En aquest cas, encara que sembli contradictori,
mullarem aquests caps i aquests crancs amb caldo de gallina,
un caldo de gallina o de pollastre.
Suau, no ha de ser un caldo d'aquests tallant en ganimet,
un caldo suau, però de gallina o pollastre,
no en poseu ni vedella ni tossino, ha de ser un caldo d'au.
Suau, el tirarem a dintre,
i més o menys un litre i mig d'aquest caldo,
mullarem aquest cap i aquests cranguets.
Els deixarem bullir uns 20 minutets, d'acord?
O sigui, això ho podem tenir fet ja.
Sí, sí, això ja ho utilitzarem després a l'hora de fer l'arròs.
Quan ja ho tinguem, hagi bullit aquests minutets,
ho passem tot pel color del xinès,
ho triturem bé perquè surtin tots els sucs,
i guardem aquest caldo, que és amb el que farem el risotto.
Llavors, per fer el risotto ja finalment,
el que farem és agafar una miqueta de ceba o escalunya.
Home, ja posats escalunya, no?
Les dues coses poden anar bé.
L'escalunya, en aquest cas, és una miqueta més delicada,
ens anirà una miqueta millor,
amb un cassó petit,
perquè un camp de fer el risotto per quatre
ha de ser un cassó que com a molt faci un pam d'ample i alt.
Donem dos tomets amb aquesta escalunya,
amb una miqueta de...
El concentrat de...
No, perdó, m'he deixat una cosa.
A veure, era aquí?
No, no, ja ho faig bé.
Donem dos tomes de l'escalunya amb una miqueta d'oli d'oliva.
Llavors,
hi afegim les pinces pelades,
o sigui, traiem el que és la closca de la pinça del llamàntol,
els hi afegim, els hi donem dos tomes,
i llavors hi tirem el caldo,
aquest caldo que hem fet amb els llamàntols i tot això.
Hi afegim l'arròs,
en aquest cas són uns 320 grams d'arròs carnaroli,
i ho posem a foc mig,
tirant a suau,
ha de ser un foc baixet,
la proporció d'aigua que xupa
o de caldo que xupa aquest arròs
més o menys són quatre vegades per...
O sigui, una part d'arròs i quatre d'aigua o de caldo,
en aquest cas.
Llavors, amb aquest foc mig suau,
es tracta d'anar remenant tot el rato...
És el que té el risotto.
És el que té aquest risotto.
Ja veureu l'altre com no cal,
però amb aquest sí.
És anar remenant i anar deixant que es vagi cuient l'arròs,
i es vagi lligant tot el caldo aquest
amb el midó que deixa anar aquest arròs.
El carnaroli és molt ric en midó
i veureu que fa com una pasta
que va lligant tot l'arròs.
D'acord?
Doncs el carnaroli està fet
més o menys quan en passen uns...
són deu minutets de remenar, més o menys,
i veureu que mirant el gra,
el centre ha de ser blanc.
No ha de quedar tot completament cuit,
sinó que el cor de l'arròs
ha de quedar una miqueta blanc.
D'acord?
Veureu que és un arròs que encara que quedi molt pestós,
queda...
si està ben fet,
queda ben suelto,
o sigui, ben lligat,
i duret.
O sigui, és un arròs que no es passa
o que li costa molt de passar-se.
Llavors, a l'últim moment,
el que farem és
afegir-hi
la tòfona,
la tòfona
l'agafarem
i la tallarem
a làmines,
jo normalment
m'agrada posar
la meitat laminada
i l'altra meitat ratllada,
d'acord?
Perquè hi hagi els dos gustos.
Llavors,
la ratllada
la tirarem a dintre
ja al final,
ja fora del foc,
quan l'arròs el tinguem acabat,
el traiem del foc
i tirem la tòfona ratllada
i tirem el parmaçà,
en aquest cas,
no massa quantitat,
però una miqueta sí,
i la tòfona laminada,
tot junt,
i llavors ho remenem,
ho acabem de lligar
fora del foc,
deixem que es remeni.
El punt de cocció
de l'arròs,
de cremositat,
ha de ser un arròs
que amb la cullera,
si el deixes damunt
d'un plat,
s'ha d'aguantar
una miqueta ties-ho,
diguem-ne,
i a poc a poc
ha d'anar baixant,
o sigui,
ha de tenir una textura cremosa,
no ha de ser ni molt líquid
ni molt espès.
