Francesc Lledó, molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut, preparant-se, eh?
Perquè avui el que farem serà agafar herbes,
però d'aquelles que es troben molt aromàtiques,
i treballarem amb aquestes herbes.
Aquest tot entusiasme és que mentre anava a la publicitat,
el Francesc ja m'ha donat alguna pista
del que podríem fer amb l'alfàbrega i amb la menta.
I la veritat és que m'ha explicat unes preparacions,
parin atenció i agafin paper i llapis,
perquè són d'aquelles coses que val la pena també tenir en compte
les quantitats.
Jo no sé per on vols començar,
perquè jo m'he apassionat amb tot el que m'has explicat ara fa un moment.
A veure, com ho vols organitzar, això?
Perquè val la pena que ho tinguem tot ben estructurat.
Primer m'agradaria recordar que l'alfàbrega i la menta
són les reines de les plantes aromàtiques fresques de l'estiu.
És una planta que surt ara, que està en ple vigor,
i que la seva màxima intensitat l'agafa ara,
just abans de florir.
O sigui, tant l'alfàbrega, sobretot,
quan està a punt de florir,
les fulles és quan tenen la seva màxima intensitat.
Són dues plantes que s'han de menjar fresques,
seques perden moltíssim.
O sigui, és una planta que durant tot l'any s'hauria de consumir fresca,
encara que hi ha èpoques de l'any que no se'n pot trobar naturalment.
Vull dir, ara amb el tema hivernacles i això se'n troba tot l'any.
Però són plantes d'estiu, 100%.
Són plantes molt digestives, les dues.
O sigui, les dues s'han fet servir tradicionalment
per afavorir la digestió,
per disminuir els gasos,
sobretot la menta.
La menta té un poder molt important de disminució de gasos.
Per evitar els vòmits,
si hi ha marejos i això, tant l'alfàbrega com la menta,
són molt bones per evitar aquests vòmits.
I també per evitar els retortijones, que n'hi diuen.
O sigui, les convulsions intestinals.
Aquelles rampes que a vegades hi ha al ventre.
Allò que tens una boda o tens un menjar d'aquests potents,
doncs acabar amb un alfàbre o amb una menta és genial.
Ajuda molt a digerir.
Allò quan estàs al darrere, posi'm un poleo.
És diferent el poleo menta de la menta.
I que l'herba bona i que la piperita...
La piperita és la menta.
La menta piperita és la menta comuna.
I totes tenen aquestes propietats.
més o menys, més accentuades per un cantó amb algunes,
més cap a...
O sigui, estan dintre de la família aquesta de les plantes digestives.
El que és l'alfàbrega, i és un tema personal,
però jo crec que està bé de...
Vas a comprar l'alfàbrega i la primera torreta d'alfàbrega
vas a una botiga especialitzada i te l'emportes.
I quan vas apagar la caixa veus que és alfàbrega culinària.
És a dir, que hi ha dos tipus, que no ens equivoquem.
Bueno, hi ha diverses varietats.
Però diguem que per la gent així comú,
que a nosaltres no ens hi dediquem,
i dius, calla, que compraré una torreta d'alfàbrega
per tenir-ne fresca a casa per cuinar,
t'hi has de fixar que sigui no aquella que posem
a l'àmpit de la finestra per espantar els mosquits,
que també funciona.
Però aquesta és de fulla més gran la que s'utilitza a la cuina.
La cuina és de fulla més gran, però la de fulla petita també es pot menjar.
El que passa és que la de fulla més gran és més agraïda,
tens més fulla, que és la part aromàtica,
i és molt millor per cuinar.
Però les dues espanten els mosquits i les dues serveixen per cuinar.
El que passa és que, doncs això, amb la de fulleta petita tens una afanyada
per aconseguir una miqueta de matèria primera, diguem-ne,
perquè els troncs de les dues plantes no són aconsellables de fer servir.
No perquè siguin dolents, sinó perquè són llanyosos,
i amarguen una miqueta,
i és millor fer servir, a més, les fulles en els dos casos.
Jo m'agradaria començar per l'alfàbrega,
perquè, tot i que la menta m'agrada molt,
l'alfàbrega, per mi, és la reina de l'estiu,
és la planta més aromàtica, té una intensitat molt forta.
