És un quart d'una del migdia, és el temps del cinema, del món de la imatge, del videojoc que compartim amb tots vostès cada divendres en companyia de David Serra.
David, bon dia.
Bon dia a tots.
Víctor Naranjo, bon dia.
Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
T'he canviat el nom.
M'has canviat el cognom.
Us hem canviat el nom?
Navarro, Navarro.
I per què m'han posat Naranjo?
Avui m'estan boicotejant els guionistes, eh?
És un googling d'aquestos que s'han escapat de l'Spider Week i han fet alguna malifeta.
Tu vens dient paraulotes que encara em despistaràs més.
Algun nom o alguna història de la pel·lícula aquesta d'Spider Week que està fent malifetes.
A veure, jo apelo la comprensió i la generositat dels oients i la vostra.
Enteneu que aquestes hores del divendres ja costa una miqueta tirar endavant.
Però aviam, són ells, són els de sempre, que els hagi batejat de nou.
Són el David, el Víctor i el Juanjo.
Comenceu vosaltres a...
A veure, primer que tot, primer que tot, a vegades som una mica criticons, ens agrada criticar de mena.
Però també som d'aquella mena de persones que quan ens equivoquem, jo acabem de comprovar ara mateix, ens agrada rectificar.
I hem de rectificar perquè l'altre dia vam posar a baixar d'un ruc a les sales de cinema de Tarragona
perquè no estrenaven una pel·lícula i la culpa no era d'ells i això ho hem d'explicar.
Hem de fer justícia, demanar disculpes i rectificar, no?
Exacte, entonem el mea culpa perquè resulta que antes que el diablo sepa que has muerto,
ha estat retrasat per la distribuïdora, fins, si no m'equivoco, el 25 del mes vinent.
Ja ho direm al seu moment, però...
A l'abril l'estrenaran aquí, doncs.
A l'abril, sí, sí, sí. Però ha estat un retras de darrera hora, però de la distribuïdora.
I no pas de les sales de cinema.
Esperem que en el seu moment les sales de cinema sí que la passin.
Bé, doncs com que vam atribuir aquesta responsabilitat a les sales,
ens rectifiquem i demanem disculpes.
i comencem ja a fer un cop d'ull en breu, en tot cas algunes de les pel·lícules que s'estrenen.
Em penso que voleu començar amb les cròniques de Spider Week.
Allí está.
Ésta es nuestra nueva vida.
Sé que no es perfecto,
pero nos irá bien.
Cuaderno de campo del fantástico mundo que te rodea.
Por Arthur Spider Week.
Cuidado, no te atrevas a leer este libro,
ya que si le echas un fatídico vistazo,
sufrirás una mortífera consecuencia.
No tinc ni idea de que va,
però a mi ja m'agrada d'entrada,
perquè és un tipus de gènere.
A tu...
A mi m'agraden, la meitat de les vegades m'agraden.
És una pel·lícula...
La meitat, i l'altra meitat no.
L'altra meitat és Narnia.
A mi Narnia no em va acabar de fer el pes.
Veus?
És un gènere que a mi t'ha de fer somiar,
t'ha de fer volar la imaginació,
com és el gènere fantàstic pseudo-infantil,
perquè moltes vegades no és infantil,
com el Harry Potter,
el Puente hacia Ceravítia,
tot aquest nou cinema fantàstic infantil,
molt en la línia de l'Història Interminable,
que a mi d'entrada m'agrada.
Acabes de dir la frase,
jo ara anava a dir,
en la meva modesta opinió,
la història interminable la vaig trobar això,
interminable.
No em va agradar gens.
La pel·lícula?
La pel·lícula.
No, no, el llibre és una altra cosa.
La pel·lícula em va semblar espantosa
i realment interminable.
Una pel·lícula dels 80.
Oh, oh.
L'estir aquest cutre dels 80.
Però molt cutre i molt avorrida,
i l'actor aquell no s'aguantava,
i la cançoneta aquella amb el Límel també,
que era...
A mi de pequeño...
A tu et va agradar, clar.
