És l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida,
la quarta temporada de l'aventura de la vida,
la sintonia de la ràdio de la ciutat,
aquest espai que fem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials,
d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
És el primer programa de la temporada.
La passada setmana els oferíem la vessant més institucional,
més d'introducció,
però avui ja tenim els autèntics aventurers
en aquest escenari, que és la seva pròpia vida.
Ens acompanyen la Patricia, el Pedro, Elia, Joaquim, Kevin, Joel, Alina,
Tània i Noa, Gerard, Noelia i Christian.
Són una representació dels alumnes de sisè de primària
del Col·legi de Sant Pere i Sant Pau.
Parlarem de l'alimentació.
Jo no sé si és que han menjat massa
o és que els nervis els estan menjant
perquè estan tots així agafats de la panxa.
Bon dia, nois, noies.
Bon dia.
Un bon dia així com una miqueta...
Fem un bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Vinga, van vessant els nervis.
Mira, portem respirant jo.
Estic marejada de tant de respirar profundament
perquè es passin els nervis.
Ara ja està, no?
Sí, home, sí.
Noelia, em penso que ens has de dir alguna cosa
així amb modus d'introducció, no?
Bon dia a tothom.
Som un grup de nens i nenes de Siseve
de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau
i hem vingut a la ràdio a parlar d'un tema molt interessant
que hem treballat a la classe i que ens ha agradat força
i és el de l'alimentació.
Primer ens presentarem.
Hola, jo sóc la Noelia.
Jo sóc el Cristian, la Patricia, jo el Pedro, la Elia, Joaquín, jo el Kevin, jo me'n dic Joel, Alina, Tània, Ainhoa, Gerard.
I encara que aquí només hem vingut una representació de la classe,
us volem dir el nom de tots els companys i companyes que s'han quedat a l'escola
però que també han treballat el tema amb nosaltres.
Ells són el Rubén, la Maria, el David, la Mariam, el Manel, l'Andrés, la Mayra, el Brian, la Laia i l'Adrià.
I que segur que us estan escoltant, no?
Sí.
Vale, a dir que no han vingut sols aquests nois i noies de Sant Pere i Sant Pau
han vingut amb la Lourdes i la Maribel
que estan d'observadores perquè l'aventura de la vida la fan ells, justament.
Heu parlat del tema de l'alimentació, del menjar
i l'heu treballat a partir dels cromos de l'aventura de la vida i a partir d'un conte.
Clar, vosaltres ho teniu molt per la mà
però us sembla que mostrem el conte als oients
i així saben una miqueta de què anirà la cosa?
Escoltem el conte.
Sí, sí, sí.
Algú recorda el títol i de què anava?
No aixequeu totes les mans, per favor, tots alhora no parleu.
Algú se'n recorda?
Vinga, Kevin.
Una mica de tot.
Una mica de tot. I de què va la cosa, més o menys?
De menjar de tot.
Menjar de tot, no? Això que normalment... Digues, Patricia.
El conte es tracta d'un nen que es diu Sergi
que va anar a casa de la seva tieta
i semblava que jo era una espècie de bosc
perquè solament hi havia verdures.
Ui. Ui.
Ho escoltem i després en parlem?
Doncs vinga.
Hola, sóc el Sergi.
I us explicaré una història.
A la una, a les dues i a les tres.
Ja!
Diu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm! Que bo!
Mmm! Quina olor que fa!
Però primer els convidats.
Sergi, dona'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell?
Arròs verd.
Amanida de bròquil.
I el vargin i esparcides.
La mort!
Que passa res, Sergi?
No, tieta. Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis. Si no vols menjar, no mengis.
Ah! Havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt
i me les vaig crospir en un tres i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu, que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic,
una mica més i em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta. No és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Per què dius mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat, això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos per un tall de carn amb batates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menja és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni amb pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor, les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho. Només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta.
I no em va passar res.
Tenen tan mala fama, les pobres, que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Aquí hi ha algú que pensi com el Sergi en el primer moment que va anar a casa de la seva tieta?
És a dir, digue-m'ho d'una manera planera.
Hi ha algú que no suporti les verdures?
No m'ho crec.
Jo no.
A tu t'agraden?
Sí.
Patrícia, ha costat una miqueta.
Jo algunes.
Per exemple?
La coliflor, la carxofa...
Aquestes són les que no.
Aquestes són les que no.
Però la resta, més o menys, tens bona relació.
La resta, mengeu verdures, habitualment?
Sí.
Sí?
Ui, escolta, això és fantàstic.
Vau fer una enquesta d'avaluació a la classe.
Però anem a pams.
En principi, per què mengem?
Quina tonteria que pregunto, no?
Però potser sí que hauríem de pensar-ho.
Per què mengem?
Patrícia?
Per créixer i per tenir una bona salut.
Joel, tu has aixecat la mà?
Sí.
Molt bé.
Per tenir també energia en el cos.
Algú més?
Em pot explicar, Gerard?
Per tenir vitamines.
Vitamines.