Se suposa que tenim feta l'oli d'alfàbrega de fa dies, no?
Sí, sí, són d'aquells deures que hem donat.
S'han de fer a començament d'estiu per les amanides i tot això.
I si no, es pot anar renovant.
Són herbes fresques que podem anar fent contínuament.
Doncs l'alfàbrega, com dèiem,
té aquestes propietats digestives,
antibòmit,
és bona pel mal d'alçada.
Jo ara tinc una cunyada que està al Perú
i tenen problemes amb l'alçada.
Doncs no l'hi puc dir, però si em sentís per internet,
doncs els mals d'alçada que provoquen vòmits,
provoquen l'adaptació a la falta d'oxigen,
és molt bona l'alfàbrega també pel mal d'alçada.
Els autòctons masteguen fulles de coca,
que no és recomanable pels que venim d'aquí.
Millor que masteguin al fàbrega, segurament.
Bé, la fulla de coca fresca té propietats medicinals també.
La coca es converteix en el que coneixem aquí
a través de processos químics.
Però la coca mastegada s'aconsumeix habitualment.
Després va molt bé també si la masteguem a la boca directament
per les llagues, el mal olor de la boca, les inflamacions,
si tenim alguna inflamació de genyives i això.
Va molt bé per netejar i per desinfectar
i per fer que la boca estigui en òptides condicions.
I els mosquits, que és el nostre enemic.
A veure si voleu fer un repel·lent de mosquits casolà per casa.
només cal agafar un oli de girassol perquè no faci molta olor,
un oli neutre, i agafar el fàbrega i triturar-ho tot junt,
fer un bon triturat d'alfàbrega i oli,
i ens l'untem per damunt del cos.
I espanta els mosquits.
I espanta els mosquits, o sigui.
Home, més ecològic i natural que això, impossible.
Més ecològic i més econòmic que allò que comprem a vegades a les botigues
i l'olor que fa allò que comprem a vegades és bastant desagradable.
En canvi, així espanta els mosquits.
Sí que s'ha de dir que només espanta els mosquits.
Aquell, en teoria, és un repel·lent d'insectes en general.
De totes maneres, jo agraeixo moltíssim tot això que estàs escoltant,
però a mi l'alfàbrega, com més m'agrada, és fent pesto.
Pesto.
Mireu, l'alfàbrega té un maridatge genial amb tomàquet,
que seria el rei del maridatge de l'alfàbrega.
Va molt bé també amb carabassó, obergínies, olives negres,
amb les olives negres és genial,
amb carns a la brasa i a la planxa i amb pollastre.
Serien bàsicament la base de maridatge de l'alfàbrega.
Amb el tomàquet, qui no s'ha menjat, una manida de més tomàquets tallats a grills,
amb una miqueta d'alfàbrica tallada pel damunt i un bon raig d'oli d'oliva.
Si voleu, també una miqueta d'all picadet.
És una manida d'estiu molt ràpida i molt fàcil i molt fresca i molt digestiva,
amb molta vitamina C, amb molt de ferro.
Vull dir, és una manida boníssima pel cos.
Més cap aquí, també podem treballar amb l'oli, com has dit tu,
que es pot fer o bé tallant la menta amb juliana i barrejar-la amb oli d'oliva,
verge extra, arbequí per anar bé,
perquè si li posem un picual o un oli més potent,
ens predominarà sobre l'alfàbrega.
Llavors aquí el que és interessant és posar-hi un arbequí sutil, suau,
i enriquir-lo amb aquesta alfàbrega.
També es pot fer picant-ho tot junt, amb un túrmix,
o també es pot fer deixant les fulles senceres.
A mi el com m'agrada més és o bé picat o bé amb juliana,
perquè la fulla sencera a vegades se torna negra i queda lletja a la vista.
L'altre també s'hi torna negra, però l'estat picada no es veu.
Llavors, per qüestions estètiques potser és millor picar-la.
A més, deixa anar els aromes de seguint.
No és un oli d'aquests que hem de deixar a vegades 3-4 setmanes,
sinó que és un oli que entre 2 i 4 hores ja el podem consumir.
