Recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts, un quart d'una.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Que et faig por que ja no vens sol, que últimament vens acompanyat.
Més val anar ben acompanyat que sol.
Sí, sí, ja veig, però has vingut molt ben acompanyat avui.
I de forma voluntària, a més a més.
No té gràcia l'acudit, però cap ni una.
És que sóc molt desgraciat.
Presentem les convidades i el convidat se'n recorden
que per Sant Jordi vam estar parlant del voluntariat lingüístic.
Era una data assenyalada per parlar-ne,
però clar, el voluntariat lingüístic, tenint en compte com està funcionant
no només al centre de Tarragona, sinó arreu d'aquestes diferents propostes
que es fan des del Consorci, però també des d'altres àmbits,
com ara l'universitari, han pensat que no està gens malament
de tant en tant anar convidant alguns voluntaris, voluntàries,
perquè ens parlin de la seva experiència.
I deu ser molt bona, perquè la majoria d'ells i elles en repeteixen, no, Enric?
Vull dir, hi ha alguns que ja són habituals cada any quan llanceu la convocatòria.
Sí, sí, avui hem portat uns convidats,
que són voluntaris i aprenents, alguns de nous i altres que són veterans.
Per la banda dels veterans tenim el Raül Cid,
que ja ha fet unes quantes temporades de voluntari,
i ha vingut ell sol.
Raül, bon dia.
L'aprenent no l'ha pogut portar.
On tens l'aprenent o aprenenta?
Molt bon dia, doncs treballant.
Que és aprenent o aprenenta?
Aprenenta.
I d'on és?
Doncs en tinc dos en aquest moment.
Tinc una noia que és vena solana
i una altra noia que és de Cádiz.
Doncs escolta, ben diferent, no?
Sí, sí, sí, hi ha bastanta diferència entre l'una i l'altra.
Parlarem de l'experiència, sobretot tenint en compte
que ets repetidor, en el millor sentit de la paraula.
Com a novelles.
Com a novelles, què són?
Tenim una parella, que és la Josepa Sardà,
que és la voluntària, que és del Morell,
i l'Amanda Janet, que és aprenent
i que no sé d'on és, però que ja l'hi preguntarem
i ens ho explicarà.
Amanda...
Elles són una parella recent d'aquesta última temporada.
D'aquesta última temporada.
La Josepa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Amanda, bon dia.
Hola, bon dia.
D'on ets?
Jo soc colombiana.
I què tal?
Com ho portes, això del català, del voluntariat, també?
Doncs millor amb voluntàries com la Josepa, molt millor.
Havies fet classes anteriorment?
Sí, abans fa quatre anys que vaig fer classes d'acolliment,
d'això per anar a fer la compra i aquestes coses.
Però ara m'has d'escriure per llegir, per...
Sí.
Mentre anaves fent les classes d'acolliment,
parlaves català o et costava una miqueta allà, en certa?
No parlava res.
Anaves a classe, feies els deures, alumna aplicada,
però a l'hora de sortir al carrer, pànic, no?
Pànic.
No ets la primera que li passa, eh?
Això és habitual, esclar.
És un procés habitual, amb això.
Clar que sí.
I aleshores et vas assabentar que hi havia aquest programa
de voluntariat lingüístic, d'acompanyament, no?,
en l'aprenentatge de la llengua?
Ho vaig saber fa...
Què? Fa poc temps,
des que faig el...
el curs aquest de normalització lingüística,
que m'han dit que hi havia aquest voluntariat,
i m'ha apuntat.
I des que em trobo amb la Josepa, no sé,
és millor que anar a les classes...
És millor, perquè es practica...
És una immersió en la llengua,
que és quan vas al país on estàs estudiant la llengua,
no?, que és quan aprens de debò.
Jo el que no sé,
a quina necessitat tens tu d'aprendre català?
Si tu parles espanyol perfectament,
vens de Colòmbia,
et podries, tal com està el país,
et podries arreglar perfectament
amb la teva llengua d'origen, no?
Ja, doncs, perquè...
Si visca aquí,
m'agradaria integrar-me millor
amb la llengua, amb els costums,
i amb, no sé,
per treballar en un altre lloc,
que si la gent vol parlar sola en català,
doncs que també pugui fer-ho.
I, no sé,
atendre la gent com ells vulguin,
si vol que ells atendre en català,
doncs, això,
que sepa contestar.
Clar, clar.
Josepa,
com vas entrar en el món aquest del voluntariat
per la llengua?
