Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. D'aquí una setmana exactament,
a aquesta hora, probablement a moltes cases,
fa una oloreta de brou Nadal magnífic
i ja comencen, si és que alguns no són més previsions,
diguem-ne, s'han posat a primera hora,
a parar la taula de Nadal.
Clar, hem estat parlant de menjars i menjars
i de vins i de caves i de xampanys,
però no hem parlat d'allò tan important com és la taula de Nadal.
Sí, jo crec que avui és un bon dia per dedicar-la a la taula
perquè hem parlat dels vins i hem parlat dels menjars,
hem parlat de tot, i la taula de Nadal jo crec que és molt important.
Jo crec que arribar a casa dels pares o de qui sigui o a casa vostra
i veure la taula parada, ben parada, com mai,
com cap dia de l'any, ja fa que sigui alguna cosa diferent,
ja fa que t'esperis alguna cosa diferent,
que de fet és el que hi ha, aquell dia normalment és un àpat diferent.
I doncs és un dia per lluir-se i és un dia per preparar-ho.
Per tant, és un dia en què no hem de pensar tota la feinada
que hi haurà després per rentar plats,
per treure aquelles taques terribles de les estovalles boníssimes que traiem.
No, no s'ha de pensar en això.
No s'ha de pensar en això, no.
Perquè després això ja s'ha de pensar en això.
I fins l'altre any segurament no tornarem a vestir de gala.
És un dia que...
S'ha de llençar la casa per la finestra i és molt bonic i molt agradable.
I veureu que hasta la sensació de menjar és diferent, no?
Amb una taula esplèndida parada, doncs, ostres, és que tots els plats són més bons.
Molt bé, doncs immediatament començarem a parar taula.
Recordin, 977 24 47 67, el telèfon del matí de Tarragona Ràdio.
Poden trucar per fer preguntes, per fer suggeriments o aportacions
que aquí es parli, que tingui a veure amb els àpats de Nadal, els vins i els caves.
Les cinc primeres trucades que vagin arribant en el decurs del programa
els obsequiarem amb un d'aquests llibres de cuina de la col·lecció El Cullerot
de Cossetània Edicions.
Totes les sopes brous, escudelles i sopes d'arreu, d'aquells llibres,
bé, si ja coneixen les publicacions de Cossetània de cuinar,
són magnífiques, útils i pràctiques.
En tenim cinc exemplars que regalarem a les cinc primeres persones
que ens truquin.
M'hiens, poden posar perquè cagui el tio, aquest llibre, que queda molt bé.
Doncs vinga, per on comencem, Francesc?
Bé, comencem per triar el lloc on menjarem, no?
I, a veure, indiscutiblement hauria de ser el menjador.
Per molt bonica i de disseny que tinguem la cuina, ni parlar-ne.
És un dia que s'ha de menjar el menjador.
El que sigui, s'ha de menjar el menjador.
És un dia que s'ha de sortir de la cuina i que s'ha de notar que és algo especial, no?
O sigui, ja per començar l'espai, la majoria de gent no el fa servir quasi mai, el menjador.
Doncs és el dia d'embrotar-lo, és el dia de fer-lo servir, no?
Doncs per començar, això, el menjador, val?
Després, mirar bé l'espai, doncs si tenim un bufet, doncs despejar-lo
per poder-lo fer servir de taula auxiliar.
I si tenim una taula auxiliar, doncs millor, i si podem tenir la taula auxiliar,
doncs preparar-la també, eh?
I començar a parar la taula.
La taula la podem parar el dia abans, si voleu.
Jo quasi, quasi ho aconsello.
Perquè el dia de Nadal, doncs si reps família i tot això,
puguis estar per ells, no hagis d'estar parant la taula
mentre estàs rebent la família, no?
I llavors sempre és més bonic que quan arribi la gent trobi la taula parada.
És un símbol d'acolliment, d'abundància, val?
Tu quan arribes a una casa i veus la taula a la parada
i sobretot si hi ha alguna cosa de menjar, doncs el pa,
alguna cosa de fruita a la taula, és símbol d'abundància, no?
Símbol de benvinguda.
I a banda que no tens els anfitrions atabalats per en taula
i ni atenen a la gent que ve, no?
Exacte.
S'ha de saber rebre.
És una taula que s'ha de parar amb cuidat, amb carinyo,
i llavors doncs s'ha de parar amb temps i amb detallets.
I llavors doncs millor el dia abans.
Tu ets maniàtic amb les estovelles
en quant a colors llises, estampades, fosques, claretes?
Això va a gust, eh?
Home, jo soc maniàtic en que siguin boniques,
però m'és igual el color.
Jo, per exemple, una estovella de quadros el dia de Nadal
no la posaria mai, no?
