Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Tenia moltíssimes ganes que tornessis.
Aviam, nosaltres respectem, no només respectem,
creiem que és necessari que tothom faci vacances,
però t'enyorem, que vols que et digui.
I ara que tornes estem encantats.
Home, la veritat és que el gossanell de la ràdio...
Tu també ho has trobat a faltar, no ens enganyem.
El que ens agrada, doncs, és bonic estar aquí davant
i que la gent t'escolti i poder explicar coses sempre és interessant.
Han anat bé a les festes. Heu treballat molt en restaurants?
Molt, molt, molt. La veritat és que sí, ha sigut un estiu molt bo
i aquestes festes boníssimes, vull dir.
A més, han caigut dos caps de setmana pels de l'hostaleria,
molt bons, perquè aquest any la Santa Tegla ha caigut amb dimarts
i llavors hi havia el dissabte a la nit fort i el dilluns a la nit fort.
Llavors, per tots els que ens dediquem a això, ha sigut un molt bon any.
Que bé que no et queixis, perquè, clar, tothom vivim a vegades
i no ho hauríem de fer instal·les.
Bueno, ja ve la crisi, ara.
Instal·lats a la queixa, però, escolta, això és com tot, és com un bucle.
Quan més es queixem, pitjor anirem, perquè ens entrarà aquesta obsessió.
Anem amb calma, anem tranquils.
Home, jo sóc dels que diuen que la crisi és forta i serà forta.
Jo crec que aquí s'està amagant moltes coses i jo crec que serà forta
i no hi entenc, jo sóc cuiner.
Però jo crec que serà forta.
Però, bueno, el que hem de fer és, com que ja ho veiem,
doncs és preparar-nos i fer coses i moure'ns i, bueno, afrontar-la.
I remontar, escolta, com tota la vida.
Has estat i has participat en una de les trobades de cava
de més anomenada, podríem dir, del País,
a les Caves Gramunes, en Sadurní, on ens van donar cita, doncs,
primeres espases del món del vi, del món de la gastronomia.
D'entrada vas xalar molt i vas aprendre molt,
perquè tu ets una persona que sempre vols aprendre com tothom.
Sí, sí, sí. A veure, el mes d'agost és un més tranquil,
a tots nivells, sobretot en fa vacances,
i a setembre, octubre i novembre, a nivell de cates, de vi,
del món del vi es belluga moltíssim,
perquè és època de collita, és època, doncs,
que en antros, en teoria, tenim una miqueta menys de feina,
els de la feina, i ens dediquem a fer cates, en fem moltes, no?
I, doncs, aquest any hem començat amb la primera de l'any,
amb la primera del curs escolar, diguem-ne,
que ha sigut la Caves Gramona,
que es va fer, doncs, a principis de setembre, un dilluns,
em sembla que va ser el primer dilluns a setembre, no, el segon dilluns a setembre,
i va ser una cata tancada per professionals,
i, bueno, que érem 150 persones, aproximadament,
érem molta gent, molt ben organitzada,
i que vam tenir ocasió de veure, doncs, totes les instal·lacions,
com fan tot el seu procés d'elaboració,
molt ben explicat, i després vam viatjar amb autobusos fins a les finques,
vam veure les finques,
i vam tenir ocasió de tastar caves realment insòlids, no?
El tast del cava, en què es diferencia amb el vi,
si és que es diferencia d'alguna cosa?
Bueno, bàsicament, la primera cosa és que normalment no es remena la copa,
encara que jo ho faig, jo, o sigui...
Tu remenes la copa del cava?
Sí, al principi no, o sigui, al principi, doncs,
l'olor és sense remenar, la tasta sense remenar,
però després faig una segona tastada remenant-la, no?
Perquè, per veure una miqueta més,
treu-li un intentant i treu-li una miqueta més els aromes, no?
Però, al principi, no es remena
perquè, per no deixar anar el carbònic,
per intentar conservar, i sobretot si són caves vells,
com és el cas del que vam tastar aquesta vegada, no?