Tu dius una pasta fresca bullida i un oli d'oliva d'aquest arbequí
i 4 fulles d'alfàbrega, i és un plat exquisit.
Amb vinagres, també potser està menys coneguda, però està boníssima.
Agafem un vinagre de vi, de vi blanc o de vi negre, és igual,
i també hi tallem unes fulletes d'alfàbrega dintre
i hi posem una miqueta, un palet de sal i un palet de pebre,
i el deixem macerar, en aquest cas, aniria bé una setmana i escaig.
Si voleu fer més via, la piqueu tot junt i a l'hora de picar-la,
si la piquem tot junt amb el vinagre, farà molta més via
i n'hi poseu una miqueta més i agafarà molt abans l'aroma.
També queda molt bo el vinagre fet així,
també, per exemple, per després consumir amb una amanida
o inclús per fer aquelles vinagretes calentes
que fem a vegades a l'estiu amb fruites.
La gàstrica.
Les gàstriques.
Les gàstriques, que s'ha explicat més d'una vegada.
Doncs aquestes gàstriques, si les fem amb un vinagre de menta,
queden boníssimes.
Per exemple, si fem una gàstrica de préssecs...
O del barcocs.
O del barcocs, que són molt àcids.
Ho dic perquè em van parlar la passada de setmana.
Doncs aquesta gàstrica feta amb aquest vinagre de menta
és una passada, és boníssima.
Si també la vinagreta, per exemple, l'hem de fer de pernil,
allò que he explicat alguna vegada,
també de fer una miqueta de pernil salejat,
desglasejar amb el vinagre,
doncs aquest vinagre de menta també millora moltíssim.
Té moltes utilitats,
però ja tenim una base de cuina d'aquelles
que no se'ns faran molt bé a l'estanteria
i que ens pot durar molt de temps.
I la reina de les salses de l'alfàbrega
és el pesto.
El pesto.
Jo tinc una recepta que m'agrada molt com me queda
i que és molt fàcil de fer de pesto
i que us la vull explicar a tothom.
La gràcia és l'aigua de bullir la pasta.
Us ho dic perquè quan feu el pesto
és una salsa que es fa a partir de bullir la pasta
perquè us quedi molt bona.
Llavors, el primer que heu de fer és bullir la pasta.
Bulliu la pasta, els macarrons, els espaguetis,
el que vulgueu fer, amb aigua i sal,
si voleu una fulleta de llorer, no passa res.
I quan ja la tingueu bullida,
la deixeu al dente, la pasta,
i guardeu l'aigua, l'escorreu,
però guardeu l'aigua de cocció.
Llavors agafem amb un túrmics,
amb un aparell que trituri,
i posarem meitat juliver i meitat alfàbrega,
amb volum, o sigui, del volum.
Jo el que faig, doncs, si tenim un got d'aquests,
per exemple, ho fem amb un túrmics d'aquests de mà,
doncs amb el got ple fins a dalt,
la meitat d'alfàbrega i la meitat de juliver,
sense apretar, o sigui, anem tirant,
i ja està que quedi ple.
Llavors, hi tiro un grapat de pinyons,
amb aquest mateix pot,
estem parlant d'aquests pots d'aquests túrmics,
que més o menys hi cap un litre de líquid,
o mig litre, no recordo com són de litre o de mig.
De mig, em penso, no?
Jo diria que són de mig litre.
Vaja, els comuns de les cases...
El que ve amb l'aparell, l'estàndard.
L'estàndard.
Llavors hi tirem un grapat de pinyons,
una miqueta de sal, una miqueta de pebre,
qui vulgui all, jo no n'hi poso,
però la recepta original l'aporta,
i llavors agafarem l'aigua amb què hem bullit la pasta,
la tindrem bullint, o sigui, molt, molt calenta,
i la tirarem a dintre.
Abans que tirar l'oli i tot.
Abans que tirar l'oli i tot.
Escaldarem totes aquestes fulles i els pinyons amb l'aigua bullint.
Més o menys d'aquest pot,
que n'hi hagi dos, tres dits de baix al cul d'aquest aigua bullint.
