És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
un espai que fem en col·laboració amb Ensenyament i Salut
de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i, naturalment, els autèntics protagonistes.
Les escoles de la ciutat de Tarragona
que prenen part de l'aventura de la vida.
Ens agrada recordar que aquesta és una tasca
que es fa quotidianament a les escoles.
L'aventura de la vida és tot un seguit de pautes
per ensenyar, per educar, en valors, en hàbits de prevenció.
Però un cop, al llarg del curs,
amb bona part d'aquesta tasca que desenvolupen els mestres,
les mestres i els alumnes,
doncs es reflecteix aquí a la ràdio en forma de programa.
I déu-n'hi-do, avui ens acompanyen
12 representants del Col·legi de Sant Pere i Sant Pau
amb un tema, jo crec, importantíssim
i que té transcendència no només per ells, els més joves,
sinó per tota la societat en general.
Parlem de la publicitat, parlem de les marques,
però no es pensin que farem una xerrada improvisada
perquè han treballat el tema d'una manera extraordinària.
D'entrada ens han decorat l'estudi,
que dóna gust de veure'l,
amb tot un seguit de pòsters de publicitat
apareixuda en la premsa escrita, en les revistes,
que analitzarem, apareiem aquí unes cares d'uns anuncis de colònies
amb uns senyors guapíssims,
veiem sabates, veiem begudes alcohòliques,
viatges, rellotges, colònies...
En fi, de tot això en parlarem.
Han fet una feina important, com dèiem,
fins i tot han regirat els seus armaris i han fet inventari,
però millor que no ho expliqui jo,
sinó ells mateixos, que són els protagonistes.
Saludem, naturalment, la Maria José i la Maribel,
les dues mestres que avui acompanyen els seus alumnes
i que cedeixen tot el protagonisme d'aquests nois i noies
de sisè de primària del Col·legi de Sant Pere i Sant Pau.
Francis, Marissa, com sempre, aquí a l'estudi.
Bon dia, Francis.
A lo millor es pensen que no hi són, perquè jo els esmento.
Bon dia, Marissa.
Bon dia.
Són aquí sempre al peu del canó,
col·laborant des del primer dia, naturalment,
de l'aventura de la vida.
Bé, nois, comencem.
Jo crec que ens heu preparat una introducció
perquè els oients sàpiguen una miqueta qui sou.
Fem una miqueta de presentació formal
i després hi entrem en matèria.
Qui us sembla? Qui comença?
La Paula o el Jacín?
No? La Irene.
Doncs vinga, Irene, endavant.
Bon dia.
Som els nens i nenes de sisè de primària
del Col·legi Sant Pere i Sant Pau.
Volem saludar a tots els companys
i totes les companyes que s'han hagut de quedar a l'escola.
Només hem pogut venir dotze alumnes,
però representem a tota la classe de sisè.
Hola, jo soc la Loida
i vull saludar a Ernesto, Marc i Laia.
Hola, jo soc la Margarida
i vull saludar a Adi, Cosmin i Jordi.
Hola, jo soc en Gerard
i vull saludar a Miguel Ángel, Adrià i Adi.
Volem donar les gràcies a Tarragona Ràdio
per haver-nos convidat.
És la segona vegada que anem a una emissora de ràdio
i ens fa molta il·lusió ser aquí.
El curs passat vam anar a la ràdio Sant Pere i Sant Pau
a fer un programa sobre el poli esportiu i la piscina del barri
i ens va agradar molt.
Aquest curs venim a Tarragona Ràdio
a parlar sobre la publicitat.
Hem triat aquest tema perquè ens sembla molt interessant
comprovar com ens pot arribar a influenciar la publicitat
en els mitjans de comunicació a l'hora d'anar a comprar.
Cada setmana, a l'hora de tutoria,
hem fet activitats relacionades amb la publicitat.
Hem escoltat el conte en ICA
i hem parlat sobre allò que hem sentit.
A més, hem treballat a partir d'anuncis i hem fet morals.
De fet, tots som protagonistes,
ja que ha estat entre tots que hem reflexionat
i hem debatut sobre aquest tema.
Molt bé, doncs jo crec que tenim prou elements damunt la taula.
D'entrada, la vostra experiència d'haver-ho treballat a classe
i, molt bé, aquests morals que ens aniran acompanyant
en aquest recorregut per la publicitat.
I un conte, un conte que heu treballat,
com deia el Jacín, el conte en ICA,
que, com que és molt breu, si us sembla,
que ho escoltin també els oients
i així sabran una miqueta quin ha estat el punt de partida.
D'acord? Escoltem el conte i parlem?
Doncs vinga, endavant.
Hola, sóc la Marta.
Avui, a l'Aventura de la Vida,
escoltareu una història que em va passar a mi.
Diu l'Aventura de la Vida.
Nica?
Una altra vegada? No pot ser.
La mare no s'ho podia creure.
Estava molt sorpresa.
En un mateix any,
era el quart parell de bambes que li demanava.
Era inevitable.
Mentre que els meus peus creixien a la velocitat de la llum,
les sabates continuaven tenint el mateix número.
Aquestes et queden bé?
No ho sé, mare.
No m'agraden.
Podem anar a una altra botiga?
Marta, ja no puc més.
Decideix-te d'una vegada.
La mare tenia raó.
Després de tota una tarda de botiga en botiga,
jo no trobava el que buscava.
Més ben dit,
no posava dir a la mare el que de debò buscava.
Nica?
Sí.
No has sentit a parlar d'aquesta marca?
No són unes que valen molts diners?
Són genials, mare.
El que és genial és el preu.
Ja saps quant valen?
