El matí de Tarragona Ràdio.
Ara sonen les 12 del migdia, en 10 minuts és el temps que mensualment ens agrada
i la veritat ho fem amb molt de gust en dedicar a l'Escola Oficial d'Idioma.
Celebra el seu 20è aniversari i cada mes passen per aquest estudi
professors i professores de cadascun dels departaments.
Això ens ajuda d'una banda a conèixer com és l'aprenentatge en dia a dia
de les llengües a la ciutat de Tarragona a través de l'EOI
i també un reconeixement a la tasca que fan els professors i professores
en el que és aquest aprenentatge, amb els grups, amb molts orells,
amb el problema d'espai que no tornarem a dir perquè ja és una cosa
tan sabuda en aquesta ciutat que no incidirem.
Però ens agrada sobretot mostrar aquesta cara d'entusiasme
i de ganes i de gust per la feina.
Avui per aquesta música, aquest fons musical que ens ha posat Lluís Comas,
com poden imaginar parlarem del rus, del departament de rus,
i ens acompanya l'Alba Codina i l'Oxana Norco.
Alba, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, Oksana, bon dia.
Bon dia.
L'Oksana, tot i que quan la sentin parlar i portin una estona,
vostès probablement pensin, no, aquesta noia és de Perafort o de Pallaresos.
No, és russa.
El que passa que parla un català...
Alba, parla un català...
Perfecte.
Impreïble.
És veritat.
Jo quan dic, a veure, pel nom i cognom,
no hi ha dubte que ella és la ciutadana russa, no l'Alba.
Però si no sabés el nom i la sentís parlar, no sabria què dir.
Quant de temps portes aquí a Tarragona?
Bon, a Espanya o a Tarragona?
Ara 14, 14 anys a Catalunya.
14 i una mica més, 14 anys i mig i ara.
Si parles molt bé el català, eh?
No, no, gràcies.
M'ha après aquí, vaja, quan aprens una llengua dins del país,
tens possibilitats de practicar-la.
Fas aquesta immersió directa i ja no és com anar a l'escola,
que està molt bé, però que si després no ho complementes amb estades
al país de la llengua.
De totes maneres, és una opinió absolutament personal, eh?
però amb sobretot noies que he conegut, russes, a l'escola oficial d'idiomes, justament,
a mi em sorprèn molt la facilitat que tenen respecte a la resta d'alumnes de la classe
per aprendre qualsevol llengua, ja sigui alemany, ja sigui anglès, català, castellà...
Una facilitat extraordinària.
No sé si ho dona la pròpia estructura de la llengua russa després per aprendre altres idiomes
o és casualitat que he conegut persones com a molt avantatjades?
Sí, són molts factors.
Primer, ja ens han inculcat molt el voler estudiar en general.
I estudiar és una cosa que ho fa tothom, per el que sigui.
I llengües segurament és perquè russa és una llengua molt rica fonèticament
i un rus no troba pràcticament cap llengua, tret al xinès, al japonès segurament,
res que li sigui difícil.
Per exemple, els sons aquests del català que costen a molta gent fins i tot que viuen aquí fa molts anys,
els russos no perquè aquests sons hi són els russos.
Jo fins i tot ho he sentit amb l'anglès també, que hi ha una fluidesa a l'hora de...
I el que tu dius, fonèticament, l'anglès fins i tot hi ha una soltura diferent.
Sí, sí, no, i potser que de la manera clàssica de vegades aprendre i pencar i treballar
quan estàs fent, possiblement...
Bé, jo no he fet això, jo feia totalment comunicatiu, parlava i ja està.
No vas estudiar específicament català?
Sí, sí.
I després, a més a més...
Però després, després de dir-ho ja parlar, després ja per una mica...
per escriure més que parlar...
Millorar l'ortografia, l'expressió escrita...
Però quan pots parlar, aprens d'oïda una mica amb lectura, amb la televisió, amb la ràdio...
Per tant, no és un tòpic això de la disciplina russa, a l'hora d'estudiar i de fer-ho...
No, suposo que...
De tot hi haurà, com a tot arreu, lògicament.
Exacte, al principi no.