Què més?
Per què mengem?
Ainhoa?
Per créixer.
Per créixer, per tenir vitamines, per tenir energia.
Digues, Noelia.
Per poder viure.
Per viure.
El nostre cos és una màquina, diuen, que perfecta.
I necessita tota una sèrie de coses perquè funcioni cadascuna de les seves parts.
I per plaer?
Què mengem per plaer, també?
Sí.
Què mengem per plaer?
Mengem per plaer la coliflor, que no li agrada a la Patrícia?
Ai, dona, no em posis aquesta cara.
S'ha marejat i tot quan he dit coliflor, eh?
Has vist?
Li ha canviat la cara, pobra.
No tornarà a dir la paraula coliflor, Patrícia.
T'ho prometo.
No tornarà a dir la paraula coliflor.
A veure, mengem per plaer, també?
Sí.
Què mengem per plaer?
A veure, poseu-me exemples de coses que mengeu per plaer.
Perquè us agraden, perquè quan m'ho menjo és que em sento molt bé.
Kevin?
Les patates fregides.
Les patates fregides.
Elia?
La vedella.
La vedella?
Home, doncs això està molt bé.
Pedro?
El plàtan.
Ah, el plàtan.
Molt bé.
I tu, Patrícia?
L'ençalada de pasta.
Home, doncs trobo que mengeu coses molt adients per plaer.
Ai, Noa, què menges tu?
Els calçots.
Ah, doncs ara ja estem en l'època, eh?
Ja has fet calçotada, enguany?
No.
Doncs ja d'aquí pocs dies em penso que ens tocarà a tots, no?
Passar per la calçotada.
Tània?
L'amanida de bròquil.
La Patrícia i tu sou amigues?
No.
Millor perquè no us convideu a dinar a casa,
perquè si li poseu una amanida de bròquil a la Patrícia no torna, eh?
Trenqueu una amistat que segur tenia molt de futur.
Alina, què t'agrada menjar a tu?
Què et proporciona plaer quan menges?
La síndria.
La síndria.
Trobo que teniu uns hàbits fantàstics.
A veure, i el Joaquim?
La poma.
La poma.
La poma, el plàtan, la vedella.
Clar, vosaltres ni xutxes, ni pizzas, ni aquelles porqueries d'hamburgueses.
Això ni ho tasteu, no?
Mai.
Mai.
Ni gelats, ni xocolata, això no, això m'ho menjo jo tot, no?
Que no m'ho crec, que no m'ho crec.
Vinga, parlem de menjars marranos.
Va, Joaquim.
Les xutxes.
Les xutxes, quines xutxes?
Los ositos.
Sí.
Vale, què més?
Les cindries petites.
Les cindries, aquelles que són com de goma,
que porten sucre per fora o sense sucre?
Amb sucre.
Amb sucre.
Vinga, més porqueries.
Patrícia, a tu em diràs que no t'agraden les porqueries.
s'ho està pensant.
Pedro, tu ho tens claríssim.
Sí, la pizza.
La pizza.
Bé.
Ainhoa.
Les hamburgueses.
Les hamburgueses.
Elia.
La mayonesa.
La mayonesa.
Home, si està feta a casa i ben feta, això, porqueria.
Elia, em penso que tens una alimentació impecable.
Patrícia.
El ketchup.
El ketchup, sí, això és una miqueta porqueria.
Més...
Home, però s'ha de menjar de tot, diuen, no?
Doncs estarem de no tastar-ho.
Pedro, més porqueries.
Les hamburgueses.
Les hamburgueses.
Cristian.
El xocolata.
Home, xocolata, no havia sortit.
Kevin, tu també, xocolata?
Alguna varietat particular de xocolata?
Tota la xocolata del món.
Què dius?
Amb llet, sense llet, blanca, amb fruit secs, sense fruit secs,
en forma de bombons, en forma de rajola.
Deixa'm, no ho dic.
Tota la xocolata del món.
I tu, Joel?
Quines xutxes t'agraden?
Quines coses així que et diuen que has de menjar poquet t'agraden els gelats, per exemple?
A mi els gelats m'agraden, però només menjo a l'estiu.
Clar.
Pedro, el Pedro és dels meus, un munt de porqueries.
Què més?
Les galetes.
Les galetes.
Bé, segons com siguin estan bé, no?
S'ha de menjar.
Escolteu una cosa.
Vosaltres sabeu que els aliments s'agrupen com les persones, per famílies, no?
Algú me'n podria explicar això de les famílies, dels aliments, i dius, escolta, qui és cosí, cunyada, sogra d'aquí?
Algú m'ho pot explicar?
Kevin, per exemple, pots donar alguna pista a algú?
Per exemple, si jo dic formatge, llet, iogurt, Tània?
Lactis.
Lactis, molt bé.
I si dic la vedella aquesta que li encanta a l'Elia, el pollastre, què diuen, Patricia?
Carmen Benilla.
Molt bé.
El pollastre és blanca, però ho posem dins de les cars.