Sí, mare.
Ni us sumís.
Treu-te-les ara mateix.
Però, mare,
aquestes són les que vull.
Som molt cares, Marta.
El nostre pressupost
no ens permet malgastar els diners d'aquesta manera.
Però, mare,
les necessito.
Necessites unes bambes,
no aquestes nica o com es diguin.
Ho sento, filla.
Has de decidir-te per unes de més barates
o al final et quedaràs sense sabates.
No van servir de res les llàgrimes,
els crits i les frases desesperades.
No vaig tenir cap altra opció
que triar unes altres bambes.
Vull que sàpigues una cosa.
En bambes, Quica o Sense,
ets una noia molt especial.
Nica, mare...
Bé, ja m'entens, oi?
Ho intento, mare.
Ho intento.
Nica és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
No sé per què, a mi em dóna la impressió
que alguna vegada tots ens hem trobat
amb vosaltres i les vostres mares,
nosaltres, que som aquí i els nostres fills,
en situacions molt semblants als del conte, no?
Sí.
Quantes vegades m'he dit, vinga, va, aquesta...
Però era per la marca, no?
Sí.
És que sí, perquè de fet són igual de xules,
també pots caminar igual,
però clar, és que això de les marques...
En fi, heu parlat sobre aspectes de...
Clar, les marques les coneixeu pels anuncis, no?
Sí.
Les marques com les coneixeu més?
Pels anuncis o pels amics que també les porten?
Les anuncis.
Per les dues coses.
Per les dues coses, no?
Clar, una cosa crida a l'altra
i ens veiem immersos...
Estic mirant a veure si porto etiqueta.
Jo tinc un codi de barres a la planta del peu.
Ei, la data de caducitat també la porto.
No us ho creieu?
No.
Després us ho ensenyo quan acabi el programa, d'acord?
A veure, parlem.
Heu parlat sobre aspectes teòrics dels anuncis,
de publicitaris, com es va construint,
heu analitzat aquell eslògan, a qui va adreçat...
Us sembla que parlem d'això?
Vale.
A veure, en principi, quan mirem un anunci,
normalment els anuncis que els veieu a la tele?
Sí, sobretot a la tele.
A la tele més.
A la tele.
I a les revistes també?
Tu, Andrea, a la revista, sobretot?
Sí, també.
I a la tele, sobretot, el Jacint diu a la tele?
Sí.
Molt bé.
Tenim aquí...
La tele no l'hem posat ara, l'hem tancat a l'estudi
per concentrar-nos millor i tenim aquí els morals.
Aleshores, el primer que em deu pensar és...
A veure, a qui s'adreça aquest anunci?
Perquè, clar, si m'estan anunciant
aquella mena d'ous plens de joguines, de xocolates,
segur que no són part de la meva àvia,
tot i que sigui la minera.
Per tant, el primer que hem de pensar
quan veiem aquell anunci és
a qui va adreçat.
És el primer que penseu?
Als nens.
Als nens.
Molt bé.
I això és el primer que us hi fixeu?
No.
A veure, què és el primer que us hi fixeu?
Anem per ordre?
Anem aixecant la mà
i així us podrem escoltar tots perfectament.
Vinga, Irene.
Les imatges dels anuncis
capten la nostra atenció
perquè són originals o estranyes.
L'important és que ens aturem a mirar-les.
Primer, allò criden l'atenció.
Escandalitzant o creant un sentiment de bellesa.
En fi, són moltes les maneres
que tenen de captar la nostra atenció.
Jèssica.
Hi ha anuncis que volen vendre un producte tan bo
que no necessiten paraules.
Amb la imatge ja tenim prou.
Amb la imatge ja?
I a la ràdio ho fem diferent?
A la ràdio, si no sabem construir imatge en paraules,
ho tenim fatal.
Qui més en pot parlar d'aquest tema,
de quin sector de la població va i com impacta?
Qui més vol dir alguna cosa respecte a això?
Tu, per exemple, Loida?
Em penso que has aixecat la mà.
Doncs moltes vegades les fotos dels anuncis
la posen molt original.
Per exemple, tenim una classe,
la que hem portat aquí,
que surt un cap
que és com si fos un trencaclosques
i que anuncia unes pastilles
per quan fa mal el cap.
A veure si ho trobo.
Allà, a la dreta.
Allà.
En les ulleres, veus?
Ja sabia jo que...
Ah, sí, és aquell senyor d'allà.
I també tenim un pegament que ha enganxat tant
que hi ha un senyor allà enganxat al sostre.
Aquest és molt divertit, no?
Sí.
que hi ha un senyor d'anunci.
Sí, sí.
Gerard?
Que també hi ha dibuix de persones
que surten als anuncis
que normalment no trobem al carrer
perquè són joves, guapos
i moltes més coses.
I vosaltres creieu que
quan un anunci el protagonitzen
persones així joves i molt guapes
que deuen viure tots en una mateixa ciutat
perquè jo a la meva ciutat no els trobo,
aquests no sé on deuen estar amagats.
Vosaltres creieu que és intel·ligent
per part dels publicistes?
Vosaltres què compraríeu abans?
Tenim un exemple no fa gaire
també d'una marca de cosmètica
que en la seva publicitat
ha posat dones normaletes
com les que estem aquí,
normals i corrents.
I no sé per què els hi ha anat molt bé
perquè la majoria de dones
han començat a consumir aquesta marca
perquè no se senten agredides.
Vosaltres particularment
què compraríeu?
Un producte, si fos un producte adreçat a vosaltres,
un producte que anuncies,
però amb la mà al cor, eh?
