Matí de dimecres, matí de Tarragona Ràdio,
sintonia, temps de tertúlia, per comentar,
per analitzar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Avui, amb els tres convidats, que ja els tenim a punt,
ens acompanya Sergi de los Rios,
tinent d'alcalde de l'Ajuntament,
portaveu del grup municipal d'Esquerra.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya un altre polític, jo, professional,
regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
portaveu del grup municipal del Partit Popular
i amb càrrec a la direcció del Partit Popular de Catalunya.
Ara no recordo, Alejandro Fernández, bon dia.
Bon dia.
Vice-secretari del PP de Catalunya
i un que no és política professional
és l'inspector d'Ensenyament, Rafa El Muñoz,
que també avui ens acompanya a la tertúlia.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb aquests tres contartulis, amb aquest to una mica distès,
comencem la tertúlia parlant una mica, en fi,
de la distanció, suposo, que dona aquests dies de festes a Santa Tecla,
entre altres coses, perquè també generen algunes notícies
que poden portar un cert debat.
Avui, per exemple, és notícia, ho recullen els diaris,
n'hem parlat bastament en els informatius de Tarragona Ràdio,
al voltant dels horaris.
Ja saben que durant l'estiu hi ha hagut un problema amb el tema dels horaris,
una polèmica al voltant dels horaris de les terrasses
i dels bars de la plaça de la Font.
Ahir, el tinent d'alcalde de llicències i mobilitat,
Carles Castillo, anunciava que aquesta setmana seran més permissius,
que es permetran obrir les terrasses o els bars,
millor dit, fins a les quatre de la matinada.
En fi, és una polèmica que passa aquí, suposo que passa a totes les ciutats,
la convivència de veïns, el negoci dels restaurants i bars,
la festa que vol molta gent, els concerts, les activitats musicals.
Estaríem d'acord de totes maneres, i començo per l'Alejandro,
amb aquesta permissivitat durant aquests dies de Santa Tecla,
en el fet que una decisió anunciada a l'estiu,
ara, durant una setmana, fins al dia 24, es fa una excepció?
Bé, jo crec que sí, en la mesura en què, evidentment, els veïns,
quan estem de festes, ja tenen clar que, independentment de l'hora
a la que estan aquí els restaurants,
ja hi ha moviment al carrer fins a altes hores de la matinada,
i, per tant, ja ho tenen assumit.
Crec que aquest tema és un tema delicat,
delicat perquè és molt complicat,
i ja no parlo d'aquests dies concretament,
amb els quals hi ha aquesta situació extraordinària,
però en el dia a dia és complicat perquè és veritat
que es va declarar la part alta de Tarragona,
i parlem concretament de la part alta com a zona d'interès turístic nacional,
i, per tant, això significa també
que ha de tenir una sèrie de condicionants
que generin més atracció per part de la ciutadania en general
i dels visitants que puguin venir,
i el fet de tenir la possibilitat de sopar
amb el clima fantàstic que tenim a determinades hores
és sempre molt atractiu.
Però, clar, això s'ha d'intentar casar
amb el dret que tenen els veïns a descansar.
És un tema complicat i és un tema difícil d'abordar
perquè aquí sí que és molt complicat
que els interessos puguin arribar a coincidir,
perquè és que les coses són com són.
És a dir, si obres una hora més,
és una hora menys de descans que té la gent.
I la veritat és que, a mi ara mateix,
amb aquest tema, nosaltres estem intentant,
des de l'oposició al govern municipal,
no fer massa llenya amb aquest tema
perquè som conscients que seria,
per dir-ho d'alguna manera, oportunista
ara carregar contra el senyor Carlos Castillo
per aquest tema,
perquè entenem que és prou feina té
ja ara mateix per caçar aquestes...
aquestes diferències d'interessos.
Sergi.
Sí, no, jo crec que la mesura
d'una certa flexibilitat
en el que és l'aplicació dels horaris
aquests dies és del tot necessària
perquè, a part de parlar de les festes
aquests dies, doncs, també tots parlem,
en certa manera, del petit desgavell horari.
Ara mateix, aquí abans d'entrar a la tertúlia
ho dèiem, el petit desgavell horari
que a nivell personal portem tots, no?
Perquè, en certa manera,
dilluns van començar les escoles.
