Cinta d'Aufi, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Com prova aquest inici d'any?
Bé.
Bé, prova bé les festes?
Bueno, les festes sempre són una aturada.
Més que unes vacances és un canvi d'activitat.
Vol dir, canviem les activitats rutinàries per altres activitats.
No sé... Bueno, dicem-ho així.
Canviem el ritme d'activitat.
Avui parlem de ritme, parlem d'activitats, parlem de rutines
i parlem d'una paraula que hem intentat aprendre ara,
que és psiconeuroimmunologia.
Bueno, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, progressat. La veritat ha sigut satisfet.
Sí, sí.
I psiconeuroimmunologia, dit així d'entrada impressiona, fa petxoca.
Ostres, vaia paraulota.
Però si ens ho explica la Cinta podrem veure que no és tan complicat d'entendre
i que a més a més ens endinsem en un camp apassionant
que és el camp que tractarem avui en aquest espai mensual de divulgació científica.
Quan parlem de psiconeuroimmunologia, a què ens estem referint?
Anem a analitzar, com si féssim l'autòpsia.
Anem a fer-la a trossets, la paraula.
Psico, que fa referència a tot el que és l'àmbit dels comportaments,
dels pensaments, de la cognició, del que coneixem.
Neuro, que fa referència al sistema nervió central.
Immunologia, que fa referència al sistema immunològic,
que és el sistema de defensa, el que popularment coneixem com les defenses.
Llavors, aquest camp de recerca, que és relativament nou,
diríem que la psiconeuroimmunologia, com a camp específic de recerca,
té uns 20 anys, és a dir, que és una ciència bastant jove.
Que en salut 20 anys és res.
En camp de recerca 20 anys és res.
Com diem, és un camp de recerca que naix de la col·laboració entre psicòlegs,
neuròlegs, psiquiatres, immunòlegs, internistes, epidemiòlegs,
és a dir, que és un d'aquests camps de recerca que se'n diu transdisciplinar o multidisciplinar.
També hem de dir que en ciència sempre s'obtenen els resultats més fructífers i més interessants
quan se donen aquests casos.
Quan precisament intervenen professionals de diferents àmbits.
Intervenen de diferents àmbits, de diferents rames,
són capaços de posar en comú i d'anar trobant aquests lligams,
perquè també diem-ho d'entrada.
Nosaltres estudiem la naturalesa a trossos perquè ens és més fàcil,
des d'un punt de vista metodològic.
Un s'especialitza en una branca, es coneix aquesta branca
i normalment estem senyits d'aquesta branca.
Sí, i estudiem, sobretot, jo parlo del meu àmbit,
per exemple, el cos humà l'estudiem molt a través de sistemes o de trossets,
però clar, la realitat és molt més complexa
i l'organisme humà no funciona com a sistemes aïllats.
Durant bastant temps, quan se va començar a estudiar
el que coneixem com a sistema immunològic o sistema de defensa,
que és tota aquella part de l'organisme que s'ha especialitzat
en defensar l'organisme de les agressions externes i internes.
Les agressions externes parlem de les infeccions
i de les agressions internes parlaríem de les cèl·lules canceroses.
Diríem que el sistema de defensa ens defensa tant de microorganismes
com de les pròpies cèl·lules del nostre cos que es van degenerant.
Llavors, aquest sistema tant pot atacar un microbi
com pot destruir una cèl·lula que s'està convertint en cèl·lula cancerosa.
Això és el que coneixem com a sistema immunològic.
Quan se va començar a estudiar el sistema immunològic,
i de fet jo a la facultat ho vaig estudiar així,
se pensava que era un sistema autorregulat.
Vull dir que era una cosa com a bastant mecànica
que actuava davant de certs estímuls,
el sistema immunològic posava en marxa determinats mecanismes de resposta.
Una mica funcionant sempre la relació que us afecta.
Sí, com si fos una maquineta,
entra un determinat microbi, clic,
el sistema immunològic lo detecta
i posa en marxa una determinada resposta,
en forma d'anticossos i tot això.