Si es quedeu curts de caldo,
en qualsevol moment
n'hi podeu afegir
aigua calenta,
ben calenta,
bullint,
i en qualsevol moment
podeu anar rectificant
de l'aigua.
Si és al revés,
si veieu que us quedeu
llargs de caldo,
el que podeu fer
és apujar una miqueta
el foc
i anar al tanto
a l'hora de remenar
perquè s'evapori
més ràpid.
No té més secrets.
Jo el que faig és
els últims 30 segons
de remenar el risotto
i afegeixo
totes les anelles
del llamàntol
perquè ja estan pràcticament cuites,
l'únic que vull
és acalentar-les una miqueta.
Ja hi tenim les anelles,
i tenim
les pinces paladetes
i tot això
emplatat
i sempre decorat
a l'últim moment
a dalt de tot
amb una miqueta
d'atòfone
que li queda molt bé.
Això a l'hora d'emplatar
si feu servir
un aro
un aro
d'aquests
de pasteleria
veureu que
emplateu dintre de l'aro
i quan traieu l'aro
l'arròs s'ha d'aguantar
i ha d'anar baixant
a poc a poc.
Llavors és que està
al seu punt.
hem de guarnir la casa
i una banda de música
per menjar aquest plat
perquè sembla extraordinari.
És molt bo,
és molt bo.
És una miqueta car,
però bueno,
és un dia d'aquells de festa
o que tingueu un sopar
de compromís
i que si te'n vas
en un restaurant
a veure,
l'atòfone sola
us pot costar això
25-30 euros
els llamàntols
un altre tant
però per 50-60 euros
podeu menjar
4 persones
que en un restaurant
no podem cobrar-ho.
Aquest plat
no es pot cobrar
aquest preu
amb tot el que porta.
Però tens
una altra alternativa
un risotto
més d'anar per casa
més econòmic
i boníssim.
Un risotto
que és l'autèntic risotto
diguem-ne entre cometes
d'origen
no de manera de fer.
Per què?
Doncs perquè el risotto
com la paella
com l'arròs a la cassola
com l'arròs xinès
com tot aquest tipus
d'arròsos
és un menjar popular
és un menjar d'aprofitament
i
és d'aquí
el que us vull explicar
com fer un risotto
d'aprofitament.
Doncs en aquest cas
el que farem
és aprofitar
doncs bé
un sofregit de macarrons
que ens hagi sobrat
un fricandó
que no ens l'hem acabat
un estofadet
que hem fet
un tall rodó
una punta
tot això
d'acord?
Farem un risotto
amb aquestes coses
que ens han sobrat.
Com el farem?
Doncs mira
en aquest cas
el que farem
és fer servir
un arròs bomba
o sigui
fugirem del
del carneroli
no perquè
aprofitem
sinó perquè
vegeu una altra manera
de fer el risotto
ho podríem fer tot igual
amb aquest sofregit
però
en aquest cas
vull que vegeu
una manera
molt més fàcil
i ràpida
entre cometes
de fer el risotto
farem servir
un arròs bomba
que com he explicat
aquí alguna altra vegada
el que farem
el que farem és
escaldar-lo
amb aigua bullint
i sal
l'escaldarem
més o menys
un minut
o sigui
posarem l'aigua a bullir
amb sal
i una miqueta d'oli
quan bulli
tirarem l'arròs
esperem que arrenqui
el bull
mirarem
de rellotge
45 segons
60
i el traurem
traurem l'arròs
l'escorrarem bé
no la refredarem
amb aigua
només escorregut
i el tirarem
d'un del taulell
de la cuina
evidentment
amb el taulell net
i l'escamparem
amb una pala
perquè se'ns refredi
de seguida
d'acord
aquest arròs
el podem posar
en un tàper
i el podem guardar
a la nevera
una setmaneta
que no passa res
això ja ho tenim fet
llavors en aquest cas
buscarem un caldo
o aigua
si no en tenim
també el podem
amb aquest aprofitament
es pot mullar perfectament
amb aigua
o també el podem
mullar amb vi blanc
tot o en part
jo en aquest cas
tal com ho he preparat
per exemple
partirem d'un estufadet
ara que encara fa
aquesta frescureta
segur que algun dia
heu fet un tall rodó
o un fricandó
o un estufadet
doncs agafarem
aquestes sobres
les tallarem
una miqueta petites