Alba, tu ets d'aquí?
Sí, bueno.
Bueno, ets catalana.
Sí, catalana, sí.
I ets professora de rus.
Sí.
I el teu periple, per arribar a ser professora de rus, com va anar la cosa?
A vegades va ser volgut, va ser casual i ho vas descobrir...
Bastant casual, bastant casual i...
Es pot explicar o no?
Sí, però és una història una mica llarga.
Dona, doncs explica, explica.
Però si és una història ja està bé.
Jo havia estat a Txecosovàquia, llavors era a Txecosovàquia i vaig estar allà un estiu i així.
I vaig decidir que volia estudiar Txec, en realitat.
Però llavors, quan vaig acabar el cou, començava el primer any de la filologia eslava a Barcelona
i només ensenyaven rus i polonès.
I m'hi vaig apuntar i mira.
El rus.
Sí.
Per l'estructura de la nostra llengua, el rus és complicat.
Per nosaltres és...
Home, no queda bé que ho digui jo.
No, no, no, no, ho has de dir, ho has de dir perquè, escolta, costa una miqueta.
És una altra estructura mental i has de canviar una mica la manera d'entendre les...
Perquè, a veure, jo, i ho dic amb tot el respecte i la humilitat del món, eh?
No per donar l'espectacle, us asseguro que és per la humilitat i per donar una prova.
M'he imprès aquí un vocabulari bàsic i hi ha una que diu guia pràctica per viatjar a Sant Petersburg.
Clar, les frases que hi ha aquí, com podeu imaginar, són aquelles tòpiques i típiques.
Jo em quedo amb una salutació de cortesia, que seria bon dia, i tinc tan poca vergonya que ho diré,
però vosaltres immediatament em rectifiqueu perquè la cosa, tal com s'escriu, seria dobroye utro.
Dobroye utro, perfecte.
No, no, si he dit dobroye.
No, però és igual, t'entendria, un rus, i això és el més important.
Mira que no estava preparat, però aquí volia anar per allò.
Perquè moltes vegades es diu que la diferència entre el rus i l'anglès, per exemple,
te'n vas a Anglaterra i ho dius bé o no t'entén ningú.
Això està claríssim.
Jo tinc entès que tu vas a Rússia i si ho dius com ho he dit jo, t'entenen.
Clar, perquè dius com està escriu.
Com s'escriu.
I per tant, això no crea cap dificultat.
Exacte, veurien que no ets russa, però t'entendrien.
I això és el més important, això que és el que ensenyem.
Intentem ensenyar als alumnes també.
I treure aquesta por de pronunciar malament.
Això s'ha de treure, eh?
Si dius aprenc, aprenc, i ja em rectificaran que per això sou profes.
Una altra cosa, quan dius aprendre russ,
la majoria de persones pensem en principi que el problema enraus,
sobretot en el que és, diguem-ne, el seu alfabet, sirílic.
I allò indagant una mica, es diu,
doncs dins del que és l'aprenentatge del rus,
probablement aquí no està la més gran dificultat, no?
No, perquè al cap i a la fi són lletres que tenen un...
equivalen a un so i ja està, no?
Alguna dificultat sí que té,
perquè hi ha més sons i més lletres.
Però, vull dir, no és com el xinès o el japonès,
o l'àrab, fins i tot, no?
Que, vull dir, no deixa de ser un alfabet i ja està.
Sí, o moltes lletres que són els mateixos.
Sí.
Les mateixes, el mateix sol darrere i tot això.
Sí, jo la tinc aquí davant un i, home,
perquè vosaltres ho expliqueu,
si no també em costaria una miqueta.
Aleshores, la dificultat, diguem-ne,
l'aprenentatge és la part gramatical
en quant a les declinacions, adjectius, tot plegat.
Ens ho podeu explicar una mica?
Ja sé que no és fàcil.
No tant comparant, però una miqueta,
quina és l'estructura del rus?
Si parlem des d'aquest punt de vista de l'aprenentatge.
Bé, les declinacions, evidentment,
que allò que cada paraula,
sigui taula, sigui cadira,
té no una forma,
sinó sis formes més plurals.
i tot això amb adjectius,
amb pronoms, amb substantius,
això, evidentment, espanta
i dius, com és que ara he de dir
amb u al final,
i ara amb al final,
i amb el final.