Però doncs si són quadros molt grossos i molt de disseny,
a la millor potser sí.
Un estampadet que sigui així.
A veure, l'estovella, per mi, ideal, és de fil.
Blanca.
Blanca.
Per mi també.
I amb algun brodat o amb alguna decoració.
Algun camí de taula.
Alguna cosa.
Però discretet, no?
Alguna cosa.
Però doncs poden ser totes.
Una estovella negra, doncs si la sabem jugar amb el que sigui,
tot és qüestió de gustos.
Jo aquí no m'hi poso, que no hi hagi taques,
val més que sigui una estovella.
Que l'estampad sigui natural.
Sí, sigui natural.
Que no sigui imposat, eh?
Sí.
Però bé, a part d'això,
també jo aconsello posar un ule a sota de l'estovella, perquè...
A sota, però no a sobre mai, eh?
No, a sobre no.
No posem plàstic, a més relliscarà la cristalleria.
Posem posar l'ule perquè mengem la taula del menjador
i és una taula que després traurem
i si hi ha alguna taca podem tacar la taula per sempre.
Llavors és aconsellable posar un ule.
En el seu defecte, si no tenim res més,
doncs mira, podem inclús fer un invent en paper film,
el que sigui, però la qüestió és,
o inclús amb una bossa de la brossa d'aquestes grans,
oberta, com que està sota l'estovella, no es veurà.
Però posar alguna cosa plàstica per aïllar
el que és l'estovella, perquè doncs aquell dia
hi ha festa, hi ha nens
i sempre cau la botella de vi o cau la copa d'aigua.
Saps per què et deia allò del color no tant,
però llis, perquè com que jo he vist
que hem de posar moltes coses a aquesta taula
que no posem mai, segons els estampats,
si em vulguis que no, és a dir, llis,
potser ens permet jugar més després amb altres elements,
aliens, els estits de menjar, no?
Sí, sí, sí, depèn, és que tot depèn.
Jo ja et dic, jo he vist estovalles molt maques,
és que n'hi ha de molt maques, la veritat,
no sé, no sabria definir-te en aquest aspecte.
Doncs així, amb tema estovalla, ja les hem posades.
Tenim les estovalles posades, llavors
el que podem fer per donar-li un toc de Nadal
en aquestes estovalles és tirar-hi coses pel damunt,
així tal qual, o sigui, doncs podem agafar
des de pedres boniques...
Abans de posar... Abans de posar res.
A la part central de la taula, evidentment,
deixant espai pels plats, que no toqui, mai,
en cap cas ha de tocar, el comensal,
amb la seva posició normal de menjar,
ha de tocar aquesta decoració, no?
Doncs però hi podem posar purpurines,
hi podem comprar estrelletes brillants de papers,
podem, inclús, petxines d'aquestes que puguem...
Ah, petxines de la platja, també.
...puguem recollir-te a la platja, eh?
Hi podem posar pedretes de vidre, el que vulgueu, eh?
Alguna coseta, no una muntanya,
però una miqueta discreta...
Escampadetes així.
Escampadetes així pel mig, també fan un toc
diferent de Nadal, no?
Molt bé, tenim les estovalles
i aquestes pedretes o petxines
o estrelletes que hem tirat
i també tenim una trucada,
la tenim i després continuem.
De part, Francesc, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Maria del Carme.
Endavant, Maria del Carme.
Mira, per preguntar-li al Francesc,
jo ja el conec al Francesc
perquè l'ha anat als seus...
A les classes.
A les classes, soc la Maria del Carme Pinyol.
Sí, sí, hola, bon dia.
Bon dia.
Mira, Francesc, aquest any jo no puc fer gaire cosa,
perquè estem en hospitals i malalts i tot això, no?
Però bé, jo faré això, l'olla barrejada, no?
Bé, escudella, com se digui, no?
Sí.
Que se li posa el pernil, se li posa la gallina,
se li posa...
Bé, tot el que es posa, no?
Les nerves, tot.
Llavors jo aquesta sopa la podria fer,
en vez de fer sopa de galets,
perquè porta una mica més de complicació amb tapioca.
Què m'aconselles?
O no, o la faig amb sopa, més petita?
Què faig?
Però per què et porta complicació el galet?
Home, perquè és molt gros i se s'espacen.
I sopa amb el caldo, no?
Si no és a l'hora de no estar a l'hora o no ho tinc a l'hora,
es passeix i es fa més gros,
llavors es treu més caldo.
Això sí.
A veure, jo et puc donar una solució per si s'atracen,
que és, tu bulls els galets a banda,
o sigui, tu fas el caldo, d'acord?
Llavors treus una mica de caldo
i bulls els galets amb aquest caldo que has tret.