Ara entrarem, diguem-ne, en el gran món,
però ara ens quedem en el més petit,
el més domèstic.
Breument, el tema de la cata.
Color,
l'aroma,
hem de fer servir l'olfacte,
però també la vista, allò de la bombolleta,
si puja més de pressa, això és...
Sí, la cata...
La cata, sí, la cata...
Que hem de mirar la velocitat a la bombolla.
La cata, bàsicament,
es divideix en tres fases,
que és la visual,
l'olfativa i la gustativa, no?
Això amb tot,
amb tots els productes que es caten,
siguin formatges,
siguin vins,
siguin aiguardents,
amb tots.
Llavors, ja, per exemple,
en cas de formatges,
la fase visual
és més complexa,
però, bueno,
basadament,
se fan servir aquests tres sentits,
inclús el tacte amb boca,
que no es comenta gaire mai,
sobretot en formatges sí,
però, doncs,
en altres...
En canvi,
amb el cava sí que es comenta també.
Llavors, què mires?
Primè, en la fase visual,
en la cata de cava,
el que fas és mirar el color,
que tingui un color,
doncs,
transparent,
net,
a poder ser una mica brillant,
una miqueta oliós,
això indica una miqueta...
Perquè aquells caves
que tiren cap a un daurat
són sospitosos, no?
Els que tiren cap a Carabassa
estan oxidats,
però els daurats són bons,
o sigui,
des de matisos verds,
que són molt joves,
fins a daurats,
per molt intensos que siguin,
són bons.
El problema és
quan tiren cap a Carabassa,
que llavors ja denoten oxidació,
i llavors ja poden denotar,
doncs,
o mala elaboració,
o que fa molt de temps
que estan degurjats,
que no és un problema,
avui en parlarem d'això també,
segons com estiguin fets
i segons quin cap estiguem parlant,
no?
I segons els gustos de cadascú,
no?
Però, doncs,
bàsicament el que hem de mirar
és això,
és un color,
doncs,
en aquesta gama de palles,
daurats,
horts vells,
i la bombolla,
la bombolla en el cava
és molt important,
ens indica molt bé
el procés d'elaboració
com ha estat fet,
com més petites són les bombolles
i més contínues,
vol dir que més integrades
estan dintre del cava.
És més bo el cava.
Vol dir que el cava
està més ben fet.
Petita i en abundància.
I seguideta,
a veure,
a vegades,
per exemple,
vam tastar un cava del 88,
que la bombolla,
doncs,
no és que fos abundant,
però era seguida,
o sigui,
era una bombolla
que, a més,
també no es deixava enganyar
perquè la bombolla del cava
depèn de la copa
moltes vegades.
La cata es fa en una copa...
La cata de cava
es pot fer
amb copa de cava
d'aquesta llarga,
o inclús amb copa de vi.
Per exemple,
amb caves molt antics,
doncs,
potser amb la copeta de cava
perquè no sigui tan agressiu,
però amb caves
que estiguin a la seva plenitud,
amb una copa de vi
es degusten molt millor.
el que passa
és que
la bombolla,
si la copa és nova,
fa una bombolla,
el mateix cava,
servit amb tres copes diferents,
te farà tres bombolles diferents.
Depèn de les restes de sabó,
de les restes de calç,
de si té un puntet
a baix del cul.
Moltes gent
que fan cates sovint
de caves,
el que fan
és donar-li un cop
al centre de la copa,
a baix del...
O sigui,
per dintre de la copa,
on comença el peu,
li donen un cop
amb un diamà
i trenquen una miqueta la copa.
I llavors allò
és el punt
d'on arrenquen les bombolles.
Escolta,
això ja és una sofisticació
extraordinària.
A vegades això
de la bombolla del cava
diuen,
hòstia,
aquest cava no fa bombolles.
Depèn de la copa.
A vegades no és només això.
És a dir,
el mateix cava,
si agafem tres copes
que estan en un estat diferent,
sortiria la bombolla
de manera distinta.
