En directe, els dissabtes, recordin, entre les 9 i les 10,
tornem a emetre aquest espai que compartim cada setmana
amb nois i noies de diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona.
És un espai que fem en col·laboració amb les àrees d'ensenyament i salut de l'Ajuntament
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I no ens cansem de repetir-ho.
Qui fa l'aventura de la vida són els nens, nenes, però sobretot també els mestres.
Les mestres que dia rere dia treballen els materials de l'aventura de la vida
per crear hàbits saludables, per establir i facilitar el diàleg
i, en definitiva, perquè les habilitats socials comencin a ser una pràctica habitual
entre els nens i nenes, en aquest cas, de primària.
Avui ens acompanya un grup que ve en representació
perquè recordem que tots i totes no poden estar aquí a la ràdio,
per tant, venen en representació, en aquest cas, d'alumnes de quart de primària
del Col·legi Santa Teresa de Jesús.
Ens acompanyen la Marina Masvidal, el Juan Pablo, la Marina Molino,
San Roberto, Valeria, Noelia, Cristina, Edgar, Pablo, John, Javier, Raquel...
Molt bon dia.
Bon dia.
Aquest bon dia que surt així amb una certa timidesa ja anirà increixent.
Enric Prades, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Enric ja és veterà perquè no és la primera aventura de la vida que fa aquí a la ràdio.
No, ara, ja tenim unes quantes d'aventura.
Ni de bon tros, ja.
Què fa, 3 anys que vens amb l'aventura de la vida?
Jo diria que sí.
Jo diria que sí, també, no?
Jo diria que és la tercera temporada, això.
Doncs Déu-n'hi-do, això ja ho té per la mà.
Val a dir que, sense desmereixer ningú, que l'Enric és dels pocs mestres, que no li tenen por al micro.
No, home, no. No fa res, no fa res.
No fa res.
Escolta, heu triat el tema de l'alimentació, partint d'un dels materials de l'aventura de la vida,
que és el conte d'una mica de tot.
Per què heu triat el tema de l'alimentació?
Bé, les raons són evidents, però també hi ha altres temes que podíeu haver triat per aquesta ocasió, no?
Bé, perquè tenim també l'escola un projecte d'innovació educativa mediambiental.
Ja vam arrencar-lo primer amb tot el que era la recollida selectiva, vam començar amb l'hort biològic
i en un any hem treballat, o hem inclòs dins de les nostres prioritats, doncs, el tema del menjar saludable
i sobretot el menjar la fruita a l'hora d'esmorzar, no?
I hem creat, que això també us ho podran explicar ells, doncs, la fruita sana un cop a la setmana,
doncs, que la intenció és que els més minuts, doncs, vaguen menjar fruita, que sigui un hàbit diari
i al mateix temps també aprofitem per treballar-ho tot, doncs, el fet de no portar tants residus,
també alhora del pati, perquè estàvem generant molts residus
i utilitzem, doncs, la carmanyola, podem reutilitzar la carmanyola,
o sigui, ho anem ajuntant tot.
El tema del recicletge, si no em falla la memòria, que em pot fallar perfectament,
jo crec que és un dels temes que la vostra escola va portar a la ràdio.
Sí, ja la vam portar.
Sí, sí, ja l'hem portat.
Doncs estem parlant amb autèntics professionals del món de la gastronomia
i de la nutrició saludable.
Per cert, què heu esmorzat aquest matí?
Però de veritat, eh?
No allò correcte que hem de dir.
què heu esmorzat? Jo us explicaré el que he esmorzat, també, d'acord?
Vinga, aquí comença, jo no. Comença el Juan Pablo.
He esmorzat. He esmorzat llet, galetes i un suc.
I un suc, molt bé.
Algú més vol explicar què he esmorzat avui? Pablo.
Un got de llet, unes galetes i un suc.
I un suc. John, tu què has esmorzat?
Un got de llet, cereals i un suc.
Molt bé. Tu, Noelia?
Llet, cereals i suc.
Cristina?
Jo, un got de llet i cereals.
I la Marina, com que tenim dos marines, les diem al cognome, no és perquè elles siguin més importants.
La Marina Masvidal, què has esmorzat?
Un suc i uns cereals amb galetes.
I la Marina Molinos?
Un suc de taronja, torrades amb oli i llet amb mel.
Ai, que bo, que bo, que bé que t'alimentes Marina.
Roberto, tu què has esmorzat?
Un got de llet, un coracau i una peça de fruita i galetes.
Molt bé. Valeria?
Jo he esmorzat llet, cereals i un suc.
I l'Edgar?
Un bocata de formatge.
Ole, que bo.
Raquel?
Un got de llet amb cereals.
Molt bé.
I una taronja i un got de llet amb cereals, també.
A més de veritat, eh?
No enganyo.
D'acord?
Escolteu, abans d'entrar a parlar al tema, que heu treballat molt i hi ha moltes coses i molt interessants per explicar,
perquè els oients es situïn una miqueta com a punt de partida.
Us sembla que escoltem el conte i després en parlem?
Sí.
Doncs vinga, escoltem el conte que es titula Una mica de tot.
Hola, sóc el Sergi, i us explicaré una història. A la una, a les dues i a les tres. Ja!
Diu l'aventura de la vida
Una mica de tot
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula!