I amb aquest caldo, no?
Amb el que necessitin els galets, no hi ha més problema.
inclús si vols, pots allargar aquest caldo amb aigua,
tal qual, només per bullir els galets.
Amb aigua normal?
Amb aigua normal, sí, sí, sí.
Perquè el que estem ara aquí, en aquest cas,
el que estem fent és bullir els galets només, d'acord?
Llavors, quan ja els tinguis bullits,
el teu punt, que a tu t'agradin,
els escorres i els deixes amb una escorredora.
Ah.
I llavors tota l'aigua aquesta de cocció
la tornes a posar dintre amb el caldo,
tot aquest caldo de cocció.
Llavors, quan arribin els invitats,
pots posar els galets al plat
i tirar el caldo pel damunt i ja està,
i no se't passarà mai.
Ah, ja, ja, ja.
Això és una solució.
I si no, doncs pistons o això.
Home, jo la tapioca el dia de Nadal,
a mi particularment,
ho trobo una miqueta diferent, no?
Però doncs com vulguis també, eh?
També es pot fer.
No, no, però si m'ho dius així,
com de la forma que m'ho has dit,
potser sí que ho faré.
Perquè clar, jo entens d'això
que m'he dit de posar-los a escorre,
deixar-los i després posar-los...
Els deixes escorreguts, eh?
I llavors...
Si el caldo no és molt greixós
i tires una miqueta d'oli,
que ajuda que quedi més sueltos, eh?
I els deixes la mateixa escorregora.
I llavors, quan arribi la gent,
poses els galets al plat
i tires el caldo pel damunt i ja està.
I no se't passarà mai.
I llavors, per fer, per exemple,
pel segon plat,
jo, per fer una cosa senzilla,
tu què m'aconselles?
Que faci l'entremés primer,
un bon entremés de peix,
una miqueta de peix a la planxa
o així llavors amb una miqueta de salsa pel damunt,
o faig carn al darrere,
per exemple, això tallrodó.
Però és que el tallrodó també...
millor aflicandó que tallrodó,
perquè el tallrodó si l'has d'arrustir a la nit,
a la nit de Nochebuena.
A veure, si és un dia que,
per el que em dius,
doncs no t'hi pots dedicar massa,
jo faria més aviat un entremés completet
amb alguna cosa de peix i això,
i després la sopa amb l'escorregut,
que l'escorregut ja porta carn.
Doncs pots fer pilotes, la garreta,
els ossos del moll, la gallina, tot això.
Tu m'aconselles més peix que no pas embotits, no?
D'entrants?
Oh, també els embotits també són bons,
això ja com vulguis.
Això ja depèn del que vulguis.
El que vulguis.
Vull dir, però un entrant fresquet,
amb verd i això lleuger,
i després el caldo contundent
amb una bona guarnició de cigrons, col,
la pilota, tot això,
ja et fa una bona...
A tot cas, fes un postre de Macedònia de fruites,
alguna cosa així,
ara és època de pinyes,
i ja faràs un diner molt complet.
Val, val.
Molt bé, Maria del Carme.
Escolta, Francesc, moltes gràcies.
De res.
I que passeu bones festes.
Bones festes a tu.
Ja vindrem algun dia per aquí.
Molt bé.
Escolta, Maria del Carme,
que tens el llibre aquí a la ràdio, eh?
Ah, tinc el llibre?
Tens el llibre de totes les sopes de Jaume Fàbrega.
Val, val, potser ho vendo.
I a més explica el tema del caldo de Nadal,
i tot això també és una de les sopes.
El tens aquí a la ràdio,
el pots venir a buscar quan vulguis, d'acord?
D'acord, gràcies.
A tu per trucar, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
A cada casa, doncs,
cadascú fa allò que s'adapta més a les seves necessitats,
al seu temps.
A veure, teníem les estovalles,
les cosetes aquelles d'aguarniment,
però on continuem.
Vinga, plats.
Jo a la taula el primer que poso són els plats.
És un dia per posar un plat de presentació,
val, val?
El plat de presentació vol dir que és un plat...
És aquell que no farem servir.
És aquell que no farem servir.
És un plat més gran del normal,
normalment decorat, eh?
i que serà la base dels altres plats que anirem posant.
El plat de presentació a vegades se posa sol i es treu
i després se posen els altres,
però jo soc més partidari de posar el plat de presentació
i damunt els altres plats.
O sigui, si fem un primer plat i un segon,
doncs posem el plat de presentació, el plat pla i el plat fondo.
I llavors ja ho podem anar parant.
Aquests plats també intentar,
si tenim la possibilitat de jugar amb una vaixella
que la tenim allí i que no la fem servir mai,
doncs fer serviqueta.
