Tres minuts i mig, un QR en de dues.
Tanquem el programa al matí de Tarragona Ràdio amb l'Espaina de l'Almona.
Avui ens acompanya Beatriz Carreira.
Beatriz, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
La Beatriz és gallega, concretament, és a Coruña, no?
Sí, sí, a Coruña.
Fa temps que està aquí a Tarragona i ha adoptat hàbits i costums,
que tampoc hi ha tanta diferència amb Galícia, més propis d'aquí,
però de tant en tant ella torna com a mínim una vegada a l'any a casa seva.
Ara comentàvem amb Beatriz que hi ha molta diferència.
Ayer hablábamos con Maite, que és una cubana que vive en Tarragona,
i sí que ens explicava coses i productes que utilitzes,
sobretot quan parlàbem de la part gastronòmica, que hi ha diferència.
Però, clar, entre Galícia, Tarragona o altres punts,
en termins generales és més o menys el mateix.
Vosaltres celebràis la Noche Buena moltíssim, com en el resto d'Espanya,
i la Navidad també, però sobretot la Noche Buena, ¿verdad?
Sí, la Noche Buena més que la Navidad.
¿Y en principio se organisa en les casas?
Sí, sí.
És molt familiar, es organisa al rededor dels pares, els pares, els fills, els nietos,
i sobretot esa Noche és de tirar la casa por la ventana,
comprar marisco, comer marisco el que se pueda
i després, de segundo plato, sobretot, bacalao.
¿Bacalao?
Sí, és pescada.
És típico.
A veure, tirar la casa por la ventana,
jo me imagino que con lo de la globalització,
els preços ja no són el chollo de hace 20-30 anys que hi havia en Galícia.
i d'he dit, oh, he ido a Galícia, me he hinchado a marisco por dos duros.
No, ja no.
Bueno, bueno, el marisco, a veure, hace ya muchos años que no,
el buen marisco no es barato, hace años ya.
Ya no lo era, entonces.
No lo era, no, yo ya no lo recuerdo barato, hace 20, ya no era barato.
Comer percebes siempre ha sido caro, nécoras, buenas nécoras,
buen marisco, ya costaba.
Pero bueno, cada vez hay menos, supongo.
Bueno, fantasemos, no miremos el bolsillo, fantasemos,
sin pasarnos y sin quedarnos cortos, Beatriz.
Una mesa de Navidad, una mesa de Nochebuena, mejor dicho,
en cualquier ciudad o pueblo de Galicia.
Primero ponemos el marisco.
¿Qué ponemos? ¿Unos percebes?
No, no, no.
¿Tú qué nos pondrías? A ver.
Percebes no, mira.
Ponemos nécoras, centollos, unos buenos centollos.
Si puede ser del país, mejor que de fuera.
Claro.
Y cigalas, así de un buen tamaño, grandecitas.
No está mal.
Almejas.
No está mal, muy bien.
Y yo creo que ya con eso.
¿Y cómo comemos el marisco?
¿Cocido?
Sí, el marisco...
¿Ni planchas ni nada?
No, no, bueno, las cigalas las puedes hacer a la plancha,
pero siempre son más ricas que cocidas.
Pero el otro es cocido, cocido, sí.
Y generalmente, claro, luego cada uno en su casa,
como aquí, hace lo que...
Pero en general, ¿se acompaña alguna salsa o tal cual?
No, únicamente los centollos, hay gente que, por ejemplo,
les puede hacer un picadillo de cebolla, vino blanco,
pero también lo puedes comer así, cocido.
Claro, que es aquello que dejas todo lo que es la cáscara,
lo utilizas de recipiente y te pones todo picadito y con el caldito,
claro, también.
Sí.
Vaya tema de conversación para esta hora del mediodía.
¿Ribeiro o también...?
Hombre, si puedes, mejor albariño.
¿Albariño?
Sí, el ribeiro no está mal, pero un buen albariño, mejor.
Pero ya que ponemos buenos centollos...
Sí, centollos, eso, pues, y nécoras.
A mí particularmente me gustan más las nécoras.
Más la nécora.
Entonces tenemos esa mesa de Navidad, me imagino, con bastante gente.
Normalmente en casa de los padres o los suegros,
que son los que hacen de anfitriones y cocinan.
Suele ser la madre la que le toca siempre de cocina.