Això vol dir, doncs, que amb les famílies
que tenim nanos petits, doncs,
comença, finalment, aquella rutina d'un horari,
però no el pots acabar d'aplicar del tot
perquè, bé, perquè a les tardes,
un cop surten a les 5,
a partir de les 6 ja comença, doncs,
l'embalat de la plaça Verdaguer
la festa infantil,
ahir mateix va haver-hi la presentació
de l'àliga petita,
després, bé,
tota una sèrie d'activitats,
el qual vol dir que els horaris
doncs, aquests dies, doncs,
els estàs fent com pots, no?
Els estàs fent, doncs, a base, doncs,
d'una mica d'un cert desgavell, no?
I, aleshores, en una situació com aquesta,
jo crec que la flexibilitat
que s'ha aplicat excepcionalment
per a aquests dies, doncs,
és del tot adequada i del tot necessària.
Una altra cosa, doncs,
és el fet, doncs,
que es va decidir des del govern municipal
aplicar aquells horaris
que ja s'havien pactat
pràcticament feia dos, tres anys
amb l'ordenança,
amb l'ordenança corresponent,
ara me'n recordo el nom,
que era que de...
d'ordenança de convivència.
Ordenança de convivència.
Fa tres anys va ser on
es va debatre
el tema dels horaris,
sobretot de tot el que afecta,
o que ha sortit més a la llum pública
de la plaça de la Font.
I jo crec que això s'havia d'aplicar,
tot i reconeixent que l'equilibri
entre això, no?
entre el que vol estar a la terrassa
i el veí que viu a dalt,
doncs, és complicadíssim de passar.
Per no dir impossible.
Per no dir pràcticament impossible.
No vull obrir més fronts de debat,
però, per exemple,
i fa no massa temps,
doncs, també sortia
els veïns a la part baixa
dient, ep, això no només passa
a la part alta,
a la part baixa de la ciutat
també està succeint, no?
I és molt complicat.
Rafa, com ho veus?
A veure, jo durant 25 anys
he viscut a Sant Pérez i Sant Pau
en un lloc en què
per les festes de Sant Pérez i Sant Pau
teníem col·locada
no només les...
Teníem tot,
des de les atraccions de la fira
fins a les actuacions.
Home, una festa és una festa
i, per tant,
sempre hi ha danys col·laterals.
Jo, en tot cas,
el que tinc és envaixa
de la gent que pot estar
a les quatre de la matinada
en una terrassa
i m'agradaria estar, no?
Perquè, com diu el Sergi,
això de combinar els horaris laborals
amb els horaris festius
se'n fa difícil.
Però reconec que tampoc passa res.
Crec que té més importància
saber què es farà
després de Santa Tecla
amb els bars de la plaça de la Font
que no el que passi
era puntualment
durant uns dies de festa
que, d'altra banda, és lògic.
Totes les ciutats del món, jo diria,
quan tenen festes majors,
aquesta flexibilitat horària
s'ha de donar
perquè, si no, no seria festa.
El fill de Soltim
que deies, de totes maneres,
què creu en cada passa
després de Santa Tecla?
Tornar a aquests certs horaris
restrictius,
segons els restauradors
de la plaça de la Font
o s'ha de tornar
a una certa flexibilitat?
Alejandro, teniu una opinió concreta?
És que tinc dubtes
sobre la qüestió.
Ho dic perquè, és veritat,
acabarà Santa Tecla
i, en fi,
tornarem a dir
amb aquell horari
de la una de la matinada
d'entre setmana,
les dues els caps de setmana,
que hi ha gent que no li agrada,
que és el que reclamen els veïns?
Clar, per exemple,
quan es va redactar
la Ordenança de Convivència Ciutadana,
efectivament fa uns 3-4 anys,
ara no me'n recordo exactament quan,
que va ser una ordenança
que es va fer amb la facultat...
Amb la gent de la Universitat, no?
...de la Rubí i Vigil,
la facultat de Jurídica,
sí que va tenir consens de tothom
i que va ser una bona feina.
En aquell moment, per exemple,
la part alta no havia sigut declarada
zona d'interès turístic nacional,
que, en el cas del comerç,
sí que ha provocat
un horari comercial diferent.
Sí, perquè recordem que això, Alejandro,
permet, per exemple,
obrir-los en festius i diumenges, no?
