Pacs d'esports d'aventura especials per comiats de solter.
I si busques relax, caps de setmana amb vaixell a preus increïbles.
Truca al 646-600-600.
O entra a esquiades.com.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric, Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Aquí comença un quart de català.
Has portat tot el parament.
Veig per aquí la motxilla de la Queta.
També regalem motxilla avui.
Sí.
Amb tot el que convé.
I una bosseta oficial de la Queta.
Deixa'm veure la bosseta.
Això està en vies d'extinció.
Són boníssimes aquestes bosses.
Avanço.
Deixa'm tocar que no m'ho quedaré, que ja sé que és pels bollens.
No t'agui res.
Mira, de veritat, cada dia et fas gran, eh?
Oh, quin munt de coses que hi ha aquí dins.
Què és això, una samarreta?
Samarreta.
Regales samarreta?
Sí.
Regales samarreta?
Estic de rebaixes de liquidació.
Regales adhesius, regalesquetes, regales globus.
Sí, estem de liquidació de tot això de la Queta.
Què és això tan bonic d'aquí?
Oh, una llibreta?
Una llibreta voluntària.
Ah, que bonica.
Ara que ve l'estiu, ara que ve l'estiu,
ara que ve l'estiu, la gent se pugui apuntar a les tapes.
I els passatems, i punts de lectura, i la motxilla.
Sí.
Tot això és per una persona, només.
Sí.
És que, a veure, estem a la recta final de temporada
i tirem la casa per la finestra i fem liquidació d'existències,
perquè això de la Queta ja està en dies d'extinció
i després de l'estiu hi haurà notícies i noves campanyes.
Sí, aleshores hem de buidar els armaris?
No, tot això de la Queta jo ho liquido.
A veure, facin el que vulguin.
Jo estaria atenta a un quart de català,
perquè avui, és veritat que l'Enrica,
aquesta bossa que tinc està plena de coses,
i també està a la motxilla, que també té coses.
No, tot això ho posem dins de la motxilla.
La motxilla és l'autèntica, genuïna de la Queta,
vermella, negra, la bossa també.
És la bossa de paper amb manses, ecològica,
perquè es pot reciclar.
Atents, perquè avui ni pelíndroms, ni coses estranyes,
ni ideologismes.
Avui pregunta, pregunta del contingut
que s'anirà donant al programa.
Per inatenció.
I atenció, perquè no serà fàcil.
Ai, que pesat.
En el repàs de la llengua donarem unes dades,
comentarem unes notícies,
i justament d'aquestes dades anirà la pregunta
per aconseguir aquest magnífic...
La llibreta m'ha encantat, eh?
La puc prendre?
Bé, ja en parlarem.
Negociarem, tot és negociable.
A veure, comencem parlant des del Vendrell,
que ha presentat l'exposició La Llengua
a l'etiquetatge de les grans marques.
És la mateixa que vam veure aquí a Tarragona?
Sí, però no.
No, però sí.
Doncs explica.
És la mateixa, però no és el mateix format.
Al Vendrell tenen més espai
i han posat la versió completa.
Nosaltres vam posar la versió, diguem, estàndard,
però ells han posat la versió,
més que completa, la versió extesa,
en què hi ha tot, hi ha plafons més grans
i alguna cosa més de material,
però com a mínim els plafons ja són més grans.
Per tant, per això ja podem dir que és extesa,
perquè són més grans.
La cosa és que allí a Vendrell
l'exposició la tenim a la sala d'actes del...
Perdona, a veure, es diu així.
El centre cívic, l'estació,
que és allò que hi ha on hi havia...
El que antigament era l'estació de Vendrell,
que ara ja no és on és un centre cívic,
i allí s'hi fan actes, activitats, culturals
i també exposicions.
I aquesta exposició la tindrem allí
des d'ahir, que es va fer l'acte inaugural oficial,
fins...
No, dilluns, perdó.
Ahir, ahir.
