Cinta Daufí, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda a Salut en xarxa.
Me'n llevem alguns minuts d'aquest espai mensual
en què parlem de temes que tenen a veure amb la salut i la divulgació.
També parlem d'això, però us centrarem una miqueta en el tema del tabac,
perquè, com saben, aquest cap de setmana ha arrencat amb força,
després de la prèvia, la campanya Tasta, Tarragona sense tabac.
Hi ha centenars, i podem dir-ho així, de persones que opten
que avui, teòricament, ja no fumen.
Teòricament, ja no haurien de fumar.
Pobres.
Pobres, els primers dies són durs.
O estan a punt, a punt, a punt de deixar-ho.
D'això en farem seguiment, ja el proper dijous,
perquè ja saben que aquesta casa s'afegeix, ho fan molt de gust,
donant suport i donant informació i divulgació a la campanya Tasta.
Cada dijous, un espai del Tasta, a partir de dos quarts de dotze,
ja en parlarem.
Però avui, com que té a veure amb la salut en xarxa,
parlem dels efectes del tabac, dels efectes de la nicotina al cervell.
Tot un seguit de notícies, d'informacions que divulguen les revistes científiques,
amb les quals a vegades no hi accedim,
les persones que no ens dediquem al món de la ciència,
hi ha estudis que són pràcticament definitius que conclouen
que les xarxes socials, sens dubte, influeixen els hàbits fumadors de les persones.
Això ve corrobora per tot un seguit, un recull de notícies que has fet, no, Cinta?
Sí, avui farem un tastet de notícies que han sortit recentment a les revistes especialitzades
en salut i en recerca sobre temes relacionats amb el tabac,
o més fàcilment o més concretament després amb la nicotina.
La primera notícia que us voldria avui comentar és que ja s'ha observat,
això als Estats Units, que són on sempre comencen aquests fenòmens,
ja s'ha observat un augment de la incidència del càncer de bufeta en dones.
Als Estats Units hem de dir que en dones el principal tumor
ja no és el tumor de mama, sinó que és el càncer de pulmó.
Tradicionalment era el de mama, no?
Era el de mama, però penseu que els efectes,
sobretot els efectes càncerígens relacionats amb el tabac,
se solen observar uns 40 anys després de l'inici de l'hàbit,
de l'inici massiu de l'hàbit.
Per tant, tu convences a fumar als 15 anys cap als 60, per aquí més o menys...
I més o menys cap als 60, cap als anys 60, als Estats Units, les dones van començar a fumar.
Ja veus el moment que et jubiles, que els fills són grans,
que comences una nova vida que pots viure molt bé,
et veu això a sobre.
Càncer de pulmó.
És a dir, que això ja era una cosa que s'havia observat.
Hem de dir que a l'estat espanyol se veu un augment de la incidència de càncer de pulmó en dones,
però també diuen els experts que el que és l'epidèmia de càncer de pulmó en dones aquí encara no ens ha arribat,
perquè a l'estat espanyol les dones se van incorporar de manera tardant.
Cap als 70-80.
Cap als 70-80 va ser quan les dones van començar a fumar de manera massiva,
és a dir, moltes dones fumadores.
Evidentment que als anys 60 sí que hi havia dones que fumaven.
Però ara els Estats Units ja comencen a veure un increment d'un altre dels càncers més relacionats amb el tabac,
que és la neoplàsia de bufeta.
I per què?
Perquè tothom pot entendre fàcilment que el tabac causa càncer de pulmó.
Però costa una miqueta més d'entendre com és que el tabac causa també càncer de bufeta.
Jo em sembla que alguna vegada ja ho havíem comentat,
però penseu que la nicotina i tots els productes que inhalem,
incorporem al nostre cos quan fumem,
s'incorporen però també s'excreten.
És a dir, també surten d'una manera alta.
Fan el seu itinerari des de la boca fins que...
Fan el seu itinerari per tot el nostre organisme.
Llavors, la nicotina concretament s'excreta per l'orina
en forma d'un metabolit que és la cotinina.
Penseu que també una de les maneres de comprovar si un fumador està abstinent
és mesurar el nivell de cotinina en orina.
És a dir, que només amb una simple analítica d'orina
podem saber si una persona ha estat abstinent o no.