I també és un dia per posar plat de pa.
És un dia, doncs, per fer-ho diferent,
doncs no costa res posar un plat de pa.
El plat de pa, recordeu que es posa,
si mirem un rellotge,
i el nostre plat és un rellotge,
el posaríem més o menys a les 11.
Sempre a la part de dalt, a l'esquerra del comensal.
És un plat petit,
que si no el teniu exactament de pa, que és normal,
doncs un plat de cafè amb llet serveis
i li dona aquell toc també una miqueta diferent, no?
Què més?
els coberts.
Els coberts...
També han de treure la coberteria.
Han de treure, si tenim la coberteria de plata,
la de plata,
i si no, doncs la coberteria bona,
si la tenim també,
i posar tots els coberts a la taula.
i és aconsellable, o més que aconsellable,
de canviar els coberts en cada plat.
És un dia, doncs, de més feina,
però, doncs, és especial, com dèiem,
i val la pena canviar els coberts en cada plat, no?
I llavors, doncs, a veure,
perquè us guieu una miqueta,
hi ha gent que teniu les coberteries a casa,
doncs si no us heu fet servir mai,
o si voleu que us ho expliqui una miqueta,
normalment a les coberteries us trobareu
diverses forquilles, eh?
Hi ha forquilles de quatre punxes,
n'hi ha de tres punxes,
n'hi ha de més grans,
n'hi ha de més petites.
Normalment, les forquilles de quatre punxes
són les forquilles que n'hi diem trinxants,
que són les que serveixen per tot, eh?
Doncs és la forquilla típica.
Després hi ha les de tres punxes,
que normalment és la forquilla de peix,
que és per menjar el peix.
I després hi ha una forquilla,
un palet més petit, eh?
No de postres,
que...
Ai, un palet més petit, sí,
que seria la forquilla de postres, d'acord?
Tres forquilles, doncs.
Tres forquilles, eh?
Llavors, doncs, depenent del menú,
doncs, posar les forquilles.
Els coberts sempre es posen de fora cap dins
per l'ordre que els farem servir, d'acord?
No és ni per mides ni per res.
O sigui, si, per exemple,
primer mengem peix,
doncs el cobert de peix a la part exterior.
Si després mengem sopa,
després ve el cobert de sopa.
I si després mengem, doncs, carn,
després ve el cobert de carn.
No és un estàndard,
varia en funció del menú que hagin preparat.
Exacte.
Allò, quan veieu una taula parada
amb tres forquilles a l'esquerra
i tres ganivets a la dreta,
dius, ostres, i ara quina agafo?
Doncs no, de fora cap dins, i ja està.
I així cap problema.
I també tindrem una pista del que menjarem.
Exacte.
Sabrem si mengem de primer peix,
o mengem sopa, o mengem carn.
Tenim una altra trucada.
Donem-li pas. Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Sí, Roser Andreu.
Endavant, Roser.
Volia fer, a veure, un suggeriment
que vaig comprar aquella pasta de galets
que és supergrossa, XXL,
i llavors allà hi ha com una recepta
i hi poso de verdures.
O sigui, però el dia de Nadal
no és adient fer de verdures,
dic jo, no?
Home, adient, adient, adient,
tot és adient.
Sí.
A veure, una bona sopa de verdures,
el que és adient a Nadal
és que sigui diferent,
que sigui especial, d'acord?
O sigui, i això en general,
per desgràcia, vol dir més feina.
Llavors, si el que passa
és que us agrada molt la verdura
i et ve de gust aquell dia
menjar verdura, una sopa de verdures,
doncs, per exemple,
el que pots fer és,
amb una base de caldo de verdures
o de caldo de gallina,
perquè no sigui tan light,
doncs posar-hi moltes verdures
tallades molt petitetes,
fer una feina de ganivet,
matar-s'hi una miqueta,
i fer com una sopa,
i que la verdura sigui,
la trobis per allí tota talladeta
i tota boniqueta
i que tingui molts colors.
També seria una bona sopa de Nadal.
Bueno, seria més llogia el primer plat
i el segon seria una mica més carregat, ja, no?
Sí, sí.
A veure, de totes maneres,
la sopa, si és de verduras o de gallina,
si la desgracem bé,
si li traiem tot el greix,
a l'hora de trobar la lleugera,
diguem-ne,
és molt semblant, eh?
És molt semblant, d'acord?
Sí, sí.
Això ja dependrà més
d'on si hi posem pasta
i aquestes coses, d'acord?
Sí, sí.
D'acord, doncs...
Molt bé, Roser.
Molt bé, gràcies.
Tu per trucar a bones festes...
Bones festes.
I recorda que tens aquest llibre aquí
per tu de totes les sopas.