Dimarts es va inaugurar, a les 7 de la tarda,
l'alcalde...
Avui és dimecres, Enric.
Ahir va ser dimarts, per tant, seria ahir?
Doncs ahir.
Ah, clar, per això ja...
Ahir a la tarda, exactament ahir a la tarda,
la llengua en l'etiquetatge de les grans marques
es va inaugurar al cel·lòdactes
del centre cívic, l'estació de Vendrell,
va inaugurar a l'alcalde,
també hi van anar representants del platàforma per la llengua,
també hi va anar la directora
del centre de l'administració lingüística,
i l'exposició és la que és, ja l'hem explicat,
dimarts, i estarà allà fins al 30 de juny.
La novetat que podem aportar sobre tot això
és que, precisament, aquesta setmana,
bé, no, a finals de la setmana passada,
encara és vigent,
la platàforma ha presentat un nou estudi dels seus,
els que ens té ja acostumats a presentar estudis de coses,
n'hem presentat un, precisament,
sobre això de l'etiquetatge,
en el sentit següent,
en el sentit de...
Des de 1993
tenim l'Estatut del Consumidor,
aprovat i vigent,
però hi ha una cosa,
aquest Estatut del Consumidor
és aquell que diu,
el seu òntic la 29 diu que
els...
el consumidor
tenim dret, els consumidors,
a rebre les informacions dels productes en català.
Però aquesta llei també preveia
que s'havia de desenvolupar aquest aspecte
en un reglament,
reglament que no s'ha fet mai
i de fa 15 anys.
Productes, tots els productes.
Bé,
feia referència estrictament i exclusivament
allò que diu l'Estatut,
que són els productes
amb denominació d'origen
o denominació de qualitat.
Aquests són els únics
que la Generalitat pot obligar.
La resta no pot obligar
perquè hi ha 149 lleis,
no dues o tres o quatre,
149 lleis,
lleis, lleis,
no decretets ni coses,
que obliguen a utilitzar el castellà
en l'etiquetatge dels productes.
I amb 149 lleis
hem de pensar que cobreix
qualsevol cosa que podem trobar
etiquetada a la nostra vida quotidiana
en aquest estat està subjecte
a alguna d'aquestes 149 lleis
o unes quantes d'aquestes 149 lleis.
El tema de la Generalitat
només hi ha una llei que obliga,
hi ha l'Estatut,
hi ha aquest Estatut del Consumidor,
però com que no s'ha desenvolupat
el reglament que explicaria
com s'havia de fer tot això,
doncs clar,
per a més que la gent no ho compleixi,
com que no hi ha un reglament,
tampoc no es poden aplicar sancions
ni es pot obligar
perquè la part desenvolupativa
d'aquest Estatut no hi és,
per tant no es pot obligar.
Aquesta és la puntilla,
aquesta és l'espineta
que han publicat recentment
els de la plataforma sobre la llengua
en relació a tot aquest tema
de l'etiquetatge
i que suposo que almenys
per aquesta temporada
el donem per tancat
el tema de l'etiquetatge
de la plataforma
que està allà al Vendrell
i es pot veure de dilluns a dissabte,
de matitada, etcètera.
El fenomen de la immigració
també genera moltíssima informació
últimament,
molta difusió
en quant a la immigració
i coneixements de català.
Sí, últimament he recopilat
diferents cosetes
i les he ajuntat totes
en un lot
que és el que presentem avui
com a immigració
i coneixements de català.
Té dos,
a veure,
hi ha dues dades principals
o dos informes principals,
per una banda
les dades de l'informe
de la Fundació Jaume Bufill
que es diu
Les condicions de vida
de la població immigrada
a Catalunya.
Aquesta fundació,
aquest estudi
s'ha presentat
la setmana passada
i parla de,
entre altres coses,
hi ha l'apartàntic
que han dedicat
a la llengua
i explica
per segons quins països,
qui l'entén,
qui no l'entén, etcètera.