Jo vaig a la...
Com vulguis,
si pots treure els auriculars
o deixar-te'l quan tu estigues més.
Digues que sí,
que nosaltres, com que estem ja mig sordos,
no ens adonem.
Doncs, bueno,
que jo ja anava a l'antiga audiència
i tampoc me'n vaig entrar.
Però feies classes?
A l'antiga audiència?
A l'antiga audiència,
doient com a persona gran
a l'universitat de l'antiga audiència.
Ah, molt bé.
Però tampoc me'n vaig entrar
justament quan anava allí,
sinó que me'n vaig entrar
per la meva germana Ger.
Que la Ger va venir per Sant Jordi,
que la vam conèixer.
Ja, ja, ja.
Aquella és voluntària.
I és que ella ja venia de temps
i me'n comentava.
Jo deia,
jo també ho voldria fer.
I a partir d'aquí
vam vindre un dia allí
i, bueno,
i que estic molt contenta molt.
Primer vaig tindre una altra noia
que ara està acabant el curs
i no pot vindre.
I llavors l'amant de Janet
i tant l'una com l'altra,
que la primera es diu Lucía
i és d'Argentina,
també molt agradable.
I justament ella va dir també,
com ara l'Amanda,
que per cap interès,
sinó per senzillament
voler saber la llengua catalana
i les tradicions
i tot això.
Vull dir que tant l'una com l'altra
n'estic encantada.
Clar,
quan fan la selecció,
l'Enric ho ha explicat moltes vegades
que no és una loteria.
Toca que et toca.
Ah, se sent.
Si t'ha tocat i no t'agrada.
No,
sinó que feu tota una tasca
d'afinitats,
de coses que teniu en comú.
Què teniu en comú vosaltres dues?
A banda de la llengua.
Doncs no ho sé.
Què penseu que podeu tenir en comú?
Que serveixi per parlar
i per desenvolupar
una mica un tema social, no?
Home,
ara que la conec,
penso que la conec de tota la vida
perquè parlo amb ella
de la vida,
de totes les coses quotidianes,
del meu marit,
del meu fill,
de les coses que em passen,
m'aconsella
i no ho sé,
és com,
no ho sé,
sí,
com que la coneixia
de tota la vida.
No ho sé.
Tens aquesta sensació tu,
Josepa,
aquesta proximitat amb la Amanda?
Jo la trobo
100% agradable,
molt senzilla
i m'hi sento molt bé.
Vull dir,
tant així,
no ho sé,
com tu,
però
que m'hi sento perfectament bé.
Us veieu un cop a la setmana?
Sí.
I què feu?
Aneu a fer un cafè?
Aneu a visitar un museu?
No sé,
què feu normalment?
No us queda massa temps,
no?
No,
no,
no,
no,
massa temps,
però el poc temps
que ens veiem,
això,
això,
que em dona molta confiança,
perquè,
perquè,
encara que no ho pareixi,
soc molt tímida.
Sí?
Sí,
sí.
Home,
no ho sembla?
Jo et veig molt suelta,
eh?
Amb la Josepa m'ho he obert una mica més,
de parlar...
Ah, sí?
Sí,
sí,
sí,
sí.
En classe,
jo crec que no saben el meu nom,
però no sé.
Home,
la mestra sí,
però que,
no sé,
ella me decía,
me vaig dir que l'encarregat,
que sí,
m'ha dit això d'aquesta entrevista,
i li dic,
oi,
jo no sé quin és l'encarregat,
i ell no crec que sepa qui soc jo.
No, no,
doncs es veu que sí que ho sabia,
perfectament.
Home,
jo m'imagino que a mesura
que domines més la llengua,
doncs és normal,
però això li passaria a qualsevol
que apren un idioma.
Fa poc temps que li he preguntat,
per saber l'adreça i això.
On havies de venir, no?,
per parlar per la ràdio.
Molt bé, Amanda.
Raül,
quants voluntaris i voluntàries has tingut?
No,
quants aprenents i aprenentes?
Perdona,
que el voluntari ets tu aquí.
Sí.
Doncs,
deuen ser cinc o sis.
Ets un veterà,
doncs, eh?
Sí,
jo crec que estic més o menys del començament,
no?
Potser un any després,
tot com va començar,
potser encara no estaves ni tu.
No,
jo sí que jo sí.
Jo ja hi era abans.
Ell ja va néixer amb el centre de normalització,
estava allà posat.