Diferent.
Inclús amb la mateixa copa,
o sigui,
tu agafes,
compres un model de copa,
una la poses nova,
una l'has rentat
amb un sabó
i l'altra l'has rentat
amb una màquina automàtica,
i poses el cava
a les tres copes
i et sortiran
les bombolles diferents.
És molt curiós.
Per això et dic
que el pema de la bombolla
és molt important,
però no és determinant.
No és determinant
perquè està al tanto
amb les copes.
En el tema de la cata,
també la temperatura,
la temperatura
en què es veu
un cava en una cata,
jo no sé si és la mateixa
amb la temperatura
que es pot veure
un cava en una casa,
que el gust
és molt subjectiu,
de com t'agrada de fred.
La temperatura de servei
dels cava
depèn primer
de l'edat del cava,
com més jove més fred
i com més vell més calent.
De totes maneres,
penseu que per sota
dels 6-7 graus
de temperatura
la nostra boca
no nota res.
Llavors,
servir qualsevol beguda
per sota d'aquestes temperatures
és refrescar i prou.
No notarem...
Per això millor
prenem un got d'aigua fresca.
Exacte.
O a vegades també
de molt de gust
perquè tens molta set,
però les papiles gustatives
per sota d'aquestes temperatures
no treballen.
Llavors,
un cava molt jove
el serviràs a 6 graus,
ja serà
amb una bona temperatura,
i un cava molt vell,
un cava molt potencial,
tampoc el serviré
amb molt calent,
però el podem servir
al voltant dels 9-10 graus,
guanyar-los 3-4 graus
per donar-li una miqueta
més de cos
i una miqueta més
d'opulència,
deixar que s'obri
una miqueta més.
A l'hora de catar,
potser pugem
un parell d'o 3 de graus
a aquestes temperatures
perquè
disfrutem més
dels aromes
i de les coses.
No es tracta ja tant
de disfrutar
del producte
com a beguda,
sinó
més dels matisos,
dels aromes,
i llavors això
una miqueta més
de temperatura
ens ajuda.
Sense passar
a veure'ns el calent
perquè llavors
també és desagradable,
surten notes
que no són
les pròpies
del producte.
Llavors,
la temperatura
de cata
també és
molt important.
Acabant
el de les bombolles,
també és important
que la bombolla
quan arriba
al cim
de la copa
del cave
faci la corona.
O sigui,
es faci una corona sencera
embolcallant
tot el voltant
del vidre.
Van pujant
i es van situant
allà,
estratègicament,
ordenadament.
I s'aguanten una miqueta.
I ara està endreçat.
I ara està
ordenadet.
Endreçadet, sí.
Si la bombolla
és molt gran,
en general
dona nota
o gassajat,
o sigui,
que és vi gassajat,
que no pot ser cava,
llavors ha de ser
un espumós,
o que és un cava
molt, molt jove,
molt jove
i molt justet.
Intentem evitar
que tingui la bombolla
grossa.
Molt gran, sí.
En cas d'un cava
de qualitat, sí.
I llavors,
ja a partir d'aquí,
com més temps té
el cava,
per exemple,
estem parlant
de criances
de 3 anys
com a mínim,
doncs ja són caves
amb la bombolleta
molt integrada
i si estem parlant
de caves
de 5-6 anys,
llavors,
ja semblen,
tiren acervesats,
són ja
les bombolles
tan integrades
que donen una escuma
i una ontuositat
a la boca,
genial,
és com si et passessis
una cervesa
una miqueta més picant
per la boca
i realment
una sensació
de neteja
de la boca
important,
que per això
els caves van molt bé
amb amanides
que porten vinagre,
amb coses
que normalment
un vi
no ens hi aguantaria,
doncs els caves
ens hi aguantaran molt bé.