I llavors amb el túrmics ho triturarem tot.
ho ben triturarem, és que agafessi una pasta.
Ens quedarà com una pasta.
Llavors, senzillament, agafem un oli d'oliva verge extra d'arbaquí,
també perquè no sigui massa potent, però tingui aquest aroma de l'oli,
i anem afegint com si féssim una maionesa.
Anem muntant, o anem emulsionant com si féssim una maionesa,
fins que ens quedi el pot ple.
I ja està.
Ja tenim una salsa de pesto, de veritat, boníssima.
És una salsa de pesto que ens permet congelar-la, també,
perquè, clar, quan la fem, jo en faria ja quantitat,
i llavors la podeu posar amb bosses, amb bossetes petitones, i la congeleu.
Quan la descongeleu veureu que s'ho tallarà una miqueta, no passa res.
La torneu a remuntar amb el túrmics i es pot consumir immediatament.
No passa res.
Tu ja saps que a vegades les experiències de remuntar salses amb el túrmics un cop tallades no és fàcil.
Aquesta no es talla del tot, es separa, però no es talla, o sigui, es remunta bé.
No és de les que es tallin com el romesco.
Només cal pensar en el romesco, que vols remuntar, remuntar i no remunta allò.
No, no, no, aquesta no és massa problemàtica, perquè porta una bona quantitat.
De totes maneres, el secret per remuntar qualsevol tipus de salsa lligada amb oli
és afegir-hi aigua calenta.
O sigui, si teniu una maionesa tallada, o teniu un romesco tallat,
o teniu un pesto tallat,
el que heu de fer és primer deixar-lo reposar,
el millor, el millor, jo us ho vaig explicar idealment.
Poseu tota aquesta cosa tallada, diguem-ne, la que sigui,
per exemple estem parlant d'un romesco tallat,
el poseu ja al bol on l'hem de remuntar.
I poseu el túrmics a dins i ho deixeu reposar mitja hora,
perquè se separi bé l'oli de les substàncies acuoses.
Llavors, quan ja ho tinguem així,
hi agafem aigua bullint, aigua molt calenta,
i li tirem unes gotetes a mesura que ja comencem a enganxar el túrmics.
Com si tornéssim a emulsionar la salsa.
Com si tornéssim a emulsionar i veurà que s'esmunta perfectament.
Només aigua?
Només aigua.
I poqueta.
Poqueta, eh?
Amb una cullerada sopera per aquest aparell que dèiem,
per aquest recipient que ve, aquests gots alts que venen amb el túrmics,
amb una cullerada sopera n'hi ha prou.
El que falla dels tallats és sempre la part acuosa,
la part oliosa és la que ens...
Si afegim més oli, se'ns tallarà.
El que hem d'afegir és alguna cosa d'aigua.
Aigua o llet, també a vegades depèn de la maionesa,
però potser aigua calenteta,
i veureu que s'esmunta perfectament.
I l'important també és aquest repòs,
perquè si està tot tallat, molt barrejat, recient tallat,
no hi ha manera de remuntar-ho.
Si ho deixeu reposar, veureu que s'ho separa una miqueta
i llavors es munta perfectament.
El pesto és amb pinyons,
però hi ha qui, no per un tema de patriotisme,
sinó que a vegades no tens pinyons a casa
i aquí hi posa avellanes, també surt prou bo.
Sí, però per anar bé crues.
No torrades.
No torrades. Tant l'ametlla com l'avellana
s'hi poden posar, però crues, d'acord?
Perquè el torrat ens trenca una miqueta l'estructura,
ens perd els olis crus, els olis essencials,
canvia completament, no?
És millor sempre l'ametlla com l'avellana amb cru,
i llavors queda molt bo també,
amb un gust lleuserament diferent, però queda molt bo.
Però la clau és la textura,
perquè si no perdria l'oli torrat, doncs ja s'ha secat,
s'ha evaporat tot el líquid i els olis.
La pasta, o sigui, tu escarxes una avellana crua
i et fa com una pasta,
només escarxar-la així.
Torrada no, es trenca i ja està.
I torrada es trenca.