Després tenim una altra cosa
que són dades
de l'IDESCAT
de l'Institut de Estadística
de Catalunya
sobre el col·lectiu xinès
en concret.
Parlem primer del general
i després parlem del xinès.
Després parlem del xinès, eh?
Primer parlem del general,
després del xinès
i ja no ho repeteixo més.
I em sembla
que avui a un quart de català...
La pregunta anirà de...
No, avui sentirem
alguna cosa en xinès.
Ai, ho tinc preparat.
Aquí tinc unes ganes
que arribi...
Vinga, va,
fes via que tinc ganes
d'escoltar això.
Al final, al final.
Ara parlem d'una mica
de coses, dades,
després ja posarem la...
Molt bé, dades, eh?
Que durem les dades.
Dades, atenció.
Diu.
Un 12% dels nouvinguts
parlen i escriuen
la llengua catalana.
En general.
En general.
Del conjunt de nouvinguts
que estan registrats,
n'hi ha 12,7%
que parlen i escriuen.
Diguem,
l'habilitat de parlar
i escriure és la més difícil
i, per tant,
ja n'hi ha un 12,7%,
quasi un 13,
siguen optimistes,
doncs que ja,
ja són capaços de parlar.
A l'extrem contrari,
hi ha un 20%
d'immigrants
que diuen
que no entenen
el català.
parlen i escriuen
12,7%.
No l'entenen
ni l'entenen, eh?
20%,
d'acord?
Llavors,
per orígens,
els que menys
l'entenen
són els d'Oceania,
hi ha un 52%
de gent procedent
d'Oceania
que no l'entén,
que no entenen
el català.
Després,
dels magribins
n'hi ha un 32,8%,
33%
de magribins
no entenen
el català.
I d'europeus
de fora de la Unió Europea,
de fora de la Unió Europea,
n'hi ha un 25%
que no l'entenen.
De tots aquests
immigrants,
en canvi,
només n'hi ha
un 1,7%
que no entenguin
el castellà.
És a dir,
la majoria,
el 98%
de la immigració
entén el castellà,
però,
en canvi,
el català
ja no tant.
Clar,
però em deies,
33%,
per exemple,
de la comunitat magravina
que no l'entén.
Que no entén el català.
També ho pots dir
de l'altra manera,
que hi ha més
d'un 70%
que sí que l'entén.
Ah,
és que depèn
del tarannà
de cadascú tu,
com que tot ho veus
negre i gris.
No,
jo no ho veu
ni negre ni gris,
jo veu
el que tinc al davant.
Jo no m'invento
l'enfocador.
Ja ho sé
que no fas enquestes
pel carrer.
Segons les dades
que tinc per aquí,
les dades me les han presentat
així,
és veritat,
es podia aposentar...
Quants l'entenen?
Que no l'entenguin
són aquests.
Oi que t'agrada més
aquesta altra mirada?
Sí.
Dels que sí,
que no passen els que no?
Les operacions
no les he fet.
No cal, va.
No les he fet.
Després,
jo he de diure
conèixer més de català.
N'hi ha un 54,7...
55% d'immigrants
l'entenen
però no el parlen.
Aquesta és la dada...
la lectura positiva.
Quants l'entenen?
Doncs un 55%,
quasi.
L'entenen
però no el parlen.
Després,
l'entenen
i el parlen
un 13%,
que és el que dèiem
al principi.
I,
a més a més de parlar-lo,
l'escriuen
quasi al 12,7%.
I llavors,
per origen,
també una altra dada,
els que tenen
més facilitat
o n'hi ha un col·lectiu
que més saben
i entenen
i escriuen,
atenció,
tant oral com escrit,
que l'entenguin,
tant oral com escrit,
de la majoria,
els que millor ho tenen
són els de la Unió Europea.
Un 27% dels procedents
de la Unió Europea,
segurament Europa Occidental
principalment,
són els que més facilitat
tenen
i de la resta d'Europa
el 19%.