Mmm, que bo!
Mmm, quin olor que fa!
Però primer els convidats. Sergi, dona'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell?
Arròs verd, amanida de bròquil i el Varginy esparcides. La mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta. Simplement que no tinc gana. He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis. Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort. M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt i me les vaig crospir en un tres i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic, una mica més jo em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta, no és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè diu mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menja és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni en pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor, les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho.
Només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta.
I no em va passar res.
Tenen tan mala fama, les pobres, que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Una mica de tot és l'objectiu d'introduir una dieta que sigui variada i menjar absolutament de tot.
La fruita té bona premsa, no?
Vull dir que que entra bé, però la verdura a vegades...
Vinga, va, fem teràpia.
Us agrada a tots la verdura?
Sí.
Diuen que sí amb el cap.
Vinga, va, teràpia, sinceritat.
Sí, sí.
Comencem per la Marina Masvidal.
A tu t'agrada la verdura?
No.
Amb la mà al cor?
No gaire.
Quan has de menjar verdura, quina verdura menges?
Pèsols, majocas...
I d'aquí hi ha espinacs, bledes, coliflor, col, carxofes, esvergínia, pebrot?
No tant.
No tant, clar, és que és un clàssic.
Juan Pablo?
Sí, menjo una miqueta de cap.
De tot, de tot.
Però et costa?
Sí.
Dius, un moment, jo, perquè no tinc més remei, perquè sé que és bo per mi, no?
Marina Molinos.
M'agraden gairebé totes.
Totes les verdures.
I com les menges, bullides, allò...
De totes les maneres.
De totes les maneres.
Roberto.
No m'agraden molt.
No t'agraden.
A la majoria no us agraden les verdures, però us les fan menjar, no?
Sí.
Clar, quin remei.
Valeria?
Tampoc no m'agrada.
Fas cara que no t'agradi.
Cap ni una?
No, sí que m'agraden algunes, però...
El que suporteu més és l'amanida, segurament.
Sí.
És el que es porta millor.
I tu, Noelia, ets verduleira?
No molt.
No?
Cristina?
A mi una mica.
Quines verdures t'agraden?
La col...
Bé, encara.
Tu, Edgar?
No m'agraden.
No t'agraden cap ni una?
No.
I quan hi ha verdura per sopar o per dinar, què fem?
Que no tinc gana.
No tinc gana.
Ai, és que tinc mal d'estómac.
I dic, no, no, doncs la verdura és el millor que pots menjar ara, no?
És el que et poden dir.
I tu, oi, aguantant.
Feu alguna trampa, l'amagueu, no sé, sota el plat, allò...
No, no.
No, no.
No, dius, per què ens hem de molestar si això ho hauríem de fer cada dia.
Pablo, com portes el tema de la verdura?
Bé.
A tu t'agrada?
Sí, la pastanaga, la carxofa, però no m'agrada el tipus com el tomàquet i això.
Això ja no t'agrada tant. I tu, John?
No m'agrada, John.
Està bona.
Està bona, la verdura. Javier?
Si me la he de menjar, me la menjo.
I ja està, i no li dones més tonó.
Mira, si me la he de menjar, me la menjo i aquí ens hem de complicar la vida.
És que jo conec alguns que fan uns escarofalls quan els hi poses el plat de verdura i allò, com si li vinguessin basques. És horrorós.
Tu, Raquel?
Depèn de les verdures.
A veure, quines t'agraden?
Les... no sé, ara no m'ha venut cap.
De totes, més o menys.
Jo tinc un amic que diu que menja molta verdura perquè menja patates fregides i manté la teoria que les patates són verdura.
És mentida.
Estofades i poses verduretes, però les patates i més fregides i de bosses són verdura?
No.
No, de cap manera. Té un morro aquest amic meu, no?
Quina barra.
Quina barra.
I escolta, i per què és tan important menjar verdura i fruita?
A veure, qui m'ho diu? Edgar, per exemple, que s'ha aixecat d'albres?
No tenim malalties ni mal estómac.
Molt bé. Cristina?
Perquè així creixem.
És necessari, Pablo?
Perquè és sa per evitar malalties.
Clar. Tu, Noelia?
Perquè la nostra edat és bo menjar verdures i fruita.
Clar. Roberto?
Perquè el nostre cos funcioni i ja s'envolupi correctament.
És que a les verdures hi ha tantes vitamines i tants minerals i tantes substàncies, no? Juan Pablo?
No engreixem molt.
També és una altra qüestió, perquè si ens engreixem molt, això pot tenir conseqüències a la nostra salut. Marina?
Perquè són molt bones pel cos.
Clar. És un aliment... Digues, Juan.
Les verdures també estan molt bé menjant grans de tant en tant, però si només menjessis verdures tampoc estaria bé.
Hi ha vegetarians, però que substitueixen la carn i el peix per altres tipus d'aliments que també tenen les proteïnes,
que són les que en principi ens dona la carn. Per exemple, els llaguns tenen moltes proteïnes també.
Sí.
Però per tenir la quantitat n'has de menjar més que carn.
Molta més.
Una olla plena de llenties, eh? Què us sembla, en lloc d'un bistec o un bistec amb patates?
Un bistec.
Bistec amb patates. Clar, quines preguntes que faig jo també.
I les llenties.