Que et pots venir a buscar
a partir d'avui.
Sí, a partir d'avui
el tindràs aquí a la ràdio.
Bones festes.
Igualment, Roser.
Adéu-siau.
Adéu.
Coberts, ja hem dit
que no hi ha una posició estàndard,
sempre és en funció
de l'ordre del menú.
Del menú que ara tinguem.
Si algú comença
per la postres i fruita,
doncs es trobarà
els coberts de postres.
Jo parlaré
segons les normes d'etiqueta,
d'acord?
Després cadascú
que fa el que vulgui.
Home, cadascú a casa
és el seu amo.
Però, doncs,
segons les normes d'etiqueta,
la fulla del ganivet
ha d'anar sempre trucant al plat.
El ganivet sabeu
que té una part que talla
i una que no talla.
Doncs la part que talla
del ganivet
ha d'estar tocant al plat.
És més correcta.
Després de les forquilles,
les punxes cap dalt.
Mai en cap cas
les punxes tocant a l'estovalla.
I la cullera el mateix,
sempre amb la part còmcava
a la vista.
Això vol dir, doncs,
que quedin aixecades.
Molt bé.
En quant a coberts...
A coberts,
allò que fan de posar-te el cobert
allò davant del plat
en alguns llocs és lleig.
Bé, el cobert davant del plat
es pot acceptar
si és un cobert, per exemple,
de postre,
una cullera,
o és el...
A mi no m'agrada,
però la de cafè amb llet.
Clar, però tampoc és necessari
posar-ne el cobert allà.
No és necessari.
No és etiqueta,
això és costum,
més que una altra cosa.
Què més?
Cullera de postres...
Ah, això,
el cobert de postres,
normalment,
jo prefereixo servir-lo
amb els postres després,
no posar-lo d'entrada.
A més tenim la taula
com a més despajada, no?
No tan plena de coses.
Una altra trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Pilar Castro.
Què tal, Pilar?
Doncs bé, aquí, escoltant-vos.
Com es presenta a les festes, bé?
Va.
Bé, bé.
Sí.
Doncs a veure,
què vols explicar-nos
o què vols preguntar?
Mira, et volia preguntar
perquè una vegada
vaig comprar,
bueno,
vaig comprar unes tovalles
aquestes de festa,
ben boniques,
de lli,
molt boniquetes,
d'oradetes i tal,
i em van regalar
una mena de...
ceràmic,
com de bastonets
per posar el ganivet
o la forquilla
al damunt
perquè no taquin
les tovalles.
Ho anava a parlar ara,
d'això, sí.
Això,
jo volia preguntar,
a veure,
en quin costat s'ha de posar?
El costat dret.
Sempre el dret?
El dret, sí.
Sí, perquè pensa que
és amb la dreta
amb la que mengem,
d'acord?
Sí.
Llavors,
és a la dreta
on deixarem sempre
la cullera,
la forquilla,
i la cullera
i el ganivet sempre,
i la forquilla
moltes vegades també,
perquè quan només mengem,
no tallem,
també tenim la forquilla
a la dreta.
Sí,
normalment fem servir tot
quan tallem i tot això,
però clar,
depèn de com,
no l'he posat mai.
Doncs sempre es posa
a la dreta
i damunt dels coberts,
però sense apujar-los.
Això és per apujar els coberts
quan estan bruts,
per no embrutar les tovalles.
Sí, exacte.
Però,
a veure,
jo ho he vist alguna vegada
amb la tal aparada
amb els coberts
ja nets apujats.
Jo no el trobo bonic,
perquè trobo que és una cosa
en teoria bruta,
encara que estigui neta,
però doncs és una cosa
per fer servir
amb el cobert brut.
Llavors,
que toqui d'entrada
amb el cobert net,
no queda bé.
O sigui,
protocolàriament no queda bé.
Llavors,
s'ha de posar el damunt,
ben centrat,
damunt dels coberts
i ja està.
I llavors,
quan la gent mengi,
en vez de deixar el cobert
damunt de la taula,
el deixarà apujat
amb aquest aparell
que va molt bé.
I sempre
l'has de deixar ja,
no s'ha de tocar
en tota l'estona?
No,
no es toca en tot l'àpat,
no.
A tot cas,
quan serveu el postre,
quan retireu el postre,
llavors se pot treure,
llavors amb els torrons
i això ja no cal.
En pictor i amb els coberts
ja treureu-ho tot.
Ja ho treureu tot.
Doncs molt bé.
Molt bé, Pilar,
gràcies per trucar.
A vosaltres.
I escolta,
tens aquí el llibre
de totes les sopes, eh?
Molt bé.
Gràcies per trucar.
Bones festes.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Tot just ara anem a parlar.