Sí, de pequeño me lo fio.
Ja ho sabia.
I a Lluís Comas també,
sempre portant la contrària a ell.
A tu també, David, et va agradar?
Doncs no,
a mi m'agradava la musiqueta aquella tan carca,
que ja ara que l'escolti...
Allò que deia el Never in the Story.
Era horrible.
És una pel·lícula
de la qual jo puc dir
que me l'has a comprar a l'edició del col·leccionista,
per això he de tindre-la,
pels records així,
i que ara m'acosta molt veure-la.
Però mirant la nena,
o sigui,
la criatura petita,
que és l'experiment que tens,
veus que se la mira amb certa curiositat.
I jo tinc ganes
que és el llibre,
que és el veritable...
No hay que verla de mayor.
No, no, no.
És una pel·lícula que envejece muchísimo.
O saps amb què em va passar a mi?
Amb Jesucristo Superstar.
Pel·lícula de culte,
quan era adolescent,
la vaig veure fa un parell d'anys,
i dic, no, me l'han canviat,
això és una pel·lícula nova que han fet.
No tenim que veure aquestes pel·lícules de Maró.
Tenim que...
Sí, que és víctor.
Jo, el llibre de l'Estar Interminable,
me'l sé de memòria,
i jo crec que dona per dues boníssimes pel·lícules
a l'estil del Senyor de los Anillos
o el Harry Potter.
O un joc d'ordinador.
O un bon joc d'ordinador.
O sigui, esperem que ara
agafin una altra vegada el llibre,
ja que estan fent aquest Spiderwick,
aquest Narnia,
que facin també l'Estar Interminable de nou.
És aquesta, no?
Oh, la cançó que li agrada al David.
Gràcies, gràcies.
És que es va aturar als 80 el David,
i te l'hauríem de veure.
És que s'ha emocionat.
Era horrible aquesta cançó.
I el noi que la cantava pitjor encara.
I aquell videoclip
que era un procés de la pel·lícula.
Sí, que no va volant
amb aquell que era com un monstre estrany.
Aquí deies, Lluís, un altre fan.
Atreyu era el noi.
Atreyu i Bastian.
I el drac era Fújur.
Jo crec que tenim temes més importants
dels que parlar.
Sí, a mi me gustaría decir una cosa,
ara que hemos hablado de Spiderwick
i que tiene gran contenido en 3D,
un amigo mío,
con el que estudié cine,
y luego estudiamos animación por separado,
ha conseguido vender una serie infantil
a Estados Unidos.
Què dius, ara?
Que l'ha hecho él y su novia.
Se llama Dani Regadera
y su novia Vía Mota.
Qué bien.
Y, bueno, pues le quiero felicitarles aquí
porque me parece que nos oye.
Doncs truca'l
i a veure si un dia pot parlar amb nosaltres
i que ens expliqui com ha anat
aquesta experiència
d'esportar cinema d'animació des d'aquí.
Sí, sí, ja se la diré.
Doncs enhorabona.
Li dius, li passes l'encàrrec.
Molt bé.
Més coses de Spiderwick?
Sí.
O ja, què tal?
A veure,
l'heu vist algú de vosaltres?
Perquè no hem pogut parlar abans.
Encara no.
Encara no.
Doncs jo parlaré d'una cosa
molt interessant d'aquesta pel·lícula,
una cosa que em fa certa por
perquè és la condensació
de 5 dels llibres
que estan publicats.
I perquè no fan com Harry Potter,
primer l'1,
després el 2,
després el 3.
Suposo que no s'han volgut arriscar
amb el tema
que faig primer la primera
si surt bé
la farem la segona
sinó que ens arrisquem
perquè la història
és prou interessant.
Després del fracàs d'Aragón
doncs han dit...