Qui vol les llenties?
Tu, t'agraden, Juan Pablo, les llenties? A la Noelia també, a la Valeria també, al Pablo, al Joan, al Javier...
A tots us agraden les llenties? És una dels llaguns més populars.
I els cigrons i els fesols? També.
Bé, per tant, estem parlant de dieta mediterrània.
Això s'inclou a la dieta mediterrània? Els fesols, les llenties?
Sí.
Els llaguns? Sí, Marina?
Què és la dieta mediterrània? Ens ho dius tu?
Sí, doncs, diversos tipus d'aliments, com per exemple frites, verdures, varietat de peixos, oli d'oliva i coses sanes.
Algú més en part de la dieta mediterrània, Joan? I després passem al Pablo?
És una dieta molt equilibrada i el que més porta és l'ús de l'oli d'oliva, la diversitat de peixos i la gran varietat de fruites i verdures.
Molt bé, Pablo.
Que és molt sana perquè ens ajuda, hi ha molta diversitat de menjars i ens ajuda a créixer i desenvolupar-nos bé, perquè mengem una mica de tot.
Clar, Raquel? El mateix que ha dit el Pablo, vols afegir alguna coseta, em penso, no? La teva opinió, dona, que és important.
Perquè també, si menges la dieta mediterrània, és la que porta menys greixos.
Clar, i evitem allò que deien abans de l'obesitat, el colesterol, tot aquest tipus de coses, Joan Pablo?
Que la dieta mediterrània serveix per no greixar molt i no fer-se tan gras com els que estan a Nord-Amèrica.
Que allà Déu-n'hi-do. I per què creus que a Nord-Amèrica tenen una de les taxes d'obesitat més grans?
Perquè tenen unes hamburgueses que són així de grans, subs, es beuen molts subs que són un...
Amb molta sucre, molts dolços, no? Clar, Marina, digues.
Perquè no es cuiden i no menges coses sanes.
I perquè no fan exercici també podria ser? O fan poquet?
Sí, fan poquet.
Noelia, què vols dir?
Doncs perquè allà no tenen la mateixa sort que nosaltres i allà no tenen la dieta de mediterrània.
I allà més o menys el que tenen només són McDonald's i restaurants d'aquests, de pizzeries.
Clar. Per tant, no és només un hàbit i un costum cultural, sinó que també per la seva posició en el mapa,
podríem dir, tot i que allà poden tenir de tot, diguem-ne que aquí la tradició i el nostre lloc a la Mediterrània
ens permet tenir tota aquesta varietat de fruites i verdures.
I fruits secs, que no n'hem parlat i en parlarem també, Pablo.
Que allí no tenen tanta diversitat de menyers i per això estan més grassos que nosaltres.
Clar, però penseu en un món tan globalitzat que aquí, si aneu a la fruiteria, vosaltres perquè encara sou joves,
però antigament només vèiem, diguem-ne, els productes d'aquí, les pomes, les peres,
ara veiem fruites exòtiques que venen de països llunyans.
A veure, si volguessin, també podrien importar tomàquets, taronges d'aquí, per exemple, no?
No us sembla que també és una cosa de costum i de facilitat? Digues, Marina.
Sí, però no són tan bones, si no estan a la seva època.
Oh, clar, clar, si és que aquest és el tema, que ha de ser el moment, allò de menjar tomàquets tot l'any
o determinades fruites tot l'any. Joan, digues.
Que nosaltres tenim molta sort perquè, clar, com estem aquí al costat, totes les fruites,
perquè estan per aquí, i no ens consta tant com si les transportem a llocs més llunyans.
i, doncs, allà no compren tant perquè costa més.
I no creieu que també hi ha una mica de droperia aquí?
Perquè, clar, arribem al migdia, no? Vosaltres dineu a l'escola, però, per exemple,
quan no esteu a l'escola, arribem al migdia, els pares, les mares, no?
I dius, oi, oi, oi, que tard que és, no tinc temps, i qualsevol cosa, un menjar d'aquests preparats.
Això és dolentíssim.
Hi ha vegades que no.
I dius, home, doncs agafes l'ol llespres, que en 10 minuts es fa una verdura,
i després una coseta a la planxa i una mica de fruita o iogurt, no?
Sí.
Per tant, no hi ha un punt de droperia aquí d'oi, em fa mandra, agafo qualsevol cosa.
Què et sembla, Javier?
Una mica.
Us agrada cuinar, vosaltres?
Sí.
Sí.
Sí.
Molt.
No us fa mandra cuinar?
No.
Algú em vol explicar si cuina i què és el que li agrada fer, Pablo?
A mi, sobretot, m'agrada fer postres, com, per exemple, creps, gofres i pastissos.
I amb què farceixes els creps que els hi poses, dins xocolata?
Ah, sí, nocilla.
Això és boníssim, això és dieta mediterrània, a tope.
John.
No, no, però de tant en tant s'ha de fer també, una mica de tot, ja ho deia el conte.
John.
A mi el que primer m'han ensenyat és a fer les truites, perquè això és el que no m'excusen.
Clar, i que és la truita francesa.
Sí.
Una mica de pa amb tomàquet.
No.
Per exemple, no, no, poses el pa amb tomàquet al costat?
Sí.
Això seria dieta mediterrània?
Tu què creus?