La pròxim podrem posar
un repòs a coberts.
Repòs a coberts, es diu.
Sí, sí.
Doncs es pot posar,
evidentment.
Ja us he explicat com.
Doncs jo crec que de coberts
està tot dit.
Podríem passar a les copes.
Passem a les copes.
La cristalleria.
La cristalleria.
Doncs és un dia de copes.
És un dia que es trenquen moltes.
De treure copes,
i has de renovar
per les altres festes.
Sí, sí, sí.
Però, bueno,
doncs s'han de fer servir, no?
Si no, perquè les tenim, no?
Les copes.
Quina ordre?
Com va això?
Doncs mireu, a veure,
a vegades també ens trobem
el problema de què?
Els hi posem totes?
No els hi posem totes?
No tenim espai?
Tenim espai.
Intentarem resoldre aquests dubtes.
Mireu,
en principi,
en posar
dos copes
i un got d'aigua,
o dos copes de vi
i una d'aigua,
n'hi ha prou, d'acord?
Si teniu espai,
podeu posar la de cava, també.
O sigui,
si teniu espai,
podeu posar totes les copes,
si voleu.
No queda lleig.
Però, doncs,
si no teniu espai
i heu de suprimir una copa,
sempre la de cava, primer.
O sigui,
la de cava fora
i posar les copes de vi.
Si no teniu prou copes,
podeu posar dos copes de vi
i un got per l'aigua.
També és correcte
posar un got per l'aigua.
No hi ha problema.
Però intentar que no sigui
un got de color.
Si les copes són blanques,
són transparents,
de vidre o de cristall,
una cosa que no he dit abans,
en els coberts,
si els coberts no són iguals,
no són del mateix joc,
no els posem a la taula.
Només en posem una, llavors.
I si hi ha plat de carn
i porta ganivet de serra,
i el ganivet de serra
és diferent,
perquè a vegades passa
que el ganivet de serra
té mànec de fusta,
per exemple,
doncs no el posem a la taula
i el posarem
en el moment
en què servim la carn.
Un succioniment.
Ara que parlaves de les copes,
tot i que tornem
com a les estovalles,
hi ha copes molt boniques,
de disseny, precioses,
però clar,
tenint en compte
que la setmana passada
vam suggerir
tota una sèrie de vins bonets,
busquem una copa transparent, no?
Home, a veure,
la copa ideal,
la copa ideal
és una copa transparent,
i fina,
lleugera i gran.
A l'aigua.
I gran, d'acord?
I en forma de copa.
En cap cas còniques,
sinó que han de tenir
la part de dalt
més estreta
que la part de baix,
i sempre transparents
i llises, d'acord?
Perquè qualsevol altra,
cosa distorsiona
la visió del vi, no?
A partir d'aquí,
bueno, hi ha marques
molt bones
i hi ha marques
no tan bones,
però, doncs,
a partir d'aquí
podem jugar molt
amb les copes, no?
Després, allò que us deia,
a l'hora de posar-les a la taula,
si per amplada,
perquè aquell dia
doncs estem una mica
a testar,
no ens hi caben
les copes per amplada,
les podem posar
en diagonal, eh?
Doncs, com si vinéssim
de les 11 a les 5
amb un rellotge, eh?
Així, davant del comensal.
I sempre centrades
davant del comensal.
És al costat
un platet de pa, eh?
Al mig de la taula
i una miqueta en diagonal
cap al centre
perquè així
aconseguirem
més espai.
L'ordre de les copes
sempre ha de ser
la més gran
al fons o a l'esquerra,
depèn de com si
les poseu en diagonal
al fons,
si les poseu
d'esquerra a dreta
a l'esquerra.
La més gran,
la més alta, eh?
No gran,
sinó la més alta
per alçades
a l'esquerra
i d'esquerra a dreta.
Normal,
també es poden posar
aquí hi ha discrepàncies
per ordre dels vins
que es van a servir, eh?
el primer vi a la dreta
i l'últim vi a l'esquerra,
d'acord?
Jo soc més partidari
per les mides
i us vaig a dir per què,
perquè moltes vegades
ens servim un vi
després l'altre,
després l'altre,
però no les traiem les copes
perquè volem seguir tastant
aquell vi,
que també és correcte
si canvieu de vi
treure la copa
i això també és correcte,
d'acord?
Però moltes vegades
trobareu que un es diu
no, no, no me'l treguis
que jo segueixo
bevent aquest vi, no?
Llavors què passa?
Que si les tenim ordenades
per vins
ens podem trobar
que la copa del primer vi
és més alta
que la del segon vi.
Llavors a l'hora de servir,
com que som dretants,
la copa primera
era més alta
i la segona més baixata
no podem servir,
ens molesta la copa,
d'acord?