Molt bé, perfecte.
Anem a parlar de més famílies.
Si dic, per exemple, coliflor.
No, perdona, no volia, no volia.
Calçots, enciam, Tània?
Hortalisses i verdures.
Molt bé, una altra família.
I han d'estar ben avingudes, no?
No són famílies que cadascú va per lliure.
Jo suposo que s'han d'anar relacionant, quedant els caps de setmana.
Ei, què fas?
I s'ajunten, no?
Al látiz, amb la carn vermella, què? Com vas?
Sí o què? No m'expliqueu res?
Molt bé.
A veure, vinga, va, més famílies.
Més famílies.
El pa.
Els greixos.
Molt bé.
I quina classe de greixos hi ha?
El greix és dolent, home.
El greix vegetal i l'animal.
Molt bé.
Greixos vegetals, quins serien els greixos?
L'oli.
L'oli?
Digues, Joaquim.
L'enciam.
L'enciam estem a les vegetals, les verdures.
Parlàvem dels greixos.
Parlàvem dels greixos.
I tenim l'oli.
La mantega.
La mantega.
Hi ha una classe d'oli només o hi ha diferents classes d'oli?
Més.
Més, molt bé.
De soja.
D'oliva.
D'oliva.
I quin creieu vosaltres que és el més bo per al nostre organisme?
L'oli d'oliva.
L'oliva.
Que en preneu, d'oli d'oliva.
Sí.
Qui no pren oli d'oliva?
Que el castigarem al racó.
Qui no pren oli d'oliva?
Que aixequi la mà.
Que sigui valent.
No, bromes a banda.
A veure, greixos.
Aquests greixos són bons?
L'oli d'oliva és bo?
Sí.
I vosaltres diríeu que hi ha greixos que no van gaire bé pel cos?
Sí.
A veure, algú m'ho pot dir?
Els greixos animals.
Els greixos animals.
Algú més em pot explicar alguna cosa més dels greixos animals?
On els trobem?
Digues, Joel.
Que s'acumulen al cos.
Molt bé.
S'acumulen.
I què poden provocar?
No cal que fem una lliçó d'anatomia ni de medicina,
però després ens poden provocar problemes, no?
Perquè s'incorporen aquestes carreteres que tenim, no?
Colesterol.
Colesterol.
Molt bé, Tània.
Patrícia.
L'obesitat.
L'obesitat, que en parlarem de l'obesitat.
El colesterol, que després a la llarga ens pot fer mal al cor, no?
Per tant, els hem de vigilar molt.
Què heu esmorzat aquest matí?
Algú em pot explicar què he esmorzat?
Vinga, comencem per aquí i anem fent tota la ronda.
Això sí que ho sabeu.
Si heu esmorzat, ho sabeu per força.
Patrícia.
Jo he esmorzat aquest matí un gotellet amb Nesquid i cereals.
Quins?
Crispis amb xocolata sense...
Els Nesle's, Fizzle's.
Ai, imita-la ella, Operació en Biquini, no?
Ai, que estupenda.
Encara et queda, eh?
Molt bé.
Pedro.
Jo un got de llet amb Nesquid i galetes.
I galetes.
Molt bé.
Galetes normals.
Sí.
No hi hem posat xocolata ni...
No.
Elia.
Un got de llet amb galetes.
Joaquim.
Un got de llet amb galetes.
I Kevin.
Un got de llet amb galetes.
Joel.
Jo un suc de taronja acabat de fer i galetes.
Un aplaudiment, diria jo, pel Joel, que ha incorporat una mica de fruit a l'esmorzar, eh?
A veure, xatos, que vivim en un lloc que la fruita està pertot arreu, eh?
Alina.
Una poma amb una taronja.
Bé, a ella dos aplaudiments.
No, eh?
Poma i taronja.
I cereals, no has menjat res de cereals, ni pa ni galetes.
Molt bé.
Tània.
Un got de llet amb cereals.
De quins també, Operació en Biquini?
Sí.
Eole, com estem les xiques, eh?
Encara ens queda, espereu-se.
Ens hem de posar més endavant, això, eh?
I ara gaudir del que tenim.
Ai, Noa, què has esmorzat?
Un got de llet, però al col·legi a vegades fruita.
És a dir, que esmorzeu a casa i després us emporteu alguna cosa a l'escola, no?
Sí, sí.
I tu, Gerard?
Un got de llet amb galetes.
Amb galetes.
La Noelia?
Un got de llet amb torrades.
Oh, que bo.
Amb malmelada?
Sí.
I mantega?
Sí.
Que bones, eh?
I tu, Cristian?
Un got de llet amb nascuíc.
Amb nascuíc.
Tot això ho heu pres a casa, no?
Sí, sí.
I després al col·le comentaven, penso que era la Tania o la Inoa, perdoneu, no me'n recordo.
La Inoa.
La Inoa, que portaves a vegades una fruita, una peça de fruita al pati.
La resta també porteu alguna cosa o fins a l'hora de dinar no dineu?
Alguna cosa.