No diem allò políticament correcte,
el que fem de veritat.
Una cosa que anuncies
un nen o una noia així molt estupendo,
molt guai, tipus high school,
o gent estupenda i guai com nosaltres?
Gent estupenda i guai com nosaltres.
Trobeu a faltar gent normal als anuncis?
Sí.
Bé, normals ho som tots,
m'enteneu, no?
El que vull dir,
persones comuns, corrents,
com els que ens aixequem cada dia
i anem pel carrer.
Us agradaria que els anuncis
els fes aquesta gent?
Sí.
I per què creieu que no ho fan?
Per què creieu que posen gent
tan guapa, tan perfecta,
que no existeixen, eh?
Són ninos.
Són d'ordinador, diu el Lluís,
són autòmates.
A veure, digues, Andrea,
per què creus que agafen gent
tan magnífica?
Segons el seu criteri, esclar.
D'altres anuncis
es diuen que si comprem
aquell producte
que lligarem molt
o serem molt guapos.
Efectivament,
perquè es pensen
que consumint allò
inconscientment,
no som tontos,
però l'inconscient
deu pensar que,
escolta,
doncs a lo millor
a força de fer servir allò
em converteixo,
doncs mira.
No sé, mireu nois,
aquest noi,
aquest noi que està aquí,
que està en un bany d'escuma?
Sí, sí.
I què anuncia aquest noi?
Una colònia.
Vosaltres creieu de veritat,
nois,
que si utilitzeu aquesta colònia
sereu com aquest xic?
No.
A veure,
d'entrada no cal que sigueu
com aquest xic,
d'entrada l'important
és que sigueu vosaltres mateixos,
que mengeu força,
que feu molt d'esport
per fer-vos grans.
I aquest xic,
doncs que faci els seus anuncis
que vosaltres fareu
la vostra vida.
Margarida.
Que a vegades també
els anuncis surten
actors i esportistes
famosos
i importants
i ens diuen
que si comprem
aquell producte
serem tan importants
com ells.
I us ho creieu?
No.
I vosaltres creieu
que és important
ser famós?
No.
Segur?
Segur.
A ningú d'aquí
li agradaria ser famós
o famosa?
Sí.
Ah,
vinga,
va,
destapem
les nostres misèries
tots plegats.
A qui li agradaria
ser famós?
A l'Eloida
i a l'Andrea?
A tots,
ara també.
Vinga,
a veure,
comencem pel Jacín.
A tu
t'agradaria ser famós
en què?
Fem què?
Bueno,
d'actor.
D'actor?
T'agradaria ser actor?
Sí.
I si no fossis famós,
però si fossis un bon actor
però no fossis famós,
no mola tant, no?
Paula,
a tu també t'agradaria ser famosa?
Sí.
I sortir per la tele?
Sí.
I fer anunci?
Sí,
molt.
Molt.
I de què faries anunciis tu
si poguessis?
Què t'agradaria anunciar?
Doncs...
No t'ho has plantejat mai?
No.
El que paguin, no?
Si paguen bé,
el que sigui, no?
Però també t'agradaria ser famosa?
Sí, sí, molt.
Fem què?
Dibuixant còmics d'humor.
Això et faries famosa a les revistes, no?
Dibuixes bé?
Sí, molt bé.
Ja en parlarem.
Irene,
a tu t'és igual ser famosa?
Sí.
Vols ser famosa també?
Sí.
Fem què?
No ho sé.
El cas és sortir per la tele, no?
És a dir,
hi ha unes càmerades de videodomèstic
que ens podem fer una pel·li
i després veure la tele
i tan tranquils.
Gerard, tu també vols ser famós?
Jo sí.
Fem què?
M'agradaria ser científic.
Científic.
Però els científics saps
que són de la gent menys coneguda
en aquest món,
que fan una tasca increïble,
però ningú,
gairebé ningú els coneix.
Sí, però...
Si vols ser famós,
científic,
faràs grans coses a la vida,
però famós,
famós,
no ho sé, eh?
Important, sí,
que és molt diferent
a ser famós.
Margarida?
Sí i no.
A veure, explica.
Aquest dubte existencial que tens.
No, perquè,
com que soc cara,
ja estic bé
i no cal ser famós.
Clar que no.
Jessica?
Hola, Margarida.
Sí i no,
perquè amb la vida que estic ara
tinc els meus amics,
tinc la meva família,
si soc famosa
m'olvidaré de tot.
Clar,
tu tornaràs així famosa,
no?
Ja està,
i la vida canvia molt.
Andrea?
A mi m'agradaria ser famosa,
però,
com diuen elles,
jo no vull perdre la meva família
i així per la fama.
Home,
també depèn de la persona,
no?
Sí.
L'objectiu no és ser famós,
probablement l'objectiu
és fer allò que volem
i que ens agrada
i si com a conseqüència
ets famós,
doncs escolta,
ja et buscaràs la vida,
no?
Però en principi,
potser això
és el més adient.
Loida?
A mi sí que m'agradaria ser
i m'agradaria ser
cantant
o ballarina,
així,
de música moderna.
I cantes bé?
Sí,
vaig a coral també.
Oh,
molt bé.
i també m'agradaria
anunciar diamants
o joies o alguna cosa.
Diamants i joies?
Sí.
Tu,
picasal,
eh?
Déu-n'hi-do,
la Loida.
Jo també,
per aquella part,
doncs,
no m'agradaria ser
per,
bueno,
per les meves amigues,
per si les perds una mica.
Però això depèn de tu,
depèn de tu,
eh?
Jo,
si fos cantant de gran,
doncs,
li regalaria entrades gratis.
i algun diamant d'aquests
que anuncies,
eh?