La psico-neuroimmunologia
ha arribat a la conclusió,
després de molts estudis,
i darrere tot això,
el que jo he anat buscant,
i això, si algú que ens escolta està interessat en el tema,
només li cal anar al Google
i posar la parauleta
psico-neuroimmunologia,
buscar pàgines en espanyol,
perquè en anglès,
i ja verrà tot el que surt.
Déu-n'hi-do el que surt.
Podem a partir d'aquí recordar-nos
de la primera edició d'aquest espai,
tenint en compte quines informacions
hem de tenir en compte d'internet i quines no.
Fixeu-vos en els autors,
fixeu-vos que hi ha una miqueta...
Bé, no tot el que apareix escrit és...
Però hi ha coses molt interessants,
perquè hi ha camps
en els que realment
la gent que s'hi posa
s'hi posa per alguna cosa.
L'entrada, per exemple,
té una entrada al Viquipèdia,
que segur que ho ha fet
algun investigador d'aquest camp,
perquè no crec jo que...
Bé, i veureu la quantitat de bibliografia,
d'estudis i de coses que hi ha.
És a dir, que a base...
Tot això és com un gran puzzle
que a base de petites recerques
s'ha anat veient com s'ha anat esbrinant
la gran complexitat d'aquests dos sistemes
que es pensaven independents
i que al fons han vist que és un mateix sistema.
Doncs parlant a nivell planer dels nostres nervis,
aquest sistema nerviós pot condicionar
el nostre sistema immunològic,
pot condicionar les nostres defenses.
Sí.
Depenent de quin estat d'ànim tinguem,
per exemple,
podem ser més o menys propensos a patir...
A patir determinades malalties.
El que comentàvem abans, a Microtancat,
és que aquella antiga saviesa dels primers metges,
vull dir aquella frase de
«Ment sana, incorpore sano»,
és a dir, una ment sana dins d'un cos sa,
tot allò que hi ha d'hiens alguns clínics del segle XVIII,
els primers estudiosos de la tuberculosi,
un dels primers estudiosos de la tuberculosi,
un gran clínic,
deia
per saber com evolucionarà un malalt de tuberculosi,
has de saber
què és el que està passant al seu pit
i què és el que està passant al seu cap.
És a dir, aquests senyors ja tenien clar
que
hi havia certs tipus de pacients tuberculosos
que evolucionaven molt millor que uns altres.
Això en l'era pre-antibiótica.
I ja sabien que aquelles persones
que ells diuen que eren
més feliços,
que tenien més recursos per afrontar aquesta situació,
que tenien una xarxa social bona,
que eren capaços d'afrontar d'una manera positiva la malaltia,
se'n sortien molt més bé
que aquelles persones
que realment podíem dir més tristes,
més deprimides,
amb menys recursos socials.
Tot això ja ho sabien els metges del segle XVIII.
El que és curiós és que durant bastant temps
tot aquest lligam tan íntim,
tan complex de ment i cos,
aquest lligam tan íntim
entre el que és mental i el que és biològic,
que ja s'intuïa i que ja s'havia comprovat,
durant molt de temps
tot això d'alguna manera...
S'ha desatès?
S'ha desatès i s'ha oblidat
i s'ha estudiat d'una manera molt fragmentada.
Jo això ho he buscut com a estudiant de medicina.
tot això ni s'esmentava.
S'estudiaven sistemes,
el sistema nerviós,
el sistema immunològic,
el sistema endocrí
i s'estudiaven uns mecanismes
d'etiologia de la malaltia
molt mecanicistes.
Venia un microbi i es feia més atenció.
Hi ha tota una part d'estudi,
que és la microbiologia,
que sembla que és més important
conèixer els microbis
que conèixer la persona
sobre la que actuarà aquell microbi.
I tot això,
durant molt temps,
tot això que ara comentarem,
que també diuen
els estudiosos d'aquesta branca de la ciència,
que tot això podria obrir
una nova manera d'entendre
la manera d'exercir la medicina
i de tractar els malalts.