Entrem en aquesta cosa?
Quina altra cosa mengeu a mig matí?
A vegades fruita amb galetes o fruita amb formatge.
Molt bé, eh?
Tu, Pedro?
A vegades una mica de xocolata o també un entrepà o un platà.
No està malament, Elia?
Un bocata amb pernil dolç i un bocari.
Un entrepà de formatge.
Què vin?
Un entrepà.
Joel?
Un entrepà o fruita.
Tu, Alina?
Fruita o entrepà.
Tania?
Un entrepà o fruita.
L'Ainoa també?
Galetes o fruita.
Clar, i el Gerard?
Galetes o fruita.
I tu, Noelia?
Galetes.
Cristian?
Un entrepà.
De moment, hem passat el matí amb una alimentació molt ben feta, eh?
Vull dir que vosaltres quan heu fet l'enquestra d'avaluació,
ja m'imagino que han sortit uns resultats boníssims.
Dineu a l'escola, la majoria?
No.
Dineu a casa?
Sí.
Molts col·legues dirien, quina sort que teniu.
I ho sento pels menjadors escolars,
però escolteu, això és un clàssic de tota la vida,
ja sabem que com a casa, enlloc.
I teniu temps per dinar així, amb calma i asseguderts i tranquils?
I què dineu?
Pasta?
Carn?
Depèn del dia.
Llenties?
A veure, a qui no menja pasta?
A qui no li agrada la pasta?
A tots li agrada la pasta.
Sí.
Sí.
He sentit algú que vol parlar.
Sí.
Has estat tu, Pedro.
Sisplau, parla.
Sisplau, em poso de genoll, si vols.
Parla, Pedro, què anaves a dir?
A vegades també una mica de verdura.
Una mica de verdura.
Vosaltres heu sentit parlar de la piràmide de...
de l'alimentació, que està en Egipte, al Perú,
on és aquesta piràmide?
A tots llocs.
Com a tots llocs.
Com Déu Nostre Senyor, i perdoneu, és a tot arreu.
Als llibres.
Als llibres?
I què ve a explicar això de la piràmide dels aliments?
Dius, calla, una piràmide d'aliments,
què és el que ens pot indicar?
Per què ens posen aquest esquema?
Per saber què?
Què explica?
Algú m'ho pot dir?
Alina, per exemple?
Que s'ha de menjar més i que s'ha de menjar menys.
I a baix de tot, què trobaríem?
Els cereals.
Pa, cereals.
Pa, cereals, que és una de les altres famílies,
aquelles que dèiem, no?
Per això.
Molt bé, que això són hidrats de carboni,
que això és el que ens dona moltíssima energia.
Al començament algú deia,
no, no, això és energia que necessitem, esclar.
Doncs els hidrats de carboni venen per aquí.
Què més, si anem pujant per la piràmide?
Vinga, Patrícia.
Carn i peix.
Carn i peix.
Vosaltres molt xulets, eh?
Que us agrada molt la verdura, la frita,
però a l'hora de...
De moment no me l'heu col·locat a la piràmide, eh?
Jo crec que era de boquilla la cosa, digues, Ainoa.
La fruita i la verdura.
La fruita i la verdura.
Després?
La carn.
La carn.
Amb el peix.
Amb el peix.
Amb el peix.
La carn vermella.
Molt bé, la carn vermella.
Els láctis.
Els láctis.
Molt bé, Gerard.
Les llagums.
Les llagums.
Els dolços.
Del de tot, eh?
Els dolços costa de pujar,
s'ha de pujar per agafar-los, Elia.
Les hortalisses.
Les hortalisses.
Escolteu una cosa,
i n'hi ha prou per menjar?
Vull dir, per viure, menjo i ja està.
O hem de fer una miqueta d'exercici, també?
Exercici.
A veure, aquí qui fa exercici?
Qui practica esport?
Qui li agrada?
Va, Patricia, tu què fas?
Volei bol.
Volei, tu què fas?
Hola, home, si esteu a Sant Pere i Sant Pau,
quina pregunta més tonta que acabo de fer.
Pedro.
Futbol.
Futbol.
Elia.
Dansa.
Dansa de quin tipus?
Ballet.
Ballet.
Dansa clàssica.
Sí.
No t'agrada més el funky, el hip-hop,
no fas res d'això.
Dansa clàssica.
I fa temps que fas dansa?
Sí.
Sí?
T'agrada?
Sí.
Vols ser ballarina?
Sí.
Sí.
Oh!
Quan siguis famós ens enviaràs entrades, oi?
Que t'anirem a veure.
Joaquim.
No, encara no jugo.
No jugues a res?
No.
Però, per exemple, t'agrada córrer,
jugar a pilota, al carrer...
Sí, a futbol.
A futbol.
Home, això ja és fer una miqueta d'esport.
Kevin?
Futbol.
Futbol.
Ets bo?
Així, així.
És bo el Kevin?
Sí.
Sí.
Joel, tu què fas?
Jo futbol, però al carrer.
Al carrer.