Encara no estava al centre,
que ell ja estava allà esperant-se que el fessin.
Ell ja estava allà esperant que el fessin per entrar-hi.
Integrat amb les pedretes de l'antiga audiència,
estava esperant-hi.
No,
però,
no ho sé,
les llistes ho pot el Gerard,
però sí,
és un dels que...
vam començar això,
mira,
l'any...
Anem per la desena edició.
Vam començar això l'any 2003,
a Tarragona.
El que passa és que això del voluntariat va començar primer,
una cosa així,
bastant a l'aire de cada centre de normalització lingüística,
i diguem que va ser,
em sembla que va ser l'any 2004-2005,
que ja es va reconvertir el programa en el que és ara.
Hi ha una web,
hi ha un programa que es dirigeix des de la Secretaria de Política Lingüística,
que també està tocant,
ja no només el Consell,
sinó,
per exemple,
aquesta primavera hem signat el conveni amb el Departament de Justícia,
i també es fa voluntariat dins del Departament de Justícia,
entre la gent que hi treballa,
etcètera.
Llavors,
en aquest sentit,
jo no sé quin any vas començar,
però deu fer quatre o cinc,
sí.
L'any no té més,
el que sí ens agradaria saber és d'entrada,
per què,
no?
Allò que dius com que devies tenir poca feina,
m'imagino.
Jo al Raulau conec la seva faceta de músic,
perquè alguna vegada hem parlat,
justament pel seu treball,
però dic,
home,
molt de temps,
molt de temps,
jo no sé si temps,
per tant,
alguna motivació més devia haver-hi,
que no pas que m'avorria,
no?
No,
o sigui,
no és per avorriment,
o sigui,
no és avorriment.
No és buscant una activitat.
No,
no,
més que res intentar fer una feina social,
més que feina,
una activitat social,
de cara a gent que es vol involucrar,
que es vol integrar,
que vol aprendre una llengua,
que molts cops és difícil,
amb els temps que corren,
aprendre a parlar català al carrer,
perquè el que fan és,
quan teuen d'aquests de fora,
directament et parlen en castellà,
i clar,
una persona que vol aprendre la llengua,
i vol practicar-la,
clar,
tampoc no té l'accent ni la forma de parlar d'aquí,
i un botiguer,
o una persona del carrer,
el primer que fa és parlar-te en castellà,
és aquell xip que encara tenim,
i això és el que costa.
Ho fem tots,
i és culpa dels que parlem català, eh?
Sí, sí,
no sé per què,
deu ser alguna cosa genètica,
que ens agrada encara,
alguna cosa,
no ho sé,
alguna cosa...
O les romanalles de 40 anys de prohibició.
Sí,
no volia dir,
però...
Sí,
no,
i això és...
Romanalles has dit?
Sí.
Oh,
quin tros de paraules.
Les seqüeles,
els danys col·laborals.
Ja ho sé,
però que últimament com hem romanalles.
Mira,
l'altre dia que parlàvem amb el caçador de paraules,
li podies haver dit aquesta.
Perdona, Raül.
Saps què passa?
Que molta gent català no parlant es queixa,
que hi ha altres un gran vol aprendre la llengua,
i que mínim que donar l'oportunitat a la gent,
amb una hora a la setmana,
que no és res,
que puguin expressar-se,
que es puguin obrir,
que puguin practicar,
que no se sentin cohibits,
perquè clar,
jo em trobo moltes parelles meves,
lingüístiques,
que quan anem a alguna botiga,
els fa molta vergonya parlar en català,
dir,
però escolta,
estem fent la classe,
ja,
però és una altra persona de fora,
no m'entendrà...
No hi ha aquesta confiança.
Sí,
per això ara estan potenciant el tema dels adhesius
a segons quines establiments,
que ajuden el voluntari lingüístic,
que això ja ho feien a Barcelona,
i aquí ho han exportat,
que és una cosa que crec que funcionarà
i està funcionant,
perquè el botiquer ja ho sap,
toli com a dir,
escolta,
soc voluntari,
ja hi ha una complicitat,
i vulguis que no una cosa que és diària,
com anar a comprar,
es converteix en una cosa més fàcil
per practicar la llengua que vols aprendre,
en el cas de l'aprenent.
I no creieu que els que feu de voluntaris
i de voluntàries també,
diguem-ne,
que obre la nostra perspectiva vers l'altra?
