Hores d'hora, en aquests moments del matí,
probablement hi hagi algú o alguna persona,
parlem així en un gènere neutre,
que ho està passant una mica malament,
perquè és el punt aquell que t'has pres la cigarreta
i dius que t'hauries de prendre la cigarreta
després del cafè, però no te la pots encendre
perquè un dia vas fer l'opció de deixar de fumar
i apuntar-te a la campanya Tasta.
Nosaltres, des del matí de Tarragona Ràdio,
hi ha una col·laboració, Cinta Daufí, bon dia.
Bon dia.
Digue'm l'entitat que plega tot això,
que mai me'n recordo, que és llarguíssim.
Bé, la COACTA.
COACTA, això mateix.
És la coordinadora d'activitats sobre el tabaquisme
de Tarragona, del camp de Tarragona.
Recordar que aquesta campanya és una iniciativa
de la COACTA i de l'àrea de salut
de l'Ajuntament de Tarragona.
Que jo deia ara això i tu em miraves estrany
i diia, a veure, Cinta, jo que he deixat de fumar
els primers 15 dies, hi ha moments al dia
que mataries per una cigarreta,
i perdona que t'ho digui,
per això dic que hi ha alguna cosa que ho deu estar passant malament.
Altres no, eh?
Altres ho deuen emportar estupendament,
per què ho dic? Perquè no podem generalitzar.
No hi ha exfumadors,
hi ha cadascuna de les persones que van deixant de fumar.
Cada persona ho somatitza i ho viu d'una manera.
Però sí que hi ha tota una sèrie de trets comuns
i d'ajudes i de suport que serveixen per tots.
Avui parlarem
d'un...
Jo abans comentant-ho,
això és una mica una llegenda urbana.
D'una de les coses que quan un decideix
i ha pres la decisió de deixar de fumar,
a vegades fa més por
o és com una cosa que ens atura.
i és dir, bueno, clar, jo ja deixaria de fumar,
però és que m'engreixaré tant.
Les dones sobretot és un dels motius
pels quals no deixen de fumar moltes vegades.
Pels quals quan dius, bueno, escolta,
i per què no et decideixes?
Va, i veus que hi ha persones
que realment sí, sí,
són molt conscients de que haurien de deixar,
però això els frena, no?
Els fa por i diuen,
oh, és que m'engordaré 10 quilos.
Bueno, avui parlarem d'això.
realment ni tothom s'engreixa,
perquè hem de dir que no tothom s'engreixa,
hi ha de tot, eh?
Ara parlarem, ara parlarem.
Hi ha de tot, eh?
Evidentment...
Puc fer d'advocat del diable?
Si no, no, molt bé.
Tothom coneix,
sí, és que jo coneixo no sé qui
que va deixar de fumar
i es va engreixar 10 quilos.
Home, hi ha qui es coneix a un mateix
i es va engreixar 10 quilos.
Jo no sé què.
Clar, avui parlarem,
ja ho venim dient des de fa diversos dies,
l'important amb la decisió
i amb el procés de deixar de fumar
és preparar-ho i planificar-ho bé abans.
Clar, si tu, abans de començar de fumar,
i per això també recomanem
que els fumadors busquen l'ajut
i l'assessorament d'un professional de la salut,
com per exemple pot ser un professional d'infermeria,
com la Mercè mos explicarà avui.
Clar, que ara mateix la presentarem
perquè estem parlant,
jo dic, ara farem la presentació estel·làr,
és la Mercè Fortin,
és coordinadora del programa de Tabac a Tarragona,
infermera amb molts anys d'experiència,
actualment desenvolupa la seva tasca professional.
A bona vista, Mercè, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Això que no s'enganxarà...
Ara parlarem.
Acaba, acaba, Cinta, acaba,
que ara començarem aquí el debat.
Clar, que tot és qüestió de planificar-ho
i de programar-ho.
Clar.
Tot és qüestió de dir,
de la mateixa manera que alguns dies parlàvem
que abans de començar de fumar,
un ha de fer un registre
de quin és el seu hàbit,
quines són les cigarretes
durant el dia que li costaria més deixar de fumar,
i un ha de planificar,
bueno, doncs tal cigarret tal la substituiré per tal,
o a tal hora tal.