I ja us deixen jugar.
Podeu jugar al carrer, teniu espai per jugar.
Sí.
Molt bé.
Alina?
A mi m'agrada l'atletisme, però no faig res.
No fas res i t'agrada l'atletisme?
I vas a córrer, de tant en tant?
Una vegada vaig a gavar amb una amiga.
Doncs noia, és qüestió de posar-te, eh?
Tània?
Natació.
Natació.
I què tal?
Bé.
Que hi vas cada dia, cada setmana?
Dos cops a la setmana.
No està gens malament.
És l'esport que més t'agrada?
Sí.
I què tal n'he des, bé?
Sí.
Tots els estils?
Sí.
Estupenda?
D'aquí el fitness, del Nestlé i tota la cosa, eh?
Ai, que aquí tot se sap després.
Ai, Noa?
Bàsquet.
Bàsquet.
Molt bé.
Tu, Gerard?
No fas res, però em vull apuntar a futbol.
A futbol, és el que més t'agrada.
És a dir, només tenim una jugadora de vòlei aquí, de Sant Pere i Sant Pau.
Oh, Noelia.
No fas res, però m'agrada ballar.
T'agrada ballar?
I què balles?
A veure.
Una mica de tot.
Una mica de tot.
Per exemple, digue'ns algun hip-hop.
No.
No.
Digue'm-ho tu, perquè jo no t'he vist ballar mai.
Pensa tu i després m'ho dius.
Christian.
No faig res, però al carrer he jugat a futbol.
És que jo et veia cara de jugar a futbol.
Dic, mira, quan t'he vist entrar per la porta, dic, el Christian segur que ha jugat a futbol.
Veus? No m'he equivocat, no.
Vosaltres sabeu que l'alimentació determina molt la nostra salut.
Sí.
Però no d'un dia per l'altre.
Vull dir que si des que l'edat que teniu vosaltres ens ensenyen a menjar bé i mengem bé,
se suposa que quan arribi l'edat que té la Marissa o jo, per exemple,
i perdona Marissa, però és que em sentia molt sola en aquest tema,
estem molt sanes.
Eh que sí, Marissa?
Tenim una salut boníssima.
Això què vol dir?
Que l'alimentació, òbviament, està estretament relacionada amb la salut.
I menjar bé ens pot donar, ens pot dotar una bona salut pel present, pel futur,
però menjar malament ens pot crear molts problemes.
Vosaltres, per què penseu que hi ha gent que deixa de menjar?
Tània.
Perquè se veu grassa.
I creu que deixant de menjar es veurà prima.
Joel.
Perquè té una malaltia que és anorèxia i és una malaltia que té al cap i si es mira al mirall es veu grassa i deixa de menjar.
És a dir, l'anorèxia és la malaltia que no és física, en principi és neurològica, bueno, psiquiàtrica o psicològica.
Es miren al mirall i es veuen grasses.
Dir grasses perquè la majoria són noies, no?
Hi ha algun noi que també té aquest problema, però la majoria són noies.
Bé, doncs si es veu grassa que es posi a dieta, no?
No, perquè es pot morir. Si es queda massa prima es pot morir.
I realment n'estan grasses, aquestes noies, que es veuen grasses?
No.
No?
No.
I per què es veuen grassa si no ho estan?
Perquè té un problema al cap i elles es veuen grassa.
I deixen de menjar?
Sí.
Alguna cosa més d'aquest tema? Vosaltres heu vist algun reportatge a la televisió, heu llegit, heu treballat aquest tema, què en penseu?
Les passarel·les.
Les passarel·les. Què passa amb les passarel·les?
Que les noies són de massa primes.
Tu creus que són massa primes?
Sí.
Sí. I tu, Patrícia?
Jo crec que està malament perquè els que li manen els obliguen a estar debats d'una talla 36.
Sí, però sabeu vosaltres que ara estan fent campanyes perquè a les passarel·les de moda, com a mínim una 38, no?
Sí.
Perquè a mi són noies altíssimes, segons quina alçada, doncs una 36 està bé, però així tan altes.
I escolteu una cosa, vosaltres esteu contents i contentes amb el vostre cos? Us agradeu?
Sí.
Què hi ha dit bueno?
Qui ha dit bueno?
Ui, la ballarina no està contenta amb el seu cos, amb la guapíssima que és.
Elia, què et passa a tu?
Hi ha coses que no t'agraden.
I les canviaries?
Sí.
I com les canviaries?
Doncs fent exercici.
Fent exercici.
És a dir, que no entraries a aquestes coses de la cirurgia estètica i tot això?
No.
I a algú li agradaria fer-se una operació de cirurgia estètica?
A tu, Patrícia?
I és que no m'ho puc creure, eh?
A veure, què faries?
Què faries, noia?
En principi jo me'n veig una mica gordeta, però el metge ja m'ha ficat a la dieta,
però ara m'estimo més el menjar d'ara que no el d'abans.
Menges millor i et quedes més satisfeta.
I t'agrada?