Como siempre.
La madre, la suegra.
Claro.
Y entonces tienes ahí...
¿Qué más ponemos en la mesa con el marisco?
¿Ponemos alguna cosa más?
¿Alguna ensalada?
¿Alguna cosa?
¿O marisco a saco?
No, no, ensaladas no.
Marisco a saco.
Ah, también unos camarones, si puedes.
Bueno, pues ya hemos dicho que estábamos fantaseando.
Sí, bueno, es que la mesa ya...
Estábamos fantaseando.
Sí, sí, sí, mucha fantasía, pero ya está bien.
Eso ya te llena la mesa.
Ya, ya, ya.
Luego hacemos un bacalao.
Y después un bacalao, sí.
El bacalao salado que compramos, buenísimo.
Gordito se puede ser, ¿no?
Gordito, que se pone a desalar.
Ese sí que se hace con una salsa o al ajo arriero.
No sé, en cada casa se prepara siempre con salsita, sí.
Muy bien.
El bacalao, que es el pescado que...
¿También se puede hacer alguno si hace algún otro pescado por Navidad?
Bueno, hay gente que hace besugo, pero yo, por ejemplo, en mis familias siempre he visto el bacalao.
El bacalao.
El bacalao es cenado bacalao, pero sí, hay gente que hace besugo al horno, bueno, otros.
En Galicia también hay mucha variedad de rape, mucha variedad de pescados y eso, pero yo particularmente, además, es que el bacalao es un pescado muy agradecido, que está rico de todas las maneras.
Es buenísimo, se ha puesto a precio de marisco, pero, en fin, ¿qué le vamos a hacer? De vez en cuando no nos lo podemos permitir, ¿verdad?
Hemos hecho este bacalao y luego pasamos ya a los dulces directamente o hacéis alguna pausa con alguna fruta o alguna cosa o esto ya es muy personal, ¿no?
Bueno, eso es personal. Nosotros, en mi familia directamente, no eran de mucha fruta y pasamos al dulce.
Al dulce, sí. Turrones, muy parecido ya aquí.
Polvorones, roscos.
¿Algún dulce en particular que sea...?
No, yo no recuerdo. Recuerdo eso, que compraban turrones de varios tipos, de yema, de coco, de chocolate, igual que aquí, figuritas de mazapán, polvorones, rosquillas, pero muy parecido aquí.
Habíamos acompañado la cena, porque, claro, teníamos el marisco y el bacalao, pues el albariño perfecto, toda la cena lo podíamos dejar.
¿En Galicia es más de cava o de champán? Digo, pues si tenemos que ir a hacer alguna campaña, a ver si se tiran para el cava.
Bueno, yo allí era de champán, porque no se conocían los cava de aquí.
Claro, no, es que es el tema, que hay sitios que no se conocen, que no es una cuestión de gustar más, gustar menos, que no se conocen ni hay costumbre.
No se conocen, pero desde que vivo en Tarragona, bueno, y toda la gente que conozco que es gallega y que vive en Tarragona, el cava.
Pero un cava así de por aquí, de bodegas de estas que no son conocidas, eso es exquisito.
Que precio-calidad, está muy bien. Y ya para un champán decente tienes que gastarte un dinero.
Sí, pero claro, allí ese tipo de cava no se conoce.
Ya es el comercial, ¿no? El estándar.
Sí, el comercial. Y yo ahora ese ya no lo quiero, sinceramente.
¿Y luego viene algún orujito, alguna cosa, o ya hemos bebido bastante?
Bueno, siempre entra un orujo, porque la noche es larga y entonces sí, hay gente que sí.
¿La costumbre son largas tertulias?
Sí.
¿Cantáis, no cantáis? ¿Sois de cantar los gallegos?
Yo creo que sí.
¿Y de cantar villancicos?
Sí, en esa época sí, los niños cantan villancicos.
¿El momento de los obsequios se deja para la noche del 5 al 6 con la llegada de los reyes?
¿O digamos que tenéis costumbre de haceros regalos también por Navidad?
Sí, ahora también en Navidad, pero yo creo que eso es una costumbre que se ha extendido.
Es moderno.
A ver, antes era solo el día de reyes, ¿no? Ahora no. Ahora se reparten los regalos también, igual que aquí, en Navidad y en reyes.
