Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Que bé que estem aquí, no?
Sí, quina sort avui, quin temps que ens acompanya,
perquè portem una setmaneta una miqueta trista, diguem-ne, de temps,
perquè no ha plogut siquiera, si almenys hagués plogut.
No, va dir-ho, mira, si fa no fa bo, però prou, com a mínim.
Però bueno, avui, bon dia, bon sol.
Serà un parèntesi, avui i demà.
A veure, sort, a veure si tenim sort per la Setmana Santa,
que la puguem disfrutar i no ens plogui.
I sobretot que se salvi demà, ja en parlarem,
perquè segur que la gent que està en l'organització
de la processó del Sant Enterrament,
això de les pàgines meteorològiques d'internet,
les deuen tenir al dia, ja a veure que ens diuen després, més endavant.
Avui no parlem de dolços, com fem normalment,
en aquest programa de Digiós Sant, a la plaça del Rei,
sinó que més aviat parlem de bacallà, que l'havíem descuidat.
La cosa que tractem el tema cada any, ho descuidem, no?
Sí, se'ns ha acumulat molt, aquesta Setmana Santa s'ha atalentat molt,
i se'ns ha acumulat amb l'alimentària, se'ns ha acumulat amb moltes coses.
Amb els vins, amb tot, escolta.
I llavors hem deixat el bacallà una miqueta aparcat, no?
Però a mi m'agradaria parlar-ne encara,
perquè encara demà és dia, demà sí que és dia fort de bacallà.
Demà és divendres Sant, dia fort de bacallà.
I doncs si algú vol preparar alguna cosa a l'última hora,
encara és el temps d'anar a comprar i de preparar.
He preparat quatre receptes senzilles, però tradicionals i diferents.
Em sembla que no els havíem parlat mai.
Abans, quan m'has fet així molt ràpidament una mica d'inventari
del que havies preparat, dic que això no em sona que ho haguem fet mai a la ràdio.
I mira que fa anys que parlem de bacallà per Setmana Santa, eh?
Però és que el bacallà s'allarga molt.
És un plat que el podem fer de mil maneres.
A més, aquí tenim molt de costum i ens sabem molt.
I aquí som molt fans en aquest programa també del bacallà, la veritat és que sí.
Mireu, començarem per un plat molt tradicional.
A casa meva sempre n'hem dit la cassola catalana de bacallà,
encara que això pot tenir mil noms.
És aquell amb pèsols, ous durs...
Amb pèsols i ous durs, sí.
El que farem aquí per fer-lo és un plat senzill, ràpid de fer.
Jo el que sempre començo fent és donar una miqueta el bacallà
amb una miqueta d'ol, amb una miqueta cassola, el fregeixo una miqueta.
Una mica de farina, amb farinadet?
Amb farinadet i fregit, d'acord?
La mateixa cassola en farem després tota la resta.
Bacallà morro, que sigui morro gran, maco,
i res, no es tracta de coure'l, sinó de donar-li una miqueta de color.
El foc fort i torrar-lo una miqueta per la pell i per l'altre cantó.
La pell no la traurem, en aquest plat de bacallà,
perquè ens ajudarà a lligar la salsa,
la pell és la part que porta més gelatina
i ens ajudarà molt bé a lligar la salsa.
Llavors prepararem a banda una picadeta,
la nostra típica picada amb ametlles, avellanes, all i julibert.
La picada típica catalana,
que aprofitarem aquesta picadeta per sofregir-la.
Una banda, el bacallà i tenim la cassola neta,
farem un sofregidet amb aquesta picada,
però res, dos toms, perquè es cremen de seguida les picades.
Donar-li dos toms.
I afegirem també una miqueta de sofregit de tomàquet,
però molt poquet, o sigui,
més o menys una collada sopera,
només per trencar, per donar-li una miqueta de trempera a la salsa,
i un rajonet de birranci també,
un toc de birranci.
Tot això ho deixarem reduir una miqueta,
aquest birranci,
aquest birranci també estem parlant de dos dits d'un got,
o menys.