És a dir, és una dieta que no és allò de dieta, sinó aprendre a menjar d'una altra manera, segurament, no?
I una miqueta més d'exercici.
Doncs estàs la mar de bé, eh?
A mi no m'agrada el meu cos.
No t'agrada?
Però això normalment passa al començament, però després hi ha una s'acostuma, com que n'hi has de viure tota la vida.
Dius, escolta, ho ens portem bé i tenim bon rotllo o s'ha acabat, no?
Perquè és nostre i el cuidem.
Tu fes la dieta i juga a vole i fes-te una campiona i ja en parlarem d'aquí un temps, eh, Patrícia?
A veure, alguna cosa més.
Fem una mica de teràpia, aquí.
Algú té problemes amb el seu cos que no li agradi?
O la seva cara o el que sigui?
No.
Esteu estupendos.
Que heu de tenir problemes.
Què és la bulímia, nois?
Noies.
Tània, no cal que busqueu una definició de llibre.
Expliqueu-lo com vulgueu, perquè jo sé que vosaltres teniu coneixement del que és la bulímia.
Gerard.
Que et fa ganes d'anar al lavabo a vomitar.
Joel?
Bé, doncs l'Alina, mentre el Joel s'ho acaba de pensar.
Que una persona que menja molt i després va i ho vomita.
Perquè es troba malament?
Perquè li fa mal l'estómac?
O perquè algú sap per què ho va vomitar, Tània?
No, perquè també és un problema mental.
També és com l'anorèxia.
Pedro, que et veig molt al dia, els temes.
Perquè quan menja molt, pues vomita perquè no pot engerir-ho bé.
i perquè s'empanedeix, no?
Sí.
Ai, mare meva, tot el que he menjat i m'empanedeixo i em sento culpable i em sento fatal.
Fora!
És una malaltia exactament igual que l'altra.
I a vegades van juntes?
Ho sabeu si a vegades va junta l'anorèxia i la bulímia?
No.
A vegades sí.
A vegades és un procés que va...
I l'obesitat?
Abans deia la Patricia que jo estic una mica gordeta.
Jo et veig bé, però clar, el que jo vegi aquí no pinta res.
És com et trobis tu i naturalment els teus pares.
I has començat a fer una dieta que no és per aprimar-te,
sinó per aprendre a menjar bé, cosa que hem de fer tots, eh?
No tu sola.
Això ho hem de fer tots.
L'obesitat creieu que és un problema?
Sabeu que diuen que és una epidèmia?
Que els països del que diuen primer món,
que vivim bé,
que tenim a l'abast tota l'alimentació que necessitem,
es veu que és un problema molt greu,
sobretot entre els nens i nenes.
Parlen que hi ha percentatges de fins al 22% en alguns casos d'obesitat infantil.
Vosaltres creieu que això realment és un problema?
el de l'obesitat?
Sí.
Per què?
Perquè tenen massa grassa.
I per què creieu que hi ha aquest percentatge de nens i nenes
que tenen algun quilet de més?
Perquè mengen molt i ja està?
No, perquè no li agrada la verdura
i no mengen el que tenen que menjar.
I tu, Ainhoa, què en penses?
Perquè mengen coses que no tenen que menjar cada dia.
I no fan exercici, eh?
Èlia, és el que tu anaves a dir?
Sí.
A les teves classes, segur que com que us ho mateiu tant,
les ballarines, deuen estar totes primetes, no?
No.
No? Bé, doncs és igual, no n'hem de fer res.
Digues, Pedro.
És clar, perquè a vegades, quan juguen,
als 5 minuts, doncs,
es senten.
I es queden allí i diuen que volen anar a casa
i res més.
I vosaltres creieu que aquests nois i noies
se senten malament
respecte als seus companys i als seus amics?
No.
Teniu coneguts o amics que tinguin un sobrepès?
No.
No?
Per tant, no podeu parlar per la seva experiència.
Sí, jo sí.
Sí? Tu sí?
Alina, i tu creus que se sent malament?
La gent, doncs, el mira d'una altra manera?
Tu què creus?
Sí, una mica.
I en parleu, el teu amic i tu, d'aquest tema?
Heu parlat alguna vegada?
No.
No, no en parleu.
Senzillament, està allà la cosa?
No, perquè no m'agradaria fer-li sentir malament.
Clar.
Què heu après treballant el tema de l'alimentació?
Així, en forma de resum.
Què podríem dir?
Què heu après treballant el tema de l'alimentació a classe?
Vinga, Gerard.
Que esteu de menjar una mica de tot.
I tu ho fas, no?
Sí.
Ai, Noa?
Que no sempre tenim que menjar hamburgueses,
i tu també tenim que menjar hortalisses, fruita.
Joel.
Que si no mengem una vitamina,
que se'n pot caure les dents i el pèl.
I creix el nas i diem mentides.
No, no, que és veritat això que has dit, eh?
Què més?
Algú sap cuinar?
Ei, tots.
Patrícia,
fes-me un bròquil amb beixamel.