Sí.
Jo crec que sí.
Sí.
Noelia, què cuines tu?
Amb truita de verdures.
Ai, que bon, això sí que és mediterrani, mediterrani, eh?
I com la fas?
Doncs primer agafo uns quants ous i els pico en un plat i els bateixo.
I després els fico a l'olla i fico també les verdures.
Quines verduretes? Poses les que tens per casa o compres especialment alguna?
Les que tinc per casa i si no em queden vaig a comprar al mercat.
Molt bé.
I tu, Valeria, què cuines?
Doncs cuino creps i m'agrada molt fer postres.
Postres a tu.
Podries muntar un negoci amb el Pablo.
I entre tots dos us guanyeu el primer euro.
Juan Pablo, què cuines tu?
Jo principalment faig la gent per als meus germans,
preparo l'esmorzar, el berenar i faig molt bé els batuts.
Els batuts. I què hi poses? Fruita o només fruita?
Fruita, llet, llet.
Que bons. I et queden amb l'espometa aquella tan bona i que la menges amb la cullera?
Primer l'espometa i després...
Sí.
Què, tens germans petits, Juan Pablo?
Sí.
Home, doncs si tu ets el germà gran?
Sí.
Doncs déu-n'hi-do, eh? Això que els hi preparis la llet i tot.
Un aplaudiment pel Juan Pablo! Va!
Home, que prepara l'esmorzar els seus germans.
Marina, què cuines tu?
Bueno, a mi m'agrada ajudar la meva mare a acabar els plats.
Per exemple, què és el que t'agradaria poder cuinar del tot?
Perquè, clar, hem d'anar amb compte amb el foc i ja sabeu que això s'ha de fer amb els pares al costat.
Les truites.
Les truites. Una paella, per exemple. T'agradaria fer una paella?
Sí.
Saps com es fa? Perquè t'hi has fixat, segurament, no?
Sí.
Com fa la mare la paella? Més o menys, eh? No cal tampoc ser...
No ho sé, ara.
Vés pensant-ho. Mentre que ens expliqui la Marina Molinos, a veure a ella què cuina.
A mi també m'agrada ajudar la meva mare a fer els dinars i m'agradaria cuinar la truita de la francesa.
Algú voldria ser cuiner o cuinera? D'aquí? La Raquel?
Jo sí, perquè m'agrada cuinar... Bé, no cuino gaire, però ajudo els meus pares i la meva mare.
I què t'agrada cuinar? O què t'agrada veure com cuinen?
Doncs els pastissos, les truites de la francesa...
I t'agradaria ser cuinera, treballar de cuinera de gran?
Sí.
És xulo, eh? Algú sap qui és el Ferran Adrià i... sí?
I vosaltres creieu que fa dieta mediterrània?
A vegades.
Digues, Javier.
Que jo sé qui és perquè és un cuiner espanyol.
Ahà, però és un cuiner que fa paelles i truites com les que fa el John i així.
Fa de tot.
Sí.
Fa coses així una mica sofisticades i singulars, Marina?
Fa coses especialment rares i noves.
Pablo?
Sí, perquè jo vaig veure un dia en un documental el Ferran Adrià aquest fent menllaç i fa coses molt sofisticades que després són molt cares.
I us agradaria tastar-les alguna vegada?
Sí.
O no us crida gaire l'atenció, sí?
Hem parlat una miqueta de la dieta mediterrània. Algú sap el que és la piràmide aquesta d'aliments?
No.
No? Sabeu? Aquell dibuix que hi ha normalment, que abans hi ha uns aliments i va pujant en forma de piràmide i cada cop és més petitona.
Dalt de tot, què posaríem?
Pablo?
Les nous, els fruits secs.
Les xutxes, els dolços, perquè si és el tros més petit, què vol dir? Que hem de menjar poquet.
I abans de tot, què posaríeu, Juan Pablo?
La carn, les verdures, la fruita.
Molt bé. Marina?
El mateix.
El mateix.
Noelia?
Jo ficaria a baix també una mica també de verdures, ous, peixos i carn.
Molt bé.
Joan?
Jo ficaria una mica de tot.
Una mica de tot.
I cereals?
Sí.
Quan dic cereals no dic els còmflex ni les coses d'aquestes, ni els crispies.
És a dir que el pa, l'arròs...
Què més? Què més tenim així com a cereals que podem menjar les galetes?
Sí.
Els bollicaos?
No!
No!
Ei, ei, ei, ei, ei!
Són molt dolents.
Són molt dolents, però de tant en tant us permeteu menjar-ne alguna cosa d'aquestes?
No, perquè no m'agraden.
A mi més les pastes que no això.
A mi no m'agraden.
Edgar?
Té molt xocolata, el bollicao.
Té molt xocolata.
Però ara em fareu creure que només mengeu fruita, verdura, carn, peix, cereals?
Ah, va.
Vinga, anem a buscar la part fosca de cadascú.
A mi el que més m'agrada del món, del que no s'ha de vosaltres, és la xocolata.
I a vosaltres?
A mi també.
Vinga, Marina, tu la xocolata.
I les xutxes?
No.
També una mica.
També?
Nubes, ositos, però no, no.
Juan Pablo, anem a descobrir els vicis de cadascú.
A mi m'agraden els pastissos, qualsevol tipus.