En pic ho tinguem ja reduït,
i tirarem una miqueta de pebre vermell dolç
i un palet més de farina.
Si, per exemple, la cassola la fem gran
i volem que ens quedi una miqueta més lligada,
hi podem tirar una cullerada que fem llet de farina
per acabar de lligar la salsa.
Llavors, donem dos toms en aquesta farina també per ofegar-la,
i ja està.
Tornem a tirar el bacallà dins,
el mullem amb aigua que cobreixi,
i deixem que arrenqui el bull.
Generalment, els plats més tradicionals són els més senzills de fer.
I tenen la seva estoneta i la seva dedicació,
però en quant a tècnica...
Aquí l'única cosa que heu donat tant
és no passar-vos amb el foc
a l'hora de fer el sofregidet aquest de la picada,
i això, foc suau,
i anar sofregint-ho bé,
o sigui, bé, que no es cremi,
perquè si no, doncs, donen uns gustos no agradables.
Però si no, queda, és molt senzill, com veieu,
i queda molt bona.
Jo us hi recomanaria que una vegada tirats l'aigua,
i arrenqui el bull,
i tirem uns pèsols.
Ara és època de pèsols,
comencen ja els pèsols frescos,
els pèsols de temporada,
i amb aquest plat hi poden anar molt bé.
I ajudar per acompanyar també uns ous durs,
com deies tu bé abans,
agafem uns ous durs oberts per la meitat,
i els posem allí també.
Si voleu, un cop ja ho tinguem tot preparat,
ja perquè bulli,
cada bulli cinc minuts, no més,
i a foc molt suau,
i tapadet, perquè es confiti.
Més a veure, es tracta de confitar l'aquest bacallà,
inclús, a mi m'agrada moltes vegades
que arrenqui el bull i parar-lo ja,
i tapat, i deixar que es confiti.
Al damunt, per acabar el de decorar,
i podem tirar una miqueta més de julivert picat,
perquè li doni un toc més de verd.
I ja està.
Convé fer-ho hores abans i fins i tot el dia abans,
perquè és millor,
i si ho fem amb una cassola de test encara més.
Sempre que treballem amb farines,
en aquest cas el sofregit porta farina,
sempre és millor que reposin mínim dues hores,
aquests plats,
perquè les farines queden més integrades
i no farineixen.
Però si és el dia abans millor, encara.
I si és el dia abans molt millor, sí.
Llavors sempre tinguem una miqueta la precaució
de fer el que he dit jo ara l'última vegada,
només arrencar el bull i tapar el bacallà ja,
i parar el foc, perquè és que així ens permetrà
que encara ens quedi en un cert cos,
perquè el pròxim dia que el vulguem calentar,
no se'ns desfaci,
sinó el bacallà se'ns podria desfer.
Fem les brandades,
que és que has preparat un parell de cosetes de brandada,
però no és amb els pebrots de piquill o ni res d'això.
No, no.
La brandada és un farciment per a plats diferents
dels que hem fet altres vegades.
Sí, a veure, es pot fer de moltes maneres,
la brandada fer i després menjar.
Per fer-la, jo la preparo així com us ho explico,
també la preparo molt senzilla.
Hi ha moltes maneres també, com deia, de preparar-la,
però a mi m'agrada agafar el bacallà i bullir-lo amb llet.
Hi ha gent que el bull amb aigua,
a mi m'agrada bullir-lo amb llet,
amb la llet justa, sense passar-se,
i amb la pell.
O sigui, posem el bacallà amb la pell
i el posarem a bullir amb llet.
Llet sencera, si voleu amb llet desnetada,
també es pot fer.
Llavors, que bulli res,
ha de bullir 3-4 minuts
i el deixem reposar amb la llet calenta,
allà dintre també que es confiti.
Un cop el tinguem així,
hi trobem la pell i la pell la llançarem.
Ens quedarem amb el bacallà i la llet.