Això ho farem amb els que hem de guanyar el tast?
No ho farem aquí, per favor.
Això es farà al centre d'assistència primària.
Això ho farem al que ha guanyat el primer premi.
Farem una coximetria i la mesura de la cotinina.
Veig una mica el tema d'opin al món de l'esport.
Sí, sí.
No, no, que està molt bé, escolta.
Bé, això era la primera notícia que ha sortit ara publicada últimament
que us volia comentar.
L'altra notícia, que jo la trobo molt interessant, ja ho veureu per què,
és que uns investigadors que havien començat investigant
la influència de les xarxes socials en l'obesitat,
de manera que demostraven que si tenies un amic o un parent obès,
el risc que tu acabessis esdevenint no obès era molt més elevat.
Aquests investigadors han continuat treballant i investigant
sobre el tema de les xarxes socials i la seva influència en la salut,
tant en els hàbits saludables com en els no saludables.
Ara que ho dius, Cinta, allò mirant el teu entorn, no?
Generalment, si en un grup hi ha grups on no fuma ningú
i hi ha grups on fumen tots.
On fumen tots.
És que això, bueno...
Hi ha grups mixtes també, però no són tan habituals.
No són tan habituals.
Ara això que has dit de l'obesitat, ojo, eh?
Perquè a veure si algú ara pensarà per aprimar-me
només he d'anar amb gent que estigui prima.
No, no.
Bueno, jo diria que això encara no s'ha estudiat,
però bueno, tot arribarà.
Tantes coses estudien que dius...
El que és interessant és com han obert aquesta via de recerca
que ara això no s'havia investigat.
Quan estudiàvem hàbits relacionats amb la salut,
estudiàvem moltes variables, eh?
O a vegades estudiàvem variables de tipus individual.
Però començar a investigar com les xarxes socials
són una variable importantíssima
a l'hora de determinar les nostres conductes saludables o no,
jo trobo que aquí s'obre tota una via de recerca molt interessant.
A veure, el que ja sabíem és que les xarxes socials en si
són bones per a la salut.
Les persones que tenen una bona xarxa de suport social
tenen més esperança de vida.
És el que diem plenament que tens amics, que tens col·legues,
que no estàs sol a la vida.
Tens amics, tens col·legues, tens família, eh?
Llavors han observat això, que de fet,
quan tu tens un amic, un familiar, un cosí,
un company de feina que deixa de fumar,
tot això, d'una manera o d'una altra,
acaba influint en el seu cercle social.
De manera que s'ha observat això.
Amb això s'ha vist que quan una persona deixa de fumar,
mesos després, la parella a vegades també deixa de fumar,
el company o la companya de feina deixa de fumar,
això ho hem vist tots.
Sí, sí, el que passa és que ara això corroborarà un estudi.
Llavors diu, clar, què s'observa, el que tu comentaves?
Penseu que aquesta gent ha fet un seguiment
de més de 20 anys,
de grups,
d'uns 12.000 i escaig ciutadans,
perquè no són pacients,
i les seves respectives xarxes socials.
I així és com han pogut investigar la influència de les xarxes socials
amb l'obesitat
i ara amb el fet de deixar de fumar.
Evidentment, el que més influeix per proximitat és la parella,
vull dir, si el teu ame o la teua dona o la teva companya
deixen de fumar,
tu tens bons punts.
Tard d'hora, tard d'hora caos.
Companys de feina,
germans,
amics...
És a dir,
jo animaria a totes les persones
que han començat aquest procés de deixar de fumar,
difícil, complicat, però no impossible,
i que, bueno,
i que afortunadament cada dia
coneixem millor
com funciona tot això,
tot aquest procés
i tenim més eines per ajudar
a les persones que ho volen deixar,
els animaria a continuar
en el sentit que no només es faran un bé en ells mateixos,
sinó que poden fer un bé al seu entorn.
Vull dir, que d'alguna manera això s'encomana.
Els bons hàbits també s'encomanen
i això és molt interessant.
Per tant, sentem de fugir de les males companyies.
O en tot cas allò de qui té un amic
que té un tresor,
i qui té un amic que està deixant de fumar
i ell també és fumador,
doncs bueno.