Tot el que sigui dolcet.
Sí.
Però si fas pastissos d'aquests casolans, escolta, em pots menjar, eh?
Sí.
Perquè si ho poses allò farina, osllet, doncs ja està.
I una miqueta de xutxes.
Quines?
Nubes i ja està.
En això de les xutxes hi ha modes?
Ho pregunto perquè no ho sé.
Ara es porta a menjar ositos, ara es porta a menjar allò altre.
Jo he vist unes xutxes que a mi em fan una mica d'angúnia, ja us ho dic ara, no sé si us agraden.
Unes que són com uns ous ferrats enormes, com de goma.
Ah, són odies.
I unes maduixes gegants.
Sí, aquestes que no.
Eh que no?
A mi és que tampoc no em fan el pes.
Els xiclets.
Els xiclets, eh?
Els que van farcits.
Sí?
A veure, continuem parlant dels pecats aquests.
Marina, què és el que t'agrada que no hem de menjar gaire, però que de tant en tant en menges?
Perquè també ens hem de fer un homenatge.
La xocolata amb llet i les xutxes no m'agraden.
No t'agraden.
A més, les dents les deixen fatal.
Roberto.
A mi m'agraden que sé tots els alçuts.
Tots.
Les madalenes, els dònuts, els croissants, els pastissos de xocolata.
Els dònuts no gaire.
No gaire, els dònuts.
Mira, no podries anar a viure als Estats Units, perquè si no menges hamburgueses enormes ni t'agraden els dònuts.
Valeria.
A mi m'agrada molt la xocolata.
La xocolata.
Noelia.
A mi m'agraden les xutxes, però sense sucre.
Ah, i n'hi ha d'aquestes.
Sí, que no porten sucre per damunt.
Molt bé.
I pots menjar-ne més, així no et fan malbé les dents ni res.
Cristina.
A mi també m'agraden la xocolata i una mica de xutxes.
I tu, Edgar.
El xocolata.
Ah, i també.
Són molts, eh, els xocolateros.
Pablo, a banda d'aquestes creps magnífiques que fas?
A mi m'agraden molt i també m'agraden... a mi les xutxes ja no m'agraden molt perquè fan molt bé les dents i el dentista em va dir que no.
Clar.
John, així, perdona, perdona, que m'havies acabat. Disculpa.
que menjo més xiclets sense sucre perquè ja així no... duren més i hi ha més al paquet.
I a més, diguem-ne, que no et fan mal, hi ha molta varietat avui dia de xiclets.
John.
A mi també m'agraden els canelons i la xocolata i m'agradaria que augmentessin xutxes sense sucre i de verdures.
Xutxes de verdures. Heu vist Harry Potter, no?
Allò del carritó, niños, eh? Quan passava aquella senyora amb el tren i tenia aquelles xutxes que dius, oh, i a vegades et sortia una xutxa picant o que feia un gust escarós a all o a ceba.
Us en recordeu d'aquella escena de Harry Potter?
Xula.
La primera, sí, senyora.
Javier.
A mi quasi tots els dolços, com el Robert.
Tots, tu ets del club també. I tu, Raquel?
A mi m'agraden menjar els gelats, la xocolata, coses així.
Els gelats és un altre món, eh?
Vinga, passem aquesta etapa tan terrible perquè ens agafaran ganes de menjar alguna cosa dolça.
I parlem d'esmorzats equilibrats. Al començament us he preguntat que havíeu esmorzat. Vosaltres creieu que és equilibrat el que esmorzeu cada dia?
Sí.
Jo diria que també, no? Dius, home, doncs potser aquí falta una peça de fruita o potser aquí faltaria una mica d'entrepa, però bé, més o menys són esmorzats equilibrats.
I per què no m'expliqueu això de la campanya que feu a l'escola de fruita sana un cop a la setmana?
Vinga, comencem per aquí, Javier. Anem fent la ronda i tots anem fent la portació.
A les mecles portem una fruita, un tipus de fruita, i s'ha de portar amb una carmanyola per no...
Per no fer residus.
Sí.
Pablo, o John, per exemple?
Que, com ha dit el Javier, hem de portar fruita un cop a la setmana, però normalment sempre portem plàtan i no sempre amb carmanyola.
Clar, perquè és que el plàtan, si li treus la pell, es posa una mica negra, no? S'oxida. És el que li passa a algunes fruites.
Pablo.
Jo no la porto amb carmanyola, la porto al plàtan així amb pell i suelto, i quan les pells les tirem al compostador per fer adob.
Perquè feu adob, que jo ja ho sé i ara en parlarem d'aquest compostador i d'aquest or magnífic que teniu.
vaig tenir l'oportunitat, penso que va ser l'any passat, estava en un edifici que hi ha al costat, l'antic edifici dels Carmelites,
i des de la terrassa de dalt de tot, des d'una finestra, es veia el vostre hort. I és una passada, eh?
És molt petit.
És molt petit, però escolta, és una monada. Sembla un jardí de compte. Està molt ben cuidadet. Edgar?
Tenim que portar els escala de dimecres, fruita, i jo sempre porto pera i en carmanyola.
Molt bé. I tu, Cristina?
Que és millor portar-ho amb carmanyola perquè així reutilitzem la carmanyola i no gastem tant de paper.
Clar. Noelia?