Doncs exactament el mateix procés
de planificar una miqueta què és el que farem,
s'ha de fer amb el tema del menjar.
Parlem de dieta i exercici.
I jo la primera pregunta que li plantejaria a la Mercè,
i això no crec que sigui una llegenda urbana,
és que d'alguna manera
tot el que entra al nostre organisme quan fumem,
diguem-ne que altera el nostre metabolismo,
amb la qual cosa no és que fumar aprimi,
però sí que impedeix que ens engreixem més.
Per això quan es fuma,
també és cert que quan es deixa de fumar,
que si no ho acompanyes amb aquest exercici físic
i aquesta mica de dieta,
t'engreixes.
Perquè és un tema del metabolismo.
Llegenda urbana o veritat?
A veure, jo crec que l'agenda urbana no és.
El que passa és que hauríem d'intentar
desmitificar una mica,
perquè no tothom guanya pes.
I com deia bé la Cinta,
si planifiquem bé,
podem arribar a un acord.
Jo, normalment, la meva consulta, què faig?
Faig una enquesta alimentària,
en principi, quan no els conec,
i pregunto quin tipus de menjar fan,
i en funció del que em diuen,
intento disminuir.
De dir, doncs bueno,
jo al cafè llet del dematí
li poso dues cullerades de sucre.
Bueno, però intento dir-li,
o es posa una sacarina o una culleradeta.
Vull dir, a veure,
és una cosa que, ja dic,
intentar planificar-la,
baixant, per exemple, greixos.
De quina manera es baixen els greixos, en general?
A veure, les tècniques culinàries,
la gent, de vegades, no les sap.
Doncs treure'ls fregits,
intentar fer més forns,
més planxes, més vapors.
I això, normalment, amb el temps,
es va regulant.
No és a dir, els primers 15 dies,
dius, ostres, sembla que sí que hi ha,
ostres, un augment de pes.
Però jo ho calculo pesant-los,
perquè el primer dia ja els peso,
perquè tindrem un seguiment.
És que hi ha un seguiment de pes quan es fa.
Hi ha un seguiment, sempre.
La primera visita, vull dir,
es fa pes, talla, índex de massa corporal,
tot, perquè la gent se senti més tranquil·la
i que vegi que fem el seguiment correcte.
Llavors, a veure,
jo que sí que el que voldria dir
és que el menjar entràpats,
vull dir, clar,
quan un té la cigarreta,
sembla que no pot ser entretent.
Què hem de fer?
De vegades, a vegades,
dic, doncs, mira, agafi una pastanaga,
la pela i miri,
com aquell que fos un cigarreta,
nyanc, nyanc, nyanc, nyanc,
es vagi amb calories.
Vull dir,
i aquestes coses ajuden
a que no agafi un,
doncs vagi a la nevera
i agafi coses que són...
Les gominoles,
que entra un bici de gominoles
a molta gent quan deixa de fumar.
begudes, per exemple, infusions naturals,
evitar el que són els refrescos
i les begudes molt altes amb calories.
Aquestes coses val la pena
que les tinguem en compte.
I crec que això
és la manera
que la gent s'ho va veient,
que no augmenta tant
i si augmenta...
Ja dic,
si es planifica,
no s'augmenta tant com es diu.
El que passa és que, clar,
tot no podem...
És difícil.
Dius, home,
a sobre que deixo de fumar,
també he deixat de menjar?
Ara me limiten tot això.
jo crec que no es tracta tant.
Jo sempre intento tranquil·litzar la gent,
no angoixar-los.
Els primers dies,
no, allà,
bordau, això,
no mengem i no fa...
No.
A poc a poc.
Anem fent,
anem planificant
i personalitzant,
molt important.
No tothom som igual.
Personalitzar.
L'altre dia parlàvem,
o parlarem,
millor dit,
en un futur
de tècniques
de relaxació,
de respiració.
Per què?
Perquè moltes vegades
tant el fet de fumar
com el fet de menjar
de manera compulsiva,
el seu origen
està en l'angoixa.