També.
Fernando,
a tu t'agradaria ser famós?
Sí,
a mi m'agradaria ser
jugador de futbol,
però també
hem de passar estones
amb la família i tot.
És que això de la fama,
escolta,
es veu,
diuen, eh?
Es veu que et menja
molt de temps.
Daniel?
A mi també m'agradaria
ser futbolista,
però també
estar en la meva família.
Ah,
importantíssima.
Jennifer?
A mi m'agradaria ser cantant,
però també vull estar
en la meva família.
A casa,
tu a casa,
que vinguin a veure't
a casa teva,
muntes els concerts
a la saleta d'estar,
clar que sí.
Carmen?
A mi m'agradaria ser famosa
i anunciar colònies,
llogies i cantar,
però també m'agrada
estar amb la meva família
i amigues.
Clar.
Tornem a la publicitat.
Gent famosa,
esportistes,
homes,
dones,
generalment,
us heu fixat que
per anunciar els rellotges,
clar que us heu fixat,
si heu treballat molt,
aquest tipus de productes
així,
amb un cert glamour,
hi ha nois,
sobretot nois,
veig aquí,
noies no n'hem triat gaire,
ja en parlarem,
nois i noies,
i quan hem d'anunciar
rentadores,
detergents,
mantega,
llet,
posen senyores com la Marissa,
la Maria José o jo,
senyores normals de cada dia,
no us heu fixat
que s'ha agonçat el producte?
Sí.
Heu vist mai un anunci
de roba interior
de colònies estupendes
amb dones com les que estem aquí?
No.
Mai.
Mai.
Clar,
si només utilitzen aquests productes
les senyores estupendes
s'arruïnaran.
Mira,
la Maria José i la Marissa
crec que també volen ser famoses,
eh?
I la Maribel, eh?
Poca broma.
Déu-n'hi-do,
per què només heu triat
en aquests murals anuncis
en els que surten majoritàriament
nois?
Noies en veig un parell només.
No ens hem adonat.
No us heu adonat?
No.
Interessant això,
perquè ja veiem
que la cosa
comenceu a tenir al cap
bastant ben col·locat.
Però,
de totes maneres,
la publicitat
sempre va adreçada
a un sexe
en particular,
no?
Sí,
sí.
A vegades.
Per exemple,
algú en pot posar exemples?
Gerard.
Sí,
quan,
de vegades,
quan anuncien
rellotges d'homes,
que sempre
posen
algun
futbolista famós
o algun conductor
de Fórmula 1.
i llavors ja,
de seguida,
com se suposa
que aquests esports
són de nois,
van adreçat als nois.
Clar.
Jéssica?
Quan volen anunciar
roba de dona,
quasi sempre
posen
una model
d'aquestes famoses.
I una dona,
clar,
si posen un home,
aleshores,
aquell anunci que vols que dir
una mica de risa
també faria,
no ens enganyem.
Andrea?
Que quan anuncien
mòbils i coses així
de tecnologia
sempre posen
a homes.
Loida?
I també,
com he dit abans,
quan fan els anuncis
de joies o així,
posen
més que res
dones.
I quan fan anuncis,
per exemple,
de xocolat
i de bombons,
us heu fixat
que també són dones?
Sí.
Eh?
Que quina cosa
més tonta
posar una torre
de bombons així
de gran
que et pot caure.
Però en fi,
jo sempre m'ho he plantejat
quan he vist l'anunci
que tots sabem, no?
Algú vol parlar més
d'això del sexe?
Vosaltres creieu
que la publicitat
és sexista?
no.
Sí.
No.
Sí?
Jacín,
per exemple,
per què et dona
tu aquesta impressió?
Perquè es passen
molt amb les noies
i les deixen
ja mig
despullades.
Com si fossin objectes?
Com si no...
Sí.
És el que creus?
i els noies
quasi mai.
No.
Algú més
pensa que la publicitat
és sexista,
Gerard?
Sí,
perquè moltes vegades
quan,
jo per sembla,
quan és un anunci
d'homes
de quan
sempre posen un home
i quan és anunci
de dona
sempre posen una dona.
Això m'assembla
que serà
perquè
es pensen
que
entre els dos sexes
hi ha
molta diferència.
Paula?
Jo crec que hi ha
molta diferència
perquè en els anuncis
de joguines
les joguines
de cotxes
ni notes
d'acció
sempre són homes
i en canvi
els anuncis
de barbies
sempre
són noies.
Jo crec que
en el tema
de les joguines
probablement
sigui on es nota
més encara
aquest sexisme
perquè hi ha
altres productes
sembla que
de mica en mica.
Jo no sé
si us recordeu
a mi em va cridar
molt l'atenció
perquè això
que dèiem
de la publicitat
com deia el Jacín
posen dones
amb poca roba
i així guapíssimes
estupendes
seductores
i sembla que
bueno
que el món
s'acabi amb elles
i una vegada
vaig veure
un anunci
que eren
dues noies
però a veure
si ho explicaré bé
que entraven
no sé si eren
una cafeteria
o un bar
i li tocaven
el cul
a un noi.
Hola.
S'han passat.
S'han passat
segons tu.
Clar
aquesta imatge
dels xics
que van darrere
de les noies
ja ho havien vist
anteriorment
però això
que dèiem
s'han passat
tota la vida
hem vist
anuncis
de senyores
i senyors
que els hi van darrere
no?
Doncs aleshores
aquí canviaven
i probablement
el que volien
era transgradir
canviar una miqueta
la dinàmica
i vam dir
no ens entrem
també en això
i el pobre noies
quedava tot esturat
a la porta
dues noies
estupendes
i així molt sueltes
pam pam
palma del cul.