Que cada dimecres portem fruita i les pells que s'obren els tirem al compostador per fer adob.
Valeria?
Doncs que, el mateix que la Noelia, cada dimecres portem fruita i, sí, molta gent porta moltes fruites i jo sempre porto carmanyola.
Tu també portes la carmanyola. Què vols dir, Raquel?
Que, com hem dit tots, hem de portar la carmanyola i una peça de fruita que vulguem.
Molt bé. Escolta una cosa. Digues, Marina.
Que al nostre col·le, els alumnes d'ESO, dintre d'un temps, ens venen a recordar que cada dimecres, vestits de fruites, hem de portar fruita amb carmanyola.
Perquè no se us oblidi, eh? Que la memòria... Juan Pablo, vols afegir alguna cosa?
Que, com hem dit tots els que estem aquí, hem de portar una fruita, però no sempre la mateixa, cosa que jo porto sempre dos mandarines.
Segons l'època de l'any, també, no?
Sí. I en una carmanyola.
Molt bé. No recordo exactament qui ho ha dit, però que allò que és el residu de la fruita, ja pot ser el cor de la poma o la pell de plàtan, que tot això ho tireu al compostador.
Jo ja sé que és complicat, eh? I no hi ha cap problema si no ho sabem explicar. Però algú em pot dir com funciona això del compostador? A veure, no sé, Javier, per exemple, anem fent...
És un plàstic que tires totes les peixes i tot.
I ja està. Ho tiro allà i em surt el compostador en un paquet, tot posat, no?
Ah, a veure, Pablo, una aportació més, va.
Es van...
Tu vas tirant tot allò, eh? On diu el Javier, molt bé.
Hi va un senyor petitet que viu per allà?
No, no.
Com riu el Joan.
És com...
Entre tots una mica, que és difícil això d'explicar.
Es va com desfent, forma una pasta que fa que les plantes creixin més ràpidament.
A més, no porta productes químics, és tot natural. No, Elia?
Que és com una paperera que allà es tira els residus de peix de plàtan i fruita i això amb el temps es va podrint i després s'agafa, es converteix en adob, s'agafa i els hi tira les plantes.
A mi m'han dit que teniu una colla de cucs treballant al compostador, il·legalment, sense papers allà, treballant, explotant els cucs, no?
Sí?
Sí.
És cert que teniu tot ple de cucs? Perquè, clar, els cucs són els que fan la feina, segurament, no, Marina?
Que és com una paperera...
Els bacteris, tot això, no?
Sí.
Llavors, s'ha format l'humus i baixa per les plantes i és a l'adob i després ho tirem.
Molt bé.
Què teniu plantat ara a l'hort?
Home.
Què toca ara, Juan Pablo?
Tenim unes plantes, tenim fruites, però no...
Fruites?
No, fruites molt poquetes, abans teníem.
És que jo m'imagino que a cada època de l'any aneu plantant i recollint, eh?
Perquè a cada època de l'any requereix, doncs, d'un tipus de fruita o de verdura diferent, Marina.
Tenim diferents hortalisses i els nens petits planten enciams.
Enciams.
Què més teniu plantat?
Algú sap identificar, Pablo?
Tomàquets.
Heu vist tomàquets?
No.
Seves?
Sí, seves.
Seves.
Algú ha arrencat mai una ceba?
No, però...
Jo.
És guai, no?
Sí.
Sí?
Com explica l'experiència d'arrencar una ceba, Raquel?
Doncs, és molt xulo perquè tens que fer molta força.
Ah, exacte.
I hi ha moltes vegades que t'acaus el terra per la força que fas.
Ara, això que preguntaré ja sé que és una baixanada, però jo ho pregunto.
Per exemple, us ha sorprès des que...
Jo no sé si coneixíeu perquè teniu avis o els pares o qui sigui una mica de terra.
Coneixia una mica el treball d'horta.
Sí.
És a dir, per exemple, que les patates no creixen d'un arbre, sinó que creixen de sota terra,
que les hem d'acabar i treure-les i tot això?
Sí?
Ho sabíeu tot això?
Sí.
Molt bé.
Pablo, què vols dir?
Jo, als Prineus, tenim com un jardí que també plantem tomàquets i de quan creixen li traiem els tomàquets.
I són diferents els que comprem a la botiga?
Sí.
Eh que sí?
John?
Que el meu avi també té a la seva parcel·la un hort i també tenen tomàquets i diferents arbres.
És molt xulo.
Ah, i t'agrada anar.
Ara, per exemple, quan arribi el temps de les cireres per corpus, és xulíssim anar a sota el cirerell.
Vinga, endrapa cireres allà, com a desesperats.
Edgar?
L'any passat vam plantar cada nen un enciam, passava una setmana o dos i el tenien que arrencar.
I no us feia pena?
No, per a casa.
Però si era com un fill vostre i us menjàveu l'enciam?
No, cap a casa.
A casa, a casa, però a casa ens el menjàvem, eh?
A veure, continuem per aquí? Anem fent la rotllana, Noelia?
que també el que ha dit l'Edgar, que jo m'ho vaig emportar cap a casa i entre la meva mare i jo ens ho vam menjar.
I que bo que era, no?
Sí.
Marina, que et veig amb el braç que al final, pobra, tindrà agulletes. Digues.