El que té molt interessant
aquesta pel·lícula
a banda que surti el Nick Nolt
i que per mi ja és una garantia
o la grandiosa
Joan Blu-Ride,
o sigui, actors clàssics
dins d'una nova promesa
que és aquest Freddy Highmore
que fa el paper de Dos Bessons,
hi ha un tema de guionistes
que a mi m'ha fascinat
que el mateix John Sayles
estigui de guionista
d'aquesta pel·lícula
que és el director
de la fantàstica pel·lícula
del segreta
de l'Isla de les Foques,
un dels destroyes
i francotiradors americans
dona molt de sí
que no és una pel·lícula
com totes les altres.
Vull dir que segurament
ens trobarem
amb una pel·lícula interessant.
En principi la recomanes.
Pinta molt bé
i a nivell de crítica
doncs ha tingut una acollida
molt millor
i molt més interessant
en altres països.
La crítica és bastant bona
als Estats Units
i sembla amb més personalitat
que Narnia.
Narnia no estava malament
però va decebre una mica.
Era massa freda
i avorrida.
Para mí lo mejor
que habéis dicho
de todas estas
es la de un puente
hacia Teravitia.
Lo que pasa es que
ya se escapa
de lo que son.
Sí, tampoco es una pel·lícula
fantástica.
La vendían como esto
pero es otro tipo de cine.
Sí, però després veus
que no, que es una altra història.
A veure,
ui, tenim un remake
de Diai?
Sí.
Un altre?
Un altre remake
de terror.
Les pel·lícules
de terror oriental
per mi estan sobrevaloradíssimes
però és una moda.
I ja han passat
i han cobert una etapa, no?
Sí, i ara s'està tancant
l'etapa de portar-les aquí
i ara és la segona etapa
que també s'està tancant
per sort
que és la de fer
el remake americà.
Ni una opció
ni l'altra
per mi és bona.
O sigui,
el terror japonès
oriental en general
té bones idees
però molt repetides
i són pel·lícules
que no acaben
de tenir un cos...
I si jo tingués
els drets
de la propietat intel·lectual,
mireu què us dic,
de la família Adams,
els denunciaria.
perquè el pèls
de la família Adams
és igual
que el fantasma
que puja
i baixa
per les parets.
És veritat.
Jo crec que és una...
Exacte,
el tio Cosa.
El tio Cosa.
Jo crec que l'han copiat
els orientals
per fer aquests fantasmes.
Més sorprès, sí.
Per tant,
jo crec que haurien
de mirar legalment
el tema
de la propietat intel·lectual.
Pèls,
tot un personatge
de la família Adams
que l'han llevat
i el col·loquen allà
al cinema oriental
enfilant-se per les parets.
Bueno,
que us sàpiguen
que aquí queda això.
Jo m'abonaré
i si t'han de posar
les firmes
i signatures
jo els sumaré.
Perquè estic
totalment d'acord amb tu.
Bé,
això que...
Jo crec que per fer
aquestes pel·lícules
se...
A veure,
els guions
no tenen gran cosa
i no suelen estar
connectats entre sí
les secüències.
Que va.
Se junten
i d'acord
i d'acord
coses que no us den miedo.
És que la pel·lícula
el grito era...
Sí.
No sé com era...
Sí,
una cosa que da miedo
i d'altra d'altra.
Sí,
i era,
además,
la misma escena
una y otra vez
muy efectiva
però otra vez
el fantasma,
el fantasma,
el fantasma...
Un manicomi
a mig destrossar,
una chiqueta
amb faldilleta curta,
un no sé què,
un telèfon...
Jo crec que se ponen
a oscuras
con el línter
así debajo de la cara
a ver cosas
que den miedo
i lo van apuntando
i luego lo hacen.
Doncs escolteu,
passem d'aquesta pel·lícula.
Jessica Alba
és l'únic.
Jo no la he vist
i no puc parlar
i ja saps que jo
amb aquestes coses...
De totes maneres
jo recomanaría
aquesta setmana
a veure,
dos pel·lícules.