Però clar,
Francis,
tu estàs parlant
d'endanyades
en el cava
i generalment,
els que no som experts,
que només consumim,
sempre estem molt amatents
a l'anyada del vi,
però a l'anyada del cava
no hi mirem gaire,
mirem més la marca
que no pas l'any.
Bé,
és que aquí hi ha
l'eterna lluita
a vegades
entre els puristes,
diguem-ne,
que ens hauríem de classificar
una miqueta nosaltres,
no per res,
sinó una miqueta
com a gilipolles,
directament,
directament,
no?
Però,
a veure,
és que tu,
quan consumeixis un producte,
com més informació tinguis,
millor,
no?
I llavors,
a mi m'agrada que em diguin
si el cava és d'una anyada,
doncs m'agrada que m'ho diguin,
i si el cava està degorjat
en un dia en concret,
m'agrada que m'ho diguin.
Perquè també sou professionals
i heu de tenir aquesta informació,
el consumidor ja és diferent,
no?
Jo crec que és molt important,
el consumidor també crec que l'ha de tenir.
Bueno,
si vol,
però que no està obligat,
vosaltres fins i tot
és responsabilitat professional,
saber-ho.
Sí, sí,
per què?
Doncs perquè,
per exemple,
aquest dia,
el dia de les caves Gramona,
doncs vam tastar caves
que s'havien degorjat
feia tres anys,
no?
Expliquem què és degorjar.
Sí,
el cave té un procés d'elaboració,
no?
Que primer es fa un vi,
un vi,
que li pot quedar sucre residual o no,
això ja depèn de si és brut nature o no,
eh?
I llavors,
després aquest vi s'embotella
i s'hi afegeix un licor de tiratge
que pot ser amb sucre o sense,
depenent de si és un brut nature o no,
no?
I llavors es tapa la botella
i es fa una segona fermentació en botella.
El vi torna a fermentar
una vegada tapat dintre la botella.
Clar,
com que està tapat,
el fermentar,
el carbònic aquest que genera la fermentació
no pot escapar
i és el que produeix el gas
que després trobem en el cave, no?
O sigui,
és un gas totalment endogen,
o sigui,
vol dir que procedeix del mateix producte
i que no està en cap moment
posat des de fora, no?
Llavors,
mentre la botella estigui tapada
amb aquest procés,
pot aguantar molt de temps,
molt de temps.
Mira,
nosaltres vam tastar un cava
de les caves Gramona
de l'any 88, no?
O sigui,
estem parlant d'un cava
de 20 anys.
Ah, no del 88, clar,
20 anys.
Un cava de 20 anys,
i estava genial,
estava genial.
Llavors,
què passa?
Que aquests caves,
per sortir al públic,
no els poden servir tal qual,
perquè estan bruts,
porten les mares,
porten tots els llevats
que han fermentat.
Llavors,
què fan?
Doncs,
just abans de treure'ls al mercat,
per un sistema que es diu de gorja,
que hi ha moltes maneres de fer-lo,
es treuen aquestes mares,
mitjançant aquella...
allò que van remenant del cul,
del cul,
les botelles,
o amb uns sistemes avui en dia
més automatitzats,
amb uns giropalers,
que es diuen,
que agafen tota una pila de botelles
i les fan girar amb unes màquines.
Tot això és perquè les mares,
tot el brut del cava,
es concentri a la punta de la botella,
a baix de tot.
Llavors,
també n'hi diuen botelles en punta,
quan ja tenim totes les mares a baix posades,
moltes caves tenen les botelles en punta
esperant a de gorjar.
Una botella en punta pot esperar
molt de temps també,
no es fa malbé,
i moltes vegades hi ha comerç
entre caves de botelles en punta.
Diuen, escolta,
a mi em falten tantes botelles,
no em passes tu,
hi ha comerç de botelles en punta.
Llavors, una vegada tens la botella en punta,
el que es fa és,
o bé manualment,
amb segons quins tipus de cava,
obrir-la i escopir
tota aquesta porteria,
com unes mares,
que són les mares del vi,
treure-les,
i llavors reomplir una miqueta,
si se n'ha perdut molt de contingut,
amb el mateix cava,
doncs si s'està fent un tiratge
de, no ho sé,
de tres palers de cava,
doncs una de les botelles s'ha buida
i es fa servir per omplir les altres,
no?