Aquest és un argument
que és cert, que és sòlid,
que porten els restauradors
d'aquella zona per dir,
escolta'm,
si els comerços obren una hora més tard,
doncs també els restaurants
podríem obrir una hora més tard.
I és un argument sòlid
en la mesura que estem parlant
d'una zona turística.
Però jo també reconec
que hi ha els dubtes
dels veïns que tenen el dret a descansar.
És que és un tema molt complicat.
Jo, no sé,
potser es podrien estudiar
fórmules intermitges
que contribuïssin, per exemple,
a tenir algun sistema
de recollida més ràpid
i, a canvi, poder tenir un temps.
És que no ho sé.
Ara mateix no tinc al cap
què podríem fer tècnicament.
Però és evident que és un tema
que planteja dubtes.
Sí, jo crec que,
amb el tema de l'aplicació
d'aquestos horaris
que abans deia
o allò restrictius,
per dir-ho d'alguna manera...
Sí, en posaven la pell
del restaurador,
del propietari del bar.
Exacte.
Jo crec que...
I dels clients, suposo.
Clar, clar, sí.
Jo crec que sí que en un inici
van, evidentment,
com tota novetat,
doncs, va costar.
Va costar que s'entengués.
Però crec que a poc a poc
tothom es van adaptant, no?
Fins i tot els propis clients,
els propis restauradors,
evidentment, els veïns,
també.
És a dir, respectant de dir,
bé, si hi ha un dia entre cada dia,
abans de la una,
doncs,
se sent soroll,
doncs, se sent soroll,
però a partir de la una,
doncs, ja saben que no, no?
Jo crec que això,
en certa manera,
s'ha anat...
És a dir,
hi ha hagut un procés.
Un procés que és l'inici,
doncs,
que com tota mesura
causa, doncs,
les seves opinions,
en aquest cas,
la seva polèmica,
perquè hi havia opinions
totalment contraposades,
però a mesura que s'ha anat parlant més,
s'ha anat aplicant,
jo crec que hi ha...
aquestes postures
ja s'han anat entenent,
és a dir,
una part ha entès l'altra
i l'altra ha entès l'una, no?
i que crec que és un procés
pur de mediació,
d'interessos
totalment contraposats, no?
I jo crec que, en aquest sentit,
aquest procés s'ha fet, no?
I, precisament,
un dels motius
que s'explicaven ahir
del per què aquesta flexibilitat,
més enllà que estem en Santa Tecla,
això és perquè també,
per una part i per l'altra,
s'ha anat respectant
i s'ha anat entenent.
La part dels veïns
ha anat entenent més els restauradors
i la part dels restauradors
més la part dels veïns.
I jo crec que, en aquest procés,
ja que està en aquesta dinàmica
de mediació i de diàleg
i d'acostament de posicions,
no la trenquem.
No la trenquem
en el sentit de retornar
en aquest aspecte.
Tot i també,
fent una petita salvetat,
tot aquest aspecte
és més una problemàtica
que s'accentua més a l'estiu
i a la primavera,
és a dir,
de cara al bon temps.
la plaça La Font
amb les seves terrasses,
l'octubre encara en funcionen bé,
però a partir del novembre,
evidentment,
per qüestions climatològiques,
la cosa ja comença a anar menys
i crec que també ho hem de tenir en compte.
Això ajudarà
els responsables municipals.
A treure's de sobre el problema.
La meteorològia
ajudarà els responsables municipals.
Sempre, sempre.
Rafa,
tu què faries?
Torna quan s'acabi Santa Tegla?
No, no, bàsicament d'acord.
Jo penso que és un tema que,
clar,
és que oci i negoci,
és que negoci vol dir el no oci,
no?
És difícil,
són elements contraposats.
El veí té dret a descansar,
però el restaurador té dret
a tenir també el seu negoci
i els ciutadans i els turistes
també tenen dret
a una certa oportunitat
de gaudir d'aquest oci.
És que, perdona,
ja que parlaves ara dels turistes,
justament l'argumentació dels restauradors,
és a dir, home,
si volem fomentar el turisme,
en fi,
el clima que tenim en aquest país,
en aquesta ciutat,
és un dels atractius, no?
Poder estar en una terrassa
fins a determinades hores.
És evident,
jo a Terrassa sempre recordo
quan m'han vingut amics de fora,
no?
És que, clar,
és que això a partir de l'una
està mort,
s'hem d'anar a Salou,
home.
Ha sigut veritat moltes vegades, no?