Mira,
les únicas de Spiderwick
que hem comentat
i que és una pel·lícula
per tota la família
doncs parlaria
del Horton
sobretot perquè
és una animació
en 3D
i sobretot perquè
el substrat
que hi ha darrere
de la història
són les molt notables
històries
absolutament surrealistes
del més conegut
Doctor Sius
i era un personatge
que a més
va ser molt crític
amb el macartisme
i en els anys 54
que és quan es va publicar
aquesta història
que ens parla
d'un elefant
que es comunica
amb el microcosmo
o sigui,
el petit món
que hi ha
dins d'una
boleta de polen
o sigui,
és invisible per ell
però ell sap
que hi ha algú
llavors a partir d'aquí
estem en un territori
absolutament surreal
que tenia moltes
lectures polítiques
a l'època
i per això
la canalla
que anirà a veure
la no ho pescarà
això els pares
que els acompanyen
ho passarà bé
perquè realment
és surrealista
jo he vist els dibuixos
no he vist la pel·lícula
però a mi m'ha agradat molt
el tràiler
i penso que pot ser
una aposta
interessant i intel·ligent
jo pel tràiler
diria que és la primera vegada
que tot l'univers
del Doctor Seus
recordem que s'ha fet
ja l'adaptació del Grinch
l'adaptació del Gato
aquest Alcat in the Hat
és la primera vegada
que l'univers
tan particular
del Doctor Seus
es porta a cinema bé
en estil narratiu
i en estil gràfic
que és molt important
jo espero molt
d'aquest
a mi hubiese gustado
que estèticamente
fuera un poco
diferente
a lo que hemos visto
ya en mil pel·lícules
el que pasa
és que
és l'estil de dibujo
que tenia este hombre
una altra cosa
ràpidament
però recomanable
és la pel·lícula
Los falsificadores
sí però escolta
escoltem una miqueta
d'aquesta pel·lícula
sí, sí, sí
Dani Sorovich
el canalla
más encantador
de todo Berlín
¿es luso?
espero que no sea
comunista
necesito un pasaporte
argentino
tienes suerte
de querer
un pasaporte
argentino
la patria
del tango
comisaría central
de Berlín
departamento
de moneda falsa
es para mí
un honor
apresar
el mejor
falsificador
del mundo
número 75.517
Salomon Sorovich
el rey
de la falsificación
me llamo Herzog
bienvenido
a Sachsenhausen
operación
Bernhard
falsificamos
dinero
a lo grande
intente
abstraerse
de las circunstancias
doncs aquest etus
un petit fragment
per agafar
un pelet
al to
de la pel·lícula
recordem que
los falsificadores
va ser la cinta
austríaca
que va guanyar
l'Òscar
a la millor
pel·lícula
estrangera
em penso que el David
l'ha vista ja
sí
vosaltres no
encara no
jo el que puc dir
és que a mi m'agrada molt
aquestes pel·lícules
quan estan ben fetes
estan ben portades
és una història
més
de les verídiques
que hi ha
i per això és interessant
perquè aquesta història
del falsificador
que podria semblar
una autèntica
troballa dramàtica
aquest personatge
que és reutilitzat
pels nazis
en favor seu
doncs bueno
la veritat
és una pel·lícula
que es deixa veure
però pel meu gust
és una mica
monòtona
a l'hora de narrar
molt austríaca
podríem dir
la veritat és que
la veus
l'acabes
dius una més
interessant
però no m'acaba
d'entusiasmar
m'ha passat una mica
el mateix
com com
entres en el cielo
que és una pel·lícula
que vull comentar
però la setmana passada
no vam poder parlar-ne
a veure si ens dona temps
perquè aquí
la idea avui també
del territori
dels videojocs
era justament
donar per bastant
haurem de fer capítols
era parlar
de la relació
entre el còmic
i el videojoc
exactament
si vols fem un resum
ja per tancar
el cinema
ràpidament
dels resums
de les pel·lícules
que es van poder veure
10.000
d'acord
és un trunyo
importantíssim
pel·lícula
que agrada molt
als nens
i als adolescents
molt adolescents
millor
Tarzan de Johnny Wismuller
infinitament millor
després jo recomanaria
infinitament millor
de veritat
t'has passat
no
no m'he passat
és millor
aquella dels 10.000 anys
de la Raquel Wells
ah sí
aquella que vam comentar
aquesta pel·lícula
la pel·lícula
molt bonica
que no volia deixar
de recomanar
és la de mi monstruo
i jo
de veritat
aquesta sí que val la pena