Llavors, el que podem fer és escórrer-lo,
però guardem la llet també,
que la farem servir després per muntar la brandada.
Llavors, per un altre cantó,
agafarem amb una paelleta petitona
oli d'oliva verge bo,
uns allets,
que els farem laminats,
i ho deixarem confitar tot a uns 80 graus.
Això que vol dir, doncs, que calentarem...
No fregit, confitats.
Que no es fregeixin,
que no agafin ni color.
El que han de donar és gust i aroma
i han de quedar cuits, els alls.
A mi també m'agrada,
quan bullio el bacallà,
posar-hi uns alls a dintre
de la llet i el bacallà,
també laminats i posar-los a dintre.
Llavors tenim dos gustos d'alls diferents,
que fan molt més complex el plat
i molt més interessant.
Per exemple,
per fer, doncs,
per vuit persones,
perquè quan fem brandada,
doncs val la pena fer-ne una miqueta més,
doncs,
hi posaríem,
per vuit persones,
un cap d'all sencer.
La meitat el posaríem confitadet a l'oli
i l'altra meitat confitadet
a dintre de la llet i el bacallà.
Per aquestes vuit persones,
evidentment,
vuit trossos de bacallà,
que en aquest cas no cal que sigui morro,
no cal que ens gastem els diners en un morro,
però tampoc jo ho faria amb esqueixat,
jo gastaria cues
per fer la brandada.
Les cues,
perquè tenen molta pell,
i el problema de les queixades
és que no en té de pell,
llavors no ens lligarà tan bé la brandada.
També es pot fer,
però no quedarà tan bé.
Llavors,
amb les cues,
que són les parts que tenen més pell per carn,
són les que ens aniran més bé
per fer aquest plat.
Llavors,
en pic ho tinguem tot.
És important que estigui a una temperatura tèvia,
que ho puguem posar al dit dintre
i no ens cremem tant la llet
com l'oli.
I llavors,
és senzillament agafar un got d'aquests de túrmics,
de màquina de triturar,
o qui tingui termòmics,
doncs fantàstic també.
Començarem amb els làctics,
posarem el bacallà escorregut
i tirarem una miqueta de llet.
Si us hi agrada,
hi podeu posar una miqueta de pebre
i afegirem una miqueta de juliver picat
i tirarem l'oli a poc a poc
mentre anem triturant
i anirem afegint l'oli
amb qui hem confitat els alls.
Anem triturant,
anem triturant
i veureu que es va muntant com una maionesa.
La proporció d'oli
i de bacallà i de llet,
doncs en aquest cas no és una maionesa,
o sigui, la base és el bacallà,
llavors l'oli és només per lligar,
en aquest cas,
doncs, per exemple,
hi podríem posar un got d'aigua d'oli
amb els allets
per aquests vuit morros de bacallà,
bueno, aquestes vuit cues llargues
que hem parlat abans per vuit persones.
Això veureu que ens lliga
i que ens queda una massa uniforme
tipus purè de patata espès,
que després amb això
ho podem treballar de moltes maneres.
Jo avui us suggereixo
la clàssica d'aperitiu,
unes torradetes,
això pel damunt,
una miqueta de formatge i gratinat,
boníssim per fer un aperitiu.
Home, això ja és...
A més, notes molt la brandada.
De totes maneres,
un cop haguem de treballar
amb aquesta brandada,
la deixem refredar també?
La podeu treballar en calent o en fred, sí.
Per exemple,
per farcir canelons,
que és el que us vull proposar jo també,
la podem treballar en el moment.
Però també,
si està freda,
doncs per untar damunt del pa
us n'hi ha millor,
per exemple,
per fer aquestes torrades.
O sigui,
això també ho podeu tenir fet d'endavant
i l'anevera s'ho aguantarà ben bé
doncs 5-6 dies,
si ho manipuleu amb cuidado
i ho tapeu,
aguanta força bé,
força temps a l'anevera.
Que no es faci crosta,
allò s'ha de tapar bé.