Bé,
anem facilitant dades
que a més
puguin aportar
alguna cosa més
que pura informació
als oients.
Tu m'entens,
no?
Sí,
ara parlem dels xinesos
en concret.
Vinga,
parlem dels xinesos,
parin atenció.
Ara parlava molt dels europeus,
ara parlarem dels xinesos
perquè a més a més tenim
un producte.
Només ens falta
aportar el premi a casa,
però en fi,
va,
parlem dels xinesos.
És una pista important,
aquesta.
És una pista molt important.
Avui parlarem dels xinesos.
Vols fer via?
Sí,
farem via.
Diu que
un 34,4% dels xinesos
que viuen a Catalunya
entenen el català.
Quan has dit?
34,4%.
Ah,
molt bé.
Repeteixo.
3,4%,
entenen el català.
En canvi,
el 26,3%
entenen el castellà.
És a dir,
hi ha més xinesos,
els xinesos entenen més el català
que el castellà.
Que no passa el castellà.
Hi ha més xinesos
que entenguin el català
que no pas que entenguin el castellà.
Atenció,
cosa curiosa,
això no passa amb els altres grups
diguem d'immigrants
emagrivins,
el grup on passa això
és amb el grup dels xinesos.
N'hi ha un 34,4%
que entenen el català
i en canvi
només n'hi ha un 26,3%
que entenguin el castellà.
És una cosa curiosa, aquesta.
I, per exemple,
tot això sobre
aquestes dades
es treuen de l'IDESCAT,
l'Institut d'Estatística
de Catalunya,
per tant,
són dades que hem de considerar
vàlides.
Després,
diu que hi ha un 64,5%
de xinos
que no entenen el castellà
i en canvi
només n'hi ha un 10,8%
que diguin
que no l'entenen.
És a dir,
bona part,
més de la meitat dels xinesos
no entenen el castellà
i en canvi
només n'hi ha un 10%
que no entenguin el català.
No donem més dades
perquè de tot allò
que hem dit
se'ns oblidaran els oients.
Quan acumules massa informació
al cap
i massa números.
Vaja, no sé tu,
a mi és que el tema del número
em costa molt.
Ho reconec.
Una última dada
de conjunt.
Els que sí que parlen
català,
de tots aquests
que hem anat dient,
45,5%
de marroquins
parlen català.
Quant l'has dit?
45,5%.
Quasi la meitat
parlen.
Està molt bé la meitat
que parlen.
Parlen, exacte.
No només que ho entenen.
45,5%.
28,2%
de romanesos
parlen català.
Romanesos també.
Sí.
Recordo dels romaneses
llengua romànica,
del llatí.
Tant el català
com el castellà
els hi és més...
No més fàcil,
però vaja,
més familiar.
Més assequible.
Després,
un 27,1%
de xinesos
parlen.
Hem dit
que n'hi havia
un 34,4%
que l'entenen
i un 27,1%
que el parlen
dels xinesos.
i d'equatorians
només un 2,9%.
Fem una pausa
perquè tant de número
i jo m'he quedat fatal,
fatal, va,
fem una pausa.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35
27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Molt bé, doncs arriba
el moment
de la qüestió.
Serà qüestió
que ens havíem oblidat
un tema d'actualitat,
però és que mira
quina hora és, eh?
Ah, doncs fora, fora.
Clar, no, no,
comenta,
que sigui el titular,
home, amb les ganes
que li tenies tu a això.
Home, és que és un tema
interessant, eh?
que a més a més ja
m'han parlat.
I tenim trucada,
vinga va, Enric,
és que vas...
Ràpid, ràpid, ràpid.
Diu, no, re, ràpid, ràpid,
ho explico,
no perdem més temps.
El dia 27 de maig
el Senat
va aprovar
una moció
presentada
per entesa catalana
de progrés
en què
estan d'acord
a reformar
el reglament
perquè s'hi puguin
utilitzar
les llengües
oficials
a les comunitats autònomes.