Hem de combinar les dues coses,
s'ha de mediar
i després hi ha un tema
que és el tema,
doncs, probablement,
de les condicions dels locals,
que aquí potser sí
que s'hauria d'insistir més,
en la ensonorització,
i un tema de civisme.
Moltes vegades
no provoca tant en si
el negoci obert fins a l'una
com moltes vegades
la clientela incívica
i algunes vegades etílica.
En fi,
esperem que vagi tot bé
aquests dies de Santa Tecla,
no sé si a les festes
volem fer algun comentari,
això que dèiem dels horaris
una mica canviats,
estem en plenes festes,
tot això s'ha de combinar
amb la feina de cadascú,
més enllà de les festes,
però hi ha altres notícies
i altres qüestions.
Avui, aprofitant que tenim
dos polítics i una persona
professionalment dedicada
al món de l'educació,
tenim un anunci de vaga.
El segon dia de curs escolar
els sindicats majoritaris
han anunciat una vaga
pel 13 de novembre.
Començo per tu, Rafa.
Algun comentari sorprèn
que el segon dia de curs escolar
els sindicats convoquin
una vaga contra l'avant projecte
de llei d'educació
que s'està discutint
entre els grups parlamentaris?
Una vaga més,
ja es va fer una l'any passat.
En qualsevol cas és curiós,
no és una vaga contra el Parlament,
perquè recordo que el dia nou
aquesta llei ja ha entrat
en els tràmits parlamentaris.
Aquesta llei,
com totes les lleis,
deu tenir coses bones
i coses dolentes.
Jo represento el territori
a l'Associació d'Inspectors de Catalunya.
Nosaltres no ens agrada
tota la llei,
però bé,
hem optat per un altre camí,
que és el camí
dels recursos parlamentaris,
parlar amb ells,
tractar d'introduir
les esmenes que creiem oportunes.
ha hagut un ampli procés
de debat
en tota aquesta llei.
Més enllà
que agradi o deixi d'agradar,
hi ha hagut un ampli procés
de debat.
Tothom ha participat
o ha pogut participar.
I, d'altra banda,
jo recordo
que una llei d'educació
d'aquestes característiques
no és una llei
pels mestres,
és una llei
pel sistema educatiu.
Pel conjunt
de la comunitat educativa.
Aquí hi ha pares,
hi ha alumnes,
hi ha professors,
hi ha inspectors,
hi ha molta gent
que està implicada.
Ha de ser una llei de país.
Opinions polítiques, Alejandro?
Estic d'acord
sobretot
en la part final
que acaba de comentar
el Rafa.
És a dir,
respectant, evidentment,
perquè s'han de respectar
els interessos corporatius
que cadascú té
i tothom té dret
a manifestar-los,
hem de tenir present
que per damunt de tot
s'ha de definir
un model.
I el que realment,
finalment,
preocupa la ciutadania
és la qualitat
de l'ensenyament
que té a disposició,
sobretot el tema
de l'ensenyament públic,
perquè aquelles famílies
que es poden pagar
ensenyaments privats
de màxim nivell
no tenen segurament
aquest problema.
Però és evident
que el sistema educatiu espanyol
s'està deteriorant
d'una manera greu
i a Catalunya
precisament també
estem a la cua
en paràmetres,
segons la OCDE,
educatius a Espanya
i això s'ha d'intentar
resoldre.
Nosaltres,
des del Partit Popular,
de moment,
hi ha molts aspectes
que no ens agraden
d'aquest avant projecte
de llei.
I hi ha un altre aspecte
molt important
que és
quan es parla
del consens polític.
Si aquesta llei
ha de servir també
per intentar
deixar grups polítics
al marge
i vendre-la
com si fos
una mena de debat
estatutari
quan no té res a veure,
el que finalment
sortirà molt perjudicat
és la qualitat
del sistema educatiu
i això sí que ens preocupa molt.
Sergi?
Sí, jo crec que
primer hem de situar
exactament on està,
perquè el debat
és al voltant d'aquesta llei.
Aquesta llei
no és definitiva.
És a dir,
ara el que ha hagut
és un avant projecte
que ha aprovat el govern
i que un cop
l'aprova el govern
el presenta al Parlament.
I a partir d'aquí
és quan s'inicia
tot el tràmit parlamentari.
Què vol dir
iniciar un tràmit parlamentari?