Que no es faci,
que s'ha de filmar,
i sobretot,
doncs sempre una cullera neta,
sempre que m'agafem,
perquè no es contamini,
no s'embruti.
Llavors,
jo avui també us proposava
dues maneres diferents
de menjar-nos-la,
aquesta brandada.
L'altre que us proposava era,
agafaríem un pebrotet,
el fregim,
un pebrot vermell normal i corrent,
el fregim,
o bé l'escalibem,
també el podem fer d'escalibat,
i llavors agafem unes fulles de col
o de bleda,
també podeu triar una de les dues,
i les escaldem,
perquè quedin toves,
i triem si és la col
el nervi gros del mig,
i si és la bleda
i triem el tronxo.
Les escaldem perquè quedin toves
i llavors agafarem,
posarem la fulla de col
al damunt del taulell de la cuina,
hi posarem una llenca de pebrot,
ja sigui fregit
o ja sigui escalibat,
i llavors al damunt,
amb la cullera,
hi posarem una bona quantitat
d'abrandada de bacallà.
I llavors això ho emboliquem
com si fos un farcellet,
ho emboliquem amb la mateixa
fulla de col o de bleda,
i ja està.
Llavors aquesta fulla de col
la podem posar
o bé fregideta i menjada,
la podem passar per la paella i menjada,
també queda molt bona feta la planxa,
amb una miqueta d'oli d'oliva i pebre
a la planxa i sal,
i la fem senzillament a la planxa,
o també aquestes reboles de col
posades en una safata de forn,
una miqueta de formatge
i donar-los un cop de forn també al moment.
O sigui que dintre d'aquestes variants
veieu que hi ha moltes maneres
també d'acabar aquesta rebola de col
o de bleda,
que queda molt bona
amb la abrandada de bacallà.
Més coses, doncs amb canelons,
com deia abans,
bullim pasta de caneló,
bullim pasta de caneló normal i corrent,
i la farcim amb la abrandada de bacallà,
tanquem el caneló,
posem en una safata de forn,
i llavors, en més de posar-hi beixamel,
a mi en aquest cas,
m'agrada agafar tomàquet cru,
ratllat,
el ratllem,
el tirem per damunt,
hi posem una miqueta d'orenga
i ho gratinem al forn.
Sense beixamel.
Sense beixamel.
O més lleugers encara.
Molt més lleugers,
i la tomàca aquesta crua
li dona una acidesa,
i amb l'orenga li dona un gustet
molt nostre,
molt mediterrani,
i fa que els calons siguin molt lleugers
i la veritat és que venen molt de gust
amb aquesta abrandada de bacallà,
també.
Home, doncs bona alternativa,
després amb el pa,
i bé,
si després hi volem fer els pebrots
de tota la vida,
doncs s'ha de cap problema.
Els pebrots de tota la vida.
El que has de tenir la abrandada feta?
La abrandada feta,
que dóna molt de sí,
i jo crec que per Setmana Santa,
doncs els que els agradi seguir la tradició,
és una cosa imprescindible
que hi ha d'haver a la nevera
per recurs,
per el que sigui,
no?
No hem fet bunyols,
enguany, eh?
No hem fet bunyols.
Els bunyols els tractarem un dia
amb pasta dolça primer,
i em sembla que un dia
portarem un cassó a l'estudi
i ells farem en directe.
Jo he renunciat ja a Francesc.
El farem en directe.
És l'assignatura pendent
des que fa 5-6 anys?
Sí, fa molt de temps que no...
Fracasso cada any.
Però jo tinc un fogó de sobretaula
i els farem un dia allà a l'estudi.
Vols dir?
Sí, els farem un dia en directe.
Farem pastatxú en directe a la ràdio.
Prenem nota el Joan Maria
que estigui allà atenta,
que no hi hagi cap accident,
ja prepararem l'estudi per...
Llàstima que no es pugui veure per internet, això,
perquè seria...
Per veure el meu fracàs un altre cop, o sigui?
No, no, per veure la gent que vegi la pastatxú,
que no és tan difícil com sembla.