És que jo tinc una casa al meu poble on tinc un hort i plantem diferents coses, el meu pare, els meus germans i jo.
I a tu t'agrada el tema de l'hort?
Sí.
Què t'agrada la planta més o recollir?
Patates, cíndries...
Oh, que bo. I que boniques són les plantes de les cíndries, no? Que es fa tot així de fulles, es fa enorme.
Es pot saber quin és el teu poble?
La Serra d'Almos.
Ah, molt bé. Que xulo. Raquel.
Que els meus avis ens van deixar una parcel·la que allí hi ha un hort i plantem coses i quan passen temps i ja són grans, ens les mengem.
Molt bé.
Algú més vol parlar de l'experiència allò de la terra, del món rural, no?
Escolteu, una cosa, hem parlat de la dieta mediterrània, jo he après moltíssimes coses de la necessitat de menjar bé,
que la salut és molt important.
Aleshores, per què penseu que hi ha gent que deixa de menjar perquè vol semblar estrelles de cinema i coses d'aquestes?
Jo és que això no ho acabo d'entendre. A veure si vosaltres m'ho podeu explicar, Javier.
Per adelgassar.
I per què?
Perquè volen estar prims.
No ho sé, jo no.
Perquè així es pensen que són els millors.
Si estan prims, són millor.
I doncs, però ells en realitat no estan feliços així.
Pablo.
Que s'aprimen com si fos la moda i després, amb que volen tornar a menjar, no poden.
Noelia?
Doncs...
És igual, doncs ara tu repenses i després tornem, d'acord?
Valeria?
Que hi ha molta gent que vol estar prima perquè creu que és la moda i tot això.
I quan ja s'adona que està molt prima, doncs ja...
I tu què en penses d'això?
Doncs que...
És una equivocació, no?
Noelia?
Que la moda d'aquest any, més o menys, és estar prim i els que més prims estan és més o menys per l'edat de l'adolescència.
Perquè, no sé, es volen aprimar més i quan s'aprima molt, a vegades els agafa una infermetat que es diu l'anorèxia.
L'anorèxia, molt bé.
Juan Pablo?
Que si estàs molt grassa, deixen de menjar per aprimir-se i que les càpiguen els vestits...
I allò la moda.
Clar, però si tu t'engreixes molt, no cal que continuïs amb aquest pes, tu pots aprimar-te, no?
Sí, sí.
I com ens hem d'aprimar en condicions sense...
Menjar de sang.
Menjar de sang.
A veure, Marina?
Menjar de sang amb una dieta equilibrada.
I si hem de perdre molt, molt de pes, el nostre aire o caldria anar al metge?
Al metge.
Al metge, no?
Al metge.
Pablo?
Que per aprimar-nos, tindríem que menjar sin fruites i verdures en total al dia.
Molt bé.
Noelia?
Que el millor per no engreixar-se ni aprimar-se és menjar la dieta mediterrània.
I de tot una mica.
Això de l'anorèxia és un problema, no?
Sí.
Vaja, i a mi em sembla que és un problema molt greu.
No sé si la Marina Molinos vol dir alguna cosa d'aquest tema.
No, tu ho estàs escoltant molt atenta.
Marina.
Doncs que l'anorèxia...
Marina Masvidal, que escolta que no ens confonguin.
És un tema que hi ha gent que es volia aprimar, se torna tant i ara no pot menjar, no vol i se li veuen tots els ossos i s'acaba amb malalties molt greus.
Valeria?
Que la gent que té l'anorèxia doncs creu que està molt grassa però en realitat no ho està.
Per tant estem parlant d'una malaltia i no estem parlant d'algú que mira que és capritxós, no?
Deia ara vull aprimar-me i no menjo.
No, no, perquè realment quan contempla la seva imatge no veuen la seva imatge real.
És la que ells es pensen que tenen. Roberto.
La gent que té l'anorèxia quan es mira el mirall es veu molt gorda i cada vegada que menja vomita.
Alguna aportació més del tema? Edgar, vols dir alguna cosa?
Pensen que estan molt greixos però estan molt prims.
I creieu que potser pensen que la gent els estimarà més perquè estiguin molt prims i molt estupendos i molt guapos?
No.
Vosaltres estimeu més els vostres companys, amics o família pel pes que tenen?
No.
Vaja.
Pensen que sí.
Clar, pensen que sí.
Per tant, s'ha de tenir un pes correcte, el que tingui a veure amb el teu cos, perquè cada cos afortunadament és diferent.
I escolta, si tens una mica de sobrepes, cal al metge i a inflar-se a verdura, fruita, carn i peix a la planxa, no? Roberto.
Jo crec que el que importa és el de dins.
El de dins. Segurament sí, no?
Que en penseu?
Sí.
L'apariència no és important?
No.
No, no molt.
No?
El que és important és que siguis bona persona.
Però es pot ser bona persona i guapa, també, no?
És el vostre cas, que teniu una pinta de bona persona i sou guapíssims tots.
Vull dir que les dues coses són compatibles, no?
Sí.
Què en penseu quan veieu, sobretot les noies, els nois també últimament, però les noies i els nois quan veieu aquests...
Per exemple, els nois, jo ja sé que soc una mica tòpica, però és el referent.
Aquests futbolistes que surten tan pentinats, que s'estan tres hores per sortir abans de casa, que van estupendos...