a nivell de tota la família
la història que hi ha
darrere del Nessi
inventada evidentment
baixada en una novel·la
i Cometes sin el cielo
és una pel·lícula
que comença molt bé
té una magnífica banda sonora
de l'Alberto Iglesias
aquesta era
basada en els fets
d'Afganistan
exactament
dels dos nens
que juguen a les cometes
és una pel·lícula
que la primera part
és fantàstica
que després
va perdent
va perdent
i se fa una mica
pesadeta
i una miqueta irrealista
doncs que a tu t'agrada
que se't faci passar de tu
a mi em va semblar
una pel·lícula fallida
i em va saber molt greu
perquè saps
que l'Alberto Iglesias
estava nominat a l'Òscar
per aquesta banda sonora
més allò que et crea
unes expectatives
comences bé
i després no s'acompleixen
i això encara
et molesta una mica més
doncs si voleu
passem a aquest territori
a més compartim
del tema dels còmics
posem una miqueta
d'assò d'aquest
de videojoc
vinga va
comencem amb el resident
per aquest començar
sí
bueno a veure
avui estem fent
un repàs de pel·lícules
que curiosament són adaptacions
de llibres
d'altres pel·lícules japoneses
i el tema del videojoc
que parlarem avui
està molt vinculat
perquè és
el videojoc
que ha tingut èxit
i es vol vendre
en un altre format
per aprofitar l'èxit
que és
el món del còmic
aquesta operació
s'ha fet
20.000 vegades
jo crec
i per començar
ho diré
que
per un tema
de dignificació
o sigui
avui en dia veiem
que la història
se li dona importància
quan està al cinema
o quan està al còmic
que se li està donant
molta importància
ara
però sembla que una història
que queda en un videojoc
està com
no té una forma final
està menys tinguda
infravalorada
es té aquesta sensació
que s'ha de portar al cinema
perquè tingui dignitat
però això passava també
fa dècades
del cinema
respecte al teatre
i a mesura que es va
integrant
en la vida
de les persones
comença a assolir
la categoria
que li pertoca
segurament
de totes maneres
jo em va sorprendre
perquè com a amant del còmic
l'altre dia parlàvem
podíem parlar del tema
dels còmics
i és veritat
que els videojocs
tenen una
o sigui
realment
quan trobes el seu valor
és quan tu participes
dintre de la història
i aquest és el valor afegit
en la veritat
els còmics
el que poden fer
és ampliar una miqueta
aquest univers
a vegades
tens troballes artístiques
però moltes vegades
simplement és un complement
i és veritat
que coincidia
amb el Víctor
i també amb el Juanjo
que no n'hi ha hagut
grans adaptacions
del tema dels videojocs
vers el món del còmic
sí
la veritat
és que jo
nunca he encontrado
ningún interès
en leer un còmic
d'un videojuego
a veure
espera
un còmic
que parteix d'un videojuego
sí
exacte
i bueno
hi ha històries
molt interessants
però crec que
mereixer més la pena
contarlas
durant el juego
no en un papel
amb dibuixos
que per això
hi ha grans històries
d'experts
com
Frank Miller
és que estem parlant
de videojocs
que han tingut molt d'èxit
principalment
han destacat pel guió
i s'han portat
al món del còmic
com una mena
de dignificació
i de dir
no, ara la història
està ben contada
i precisament
el Juanjo i jo
parlàvem l'altre dia
de què és el que feia important
el videojoc
com a, si volem dir-li, art
llavors
el videojoc
té disseny gràfic
té música
té coses que ja tenim
en altres arts
i que sí que donen un pes artístic
però el que és inherent
al videojoc
és la interactivitat
la participació
clar, si traiem
aquesta participació
hi ha històries
i ara comencem a concretar
el Resident Evil
que perden totalment
el seu sentit
Resident Evil
va ser important
perquè va ser la primera vegada
que els fans de George Romero
van poder estar dins
d'una pel·lícula de zombis
lluitant amb zombis
per la ciutat
i bueno
patint com si
que no et mosseguin
corrent
què no hauries donat
per estar allà
d'extrafent de zombis
la veritat és que sí
una cosa que tiene mucha gracia
de Resident Evil
i de juegos així
de terror
és que tú estás manejando
a tu personaje
i de repente
oies pasos
¿vale?