Vosaltres creieu
jo no crec res
us ho pregunto
a vosaltres
vosaltres creieu
que aquest tipus
d'anuncis
ja siguin nois
o noies
no s'haurien de fer
o sí?
Jo crec que no.
Difícil la pregunta
perquè a la vida real
una palmadeta al cul
algú li dona
alguna vegada a l'altra
independentment
sigui noia o noia
sí
ah no és fàcil eh
què?
al Jacint no li agraden
aquest tipus d'anuncis
el Jacint em penso
que és una persona
així molt correcta
no?
sí
dóna la sensació
sí
algun comentari
respecte a això
que hem dit?
digues Loida
i aquests
anuncis
de així
de més sexistes
no sé per què
sempre els posen
més als perfumes
o a les colònies
per què és això?
home doncs
per un tema de
se suposa que si et poses
digues digues
millor que ho expliqui el Jacint
només faltaria
de vegades
posen noies
i homes
en els anuncis
migdespullats
i no té a veure
res amb l'anunci
què en penseu
del que diu el Jacint
que té res a veure
no té res a veure
amb l'anunci
què passa
que si utilitzes
perfum o colònia
no t'has de vestir
has d'anar com la Marilyn Monroe
només amb les gotetes
de Chanel?
no
no
se suposa que t'has de vestir
per sortir al carrer
per molta colònia
que et posis
no?
sí
digues Jessica
que hi ha anuncis
que per exemple
volen anunciar
un cotxe
i comencen
per un altre tema
mira
això que acabes de dir
Jessica
jo crec que és molt interessant
perquè probablement
el més representatiu
que la publicitat
a vegades ens fa
anar una mica bojos
són els anuncis
dels cotxes
quantes vegades
no hem vist un anunci
que portem un ratet
i no sabem
que ens venen
és el final
que ho descobrim
i això
quan ho descobrim
que a vegades
s'ha acabat l'anunci
i dius
l'anunci és preciós
però no sé
que estan venent
és possible
que ens passi?
sí
Fernando?
per exemple
el de Citroën
el cotxe
es transforma
en un robot
i el primer
no el captes
però després
quan es converteix
en cotxe
ja sí
però és xulíssim
aquest anunci
sí
Andrea
i fa temps
hi havia un anunci
d'un cotxe
que sonava
una cançó
així coneguda
canviaven la lletra
i acabava l'anunci
i no sabies
que et venien
perquè t'havies quedat
amb la cançó
està bastant concentrat
en la cançó
aquesta no és
una bona publicitat
segurament
dic jo
jo no soc
una experta
Gerard
sí
que també hi havia
una vegada
un cotxe
d'un Citroën
que anava
per la carretera
i el primer
que trobava
eren cossos
de gent
i caps
d'animals
de la jungla
i llavors
quan acabava
l'anunci
que veies el cotxe
llavors
deies
però
al principi
no coordinàvem
res amb el cotxe

es prometen
i es prometen coses
i quan compres
el producte
no és tan bonic
com em semblava
però no sempre
a vegades sí

Nadal
quan anuncien
les joguines
de nens
posen més de 30 euros
i ja
i bueno
després et surt
uns 39
quasi 40
i bueno
posen
un preu aproximat
però després
és que es paguen
més de 30
o més de 60
tiramilles
eh
pot ser moltíssim
Fernando
o ens diuen
o ens diuen
que ens reganaran
alguna cosa
o que podrem
pagar
còmolament
amb terminis
o que
és un preeducació
i si no el compres
ja no la pots
aprofitar més
et creen la necessitat
d'anar-ho a comprar
no Gerard
sí
també
el que va passar
va ser
amb el
Silicon Bank
quan va sortir
els anuncis
que primer
deien
que anava molt bé
i que estava
molt barato
però després
quan vas anar allí
et costava
quasi 6 euros
el putet aquell
mira
algú més
sí Daniel
i també ens diuen
que
hem de comprar
aquest producte
de seguida
perquè és una oferta
limitada
i s'acabarà
de seguida
i s'acaba de seguida
perquè tots anem de cap
i després resulta
que en tenien molts
no Paula
a vegades
es diu que ens perdem
si no comprem
els productes
i això et crea
una sensació
ai m'estic perdent
el millor del món
no
i jo aquí a casa
sense això
que em fa tanta falta
per què heu triat
justament aquests
anuncis que tenim
els murals
els podríem anar
explicant una miqueta
els oients
podeu girar-vos
digues
perquè hi ha alguns
que són
especials
per exemple
anem comentant
ja que els oients
no ho poden veure
doncs els anem explicant
hi ha diferents marques
conegudes
de sabates
de licors
per exemple
aquí aquest de què és
aquest que assenyala
la Maria José
de sabates
no?
sí
i surten
unes cames
d'un senyor
de cintura
cap avall
en una
em penso que és
una teulada
potser un terrat
en una superfície
molt elevada
i al fons es veu
tota una gran ciutat
què en penseu
d'aquest anunci?