Al revés, és dels senzills,
ja ho he dit sempre.
Sí, sempre ho dius
i jo dic que no hi ha manera.
Vull donar dues notes més
de bacallà ràpides.
Una és la truita de bacallà,
a mi m'agrada molt.
A més, la faig una miqueta diferent
per fer-la més divertida.
En aquest cas necessitaríem
uns alls laminats,
unes olives negres, desossades.
Aquí, oliva bona,
oliva d'aquesta mústia o d'aragó,
però oliva gustosa.
Una miqueta de julivert,
el bacallà esqueixat,
la llet i els ous, res més.
Llavors, què fem?
Li posem llet a aquesta truita?
Sí, hi posarem llet.
Llavors, el primer que hem de fer
és remullar el bacallà amb la llet.
El deixarem 10 minutets, però...
Però ja ha de salat prèviament.
Sí, bacallà esqueixat,
ja ha de salat,
i el remullarem amb la llet,
però poqueta llet,
no l'han de cobrir,
per donar-li sucursitat al bacallà,
per amorosir-lo una miqueta.
10 minutets, eh?
En 10 minutets n'hi ha prou.
Llavors, agafarem i sofregirem els alls,
també amb foc suau,
que no se'ns cremin,
i que ens agafin una miqueta de color,
i afegirem les olives negres i el julivert,
li donarem dos tons,
i llavors, en un bol,
batem els ous,
i tirem el bacallà amb la llet,
però la llet ja he dit que era poca,
només per substituir una miqueta
aquella aigua que porta el bacallà,
per alguna cosa una miqueta més substanciós,
i tirarem també dintre,
doncs, aquest sofreget d'all,
olives negres i julivert.
I llavors, ho remenem tot
i fem una truita normal.
I ja està, no té més?
Ja està, no té més.
En aquest cas,
aquesta truita,
doncs,
la podem menjar amb un bon pa amb tomàquet,
amb una escalivada,
queda boníssima també per acompanyar,
o també la podríem acabar amb suc.
I escolta,
i si aquesta truita de bacallà
hi poséssim uns espàrrecs?
Bers.
Bers, sí, fantàstic.
I quatre carxofes.
Sí, sí,
i també si teniu pebrots
com el paquillo,
els queden una truita bruixudíssima.
Els queden els pebrotes del paquillo
o del plat d'abans de la rebola.
És que a partir d'aquesta base...
us ha sobrat una miqueta
de pebrot de vermell frigit,
el que vulgueu,
el que vulgueu.
Jo aquí la gràcia trobo que és
aquest allet,
aquesta oliveta negra
i aquest allet,
que fa que el bacallà
quedi més sucós
i que doni una miqueta
de nota diferent
a la truita,
perquè també si feu ou batut
i bacallà remullat
també queda bo.
Sí.
Però doncs,
i una miqueta de juliver,
a mi m'agrada de juliver
en aquesta truita.
Però doncs,
hi ha moltes maneres
de fer-la.
Què més us havia preparat?
A veure,
ah sí,
la coca,
una coca de bacallà.
Vinga,
aquí s'aprenem nota.
Una coca de bacallà.
Bé,
entre altres coses,
perquè és un plat dels nous
que faig ara al restaurant,
és un plat que està agradant molt
i que el podeu fer a casa
força bé.
Aquí,
jo el que no us aconsellaria
és que féssiu la massa
de la coca.
No?
No,
perquè hi ha feina
i no cal.
Però farina,
el llevat viu,
que ja el trobem al súper.
Sí, farina,
el llevat viu,
és la típica massa de pizza.
De pa o de pizza.
O de pizza,
o si no,
el aneu a comprar al forner
i dius,
escolta,
necessito una miqueta de massa de pa.
I ja està,
que us venguin la massa i llestos.
Però si no,
doncs sí,
és la farina,
amb l'aigua
i el llevat viu.
Una mica de sal
afegeixo més farina,
més aigua
i llavors és quan hi poso la sal.
