Aquí seguim amb tots vostès al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps, com cada dijous, aproximadament a aquesta hora,
de donar pas al temps de la campanya Tasta Tarragona sense Tabac.
Saludem primer que tot l'epidemiòloga Cinta Daufí.
Bon dia, Cinta.
Bon dia.
Jo no dic que sigui avui el dia que comença el compte enrere,
però el 15 de maig té una certa significació dins de la campanya Tasta,
perquè avui comença el període d'inscripció.
Per tant, si et sembla, abans d'entrar a parlar d'aquesta fase
de tot el procés de preparació per deixar de fumar,
parlem de la campanya, parlem com s'han d'inscriure,
qui s'ha d'inscriure, recordem els premis, que no està gens malament,
i recordem la dinàmica de la campanya.
Avui es poden inscriure als seus centres d'assistència primària, en principi.
A veure, sabeu que Tasta és Tarragona sense Tabac?
És un concurs per promocionar una conducta saludable,
que és que la gent deixi de fumar.
Llavors, pensem que això s'ha de premiar.
val la pena premiar les conductes saludables.
El concurs Tasta premiarà aquells fumadors
que durant el mes de maig deixen de fumar.
Nosaltres proposem una data, una data significativa,
que és el 31 de maig, que és el Dia Mundial Sense Fum,
un dia instaurat per l'OMS,
és a dir, que és un dia que se celebra arreu del món,
que per cert, aquest any, cada any l'OMS posa un lema
per al Dia Mundial Sense Fum.
crida l'atenció sobre un aspecte especial.
Aquest any, el lema de l'OMS és
prou publicitat del tabac adreçat als joves.
O defensem els joves de la publicitat agressiva del tabac,
perquè sabeu que avui en dia les companyies tabaqueres,
el seu sector preferent,
a qui van adreçats totes les campanyes publicitàries,
confessades i no confessades,
perquè les estratègies són variades
i a vegades potser una mica civilines,
són els joves.
Els joves i els països de l'anomenat Tercer Món, també, no?
Sí, però en el nostre context els joves són els joves.
Per què?
Perquè assegurar-se,
vol dir, una persona que comença a fumar als 18 anys,
clar, imagineu,
fins que no es morgui,
i a més sabem que aproximadament el 50% dels fumadors
moriran pels efectes directes o indirectes del tabac.
Fixeu-vos per a les companyies tabaqueres...
Home, és una inversió del futur, des del seu punt de vista.
Clar, perquè des dels 18 anys
fins als 60, més o menys,
cada dia consumint,
fixeu-vos quin dineral que és això per a la indústria tabaquera.
Cinta, als 18 anys, en els millors dels casos.
En el millor dels casos, sí.
Perquè bona part dels joves que comencen a fumar
ho fan abans,
ho fan a partir dels 14-15 anys, eh?
Bé, a lo que anàvem.
S'ha de premiar les conductes saludables.
Nosaltres suggerim que els fumadors de Tarragona,
de la demarcació de Tarragona,
podrien anar pensant en deixar de fumar al voltant del 31 de maig.
És a dir, que el 31 de maig seria el que nosaltres diem,
parlant en la jerga dels metges, si voleu,
el dia D.
Tarragonins i tarragonines fumadors,
aneu-vos preparant per al dia D,
perquè pot ser un dia molt important
per a la vostra vida i per a la vostra salut.
El dia D, i deies abans, Cinta,
que deixar el tabac mereix un premi.
A veure, mereix un premi perquè som conscients,
i els especialistes ho saben,
que deixar de fumar no és impossible,
però és molt difícil.
No és impossible ni molt menys.
En funció de cada persona,
perquè cada persona, doncs diguem-ne,
que somatitza i metabolitza el tabac d'una manera,
d'una altra,
però com que implica un compromís
i un ser sacrifici i una força de voluntat,
doncs per això l'estímul del premi.
Però això l'estímul.
A veure, amb el procés de deixar de fumar,
la motivació és important.
Quins motius tinc jo per deixar de fumar?
