Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Has estat aquests dies de cata.
Bé, quan no estàs de cata, tu?
Home, anem aprofitant tot el que es fa i anem tastant.
Com han anat les cates d'aquesta última setmana?
Bé, bé, bé.
A veure, jo ara estic canviant la carta de vins del restaurant
i, doncs, bé, clar, has de tastar les coses que vols posar noves
i, clar, per posar, no ho sé, 15 o 20, 20 o 25 nous,
doncs, n'has de tastar 200, no?, per saber una miqueta el que fas, no?
Però sempre és interessant.
I què tal, eh?, aquesta última cata?
Sí, sí, sí, sempre es troben coses interessants.
A més, ara estem en portes de l'alimentari,
la famosa fira gastronòmica que hi ha a nivell europeu,
és una de les més importants a nivell de gastronomia
i que es fa a Barcelona d'aquí dues setmanes
i allà hi ha dintre de l'alimentari hi ha la Vinexpo,
que, bueno, és una cita ineludible
per a tots els que ens agrada el món del vi, no?
Bé, ens explicaràs les tomàquets secades?
Tomàquets secs, sí, és una penyora de la setmana passada.
Jo, de tots els mesos, potser fa 3 o 4 anys
que em van parlar aquí, uns 4 anys.
Quina memòria, noi.
Sí, sí, que em vaig fer un programa sobre sacallones
perquè jo en aquell moment el Marlott tenia un plat
d'una amanida de sacallones
i sé que ho vam comentar aquí a la ràdio,
la cosa que fa molt de temps
i, a més, el Marlott ja no hi és,
o sigui, ara estem al Quim Quima
i llavors, doncs, bueno, potser val la pena que en parlem, no?
Hi ha dues maneres de fer les secallones.
Una seria la manera tradicional
i la industrial,
que seria amb un secat més o menys natural,
amb unes condicions ambientals controlades i tal,
però que per fer-les a casa és molt difícil
perquè necessitaríem una espècie de golfe ben ventilada,
inclús que li toqués el sol
i són coses que no les tenim, d'acord?
Però pots deixar una safata de tomàquets a l'aire lliure i ja està.
No, perquè se t'omple de mosques...
I es podriran i no assequen res.
Has d'agafar un clima bo.
A més, aquí a Tarragona tenim una humitat molt elevada,
estem al voltant del 75% de mitja,
que això és ideal pels puros.
Tot sigui dit de pas?
Sí, la millor ciutat per tenir puros d'Espanya,
però ara no fem puros,
sinó que estem amb els tomàquets
i llavors aquesta humitat ens molesta una miqueta a l'hora d'assecar-los.
Llavors, què hem de fer?
Fer-ho nosaltres, forçant una miqueta la màquina,
que queden molt bones també.
Però no és un procés ràpid, al revés.
És molt lent, però es pot fer a casa.
Es pot fer i a més amb uns resultats xulos.
A més, podeu aprofitar,
ja us ho diré,
per assecar diverses coses a l'hora
i fer amanides i fer coses diferents.
Per assecar els tomàquets,
el que primer hem de fer és triar la tomàqueta.
Ha de ser una tomàqueta amb molta carn
i pocs forats, perquè ens en tenguem a dintre.
I la de pera aniria bé?
Tomàque de pera.
El tomacó, jo crec que és el millor tomàquet per assecar.
I si no, hi ha tomàquets
que quan els obriu,
llumtia les llavors, perquè ens en tenguem,
és més petit, hi ha més xitxa, més carn.
I en canvi, n'hi ha unes que tenen uns forats molt grans,
que són boníssimes per menjar fresques o amb amanida,
però que en aquest cas per assecar
no ens donaran resultat,
perquè quan estiguin seques només serà pell.
Per tant, ha de ser tomàqueta vermella,
tomàqueta forta, molt carnosa.
Carnosa, sobretot carnosa.