Però seria com el llatí,
que estudiaven al batxillerat, no?
La funció, si és llatiu, o ablatiu,
o el que sigui,
doncs fa una funció o una altra de la frase.
Sí, permeten dir que això també dona
una riquesa fonètica enorme a la llengua.
Bé, que ho digui jo, no?
Home, deies, no, no,
això és veritat.
Que, per exemple,
la poesia russa és molt maca,
precisament per això,
i això també intentem dir als estudiants,
que ho prenguin això
com una part de viesa d'aquesta llengua.
I això, però també allò que dèiem,
que si en un moment
tu no declines bé,
que no passa res,
perquè la paraula en si
queda amb la mateixa.
Per això és una dificultat,
però no hem d'espantar.
Això no ha de treure ganes
a una persona que realment vol aprendre rús,
perquè tot es pot aprendre,
hi ha taules,
es pot practicar,
i una altra cosa,
per exemple,
que és el verb,
que hi ha una categoria
que és aspecte verbal,
que l'enfocament de sistema de verbs
és diferent d'aquí,
que primer sembla molt fàcil,
l'ausència de verb ser,
i han passat formes simples,
però després quan endinses a la llengua
i vols dir sobre uns fets,
també és una mica diferent,
gerundis,
però bé,
jo tampoc...
No ho sé,
és una llengua,
crec,
europea,
dins de la dificultat.
Tornem a incidir en el tema
de l'àrab al japonès
i el xinès,
que són mons completament diferents.
No, i el lèxic també,
vull dir,
té moltes influències
de l'alemany,
del francès,
vull dir que a vegades
també la gent es sorprèn,
que dius,
ostres,
hi ha molt de vocabulari,
no?,
que s'assembla en realitat.
En el cas de les declinacions,
hi ha alguna similitud
amb l'alemany,
o...?
Sí,
el que passa és que
hi ha més casos.
Hi ha més declinacions.
Si no m'equivoco,
en té tres,
i el rus té sis casos.
Clar,
doncs ja estem doblant,
eh?
Escolteu una cosa,
quants...
Teniu molts alumnes
de rus a l'escola?
Home,
si ho comprem amb anglès,
no.
Però és que l'anglès ja sabem,
és el que té,
però, a veure,
és que clar,
estem parlant d'un idioma
que té una dificultat
i qui decideix estudiar-lo
pot ser per dues coses,
per un tema personal
d'aprenentatge
o per vincles personals
o familiars
o per un tema laboral.
Exacte.
No hi ha alternativa.
Per tant,
més o menys,
si voleu,
no cal entrar en números,
però sí,
ens interessa més conèixer
les motivacions
i el perfil dels alumnes
que no passa el nombre.
Hi ha,
home,
sobretot aquí a Tarragona,
molta gent que treballa
amb turisme,
no?
Està clar,
perquè,
a més a més,
hi ha molt,
hi ha molt de turisme rus
aquí a Tarragona
i jo crec que la majoria.
També hi ha traductors,
estudiants de...
Hi ha gent de famílies
que tenen familiars
o una parella
que sigui russa
o russa,
d'aquests també hi ha uns quants.
Hi ha els sempre entusiastes
de sempre
que un dia
van a escoltar...
Idealistes.
Aquests són els alumnes
més que els...
Aquests els mimeu molt,
perquè segur que sí.
A vegades fan molt,
de veritat.
O gent que ha viatjat allà
i després s'interessa.
Però d'aquests també,
els que viatgen,
els que treballen,
no sé què té també russa,
que també comencen a estimar,
no?
Sí.
A mi em sembla que...
Però és que russa encara
és una gran desconeguda
per la nostra cultura.
Una gran desconeguda
i sempre ens movem
pels tòpics.
Però els russos també.
Però els russos també.
Sí,
aquest és el tema.
Però és curiós
perquè parles
amb persones russes
que ja porten
un quant temps aquí
i parles
i t'interesses
per saber una miqueta
com és la vida
del seu país,
sobretot si continuen
anant-hi.