És a dir,
a vegades,
a vegades no,
les persones que venen a viure,
en aquest cas,
el nostre entorn més immediat que és Tarragona,
venen de llocs absolutament diferents,
en venen del Magrib,
en venen de Llatinoamèrica,
en venen de l'Europa de l'Est,
i poc o molt tots tenim alguns perjudicis,
en aquest cas parlo culturals,
podria ser-hi,
el fet de tenir aquest contacte,
ni que sigui un cop a la setmana,
de dir,
escolta,
doncs en el fons,
no som tan diferents,
ens podem entendre perfectament,
no?
Això no us serveix a vosaltres,
també,
per aprendre vers l'altre?
És veritat,
és veritat,
ho omple molt,
ho omple molt.
Llavors,
jo, vull dir,
no sé si m'ho pregunteu,
però ja s'ho vull dir,
que jo trobo que això que deies tu,
que als botiguers hi ha corna per la castellà,
és que no és encara per les seqüeles,
com t'has dit,
de 40 anys,
que potser sí,
però és que a més a més és
perquè els catalans s'estimem massa poc.
Però no només botiguers,
sinó la gent de peu del carrer,
a la que dames indicacions,
vull dir,
tothom t'ha parlat en castellà.
I per això jo vull fer això,
perquè jo m'estimo la llengua.
Llavors jo vaig a l'antiga audiència,
i allà hi ha ple de senyores
que gairebé han nascut a Tarragona.
I una em va dir aquest dia,
diu,
ja me podés parlar en català,
n'hi ha.
Jo pensava,
ja clar que t'hi puc parlar
perquè no t'hi parla mai d'altra cosa.
Diu,
és que jo fa 40 anys que sóc aquí.
Diu,
però ningú m'ha parlat en català.
Ni ningú li ha parlat,
ni ella vol que li parlin,
perquè ella,
amb el seu to de castellana,
que jo li respecto,
a veure,
ella que parla en castellà.
No s'hi posa ningú res,
clar.
Ella que parla en castellà,
jo fins a seguir ja hi estic d'acord,
però que a mi m'entenguin,
que m'entenguin,
és l'únic que jo demano.
I per això,
jo faig de voluntària,
perquè m'entenguin.
No?
Saps el que passa?
Que molta gent ho troba
una falta de respecte
al fet que et parlin en castellà
i tu parlis en català.
Si a vegades no hi ha mala intenció,
vull dir,
és un tema,
dius,
falta de cortesia,
no?
Sí,
però troben,
a veure,
si ell m'entén parlant en català
i jo l'entén parlant en castellà,
no hi ha problema,
o sigui,
jo vull parlar amb la meva llengua,
l'altre que parli amb la que vulgui,
ens podem entendre els dos.
Però encara,
suposo que és el que diu ell,
dels 40 anys,
aquests que arrastrem,
el fet de canviar sistemàticament el castellà
o el fet que estigui mal vist
que si parlin en castellà
contessis en català.
Encara que aquella persona t'entengui,
perquè tu dones per suposat
que si et parlin en castellà
aquella persona no entén el català
i tampoc no té raó de ser.
O redueixes també, no?
Sí, sí.
Perdona,
el que comentaves de...
De conèixer l'altre?
Sí.
La visió que tu tens del món
a l'hora de tractar amb persones
que són de fora d'aquí
és un avantatge
perquè tu pots contrastar
les teves vivències,
el teu...
el que has anat aprenent
i contrastes amb gent
que ve de fora
que té una altra visió del món
que dius, ostres,
doncs potser ho estem fent malament
o potser ho estem fent bé
o potser es pot complementar
en el cas amb l'altre.
Clar, la imatge que et poden veure
a la tele, els diaris
o el que tu puguis saber
d'algú que t'ha explicat
és diferent
que una persona
que t'ho explica en primera persona.
Clar, jo a part de fer
una labor, digue-li, social
o digue-li, sí,
jo aprenc moltes coses
de l'altra persona.
O sigui, no és només...
Voluntaris som els dos
perquè aquella persona
també t'explica la seva vida
i coses que ella sent
i jo també m'enriqueixo.
No és només que sigui
unidireccional
l'energia que envies,
sinó jo explico,
ell m'explica,
anem aprenent
i les coses...
I te l'unyes
d'aquesta mirada eurocentrista
que tenim del món, no?
Sí, sí.
Que a vegades ens mirem
només al malic.
De quines nacionalitats
has tingut companys
de voluntariat?