¿Navidad tiene alguna particularidad? Porque aquí tú has visto, bueno, pues el caldo de la Nadal, la sopa de galets, el gallín de farsit.
¿En Galicia hacéis algo en particular el día de Navidad?
Bueno, el día de Navidad se come carne.
Se puede comer el capón, otros tipos de carne, pero no hay así como aquí.
No hay nada en particular, o sea, una pieza de carne y luego ya cada uno en su casa.
Se puede hacer un caldo, una sopa, pero sí. En mi casa es lo que se comía, lo que yo recuerdo.
Y ahora que el tiempo que llevas viviendo aquí, yo me imagino que has adoptado algunas costumbres del día de Navidad en cuanto a la gastronomía, digo, porque en lo otro ya antes comentábamos que hoy día es en general más o menos igual.
¿Tú haces caldo de Navidad y sopa de galets?
Yo hago sopa de galets porque mi hija me lo demana, la sopa de galets. De esa no me puedo librar, pero bueno, nos encanta.
Ya el pavo, eso ya no lo hago, ¿eh? Hago carne.
Y el bacalao.
No, bacalao no. Yo ahora hago, en la cena de Nochebuena hago rape en salsa cada año.
Pero tú sigues con la tradición del pescado, ¿eh? En Galicia.
Sí, bueno, para cenar además va mejor.
En general las últimas Navidades las has pasado aquí, Beatriz.
Las últimas sí. Solamente pasé las primeras en Galicia porque recién llegados, mi hija era pequeña, vivían mis padres, bueno, mi padre y mis suegros, entonces íbamos allí a estar con ellos.
Ya te debía de señorar un poquito al principio.
Sí, sí, pero ahora no. Ahora aquí se está muy bien.
I a més, ara ho direm així perquè volíem allò parlar una mica en una de les llengües que també es parla a Galicia, que és el castellà juntament amb el Galet,
però val a dir que la Beatriz està estudiant català al Centre de Normalització Lingüística, no?
Sí, sí.
Havia de venir la teva parella, Carme, es diu, no?
Sí, la Carme, sí.
Però es veu que està malalta, pobre, des d'aquí una abraçada i que es recuperi.
Una abraçada, Carme, això.
Que es posi bona per la nit de cap d'any.
Com és que et vas decidir?
He de dir, mira, doncs sí que podria aprendre el carrer i de sentir-ho, però millor que me'n vaig a que m'ho ensenyin allà al centre.
Ets alumna del centre, a banda de participar al tema del voluntariat?
Sí, sí, sí, sí. És el primer any que estic estudiant el català i és que ja tocava, després de 20 anys ja tocava aprendre el català.
I a més a més que aquí, a veure, és molt necessari per trobar feina per tot, per integrar-te per tot, perquè ja estic farta que la gent que em coneix de fa molts anys
és, ai, bueno, a ti te hablo en castellano, perquè no, això et fa viu aquí i...
Jo a vegades he parlat en castellano parlants que, perquè jo ho faig això, eh, d'estic parlant amb tu en català i és el que a vegades ens retreuen i amb raó
i ràpidament canvio d'idioma i et parlo en castellà i em diuen, però escolta, parla'm en català i dius, perdona, és que no m'he adonat, no?
Per tant, això una mica som responsables nosaltres també, que no acabeu d'arrencar.
Clar, clar.
Segurament.
I ja està bé.
Trobes molt complicat això, perquè, clar, aprendre una llengua no cosa és parlar-la d'uïda de carrer, i una altra és estudiar vers, pronoms, gramàtica...
Déu-n'hi-do, eh, no és fàcil, fins i tot pels catalans, tampoc no és fàcil, no?
No, ja, ja, perquè jo tinc companyeres i companeros que són d'aquí, de Tarragona, i les costa molt.
La gramàtica és molt difícil.
Jo no creia que era tan difícil, però sí, és bastant diferent al castellà.
Però és com tot s'ha d'estudiar.
I el tema dels ascents i tot, però bueno.
Sí.
Les vocals obertes, tancades, les accents, això és el pitjor, no?
Això és el pitjor, sí, sí.
I ara em dono que tinc que llegir més en català, perquè sí, jo veia la tele, a mi hi ha programes de la TV3 que m'encanten.
Jo seguia el Buenafuente des que no lo coneixia ningú, quasi, ni fora d'aquí ningú.
Sí, sí, sí.