Llavors sempre és millor
posar-les la més gran
a la més alta
a l'esquerra
i la més baixa
a la dreta
i així sempre
en tot moment
podem servir
el vi correctament.
Tenim una altra trucada?
Bon dia!
Ui!
Hola, Jolanda, Francesc!
Hola, Marc, què tal?
Què tal?
Espera, eh?
Mira, que he trucat
perquè resulta
que el dia de Nadal
ha de fer picoter
o que m'agrada molt de pell
o que sé,
pa a torradeta
amb virutes
de pernil ibèric,
pernil dolç
amb oufilat
dàptils
amb pernil,
caracols de punxa,
navalles,
ostrons a la braça...
Volia fer,
com he de donar
amb uns pares,
amb ma mare,
durada al ford
però a la salgrossa.
Sí.
I era per preguntar-li a Francesc
que em digués
els ingredients
que ell posa.
Ingredients?
Molt fàcil.
Cap.
Jo ja sabia
que era una cosa
molt senzilla.
Però la proporció
de sal
i el pes
de la peça
és el principal,
no, Francesc?
Sí, sí, sí.
Jo ho feia així, eh?
Després cadascú...
Però jo no hi poso res.
Hi ha qui obre
una miqueta la panxa
i posa una miqueta
de llimona,
el que sigui.
Sí, això, això.
Però no, no, no.
Jo trobo que no.
Saps què passa?
Que concentra molt els aromes.
Val.
I és una cocció
tan bona
que si el peix
és bo,
ara si estem parlant
de criadero
que els hi falta gust,
fresca, sí.
Però si és fresca
i és bona,
res, tu, res.
Sí, ni se li tira
una mica d'herbes...
Jo no hi tiro res.
És que te concentrarà
molt els aromes
i te matarà
el gust
de la peça bona.
Si estàs menjant
una peça bona
és millor la peça bona
i, en tot cas,
després fes-hi alguna salseta
o fes-hi alguna cosa
per acompanyar.
Però jo no hi poso res.
Res de res.
Doncs l'altre dia
vaig fer,
el domenatge
vaig fer
les paletelles...
Com s'hi diu?
Jo què vas dir?
Les paletelles de cordé.
Sí, vaig fer-ne dos
o me'n van sortir estupendes.
Ah, que sí,
és fàcil
i queden molt bones.
És com ho vas dir tu.
El que passa
que després jo vaig acompanyar
amb cebes així,
caramelades
i patates al forn.
Molt bé.
Que us aneu entrenant, eh?
Mar, us aneu entrenant
per les festes.
Sí, sí.
Dius, l'estómac
que comenci a acostumar-se
que el que li ve ara
que es prepari, no?
Molt bé.
Molt bé, Mar.
Molt bé, Mar.
Molt bé, bones festes.
Igualment.
I escolta,
que tens aquí
el llibre de totes les sopes, eh?
Seguim amb la taula?
Seguim amb la taula.
És que si no,
ens enxamparà el toro, obvia.
Sí, sí.
A veure,
ja tenim les copes,
els plats, els coberts.
Què més?
Un centre.
Jo crec que a la taula de Nadal
hi ha d'haver un centre.
Pot ser amb motius nadalencs,
però també és molt bonic
i és símbol d'acollida
que hi hagi fruites, d'acord?
Un centre, doncs,
amb alguna cosa de fruita i això,
doncs, també queda molt bé.
Podeu fer com vulgueu.
Normes d'aquest centre.
Una molt important
és que sigui baixet.
No pot ser en cap cas
un centre alt
perquè si no està al mig de la taula
i no veus el del davant, d'acord?
En tot cas,
sempre ha d'estar per sota
de l'alçada dels ombros
dels comensals, d'acord?
El centre.
Pot sortir alguna coseta
que hauria de ser l'espelme, d'acord?
L'espelme,
que jo crec que és imprescindible
aquell dia,
hi ha d'haver llum,
hi ha d'haver un espelme a la taula
o hi ha d'haver,
és aconsellable que hi hagi
un espelme a la taula,
acaba de donar aquell toc d'elegància
i van bé que siguin,
bueno, avui en dia
hi ha moltes espelmes,
les podem posar directament al centre,
un espelme estreta i alta,
amb colors,
sempre millor amb colors clars
o els que vulgueu,
però en cap cas un color negre,
un espelme negre
no porta massa bona sort
i com que l'espelme
està molt envoltada d'aquest món.
M'agrada molt d'aurades, platejades...
Sí, d'aurades, platejades,
inclús blanques,
si l'espelme és bonica...
Sí, però si posem els estels aquells,
les estrelletes...
Sí, sí, sí, sí.
Doncs mira, pot quedar bé.