Perquè s'està demostrant
que tot el que són els factors
psicosocials,
que tenen una influència determinant
és a dir,
la manera com nosaltres vivim l'entorn,
i aquí hem d'introduir un concepte
que ha estat molt estudiat,
bàsicament els psiconeurobiòlegs
el que han estudiat molt bé
és la relació entre les situacions d'estrès
i la manera com això
afecta la capacitat del cos
de defensar-se de les malalties.
Hi ha una relació que us afecta?
Hi ha una relació directa
entre situacions estressants,
tot això té un efecte directe
sobre el sistema nerviós central,
i això afecta el sistema immunològic,
és a dir,
a la nostra capacitat de defensar-nos.
O sigui que,
si pateixes estrès,
ets més susceptible
a patir X.
Sobretot això ha estat molt estudiat,
el que sabem a data d'avui.
Les situacions estressants
tenen un efecte directe
en la...
d'alguna manera
disminueixen les defenses,
és a dir,
deprimeixen el sistema immunològic,
el nostre sistema immunològic
funciona menys
i també d'alguna manera
el que fan és desregular-lo,
és a dir,
són capaços de produir
el que coneixen com a malalties autoimmunes.
Perquè penseu que el sistema immunològic
està per a defensar-nos.
en algunes ocasions
el nostre sistema immunològic
diríem que es fa un lío.
Va per lliure, podríem dir.
I en lloc d'atacar
elements externs,
ataca les pròpies cèl·lules de l'organisme.
I és el que genera
el que es coneixen com a malalties autoimmunes.
La típica malaltia autoimmune,
que són malalties que es donen com a resultat
que el sistema immunològic
actua en contra
de les nostres pròpies cèl·lules,
vol dir, això podria ser
una situació semblant
a un país
on un exèrcit,
en lloc de dedicar-se
a defensar-nos
dels enemics externs,
es dedica a matxacar
la pròpia població.
I no direm exemples,
perquè aquests dies...
Però d'alguna manera
les malalties immunològiques
són això.
Les defenses
que estan per a defensar-nos
d'agents externs
es dediquen a atacar
les nostres pròpies cèl·lules.
Una malaltia molt famosa
és el lupus.
Jo no sé
si els que veuen
el haus,
el lupus sempre surt.
Potser no sabrem
què és,
però com a mínim
ens sona.
El lupus,
era un lupus,
perquè és una malaltia...
Fes-li la punció en lumbar.
Fes-li una punció en lumbar,
no sé què.
Bé, també
als seguidors
del haus
els sonarà
que la doctora Cameron
és immunòloga.
vull dir que ella estudia tot,
és una que es dedica a estudiar
tot el sistema,
totes les defenses.
La típica malaltia immunològica
és el lupus.
Què és el lupus,
per cert?
El lupus
és una malaltia
on una sèrie de,
sobretot,
antígens,
que són...
Diríem que el sistema
de defensa té,
per una banda,
cèl·lules,
que són els linfòsits,
i per altra banda
té els anticossos,
que són unes
molècules,
unes substàncies
que es dediquen a...
Els anticossos
a vegades
es fabriquen
específicament
per a respondre
a determinats
microbis,
doncs bé,
aquests anticossos
que teòricament
estan dissenyats
per atacar
microbis i bacteris,
doncs es dediquen
a atacar
les pròpies cèl·lules
i es depositen
en els teixits.
Llavors,
ataquen
diferents parts del cos,
però, clar,
les que normalment
poden
depositar-se
sobre la pell,
però normalment
el més greu
és que ataquen
els rinyons,
poden atacar
el sistema nervió central...
Òrgans vitals.
Òrgans vitals,
clar,
hi ha diferents
tipus de lupus,
però quan el lupus
ataca,
és a dir,
quan les pròpies
substàncies
que ens haurien de defensar
es dediquen
a atacar
òrgans vitals
del nostre cos,
clar,
doncs és bastant greu,
vull dir,
és una malaltia
que realment
és bastant greu.
Tanquem parèntesi,
i que avui
anem fent moltes digressions.
Tanquem parèntesi.
Què és el que sabem
a data d'avui?
Doncs això,
que les situacions
estressants
tenen un efecte directe
sobre la nostra capacitat
de reaccionar
a les malalties.