Doncs bé, potser hi ha gent que li falta
aquesta empenteta,
que se ho està pensant,
però, doncs bé,
nosaltres el que volem és donar una empenta
de dir, ànimo,
aquests que esteu així pensant-vos-ho
és un bon moment,
tindreu el suport a través del programa de ràdio,
teniu suport a través del vostre metge
i de la vostra infermera
a les vostres àrees bàsiques,
són professionals perfectament capacitats
per ajudar-vos amb aquest procés
de deixar de fumar,
que és un procés,
no és una cosa que es fa d'un dia per a l'altre.
I bé, des d'aquí volem animar
a tots els fumadors i fumadores.
Sabeu que el primer premi
és una setmana per a dues persones a Mèxic,
amb to pagau, gratis total.
Hotel de cinc estrelles.
Hotel de cinc estrelles.
Aquells que et posen la polsaret
i ho destars tot el dia a cara al sol,
en el bon sentit de la paraula.
i que encara podreu disfrutar més
si heu deixat de fumar.
El segon premi
és un abonament per a dues persones
per al Festival d'Estiu de Tarragona
i el tercer premi
és un abonament d'un any
per a les instal·lacions esportives municipals de Tarragona.
A més, fixa't que aquells que els toqui
l'abonament pels festivals
no tindran l'adèria aquella
d'esperar la mitja part per sortir a fumar.
Però com que hauran deixat de fumar,
podran fer la tartulieta
amb els companys, amb els amics...
Però es fa l'aire lliure.
No, però no es pot fumar tant.
Ah, no es pot fumar al recinte.
Per això t'ho dic que...
A veure, diran, mira, molt bé,
em donen la informació,
em donen premis,
però jo el que necessito
és ajuda, un manual.
Doncs una mena de manual
és el que fem aquí
al tast del matí de Tarragona Ràdio
i per això ja m'agradaria
presentar la Imma Grau,
és metge psiquiatra del Pere Mata.
Imma, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
És metge psiquiatra del Pere Mata
però també és la persona, diguem-ne,
que coordina,
que està emetent
el fet que el Pere Mata
també és un dels centres
integrat en la xarxa Hospital Sense Fum.
No és un hospital convencional,
per tant, un hospital
que atén determinades malalties
de caràcter psiquiàtric,
deu ser més complicat encara
el control del tabac, no?
Evidentment,
perquè un dels problemes
que presenten els malalts psiquiàtrics
és l'elevat consum de tabac, no?
Pel tema de l'ansietat, no?
Pel tema de les moltes hores, a vegades,
sense ocupació que tenen
i llavors, doncs,
abordar aquest tema no ha estat fàcil.
Ha sigut un procés llarg
amb la implicació de tots els professionals
que treballen en l'hospital
i conscienciant molt bé,
fent-ho per fases,
a poc a poc, no?
Ha sigut un procés lent
d'uns quants anys, no?
De mentalitzant-se, no?
Hem anat passant també
per les fases una miqueta, no?
Que després explicarem
dels fumadors, no?
Home, heu aconseguit
que com a mínim
hi hagi aquesta consciència,
tot i que a vegades, doncs,
deu ser inevitable
en un espai, doncs,
que algú en un moment molt crític,
parlo de pacients, eh?
No parlo dels metges,
doncs, hagi de fer la cigarreta.
Sí.
Els únics espais
que s'han habilitat
són a l'aire lliure.
Hem considerat
que era el millor, no?
Que el pacient
té moltes hores
per poder estar,
afortunadament,
a l'hospital,
gaudeix d'uns jardins preciosos
i, llavors, doncs,
l'aire lliure
és l'únic espai
en el que es permet
que es pugui fumar.
Deixar de fumar
no és només abandonar
un hàbit físic,
no és només abandonar
un gest d'encendre la cigarreta,
posar-se-la a la boca,
és aprendre a viure
sense tabac.
Per tant, això implica
una modificació
dels nostres hàbits
més quotidians
i una modificació
fins i tot
de la nostra contemplació,
de la nostra pròpia vida.
Així és.
el deixar de fumar
no és un procés puntual,
és un procés dinàmic
i comporta un canvi
tant dels coneixements
com de les conductes
o dels hàbits,
com bé deies tu, no?