La tomàqueta de pera, que ara és el moment,
de preu. Sí, sí. És la millor tomàquet
per assecar. Després d'una mida
mitjana, les petites
no ens quedarà res i les grans
ens costarà molt de assecar. O sigui, una mida mitjaneta,
doncs no ho sé,
com el segon dit,
com el segon dit de la mà,
més o menys, de mida, de llarg,
seria una bona tomàquet per fer.
Llavors, com ho fem? Doncs mireu,
el primer que necessitem és o bé un paper
sulfuritzat per posar en una safata de forn
i poder-les assecar bé, o bé
una retxa. Les retxes que venen
al forn ens podrien servir,
el que passa és que
si la retxa és de... la separació
entre els ferros és molt ampla,
la tomàquet quan se'ns asseca ens pot quedar
bastant lletja i inclús ens pot penjar
una mica, d'acord? Llavors,
ens va bé, doncs, del damunt posar-hi
una altra retxa o intentar jugar
amb aquesta, perquè, de fet, la retxa és el millor
sistema, el que us donarà millors resultats.
Podeu provar-ho amb la retxa del forn.
Si no, doncs, amb la safata de forn
cega, amb la plana,
al damunt hi posem un paper sulfuritzat,
perquè no se'ns enganxi i també ho podem fer
allí, encara que aquí dona uns resultats
una miqueta més lents.
Llavors, el que hem de fer és
obrir les tomàquets de dalt-baix,
posar-les damunt de la retxa,
ben posadetes, o damunt de la safata aquesta
amb el paper sulfuritzat,
i amanir-les una miqueta. O sigui, a mi m'agrada
posar-hi un palet de sal, un palet
de pebre i alguna espècie
o no. Això ja val gust de cadascú, però
jo normalment hi poso una miqueta de frigola
i una miqueta d'orenga,
i també m'agrada a mi una miqueta
d'all, un toc d'all,
una lamineta d'all o un all picadet,
un toc al damunt.
Llavors,
quan ja ho tenim tot posat,
una punteta d'oli damunt de cada
tomàquet, i llavors
el forn el posarem a la temperatura
més baixa que tingueu,
que normalment són
doncs 60 graus,
entre 60 i 80 graus
és una bona temperatura per fer aquesta operació.
Per tant, amb això que dius,
ja hem d'intuir que aquí sí que hem de llançar
el rellotge perquè hem de tenir molta paciència.
Sí, no, és aprofitar una nit freda
d'hivern perquè el forn es faci
d'estufa de la casa.
L'hem de tenir tota la nit?
L'hem de tenir, sí, unes 8 hores
engegat, és molt llarg,
però tampoc porta feina i
tampoc suposa un gran gasto.
Ara podem fer 20 quilos de tomàquet.
Sí, és omplir el forn de tomàquets,
deixar la porta oberta,
s'ha de deixar la porta oberta
del forn,
perquè tregui tota la humitat.
Però del tot o...?
Bé, un pam,
allò que l'obrim que queda enganxada,
aquella posició que queda enganxada,
doncs allà, en aquella posició,
i s'ha de fer amb un forn ventilat.
Si el forn no és ventilat,
no sortirà gaire bé.
Llavors, a veure, sortiria bé
si poséssim només dos safates,
però si voleu omplir el forn
i que us quedi bé,
necessitem un forn amb ventilador,
i deixar la porta oberta.
Això normalment va bé
abans d'anar a dormir,
bum, t'engegues el forn,
te'n vas a dormir,
i forns elèctrics,
amb gas no l'aconsello,
deixar el forn engegar tota la nit,
però amb un forn elèctric
no hi ha problema,
i engegues el forn,
te'n vas a dormir,
i l'endemà te trobes els tomàquets
ja acabats.
No hi ha perill,
és una manera també de...
Gasta poc,
perquè un forn amb aquesta temperatura
gasta poquíssim,
el consum és el del ventilador
i una miqueta de resistència,
però és poca cosa,
i doncs aprofitem aquell dia
per tancar els radiadors de la zona
i ja ens fa l'escalfureta del forn,
o sigui,
no estem llançant l'energia en aquest cas,
sinó que l'estem aprofitant també.