I llavors se torna a posar un tap,
que és el definitiu ja de suro,
i es treu al mercat,
d'acord?
Això també es pot fer congelant el tap,
o moltes coses,
això és el de gorje.
Una vegada la botella s'ha de gorjat,
aquesta botella,
diguem-ne que deixa d'evolucionar,
cap a bé,
diguem-ne,
encara que això és molt difícil de dir,
perquè...
Diguem-ne que es queda ja no...
Canvia el sistema d'evolució,
o sigui,
en vez de madurar...
Totes les virtuts que podia tenir en un futur
hem tallat i s'ha quedat amb les que ja somit
durant el temps,
i llavors comença un procés d'oxidació,
canvia el procés d'envelliment del cava.
Mentre té les mares,
les mares s'ofreixen un procés,
aquests bacteris,
són éssers vius,
que mentre tenen menjar,
mentre tenen sucre,
el que fan és,
bum,
criar,
reproduir-se,
i crear aquest carbònic,
i fer canvis interns dintre del cava.
A veure,
però fer una pregunta,
perquè això ho hem de prendre bé.
És a dir,
aquest cava del 88,
diguem-ne,
que es va començar l'elaboració,
si fas el...
com li deies aquesta tècnica?
El de gorje.
El de gorje.
El fas el 92 i te'l prens ara,
probablement estigui fatal,
però si el de gorje el fas fa un any
i te'l prens ara,
serà magnífic.
Sí,
sí,
algú així,
sí.
A veure,
en aquest cas,
per exemple,
el del 88,
em sembla que estava de gorjat feia dos anys,
que ens va sorprendre a tots molt.
Perquè ja és molt,
el de gorje de dos anys.
Sí,
vam tastar caves de gorjats
de feia tres anys
i estaven genials.
Vull dir que per això et dic
que a vegades
no és tot tan clar
com se pensa.
Escolta,
els vins són com les persones,
porten la seva evolució.
Per això a vegades
als cavistes
els fa por
posar la data de gorjament,
perquè la gent
es pensen
que un cava de gorjat
de fa un any
ja comença a perdre.
I a vegades és veritat,
però a vegades no.
A vegades estem guanyant matisos
que de l'altra manera
no teníem.
O sigui,
és un món molt complicat,
no tots els caves...
Apassionant, eh?
Però apassionant,
sí, sí.
Evidentment que sí, no?
Ara,
anàvem pel cap aquest
del 88.
Bueno, això,
que amb picles de gorjat,
ah,
abans de de gorjar,
les mares,
a partir dels tres anys,
quan aquests bacteris
són morts,
diguem-ne,
a partir dels tres anys
aquests bacteris,
diguem-ne,
que hi ha a baix
al cul de la botella
estan morts,
comencen a descomposar-se,
diguem-ne,
d'acord?
I aquest procés
d'autòlicis
que es diu
de descomposició
dels bacteris,
el que fa
és deixar anar
ingredients
que tenen els pocs bacteris
i els integrem
dintre del cava.
I aquests ingredients
són, entre ells,
productes que donen
ontuositat,
eh?
I que donen
mils, mil de matisos
al cava
que d'una altra manera
no tenen.
Per això hi ha tanta diferència
entre un cava
gran reserva
i un cava jove.
No és,
el vi pot ser el mateix,
tot pot ser igual,
però a l'esperar
aquests més de tres anys,
inclús l'autòlicis bona
es comença a aconseguir
a partir dels quatre o cinc anys,
aquests bacteris,
diguem-ne que
els cadàvers,
entre cometes,
d'aquestes bactèries
es van descomposant
dintre del vi
i li donen
una riquesa
de matisos,
de glicerines...
Per tant,
gran reserva
hauria dut a terme
aquest procés
d'autòlicis.