Doncs que tots els grups
parlamentaris
podran
posar sobre la taula
les seves esmenes
i aleshores negociar
amb ponència
i amb comissió,
que és la feia
d'un Parlament
a l'hora de legislar
i en definitiva
de fer lleis.
Per tant,
tot el procés,
tot i que hi ha hagut
un procés previ
de consultes,
de participació,
etcètera,
etcètera,
ara, per entendre'ns,
entra en el terreny
de la discussió
entre els grups polítics,
entre les ideologies
i en definitiva
entre tothom.
Per tant,
per entendre'ns,
el procés
de consens
encara no ha acabat.
Tot just
està a punt
de començar.
Està a punt
de començar.
efectivament...
Seria massa precipitada
la convocatòria,
segons...
Jo crec
que aquesta convocatòria
el que persegueix
és en certa manera
posar una certa pressió
i amb una sèrie
d'aspectes
molt concrets
de la llei,
molt concrets
de la llei,
amb altres
ningú em fa referència
i jo crec
que en aquest sentit.
Més enllà d'això,
jo estic totalment d'acord
amb el que deia ara
l'Alejandro
sobre la necessitat
d'una llei
d'educació
en aquest sentit
perquè realment
ja ho sé
que una llei
no pot arreglar-ho tot,
però sí que et poso
una base
perquè realment
jo crec
que és evident
que aquests dies mateixos
que estem parlant
de crisis econòmiques,
etcètera,
l'element formació,
com parlem
de la competitivitat
econòmica d'un país
és fonamental,
és un d'aquells aspectes
fonamentals,
no només són les infraestructures,
no només és la recerca,
la innovació,
sinó també la formació
i formació
en un sentit ampli,
també agafant
tot l'aspecte
de la formació professional,
que aquests dies,
per exemple,
insultia molt,
doncs per tant,
jo crec que és
molt,
molt i molt necessària
i en aquests moments
oportuna.
En aquest sentit,
més enllà d'això,
jo crec que
la vaga
té aquest sentit,
pressionar sobre uns aspectes
molt concrets
en el moment
que s'està fent
el debat parlamentari.
Perquè més enllà
de la llei
que porta aquesta convocatòria,
aquesta setmana
que es parla
tothom
de l'inici
del curs escolar
per motius
professionals o personals,
en fi,
perquè té canalla
i comencen les classes,
clar,
se'n parla molt
de l'augment
dels estudiants,
dels alumnes,
es parla molt
de les aules prefabricades
o mòduls prefabricats,
a Tarraona de la Ciutat,
per exemple,
n'hi ha tres centres educatius
amb escoles,
amb mòduls prefabricats,
tot això,
l'administració pública
pot donar resposta,
creuen,
a aquest augment
també significatiu
de la població
en nombre d'alumnes
que hi ha hagut
en els últims anys
i que segurament
encara continuarà
pel factor
de la nova immigració.
Ens hem de,
d'alguna manera,
resignar aquelles
i centres educatius
que durant 3-4 anys
estiguin els alumnes
en mòduls prefabricats?
Rafa,
tu com ho veus?
És a dir,
mai tindrem prou diners
o prou inversió
en matèria d'ensenyament?
No crec que es tracti
tampoc d'un problema
d'inversió.
Jo penso que
els diferents governs
i l'estat espanyol
en general,
podem centrar-lo a Catalunya
però podem parlar
de l'estat espanyol.
Jo diria que mai
en la història educativa
d'aquest segle,
comptant segle XX i XXI,
no s'ha fet tanta inversió
ni hi ha hagut tants recursos
i en canvi
no hi ha hagut una sensació
tan decebedora
en el món educatiu.
Però és que
la sorpresa demogràfica
ha sigut enorme.
Qui podia preveure
la lleu immigratòria
que ha tingut aquest país
en els últims anys?
Això ha generat
i els trages de població.
Però alguns,
perdona,
Arraf han dit
que ha faltat planificació.
Doncs sí,
no ho sé.
Des de fa anys,
perquè clar,
la planificació
per un dels centres educatius
no és qüestió
d'una setmana
ni d'un mes.
No seré jo
qui defensi ara
l'administració,
però tampoc seré
qui l'ataqui.
En qualsevol cas,
els alumnes
estan en el 100%
atesos
i s'atenen
amb els recursos
que es tenen.