la carn
perquè penseu que el resultat
els menja sense ganivet
o sigui que tot el tall que hi hagi
s'han de poder posar
a la boca directament
agafarem aquest sofregit
el posarem
la cassola aquesta
que ha de ser una cassola petitona
el mullarem
amb el caldo
o amb el vi
d'acord
si ho fem amb vi
el deixarem reduir una miqueta
primer
deixarem que bulli una miqueta
perquè marxi l'alcohol
i si ho fem amb vi i caldo
primer tirarem el vi
reduïm
jo en aquest cas he fet
mig got de vi blanc
el tirarem primer
damunt de l'estofat
deixarem que redueixi una miqueta
i llavors hi tirarem el caldo
el damunt
i que torni a arrencar
el bull tot junt
quan hi ha arrencat el bull
rectifiquem de sal i pebre
i llavors hi tirem
l'arròs
l'arròs més o menys
d'aquest arròs que hem escaldat
són 5 cullerades superes per barba
agafem aquest arròs
les cullerades tal com surten
ben plenes
no cal fer les caure
ni rases ni res
tal com surten
5 cullerades superes per barba
d'aquest arròs
prèviament escaldat
i refredat
per cada
l'arròs
quan l'hem tirat
damunt del caldo
ha de cobrir el caldo
amb un dit més
damunt de l'arròs
no és massa caldo
aquí en aquest cas
com que l'hem escaldat
ja hi havia una cocció prèvia
no absorbeix tant
a més l'arròs bomba
absorbeix una miqueta menys
que el carmaroli
i es cou una miqueta més ràpid
o sigui en aquest cas
serà una miqueta més ràpid tot
llavors senzillament
deixar-ho coure
a foc molt suau
en aquest cas
en els que tingueu vitroceràmica
hem de pensar
que estem parlant
del número 4
més o menys
de la vitroceràmica
entre 4 i 5
el deixarem coure destapat
i vagilant-lo
en aquest cas
no cal remenar
perquè com que l'arròs
no té midó
no s'enganxa
i queda molt suelto
si el foc està una mica tal
sí que se'ns pot enganxar
però en aquest cas
com que estem parlant
de 4 o 5
de la vitroceràmica
no se'ns enganxarà
a veure
el remenem dos vegades
en tot el rato
i sobretot cap al final
el vagilem una miqueta
en aquest cas
l'arròs ha de quedar
completament sec
com una paella
i llavors
el que farem és
per afegir-hi
aquesta cremositat
agafarem nata fresca
d'aquesta líquida
la muntarem lleugerament
bé amb el túrmix
o bé
amb unes varilles
o així
la muntarem lleugerament
no massa
que quedi espaceta
però no muntada
la tirarem
a dintre de l'arròs
i afegirem
el parmaçà
rectifiquem de sal i pebre
remenem ben remenat
i ja està
i a menjar
i a la taula
oh que bo
boníssim
boníssim
escolta
ens dona temps
de fer el sushi
és que anem
en justes de temps
creus que ho podem fer
en uns minuts
o quasi que ho reservem
per la propera setmana
si voleu
no parlem
la propera setmana
o el sushi
sí que ens dona temps
el sushi
no és difícil
a veure
no és difícil
és impossible
que ja us expliqui
fer un sushi
per la ràdio
això d'entrada
perquè és una feina
de gestos
però perquè entengueu
el concepte
i més o menys
us pugueu atrevir
a provar-ho
perquè tal com us ho explicaré
tampoc és tan difícil
mireu
la base del sushi
és l'arròs
és l'arròs
del tipus arbòric
que se'n diu
és un arròs de gran llarg
i molt amidonat
per això
volia parlar del sushi
perquè segueix la línia
dels carnerolis
aquests arròssos
molt molt rics
amb midó
molt enganxosos
doncs és el que vol el sushi
que se'ns enganxi
perquè fa aquelles boles
i això
no és perquè estigui molt puit
i facis una pasta d'arròs
sinó que la gràcia
està en el tipus d'arròs
hi ha l'arbòric
i després hi ha altres
varietats japoneses
i xineses
que van molt bé
però
perquè ens entenguem
demaneu un arbori
aquest arbori
el que farem per fer el sushi
és coure el vapor
com se fa això?