Perd-te l'estructura, les proteïnes és diferent,
té propietats diferents.
Sobretot no llancem l'aigua,
perquè a vegades és que com pot ser que aquest pesto
em quedi tan espès que no es pot ni...
Doncs justament és per això,
i allargant, allargant,
fas un plat que té massa oli i no és bo.
Per tant, la gràcia està en guardar l'aigua.
L'aigua de cocció de la pasta.
I llavors, doncs, més o menys, ja us dic,
hi van tres dits d'aquest aigua i muntant amb l'oli d'oliva.
Es pot allargar amb més aigua,
però llavors ens ha de posar més pinyons,
més alfàbrega, d'acord?
O sigui, aneu augmentant les proporcions.
Què més amb l'alfàbrega?
Es poden fer tantes coses,
però així coses faciletes i d'estiu i ràpides.
A mi m'encanta la mantega d'alfàbrega, per exemple.
Agafeu mantega,
la poseu al micro en els 30 segons,
deixeu que es posi pomada,
allò que es posa lleugerament tove,
i llavors agafeu alfàbrega fresca,
la piqueu ben petita
i la barregeu amb aquesta mantega pomada.
Ha de ser pomada.
No hi posem sal ni res?
Hi podeu posar una miqueta de sal i una miqueta de pebre.
El que passa és que no ha de deixar
que s'esfongui del tot la mantega,
perquè si no se separa el suero
i llavors ja no queda bona.
Ha de ser pomada, com una pomada,
com allò de la nivea,
que ens posen a la cara les àvies d'abans.
Doncs allò, barregem bé l'alfàbrega
i la tornem a posar a la nevera que ens quedi dura.
En un motllo, perquè quedi allà després maco.
Sí, en un motllo que després puguem treure,
només acalentant-la una miqueta
o posant-la amb l'aigua calenta
se'ns esmullarà bé,
en una flanera, on vulgueu.
Sempre que no sigui d'alumini,
perquè l'alumini us deixarà color a la mantega
i quedarà molt lletjada,
ha de ser de ceràmica, de plàstic, de vidre.
Aquesta mantega la guardem a la nevera embolicada,
ens aguantarà perfectament dues setmanes,
perfectament, no més.
i, per exemple, fem una carn a la brasa
i després la traiem i posem
un palet d'aquesta mantega pel damunt
que se'ns fongui recient treta
i ens quedarà boníssima.
Fem un peix a la planxa, un peix a la brasa
i després també un toc d'aquesta mantega al damunt.
Ara que la gent fa barbacoa,
és de tot això?
Després una barbacoa, un tall de carn,
posa un palet d'aquesta mantega.
Després també queda boníssima,
per exemple, agafem unes patates,
les obrim per la meitat,
amb una cullera els hi fem un foradet al mig,
o sigui, els hi traiem una miqueta de carn
del centre dels dos cantons
i omplim aquest anou que hem tret de patata,
de mantega.
Tornem a tancar,
les emboliquem a peder de plat
i les fem al caliu com tota la vida.
Veureu que es fondrà la mantega
la vegada que es va fent la patata
i ens donarà tot aquest gust
de la mantega i l'alfàbrega
a la patata, al caliu
i després quan les obrim
només cal menjar-les
perquè ja porten la sal,
porten el pebre,
porten tot i estan increïbles també així.
Doncs ja podríem parlar
de mil receptes ja de l'alfàbrega.
Avui s'acabaran les existències
de torretes d'alfàbrega
a totes les botigues
després del que estàs explicant.
Però m'agradaria també parlar de la menta.
M'agradaria donar-li una miqueta de temps
a la menta també.
Explicaràs aquest xarop
que m'has explicat abans?
Sí.
Molt bé.
Sí, sí.
Bueno, la menta,
parlar doncs de que
a part de les propietats digestives
que en aquest cas
potser són una miqueta més accentuades
inclús que les de l'alfàbrega,
també no oblidem
que té propietats
que van molt bé
per l'encostipat,
per la grip,
encara que estem fora d'època,
però doncs per les bronquitis,
per tot això.
Amb els aires acondicionats
i els canvis de temperatura
no et pensis, eh?
I per les mucositats.