És un tresor tipus,
abans que parlàvem de pirates i cursaris,
doncs d'aquells amagats en una illa deserta,
gairebé.
Déu-n'hi-do,
aquesta és la part positiva
de com les xarxes poden ajudar.
A vegades fan tot el contrari,
però nosaltres ens quedem amb la part positiva,
com poden ajudar
per millorar la nostra qualitat de vida.
Com ens podem ajudar en definitiva,
aquest compartint esforços.
Hi ha altres aspectes
que també volem comentar avui,
com ara,
no sé si tenies algun aspecte més des d'això,
però també tenies molt d'interès a parlar
d'estudis que expliquen
què fa la nicotina al nostre cervell.
Ja sabeu que en programes anteriors
han parlat molt de temes relacionats
amb la neurofisiologia,
amb el funcionament del cervell,
que és un tema apassionant
i que cada dia
ens porta a noves descobertes,
perquè penseu que la gran explosió
de la ciència durant el segle XXI
jo crec que són les neurociències,
que estan aportant
una quantitat d'informació
i de coneixement
de com funciona el cervell humà,
que això, si vas a mirar,
és definitivament dir
qui som i què som,
i està duent a terme
recerques i descobertes interessantíssims.
Clar, una de les coses
que també s'ha pogut investigar
i que s'està començant a investigar
és com actua la nicotina
a nivell del sistema nervió central.
perquè si bé moltes vegades
parlem de com afecta
el tabac al nostre organisme
i molt sovint parlem
de com afecta els pulmons,
com afecta la pell,
com afecta la bufeta,
com afecta les dents,
que molesta,
com afecta l'esofa,
que també té una afectació important,
a l'estómac.
De tot això en parlem molt sovint,
però, de fet,
no deixen de ser,
d'alguna manera,
parts del nostre organisme.
El que s'està descobrint
sobre com afecta
la nicotina al sistema nervió central,
en definitiva,
vol dir com ens afecta
a lo més íntim de nosaltres mateixos.
Com és capaç la nicotina
d'insertar-se
i quedar-se molt enganxada
en lo més íntim
dels nostres circuits cerebrals.
Només cal observar
de quina manera
somatitza la persona
quan deixa de fumar
els primers dies
amb aquesta falta de concentració,
amb aquestes pèrdues
de memòria...
Sovint,
quan diem somatització,
ho solem...
No,
somatitza en el sentit
que ho experimenta.
Ho experimenta.
Potser no he empret bé
la paraula.
No, no, no.
És el síndrome d'abstinència,
existeix?
Vull dir,
és una cosa...
Per què?
Mireu,
el que han descobert
els neurobiòlegs
és que a tot el nostre cervell
i en tots els circuits cerebrals
les cèl·lules nervioses
tenen diferents tipus
de receptors a la nicotina.
Llavors,
el que ara estan esbrinant
és en quines regions cerebrals
i segons els tipus
de receptors de la nicotina
com afecta la nicotina
al funcionament
del sistema nervió central.
Algunes coses
s'han sabent.
La primera cosa,
i això és el que se sap ja
des de fa més temps,
és que la nicotina
utilitza
el que en diem
els circuits de recompensa
o els circuits del plaer.
Què vol dir això?
Vol dir,
això ho havíem explicat
alguna vegada,
que la natura
és molt sàvia
i estem dissenyats
de manera
que
tots aquells actes
o totes aquelles coses
que són importantíssims
per a la nostra supervivència,
tant com a individus
com per a espècie,
el nostre cervell
les recompensa
amb plaer.
El que utilitza
per a produir plaer
és la dopamina,
que és un neurotransmissor.
quedem amb que la dopamina
és el neurotransmissor
del plaer.
Quan el nostre cervell
està inundat
de dopamina,
la sensació que tenim
és molt plaer.
I la produïm
nosaltres mateixos,
la dopamina.
Sí, sí,
és endògina,
és endògina.
Per exemple,
l'activitat sexual,
que és importantíssima
per a la nostra supervivència
com a espècie,
estimula els circuits
de recompensa.
Quan tenim gana
i mengem,
el fet de menjar
estimula també
els nostres circuits
de recompensa.