i si tienes Dolby Sorround
oi, jo no podria jugar això
sí, no, no
fa molta poe
és el que dona valor
realment al jo
de veritat
sí, sí, sí
i da miedo
en un còmic
què estàs viendo
un tío
de un dibujo
un dibujo
de un tío caminando
i un bocadillo
que pone
toc toc
simbolizando los pasos
no es lo mismo
és que para mi
el género del terror
és el género
que mejor se ha adaptado
al mundo del videojuego
y que más ha trascendido
los otros lenguajes
porque realmente
como me han llegado
a asustar algunos videojuegos
como puede ser Project Zero
que es un juego
de una niña
que se infiltra
en una mansión
una nena petita
que se infiltra
en una mansión
només amb una cámara
de fotos
la mansión japonesa
típica
de las películas
de terror japonesa
pero aquesta vegada
sí té un sentit
perquè va amb la cámara
només
i a fantasmes
que només es veuen
a través de la cámara
i l'única manera
d'acabar amb aquests fantasmes
és caçar-los amb la cámara
per tant
t'està obligant
a mirar
a través de la cámara
directament al fantasma
per jugar
t'has d'enfrontar
amb el monstre
directament
però directament
i sense tenir
cap mena de superpoder
o sigui
això no pot donar
un cómic
sou sincer
és quan dieu
que heu passat por
jo he passat por
amb senyors tan grans
com vosaltres
quin és aquest?
en Silent Hill
jo he passat por
t'ho dic de veritat
i ha arribat
un estat de nerviós
por d'aquella de mirar sota el llit
i coses d'aquestes
doncs sentir-me
impregnat
d'aquesta atmosfera
tenebrosa
d'aquest videojoc
tan extraordinari
que per mi és una obra d'art
jo tinc una amic
que no ha passat
de la primera hora
de cap Silent Hill
perquè no pot
i m'ho diu
no sé si m'estarà escoltant avui
però m'ho diu
no puc jugar al Silent Hill
com funciona aquest joc
que té tan terrible
és que clar
pensa
si has de creuar un passadís
a fosques
l'has de creuar tu
el videojoc
a la pel·lícula
al cap i a la fi
només has de mirar
o el còmic
has de llegir
i bueno
el protagonista
ho farà o no ho farà
però no depèn de tu
però quan has de creuar un passadís
o enfrontar-te a un monstre
o més enllà
terror psicològic
com el Silent Hill
que només és
sentint sorolls estranys
i vicions
que intueixes
intueixes constantment
l'assumpte
t'està atacant
d'una manera
molt més psicològica
i clar
estem aprofitant
el tema aquest del còmic
farem un petit repàs
ara les grans obres
que han passat al còmic
per defensar precisament
aquesta idea
que el videojoc
té valor
quan tu interactues
o sigui
d'aquí incitem a la gent
a que experimenti
i dignifiqui
l'experiència jugable
o sigui el dia
un parèntesi
a vegades
i afortunadament
s'ha fet molt poc
de pel·lícules
s'han fet llibres
que no és l'habitual
sempre és del llibre
fem el guió
i fem la pel·lícula
hi ha hagut alguna experiència
perquè a vegades
fins i tot veus
la solapa del llibre
basat en la pel·lícula
i dius
clar
realment
la cosa no funciona
salvant les distàncies
que els llenguatges
són diferents
vindria a ser una mica
el mateix
és el mateix procés
precisament
aprofitar el tirón
del cinema
en aquest cas del videojoc
per crear un còmic
i crear també
una indústria paral·lela
i agafar un format
de més prestigi
fins ara
i a més
el pas del còmic
però no té molt de prestigi
el món del videojoc
sí
no
sí té prestigi
a un nivell
molt
de noves tendències
però clar
agafar un còmic
entre els marginals
sí
sembla que va ser marginal
d'entrada
totes les navidades
algun canal de televisió
amb més d'uno
suele intentar cargar-se-los