Per tant,
és allò,
si eliminem l'angoixa,
potser podem apaivagar
els efectes
d'aquesta manca
de menjar determinades coses,
del tabac, no?
Jo crec que de vegades
només explicant als pacients
que no han de confondre
l'angoixa amb la gana
i que es facin conscients
que és molt probable
que quan tu
t'envaigues
les teves ganes
de cigaretes,
t'envaigues a la nevera
i atraques,
has de ser conscient
que en aquell moment
tu el que tens
no és gana,
és angoixa
i que estàs buscant
algun substitut.
També parlarem,
també comentarem
que una cosa
que se'ls recomana
és l'exercici.
Perquè l'exercici
és un hàbit
molt saludable
però que a part
ajuda molt
a alliberar tensions
i a disminuir l'angoixa.
Quan fem exercici físic,
sobretot
d'una certa intensitat,
i ara també parlarem
que no es tracta
que una persona
que potser
fa molts anys
que no fa exercici
perquè deixa de fumar
se n'hauria d'anar al gimnàs
a matxacar-se.
No es tracta d'això,
tampoc.
Però quan fem exercici físic
el nostre organisme
genera endorfines,
és a dir,
genera substàncies.
Endorfines
són
com si fossin
tranquil·litzants
però interns,
vol dir que el nostre
propi organisme
genera.
Proporcionen felicitat,
es relaxen...
Relaxants naturals,
que el nostre cos,
vol dir,
l'exercici
és un relaxant natural.
I per això també,
com deia molt bé
la Mercè Fortín,
quan un pacient
vol deixar de fumar,
se li ha de fer
com una mena d'enquesta
prèvia de dir,
bueno, a veure,
quins són els teus
hàbits alimentaris?
No es tracta
que la gent,
a part de deixar de fumar,
ha de fer una dieta estricta,
que no es tracta d'això,
sinó de revisar
els seus hàbits alimentaris
i dir, bueno,
a veure,
de tot això,
només canviant
unes petites coses
ja podem aconseguir molt.
Modificant-les.
Modificant la manera
de cobre els aliments.
Doncs mira,
en lloc de sucre
et posa sacarina,
doncs en lloc de beure
la Coca-Cola
t'hauràs de ser
tu Coca-Cola light.
Només canviant
aquestes petites coses
ja aconseguim molt.
Si això ja afegim
que puguin començar
a fer exercici
d'una manera regular
i exercici pot ser tant
com caminar
una hora diària,
això ja és
un bon exercici,
clar,
tot això també ajuda
a no augmentar de pes.
El que estem aconseguint
és que d'alguna manera
el que pretén,
això vam dir,
el deixar de fumar
és assolir
un canvi de conducta,
canviar conductes.
Les conductes
són coses apreses
i les conductes
afortunadament
es poden canviar.
Com?
Doncs introduint
noves conductes.
I ara em poso
al cap
de molts oients
que ens estan escoltant
i és que m'imagino
el comat,
és com si els estigués
escoltant,
que diuen
és que és tan fàcil
parlar
però posa-t'hi tu.
Efectivament no és fàcil
però és que ningú ha dit
que sigui fàcil.
Partint d'aquí
precisa un esforç
de voluntat
per alguns més,
per alguns menys
però que sigui fàcil
ningú ho ha dit
però tampoc és impossible.
Ho dic perquè
a veure si és frustrant
i ara és que jo sóc incapaç
d'això.
Tothom és capaç.
Tothom és capaç de fer-ho.
Ens expliqués
que els seus pacients,
que molts dels seus pacients
ho aconsegueixen.
A veure,
jo convenen
i de vegades em diuen
jo vinc a provar
i jo no sé què em passarà.
No passa res.
Com si es l'haguessis
de fitxar
si no ho aconsegueixen.
El pas principal
que han fet
és ja venir a la consulta.
Jo una de les preguntes
que faig
dic ve voluntari,
ve derivar
per algun sanitari
i és molt important.
I normalment
venen voluntaris.
No venen tants,
no n'hi ha tants
que vinguin
per un personal sanitari.