És veritat?
Ho prometo,
ho diuen a la premsa.
Només van votar
en contra
el PP.
Tots els altres petits
van votar a favor.
I va haver comentaris
sarcàstics
de l'Anna Sagasti,
etcètera, etcètera,
però la cosa és aquesta.
Ara hauran de reformar
el reglament
i les coses del idioma.
Són
dos quarts,
no,
és un quart i deu minuts
i anem fatal, eh?
Hola?
Hola.
Hola, què tal?
Bon dia.
Ara poso la veu de concurs.
Pots parlar?
Sí.
No he fet la pregunta encara.
Com et dius?
Glòria Herrera.
Glòria Herrera.
Doncs jo sóc Enric Garriga.
Has estat atenta
a tot aquest batibull de dades?
Bueno, una mica.
A veure si
quan fas la pregunta...
Jo espero que sí,
perquè aguantar tot això
té mèrit.
és una pregunta senzilla,
de xinesos.
No sé si ho sospitaves.
Ah, sí.
Bé, veus,
així ja estaves atenta.
Fàcil, eh?
Fàcil.
Quin percentatge
de xinesos
residents a Catalunya
entén el català?
Espera't,
no corris,
que te dono tres ofertes.
T'ho poso fàcil.
No, deu ser,
el 34 com a 4.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
No calgut ni les pistes.
No,
estic escoltant tot el dia.
Doncs així estàs...
Perfecte.
Escolta, escolta això.
Està dient...
Posi'm dos carabassons.
Espera.
Ah.
Bona tarda.
Disculpi,
vostè és la senyora Richetti?
No, s'equivoca.
Jo em dic font.
La persona que busca
és aquella senyora d'allà.
I ara això
ho sentiràs en xinès.
Ara ho sentiràs en xinès?
Ah, vale, vale.
Bé, mentre jo ho busco...
La cosa és...
Glòria,
ja tens el premi,
ja et he adjudicat,
la motxilla,
amb una bosseta,
amb un munt de cosetes
de laqueta
i de voluntaris per la llengua,
punts de llibre,
globus.
Tens fills?
Tinc sobrinos.
Doncs els ilegales amb ells
que t'he posat globets,
adhesius...
Ah, vale, perfecte.
I Glòria,
no prendré res,
no tocaré res del lot.
T'ho prometo.
No tocaré res
perquè a més l'enric
amb el caràcter que té
qualsevol toca alguna cosa.
Gràcies per trucar-nos.
Molt bon dia.
A tu, adéu-siau, bon dia.
Parlem d'aquesta...
No és una joguina,
però és que a mi m'encanta.
La Iolanda és així.
Tu ves fent, que jo vaig buscant.
Se posa contenta.
Li pot donar coses
i se posa contenta.
Tot em fa il·lusió a mi,
ja saps que sóc de bon conforme.
Això que estem sentint
té a veure
amb el que dèiem ara
dels xinesos i el català.
Es tracta d'un producte
que es diu
Viure a Catalunya,
Comencem a Parlar,
que és una cosa
que ja habitualment existia
en paper,
però que a més a més
ara se n'ha fet una edició
amb llibre,
més CD d'àudio,
que és això el que estem sentint,
en què hi ha els diàlegs
i converses habituals
en català
i després en xinès.
Això serveix tant
perquè els xinesos
aprenguin català
com perquè els catalans
aprenguin xinès.
I llavors el llibret
hi ha tots els diàlegs
transcrits en xinès
i també hi són en català,
em sembla.
No, en català no.
Sí, sí, els tenim.
Està allò típica
d'edició bilingüe,
la pàgina esquerra en català
i la pàgina dreta en xinès.
I tot això
acompanyat amb un CD-ROM
que és aquest que estem escoltant.
S'han fet 10.000,
s'han distribuït ja bastant
per Catalunya,
el centre de normalització lingüística
en tenim,
però no és per donar-los així
alegrament,
sinó que els utilitzarem
per uns cursos
que pensem fer pròximament.