I llavors és important
que valorem en el fumador
el grau de motivació que té
i una miqueta
en quin moment es troba
per tal de poder-lo ajudar
d'una forma concreta
i precisa.
En principi,
hauríem de saber
quin tipus de fumadors som
perquè no,
de purus o de tabac rosa,
no ens referim a això,
sinó més aviat
si som fumadors
consonants o dissonants.
Què vol dir això?
Mira,
un fumador consonant
seria aquell
que es troba
en la primera fase,
diguem,
en la fase aquesta
més de pre-contemplació,
que creu que el tabac
que el tabac a ell
no li fa cap mal,
que a ell no li causa
cap mena de problema
i que per tant
tampoc no pensa
en deixar de fumar.
Seria aquell fumador
que està en la fase
més que encara
el tabac per ell
no és cap mena
d'inconvenient.
S'ho diu a ell mateix,
però...
S'ho diu a ell mateix,
convençut.
En el fons jo no sé
si és difícil
pensar que el tabac
no et fa mal,
però en fi,
és aquesta cosa
d'autoconvenciment,
de fer el procés
a la inversa,
doncs,
després, no?
Clar,
aquí quan aquesta persona
arriba en alguna
de les nostres consultes,
que normalment
no ve mai
per un problema
de tabac,
sinó per altres qüestions,
doncs el que
nosaltres recomanem,
no?,
seria el que
s'anomena
aconsell mínim,
és a dir,
posar-li en qüestió
la situació,
no?,
dir-li realment
creu que el tabac
per això que vostè ve avui,
aquests bronquitis
de repetició,
no?,
aquesta dificultat
que té,
aquest cansament,
no?,
no li provoca
el tabac,
no?,
el fet de fumar,
o sigui,
una mica qüestionar-li
i fer-li pensar,
no?,
seria el primer pas.
A vegades,
aquest tema
no només
ho veix
aquesta situació
de ser conscient
que vols deixar de fumar,
no ho veix
només
a una qüestió física,
perquè en funció
de la metabolisme
que a la persona
li afecta
d'una manera
o d'una altra,
sinó també
entra moltes vegades
un problema
d'autoestima,
no?,
de dir
estic esclavitzat
o esclavitzada
per un hàbit
que és alier
a mi
i et sents fatal,
no?,
des del punt de vista
de l'autoestima
dient com és possible
que una cosa externa
a mi
em tingui tan esclavitzada.
Aquesta també
és una altra motivació,
més enllà
del tema de la salut
o l'econòmic,
eh?,
que el tabac és clar.
Sí, també, també,
no?,
jo crec que al programa anterior
ara es van parlar
de moltes, no?,
de moltes motivacions
i cada un
hem de trobar
o ha de trobar,
no?,
aquella que realment
el mou, no?,
per exemple,
doncs ara és un bon moment,
no?,
amb la campanya aquesta
que estem fent,
no?,
de dir, bueno,
doncs mira,
el premi, no?,
doncs vulguis o no,
també és un incentiu més,
no?,
per poder plantejar-s'ho.
Continuem parlant
de les fases.
Primer,
reconec
en quina fase estic.
És fàcil, eh?,
no cal fer
cap cosa extraordinària.
Un cop he vist
en quina fase estic,
quin és el següent pas
del procés interior
que he de fer?
Del procés interior,
a veure si hem passat
ja d'aquesta fase
que dèiem pre-contemplativa
i estem a la fase
contemplativa,
és a dir,
ja comencem a ser
un fumador dissonant
que ens estem qüestionant.
Que fa ràbia fumar,
vaja.
Exacte,
per què estic fumant,
no?,
mira,
no puc deixar-ho,
no?,
jo sé que me perjudica
però no sé com deixar-ho,
no?,
en aquest moment
l'indicat seria,
doncs,
anar a un dels múltiples recursos,
com deia abans la Cinta,
no?,
el més proper,
el metge de família,
no?,
l'enfermera del CAP,
ells tenen,
no?,
ja la regió sanitària
del Camp de Tarragona
té un catàleg molt ampli
de serveis
que poden ajudar,
no?,
i llavors
és allà
on te li podran
començar a donar
les pautes
de com fer-ho,
no?,
per tant,
en aquest punt
se suposa
que ja estic disposat
a entrar en acció.