Què en penseu, els nois? Us agradaria semblar-vos?
No, són uns creguts.
I les noies, què en penseu d'aquestes xiquetes?
Que són molt pijos.
Són molt pijos. I aquestes xiquetes estupendes, primíssimes, a l'última moda, uau!
Què, Raquel?
Que són molt presumides.
Molt presumides.
Noelia?
Que també són molt presumides i que a vegades es volen fer les xuletes davant de tothom.
Clar. I tu, Marina?
Que es pensen que són les millors.
Marina? Marina, som molt inòs.
Que es pensen que són les millors i també perquè les estimaran més sent així.
Creuen que les estimaran més, no? Valeria?
Perquè pensen que són les més guapes.
Noelia?
Perquè així pensen que els nois els aniran al darrere.
Ah, ah, ah.
Perquè són... són unes pijes.
Unes pijes, ja, directament.
Tu ja dius aquesta...
I el que volen és això, no? El que deia la teva companya.
Que vagin als nois darrere.
Roberto?
A mi em sembla que volen cridar la gent, jo, creiem que són els models de les altres enes.
I tu, Jon, què en penses?
Que elles, encara que estiguin molt primes, quan siguin més grans ja s'ho trobaran.
Doncs tens raó, ja s'ho trobaran quan siguin més grans.
Juan Pablo, Marina, anem fent les darreres intervencions perquè està passant el temps volant, eh?
Que... que pensen que són les millors, una espiga i una presumida són.
Unes presumides també.
I tu, Marina, què en penses?
Que, com ha dit el Jon, quan siguin grans tindrem els problemes de salut.
Ah, ah.
Presumides som tots una miqueta, no?
Ei, no arribant a aquests punts, però una miqueta presumidetes, no som les noies?
Sí.
Ei, si no sortiríem de casa amb un sac així al cap i de qualsevol manerota, no?
No.
I els nois no som una miqueta presumidets també, eh?
No.
Una mica, el justet, perquè ens agrada estar guapos, no?
Sí.
I escolteu, normalment quan veniu els nois i noies a l'aventura de la vida,
abans de tragar aquí a l'estudi, ara ho comentarem amb els oients,
sempre us demanem si voleu escoltar alguna cançó en particular,
feu consens, arribeu a un acord, perquè això del diàleg ho treballeu molt,
i sempre trieu una cançó.
Els oients mai dirien la cançó que heu triat per avui.
Edgar, vols dir-la tu?
El xiqui-xiqui.
Clar, és que jo dic...
No sé per què, no em sorprèn, per què us agrada aquesta cançó?
És que és molt divertida.
És divertida, eh?
La voleu cantar ara, mentre sona?
Sí, sí.
Doncs vinga, que soni el xiqui-xiqui i la canteu vosaltres.
El xiqui-xiqui mola mogollón, lo bailan en la china y también en el corcón.
Dale, xiqui-xiqui a esa morenita, que el xiqui-xiqui la pone muy tontita.
Lo baila Rajoy, lo baila González, lo baila Zapatero, mi amor, ya tú sabes.
Lo bailan los brothers, lo bailan mis manos, lo baila mi mulata con la barra en la mano.
Y el xiqui-xiqui se baila así.
Uno, el break and dance.
Dos, el chuchadito.
Tres, el Michael Jackson.
Cuatro, el robo-gob.
Baila chiqui-xiqui, baila chiqui-xiqui, lo bailan los heavy y también los frikis.
Lo bailan en la cárcel, lo bailan en la escuela, lo bailan mi madre y también mi abuela.
Lo canta el tigre Puma con su traje a raya, y Juan Pablo le dice ¿por qué no te callas?
En el velatorio del padre también.
Si era un chiqui-xiqui y el mundo se baila, bailar, bailar, bailar, bailar.
Y el xiqui-xiqui se baila así.
Uno, el break and dance.
Dos, el cruzadito.
Tres, el Michael Jackson.
Cuatro, el robo-gob.
Tenim un dissident.
Javier no ha cantat el xiqui-xiqui, no t'agrada.
I Juan Pablo també.
Perdona, Juan Pablo feia com jo, movia els llavis per fer veure que cantava.
Però tu ets un dissident a més activista.
No t'agrada?
No.
La diversitat, aquí està la gràcia, no?
Molt bé.
A tu t'agrada que aquesta cançó vagi a l'udici?
Un sector crític, escolteu, eh?
Això està molt bé, eh?
Tenir criteri.
A tu no t'agrada?
Per què?
No.
Per què no t'agrada?
Perquè no li agrada.
I ja està.
Vinga, va, Marina, l'última intervenció que hem de marxar, que arriben les notícies.
A mi tampoc, perquè hi ha que són més xules.
Hi ha més xules, més xules.
Nois, noies, un plaer de veritat.
Espero que torneu a l'aventura de la vida.
Marina, Juan Pablo, Marina Masvidal, Juan Pablo, Marina Molinos, Roberto, Valeria, Noelia, Cristina, Edgar, Pablo, John, Javier, Raquel, Enric.
Moltíssimes gràcies per la vostra companyia.
I per què no fem un aplaudiment ben fort als companys i companyes que us escolten des del Col·legi de Santa Teresa de Tarragona.
Gràcies.