Vols deixar parlar
dels senyors xinesos catalans?
Diàleg C.
Hola, Manel.
Hola, Andrea.
Com fa això?
Què et sembla el Maci Odrell?
Sí.
Mira, no fem.
Et presento el senyor Echevarria.
M'està fent la guits a l'ordinador.
Molt de gust.
Igualment.
Diàleg D.
Aquí surten tots,
menys els xinesos.
Opa, que els talles.
Amb la teva característica pressa.
Sí.
Em puc fer socia?
Sí.
O可以成为
会员吗?
Esclar que sí.
Ha de portar una fotografia.
Tantren可以.
Nín需要
dadle a一张照片.
Sí.
Dingui.
Mingba.
Ganyin.
El seu nom?
Nín de mingzi.
Nín de mingzi.
Nín de mingzi.
Nín de mingzi.
jo aquest CD el faré servir
Indominto
digue'm Indominto
el teu nom
va Enric
la veritat és que
val la pena, està molt bé
i no és com una joguina perquè realment
és un material molt interessant
i el que deu haver costat de fer això
feina de xinesos
i està molt ben fet
acabem, rematem tot això
amb una senzilla novetat
informàtica que és
l'ultimíssima versió de l'Skype
aquell programa de telefonia per parlar des de l'ordinador
per internet
a preu de DCL i no a preu de telèfon
és l'Skype
que s'utilitza molt això de l'Skype
sí, més del que et penses
hi ha molta gent que l'utilitza i a més
és que et surt molt més barat
si tu tens ADCL tarifa plana
a casa
i no hi tens inclòs el tema de la tarifa plana
telefònica, si tens ADCL
això no gastes més
tu parles per telèfon des de l'ordinador
però només els fixes
hi ha empreses
no, en qualsevol ordinador
els mòbils
no, dic els mòbils
no, només això funciona amb els fixes
amb els telèfons fixes
això no ho tinc gaire clar
ho hauríem de mirar
de totes maneres
bé, la novetat és
com sempre en aquest programa
es pot treure gratuïtament
des de la web de Traducat
que són aquells que fan les traduccions
tinc per aquí la pista
l'adreça web és
tradu.fesucat
amb màquina intercalada
fesucat.cat
tradu.fesucat.cat
aquí trobareu el programa
per abaixar-vos-el si us interessa
doncs en aquestes programes
cada nova versió
millora les condicions acústiques
se sent millor el son
no hi ha sorollets
no es talla la trucada
com a vegades passa
amb aquest tipus de programes
doncs que se pot tallar
per la fluctuació de l'ADS
millora és d'aquest estil
tampoc no hi ha cap cosa espectacular
però doncs ja hi és
i funcionarà millor
que l'anterior
que tingueu instal·lada
fins ara
perquè això és de fa pocs dies
acabem amb música Enric?
ah sí, sí
és veritat
i com que avui és un dia així
que no plou de moment
s'està posant gris
però no plou
posarem una cosa primaveral
i festiva
una mica de reggae
del Pirats Sound Sistema
lletres de colors
del disc volum 2
de finals de l'any passat
un dels destacats
del Premi Sound de Rock
i tot això
ens agrada
tu ets conscient
que ens queden
dos programes
dos programes
només
jo em posaré molt trista
l'últim
per l'últim
ja tinc pensat
d'una cosa especial
em regalaràs
alguna coseta
així com ara
una llibreta
d'aquests del voluntariat
que són molt boniques
sí més no
sí?
i alguna cosa
als oients també?
als oients
els donarem
rebentarem
rebentarem l'armari
ja directament
vindrem la furgoneta
plena de coses
de l'aquesta
veuen si és que aparentment
sembla
i després no res
una bellíssima persona
un ànima càndida
enrica rica
gràcies
no facis aquesta escala
fins la propera setmana
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
adieu
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...