Podem aprofitar,
ja que ho fem,
per assecar altres coses
que queden molt bones.
Què podem assecar?
Per exemple,
podem assecar,
podem comprar el sitake,
que és aquest bolet de cultiu
d'origen japonès,
que dona molt bons resultats,
també sec,
es poden assecar pebrots també,
podem agafar pebrot vermell.
Del que fem per escalivar?
Del que fem per escalivar,
però comprem els petits
i els assequem també partits per la meitat
o partits amb quatre trossos.
En el cas dels pebrots,
a mi m'agrada molt posar-hi
una miqueta d'all,
com hem dit abans també,
i un palet de pebre vermell fumat,
d'aquest de la Vera,
de la zona d'Extremadura,
amb aquell toc de fumat,
doncs li dona una cosa molt interessant.
En el cas del sitake,
a mi m'agrada fer una picada
amb all i julivert,
amb un túrmix,
o sigui, poses all, julivert
i una miqueta d'òlia
amb un got de túrmix,
ho tritures tot junt,
i a aquesta pasta
ni tires una punteta
damunt de cada sitake,
i amb una miqueta de sal,
una miqueta de pebre,
i també el deixes assecar,
també dona uns resultats increïbles.
Doncs podeu fer una safata de tomàquets,
o dos de tomàquets,
una de sitake i una de pebrots,
i veureu que també teniu més varietat.
I després, a l'hora de consumir-ho,
a veure, això en pic ho tinguem sec,
ho traiem del forn,
i agafem un pot...
Ha d'estar sec, sec.
Sí, queda sec, però no.
A veure, no ha de quedar com unes...
Però queda flexible.
Flexible, eh?
Ha de ser una miqueta flexible
i una miqueta carnosset, eh?
Veureu que s'ha arrugat molt,
que s'ha deshidratat,
però no ha quedat, doncs,
com un full de cartró,
sinó que té una textura més aviat de goma,
d'acord?
Com...
És tovet,
és una miqueta carnós.
Llavors, el que fem és,
amb un pot,
ho posem tot en sec,
tot a dintre, eh?
Amb un pot que se tanquen hermètics,
i llavors ho cobrim amb oli d'oliva.
i aquí sí que jo hi posaria un bon oli d'oliva.
Intentaria posar la màxima quantitat de...
De graus, fortet o suau?
Suau, un oli verge.
Aquí hi ha d'haver un oli verge, eh?
I per estalviar,
perquè no ens costi molts diners,
doncs,
a tapeir bé,
inclús podem barrejar el citacle,
el pebrot i el tomàquet, eh?
No hi ha cap problema,
si voleu,
i si voleu,
podeu fer separat com vulgueu.
Però,
apretar-ho bé,
posar-ho ben posat,
perquè hi capi el menys oli possible,
i cobrir-ho tot amb oli d'oliva.
Això us durarà dos anys...
No cal fer el buí,
ni bany maria, ni res.
No cal fer el buí,
ni cal fer res, eh?
I us durarà molt de temps.
Si sou prudents a l'hora de manipular-ho,
que no hi poseu els dits dintre,
sinó que ho traieu,
doncs,
amb un cuvernet,
amb unes pinces netes sempre,
és un producte que es pot tenir a l'estanteria,
eh?
Sobretot de nou amb nou.
En pic l'hagueu obert i el feu servir,
no costa res posar-lo a la nevera,
eh?
Perquè sempre que es manipula,
que s'obre i es tanca,
doncs,
hi pot haver una mica de contaminació,
però us pot durar molt,
molt i molt de temps, eh?
Per tant,
val la pena pots petits,
perquè així ho vert i menjar, eh?
Sí,
sí,
val la pena fer pots petitons,
eh?
A tapeir-ho bé per estalvir oli,
eh?
I veureu que et dona uns resultats increïbles.
Sempre és millor consumir-ho,
com a mínim un mes després d'haver-ho fet,
d'acord?