sí
són polèmiques falses
i absurdes
d'això parlarem
un altre dia
perquè de polèmiques
tenim
ah doncs sí
creiem la lista
de polèmiques
en propers programes
per exemple
i concretant
encara més
jo estic veient
que els videojocs
que estem traient
coincideixen molt
amb el que vam fer
l'altre dia
de millors guions
de videojoc
no és casualitat
van destacar pel seu guió
però el còmic
només es queda
la part narrativa
purament
anem al cas concret
Metal Gear Solid
és un joc de guerra
que tu has d'anar
tu portes un soldat
que ha d'anar
passant una sèrie
de missions
però tu participes
de la guerra
i s'està qüestionant
constantment
quin és el valor
de la guerra
i si realment
tu ets un heroi
o ets un assassí
o què significa la guerra
hi ha un nivell
molt filosòfic
i clar
quan tu el còmic
jo me'l vaig mirar
i aquesta va ser
una operació
molt destacable
perquè van agafar
un gran artista
de còmic
que és l'Asley Wood
i va fer un còmic
gairebé literal
del videojoc
però
tota la part interactiva
en la que tu fas
de soldat
i tu estàs matant gent
o no
perquè pots
de fugir del matar
com vam explicar
l'altre dia
pots només anar amb sigil
i passar de tot
clar
perd el sentit
és que
jo recomano
el còmic de videojoc
a qui estigui interessat
mínimament
en conèixer la història
però
mai serà millor
que el videojoc
no és un format
i si voleu
Juanjo i David
fem un petit repàs
ja hem fet una introducció
bastant llarga
fem un repàs
al que podem trobar
a les llibreries
que no deixa de ser
recomanable
fem una mica de llista
pels oyents
ja per acabar
vinga
Juanjo comences tu
jo de totes maneres
tinc que dir
que el còmic
del Metal Gear Solid
trobo que és
de les adaptacions
més intel·ligents
sobretot
per aquest efecte
del màrqueting
i a mi
és de les que
més m'agrada
podríem parlar
del Halo
que a vosaltres
us agrada molt
yo encontraría
interesante Halo
sobre todo
para la gente
que se ha comprado
la videoconsola
de Xbox nueva
y no tenía
la anterior
y entonces
no podía jugar
a los anteriores
si sirve para informarte
de que va la historia
está muy bien
porque el Halo 3
és brutal
valor informativo
és un juego
que merece la pena
a mi m'enganxa
Juanjo
i m'encanta
jo parlaria
del Silent Hill
perquè soc molt fan
i precisament
jo tenia
una idea
de fer un guió
per un còmic
de Silent Hill
va sortir
amb un altre amic
que fa
desengràfic
i tal
perquè són molt fans
de Silent Hill
i no trobàvem
l'esperit
en cap dels còmics
que s'han publicat
i són oficials
i és agafar
històries de por
típiques de còmic americà
i passar-les
a l'ambient
de Silent Hill
però allò
important de Silent Hill
que és la sensació
d'assoledat
la sensació
d'estar ofegat
d'estar enfrontat
amb el terror
més intern
i que no hi ha esperança
més a més
i sí
és molt assolador
Silent Hill
és una experiència
molt profunda
i el còmic no
per això
jo el Silent Hill
el còmic
me'l miraria
té un bon dibuix
de tant en tant
però són històries
episòdiques
que no agafen ben
l'esperit no està
jo Silent Hill
em quedo amb el videojoc
i ja està
per moltes milles
no
que lo que decías
que Silent Hill
és desesperante
és
Resident Evil
por ejemplo
no
Resident Evil
es terrorífico
puede ser desesperante
al principio
pero luego
te coges un bazooka
y te pones a
i et carregues
els mots
és esa gracia
a Resident Evil
Resident Evil
te acaba dando
una recompensa
l'esforzo
però Silent Hill
nunca
Víctor té una tendència
més filosòfica
tu ets més
home d'acció
podríem dir