és com
si fos
que
diuen
que
les sabates
aquelles sabates
són les millors
i et portaran
el sostre
del món
d'aquesta manera
Carmen
hi ha un anunci
que hi ha
una veu
d'acord
que hi ha
una foto
d'un paisatge
i després posen
una foto
d'una palmera
que
que si veus això
et posaràs
a les palmeres
és a dir
que perdràs
la consciència
del lloc on estàs
i et traslladaràs
a un lloc paradisíac
sí
i això es pensen
que ens ho creurem?
no
l'únic que faràs
és prendre la copa
i punt
sí
continuaràs
estant on ets
no?
sí
Jennifer
hi ha un home
que és més petit
que les sabates
aquest és divertit
aquest és de sabates
de sabates esportives
no no
de sabates de canalla
de nens
sí
i què et sembla
aquest anunci?
doncs
que les sabates
són molt altes
però està bé
no?
sí
i com que són
les sabates
més grans del món
tot i que són per petits
grans de qualitat
es deu referir
anem passant
Gerard
em penso que també
volies comentar-ne un
sí
perquè aquí també
hi ha un anunci
que surt un noi
que està corrents
i una noia
i llavors
es refereixen
que si portes
aquestes bambes
que lligaràs
amb una noia
que si la trobes
corrents
clar
perquè les noies
el primer que miren
quan veuen un noi
són les sabates
no
no
a veure
després a lo millor
si mires la sabata
t'ha deixat d'agradar
però en principi
no mires les sabates
no?
és un anunci
bastant simple
així com
hi ha algun altre
que està graciós
i bé
Andrea
per exemple
el de la noia
que està corrents
de la marca Nike
diu que
correràs molt
si et poses
aquestes bambes
bé
però jo crec
que qualsevol
bamba
correràs el mateix
una bamba
de qualitat
de qualitat
això sí
perquè per córrer
hem de portar
una bamba
de qualitat
però no cal
que sigui
d'una determinada
marca
Fernando?
que hi ha un
de Rolex
que
com és tan bo
no fa falta
ni que hi surti
ningun famós
ni res
amb aquest imatge
ja
ja n'hi ha prou
el propi producte
que li dóna categoria
el posa per sobre
de qualsevol
altra consideració
què us sembla aquest
que ha comandat
el Fernando?
creieu que és un bon
anunci de publicitat?
sí
sí
està bé
doncs sí
més
més
més
anem
Jennifer
així intervindreu tots
d'acord?
anem fent la roda
hi ha un altre rellotge
que com té un jugador
de futbol
tothom ho voldrà comprar
a més el jugador
de futbol
que no sé qui és
Cacà
de la nena
eh
que tinc
a més així
eh
que porto un rellotge
bé
doncs jo també
porto un rellotge
aquest diguem-ne
que bé
no està malament
però tampoc és
allò un derrotge
de creativitat
Jacín
que hi ha una
beguda alcohòlica
que és de
ponche caballero
sí
i
i fa
aquest anunci
perquè la compris
és com si fos
que estiguis
a l'espai
a l'espai
és a més aquest anunci
com que l'ampolla
és així platejada
en juga molt
amb els colors
i visualment
crida molt l'atenció
no?
més enllà del missatge
Irene
que hi ha un anunci
de la Coca-Cola
que és com si
tu la compressis
i tu la compressis
i pega amb tot el menjar
i és com si
treguis al món
de la Coca-Cola
a veure
a veure aquest que no
l'acabo de veure
ah sí
sí sí sí
és extraordinari
aquest bus
quins coloraines vermelles
i és
com et té el mundo
com Coca-Cola
Déu-n'hi-do
els eslògans
són magnífics
Margarida
i hi ha un altre
també
que surt un home
cap per avall
un que té el cap
que no se li veu el cap
i fica una pregunta
que diu
que tienen los hombres
en la cabeza
clar
és d'una cola
oi quin senyor més guapo
anunciant xampús
qui el vol comentar
l'anunci del xampú
del senyor guapo
Gerard?
sí
perquè
el primer que penses
no penses
en la caspa
que té el noi
penses en
el que penses tu
normalment
és que aquest noi
no deu tenir ni caspa
de tan perfecta que és
no sé per què el posen
a anunciar
aquest xampú
no?
Jèssica
que
hi ha un
un anunci
d'un perfum
que està dins
d'una profet
d'una
d'una ampolla
d'una ampolla
que
crec que
significa
que ja passa
tots els
els controls
de posar-li
però
totes les colònies
algunes vegades
no estan així
i no posa res
que han passat tot
i normalment
tot el món
la compra
però si us hi fixeu
aquesta és una marca
que quan vas a buscar-la
al mercat
és cara
és una marca
molt cara
aquesta que està anunciant
i aquesta se suposa
que porta
exacte
porta tots els controls
Andrea
hi ha un anunci
d'un cotxe
d'un Mercedes
que diu que
diu l'anunci
que és el cotxe
del futur
i dius
home
doncs sí
però el que passa
que clar
aquestes publicitats
ja són de marques
com a molt consagrades
que van mantenint
Carmen
Fernanda
i després passem
un altre tema
si no se'ns acabarà el temps
i jo vull mirar
els vostres armaris
Carmen
que n'hi ha un anunci
que és la marca Yeux
que és una sabatilla
que la sola
surt fum
i et quedes com dient
que és
que respira
que la sabata respira
i escolta
que s'adapta també a tu
que forma part
és una projecció
és una continuació
del teu peu
escolteu
el tema de les marques
que és una mica
per on començàvem
amb el tema
del conte
heu parlat de marques
i fins i tot
heu fet
un treball
de camp
sobre el propi armari
com heu fet
aquesta experiència
m'ho podeu explicar
algú em pot explicar
què és el que heu fet
per treballar
el tema
de la roba de marca
Gerard per exemple
sí
primer
vam fer una fitxa
i vam posar
de títol
el meu armari
i llavors
vam posar
tota la gent
normalment
les robes
que ens recordàvem
que teníem de marca
i aleshores
fèieu com un esquema
i havíeu de contestar
a un esquema
que havíeu de parlar
de la qualitat
del preu
més aviat
que ara
el preu
assequible
moderna
antiquada
segur que m'agrada
no m'agrada
agradarà als meus amics
amigues
agradarà als meus pares
i tots aquests conceptes
havíeu de posar
amb roba
amb marca
i amb roba
sense marca
desconeguda
això ho heu fet
i després heu tret
una sèrie de conclusions
voleu que parlem
de les conclusions
que heu tret
al voltant de les marques
fem una ronda
i així mirem
cadascun dels vostres armaris
no t'afagenejarem
excessivament
comencem pel Jacim
i anem seguint
la roda de la taula
d'acord?