Perquè s'empapi bé d'aquest oli,
amb l'aigua que he perdut,
doncs,
s'hidrati,
s'hidrati una miqueta amb l'oli,
encara que no l'absorbeix gaire,
però una miqueta sí,
eh?
i veureu que dona uns resultats increïbles.
Això ho podeu consumir,
a mi m'agrada molt amb una amanida,
o sigui,
fer una amanida amb enciams una miqueta amargs,
doncs,
ara que és l'època d'escaroles,
amb rúcula,
amb aquest tipus d'enciams així potents,
i amb la dolçó d'aquestes fruites,
perquè no deixen de ser fruites,
tant la tomàquia com els pebrots,
eh?
Doncs,
amb la dolçó d'aquests productes,
eh?
I combina,
combina superbé.
Amb pasta,
és boníssim.
Amb pasta,
amb pa amb tomàquia,
fas un pa amb tomàquia amb això,
que és increïble també,
és boníssim, eh?
Doncs,
té un ampli ventall de possibilitats de consum increïble.
Doncs,
aquest cap de setmana ja tenim deures.
Sí,
però veu,
això no falla mai,
vull dir,
el que pot passar és que us queden una miqueta massa poc secs encara,
i li heu de passar una miqueta més,
però normalment queden perfectes, eh?
Però no perdre la paciència,
i no dir,
mira,
puja una mica la temperatura,
i així no,
perquè fracassarem,
vull dir,
mantenir la temperatura constant.
Sí,
no,
no la podem apujar,
perquè llavors s'assequen molt,
canvien de color,
no,
el millor és això.
Si no s'atreviu,
perquè és la primera vegada i no sé què,
el deixeu tota la nit,
doncs,
el dematí l'engegueu,
eh?
I el deixeu tot el dia engegat.
Per això,
el cap de setmana,
si hem d'estar més a casa,
val la pena.
Si plau estar per casa o això,
doncs,
també és una bona solució.
Jo,
ja que estàvem posats a secar,
havia preparat una altra cosa,
si encara ens entra,
sí,
sí,
sí,
sí.
Havia preparat unes taronges,
també a secades,
per després combinar-les amb xocolata,
que és de les combinacions més pecadores que hi ha.
Oh,
m'estic marejant i tot.
Doncs,
ja que es posàvem a secar,
doncs,
dic,
va,
vinga,
secarem unes taronges,
també.
El procés és una miqueta diferent,
eh?
Però és molt fàcil,
també,
encara que igual de llarg,
eh?
En aquest cas,
el que farem és tallar la taronja
a rodanxes senceres.
Amb la pell,
amb la pell i tot,
eh?
La pell,
sempre que fem servir la pell d'un cítric,
sempre,
s'ha de rentar amb un raspall de plàstic,
de plàstic o amb un fregall de plàstic
sota el raig de l'aigua calenta.
És molt important.
Perquè porten uns polvos que els hi posen
perquè no es podreixin,
eh?
Són uns polvos que eviten...
Abans es veien aquelles taronges de color verd
que s'havien podrit,
ara no es veuen.
Això és perquè hi posen uns polvos
que eviten que es podreixi la taronja.
Però aquests polvos no marxen amb aigua,
sinó que s'han d'arrascar, eh?
Llavors,
sempre que hem d'aprofitar la pell,
un raspallet de les ungles o un arrasquet,
un fregall d'aquells de plàstic,
digue'm primer mirada,
fins i tot és recomanable rentar-les
ni que les haguem de pelar,
perquè en el gest de pelar la taronja,
aquests polvos es poden quedar a les mans.
Bueno, però si...
I es poden passar, eh?
Si només que hi passem aigua,
en aquest cas, n'hi ha prou.
Però si ens hem de consumir la pell,
allò del taronja ho tens foradets.
Un raspallet d'ungles, eh?
Un raspallet d'ungles és el millor.
Jo ho feia amb raspallet d'ungles,
el raig de la xeta calenta,
tampoc cal matar-s'hi,
però passar-li una miqueta i ja està.