doncs agafem
l'arròs
la vaporera
si en tenim
si tenim vaporera
ja està
però jo us ho explico
sense vaporera
agafem una cassola
i tirem aigua
poqueta
més o menys
dos dits d'aigua
i tirem l'arròs
que quedi
just a ras de l'aigua
primer l'aigua ha de bullir
llavors quan hi ha a bullir
tirem l'arròs
just a ras de l'aigua
rectifiquem de sal
i tapem
la cassola aquesta
ben tapada
i baixem el foc
aquí sí que al mínim
en vitroceràmics
estem parlant del dos
o sigui
molt molt molt baixet
i es deixa coure
al voltant dels 14-15 minuts
d'acord?
veureu que us queda
sequíssim
com una paella
completament sec
però s'ha cuit
amb tota l'aigua
i ha quedat
no ho sé
queda suelto
però pastós
o sigui
veureu que us queda
just aquell punt
de l'arròs
del sushi
veureu que l'agafeu
amb els dits
l'arròs aquesta
perquè el sushi
es fa amb les mans
l'agafeu amb els dits
i veureu que podeu
fer boles
podeu treballar molt bé
com si és plastilina
però conservant
el gra
sencer
que està
és la gràcia
del sushi
això
llavors
perquè sigui un sushi
autèntic
o bé es posa
un peix cru
a dins
o a fora
el sushi
per això la tècnica
és el que tu dius
difícil d'explicar
la gràcia està una miqueta
amb el tall del peix
sempre tallar el peix
en contra de les vetes
veieu
si fixeu en el peix
té unes ratlles
que són els nervis
de creixement del peix
doncs sempre el tall
perpendicular
a aquests nervis
de creixement
i lleugerament
inclinat
escalopat
amb això aconseguireu
una textura molt agradable
a la boca
que es fongui bé
i amb aquest peix
per fer una cosa senzilla
agafeu l'arròs
l'emboliqueu amb aquest peix
li poseu per fora
aquella alga
que dèiem
la Nori
que prèviament
haureu remullat
com si fos una gelatina
la poseu amb aigua
10 minuts
se rehidrata
i a menjar
espirulina
ho hem buscat
i més d'una font
i de veritat
que jo no sé
com hem pogut viure
fins ara
sense saber
que era l'espirulina
no no
ho dic
que de debò
no estic fent cap broma
gràcies Dolors
per donar-nos la pista
perquè diuen
que serà
l'aliment del futur
per moltes raons
perquè és l'aliment
d'entrada
hem vist
que és l'aliment
en el qual
s'ha esmerçat
més diners
i més temps
en investigació
en el darrer mig segle
i la ciència
no la publicitat
ni les marques
la ciència
reconeix
que l'espirulina
seria l'aliment
del futur
perquè n'hi ha
prou espirulina
al món
per alimentar
a tot el planeta
vull dir que
fins i tot
l'espirulina
podria acabar
amb l'afant del món
i que té
una quantitat
però
jo estic llegint aquí
m'estic quedant
absolutament esturada
proteïnes
vitamines
minerals
i olioalaments
per tant
què proposen
l'espirulina
com un aliment
diguem-ne
de les persones
però fins i tot
per alimentar
el bestiar
i així evitar
de posar-los
dioxines
clambuterols
formols
urbones
antibiòtics
és a dir
alimentes els animals
amb espirulina
després el que ve
que nosaltres mengem
amb la carn
també
doncs
prendríem
una carn
absolutament natural
dic
calla
que no sigui
un laboratori
que ho tingui
no no no
moltíssimes
planes webs serioses
que són a les que anem
ens parlen de l'espirulina
això com l'aliment del futur
buscarem
jo quan acabi el programa
me'n vaig a comprar
una caixa d'espirulina
escolta
perquè és fantàstic
no no en sèrio
és qüestió de mirar-ho
a mi és una
em sonava
però
no puc enganyar
si no la conec
no no
per això
com que no ho sabíem
ho hem buscat
i agraï moltíssim
a la Dolors
que ens hagi posat
en la pista
Dolors
podies estar segura
t'has guanyat el llibre
i a més em has creix
i de sobre
molt bé
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bé
Gràcies
Bon dia
Fins la setmana que ve