Exacte,
ja comences a plantejar-t'ho,
no?,
tu tens clar
que allò
t'està perjudicant
o que et molesta
d'alguna forma
i llavors és el moment
d'anar
i ja passar
a la següent fase,
no?,
que és la fase
al dia D,
no?,
a la fase d'acció
de dir,
ara ja em plantejo
tal dia
deixo de fumar,
no?
Sí,
perquè això requereix
de tot un ritual
i un protocol
que suposo,
Cinta,
que explicarem
també en el seu dia.
I tant,
i tant,
explicarem la preparació
del dia D.
Preparin i comprin
força tabac,
eh?,
perquè hi ha teories
que diuen
que el dia abans
t'has de posar
de cigarretes
fins que no puguis més.
Fins a avorrir-ho.
Fins a avorrir-ho,
allò que estàs fumant
3 a l'hora,
eh?,
la nit anterior
i a partir
de les 12 de la nit,
però no avancem
els avaniments,
fem les fases
tal com s'ha de fer.
Tot això és un procés
mental
que així explicat
sembla que no,
però fa que estiguis
aquests dies previs
només pensant
i obsessionat
amb la idea
de deixar de fumar,
no, Inga?
Així és,
així és,
no?
És un procés,
a més a més,
cíclic,
no?,
que a vegades
es va endavant
i es va endarrere,
no?,
un pas d'una fase
a l'altra
de qüestionar-se
si realment
el tabac
li és perjudicial
a dir,
va,
em decidiré,
a vegades
a tornar enrere,
no?,
i a vegades
a tornar endavant,
no?,
i sempre nosaltres
diem a la gent
que s'ho ha plantejat,
que ha passat
a la fase d'acció
i que ha fracassat
pel que sigui,
no?,
motius,
a vegades,
no?,
aliens a un mateix
o dificultats
que té una
per deixar de fumar,
diem que el fet
de deixar de fracassar
la primera vegada
no vol dir
que no ho hagi
de tornar a intentar,
no?,
està demostrat,
a més a més,
amb tots els estudis
que s'han fet,
que la gent
que ho intenta
per segona
o per tercera vegada
té més possibilitats
d'èxit
que no el pas
el primer cop.
Per tant,
des del punt de vista
emocional i psicològic
hem d'estar preparats
per aquest puntet
de frustració
que pot sorgir
si fracasem,
que fracassar està molt bé,
el que està fatal
és no intentar-ho,
però fracassar
no té més,
no?,
quan un recau,
no?,
no ha de dir,
bueno,
com que recaig
això ja és impossible,
no?,
no ho faré mai,
no?,
no ho aconseguiré mai,
no?,
sinó que nosaltres
sempre animem,
no?,
dient
entre un 15 i un 40
ho aconsegueixen
a la primera vegada,
no?,
la resta
ho aconsegueixen
a la segona
o a la tercera,
no?,
per tant,
no posem com a excusa
el fet d'haver
no pogut deixar una vegada,
sinó tornem a intentar,
no?,
diuen que després
quan ho aconsegueixes
però potser hi tornes
al cap de 4,
5,
6 anys
que és més difícil
iniciar el procés,
ho dic perquè potser
ens escolta
algun oient que diu
jo vaig deixar de fumar
fa 10 anys
i mira,
de la manera més tonta
i tornat
però és que em veig
incapaç de posar-m'hi
un altre cop
perquè és el que em va costar
o fins i tot a dir
no sé,
no sé si val la pena
intentar-ho de nou
perquè m'han dit
que costa més
la segona vegada.
Si vaig fracassar un cop
segur que no me'n surto,
no és veritat,
no?
No és veritat.
Sí que costa a vegades
més plantejar-s'ho,
no?,
perquè un ja té la recança
que ella diu
vaig intentar i no d'això
i potser la fase aquesta
precontemplativa
o contemplativa
s'allarguen una mica més,
no?,
però la garantia d'èxits
posteriors a l'haver deixat
de fumar
i mantenir-se
en aquest estat sense fum
des del punt de vista emocional
i aquella autoestima
que esmentàvem
es deu disparar,
no?