No, va, fes-me una altra cosa, dona.
Una truita de formatge.
Com la fas?
Amb quin tipus de formatge?
El tranchete.
Tranchete.
Explica, com fas la truita?
Bats l'ou?
Una miqueta de sal?
Poqueta?
Perquè si després hi poses el formatge, no?
L'ou i quan ja tinc l'ou quasi batull,
li fico una miqueta de sal.
Després el fico a la sartén
i quan ja s'ha...
L'oli ha d'estar calentet, no?
Perquè si no allò no fa xuf i desastre.
Després fico el tranchete,
la plego i a millor.
Em va amb domàquet, per exemple,
o amb una amanideta.
Molt bé.
Pedro, tu cuines?
Sí.
No em diguis galetes amb nascuí,
que això no és cuinar, eh?
Va.
Uns ous.
Com els fas?
Doncs primer agafo l'ou i el trenco.
Molt bé.
I el poso directament a la sartén.
Ja directament, com un professional.
Sí.
Després, quan està fet una mica així,
que estigui ben blanc,
doncs ho poso al plat
i li poso una mica de sal.
I tu menges.
I boníssim, no?
Amb unes patatetes?
Sí.
Uah, fantàstic.
Elia.
Truïta.
Truïta?
De tranchetes?
També com la Patricia o què?
De pernil.
De pernil?
Sí.
O del que sigui?
Sí.
I què la fas?
Igual que la Patricia?
Tens algun truqui?
Alguna cosa?
No.
No, fas més o menys igual allò?
Ou batut?
El pernil el poses directament a la paella
o el poses amb l'ou?
Quan ho bats?
O com ho fas, això?
No, primer el bat i després quan ja s'està una miqueta calentet el poso.
Molt bé.
I el Joaquim, què cuina?
Creps.
Saps fer creps?
Sí.
Explica, explica com fas les creps, perquè a mi no em surten, eh?
No hi ha manera, em queda allò xut i lletgi.
i hi ha una cosa que són pols.
Amb llet!
Un home del nostre temps, digues, digues, explica-ho.
La meva mare m'ajuda i el poso en formatge.
Però això ho poses amb llet o amb aigua?
Sí, amb llet.
Amb llet.
I fas la pasta.
És una farina especial per creps.
No, no, això és legítim, eh?
No fa trampes, no fa trampes.
Ho fiques a la sartén i li poses el...
El que deies, formatge o pernil, no?
Ja, el pernil, el que vulguis i després...
I la plegues.
I escolta, i em feu de dolces, de creps, a casa o només salades?
Sí, amb mel, caramels.
Que bones, i amb xocolata, no?
El problema de la crep, aviam, això que dius de la farina aquesta especial és fantàstic i va molt bé,
el problema és que s'enganxi a la paella i aquí està el gran mèrit a l'hora de fer creps, no?
A mi sempre se m'enganxen.
Tu sé que no utilitzo una paella, dient, segurament, no?
Bueno, un dia em convides a casa teva, si a la teva mare li sembla bé,
i vinga a menjar una crep, sí?
Doncs vale.
Després quedem. Kevin?
Truita a la chips.
Truita a la chips.
Això sona d'exòtic. Vinga, va, Kevin, com es fa la truita a la chips?
Igual que...
Igual que...
La Elia i la Patricia?
Però amb patates chips.
De bossa?
Sí.
Que guai, com ho fas, això?
Bats l'ou i...
I després fico les patates trencades a l'ou i després les mullo.
Vols que t'expliqui una autèntica porqueria, ara que no ens escolten?
És que m'ho van explicar un dia, això que has dit tu, la Marisa riu, però ho explicaré,
ho explicaré, perquè tanta menjar saludable, avui estem tots estupendos.
El mateix que tu fas, Kevin, però sense plat.
Agafes una bossa de patates chips petiteta, li tires l'ou, tanques la bossa així i fas
clau, clau, clau, clau, clau, clau, clau, i a la paella.
Què et sembla?
Una marranada increïble, però és boníssim.
Ho provaràs o què?
Sí, home, sí.
Una vegada a la vida.
Joel.
Jo cuino amb el meu pare coses de pasteleria.
Ala, aquí hi ha un nivell, explica, i quines coses feu amb el teu pare.
El teu pare es dedica a això o és que li agrada molt?
No, li agrada.
Li agrada, i què feu?
Rosquilles.
Mmm, d'aquelles amanís?
Sí.
Que bones.
Panellets.
Corassants.
Corassants també, eh?
Sí.
En aquesta casa hi ha un nivell, eh?
Perquè estan ja en el terreny de la rebosteria.
Alina.
A mi m'agrada fer macarrons amb la bolanyesa.
I què tal?
I ho fas tot?
La tomàquet, la carn?
No, la tomàquet, poso tomate frito.
Ja fet, que ja ve fet, i vols la pasta, no?
Sí.
Una miqueta de formatge, després el plat.
Sí.
Molt bé.
I tu, Tània?
La tarta de fruites.