Bé, una vegada les tinguem netes,
traurem la part de dalt i la de baix
amb un tall fondo,
que tregui una mica de carn,
perquè ens quedi ben net.
Llavors, seguirem tallant les rodanxes
més o menys d'un gruix de...
una miqueta menys de mig centímetre.
Ah, doncs, aleshores primetes.
Un gruix primet, eh?
Però tampoc no molt primet,
perquè no se'ns trenqui, d'acord?
O sigui, seria, doncs...
Primetes per a unes trenquen.
Entre 3 i 4 mil·límetres de gruix
seria un bon gruix, d'acord?
Aprofitem les més boniques.
Si alguna se'ns trenca la carn i això,
doncs, l'hauríem de treure,
ens la mengem en el moment i ja està.
Però, doncs, les més boniques,
en aquest cas, guardarem.
I el que farem és, primer,
amb una aigua bullint, escaldar-les.
Agafarem aigua sola.
Aigua sola, bullint.
Els hi tirarem 5 segons i els traurem, d'acord?
Una vegada fet això,
agafarem una antra aigua,
posarem una proporció de 500 grams de sucre
per 400 centímetres cúbics d'aigua,
o sigui, una miqueta menys de mig litre d'aigua,
aquests serien 400,
per 500 de sucre.
En aquest cas, porta més sucre que aigua,
perquè és un almíbar molt dens.
Però no haurem de mirar allò del punt boomer i tot allò, no?
No, no, no.
El punt ja us el dono jo amb aquestes proporcions.
Llavors, el que farem és amb aquest aigua i aquest sucre
portar a l'ebullició,
el farem arrencar el bull
i quan arrenqui el bull
hi tirarem totes les taronges aquestes que hi ha
estan escaldades a dintre.
Llavors, apagarem el foc
i ho deixarem reposar amb les taronges de dintre
una horeta.
Ho deixem allà damunt, no ens ho oblidem.
Però tanquem el foc, és a dir, tirar-les, tapar...
Tanquem el foc...
I tapem la colla.
I la tapem o no, és igual, no té més importància.
i deixem que es confitin a dintre d'aquest almíbar
una horeta.
Si n'està dues, no passa res.
O sigui, no tingueu pressa a treure-les.
O sigui, una horeta d'un cronòmetre allí no cal.
En aquest cas, no cal.
Si n'està dues, no passa res.
Si n'estigues tres, tampoc.
Si n'estigues quatre, tampoc.
O sigui, les poseu
i quan us vingui bé, seguiu fent-les.
Llavors, el següent pas seria
igual que les tomàques.
Agafaríem aquestes taronges
ja confitades dintre d'aquest almíbar
i les escorreríem bé damunt d'una retxa.
Podeu agafar, per exemple, la retxa del forn
posar la retxa del forn damunt
d'una safata cega de forn
perquè l'almíbar que s'obri
no es caigui damunt del taulell
pugueu recollir bé
i les deixarem que s'escorrin.
I quan ja estiguin escorregudes
tal qual el forn.
I en un procés igual.
Tantes hores també.
Farem un secat.
En aquest cas, normalment,
tarden una mica menys
tarden unes cinc hores a vuitanta graus
i veureu que queden superbé.
Com les guardem?
Perquè la feina d'aquestes
és per fer-ne moltes.
Una vegada feta aquesta taronga
jo encara proposo
quan la tinguem
que ja us agafa una textura
també una miqueta així gomosa
una miqueta...
Inclús a vegades, si teniu la sort
el que passa és que depèn de l'humitat ambiental
depèn de moltes coses
a vegades queden molt cruixents
molt cristal·lines
i queden genials
però això és una miqueta difícil.
Però bueno, si us quedin com us quedin
us quedaran bones
llavors el que faig és
les parteixo per la meitat
aquesta rodanxa
que no ho he fet abans perquè se'ns aguantin millor damunt de la retxa
partim les rodències per la meitat
i les untarem amb xocolata
que ara us explico com fer aquesta xocolata.
