Francesc Lledon, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Oi que se'ns nota en el toc? Estem contents que hagi tornat el Francesc.
L'hem enyorat molt, eh?, perquè aquesta estoneta de cada setmana dels dijous
parlant de cuina, de gastronomia,
parlar de moltes coses, perquè en definitiva no només parlem allò de receptes.
Vostès ja ho saben, acabem parlant d'una cultura molt propera a tots
que es transmet a través del menjar, del beure,
la cultura pròpia, però també la de fora.
I en parlarem avui de la teva experiència romana.
Has aprofitat el temps? Has menjat molt i bé?
Sí, la veritat és que sí, i bé de preu.
I bé de preu.
I sembla estrany, eh?, que a Roma es mengi bé de preu,
però es pot menjar també bé de preu.
Però primer que tot parlem d'aquí, de la ciutat de Tarragona,
perquè vostès saben, també ens han fet ressò,
que justament aquesta setmana l'escola d'enologia
llorava els diplomes a la primera promoció de sommeliers
d'aquí de la ciutat de Tarragona.
És una notícia important i destacada.
I un d'aquests sommeliers, juntament amb d'altres persones
que es dediquen a aquest àmbit a la ciutat de Tarragona,
ha estat el Francesc, i home, no només perquè estigui el Francesc,
sinó ell i els seus companys, que han fet aquests estudis
i que bé que ja sou sommeliers titulats.
Sí, ens van entregar els diplomes oficials d'illuns
amb una cerimònia que es va fer allà a la Universitat,
a la Facultat de Químiques, al Polígon de Sassalades.
I la veritat és que estem molt contents i molt orgullosos
de ser aquesta primera promoció.
I, bueno, una miqueta, com ens van dir els nostres professors
i directors de curs, doncs que ara hem de fer una miqueta
de... doncs és una responsabilitat, no?
Perquè ser la primera promoció és una miqueta, doncs...
El referent, el mirall de l'èxit d'aquest curs que tinc en un futur.
I jo crec que ha sortit una promoció molt xula,
amb gent molt, molt preparada, amb moltes ganes,
gent molt ben situada ja dintre del món laboral d'aquest sector,
i que jo crec que farem soroll.
Això que dius és important perquè, d'entrada,
persones que ja estan en aquest món
i que tenien un coneixement, diguem-ne,
de la pràctica quotidiana, de l'interès i de la passió per aquest ofici,
i que ara, doncs, s'ha formalitzat a través d'aquests estudis
que heu après moltíssim, a banda del que ja portàveu a la motxilla,
que era molt, i aquesta titulació, per tant,
és una garantia que ens posem en bones mans
quan anem a un dels restaurants o pastisseries
o establiments en general d'estabilitat.
Sí, sí, això el que vol dir és que, doncs, a partir d'ara,
i ara aquest any n'acaba un altre, l'any que ve n'acaba un altre,
i si tot va bé, cada any hi haurà una promoció,
doncs, a partir d'ara tindrem més i més bons professionals preparats
en els restaurants que ens podran no només aconsellar,
sinó conduir una mica per aquest món del vi i dels formatges,
perquè no és només vi, a vegades els sommelierers pensen
que un sommelier és la persona que entén de vins,
i en realitat un sommelier és la persona que entén de servir
tot tipus de menjars, vins especialment,
però, doncs, amb formatges, amb cerveses, amb whiskeys...
Uns maridatges en condicions, no?
Amb maridatges, amb tot això, no?
I, clar, tu centrar-te en un restaurant com a client
i que hi hagi un professional que estigui ben preparat
i que et pugui aconsellar sobre tot això, bueno,
fa que tot el que et puguin portar i tot el que...
és com un somni, no? Es converteix tot d'una cosa rutinària,
es converteix, doncs, en una alegria, en un somni, en una cosa diferent, no?
Els que et coneixen o et coneixem sabem que no ets home de titulitis,
ni de marques, ni d'etiquetes,
però jo m'imagino que aquest diploma el penjaràs al restaurant, no?
No ho sé.
O sigui, home, com que és la primera promoció, eh?
Home, això sí que em fa il·lusió.
El fet de ser la primera promoció sí que és una cosa que m'agrada molt,
perquè, bueno, els ha costat molt els professors.
Nantes també han patit les nostres coses, el ser la primera.
Però en general heu estat bons alumnes.
En general ha sigut una experiència increïble.
I sobretot el que ens va dir l'Agustí Torolla el primer dia de classe,
del primer curs, que sobretot no ens fixéssim en el dia a dia,
sinó que ens fixéssim, doncs, des que vam començar fins que vam acabar,
si hem après o no hem après, no?
I realment hem après.
Hem après molt i sobretot hem après que no en tenim ni idea de res, no?
I hem après que hem de començar a preparar-nos cada dia,
perquè, a més, és un món que, si jo avui paro,
l'any que ve ja no en tindré ni idea,
perquè és que cada any és diferent,
és un món tan ampli que, bueno,
és una miqueta com vulgar-ho saber tot, no?
Al final t'has especialitzat en alguna cosa,
perquè és impossible abraçar-ho tot de dintre d'aquest món.
Modestament, els oients i servidora podem constatar que ho ha après, eh?
Perquè en bona part d'aquests coneixements,
lògicament els comparteixes amb tots nosaltres,
i Déu-n'hi-do, si hem après també de tot el que has après tu prèviament
i continuarem aprenent.
Per exemple, Roma,
el Francesc m'ha estat explicant
que ha descobert uns formatges, uns vins, uns plats, unes pizzas.
Abans em descrivia una pizza de flor de carabassó
i jo deia, però escolta,
això realment ha de ser una cosa extraordinària, no?