Porta elements
que fan que dissolgui les mucositats
i que vagin molt bé
quan tenim problemes de mucositats
i tot això.
Són plantes medicinals
tradicionals de tota la vida.
I amb la menta
en podem fer també
moltíssimes coses,
a part dels mojitos
i tot això.
Sí, que això ja ho tenim dominat.
Que això ja ho dominem.
Doncs se'n poden fer
moltes coses.
Jo, per exemple,
us volia explicar
una receta també fàcil
i que també estem en temporada
que seria una crema de pèsols
amb menta.
que és una recepta senzilla.
Per fer-la, per exemple,
podríem agafar
un quilo de pèsols,
més o menys
un got de caldo de gallina
i unes 10 fulletes de menta.
Llavors, el que farem
és agafar un bol
de plàstic o de vidre
i posem el quilo de pèsols.
Poden ser congelats.
Si són frescos,
molt millor,
però ara ja costa de trobar
i ja no n'hi ha.
Llavors, doncs,
amb pèsol congelat.
I posem el caldo de gallina,
aquest got d'aigua
de caldo de gallina.
Veureu que no cobreix
del tot els pèsols,
però no passa res.
I llavors,
ho filmem
amb un paper film
i ho posem al microones.
Ho vaig a fer molt fàcil,
molt casolar
perquè ho pugueu fer.
Al microones
li doneu
aproximadament
uns 12 minuts,
10-12 minuts
a màxima potència.
veureu que s'hi infla el plàstic,
no passa res,
eh?
I deixem que se'ns cogui
aquests 10-12 minuts
al microones.
Quan ja estiguin cuits,
els colem,
guardem l'aigua,
sobretot,
l'aigua,
aquest caldo de gallina
amb què hem cuit els pèsols,
la guardem
i colem els pèsols.
Els pèsols
els refredem sota l'aixeta,
eh?
Que quedin ben fresquets
i llavors agafem els pèsols,
la meitat del caldo de cocció
i les 10 fulletes de menta,
una miqueta de sal i pebre
i ho triturem tot junt,
d'acord?
Quan ja ho tinguem triturat,
res,
ho deixem refredar.
Això és bo que reposi
una horeta a la nevera,
d'acord?
Perquè s'amoroseixin tots els gustos,
d'acord?
I llavors, doncs,
a l'hora de menjar,
s'hi pot afegir,
si voleu,
agafem una miqueta de nata,
la muntem amb un palet
de nou moscada,
agafem nou moscada,
una miqueta de sal,
una miqueta de pebre
i la nata per a muntar,
d'aquesta que venem,
per a muntar.
La muntem amb això,
o sigui,
serà una nata tirant a salada,
i llavors amb bols
on ens menjarem
la crema de pèsols,
a baix del cul del bol
hi posem una miqueta
d'aquesta nata muntada
amb la nou moscada,
sal i pebre,
d'acord?
Llavors,
al damunt ho cobrim tot
amb la crema de pèsols
que hem fet
que amb la meitat
de l'aigua que hem reservat
de bullir-los
la faig reservar
perquè li busqueu
la textura que us agradi,
o sigui,
la podem tirar tota
perquè quedi molt líquida
o la meitat
perquè quedi més espès.
És millor començar un poquet
i anar afegint-hi, no?
Exacte,
anant-li afegint.
I ja està,
senzillament això,
i llavors al damunt
si voleu per decorar
unes fulletes de menta,
de menta fresca.
I ja està,
ja tenim una crema de pèsols
amb una miqueta de nata,
si volem.
Entre gazpacho i gazpacho
podem fer una crema de pèsols
també, no?
I les bichissuars
i tot això.
Molt bé.
Més coses amb la menta.
Home,
la menta també és la reina
de la fruita.
Va molt bé amb la fruita
i a més ara a l'estiu
tenim molta fruita
i es pot fer servir
amb fruita.
Llavors, per exemple,
amb la fruita que hi va millor,
amb la que més m'agrada
és amb els préssecs
i amb els overcocks.
Llavors, per exemple,
podem preparar
uns préssecs amb menta
que queden boníssims.
Es poden preparar
de diverses maneres.