Mira, he tingut
Argentina,
Venezolana,
Colombiana,
Belga,
Gallega
i...
no sé si alguna més,
sí, alguna també més Colombiana
o alguna d'aquí de l'estat espanyol,
sí, alguna d'aquestes.
Amanda,
tot això ho entens bé?
Tot això que estem parlant?
Sí, sí.
Ja tens un nivell, eh?
Sí.
No, no, ja quan...
No, no,
mucho, pero que...
No, que és espavilada, eh?
Bueno.
Però vaja,
jo, tal com t'he vist
que t'expressaves
i tot plegat,
jo t'he vist que...
Què et diuen els amics,
les amigues
que puguin ser també de Colòmbia
del fet que aprenguis català?
Alguns també estan,
igual que tu,
altres, diguem-ne,
que tenen altres interessos
ara en aquest moment
a la seva vida
i no ho fan.
D'adona,
per què vols això, no?
Algún...
Sí, no?
Sí, ja em diuen...
I per què?
Si t'escolten en castellà
i te responen igual,
te responen igual
i digo,
pues bueno,
perquè m'agrada,
m'agrada
i millor
si se parla en català
i si una persona
em vol parlar en català
i jo li respondo en català,
doncs millor per mi.
Clar,
això no és només la llengua,
sinó que són moltes coses.
Jo m'imagino
que el tema de...
La festa de Santa Tecla,
per posar algun exemple.
Comentaràs que tens un fill.
Sí, sí.
No sé si està en edat molt petitet
per anar de festa o no.
Vuit anys.
És l'edat perfecta,
per anar de festa pel carrer.
El fet d'estar
integrada
en una entitat
com pot ser el centre,
el fet de parlar la llengua,
et facilita
poder prendre contacte
no només amb el món del treball,
sinó també de la cultura,
del lleure,
de la diversió.
D'entendre
les fulles aquestes
que li donen al nen,
que abans
estava perduda
sempre en el diccionari
preguntant als veïns
què vol dir això,
què vol dir això.
Ara ho entenc molt més.
Moltes paraules
que hi ha alguna puntual
que no ho sé,
ho busco en el diccionari
i ja està.
I això de les festes,
que el nen sí,
de la Mona,
de Sant Jordi,
totes aquestes coses,
i ara les entenc
millor, sí.
En principi,
i escolta,
amb tota la franquesa del món,
has tingut mai
algun problema
per parlar català,
per parlar castellà,
per expressar-te en la llengua
que en aquell moment
consideraves oportú?
Un problema...
Alguna experiència negativa
que no té valor d'enquesta,
però bé,
pots tenir...
No,
negativa,
més ben com
de...
la timidez.
Esto sí era más...
Es más gran,
el problema más gran
que he tenido.
A ver, Amanda,
hi ha una cosa
que està claríssima.
Aprendre llengües
és fantàstic
i quants de nosaltres
no fem, doncs,
aprenentatge
d'altres llengües,
anglès, francès,
i quan anem
al país d'origen
on es parla la llengua,
ens costa moltíssim
parlar l'anglès.
Anem a l'acadèmia,
oi,
quant d'anglès que sé,
me'n vaig a Anglaterra,
arribo allà
i estic temptada
a parlar amb signes
o escrivint-ho
perquè em fa molta vergonya.
Per tant,
és raonable
i nosaltres parlem
d'un període de vacances.
En el vostre cas
esteu visquent aquí.
A part d'això,
a Anglaterra
no fan l'esforç
per veure't entendre,
sinó que pronuncies
correctament les paraules
com ells les diuen.
Tu pots tenir molta gramàtica
i molta història,
però la pronunciació
d'aquí de les acadèmies
no té res a veure
amb quan vas tu a Londres
a parlar.
No, no, res, res.
I dius,
tants anys estudien anglès
i després no serveix de res.
és igual, saps?
Aquí és diferent, clar.
I el que fas és parlar
més espanyol però més lent,
a veure si t'entenen.
Les motivacions
dels teus companys i companyes,
bona part,
com explicaves,
venien també d'Amèrica Llatina,
venen a estar una mica
en sintonia
amb les de l'Amanda.
Jo volia fer un incís
perquè jo puc comparar
el que és la gent
que ve de l'estat espanyol
i la gent que ve de fora.
Trobo que és més fàcil
o la gent té més ganes
d'aprendre la llengua,
la gent que és de fora
de l'estat espanyol
que no la gent
que ve d'aquí al costat.
els menjaran
perquè parlen en castellà.
Saps?