Sobre quines,
concretament,
hi ha més estudis
i hi ha més evidència
i més documentació.
Doncs bé,
s'ha vist que situacions
d'estrès
afecten
la nostra capacitat
de reaccionar
davant les infeccions,
la nostra capacitat
de defensar-nos
o de controlar
determinats tipus
de càncers
i també afecten,
vol dir,
o tenen una influència
sobre la capacitat
de control
del sistema immunològic.
S'ha vist
que l'estrès
afecta sobretot
amb aquest tipus
de patologies.
Malalties infeccioses,
càncers,
malalties autoimmunes.
Qualsevol tipus d'estrès,
perquè aquí
hauríem de parlar
exactament d'estrès,
perquè és una paraula
que, òbviament,
s'ha difós molts
en els últims anys
i que jo crec que,
possiblement,
no sé si la...
tot és una etiqueta
molt senzilla,
molt àmplia
i tot ho cataloguem
com a estrès.
Sí,
llavors hauríem de dir
quan se parla
de psiconeurologia,
perquè quan una cosa
es diu
que estic estressat,
quin estrès que tinc,
no?
Clar,
els psiconeuròlegs,
quan parlen d'estrès,
parlen d'una cosa
molt concreta.
Llavors,
considerem l'estrès
com un fenomen
psicobiològic
d'adaptació
global
de l'organisme
per fer front
a situacions de perill
o a estímuls externs
que nosaltres interpretem
com a perill.
Situacions estressants.
Bé,
hi ha l'estrès agut
i hi ha l'estrès crònic.
Hi ha un estrès
que és de causa
molt física,
per exemple,
tota persona
somesa
a una intervenció quirúrgica
està en una situació
d'estrès
pel propi nerviosisme
i per la pròpia agressió
que suposa
una intervenció quirúrgica
per la pèrdua de sang.
Per exemple,
els grans cremats
i els grans pacients
que tenen politraumatisme
estan en una situació
d'estrès aguda
molt important.
Altes situacions d'estrès,
bé,
l'estrès
davant dels exàmens.
Clàssic,
per cert,
aquests dies
els alumnes de la URB
s'han immersos
en exàmens
de final de semestre.
Si ara poguéssim
agafar una mostra
d'alumnes
que estan a punt
d'examinar-se,
els féssim una mostra
de sang,
els traguéssim
una mostra de sang,
portéssim tot això
a un laboratori,
són capaços
d'analitzar
tot això,
a veure,
aquest tipus d'anàlisi
de les molècules
i de les substàncies
pròpies de l'estrès
no és com quan
analitzen la glucosa,
vol dir,
això se fa
per unes tècniques
molt sofisticades,
doncs trobaríem
que els marcadors
biològics de l'estrès
els tenen
alterats.
i que molts
d'ells
tenen
símptomes
físics
que normalment
acompanyen
a la situació
d'estrès.
Alteracions
del ritme
posicional,
alteracions
del son,
hi ha una cosa
que molta gent
haurà viscut
que és que quan
estem en situacions
de molt d'estrès
mos una pança,
un herpes labial,
un clàssic.
Això és un clàssic
perquè el virus
de l'herpes labial
és un virus latent
que el tenim sempre,
és un virus
que està sempre
amagadet
als nervis
i espera una situació
de baixa de defenses
per a reactivar-se.
Hi ha molts virus
d'aquests
latents,
és a dir,
hi ha virus
que es comporten
d'aquesta manera,
que els podem tenir
al nostre organisme
com a adormits
durant molt de temps
i aprofiten
una situació
de baixa de defenses
per sortir,
manifestar-se
i donar patologia.
Una altra situació
d'estrès
molt estudiada
i del que jo
he trobat
en la literatura
estudis molt interessants
és el tema
de l'estrès laboral.
El tema
de l'estrès
al que estem sommesos
depenent
de les condicions
de treball
en les que estem.
I tot això
avui en dia
ja es disposa
d'instruments
psicomètrics,
tests específics
per mesurar
l'estrès
o el nivell
d'estrès
al que està sommès
un treballador.
I en això
s'ha estudiat.