La xocolata aquesta
per untar
perquè us quedi després cruixent
és important
que sigui una bona xocolata negra
sense llet
80 de cacau
sí, 70-80 de cacau
després
la manera de preparar-la
heu d'agafar
amb un bol
o de vidre
o de plàstic
per posar el microones
i heu de posar
més o menys
unes
dues terceres parts
de la xocolata
que heu de fer servir
no hi ha quantitats
perquè es tracta de sucar
i el que s'obri
també us donaré solucions
o sigui, no us preocupeu
aquí no es llança res
no es llança res
però doncs per exemple
podem jugar
amb tabletes d'aquestes de 100 grams
que hi ha a l'abast del consumidor
doncs podríem jugar
doncs amb tres tabletes
i llavors posar-ne
dos tabletes
en un bol
i l'altra tableta
guardar-la a banda
perdó
al posar-les al bol
les tallarem petites
ben picadetes
petites
no cal que sigui una pols
però perquè es desfacin bé
tant les del bol
com la que tindrem a banda
que la podem guardar
en un plat
i llavors agafarem aquest bol
amb les dues tabletes
de xocolata
amb les dues rajoles
de xocolata
i les posarem al microones
al microones
a la potència màxima
durant 30 segons
al cap dels 30 segons
traiem el bol
li donem un tom
amb una espàtula de goma
i li tornem a posar
20 segons més
d'acord?
tornem a treure
tornem a remenar
fins a que se'ns fongui
totalment el xocolata
no serveix dir
doncs mira
20 i 30, 50
doncs mira
el deixem 50 segons
no
perquè se'ns cremarà
se'ns cremarà el xocolata
o sigui
són de
tandes de 20 segons
treure
remenar
i tornar a posar
normalment
amb 3 tandes
4 tandes
s'osfon molt bé
la xocolata
llavors què passa
porto 4 folis
ja
com pots veure
si aquest xocolata
el volguéssim treballar
tal qual
veuríeu que no s'us assecaria
us quedaria
d'aquell xocolata
que a temperatura ambient
embruta els dits
llavors el truco
diguem-ne
perquè aquest xocolata
quedi ben temperat
és afegir-hi
aquell xocolata
que teníem a banda
que estava fred encara
i que l'havien picat
també
doncs l'hi afegim
i amb la inèrcia
del calor que porta
el xocolata
que hem de fer del microones
anant remenant
se'ns fondrà tot
i aconseguirem
atemperar
que se'n diu
el xocolata
provocar
la cristal·lització
correcta
del xocolata
perquè a temperatura ambient
el puguem agafar
i no ens embruti
i quedi dur
o sigui
amb aquest vol
que ja tenim
completament fos
no cal que se'ns acalenti molt
és anar fent això
hasta que se'ns fondui bé
quan estigui fos
ja està
llavors hi afegim
la resta
remenem bé
hasta que se'ns fondui tot
i ja està
ja el tenim
llavors és qüestió
d'agafar
aquestes mitges
rodanxes
de taronja
i les suquem
menys per una punta
o sigui
agafem la taronja
per una punteta
la passem
per aquí
i després la posem
damunt d'una retxa
d'aquestes del forn
que hem fet servir abans
perquè se'ns escorri bé
el xocolata
i anem fent així
i anem fent
i anem deixant
damunt de la retxa
veureu que això
en qüestió de mitja hora
està sec
i que queda
super dur
i super cruixent
i bueno
és allò per treure
amb el cafetó
doncs una
mitja rodanxeta
d'aquestes de taronja
amb una miqueta de xocolata
que està
de muerte
és de les combinacions
més perfectes
la taronja i la xocolata
bueno n'hi ha una altra
que també està molt bé
que és amb la menta
que també us diria
que tenim la xocolata fusa
la que hagi sorat
bé n'hem de fer alguna cosa
doncs anem al mercat
comprem menta fresca
o si teniu la sort
de un jardinet
de la torreta
doncs agafeu menta
seria interessant
que les fulles fossin