Us en explicaré dues.
de molt senzilles.
Primer,
farem un xarop de menta
que aquest xarop
el podem reservar a l'aneveri
i el podem fer servir
per moltes coses després.
Aquest xarop
el podem fer molt concentrat
perquè després
amb unes gotetes
en tinguem prou
o menys concentrat
per abusar més d'ell.
Això també hi ha d'aprendre
una miqueta
d'anar-ho provant a casa.
Jo començaria, per exemple,
per un de concentrat
i després
el anem treballant.
El concentrat seria
agafar mig litre d'aigua
i mig quilo de sucre.
Posar-ho amb un cassó al foc
i arrencar-li el bull.
Quan ja ha arrencat el bull,
això s'ha convertit
en un xarop.
Llavors,
ens ho traiem del foc
i ho deixem refredar
fins a que estigui fred del tot.
Primer fora del foc
i després a la nevera.
Quan ja el tinguem fred,
agafarem menta tallada
amb juliana,
molta menta.
En aquest cas,
per exemple,
sortirà quasi tres quarts
de litre de xarop
amb aquestes proporcions
que us he donat.
en aquests tres quarts
de litre
hi podríem posar
les fulles
que hi van
amb vuit rames
de menta.
Quan compreu la menta
va amb remetes.
Les fulles
que hi ha
a les vuit remetes
les tallem
amb juliana
i les afegim
amb aquest xarop.
Ho tapem
amb paper film
o si és amb un pot tapat
i ho deixem
a la nevera
reposar 24 hores.
Això seria
una infusió
en fred
de menta.
És la més aromàtica
i la més bona
però és la que tarda
més en fer-se
perquè tarda 24 hores.
Ara després
té les notes
molt més naturals
molt més fresques.
Llavors,
per exemple,
agafem uns préssecs
ja per aprofitar
aquest xarop
els tallem
els hi traiem
el pinyol
els tallem
per la meitat
només
els pelem
i en aquest cas
el que podem fer
si voleu
és donar-los un cop
de microones
oberts per la meitat
i donar-los un cop
de microones
que vol dir
doncs uns 8-10 minuts
al microones
els traiem
els podem deixar
refredar
o no
si els voleu calents
se poden menjar
però doncs a l'estiu
jo els prefereixo freds
tal com surten
del microones
els posem
a refredar
primer fora de la nevera
i després a la nevera
i després
ens els mengem
doncs
amb un raig
d'aquell oli de menta
que hem preparat
o sigui
el pressa que ens quedarà
molt tou
d'aquest cop
de microones
fresquet
i amb aquest raig de menta
ens hi donarà
la dolçor
i el toc
bo
per acompanyar
també
si voleu
a l'estiu
podem posar-hi
un gelat
al damunt
d'aquest préssec
i podríem posar
un gelat de vanilla
un gelat de nata
al damunt del préssec
i després regar
amb aquest oli
de menta
abans ho dèiem
no és època
però unes taronges
tallades
amb uns
sencenalls
de xocolata
encara és època
de taronja
i aquest almíbar
de menta
per sobre
és que amb aquest almíbar
val la pena tenir-ho
a la nevera
tot l'estiu
aquest almíbar
se'ns aguanta molt bé
és un almíbar
que ens pot aguantar
tranquil·lament un mes
a la nevera
i el podem
per exemple
fer el típic
melón pernil
fem unes brotxetes
per exemple
per donar-li
una miqueta més
de suculència
agafem
aquests bastonets
la broqueta
que se'n diu en català
i posem
un trosset de pernil
i un trosset de meló
un trosset de meló
pel damunt
el podem regar
amb aquest oli de menta
i també queda
increïblement bo
una miqueta de pebre
també us li aconsello
i un palet de sal
també si no
si ho voleu fer
encara més
més senzill
només
aquest de la mateixa broqueta
el damunt
menta amb juliana
només talladeta amb juliana
també ja
queda boníssim
el préssec
el préssec
també el podríem fer
cuit
com si el féssim
amb el almíbar
el podríem posar
amb una cassoleta
li posem
meitat aigua
i meitat sucre
i unes fulletes
de menta
tal qual
i li arrenquem
el bull
a tot plegat
en pic
hagi bullit
entre 4-5 minuts
ho apaguem
i ho deixem a refredar
també tindrem
un préssec
amb el almíbar
però amb l'aroma
i el gustet de la menta
després aquest xarrop
que han preparat
també si a l'estiu
que és època de fruites
doncs prepareu una macedònia
doncs també pel damunt
regadet
amb aquest xarrop de menta
que han preparat
també queda boníssim
o per exemple
unes broquetes de fruites
també
amb aquest xarrop
de menta
pel damunt
és un xarrop
que el podem fer servir
amb moltes coses
diu la Núria
que acaba de trucar
a una oient
que diu
que la menta
allò per aliviar
o alleugerir
una miqueta
la mucositat
això ja està
amb arbolari
el francès es cuina
però vaja
que com s'ha d'aplicar
si en una pasta
o en un líquid
o com?