Exacte,
no?
Nosaltres en les consultes
de tabaca
el que fem és reforçar
moltíssim,
no?,
el fumador
i fins i tot
quan hi ha un fracàs
doncs intentar
donar-li una miqueta
la volta
i incentivar-lo
perquè digui
a veure,
torna-t'ho a plantejar,
no?
Per què?
No?
Busquem què és el que ha fallat
i intentem corregir-ho
d'alguna manera,
no?
es pot deixar de fumar.
Es pot,
la Iolanda
mos ho pot explicar.
Sí,
sí,
sí,
es pot deixar de fumar.
Se pot.
Però es passa fatal,
a mi no preguntis
perquè jo
ho posaré molt negre,
tot i que es pot,
eh?
Però bueno,
hi ha tot tipus d'esqueries.
Perquè jo ja saps
que soc molt exagerada.
Sí.
Però també podem dir
que hi ha tot tipus...
Mireu,
tal com ha explicat la Ima,
és un procés
molt individual,
vull dir,
és una cosa que passa molt
per les motivacions,
per com se planteja,
inclús a vegades
com se planteja la vida
d'una persona
i clar,
podem dir que no hi ha
dos processos
de deixar de fumar iguals.
Cada persona és diferent,
cada procés és diferent
i a cada persona
se li ha de donar suport
en funció de la fase que estigui
i en funció
de les seves motivacions.
Però això,
animem...
Evidentment que hi ha gent,
tot en...
Jo un dia vaig decidir
i a partir...
Hi ha gent que ho aconsegui sola.
Felicitats,
és veritat.
Hi ha molta gent
que diu a partir de demà
i ja està.
Però bueno,
també hi ha gent
que necessita suport
i animem amb aquesta gent
que acudeixen
als professionals sanitaris
que els poden ajudar.
A veure,
el que és prendre la pastilleta
que ens fa ser decidir
encara no s'ha inventat.
Això també ho hem de dir.
El que és fer
tot aquest procés
de prendre la decisió
i de dir
estic decidit
a deixar de fumar,
això és un procés
molt individual.
Ara,
un cop presa la decisió,
sabeu que avui en dia
se us pot ajudar
de moltes maneres.
Se pot ajudar
en fàrmacs,
però bàsicament
se pot ajudar
donant suport psicològic,
donant pautes de conducta
i donant,
si voleu,
aquests petits trucos
que els professionals sanitaris
sabem que poden funcionar
en determinades situacions.
Hi ha un aspecte important,
el suport dels professionals
de la sanitat
en tots els seus àmbits,
psiquiatres,
metges,
infermeres,
farmacèutics,
que en parlarem
en un dels propers programes
del Tasta.
Hem oblidat,
potser,
on hem fet referència
a un aspecte molt important,
el suport
de l'entorn familiar
i d'amistats
del fumador.
També s'han de posar
una mica les piles,
no?
És a dir,
l'han d'ajudar.
L'han d'ajudar,
no?
Li han de posar fàcil,
arribar a prendre la decisió,
tots sabem,
no?
I per el que hem anat parlant,
que és un procés difícil,
no?
Llavors,
un cop presa la decisió,
el que ha de fer el fumador
és comunicar-ho a la família
i demanar,
no?
Que li donin suport,
en aquest sentit.
Sí que cal posar una anúncia
al diari,
deixo de fumar.
No?
Que no el tentin.
I detentar no vol dir
oferir una cigarreta,
sinó trencar hàbits
com el cafè de després de dinar,
que pot impulsar fumar,
aquest tipus de coses,
no?
Quan,
un dels trucos
que se'ls diu als fumadors
quan se'ls preparen
per al dia D
és aquest,
informa a la teua família
i al teu entorn més proper,
que tothom ho sàpiga
i que tothom estigui
disposat a ajudar-te,
que la gent
sigui conscient
que per a tu
hi haurà uns dies
una mica complicats
i que,
en lloc de posar-ho més difícil,
facin tot el possible
per apoiar-te.