Venen voluntari,
vull dir,
venen pel seu propi
ganes de deixar de fuga.
Això d'entrada
ja són punts.
És molts punts,
vull dir,
molt.
Llavors,
vull dir,
jo pregunto,
ja dic,
els primers dies
l'enquesta,
el primer dia,
sapiguem ben bé
quins hàbits
tenen tots,
sigui alimentari,
sigui exercici físic,
sigui tot l'entorn seu.
Vull dir,
faig una valoració
com si hi haguessin
valoració d'infermeria
de tot el que és
la persona,
la seva família,
els seus amics,
la seva feina,
perquè és molt important
tot això.
I llavors,
parlant de l'exercici físic,
com deia bé la Cinta,
a veure,
redueix moltes tensions emocionals.
Vull dir,
a veure,
no, és magnífic.
I a la vegada,
ajuda amb la dieta
a perdre,
si és que hi ha
aquesta mica d'augment de pes.
I també ajuda
a sentir-se molt millor.
Però hi ha molt millor
per què?
Per la seva vida saludable
en general,
en tot.
I llavors,
no es tracta ni d'anar a un gimnàs,
no es tracta ni de fer
cap marató especial,
sinó de vegades
és hasta quedar
amb un amic
i dir,
escolta,
cada dimecres
o cada dimarts,
cada dia ens trobarem
i anirem una hora caminar
i farem aquest circuit,
aquest recorregut.
I és una manera
que s'implica
tant ell
com l'altra persona.
Anar amb bicicleta.
Vull dir,
hi ha moltes coses
i no té per què ser,
ja et dic,
no és que tingui res
contra el gimnàs,
però que la gent
a vegades diu,
és que jo no tinc diners
per anar,
no, no,
no fa falta.
O temps, no,
però has necessitat temps, també.
I anem a dir,
doncs miri,
cada dia,
a vegades dius
que faig aquest recorregut
per anar a treballar,
doncs canvia de ruta
i fes-la una mica més llarga
i ja n'hi ha prou.
I fent aquestes,
diguem de modificacions
en la dieta
i aquesta horeta
de caminar
d'una forma natural,
no ens engreixarem
ni un quilo?
Hombre,
jo crec que acompanyat
amb la dieta,
evidentment,
i a més,
les primeres setmanes,
podries el primer mes,
podries dir
les 4 o 5 setmanes primeres,
normalment,
la gent torna
al seu nivell basal
de pes.
Normalment.
El que ja fora desitgeable
és que aquests hàbits saludables
els mantingués
després de passar
els primers mesos
d'abandonar el tabac,
canviar els hàbits de menjar,
continuar amb l'exercici,
perquè a vegades,
com deia la Cinta,
són persones d'hàbits
i si adquirim aquests més saludables,
potser romanen a la nostra vida.
I també voldria recordar
que ara també tenim
molts tractaments
per ajudar-nos,
vull dir que això també,
vull dir,
a veure,
no és avui el cas
que hem de parar de tractament,
que hi ha altres companys
que hauran fet i ho faran,
però de dir
que no s'angoixin,
que estem amb la...
Jo, per exemple,
començo amb una base,
de dir,
si em diuen
no vull prendre tractament,
doncs comencem
sense angoixar-nos a poc a poc,
anar reduint,
fent totes aquestes coses
i que no és igual ara,
que fa anys
que no hi havia tractaments,
n'hi havia res,
vull dir que ara
tenim moltes coses,
moltes eines.
Voldria recordar
que un dels fàrmacs
que ara s'està,
dels últims fàrmacs
que han sortit,
que és la vareniclina,
el xampix,
una de les propietats
que té
és que ajuda
a no augmentar de pes,
però això és com
el cintabac
que és una mena de...
És que, clar,
el cintabac
aquest era una medicació
una mica forteta, no?
Penseu que el cintabac
jo crec que ara
ja ni es ven,
ni es ven.
És que allò tenia
el seu què, eh?
El problema que tenia
és que tenia
molts efectes secundaris.
Clar, molts.
D'insomnis...
El xampix,
que és la vareniclina,
és d'una altra família
de fàrmacs
i el mecanisme d'acció
és diferent.