Aules prefabricades,
és evident,
però aquest tema
ja quan hi havia
convergència a Catalunya
ja es criticava.
Ara és convergència
que hi critica
en el tripartit.
Demà,
si hi està
el Partit Popular,
es criticaran els altres.
No hi ha altra solució.
Els edificis escolars,
jo recordo,
perquè potser
la ciutadania
no ho sap,
no depèn només
que les autoritats educatives
vulguin fer un institut,
vulguin fer un col·legi,
també depenen
dels municipis
que han de cedir
els terrenys.
Depenen dels informes
que fa, per exemple,
l'ACA.
És curiosíssim això,
però de vegades
un informe de l'ACA
es pot retardar
una obra sis mesos.
L'ACA és l'Agència Catalana
de l'Aigua.
Jo, per exemple,
que estic al Vendrell,
que és una zona,
a més,
tota inundable,
cada vegada que,
tot i la bona voluntat
de l'Ajuntament,
que vulgui cedir un terreny,
quan tenen informes de l'ACA
es diuen
que és inundable,
tot és inundable.
Bé,
no vull justificar
més això en res,
no?
L'important és
que els alumnes
estiguin ben atesos,
vull dir,
que hi hagi professorat
per atendre'ls,
i en aquests moments
tenim aquest professorat.
Què més falta?
Alguna cosa més
ha de faltar
quan la radiografia
del sistema
no és tan bona
com hauria de ser.
Bé,
fins ara que hem mantingut
un to
d'extraordinari
consens i moderació
en tot,
mantindrem la moderació,
però molt entenc
que el consens
no t'ha.
estic convençut,
convençut
que la política educativa
que han portat a terme
els governs
dels darrers anys
a Catalunya i a Espanya
ha sigut un autèntic
desastre.
Quan parles dels governs
dels darrers anys
parles del govern tripartit
a Catalunya?
Parlo del govern tripartit
a Catalunya
i parlo del govern
del senyor Zapatero.
I ho dic convençut
perquè hem de tenir present
que el fenomen
més important
en termes numèrics
d'immigració
comença a partir
de l'any 2004
aproximadament.
És veritat
que hi ha
un increment
exponencial
com no s'ha produït
a cap país
del món.
És a dir,
quan parlem
que a França
està amb un 20%
d'immigració
és un procés
que va trigar
20 anys.
És que aquí
en 4 anys
ens vam posar
amb un 14%,
que és com estem
ara mateix
d'immigració
a Catalunya,
un 14%.
és a dir,
això evidentment
significa
que estem davant
d'un fenomen
difícilment controlable.
Però evidentment
aquesta gent
fins ara,
que ara s'estan
anant a l'atur,
han estat cotitzant
i per tant
els recursos
que ha tingut
l'administració
també han sigut
més grans.
la política educativa
ha sigut un desastre
en quant a planificació
i recursos.
A Catalunya
s'han gastat diners.
No parlaré ara
dels estudis famosos
de la codornit japonesa
o la codornit catalana,
perquè això
no deixa de ser
una anècdota,
però s'han gastat diners
en coses
absolutament innecessaires
i l'educació
és primordial.
Però és que també
hi ha hagut
un fracàs de model.
Una persona,
un noi pot estar
en un barracot,
però si té un sistema
educatiu que funciona,
que està basat
en l'esforç,
en l'autoritat
del professor
i no amb aquestes teories
de la pedagogia
constructivista,
que hem parlat
moltes vegades,
segons les quals
això de suspendre
la gent
és feixista
i totes aquestes coses,
aquest model educatiu
ha fracassat
estrepitosament
i els paràmetres,
ja ho deia abans,
de l'OCDE
sobre el sistema educatiu
espanyol
són un desastre
i abans no ho eren.
He de dir que
la llei Vilar,
és veritat
que la llei Vilar,
la de l'EGB,
el BUP i el COU,
que vam estudiar
el Sergi i jo
i el Rafa...
No, no,
jo vaig a donar classes.
És un sistema
que, clar,
algú podria dir,
és que la llei Vilar
és de l'any 70,
doncs era un sistema
que funcionava molt bé
i la gent sabia
si sospenia
o no sospenia
o quina nota entreia.
És una llei
del regim franquista.
No, sí,
però es va mantenir
durant molt de temps.
No, no,
clar,
és que després
han anat canviant,
cada govern
han canviat
la seva llei.