Fai dues masses.
I fas el llevat i la farina primer?
Llevat, farina i aigua primer.
Dissoltant aigua?
A parts iguales,
més o menys,
la farina i l'aigua,
i l'aigua,
sí,
perquè et quedi més tova.
I llavors fermenta molt bé,
amb l'aigua calenteta
i després la segona vegada ja no.
Llavors baixes la proporció d'aigua
perquè et quedi ja més compacta
i fas la massa d'entrebada
i aquí és quan hi afegeixo la sal.
El que sí que és aconsellable
és deixar-la reposar.
O sigui,
una vegada tinguem ja
la massa definitiva feta,
l'hauríem de bolejar.
O sigui,
és un procés pel qual...
Has d'anar amb els polzes,
tirant cap dins,
bolejant
i entrant la massa cap dins.
Concentrant tota la massa cap a sota.
O sigui,
fas com una bola.
És com quan fem el pa, igual.
Sí, sí,
com quan fas una bola
però que totes les arrugues de la bola
quedin a sota de la bola
i a dalt quedi completament llisa.
Llavors,
això es deixa fermentar.
A veure,
és xulo
perquè podeu menjar
d'aquesta massa
tota la setmana.
Això aguanta molt bé
una setmana a la nevera.
I com més temps
llevi a la nevera,
més bona serà després la coca
i més primeta,
més cruixent
i més ben tindrà.
Llavors,
doncs,
es deixa reposar a la nevera.
Si jo la coca la vull fer demà,
faig la massa
i la poso directament a la nevera
a fermentar.
La primera,
si fas dos vegades,
la primera no,
la deixes fora.
La segona,
jo la deixaria un parell d'hores fora també
i després la deixem a la nevera
que s'acabi de fer a la nevera.
I fem la coca demà.
Demà.
Molt bé.
També és important
a l'hora d'estirar aquesta massa
de no trencar aquesta bola.
Perquè si llavors d'aquí
ja comencem a treballar-la,
la farem molt bé.
Quan tenim la bola aquesta
es tracta d'estirar-la
com si partim d'una bola
per les vores
com si fos un plat.
Però es torna,
vull dir,
estires i clònines,
és com una cordió.
No,
proveu de fer-ho amb farina fluixa,
amb farina pastelera
i en tot cas
hi podeu afegir una miqueta
de farina forta.
Però és igual,
amb farina fluixa sola
queda bé.
Si està ben reposada,
agafa el suficientment cos
com per poder-la treballar
i no té tanta elasticitat
i llavors se treballa bé.
Llavors del que es tracta
és que pel seu propi pes
si agafem la bola
amb les dues mans
i l'anem escarxant
així per les vores
i anem girant
pel seu propi pes
se va estirant.
I veureu que va fent
com un plat
i llavors d'aquest plat
sí que podem aplicar
una miqueta el corró
a casa que no en sabem més.
Apliquem el corró
i ja està.
Però no intentem doblegar-la
ni arrugar-la
sinó intentar
mantenir sempre
el mateix pla
perquè les bombolles d'aire
que queden dintre de la massa
s'hi quedin
i després en surtin
a la coca
quan la cullem.
L'hem de coure
la massa
abans de posar el farcit?
No.
Directament la courem
amb tot.
Tot junt.
Aquí el farcit
que proposo
és una juliana de verdures
com més millor
jo hi poso pebrot
vermell
hi poso ceba
hi poso col
hi poso col lombarda
hi poso pastanagues
hi poso carabassó
o sigui
una bona varietat
de verdures
tallades finetes
això sí
perquè es coguin ràpid
el bacallà és queixat
i en cru
en cru
damunt de la coca
primer directament
les verdures
damunt de la coca
després el bacallà
damunt de la coca
el bacallà és queixat
abundant
molt de bacallà
hi posarem
més aviat
que quedi coberta
la coca de bacallà
i llavors
ho endreçarem
amb una miqueta
de pebre vermell dolç
una miqueta
de farigola
pebre negre
molt al moment
i un bon raig
d'oli d'oliva verge
molt bo
tot això
ho posarem
al forn
directament
amb una safata untada
amb oli d'oliva
posarem la coca
al damunt
i el forn
l'haurem de tenir
a uns 230 graus
precalentat
i el temps
més o menys
això ja depèn
de cada forn
però acostumen a ser
uns 10 minuts
només?