Quan les dones,
sobretot,
això és molt important
en les dones,
tenim activitats socials
que són molt importants
per a la nostra supervivència,
tot això activa
els nostres circuits
de recompensa.
Doncs bé,
la nicotina
el que fa
és utilitzar
aquests mateixos circuits.
De manera que la nicotina...
És tramposa,
és molt tramposa
i molt traïdora.
Aprofita allò que ha fet
la natura
per a tenir-nos
ben enganxats.
És a dir,
la nicotina
és capaç
d'activar
els circuits
de recompensa
i produir
i augmentar
la producció
de dopamina
al cervell.
Ràpidament,
no et preocupis,
Cinta,
que aquestes coses...
Mira,
ens podries servir
de la sintonia
de l'espai
del casino
dels dimecres.
No re,
continuem.
Bé,
estàvem amb la nicotina,
la dopamina
i tot l'olió este.
Això és el que està
més ben estudiat.
És a dir,
la nicotina
aprofita els circuits...
I generem dopamina
quan estem fumant?
Bé,
a veure,
anem a pams.
A part d'això,
penseu que
el cigarret,
és a dir,
la manera de consumir tabac
inhalant-lo,
és la manera més efectiva
que la nicotina
arribi ràpidament
al nostre cervell.
Va directe.
En 10 segons,
des que fem una calada
fins que la nicotina
arriba al nostre cervell,
passen 10 segons.
Per tant,
el pagat de nicotina,
el seu circuit
per arribar al nostre cervell
quan utilitzem
el pagat de nicotina...
És una mica més lent.
És més lent,
per tant,
diguem-ne que la des...
Ara entenem
perquè és més fàcil
deshabituar-se
amb el pagat de nicotina
en determinats moments
que el xicle...
Bé,
ja en parlarem.
Algú que no vol
que es tanqui
el mòbil, eh?
Ara ja el tenim.
És que es tracta
de que
amb una primera calada
ràpidament
augmenten els nivells
de nicotina
al nostre...
de nicotina
al nostre cervell.
La nicotina
s'uneix
a uns determinats receptors
que normalment
estan desactivats,
és a dir,
les persones que no fumem
no els tenim
en funcionament,
però les persones fumadores
tenen aquests receptors activats
i la nicotina
s'enganxa al receptor
i aquest receptor
fa que es comença
a segregar dopamina.
La dopamina
és el responsable
de la sensació plaent.
Plaent quan fumem.
Quan fumem.
però, a veure,
així com el sexe
o menjar
en condicions
és absolutament inofensiu
i visca la dopamina,
la nicotina no.
No, la nicotina no,
perquè, clar,
això és un dels efectes
que té la dopamina
sobre el nostre cervell.
Ai, perdó,
la nicotina.
La nicotina.
Però en té molts d'altres
que tot just ara
s'estan estudiant.
I el que s'ha vist
és que, bueno,
aquests circuits
de recompensa
i aquests circuits
que el que fan
és cada vegada
generar més addicció
són els mateixos circuits
que fan servir drogues
com la cocaïna
o l'heroïna.
I dir que, bueno,
això és el que explica
el potencial addictiu
tan fort
que té la nicotina.
I també hem de dir, bueno,
que els neurobiòlegs
esperen descobrir
encara altres accions.
Jo, no fa molt,
també vaig trobar
un treball de recerca
que relacionava
l'addicció a la nicotina
amb la dificultat
per prendre cert tipus
de decisions.
És a dir,
de quina manera
la nicotina
també afectava
el que és
lòbul prefrontal,
l'àrea prefrontal
del cervell,
que s'enradica
el judici,
la capacitat
de prendre decisions,
és a dir,
el que entenem normalment
com a funcions superiors,
com el que són
les funcions cognitives.
És a dir,
que quan un fumador
està deixant de fumar,
ha de fer
que tots aquests circuits
i tots aquests receptors cerebrals
que estan activats
i que són com,
us ho podríem imaginar
com unes llumetes
fent pampallugues
al nostre cervell.
Jo ho veig,
saps allò,
les naus especials
amb les alarmes
totes enceses,
un sorollam
que no es pot aguantar,
el pobre cap
del fumador o fumadora
que està en tràmit
de deixar de fumar,
pobre.