Oh, com està aquesta tarta de fruites?
És que jo solament faig la pasta, la meva mare després m'ajuda.
No, dona, però a veure, però la pasta la fas o ja ve elaborada prèviament?
No, la faig.
I què fas, una brisa, un millfulls?
Quin tipus de pasta fas?
Fas farina?
Ou?
Farina, ou, mantega, sal, sucre i res més.
És una brisa i després li poseu, doncs, la fruita?
Sí.
I alguna crema, alguna cosa per la fruita?
És posar llet amb canela i...
I tot remanadet i vinga, i el forn, i sorbona.
Sí.
Ja m'ho penso.
I tu, oi no, què cuines?
Sí, truita amb un sàndwix.
Ah, és a dir, fas la truita i ho poses en un sàndwix o fas una altra cosa així com a més sofisticada?
Faig la truita i després t'ho poso en el sàndwix que poso de tot.
És a dir, truita i enciam i tot el que...
Bé, és un àpat i un sopar saludable.
Gerard?
Jo, després de dinar, per postre, agafo una taronja, la pelu i amb xocolata desfeta...
Oh, crec que moriré amb això que acabes d'explicar, Gerard.
Això és boníssim.
Taronja amb xocolata, és una passada, eh?
I que fas, xocolata desfeta?
Normal, com que la que aprendries amb malindros, però amb la taronja.
I per demò.
Boníssim, boníssim.
Noelia?
A mi m'agrada fer amanides.
I de quin tipus en fas?
De pasta?
D'arròs?
Amb enciam normal.
Amb enciam normal i rentar les verduretes i tot això.
Cristian, tu ets cuiner, a banda de jugar a futbol?
No.
Tu no fas res?
No.
Tu t'ho menges?
Sí.
I amb això ja en tens prou?
Sí.
I escolta, i si de gran ets un senyor solter i vius sol, què aniràs cada dia al restaurant o què?
No.
A casa la mama, no?
Que guai.
Que ensenyeu el Cristian a cuinar.
Algú vol ser cuiner o cuinera de gran?
Ningú?
No.
No?
Bueno, nois, noies, s'ha passat el temps ja.
Pràcticament estem acabant.
D'aquí no res carnaval, us disfresseu i a banda del que prepareu al col·le, que és
una altra cosa, a nivell particular, us disfresseu?
Sí.
Vinga, de què us disfresseu?
Carai.
Tu, Joel, de què et disfresses?
Jo surto a la rua i no puc dir de què em disfresso.
Ah, clar, perquè vas amb una comparsa.
És secret.
Jo ja sé que les disfresses de les comparses és el secret millor guardat.
No cal que ho diguis.
No et buscarem problemes ni la ruïna a la teva comparsa.
Patricia.
Jo al col·legi em disfraçaré de pirata i també surto a la rua.
Però no de pirata.
No, de pirata.
O sigui, no t'esperen allà al barri i...
Eh?
Van passar pel tablón.
Pirata.
Ainhoa.
Jo al col·legi em disfraço d'egípcia i després també surto a la rua.
Tampoc diem res.
Noelia.
Jo em disfraço de vampiresa gòtica.
Ala!
Ala, vampiresa gòtica.
Al col·legi i també surto a la rua.
Molt bé.
I tu, Pedro?
Jo de skate.
D'esquête?
T'agrada jugar amb l'esquête?
No, de monstre.
Ah, de monstre.
Tu has pensat en qüestió de segons.
És de monstre assassí.
De monstre assassí.
Que bonic, no?
I com es fa una disfressa de monstre assassí?
Una màscara així com molt asquerosa?
Una túnica.
o a vegades sense màscara.
Et poso una espècie de marquilles especials i ja està.
Bé, nois, voleu dir alguna cosa més?
Alguna recomanació?
Sé que heu estat mirant alguna pel·li per treballar el tema, no?
Joel, Kevin, ja per acabar.
La pel·lícula de rec, que es tracta de que la princesa Fiona no li importa ser grasa,
però sí, però li agrada ser estimada per les rec.
Molt bé.
Kevin?
La pel·lícula de planta cuarta.
Aquesta part de nois i noies que tenen malalties, algunes d'elles molt greus, no?
Sí.
I referit al tema de l'anorexia, probablement, no?
Sí.
Que hi ha alguna escena, que hi ha algun personatge que pateix aquest trastorn.
I càncer.
I càncer també.
Alguna cosa més?
No?
No.
Us poso la Shakira, per acabar?
Va.
Sí, voleu la Shakira?
Sí.
Doncs Patricia, Pedro, Elia, Joaquim, Kevin, Joel, Alina, Tania, Ainoa, Gerard, Noelia, Christian
i tots els amics, companys que us escolten a la ràdio, moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Ha estat un plaer fer un aplaudiment i una salutació als vostres companys de classe, no?
Sí.
Vinga, va.
Saluda la mare i la família.
Escolteu, moltes gràcies, de veritat, als alumnes de sisè de primària de Sant Fer i Sant Pau.
Que xulo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!