Clar,
penseu
que
com en tot
davant d'una mateixa
situació
estressant
la capacitat
de resposta
és individual.
Cada un
respon
davant d'un mateix
estímul
estressant
de maneres diferents.
O sigui,
que davant d'una mateixa
càrrega de feina
en una mateixa empresa
un treballador
A
pot reaccionar
d'una manera
pot estressar-se
i un treballador B
pot assumir-ho
i sortir-se
més o menys bé.
El que sí
sabem
és que una situació
viscuda
com estressant
ve sigui
com exàmens,
situacions laborals.
Per exemple,
en l'àmbit laboral
se sap
que una de les coses
que genera
més estrès
és la situació
d'atur.
Diríem que una persona
que s'ha quedat
a l'atur
està visquent
en una situació
d'estrès
malauradament
moltes vegades
crònic
i important.
I això és una cosa
que també ha estat estudiat.
Se sap
que les persones
en atur
sobretot en atur
de llarga durada
són més susceptibles
de patir
certs tipus
de malalties.
En aquest sentit
l'atur de llarga durada
és un factor de risc.
M'ha estat parlant
ara potser
per exemple
algun estudiant
o alguna persona
que ha decidit
escolta'm
jo crec que estic estressat
o fins i tot
m'han diagnosticat
ara aquí
la síntoma està alarmant
perquè jo puc patir estrès
pateixo estrès
de fet
i m'ha dit
que jo puc ser
més propícia
a patir
tot el que m'ha estat explicant.
Aquí hi ha algú
que es pot estar
assustant
i dir
n'hi ha motiu
no n'hi ha motiu
doncs que relaxi
doncs que relaxi.
Clar,
jo explico
el que sabem
que de fet
a veure
no sorprèn a ningú
perquè intuïtivament
tots
experimentem
que com han viscut
situacions
estressants
bé siguen agudes
bé siguen
i en situacions
estressants
agudes
que pot ser
per exemple
una catàstrofe
davant d'una catàstrofe natural
clar, això hi ha un estrès
agut
a la gent que ho pateix
però després
hi ha un estrès crònic
això també està estudiat
els supervivents
els supervivents
de catàstrofes naturals
tenen un primer impacte brutal
impacte brutal
però després
d'estrès agut
patir sent un estrès
agut molt fort
després hi ha un estrès crònic
que és de
clar, com ha quedat
tota la situació
i com recuperar-se
i està gent
a part
que clar
potser des d'un punt de vista
d'higiene
també estan exposats
a una situació
però
estan exposats
a patir
més infeccions
més càncers
més malalties autoimmunes
i a veure
de quina manera
també tot això
no està tan estudiant
amb el tema
de les malalties
cardiovasculars
directament
però també
té un impacte important
llavors
els agents
estressors
clar
el que no podem fer
és
dir
bueno
este món
és molt estressant
jo
me retiro
perquè també
l'aïllament social
també
és un estressor
molt important
i això també
ha estat estudiat
les persones
que viuen
soles
a veure
no parlarem
de les persones
que han optat
per viure en soledat
eh
vull dir
un monjo
un eremita
que ha decidit
no
no parlarem
per exemple
d'una persona
que en viuda
d'una persona
que
que viu sola
del seu entorn familiar
que
viu fora de casa
viu fora de casa
la soledat
i l'aïllament social
són estressors
molt importants
i també està estudiat
que les persones
que viuen
en aïllament social
pateixen més estrès
i tenen una depressió
del sistema immunològic
eh
diem
bueno
està clar
que vivim
en un món
que cada vegada
la sensació que tenim
és que genera
més situacions
estressants
tots tenim la sensació
que cada vegada
hem de fer
front a una quantitat
d'inputs
d'agents
estressors
que no arribem
no ho podem controlar
tot
no
també és important
diuen
per modular
l'efecte
de l'estrès
primer
la sensació
de control
que nosaltres
podem tenir
tu pots dir
bueno
tot això
és molt gordo
però
és molt gros
jo soc capaç
tot això
d'afrontar-ho
el que se'n diu
la sensació
de control
que nosaltres tenim
sobre el que ens envolta