Exacte.
I llavors
es fa
aquests gustos
més
empà,
més
làctics,
totes aquestes
notes
més
d'or vell,
aquestes notes
més brillants,
més d'oli,
més glicèriques
del cava,
aquesta complexitat,
quan comencen a ser
més interessants
els caves,
no són més
que aquests bacteris
que s'han anat
descomposant dintre
i van donant
aquesta maduració.
Per això et dic
que mentre hi hagi
els bacteris dins,
mentre no és fàcil
de gorge,
si el cava té potència,
té, per exemple,
en el cas
de les caves
de Gramona,
parlàvem del xerelu.
Jo entenc que amb el de gorge
s'aturen diferents processos
i mentre abans
prèviament el de gorge
aquell vi va fent
el seu procés
i depèn quan ho facis
tindràs un tipus de cava
o tindràs un altre tipus
de cava.
Exacte.
Després també ens vam parlar
de la varietat xerelu,
del raïm,
que és un raïm
molt nostre,
molt autòcton
i se'ns van presentar
estudis,
va estar molt bé,
estudis de la Universitat
de la Rioja,
van estar estudis
d'aquí de la URB,
estudis de la Universitat
dels Estats Units,
sobre aquest raïm
que té un potencial
d'envelliment
amb el carbònic
i sobretot
per activar
aquest autòlicis
de les bactèries
molt important,
no?
I això fa que doncs
caves fets
principalment
amb aquesta varietat
puguin envellir molt bé,
no?
Això Gramona
ho ha investigat a fons
perquè...
Ells fan xerelu.
Ells fan caves
de gran envelliment
amb xerelu,
no?
I llavors,
doncs,
aquest cave del 88
portava una part
molt important
de xerelu
i realment
ens va sorprendre a tots.
A més,
en aquests dos anys,
jo ara no em voldria equivocar,
però em sembla
que tenia dos anys
de degorge,
no?
Vam tastar caves
dels 90,
dels 2000,
vam tastar
vuit caves,
amb dates diferents
de degorgement,
hi havia que eren RD,
que vol dir
recent degorjat,
que això es fa molt
amb els campans.
En qüestió de temps,
què seria?
Tres mesos.
Tres mesos.
perquè un cave recient, recient, recient degorjat
tampoc és bo,
perquè quan degorges el cave,
diguem-ne que l'espantes,
el sacses una miqueta,
no?
Llavors és bo que reposi també un mes
o així perquè torni a agafar
tota la seva plenitud
i llavors és...
Però Francesc,
quan pot començar a ser molt bo.
Tenint en compte
l'important
que és
el degorge
aquest,
s'hauria de posar
a l'etiqueta,
no?
Jo crec que sí.
Perquè així el consumidor
sabria exactament
quin tipus de cave
està consumint més
enllà de la marca.
De fet,
hi ha caves com
a gustí toralló,
que el posen...
Tu confies en una marca
i saps que
veuràs un bon cave,
però depèn
en quin moment
el vulguis prendre,
tan important és la marca
com el moment
del degorgement.
Sí, sí,
jo crec que sí.
És una qüestió
d'informació.
A veure,
si...
molts caveistes
diuen
no posem
perquè el client
si li servem
un cava
amb més d'un any
de degorgement
no el voldrà,
no?
Bueno,
primer...
S'ha d'explicar.
S'ha d'explicar,
no?
S'ha d'explicar una miqueta.
A més,
el client pot triar
jo el mateix cava,
eh?
Doncs a la mateixa casa,
en un moment
em pot venir de gust
un RD,
un recent degorjat
i en un moment
em pot venir de gust
un cava
de tres anys
de degorge.
És el que jo et deia,
que al moment
dius...
Perquè són caves
completament diferents,
encara que sigui
de la mateixa anyada,
eh?
Jo puc agafar
un cava del 2000,
per exemple,
o del 2004
i prendre'm
el recent degorjat,
doncs,
per exemple,
amb una amanida
o amb un peix,
eh?