Una sèrie de perjudicis,
coses que veuen a la tele
o que els expliquen
i com vas a Catalunya
que veuràs el que passarà allà.
És que no et deixaran ni entrar.
Sí, perquè clar,
si parles castellà...
Home, doncs no sé,
aquí de moment
no ens mengem a ningú encara.
Bueno, jo de moment
no he menjat,
ser humà, eh?
No, i clar, sembla que sí,
venen amb por i diuen
ah, doncs els catalans
no són tan males persones.
Ah, doncs també són acollidors.
Ah, doncs mira,
ens tracten bé.
Hi ha un procés lingüístic,
saps?
Vull dir, hi ha una cosa...
I clar, la gent que ve de fora
sembla que tampoc...
Bueno, doncs jo el català,
bueno, doncs aprendrem català.
En canvi, gent de l'estat espanyol
sembla que sigui més reàcia
aprendre el català
perquè, bueno,
com que amb l'espanyol
ja fem,
el que li comentaves abans amb ella,
per què aprendre una altra cultura.
És que és veritat,
hi ha gent maquíssima
de la resta de l'estat espanyol
que venen aquí
i quan porten no re 24 hores
diuen
escolta, doncs tampoc no cal
saber català
per estar aquí o de vacances
o té hi entès quasi tot
o escolta,
que són molt simpàtics
i molt acollidors
i tu em dius
som gent normal
com a qualsevol altra.
Jo no sé si a la Amanda
li havien dit abans de venir aquí
que es parlava una altra llengua
a banda de l'espanyol.
No, no, no.
No ho sabies?
Tu vas trobar...
No van dir...
No.
I què?
Quina sorpresa, no?
I vas dir,
no, i ara què faré jo, no?
Doncs això.
Primer busquem un lloc
per aprendre
per anar a fer la compra
i aquestes coses.
Després,
escoltant la gent contínuament
també es queden
algunes paraules més.
I amb el nen
també
quan fem els deures
com que tot
és en català
doncs ho practico
quasi que diàriament.
El teu fill
què tal porta el català bé?
Bé.
El que passa és que
a part del català
té
una mica
de problemes
amb, no sé,
amb el desenvolupament.
Clar.
I a banda de la llengua
doncs altres problemes
d'adaptació.
Sí, sí, sí.
Doncs que no crec
que és sol el català
sinó altres coses.
Amb el sistema educatiu
és que no és fàcil
un canvi
per a qualsevol persona
i menys
per a un nen, no?
Que també acusa
molt aquests canvis.
Jo et volia respondre
a la pregunta
de les motivacions
que no té la resposta
m'assembla.
No, però es tracta
d'anar xerrant.
Jo crec que ens hem fet
un perfil ben clar
perquè jo m'imagino
que bona part de,
per no dir tots,
els voluntaris
i els aprenents
van per aquesta línia,
que hi ha com una
sintonia entre tots.
Però digues, Raül,
està molt bé.
Jo crec que he vist
de la motivació,
canvia molt.
Si és motivació laboral
a motivació personal.
Només el fet
que sigui algú obligat,
que tu no ho sentis
com a teu,
ja canvia la teva actitud.
Jo he tingut
algun aprenent
que ha sigut
cosa laboral
i vulguis que no,
si una setmana no podia,
implicar-te amb la gent
i integrar-te,
l'actitud ja és una altra.
Per altra banda,
el que dius
en anècdotes negatives,
no només aprenents,
sinó aquí a Tarragona mateix,
jo no puc parlar en català
tot el dia.
Jo no puc passar un dia
sencer parlant només en català
perquè vaig a botigues
o pel carrer i tal
i no puc parlar
perquè no m'entenen.
Jo no exigeixo
que parlin en català,
simplement que m'entenguin.
Et diuen explícitament
que no t'entenen.
Sí, sí, sí.
Què passa?
Molta gent que treballa
de cara al públic
són gent de fora.
ei, el que vulguis,
no sap la llengua,
però no sé com s'hauria de fer
si començant
que es fiqui en el magatzem
i després ha de cara al públic
o si hi ha una persona
de cara al públic
com a mínim
que faci un curs
per entendre el català.
Saps?
Però és que jo no tinc
per què canviar de llengua.
Ho puc fer però no tinc per què
perquè són dues llengües
cooficials una i l'altra
i tinc tant dret
d'expressar-me en una
com en l'altra.
I clar, jo no sé
com ho hem de fer
i al final sembla
que ho facis per tocar la pera.