una miqueta grossetes
i dobles
que siguin
trieu les fulles més maques
perquè doncs
ja que ho correm
una miqueta
doncs seleccionem
i llavors
senzillament
agafem aquest xocolata
a una bona temperatura
si aquest xocolata
de treballar-lo i tal
se'ns ha posat un palet dur
que és possible
donem un cop de microones
de 10 segons
remenem i ja està
però aquí sí que hi ha
d'anar al tanto
perquè si ens passem
se'ns destemperarà
la xocolata
a partir dels 35 graus
se destempera
llavors és donant un toc
perquè se'ns torni a posar
fluideta
i agafem la fulleta
de menta
senzillament la suquem
per un cantó
no cal pels dos
només per un cantó
la acariciem damunt
de la superfície
de la xocolata fusa
i la posem també
damunt d'un paper sulfuritzat
o d'aquesta retxa
queda millor
amb un paper sulfuritzat
la capa que sigui fina
i deixem assecar
i veureu després
que es pot consumir
amb la fulla i tot
amb un gustet de menta
increïble
o podeu treure la fulla
i queda la fulla dibuixada
damunt del xocolata
amb una resta
d'anomes de menta
que també queda molt bonic
o sigui es poden fer
les dues coses
o bé deixar la fulla
que a mi és com m'agrada més
perquè té més menta
o bé queden unes fulles
de xocolata
precioses
amb uns records a la menta
que també són
molt i molt agradables
no tinc paraules francès
la veritat
que m'he quedat
en estat de trance
escoltant tot això
és magnífic
tinc alguna cosa més
si vols
per aprofitar la xocolata
o no ens arriba ja
vinga va
ni que sigui
una cosa
la taronja i la menta
tot i que això vola
a les cases
però això ho podem guardar
en una capseta
en una capsa de galetes
una capsa de galetes
d'aquestes de llauna
típiques
és la millor manera
per a guardar-ho
que estigui neta
que no hi hagi aromes
i passeu un paper
d'aquests de cuina
ben passat
per treure els restos greixosos
i senzillament allà dintre
inclús a vegades
va bé posar-hi baix al fons
un paper de cuina
i l'anem canviant
però se'ns aguanten
perfectament
amb aquesta llauna
vinga anem a acabar
d'aprofitar la xocolata
perquè encara
a la millor
encara ens ha quedat
algú al bol
hem fet molta eh
i n'hem fet bastanta cosa
doncs mira
agafarem unes avellanes
que poden ser crues
o torrades
això ja és
això ja és
al màxim
m'agrada de les dues maneres
tant si són crues
com si són torrades
potser
li dóna més potència
a l'avellana torrada
però a mi m'agrada
comprar la crua
pelada
i llavors donar-li
un cop de forn
jo mateix
per agafar-li aquell punt
de torrats
que no estigui massa torrat
però feu-ho com vulgueu
això sí
pelades
llavors
en aquesta xocolata
i ara aquí ja
sí que ja no la podrem
aprofitar més
o sigui
el que farem és
tirar-hi
a dintre de la xocolata
sal grossa
sal maldon
sal d'aquesta laminada
o sal grossa
d'aquesta de fer el peix
a la sal
la maldon
és més elegant
però sempre sal grossa
mai sal fina
ha de ser una sal
amb cristalls grossos
llavors espècies
a mi m'agrada posar-hi
clau
clau amb pols
cardamomo
amb pols
pebre negre
i canyella
unes miquetes
així després
aneu tastant
aneu tastant
hasta que us agradi
l'equilibri
llavors
és tan senzill
com agafar
això
quan hi hem tirat
tot això
remenem una miqueta
el xocolata
que ha d'estar fluid
i afegim
les avellanes
ho remenem tot
i llavors
damunt del taulell
de la cuina
de marbre mateix
o si no
damunt d'un paper
sulfuritzat
anem traient
les avellanes
amb una forquilla
una amb una
de 3 en 3
o de 4 en 4
i les deixem
allà damunt
com que estan
cobertes de xocolata