I clar,
a la que traspasses
el que són els titulars
dels diaris
i coneixes una miqueta
el que és la cultura,
la història,
el dia a dia,
segons zones,
Rússia és molt gran,
depèn de les zones,
doncs veus que realment
vivim amb els tòpics.
No tenim ni idea.
Oi, Alba?
Que tu m'imagino
que tens un coneixement
del país.
Ella cada dia
si és russa,
tot i que no ho sembla
com parla el català,
però tu sobretot
que has vingut,
que has anat
des de la cultura catalana,
quina impressió,
què t'ha semblat
que omple aquests tòpics
que no són reals?
És que és,
per mi és un lloc
molt diferent,
i jo crec que a mi
és una de les coses
que m'atrau més,
perquè jo crec
que és l'interessant
de les cultures
que siguin diferents
però bàsicament,
bueno, sí,
trobo que els tòpics
n'hi ha que sí,
però altres que no.
No, no, no.
I no sé,
són gent molt,
hospitalària,
molt intel·ligent,
molt culta,
i no sé.
Es valora molt l'amistat,
i l'amistat és un valor...
És diferent,
sí, sí, sí.
I persones molt obertes,
no?
Aquesta és la idea
que a vegades es desprèn?
Així a primera vista,
no.
A primera vista,
no, però a la que sobra...
Sí, exacte.
No, no, vull dir,
jo tinc amics allà
i justament hi he estat
ara per Setmana Santa
i és que
és que em cuiden tan bé...
Clar, però fixa't que
aquí nosaltres aparentment
som molt oberts,
molt extrovertits,
però molt superficials
en aquest sentit.
No ho plantegem
com una amistat
per tota la vida,
sinó doncs molt simpàtics
i molt bé.
Aquí sembla que és el que dieu,
no?,
que costa una miqueta,
però diguem que
ja es fa un pacte no escrit
d'amistat per sempre,
no?
Sí.
Hi ha una leialtat
en aquest sentit
del caràcter rus.
Sí, sí.
No sé si s'està perdent
una mica
amb canvi de vida
i també
les diferències socials
que ara són més
que fa uns anys.
La situació molt dura
que hi ha ara
econòmica i política, sí.
Però en principi
allò que un nen
amb el que creix
és allò que amic
és molt.
Tenir un amic
és com tenir un tresor,
no?,
aquella dita.
Això es diu
i es valora molt.
però no ho sé,
hi ha gent a tots.
Els vostres alumnes
quina mitjana d'edat
tenen, més o menys?
O teniu de tot?
Bastant joves, no?,
per això.
Sí,
però no tenim,
per exemple,
adolescents,
sigui més a partir dels 20
o una mica abans,
potser.
Sí, sí, sí.
Jo em sembla
que aquest any
la majoria
ja han acabat
els estudis.
Jo tinc una alumna
que està estudiant
batxillerat,
però...
En tenim pocs.
En edat mitjana,
30-40,
no?,
en posaríem així.
Sí, sí.
Perquè quant fa
que s'impartissi rusa
a la EOI?
Ja tens o...?
Un sis anys.
Farà un sis,
set o una cosa així.
Sí, més o menys.
En el sentit
que es completen
tots els cursos,
que són cinc,
també.
Sis.
Sis cursos,
un més que els altres.
Per tant,
està a punt de sortir,
si no ha sortit
ja la primera generació...
Aquest any
fem el primer examen
oficial de cinquè,
diguéssim.
Ui,
els primers alumnes
de la EOI
amb el títol de rusa,
eh?
Exacte.
home,
doncs això ja és celebració
no només els 20 anys,
sinó a més això
i fa que feu activitats
també des del departament
i esteu a punt d'iniciar,
si no heu començat ja,
unes jornades
del departament,
jornades culturals.
Què fareu?
comencem demà
i demà tenim...
Ah, això,
els alumnes fan...
fan...
explicaran contes en rús,
contes tradicionals.
Es presentaran,
fins i tot.
Sí, exacte.
Tots els nivells,
vull dir que també és una cosa
que...
És el primer de unió, eh?
Exacte.