Mira, fa un temps
al Mundo
va fer un entrevista
una enquesta de la gent
i va preguntar als espanyols
per què a Catalunya
parlaven en català.
I saps quin va ser el resultat?
Que ho feien per tocar els nassos.
Ah, mira.
O sigui que aquí tenim
una llengua pròpia
que parlaven en català
per molestar els altres.
O sigui, no perquè hi ha una cultura
o una identitat i tal
i clar, arriba un punt
que al final ja et canses
amb tot aquest tema.
O sigui, damunt mal vistos
no podem parlar en la llengua
parlem a casa
i damunt has de baixar el cap
si veu una...
És que no sé,
és una cosa super estranya, no?
Home, és el que dius
les dues llengües són oficials
aquella persona
pot respondre-te en castellà
però en aquest cas
tu has de canviar de llengua.
És que no sé,
vas a França
aprens francès
vas a Anglaterra
aprens anglès
i no hi ha cap problema.
En canvi aquí
no sé, tampoc hi ha tanta diferència.
O sigui, les dues venen del llatí
moltes paraules comuns
només són una mica de ganes
tampoc no hi ha tanta història
per entendre.
És que a vegades és el no voler entendre-ho.
És igual, molta gent
que porta aquí 40 anys
i no et volen entendre.
I podria...
És que ja inconscientment
la llengua ja se't fica a dins
encara que no ho vulguis
amb tot el que escoltes
al teu entorn
l'acabas entenent.
O sigui, costa més.
No entenen, no entenen
però potser et poden explicar
molts programes de TV3
o moltes pel·lis
que fan en català.
Sí, per això et dic
que a vegades és el no por el no
i no sé, a mi em sap greu.
No sé,
ficar-se d'esquena
és més difícil
ficar-se d'esquena
que no,
i això que les coses flueixin
però bueno.
És que probablement
no és tan complicat
perquè tot és aprendre
i...
És interès
però és que esclar
ho poden fer
per exemple
al meu poble
hi ha un suma
i vas allí
la caixera
li tens de dir en castellà
si no, no t'entén
i jo en castellà
no l'hi dic
no és que no ho sàpiga dir
és que no l'hi vull dir
perquè és el que has dit tu abans
doncs primer
que les tinguin en un altre lloc
i que tinguin interès
em va prendre el més bàsic
i pogués posar de cara
un públic
però és que
no els hi cal
no els hi cal
perquè jo tinc un amic
al Morell
que també fa una pila d'anys
i aquest dia
jo vaig parlar amb ell
i em va dir
és que jo
tinc de traduir
en canvi
si m'ho diuen en castellà
no ho tinc de traduir
tant com és això
ella fa una pila d'anys
que és allí
al Morell
i només li parlo jo en català
i ho crec
perquè a la gent
tothom li parla
tothom parla en castellà
és que tothom parla en castellà
no ho entenc
tens el xip
de canviar
quan una persona et parla
canvia directament
a l'altra llengua
en canvi hi ha parelles
que són parelles
i un parla en castellà
i l'altre en català
i s'entenen
cada un la seva llengua
però no té per què
haver de canviar un
o haver de canviar l'altre
si és una qüestió
d'aprendre's la vida
amb calma
tranquil·litat
diàpica
bàsicament
ser tolerant
i respectuós
ja està
i amb això
tirem endavant
l'altre ja es n'ha fet
la punyeta
i la guitza
home doncs
a banda d'una lliçó
llingüística
trobo que els voluntaris
per la llengua
doneu una lliçó
de convivència
entre diferents cultures
que és un altre aspecte
a banda de l'aspecte pràctic
que teniu
que preneu la llengua
és aquesta convivència
i aquesta bona sintonia
que creieu
que és el més important
jo fins i ara
he tingut molta sort
en totes dues
perquè és el que has dit
tu fa una estona
que no és que
vulguin aprendre el català
perquè els hi demanin
com dèiem ara fa un moment
sinó que és perquè volen
la cultura catalana
a part de la llengua
tot el que més
vull dir que això
és molt maco
quins voluntaris
que teniu
quin luxe
déu-n'hi-do nivell
perquè ells també fan molt
hi ha nivell
hi ha nivell
sí que és veritat
ens hem passat més d'un quart
de català avui
més del quart hem fet
però valguia la pena
en tot cas sí que volies apuntar
Enric
un parell de novetats
editorials informàtiques
sí
justament