Suposo que
la llei d'educació
de Catalunya
el que pretén,
crec,
pel que hem sentit
el seu responsable,
el conseller Ernest Maragall,
és anar més enllà
que governi
un partit o un altre.
És que la del Partit Poblant
no es va arribar
a aplicar mai.
Ah, bé.
La llei de qualitat,
no, ràpidament.
És a dir,
insisteixo,
una llei educativa
que fracassi com a model,
ja pots posar
tots els recursos del món
que a més no s'estan posant,
que serà un fracàs rotund
i ens estem jugant
al futur dels nostres nens.
Sí, a veure,
abans l'Alejandro ja preveia
que amb aquest aspecte
polemitzaríem més
i evidentment
polemitzarem.
Jo crec que la situació
és molt complexa
i té molts indicadors
i molts aspectes
a tenir en compte.
Per exemple,
esteu parlant
del volum d'immigració,
sí,
això és un dels fenòmens,
és jo diria
que un dels principals
que ha aportat
més canalla
al sistema educatiu
i de fet,
jo ara no tinc les xifres aquí,
poder dir l'inspector sí,
però si comparem
la població amb P3,
és a dir,
els que comencen
de fa 4 anys,
aquest curs
que va començar dilluns,
les xifres...
Més del 40%
segons el director
territorial d'educació,
no?
Sí, sí,
o el camp de Tarragona.
Són absolutament espectaculars,
és a dir,
canalla de 3 anys
que comença això.
En aquest sentit,
si era previsible o no,
jo hi ha la immigració,
també hi ha
que la generació
que a la qual
ens apuntem
Alejandro i jo,
que som la generació
del baby boom
dels anys 70,
doncs ara hem tingut fills
i per tant
hi ha hagut
un increment
de població
també per aquí,
és a dir,
és una qüestió
purament demogràfica,
però també
un aspecte
que abans
s'assenyalava
que és també
moviments
de canvis
de residència
dins el país
i sobretot
crec que parlava més
pel Baix Penedès,
moltíssima gent
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
ha anat a viure,
poder al Tarragonès
no ens afecta tant,
però en el cas
del Baix Penedès
també és un aspecte
a tenir en compte,
aquelles segones residències
de tota la zona
de Conit,
de Comarruc,
etcètera,
ara s'han transformat
en primeres residències
i hi ha anat
molta gent a viure,
per tant,
estem parlant
d'aquests 3 orígens
del perquè
hi ha aquest allau.
Previsible o no previsible?
molt difícil
de preveure,
efectivament,
era molt difícil
de preveure,
però un cop
ens trobem
amb la situació
que hi ha més canalla,
evidentment,
s'ha de començar
a construir
més escoles,
les escoles
que ja existeixen
d'una o dos línies
fer-les de quatre,
efectivament,
tot aquest procés
que és més
una resposta
més d'inversió,
complicada,
perquè el procés
és complicat,
abans s'ha d'anar,
primer un municipi
ha de cedir el terreny,
la Generalitat
ha de fer el projecte,
s'ha de licitar,
s'ha de tal,
els informes corresponents,
tot això,
també per diners,
perquè també sabem
projectes,
també projectes
que tota aquesta
via crucis
de cedir el terreny,
de l'acord
de l'Ajuntament,
etcètera,
s'ha fet,
i de fet,
el propi govern
de la Generalitat,
a través d'un sistema
de l'ICF
equipaments,
que va ser
una mena d'invent
donada a la restricció
econòmica
que està patint
el govern de Catalunya,
i aquests dies
que estem debatent
el famós
acord de finançament,
això és un cas evident,
això és un cas evident,
ha hagut de fer
meravelles financeres
per poder
fer les obres
que ha fet,
i m'estic referent
a l'invent
de l'ICF
equipaments,
que en definitiva
no deixa de ser
que l'ICF
construeix,
allò està enrèix...
ICF és Institut Català
de Finances.
...de Finances,
a través d'una mena
de lloguer a 50 anys,
és molt complicat
d'explicar-ho,
però és per intentar,
quan no hi ha diners,
intentar donar resposta
com es pot,
però el sistema
de finançament
i el que estem parlant
avui en dia
de la restricció financera
que té
la Generalitat de Catalunya,
recordem que a Catalunya
totes les competències
educatives
estan transferides
a la Generalitat,
és un cas clau,
salut i educació,
que són on tenim
els colls d'ampolla
en el nostre país
en aquests moments.