El cintabac
era un antidepressiu
adaptat
perquè, bueno,
perquè s'havia vist
que els pacients
depressius
que fumaven
i prenien el tractament
a vegades espontàniament
deixaven de fumar
i tenia molts efectes secundaris.
La vareniclina,
que és aquest nou,
és un bloquejador
dels receptors
de nicotina
a nivell cerebral.
És a dir,
que té un mecanisme d'acció
completament diferent
del mecanisme d'acció
que tenia a l'anterior.
Per tant, aquests actes
que hipotèticament
ens proporcionen
ple com el tabac
o menjar
sense tenir gana
doncs poden anar en paral·lel
en quant a aturar
una miqueta
aquesta angoixa, no?
A veure,
jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Més que res que la persona,
quan ell comença de base
sense tractament,
només en tractament
com si diguéssim
grupal
o teràpia individual
a la consulta
i ell sap
que hi ha altres fàrmacs,
ve d'una altra manera.
Perquè de vegades diuen
no, no, no,
jo no vull prendre medicació.
Però quan els veuen
que de vegades dius
ostres,
es costa
gent fumadora important ja,
jo crec que els relaxa
i que pensen
que sí que els pot anar bé.
i llavors,
en funció de cada persona
tu adaptes el tractament
perquè no tothom
és candidat a,
com diu la Cinta,
en aquest fàrmac.
Hi ha altres fàrmacs
que també funcionen
com poden ser
substituts de la nicotina,
a veure,
molts.
jo et volia preguntar
una cosa
des del punt de vista dietètic
molt senzilla
però no vull que se m'oblidi.
Clar,
ara comencem
en una època
de molta fruita
i molt variada.
El sucre de la fruita.
És a dir,
no, no,
menjo fruita
que no engreixa
a tot hora.
Anem amb compte també
amb això, no?
Sí,
anem amb compte,
hi ha molts tipus de fruita.
Quines fruites,
per exemple,
són les que porten menys
dolç,
meló,
xíndria,
kiwi,
perquè, clar,
les fruites d'ara
són precisament
les que més sucre porten.
Clar,
per això.
Doncs intentar,
ja dic,
melons,
xíndries,
els kiwis,
què més hi ha,
vull dir,
a veure,
fruites que portin
molta aigua,
no?
Maduixa,
la maduixa també,
vull dir...
Etipen molt,
però si t'hi fixis
és gairebé tota aigua.
És aigua,
vull dir que...
A veure,
i reduir de vegades
és la quantitat,
perquè de vegades
la gent diu
el que diu,
no menjo això
però menjo molta fruita.
ojo amb la fruita també,
no?
Però hi ha aquestes
que pots menjar
més quantitat.
Clar,
pots menjar de tota
la fruita vera.
És que s'han de menjar de tota.
Però si et menges cireres
o et menges barcocs,
n'hauràs de menjar
menys quantitat.
No vol dir
que no els puguis menjar.
I si tens molta gana,
t'interessarà més
menjar-te
quatre talls de xíndria
que no tres cireretes.
O un parell de pomes.
O un parell de pomes
i te'n tipenarà.
La famosa poma.
Pren-te una poma.
El que passa que a l'estiu
sembla que la poma,
la gent diu
ai, la poma ja la mengem
prou tot l'hivern.
Molt bé.
Deixar de fumar
és un objectiu
a la vida importantíssim.
Hi ha persones
que quan han assolit
aquest objectiu
i ho mantenen realment
es troben molt satisfetes
no només
des del punt de vista físic
sinó també
des de la seva autoestima
perquè han assolit
un objectiu
que semblava que era
a priori impossible
a la seva vida.
Però a vegades
també tenen premis
ens poden dir materialistes
però escolta
és que també hi ha premis
importants.
Cinta,
si haguessis fumat
tu podries
una de les candidates
anar a Mèxic
una setmana
a Hotel Cinque Estrelles
acompanyada
a totes les despeses
pagades.
Ja veus,
el que passa
que jo també
he de dir
que jo tinc el convenciment
que no fuma
qui vol
sinó qui pot.
Vull dir que genèticament
hi ha gent
que no estem tan predispostos
a...