només 10 minuts
sí
perquè la coca
aquesta
la massa
l'han d'haver estirat
molt primeta
i amb aquests 10 minuts
n'hi ha de sobres
amb el calor
que agafarà la llauna
pensem que la coca
està directament
damunt de la llauna
llavors la llauna
se'ns acalentarà molt
i ens cobrarà
de seguida
la coca
veureu que queda
una coca cruixent
bufada
i boníssima
Déu-n'hi-do
Francesc
jo jo no sé
què triarem
per demà
per posar taula
si el bacallà
de tota la vida
algun de brandada
home es pot fer
una combinació
si teniu invitats
si podeu matar una mica
i fer unes quantes coses
jo crec que sí
de fer diverses coses
i fer un àpat
només de bacallà
en diferents varietats
que Déu-n'hi-do
per cert
has notat
els turistes
els visitants
aquests dies
pel restaurant
o de moment
només té uns client local
però jo tinc turistes
vaja
el que portem de setmana
he vist molt de turisme nacional
o sigui
de la part d'Espanya
però gent
doncs de Madrid
gent de Saragossa
és el que estan veient
que entren i surten
del museu
però els grups
a vegades
gasten poc
per això t'ho dic
que els grups
van molt lligats
però el turista
de parella
o de família
aquest sí que entra
i n'estic veient
més de nacional
de moment
ja ho veurem
encara ens queda
tot avui
i tot demà
i dissabte
però de moment
no va gens malament
aquesta setmana santa
per fer el febrer
que ha sigut
que ha sigut dolent
ha sigut molt dolent
sort d'aquesta edicci
tan fabulosa
que ha tingut en guany
la edicci és fantàstica
perquè dona molta vidilla
dona vida
i també ha sigut molta qualitat
en guany
i ha anat
a mi m'ha agradat
molt en guany
a mi també
cada any
s'ha superat
a més això dels vocals
a mi sempre m'ha agradat molt
i doncs
l'instrumental és xulo
però si damunt
hi ha una veu
bueno llavors ja és
i escolta Francesc
aquests dies
quin horari feu?
com sempre
tanqueu algun dia?
no no
tancarem diumenge
i dilluns
com sempre
dia de la mona
també
però doncs
aquesta setmana
treballar middia i nit
cada dia
fins dissabte
per tant demà
i dissabte
esteu funcionant
a tope
i que es reservin abans
home divendres a la nit segur
perquè amb la professora
és d'aquells dies de les bofetades
eh
i dissabte
doncs també
a veure
avui doncs
home sempre és millor reservar
perquè saps
estàs tranquil
saps que trobaràs un lloc
saps que tindràs una taula millor
eh
i saps que
que doncs
t'esperarem
i sempre et podrem atendre millor
que no passi
apareixes
que sempre ho intentem
atendre tothom igual
no?
home això és d'acord
però doncs
sempre és millor
no?
doncs Francesc Lledó
moltes gràcies per acompanyar-nos
et deixem que te'n vagis a treballar
que deus haver de fer ara
un munt de masses
per a les coques de bacallà
segurament
s'han de preparar moltes coses
i en tot cas
ara tindrem
la responsable de promoció econòmica
de l'Ajuntament
Sergi de los Reus
li preguntarem
aviam com està el panorama
dels turistes
aquests dies
a la ciutat de Tarragona
gràcies de veritat
per una vegada més
acceptar la nostra invitació
que et diem a l'estudi
a l'estudi
a la plaça
a la plaça
tu sempre disposat
gràcies
molt bé a vosaltres
molt bon dia
i bones festes