I hi ha molts programes de la TV3 que m'agraden, però clar, llegir no.
Llegir no, i deus, home, jo ja ho entenc, però vull que m'entenguin a mi també.
Sí, sí, necessitem vocabulari, és molt important, però bueno.
Però bueno, és el que tu dius, llegint, escoltant la ràdio, mirant la tele.
Bueno, la ràdio també l'escolto en català, sí, bueno, de tot, en català, en castellà.
I què diu el teu entorn quan un dia vas dir, sí, sí, porto aquí 20 anys, però he decidit que vull aprendre.
Aquestes alçades es posaràs a estudiar? Segurament aquest seria algun dels comentaris, no?, que et van fer.
Bueno, sí, sí.
I altra gent m'ha dit, ah, molt, doncs molt bé, molt bé.
I sobretot gent d'aquí, de Tarragona, doncs d'ara en endavant, jo te parlaré en català.
I està molt bé, sí, sí.
A més, és el que...
Em van animar, eh?
Clar, és el que dius, en el tema de llegir, poder llegir en català, castellà, anglès o francès,
l'idioma que sigui en la llengua original, que s'ha concebut una obra, això, escolta, està molt bé.
Sí, sí.
Imagina't que poguéssim llegir tots, en tots els idiomes, seria...
Bueno, que meravella, seria un lío, però que meravella, quina meravella, no?
I què tal el tema de la parella lingüística?
Sortiu, parleu, teniu moltes coses en comú, us heu fet amigues?
Ah, això és una altra cosa bona, veus, d'això.
Sí, sí, sí, la Carme és molt maca, molt maca, és molt xerradora, i bueno, i amb ella m'he soltat,
perquè jo, a mi, és que dona vergonya, no?, parlar.
No, no, és que no és fàcil, eh?
No és fàcil de cop i volta un dia dir, vinga, va, a partir d'avui parlarem en català,
i que saps les teves mancances, i que no és fàcil.
S'ha de ser també així, tenir coratge, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, bé.
I ella, nada, ella em fa parlar molt, bueno, és que no me passa ni una, en castellà, ni una.
I bueno, i anem a... bueno, fins ara hem anat a alguna exposició, a passejar, bueno, a l'Ajuntament, bueno, de tot.
Per anar a fer una mica vida quotidiana, no?, i conèixer tots els registres de la llengua.
Sí, sí, sí, bueno, i no es queden molts jocs.
Home, aviat, aquí hem parlat amb diferents parelles lingüístiques, des de l'Espai Un Quart de Català,
i sempre, vaja, a lo millor és que ens has portat les parelles exemplars,
però sempre, i en tots els casos, més enllà d'aquesta col·laboració lingüística, s'han fet grans amistats.
Sí, normalment, sí.
Hem vist que s'ha agafat molt de pressa, no?, és interessant.
Bueno, és que jo penso que la gent que s'apunta a ser voluntària ha de ser una persona maca, oberta,
perquè si no, no se prestaria.
Sí, no, una persona malcarada no crec que es necessita temps per parlar amb ningú, no?
Sí, a una persona estranya, i ensenyar-li, i bueno, i bueno, la Carme en particular,
ja dèiem nosaltres que després que s'acabi, nosaltres seguirem.
Com a parella lingüística, com a bones amigues, com el que convingui.
Sí, sí, sí, molt bé.
Molt bé, Beatriz. Escolta, per cap d'any, feu algú en particular?
Hi ha tradició a Galícia de fer alguna cosa, o és allò més de sortir fora, com aquí?
Sí, és com aquí. És de tomar les uves, a les 12, i després sortir.
I el dia 1, si cal, doncs, trobar-se la família un altre cop.
Sí, sí, sí.
I ja es tanca el període de retrobament familiar, no?
Que dius, està molt bé, eh? Però bé, tot en aquesta vida.
Sí, però després, quan acabes, dices, uf, que bé, no?
Aquella dita castellana que deia, espera, a veure si me'n recordo perquè es diu,
tanta felicidad lleveis com a paz de hais, quan se'n van de casa.
És una frase d'aquelles molt eloquents, eh?
Beatriz Carreira, moltíssimes gràcies, enhorabona pels teus avanços amb el català
i, de veritat, gràcies per venir avui a la ràdio. Bon any.
Gràcies a vosaltres, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.