perquè les hem remenat bé
faran com una massa
que es notaran
les 4 avellanes
però totes
unides amb xocolata
allò com les roques
volcàniques
aquelles de la Garrotxa
i les aneu posant
separadetes
en grupets
de 4 en 4
a mi és com m'agrada més
o de 3 en 3
però de 4 en 4
queden molt bé
i també deixeu que s'assequin
i també us quedaran dures
també posades dintre d'una llauna
us poden durar
2-3 mesos
perfectament
i també és una altra manera
d'acompanyar els cafetons
o a la tarda
allà amb un bon bidol
també és una bona manera
de consumir-les
la setmana que ve dieta
la setmana que ve
haurem de fer
sí
hem de començar
amb les coses
una miqueta de setmana santa
tot i que ho expliquem
quedant
una mica de bacallà
4 orelletes
4 rosquilles
bunyols
bunyols
també se'n poden fer
però ja saps que
és un problema que tenim
amb la pasta
això
és un clàssic ja
molt bé
franzellador del Quim Quima
Déu-n'hi-do
has canviat la carta de vins
deies o la vols canviar
estic estic en allò
ara jo crec que
en 3 setmanes
4 setmanes
tindrem la carta canviada
i actualitzada
ara després de la fira
alimentària
com deia
doncs ja estarà
tot tastat
dat i beneït
i la canviarem
per passar ja tot l'estiu
però
m'estic centrant
una miqueta
en blancs
en blancs
autòctons
jo m'agraden molt
les varietats autòctones
de cada zona
i llavors
doncs m'agrada
hi haurà
molta varietat de blancs
però de les zones
o sigui
si jo tinc
si tindré un gigaustraminer
que el tindré
serà de l'Alsàcia
si tindré
doncs un
un sovinyon blanc
doncs serà
de la zona
del sovinyon blanc
francesa
o sigui
intentaré
que hi hagi
molt ventall
a un bon preu
de diferents raïms
perquè puguem
conèixer
tota la gama
d'aromes
i de gustos
que donen els raïms
a la seva terra
però
intentarem anar per aquí
a part de l'evidentment
tots els vins negres
que ja tinc
i altres coses
però aquesta n'hi ha
encarada
una miqueta cap aquí
però ja han començat
a actuar
els formatges italians
a la carta
sí
ja ha començat
tinc formatge italià
tinc formatge francès
tinc català
i tinc basc
ara mateix
tinc nou formatges
a la carta
i hi ha aquest ventall
de formatges
n'hi ha d'artesans
i n'hi ha de semi industrials
però sempre
molt seleccionats
i molt buscats
i molt xulos
la veritat és que
estic molt content
de la carta
si és el cap de setmana
es reservin
i més pensar
tenim quatre dies
de concert de Dixi
dijous
divendres
no
m'en sembla que és dimecres
dijous
i divendres
pràcticament tot el festival
perquè comencen un dimarts
vull dir que
sí
m'en sembla que són quatre dies
jo sempre aconsello
que vingueu
com més aviat
entre setmana
perquè per exemple
el dissabte
hi ha tanta gent
que doncs
a veure
sí que venen
i toquen
i tot igual
però doncs
costa una miqueta més
i entre setmana
es disfruta molt més
a més després
si voleu sortir
també és millor
o sigui
si surts un dimecres
a la nit
o un dijous a la nit
i te'n vas davant
a la part alta
que hi ha molts llocs
que es toca Dixi
després de sopar
doncs hòstia
podreu entrar als llocs
podreu disfrutar
podreu canviar
el dissabte
ja és una mica
cap de setmana
i bogeria
Déu-n'hi-do eh
es presenta
un festival de Dixi
i unes setmanes
molt interessants
a la ciutat de Tarragona
Francesc Lledó
del Quim Quima
com sempre
moltíssimes gràcies
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
molt bé
fins la setmana que ve
볶ена la primera setmana
que ve treco
veremos
d'o sighing
altres
per si
tot
agumiyor
altres
es
i
vol
a
til