Clar,
tot això és interessant
perquè ha ajudat
a dissenyar
nous fàrmacs
per ajudar
a deixar de fumar.
Llavors direm
que un dels últims fàrmacs
que s'ha comercialitzat
que és la vareniclina,
el Champix,
precisament el que fa
és actuar
a nivell
d'aquests receptors
del sistema nervió central.
El que fa,
l'acció que fa
aquest fàrmac
és bloquejar
aquests receptors
de manera que
quan arriba la nicotina
se siente.
Tanca el circuit.
El receptor ja està ocupat
i per tant
la nicotina
no pot actuar
a nivell del sistema nervió central.
Per tant,
no ens crea
aquesta sensació
tan terrible
que ens pot crear
els primers dies.
Els investigadors
esperen
que podran arribar
a dissenyar
fàrmacs
molt més
que podran
perquè, clar,
hem dit que hi ha
diferents tipus
de receptors
a la nicotina
situats
en diferents circuits
i en diferents àrees
del sistema nervió central.
I els investigadors
pensen
que en això
podran afinar
molt més.
Inclús ja s'està pensant
en una vacuna
que també
actuaria
bloquejant
la majoria
de receptors
del sistema nervió central.
plantejaria
com una vacuna
prèvia
a les primeres
cigarretes
o per a les persones
que ja han fumat?
Mésbé s'està
plantejant
com una vacuna
per a les persones
que deixen de fumar
per ajudar-les
en el procés
de deixar de fumar
i per evitar
recaigudes.
Déu-n'hi-do,
hi ha un arsenal
terapèutic
cada cop més gran.
Tant de bo
hi hagués tant
d'arsenal terapèutic
per deixar de fumar
com marques
de cigarreta
i al mercat.
Tant de bo,
tant de bo.
Però bé,
tot arribarà.
Primer l'1,
després el 2.
De moment
estem amb la campanya
Tasta
que s'anirà materialitzant
cada dijous
a dos quarts
de 12
del migdia
al matí de Tarragona Ràdio
però avui
dins d'aquest espai
de Salut en xarxa
que fem mensualment
en col·laboració
amb l'epidemiologa
Cinta Daufí
doncs també hem volgut
posar l'èmfasi.
I breu moment
Cinta,
a mi m'agradaria
comentar una cosa
quan començàvem
l'espai parlant
hi ha estudis
i hi ha estudis
a veure
la xarxa a internet
ja ho va dir la Cinta
el primer dia
és realment
un regal
dels 10
que diria
que tenim ara
però compte
és un regal
enverinat
compte
perquè
Déu-n'hi-dos
i és traïdor
i sobretot
quan parlem
d'estudis de salut
mai consultem
res que tingui
a veure
amb la nostra salut
a la xarxa
consultem el metge
millor
el primer dia
tots modos
del programa
ja vam dir
que hi ha
una sèrie
de pàgines web
o els estudis
aquells
de la Universitat
de Cincinnati
i dius
bé
a Cincinnati
hi ha universitat
primer vaig assabentar-me
i si és una universitat
és una universitat
de debò
és a dir
aquests estudis
es van anar
d'una manera
una mica alegre
mireu si la pàgina web
que consulteu
és una pàgina web
acreditada
per algun organisme
vam dir que aquí a Catalunya
el col·legi oficial
de metges de Barcelona
té un sistema
d'acreditació
de manera que
quan tu obres
una pàgina web
i té el segell
d'acreditació
dius
bueno
això se ho ha mirat
un equip de professionals
i han dit
que vale
que endavant
vostès i nosaltres
no tenim problema
perquè aquí tenim
la nostra epidemióloga
que de tant en tant
ve al matí de Tarragona
a ràdio
i posa ordre
en tota aquesta informació
importantíssima
per la nostra vida quotidiana
Cinta Daufí
com sempre
un plaer
ens retrobem dijous
ens retrobem dijous
i parlarem
de com afrontar
aquests primers dies
sense fumar
i sobretot
els que envolten
els que han iniciat
la campanya del tastar
ajuden una miqueta
ajudeu-los
animeu-los
teniu paciència
que és per una bona causa
gràcies Cinta
adeu-siau