Tu mai has fumat.
Jo he fumat
quan era joveneta
amb bodes, comunions
i bautizos.
Aquelles cigarretes de colors
que anaven a les senyores
que eren horribles
i escarosíssimes.
I quan tothom fumava
tots els companys fumava
però clar,
jo crec que hi ha gent
que no naixem
per a l'hàbit.
No, no, no,
és veritat.
Hi ha gent
que no estem tan predisposats.
Hi ha gent
que ni d'adolescent
ho ha tastat
perquè sempre
l'ha provocat
un cert fàstic.
Tu, Mercè, has fumat?
Jo no,
vaig començar adolescent
però rebo
el que piqueu
i no,
mai vaig continuar.
Tenim el sorteig,
el farem?
El dia 26?
El dia 26,
aquí mateix,
en aquesta plaça
farem el sorteig
i el dia 30
serà el moment
en què
traurem el CCI
de la Coacta
perquè trauran allò
les dades,
les dades.
Recordarem
que el procés
serà el dia 26
sortejarem els premis.
El viatge,
l'abonament
a les instal·lacions
esportives municipals
per un any
i dos passes
de temporada
pels espectacles d'estiu.
Per el festival
d'estiu de Tarragona.
Llavors, clar,
tindrem del 26 al 30
per comprovar
que la persona guanyadora
realment ha estat abstinent.
Això ho farem
a través d'una coximetria.
Si aquesta persona
ha estat portada
per algun professional
mos posarem en contacte
amb aquell professional.
si el que ha estat
agraciat amb el sorteig
resulta que realment
ha estat abstinent
en aquest temps
doncs el premi
serà per anell.
Que no,
doncs passarem
al següent.
Clar, clar,
és que aquí hi haurà...
I el dia 30...
Que sí,
que confiem en la paraula
però en una situació
així com que un partner
no es necessiten proves, eh?
I el dia 30
fem el lliurement.
I el dia 30
ja farem el lliurement
dels premis,
els guanyadors.
És emocionant, eh?
Emocionant el procés
individual
que segueix cadascú
per deixar de fumar.
Cada dia
s'assoleix un objectiu
important a la vida.
Això només ho sabem
els que ho han deixat, no?
La transcendència
que pot tenir
en la vida emocional
d'una persona
i interessant
que puguis aconseguir
un premi, no?
Bueno,
i si no ja ho diem,
compreu-vos,
els que esteu deixant
de fumar,
doncs compreu una
guardiola ben mona
i aneu tirant cada dia.
D'aquí on anem a Mèxic.
Sí, sí.
Abans i tot.
I podreu fer bastantes coses, eh?
És una bona motivació.
Hombre,
jo a la meva consulta
els hi faig sempre,
normalment.
Els dono una guardiola
i que vagin posant
tots els diners.
I es fan un regal.
I es fan un regal,
un viatge,
el que sigui,
a més m'ho ensenyen.
És curiós perquè,
mira,
ja tinc tant.
Vull dir,
és una manera més
de motivar, no?
Vull dir,
que estalvi.
Molt bé.
Tarragona sense fum,
la campanya
t'estan al seu Equador
i present aquí
al matí de Tarragona Ràdio,
però recordin
que la feina
es fa als centres
d'assistència primària
de la nostra ciutat,
d'altres localitats properes,
perquè Reus
també s'està duent
a terme aquesta campanya.
També s'han apuntat.
I això pretén ser
com una guia setmanal,
però no dubtin
en consultar
a la seva infermera,
al seu metge,
de qualsevol dubte
o qualsevol punt
que trobin estrany
aquest procés
d'abandonar el tabac.
Mercè Fortín,
coordinadora del programa
del tabac a Tarragona.
Ha estat un pla.
Espero que tornis
per parlar de tabac
o del que vulguis.
Gràcies per venir a la ràdio.
Cinta Daufí,
com sempre,
un plaet.
T'esperem el proper dia?
Sí.
Moltíssimes gràcies.
És el dia del sorteig.
I tant,
aquí estarem, eh?
I amb un notari caldrà...
Va, ja en parlarem.