Vull dir,
tu has d'anar buscant
aliances.
I pot aparèixer
la irritabilitat,
que també en parlarem.
Hi ha qui diu que no,
que com que tens
tanta por de posar-te irritable,
et tornes més encantador
que mai,
amb el perill
de no quedar-te
sense amics
i sense família
en el procés,
que també seria
una conseqüència greu.
Com deia ella,
és un procés
molt individual
i cada un
ho viu
d'una manera
absolutament diferent.
Ja a qui li és fàcil
trencar les rutines,
això,
el cafè de després de dinar
o el típic cigarret
mentre estic fent,
rentant no sé què
o fent no sé quantos
i aquí aquests hàbits
li costa molt de trencar.
Llavors,
clar,
els té tan associats
al fet de fumar
que li ocasionen
molta angoixa.
El cafè,
el vi,
l'alcohol,
determinades substàncies
que les relaciones
amb el tabac
i que potser val la pena
temporalment
despertar d'elles,
segurament.
Això ja ho parlarem
quan se tança el dia D.
Sí,
perquè avui és el dia
de prendre la decisió,
probablement.
Bé,
d'avui al 30.
Exacte.
Els hi donem una setmana
als fumadors
perquè d'aquí una setmaneta
haurien d'anar a apuntar-se.
Sí.
És a dir,
estaríeu en la fase
de contemplació.
Molt bé.
Aquesta seria la fase
de contemplació.
Els deixem la vida contemplativa
la setmana vinent
i poc més.
I a l'altre ja
que s'apuntin.
Exacte.
Que s'apunten
i que passin ja
a la fase de pre-contemplació.
Molt bé.
quan anem a apuntar-nos,
ens agafaran les dades,
ens preguntaran moltes coses,
omplirem uns formularis.
I ens agradaria començar
a recordar
que en el moment
que s'inscriguin,
des d'aquí,
des del matí
de Tarragona Ràdio,
demanarien la col·laboració
per esperonar.
Una mica de teràpia
de grup,
però inofensiva.
Que seria
que aquells oients
que deixen de fumar
volguessin transmetre
a través dels micròfons,
ja sigui trucant per telèfon
en aquest programa d'altar,
s'ha de dir,
en quina fase estàs?
Doncs mira,
avui tinc molta irretibilitat,
no sé què,
no sé què m'ha passat,
i que compartissin
aquesta experiència
amb els oients.
Això també els informaran
des dels centres
i els dies
que estareu al carrer,
allò en pla
d'exèrcit de salvació,
perquè tothom s'apunti.
El dia 30,
perquè aquest any,
el dia 31 de maig,
cau en dissabte,
i pensem que probablement
el 31 de maig
molta gent estarà a la platja.
Llavors,
el dia 30,
per la tarda,
a partir de les 5,
estarem davant de...
a la Rambla Nova,
a l'altura de les Teresines,
estarem allí instal·lats,
els de la campanya Tasta,
amb els nostres coxímetres,
amb tot el material
que podem donar als fumadors,
per qui es vulgui apuntar a la campanya.
Allí és un dels llocs
on s'hi podran apuntar.
Molt bé.
Doncs, ja ho saben,
atents al Tasta
a través dels diferents centres
d'assistència primària,
de les àrees bàsiques de salut,
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Recordin que a la web
d'aquesta casa
també tenen tota la informació
i fins i tot una finestreta
amb la qual poden escoltar
els programes del Tasta
per si dius
que estava prenent apunts
dels consells que donava
i no he pogut,
els poden tornar a escoltar.
Imma, alguna cosa més
així com de frase lapidària
pel final, que et sembla?
Doncs, ja que els hem donat
aquesta setmana, no?,
perquè contemplin la situació,
doncs els animem
a que es decideixin.
És un bon moment.
A més a més,
hi ha uns incentius importants
i creiem que paga la pena
prendre la decisió.
Molt bé, Imma Grau,
metge psiquiatre del Pere Mata,
Cinta Daufia,
epidemiòloga,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Bé, fins al propera.
Fins al proper d'Ijo.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.