teniu les conclusions a punt?
sí
doncs vinga
Jacim
quan vulguis
la roba de qualitat
pot ser de marca
o no
això d'entrada
sí
és a dir
de marca
també és de qualitat
però a vegades
trobem productes
que no són de marca
que també tenen qualitat
més conclusions?
aquesta és la principal
una altra
la roba de marca
és més cara
bastant més
sí
i la roba de marca
i desconeguda
també és moderna
aquestes són les conclusions
a les que tu has arribat
els pares
els ha agradat
la roba sense marca
perquè és més barata
és més econòmica
clar
Paula?
les conclusions
són similars
alguna conclusió
diferent?
heu anat
sí?
Gerard?
sí
que també
normalment
quan comprem roba de marca
segur que els agraden
els nostres amics
perquè dius
mira
ja m'he comprat
unes bombes Nike
i llavors
tota la gent
diu
hola
quines bombes
clar
i provoca
l'admiració
quan no l'enveja
del teu entorn
Jessica
que hi ha persones
que pensen
que si no tens roba de marca
és que no ets
que ets menys
ets menys que ets
que no ets tan important
efectivament
ara en parlarem
Andrea
jo crec
que la roba de marca
és només
per
per gastar més diners
perquè la roba que no és de marca
és igual
és més bona
que la de marca
moltes vegades
clar
Loida
jo també
bueno
parlant de la roba
més així
de marca
és més moderna
encara que també
molta roba sense marca
també és moderna
i més econòmica
encara
i una altra
és que
bueno
la que segur que m'agrada
és la de marca
encara que hi ha
doncs diferents estils
dintre de les de marca
Daniel
i la roba de marca
pot ser igual
que la
que no és de marca
perquè
només
han posat
el símbol
de
de
de la que és de marca
la Jéssica ha dit una cosa
jo crec que molt important
però
però no de cara a vosaltres
només cal fixar-se pel carrer
la gent adulta
que se suposa que és tan madura
i que som tots
tan estupendos
moltes vegades
els cotxes
determinades coses
que portem
són coses extremadament cares
que probablement
a vegades
són una miqueta
per deixar veure
el nostre estatus
perquè pensem
que si tenim més diners
potser som més importants
Jéssica
això també us passa a vosaltres
que companys o companyes
que diuen
oh mira
com que porta això
deu ser molt important
a vegades sí
és més important
o l'únic que passa
és que té més diners?
no ho sé
algunes persones
em sembla
que
ens senten superior
per portar
roba de marca
i tenir més diners
és ser més important?
no
ser la persona que ets
és la més important
però
tenir més diners
no et manes més
i ets més important
i tothom et fa més cas
no
no
ho teniu molt clar
tot eh
és fantàstic
Loida
però moltes vegades
no sé
més que res als col·legis
als instituts
doncs que
si portes una roba
així més
més antiquada
doncs no et fan
gaire cas
però si portes
una supermoderna
molt cara
i això
doncs
a veure
tots ho fem
perquè ho hem de fer
perquè estem dins
d'un entorn
però no creieu
que és una bajanada
sí
no seríem exactament
iguals aquí
vestits amb marca
com anem vestits
que tots anem normals
o amb una túnica
o amb jo què sé
o amb un llençol
amb un forat al cap
seríem els mateixos
però després
ens podem vestir
com ens agradi
perquè és la nostra manera
d'expressar-nos
també no?
sí
vosaltres vestiu
com us agrada
ara en aquest moment
sí
no porteu allò
que li agrada
als vostres pares
que porteu?
no
tots segur?
sí
es ganeu molt guapos
i molt diferents
sabeu que és molt interessant
i és que tots aneu diferents
a vegades si anem amb marques
no anem amb uniforme?
sí
portar la marca
no és portar tots el mateix?
no
és diferent
ah i altra cosa
ja és diferent
segur?
sí
quines marques coneixeu?
fem una mica d'inventari
va
Jacín
Dolce Gaboama
o així
Dolce Gabana
sí
aquesta
Paula
El Niño
El Niño
això és la loteria
no?
no
Irene
Adidas
Adidas
Gerard
la Naik
Naik
Margarida
Pavloski
Jéssica
Zara
Andrea
Lotus
Loida
Rivok
Fernando
No
Daniel
Puma
Jennifer
Edi
Carmen
Jonah
I de totes
digues Irene
Labache
Labache
Jacín
Quechua
Margarida
Log
Jéssica
Naik
Andrea
Loida
El Domios
i Trígor
I de Diamants i de Joies
no en saps cap?
Tu que has d'anunciar Diamants i Joies
quan siguis gran?
Margarida
Street
Street
Fernando
Artengo
Jennifer
Joma
Bé, després passarem la factura a totes aquestes firmes
perquè ens paguin una miqueta que els hem fet publicitat pel morro
Teniu algun d'aquests productes?
Sí
Sí
Us ha costat molt que us els comprin a casa?
Sí
Depèn
Depèn
Creieu que els pares al final els comprem per avorriment per no sentir-vos més?