Això per un costat,
i després per l'altre costat,
personal,
es deia,
equipaments,
mestres,
des del primer govern
en el qual va estar
el Partit Socialista
i Esquerra Republicana
i iniciativa,
fins a la data d'avui,
parlo del desembre del 2003
a la data d'avui,
si no recordo malament,
més de 3.000 mestres
s'han incorporat
en el sistema educatiu.
Jo crec que també,
malgrat les restriccions financeres
i econòmiques
que hi ha,
Déu n'hi do,
s'han incorporat
al sistema educatiu
més mestres
que mai,
en aquest període
tan curt de temps.
El que dona la sensació
és que ni per molts mestres,
ni per molts recursos,
ni per molts centres educatius
que es posin damunt la taula
sembla que es pugui arribar
a donar resposta
a tota la demanda.
Resposta segurament sí,
deies tu, Rafa,
tots els alumnes que arriben
estan atesos,
però clar.
Per això cal un debat
molt més en profunditat,
i per això
probablement cal
una llei d'educació.
A veure,
jo estic en aquest negoci
de l'educació
des de l'any 74,
per tant
he sigut
mestre franquista,
Mestre franquista,
no em diguis això,
que ho faig.
Sí, no,
ho he dit expressament.
Eren els mestres
en un règim franquista.
No, no,
ho he dit expressament
perquè és que si no,
al final dóna la sensació
que el col·lectiu de professionals
que estan a l'alçament
en aquests moments,
com que hi ha el tripartit,
són del tripartit,
i quan hi havia
la llei de qualitat
eren del PP.
No,
els professionals
són els professionals
i cadascú
té les seves idees polítiques.
El que és cert
és que aquest país
en els últims anys
n'ha passat per 3 o 4 persones legislatius.
Han canviat
no sé quantes vegades
el currículum
i això no és bo pel sistema.
No és bo pel sistema.
Governi qui governi.
Per tant,
la pilota
qui la té en aquests moments
al seu camp de joc
són els polítics,
que són els que han de fer l'esforç,
encara que els costi,
de baixar el terreny de joc
i consensuar.
Perquè aquesta és la percepció
que té la societat.
És a dir,
necessitem que els polítics
es posin d'acord
en un tema educatiu.
A banda dels informes bofills
i de l'OCDE,
que d'això
en podríem parlar
i abastament.
Perquè de vegades
aquests informes
tenen un esbiaix
perquè estan encarregats
des d'una perspectiva
probablement econòmica
o economicista
que tenen molt poc a veure
potser amb la perspectiva humanista.
I per tant
en podríem parlar molt d'aquest tema.
O països
que estan
per darrere d'Espanya
i de Catalunya també.
I que en canvi
porten
i això fa molts anys.
Hem de parlar de consens
i hem de parlar d'educació.
En fi,
aquest no pretenia ser
un debat sobre
matèria d'acadèves,
simplement una tertúlia
per comentar aspectes
relacionats amb l'inici
al curs escolar.
Ho deixem aquí
perquè tampoc no tenim
més temps
i com que aquesta
és la setmana presidida
per l'inici del curs escolar
i per les festes
de Santa Tegla
doncs hem barrejat una mica
les dues qüestions
a la tertúlia.
Alguna cosa
a les festes, Alejandro,
per recomanar?
No, res.
Los sírex ahir o no?
O ja no tenim edat?
No, bàsicament
agrair-te
que ens plantegessis
la tertúlia
a aquestes hores del matí
perquè és una manera
d'evitar
les temptacions de la nit.
Molt bé.
Sergi,
alguna recomanació
festera?
No, jo em quedo
amb la presentació
de l'àliga petita d'ahir
que va ser espectacular.
Va ser curta
però intensa.
I el Rafa què?
Les dues coses sírex
i l'àliga petita.
Les dues vas anar.
I avui què?
A descansar?
Avui a descansar.
En fi,
acabem aquesta tertúlia
del quart dia de festa.
Estem en el quart dia
de les festes
de Santa Tegla.
Després en parlarem
a partir de les 11
àmpliament.
Acabem la tertúlia
amb Sergi de los Rios,
Alejandro Fernández
i Rafael Muñoz.
Gràcies,
que vagi bé,
bones festes
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.