Amb un peix
amb una salsa
així una miqueta
francesada,
amb una miqueta
de làctics i això,
eh?
Perquè tindrà
aquestes notes làctiques,
aquest frescor
i en canvi
en pot venir de gust
un cava
vell,
o sigui,
amb dos anys
de degorge
o inclús tres,
si el cava
s'ho mereix,
eh?
doncs,
amb productes
una miqueta més
doncs,
amb un formatge,
per exemple,
eh?
Me preferiria jo
un cava així més
amb aquestes notes
ja més oxidatives,
més evolucionades.
Tot és informació
que sapiguem trobar el moment,
això és com dir
un cava jove
o un cava vell?
Home,
doncs,
un cava vell
amb aperitiu,
la veritat,
a mi no m'entra.
En canvi,
un cava jove
amb un aperitiu
m'entra molt bé,
no?
Tot és saber,
tot és informació
que jo crec que és bona
que la tinguem
i que la coneixem
i que no anem
amb tòpics,
no?
Allò de dir,
hòstia,
doncs,
com els típics vins
de no sé què,
no,
els tòpics són dolents
perquè el tòpic
el que fa
és generalitzar.
Creu uns estereotips,
generalitza
i aleshores
perds els matisos
d'allò que estàs fent.
Exacte,
exacte.
El millor sempre,
com amb tot,
és conèixer les coses
i llavors
poder trobar
sempre el moment
adequat
per cada producte,
és la base de tot,
no?
Com estava
aquest cava
de l'any 88?
Increïble,
de veritat,
va ser una sorpresa
per tothom,
mira que érem gent,
tots eren sommeliers,
gent de botigues,
gent de restaurants
i tothom va quedar
molt,
molt,
molt parat,
molt parat
perquè no és normal,
en el cas de la xampanya
sí,
és una miqueta més
conegut
aquest tipus de cava
envellits
però aquí no es comercialitzen,
no es comercialitzen
ni Gramona
no el comercialitza,
però doncs...
Però per aquesta falta
d'informació
que tenim segurament
els consumidors,
no?
Sí,
i també perquè
no se n'han atrevit
a fer-ho,
o sigui,
penseu...
I potser també tindria
un preu molt elevat.
Clar,
no,
però més que res
és que no hi ha l'acostum
entre els cavistes
d'envellitant el cava,
no?
A poc a poc s'anirà fent,
jo crec que després
de fer aquestes proves
i de veure que realment funciona,
sortiran coses en temps,
de fet,
les dates d'envelliment
del Gran Reserva
s'han allargat
una miqueta últimament
i es veu que el cava,
doncs això que dèiem
de l'altòlysis aquesta,
que és un invent,
diguem-ne,
no és cap invent,
però doncs és un coneixement
relativament recient,
fa que els caves
cada vegada
es deixin envellir
una miqueta més
i puguem trobar
més ventall
de caves
al mercat
interessants.
Hi ha grans bodegues
a Catalunya,
mitjanes petites,
que fan grans caves,
vull dir,
hem parlat de Gramont,
hem parlat d'Agostí Torolló,
hem parlat...