i això
una vegada més
també és una percepció
molt individual
la percepció
que si tu
controles o no
la teva vida
el que t'està passant
al voltant
això també depèn
de moltes coses
que ja entraríem
en la genètica
en les experiències
previs que hem tingut
el nostre caràcter
com hem sigut educats
com hem viscut
de petits
certes situacions
estressants
tot això ja seria
quines coses
sabem
avui en dia
que realment
poden modular
o poden
disminuir
aquest efecte
que l'estrès té
sobre la nostra salut
doncs per una banda
el suport social
això també està estudiat
que les persones
que tenen
una bona xarxa
de suport social
és a dir
que tenen
un ventall
de relacions
i aquí
no és tan important
tenir molts
molts amics
sinó
més que res
la qualitat
de les relacions
que tenim amb la gent
són persones
que estan
molt més ben equipades
per fer front a l'estrès
és a dir
tenir relacions
de qualitat
amb les persones
que ens envolten
és una bona defensa
de l'estrès
una cosa tan senzilla
com això
una bona conversa
amb un amic
per exemple
per exemple
primera recomanació
cuideu
les relacions
amb les persones
que teniu a prop
no tendim
a l'aïllament
no ens aïllem
perquè a vegades
és molt còmodo
jo entenc
que a vegades
és un esforç
de vegades
dius
això també va a caràcters
hi ha gent
que és molt extrovertida
però a vegades
costa
doncs
cultiveu
les bones relacions
amb la gent
que teniu a prop
això
i és una bona manera
de fer front
a l'estrès
és una manera
que és capaç
de neutralitzar
els efectes negatius
de l'estrès
una altra cosa
que també han investigat
sobretot la gent
que es dedica
a la psicologia
del treball
que també direm
que és una rama
és un camp de recerca
molt interessant
tot el que és
el tema
de com
se viuen
i es gestiona
l'estrès
i les emocions
dins de les organitzacions
laborals
aquí també podríem
parlar
larga i tendida
han vist
que aquelles persones
que amb el seu temps
lliure
són capaços
de fer
activitats
plaents
és a dir
que s'ho passen bé
que s'ho passen bé
fora
o bé faig esport
o tinc un hobby
o me'n vaig
en una panda d'amics
tot això
també és
un modulador
molt important
el que vulgarment
se'n diu
desconnectar
la persona que
desconnecta
fora de la feina
és a dir
la gent que té capacitat
de desconnectar
perquè no tothom
desconnecta
la gent que desconnecta
i és capaç d'aprofitar
el temps
lliure
o d'oci
fent activitats
que li agraden
que li reporten
un plaer
que és capaç
de fer exercici
això també
parlarem
que l'exercici físic
és un important
desestressant
i bé
això té una explicació
biològica
molt senzilla
que és
que l'exercici físic
genera
que el nostre organisme
fabrica una sèrie
de substàncies
d'entre elles
les més conegudes
són les endorfines
que són
diríem
desestressants
que anirien en contra
d'aquelles substàncies
estressores
per tant
un segon consell
utilitzeu bé
el vostre temps lliure
si en tenim
fatal de temps
bueno
doncs continuarem
un altre dia
si et sembla
ho deixem aquí
ho deixem aquí
al capítol
ja es passejava
la tragèdia
en aquest sentit
quan
vaja
que el tema
és molt ampli
i malauradament
el temps
tot i que és força
no dona
és el que és
no el podem
no el podem
no el podem
però continuarem
parlant
sempre se'ns queden
els temes oberts
però bueno
això és bo
no?
no i tant
cinta
moltíssimes gràcies
ens retrobem
el mes
al mes vinent
aquest espai
se'ns fa
se'ns fa etern
en masses ocasions
cinta
moltíssimes gràcies
ens retrobem
el mes de febrer
merci per aquestes explicacions
hem conegut
que és la psiconeuroimmunologia
hem conegut
que és el lupus
hem conegut
vaja
moltíssimes coses
aprenem
aprenem molt
de la mà de la Cinta
Cinta
fins al mes vinent
una abraçada
fins al mes vinent
a veure