O sigui que...
jo crec que els agrada molt
perquè és el que dius,
és difícil,
però llavors...
Clar, és un estímul també.
Poden explicar un conte
i molt bé, no?
I el dimecres
farem un taller de cuina russa.
Vindrà una noia que russa,
els ensenyarà a fer
una amanida russa
i els creps petits.
L'amanida russa,
però no l'amanida russa aquesta,
que no té res a veure,
que ningú faci l'acudit,
oi, l'amanida russa,
jo ja la faig a casa.
No, res a veure, eh?
Aquesta és una altra.
I creps, dieu.
Sí, creps,
que es diuen blinis,
que són creps.
S'assembla a la tècnica i tot.
I ho fareu allà?
Ho portaré un cuineta?
Ho portaré ja,
un mica preparat,
perquè no hi ha cuina.
No hi ha cuina.
A les alumnes,
no hi ha cuina.
Us ho posarem al fars,
no?
Fars es diu?
La farsa, sí, sí.
Doncs estàs ja és molt bé, eh?
No preu la russa, també.
Sí, farsa, també és russa.
És veritat,
si és que al final
m'enllevem de totes les llengües
i això és el magnífic.
Abans feies referència
a la poesia.
Realment,
del rus sempre s'ha dit
que és una llengua
des del punt de vista estètic,
molt dolça,
molt melancòlica,
molt per expressar sentiments
i emocions, no?
Hi ha llengües
que són més tècniques,
no ens enganyem.
Hi ha altres que,
diguem-ne que,
dit estimo,
en segons quina llengua
té un sentit diferent.
Per dir una frase,
podríem dir-ne d'altres, no?
Sí, sí, sí.
No,
aquesta realment
és molt musical,
en rus, no?
que té molt d'eles
i són realment macos
i poesia,
val la pena escoltar
que quan una persona
sent poesia,
a mi em va passar
que jo he participat
en alguns recitals,
m'han dit,
ai,
jo pensava que rus
sona com un de KGB,
perquè la gent aquí una mica...
Tornem als tòpics.
Exacte,
està una mica,
no?,
allò que Rússia
durant molts anys
era allò, no?
I diuen,
és dolç el rus
i realment ho és
i té aquesta riquesa fonètica
i declinacions
que ho permeten
fer unes rimes
consonàntiques
molt maques
i això crec que ho fa
poesia molt maca.
Jo és que hi ha gent
que es va quedar
el cuirassat Potenkin
i no va passar
Doctor Zivago
i altres coses així,
que es va quedar
una miqueta
en aquella cosa
tan militar.
Per què no ens recomaneu
un autor de poesia russa
per acabar el programa
d'avui?
Algun autor
que l'anem a buscar
i ni que sigui
busquem una traducció
al català
o al castellà?
Un poeta.
Un poeta nacional.
Sí,
com cada país
té un poeta nacional
que és Pushkin,
que és un nom conegut,
però hi ha tants.
hi ha Bloch,
hi ha Tzvitaiva,
hi ha unes dones
molt interessants
en poesia russa
que aquí es coneixen,
Ahmata,
hi ha moltíssima poesia russa.
La literatura russa
és una altra dels pontals.
Exacte,
és un dels motius
també moltes vegades
d'estudiar rus
que ve un alumne
i diu
que jo vull llegir
Dostoyevsky en original.
Bé,
tu prepara't
perquè són anys
però realment
és un estímul
també
i la veritat
és que tenir professores
com l'Alba
i l'Oxana
també és un estímul
per aprendre la llengua,
no ens enganyen.
Jo m'imagino
les seves classes
deuen ser rigoroses
perquè són profes
i estan ensenyant una llengua
però realment
ho fan
d'una manera apassionada
com acaben de sentir.
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
ha estat un plaer
de veritat
i restarem atents
a totes les activitats
que es fa des de l'Escola
Oficial d'Idiomes
i en particular
també a les que feu
aquesta setmana
al Departament de Rus
moltes gràcies
bon dia
gràcies
digues adeu
jo no
ja no
i d'Estrich
no tinc la poca vergonya
de tornar a saludar-te
moltíssimes gràcies
bon dia