de tot això
que estem parlant
una de les novetats
té molt a veure
és un llibre
que es diu
estan bojos
aquests catalans
parafrasejant
la famosa frase
de l'Astèrix
o el pel·li sobre els romans
estan bojos
aquests catalans
com ens veuen els nouvinguts
són com una aldea a gala
aquí
quasi
suposo que recordareu
i els oients també
un programa que es deia
Un lloc estrany
que feien a TV3
que justament era això
com ens veuen
els catalans
un programa magnífic
doncs aquest programa
que va tenir tant d'èxit
i que se l'han copiat
demanant permís
o sense demanar
a moltes teles
de molts països
doncs ara
aprofitaran
que és el 25è aniversari
de TV3
n'han fet un llibre
dues persones
que dirigien el programa
la directora del programa
i una
diguem
col·laboradora
que són la Fúlvia Nicolás
i la Mayalen Arriaga
que totes dues
són d'aquestes nouvingudes
que van venir aquí
de petites
i que mira
la Fúlvia fa 20 anys
que està a TV3
jo recordo una senyora xinesa
que ens posava verd sempre
ha subit d'aquí
mira aquesta sí
no era de Taiwan
era de Taiwan
doncs bé
aquella xica de Taiwan
surt per aquí
la Chau Weng Wang
és que ens posava verds
no li agradava res
de Catalunya
però surtia
doncs bé
de tot allò
que justament
en aquest programa
sortien moltes de les situacions
que heu estat comentant
i de com ens veuen
i de l'intercanvi
doncs bé
ara se n'ha fet un llibre
que també
doncs amb bastant d'humor
i tot això
publicat per Angle Editorial
val 16 euros
i s'ha publicat ara
el 20 de maig
vull dir si ho dic ara
té 168 pàgines
estan molt bé
i l'altra coseta
també molt útil
per comunicar-se
i com que
a la gent que ve de fora
li agrada comunicar-se
amb els seus països
durant això
és una qüestió telefònica
és el famós iPhone
el famós iPhone
atenció
fa uns mesos
vam explicar
que hi havia un pedaç informàtic
que te'l podia granitzar
ara ja no caldrà
fer triquiñueles d'aquestes
coses llitges
sinó que
des de la web
de productesdelaterra.cat
que es diu així
productesdelaterra.cat
han contactat amb Apple
i han fet un acord
o un conveni no sé què
amb un importador
i a partir del 30 de maig
es pot comprar legalment
l'iPhone
alliberat
de forma legal
és a dir
no és allò que hagis de fer trampes
sinó que li ha donat més explicacions
ho dic
ho dic
a partir del 30 de maig
es pot demanar
per 480 euros
amb tota la interfície
tots els menús
i tot en català
la versió 8 gigas
de l'iPhone
i això
a la web
productesdelaterra.cat
doncs hi hem de
pràcticament acabar
mira
productesdelaterra
aquest cap de setmana
fan la fira
de l'ADO Tarragona
t'agrada el vi?
sí
doncs anirem a tastar
el vi que es fa
a Tarragona
més fluixet
ara li preguntarem
a la secretària
de l'ADO
que parlarem amb ell
a veure quins vins
ens posaran
en aquesta fira
moltíssimes gràcies
per venir Amanda
Josep
Raül
un plaer de veritat
enhorabona
per la tasca que feu
i Enric
posem una mica de música
per acabar
sí
avui posem una cosa
una mica curiosa
que és un disc
el primer disc
digues el que has dit
quan has arribat
tan desagradable
és que el disc es diu
Bestiola
i m'has dit que m'ho dedicaves
digue-ho en públic
perquè vegin el que he d'aguantar
el que t'edico és el títol
de la cançó
la cançó es diu
Fuig, llop, fuig, llop, fuig
ho estàs arreglant
de l'Hidrogenés
Fis dimecres
Fuig de la freda fagera
Fuig, llop, fuig
de les fulles mortes
Abans de que arribi
l'hivern i nevi
vine al meu costat
Fuig de la freda fagera
Fuig, llop, fuig
contra les fulles mortes
Abans de que arribi l'hivern
i nevi
vine al meu costat
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Deixen les llibres tranquilles
Fuig abans de que s'obri la veritat
Fuig, llop, fuig
Treu la cua del cau
Acosta
Agitat al meu costat
Deixen les llibres tranquil·les
Fuig abans de que s'obri la veritat
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig, llop, fuig
Ful metres
Fuig, llop, fuig
Fuig
Fuig, llop, fuig
Fuig
Fuig, llop, fuig
Ful o
Ful Hans