No
No
No
No
Si no, Paula
Si no els compréssim, us sentiríeu fatal de la vida?
No
No
No
No
Qui se sentiria molt malament si no tingués allò?
Tu, Loida
Sí
A veure, quina és l'última cosa així de marca que has volgut i t'han comprat?
Doncs és que volia un... me'n sembla una samarreta que hi havia l'H&M i que era superguai, però és que... i unes botes també, però és que en total valia un cent i pico i llavors...
És que són molts diners, no? A més ara esteu creixent i de seguida es fa petit i quan la mare o el pare et van dir que no, què va passar? Et vas enfadar?
Sí, una mica
I quan et va durar?
No res, un dia
I... i oi que els estimes igual?
Sí
No els has deixat d'estimar, no?
No
Aquell dia potser sí, però ara has tornat, no?
Andrea
Jo una vegada vaig veure així una chaqueta molt xula de marca, però valia cent cinquanta o així
I... però la roba de marca el que passa és que la fan una mica justa i no... i al mes així ja et va petita
Ja et va petita i a l'edat que teniu vosaltres
Algú més té una experiència això de la marca, me l'han comprat, no me l'han comprat, Gerard?
Sí, perquè a mi, bueno, les bambes a mi m'agraden, les sabatilles
I moltes vegades hi ha les bambes de marca que a mi m'agraden
I l'únic que la meva mare m'hi diu
No, no les agafis perquè després se te farà gran el peu i aquestes bambes aniran a la brossa
I llavors hi ha vegades que m'hi diu
Té, vinga, va, perquè quan...
Hi ha vegades que com no es recompensa, doncs me compra coses que a mi m'agrada
però de vegades també me les compren en el mercadet i llavors ja m'enfado
Però escolteu una cosa, no creieu que tenen raó els pares quan fan això?
Sí, de vegades
Alguna marca, com un caprici, però no com una cosa natural i normal
que sempre hem de comprar tot allò que ens diu la publicitat
Hi ha coses que sí i que estan molt bé, però potser no totes, no?
Oi, l'Eloida no la convenceré jo avui
L'Eloida no la convenceré perquè ella vol anunciar Diamants i Joies
i això és un repte molt gran
Nois, noies, estem a punt d'acabar
Algú vol explicar alguna conclusió o alguna cosa més al voltant d'aquest tema?
El Jacín, en vols intervenir, no?
Els pares el que més es preocupen també, també, en les marques
que valen molts diners i a vegades diuen que no
Això és el problema
I probablement aquests diners es puguin esmerçar en altres coses
que els hi treurem més utilitat, no sé, cadascú sabrà el que fa a casa seva
però és de sentit comú, no?
Que potser en lloc d'una esmega no sé què
doncs un cap de setmana de vacances
una sortida a algun lloc
No? No dia he comprat llibres, no em mireu així que rància que soc
però bé, tampoc no estaria gens malament
Andrea?
Jo ja és, per exemple, hi ha gent que va amb un bolso del tou
o amb abris de pell
hi ha gent que aparenta el que no és
per ser més...
Però continuem dient que perquè portin això
perquè els agrada i ho poden pagar
però no per això som més importants
Loida?
Que a mi encara que m'agrada així molt comprar
però a mi m'agrada la roba que m'han comprat i que tinc
Que aneu molt guapes i molt guapos tots a mi
I també, bueno, una forma de...
bueno, d'ehorrar així diners una mica
és que quan la meva mare em compra
bueno, es compra alguna cosa
a vegades algunes samarretes així que li va petita es modona
i són modernes i llavors aprofitem
o sabates també
I a lo millor la mare no compra la marca
perquè algun dia de tant en tant ha de caure alguna marca a la filla o al fill, no?
O al pare
A vegades
Sí
I hi ha algunes vegades que al mercat, per exemple, no compren molt aquest producte i el rebaixen
Paula?
Jo quan vull un producte que és una mica car
jo faig ahorros i me'l compro jo
I és com un caprici
Sí
No és allò que necessites, sinó com un caprici
Anem acabant, Jennifer
Hi ha molta gent que al mercat no compra roba
perquè diuen que és així, no és de marca
i no ho han de comprar a l'HGM perquè sigui de marca o a l'altra botiga
Tenim que comprar també al mercat
En principi, tots hauríem de comprar allò que volem, allò que ens convé
i allò que podem pagar
i que ens agradi
No anirem aquí com uns fardos
Només faltaria
Jacín, l'última intervenció
que ja hem d'acabar
Fixeu-vos si és que s'ha passat el temps volant
Nosaltres el que fem
per no gastar-ne tants diners en esmarques i tanta roba
anem al mercat
i comprem roba normal
i una altra cosa
el que no m'agrada la roba
és que se'n fa molt ràpid, petita
Però això no és la roba
això sou vosaltres que creixeu
no és la roba petita
sinó que vosaltres us feu molt grans
però és molt guapo per ser Jacín
Nois, noies, acabem
Heu triat una cançó de Maral
En tot cas, deixeu-me agrair-vos de veritat
La vostra companyia m'ha après molt
Felicitar-vos pel treball que feu
i per com sou
amb marca o sense marca
Ara us ensenyo el codi de barres de la planta del peu
Gràcies
I un aplaudiment pels vostres companys de l'escola
D'acord?
Ha encontrado un amigo
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
No volverà la soledad
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
Un amigo de veritat
Caen estrellas
Todo vuelve a brillar
El día de Año Nuevo
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
D'acord-se-me agrair-vos de veritat
Era un regalo, era un fechazo, el día de año nuevo, confundido como un niño.