a veure
hi ha dues maneres
senzillament consumint
la minfusió
que pot ser aquest almíbar
pot ser aquest almíbar
per exemple
si aquest almíbar
el fem més lleugent
en vez de posar
parts iguales
d'aigua i sucre
hem dit
mig quilo de sucre
i mig litre d'aigua
si volem consumir
així en quantitat
doncs rebaixem el sucre
doncs pot rebaixar-lo
tranquil·lament
doncs posar
100 grams de sucre
per cada mig litre d'aigua
i posem la menta
ho infusionem tot junt
en aquest cas
per aprofitar
les propietats terapèutiques
és millor
fer arrencar el xarop
treure-lo del foc
i tirar-hi la menta
amb calent
perquè llavors
infusiona millor
hi ha una major extracció
no només dels aromes
sinó de tots els components actius
i llavors
aquesta infusió
consumida tant amb calent
com amb fred
actua
contra la mucositat
i contra tot això
també es pot fer
més directament
agafant aigua calenta sola
tirant-hi la menta dins
i fer baus
agafar
i allò típic
no l'olla calenteta
i amb un drap
t'apes el cap
i en lloc de l'eucaliptus
que pica molt
i és molt agressiu
la menta és més suau
doncs la menta
el mantol
és més suau
i més agradable
ara pensava
aquest xarop
clar és que aquest xarop
que has preparat de menta
serveix per tot
un te fred
concentradet
i en lloc de sucre
tirar-li
aquest xarop de menta
doncs el te també canvia
com un te fred
fet a casa
sí sí sí
també amb xocolata
evidentment la menta
amb la xocolata
que n'hem parlat aquí moltes vegades
també queda molt bo
per exemple
agafeu suc de taronja
us feu un bon suc de taronja
i llavors
hi tireu
al damunt
uns encenalls de xocolata
i unes gotes
d'aquest xarop de menta
i també veureu
que és una beguda
refrescant
i increïble
a veure
haurem d'ampliar la cuina
perquè el prestatge
amb els olis i els vinagres
bé en tot cas la nevera
perquè això ho hem de guardar
la nevera
això és millor
guardar la nevera
sempre és millor
així no es fa mal bé
i comentaves que es pot
conservar unes dues setmanes
sí dos o tres setmanes
sempre és millor
anar-lo refent
més que el fer poquet
exacte
ja veieu que de feina
gens
a tot cas
si us fa mandra
que ho trobo absurd
però bueno
si us fa mandra
podeu fer el xarop
sense la menta
i llavors anar-li
afegint la menta
cada vegada
no cada vegada
perquè tarda 24 hores
no té tanta feina
però doncs cada setmana
no té tanta feina
no té tanta feina
Déu-n'hi-do
el francès
cada dijous
una estoneta
deixa la seva feina
per venir a la ràdio
i compartir tot allò
que coneix
i que sap
i nosaltres estem encantats
jo no sé vostès
jo tinc tots els fulls
de la taula
tot ple de punts
perquè tot això
s'ha de posar en pràctica
si més no
al cap de setmana
molt bé
francès lleudó
del Quim Quima
com sempre
un plaer
si no hi ha novetat
t'esperem la propera setmana
molt bé
fins la setmana que ve
adeu-siau
bon dia
adeu-siau