I encenem-la,
si posem l'espelme
no la deixem apagada,
no ens n'oblidem, encenem-la.
La podem encendre,
en pic arribi el primer comensal
i ja la podem encendre.
No és necessari
que estiguem assentant a la taula.
És que té la seva ritualitat,
que és la gràcia,
no només el menjar.
Sí, sí, sí.
Després jo també prepararia
a la taula
alguns platarets d'aquests
que ens regalen a vegades
que no sabem què fer-ne de plat,
aquests platarets que dius
ostres, i això?
Doncs per posar la botella d'aigua,
per posar la botella de vi,
doncs preparar uns llocs
o algunes blondes
o un plat normal
de la vaixella que fem servir,
l'aigua, si podem,
no la servim mai amb la botella.
Sempre la decantarem
amb un gerro
i la servirem amb el gerro.
Queda lleig aquell dia,
ja que l'estem vestint tant,
treure l'ampolla a la taula.
Que no és el cas del vi,
o sigui, el vi sí que podem
treure l'ampolla a la taula,
però si el vi necessita decantació,
doncs el decantarem
amb un decanter
i traurem el decanter.
Que és allò que tenim a casa
que no fem servir mai també.
A la taula, exacte.
Què més?
Jo aconselleria també
que tinguessin una taula al costat
o bé un bufet d'aquests que tenim,
trinxants,
el netegem,
el despegem aquell dia
i posem una estovalla mona
i pogués ser
que tingui alguna cosa
a veure amb l'estovalla central,
encara que sigui un tovalló
dels del mig,
de l'estovalla que hem posat,
si ens sobre un,
doncs arreglar-ho,
que quedi mono.
I en aquesta taula
prepararem tots els auxiliars
que podem necessitar
durant tot l'àpat.
Hem de preveure el servei de vi,
si hi ha un servei de vi
doncs hi podem posar l'obridor,
hi podem posar un plataret
per posar la botella de vi,
i hi podem posar la botella de vi,
hi podem posar el decanter
i sempre un drap
per poder obrir l'ampolla,
atorcar-la
i no haver d'anar a buscar un drap
del que està menjant
i alli atorcar l'ampolla
que queda molt malament.
Doncs aquí ja hi podem preparar tot això.
Podem decantar el vi
abans que arribin els comensals,
si és un vi que ho necessita,
o podem decantar el vi
només començar l'àpat,
encara que sigui el vi del segon plat
o del tercer plat,
però si decantem el vi,
en cap cas el decantarem
quan toqui el plat,
perquè allò no té sentit llavors.
Si ja tenim el vi preparat,
ja sabem el que veurem,
doncs al començar l'àpat,
a la seure de tothom a la taula,
podem fer,
el primer que podem fer
és obrir el vi i decantar-lo.
Si en aquest cas,
per exemple,
és un vinegre
i el mengem després,
doncs tindrà temps
d'airejar-se.
Què més?
En aquesta taula
hi podem tenir també preparat
tot el servei de cafè,
menys la cafetera
i la lletera,
i la sucrera,
si voleu,
que això ho portarem
des de la cuina
ja amb el cafè a dins
i la llet dins calenteta.
I podem tenir també
tots els coberts de servir
en aquesta taula.
Doncs si necessitem
un cotxerón per escudallar,
si necessitem
una forquilla,
un ganivet trinxans grossos
per tallar el capó,
doncs tot el que puguem necessitar
aquell dia de Nadal
ho podem tenir allí.
Una altra cosa
que ja també podem tenir a la taula
és la panera de pa.
Si prenem la taula el dia abans,
no,
però abans que arribi la gent
ja podem tenir el pa
a la panera a la taula.
Si voleu,
per acabar d'ho redonir,
hi hauria d'haver unes pinces
dintre de la panera,
ja siguin bé pinces,
pinces,
de les que coneixem,
o una cullera i una forquilla
que ajudarà a pinçar el pa
per poder-nos-el servir.
Aquell dia també
ens hi podem matar una miqueta
i buscar pans diferents
i bonics.
També el centre
podria ser un centre de pans,
però si són pans per menjar,
mai en contacte
amb res que no sigui el pa.
No, que la gent ens cau la cera,
és que clar,
quin desastre.
Llavors,
a tot cas,
podríem posar
una espalmatòria central
i dos paneres de pa
o dos plats en blonda
amb els pans
que ens faran
un centre preciós
allà al mig.
Sempre,
si són pans grans,
que no són panets individuals,
sempre és aconsellable
que n'hi hagi
una mica de tallat,
però no tot,
perquè queda bonic
que es vegi la barra,
un tros de la barra
i un tros del pa tallat.
Amb això
tenim ja
la taula
més o menys
parada.
xe