i podríem definir-ho així
Silent Hill
me parece que no
no te puedes dar
una satisfacció
Jamás
acabas llorando
de lo que te destroza
y el cómic
podría haberlo conseguido
porque realmente
Silent Hill
se basa mucho
en grandes historias
pero son historias
que pierden peso
al no vivirlas tú
se nota mucho
cuando una historia
está diseñada
para que la vives
o para que la veas
son lenguajes diferentes
son
mons diferents
y
el cómic
de moment
no está entendent
el videojoc
un altre día
parlaremos del videojoc
y cinema
que encara es pitjor
sí
no
ahí sí que
he de parlar
molt de tema
jo en tots els plegats
parlaria de l'Street Fighter
jo estava esperant
que diguessis
una cosa només
que és potser
un dels còmics
que més
ha funcionat
en aquest àmbit
perquè com que és
un joc de lluita
el que permet
és tindre més contingut
els personatges
que formen part
de l'univers
aquest sí que té un sentit
perquè l'Street Fighter
és un joc de lluitar
no té un valor dramàtic
però el còmic
sí l'empleix
aquest valor dramàtic
Tomb Raider
Tomb Raider
una legenda
i té còmic també
i què tal
per això ho dic
bueno
nunca me ha gustado el juego
y nunca me interesado por el còmic
me parece que aquí
no hay ningún fan de Tomb Raider
no no no
el còmic té un sentit
pels amants
però clar
la pel·lícula aquí sí
que té un valor afegit
perquè el personatge
la protagonista
és important
nois més joves que vosaltres
Tomb Raider
és un dels jocs preferits
perquè està
visualitza
Magdalena Jolie
i clar
hi ha certes edats
que dius
home això és un plus
el primer joc
va marcar bastant
però per l'esperit aquest d'aventura
que era com jugar amb l'Indiana Jones
en un videojoc
però cap còmic l'ha tingut
o sigui
no
i a mi
hablando de Magdalena Jolie
no me gustó nada
a ver
és que no li agrada mai
res m'encanta
és que
antes de que se hiciera
antes de que se hiciera
esta película
el videojuego
de Tomb Raider
estaba siempre presentado
por una chica
que se pareciera a Tomb Raider
exacte
cada año elegían a una
y justo
hacen la película
y cogen a la que menos se parece
no se parece absolutamente nada
lo que era la idea original del juego
no tenia
per mi no va tenir encant
en aquesta pel·lícula
mira que l'Angelina Jolie
de vegades m'agrada
de vegades no
però normalment
sí que té cert
ser encant visual
allà era bastant plana
i el Tomb Raider
sembla un home
jo ho sento però
bé
us veig en forma
molt criticons
per tant
la setmana vinent
tot i que és divendres sant
i tots farem
festa de guardar
aquestes que es guarden
i la fas
el dijous
vendríeu a la plaça del rei
si podeu
i fem una mica
de panoràmica
i resum
d'aquelles boniques
pel·lícules
que vèiem a la televisió
en Setmana Santa
a mi sembla molt bé
us sembla eh
fem un revival
però us veig
tan moderns
tan vanguardistes
que farem una mirada enrere
i per tancar el tema del còmic
el meu consell
és que aneu directament
al Sin City
al 300
al Watchmen
tot el que sigui còmic
que estigui consagrat
i que és un còmic
que s'ha guanyat el dret
a que el llegessis
no
que està basat en un nom
i aprofita el nom
ho deixem aquí
que el Pep treurà les cordes
aquestes per fer l'aventura
i encara ens farà una malifeta
farem un Tomb Raider
aquí a l'estudi
per fer-lo esperar
tanta estona
molt bé
David Serra
Víctor Navarro
ara en dic el nom
bé
Juanjo Ferrer
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a tu
ens veiem dijous
vinent a la plaça del rei
d'acord?
dijous en directe
gràcies
bon cap de setmana