Hi ha molts caves
que treballen molt bé
i el que hem de fer
és com sempre jo dic
aquí a la ràdio
és valorar el que tenim
i no sempre anar criticant
tot el que fem nosaltres
sempre ho fem malament,
tot el que fan els de fora
està molt bé
i no és així
realment
és que realment
no és així
llavors el que hem de fer
és valorar-ho
i això
sobretot conèixer
una miqueta el producte
sobretot si és nostre
val la pena
que ens hi dediquem
una miqueta
i doncs
variar també
no sempre ho estic
m'agrada molt aquest cave
i sempre veiem el mateix
doncs no cal
però és provant
alguna mala sorpresa
t'aprendràs
però també em pendràs
d'agradables
el bo també és
conèixer
és que si no contrastem
serà difícil
tenir un coneixement
més ampli
del món del cave
jo crec que és un món
a investigar
però jo et volia preguntar
si has preparat
que ara a la tardor
a l'hivern
aquells tallers
aquells cursos
aquelles coses que tu fas
que mai pots estar quiet
sí
mira
a partir de
de la segona
quinzena d'octubre
començarem
les cates
sopars amb cata
que els farem
els dijous de la nit
i llavors ens he invitat
gent il·lustre
del món del vi
amics
gràcies a Déu
té alguns amics
que ens poden
ensenyar moltes coses
un d'ells
l'Agostí Torelló
que vindrà
a fer-nos un sopar
a parlar de caves
i farem un maridatge
amb aquests caves
o sigui farem cata
de caves
diferents
i maridarem
amb menjar
ens vindrà el Joan Oste
de Hosting Back
que és un especialista
en whiskeys de Malta
però amb whiskeys
increïbles
i també farem un sopar
tot el sopar
amb maridatge
amb whiskeys
farem cata de whiskeys
explicarem com se fa
d'on venen
tot això
i mirarem com casen
amb diferents menjars
que sembla sorprenent
però penseu que
de França
per amunt
és el normal
menjar
amb destil·lats
a cada lloc
diferent
però allà no hi ha vi
pel clima
i tradicionalment
s'ha menjat sempre
amb destil·lats
farem cates
de vins francesos
amb el Lionel
que va estar aquí
al programa
amb nosaltres
a veure si torna
el programa
ja l'invitarem
també
farem cates
per tastar
les varietats
un sovignon blanc
no
tastarem un sovignon blanc
d'allí on té
és
de la zona de França
en concret
d'on ve
a un cirà
doncs tastarem un cirà
de la zona de França
d'on té
perquè sàpiguem
una miqueta
ens situem
una miqueta
en tot això
i més coses
la idea és
anar fent cates
d'aquest tipus
a més
que estic preparant
aquest any
una altra vegada
la setmana els bolets
per la primera quinzena
de novembre
o sigui que hi ha coses
per fer
i anirem parlant
a nivell personal
teniràs la borgonya
uns dies
per tant també
ens podràs explicar
moltes coses
de vins i formatges
això pel febrer
i ja per acabar
Francesc
el restaurant
ara en aquesta època
feu canvi
després de l'estiu
quin horari teniu
quin horari teniu
de dimarts a dissabte
migdia i nit
obrim tant a dinar
com a sopar
amb els horaris normals
al migdia
doncs de una
a tres i mitja
i a la nit
de vuit
a onze
onze i mitja
caps de setmana
agafem gent
fins més tard
però doncs sí
ara ja
l'horari d'estiu
s'ha acabat
després de Santa Tecla
quan comença el col·le
que diuen
ja s'acaba tot
una altra cosa
que també parlarem
aquí al programa
és la fira de Sant Armengol
de formatges
que es fa a la seda d'Urgell
cada any
que és aquella
que vas i ens portes
aquell catàleg
magnífic
de formatges artesans
exacte
que l'any passat
hi vaig anar
a ajudar-los
a fer de jurat
érem molta gent
però aquest any
no hi puc anar
perquè m'aconsegueixen
amb uns banquets
però aniré a la fira
no podré anar
el dia del concurs
perquè cal un fi de setmana
però aniré a la fira
a veure-la
a tastar formatges
i també en parlarem
doncs com acabem de sentir
una temporada més
des d'aquest temps
de cuina
cuinarem els productes
de temporada
farem les nostres verduretes
els nostres llagons
però també
de tant en tant
ens permetrem
algun luxe
com aquests caves
com aquests formatges
i sempre doncs
mirant d'explicar
i d'aprendre moltes coses
dels que hi saben
més que nosaltres
Francesc Lledó
del Quim Quima
com sempre
benvingut
i moltes gràcies
ens retrobem el proper dijous
dijous que ve tornem
i parlem de cuina
moltes gràcies
bon dia
adeu bon dia