Sí, sí, a veure,
Roma, a mi m'ha sorprès,
jo no hi havia estat mai,
es pot dir que no havia estat mai a Itàlia,
realment n'hi havia estat dues vegades abans,
però molt per feina i molt ràpid
i no havia pogut gaudir del país, doncs, no?
O sigui, la meva primera experiència real a Itàlia
ha sigut aquesta
i m'ha sorprès tot.
La gent,
és una gent molt simpàtica,
molt encantadora,
molt mediterrània,
m'ha sorprès la ciutat,
jo em pensava en una ciutat, doncs,
més catedralícia,
més alta,
més enorme,
i no, no,
és una ciutat baixa,
és una ciutat mediterrània,
amb sol, càlida,
és una ciutat molt sorprenent,
tot i no tenint mar, no?,
perquè jo a les ciutats que no tenen mar
m'hi falta alguna cosa sempre,
però, doncs, com que té riu,
té riu,
i no és com el Manzanare,
sinó que és un riu,
i, bueno,
és una miqueta com París, no?,
també és una ciutat,
el que passa és que París
és una ciutat més tancada,
jo a Roma la vaig veure
una ciutat molt oberta.
Està més apretat tot a París, no?,
és la sensació que està apretat.
Sí, sí, carrers més estrets,
allí és cases baixetes,
carrers amples i monumentals,
o sigui, a veure el que ens agrada
els que venim de Tarragona,
que estem una miqueta empapats
del tema romà,
quan arribes allà,
clar, veus l'avi de tota la història.
És la meca, no?
És la meca, no?,
i la veritat és que, bueno,
quedes parat, no?
Jo, a veure,
una miqueta sortim del tema de la cuina,
però jo vaig quedar parat
quan vaig veure aquell munt d'obra vista, no?
Dic, ostres,
però si això em sona a mi ara,
però els romans, obra vista?
Doncs sí, doncs,
era una ciutat tan enorme
que havien de fer servir recursos diferents
i s'havien de fer anar el cap
per aconseguir tanta pedra
que no en tenien
i llavors feien pas d'obra vista.
Bueno, una cosa increïble.
Realment veus
on van arribar aquella gent
i entens com cuinaven tan bé,
com ja tenien els seus vins,
com ja tenien els seus formatges,
veus tot,
com aquella ciutat tan enorme,
tan amurallada.
Jo el que al·lucino és pensar.
Jo me trasllado
al segle II abans de Crist
amb el meu cavall,
per allí
i venir de fora de Roma,
d'on vulguis,
i entrar allà dintre
i penses,
hòstia, però això
ens han invadit els marcianos.
És que, clar,
havia de ser tan brutalment diferent
tot el món,
menys Roma.
I ha colorit,
que sempre imaginem
una Roma en blanc i negre
i tot ha colorit.
El color sempre ha estat
una gran característica
de la cultura romana,
el que passa, clar,
amb el pas del temps,
però tenim a vegades
aquesta idea ràbia, no?
Però el luxe,
l'arquitectura,
tot era tan del segle XXII
en aquell moment
que, ostres,
jo ho penso
i a més penso
com va poder caure
un imperi així, no?
Perquè és que és impossible
entrar en aquells muralles.
Doncs per alguns
dels pecats capitals habituals.
La Gola no crec que fos un,
perquè la Gola
és un pecat capital,
però escolta...
Jo que vas acabar
a durar tants segles
que, bueno,
ja en van tenir prou, suposo.
És un pecat més que disculpable,
sobretot després
del que ens expliquis avui.
Ens vols parlar
de moltes coses,
per on vols que comencem?
A veure, no ho sé,
jo començaria una miqueta
per la cultura del carrer,
que és el que més
em va sorprendre
dintre d'una de les coses,
vaja, moltes d'elles,
però, per exemple,
ens passegem
per les ciutats espanyoles
en general
i a les botiguetes petites,
als Colmadus,
sí que hi ha cada vegada
més vineteries,
això sí que és veritat,
però, per exemple,
un altre dels grans productes
que tenim a Espanya
i a Catalunya
són els formatges
i no els trobes
ni per casualitat.
Però és que aquí
no els valorem,
aquí no hi ha cultura del formatge.
No hi ha cultura del formatge.
No els valorem,
els formatges,
i allà sí.
És que et passeges
per la ciutat,
per Roma,
però per qualsevol barri,
no cal anar a un carrer
d'amples ni estrets,
és que és igual.
I és que en qualsevol colmadet,
en qualsevol lloc,
hi ha unes muntanyes de formatges,
una varietat de formatges,
amb unes especificacions,
tot ben apuntat,
denomacions d'origen,
la procedència,
el tipus de llet,
una cultura del formatge.
Probablement,
aquí el formatge
el considerem
com un complement a un àpat,
com una cosa de més a més,
com un aperitiu,
com un recurs d'entrepà.
Allà el formatge
és un plat amb entitat pròpia.
És una vaca s'agrada, sí.
Després pot acompanyar el que vulguis,
però en principi
és un plat que pròpia.
T'he de dir una cosa,
tenen el concepte de formatge
molt català,
molt mediterrani,
no tenen el concepte
de formatge francès,
perquè a França
el formatge
és un prepostre,
sempre es menja
abans del postre
i després d'un àpat.
Allà no,
allà és un complement
de les receptes de gastronomia,
es posa formatge
amb molts menjasos,
amb les pizzas,
els risottos,
allà és part de la gastronomia,
i després també es fa com aquí,
per berenar,
per esmorzar,
no és allò del pre...
allò...
és que a vegades
aquí volem vendre el formatge
a la francesa.
Per picat,
tenen aquesta cultura
més mediterrània del formatge,
que jo crec que és la
que hem d'imposar aquí
a casa nostra,
perquè és la que tenim,
més que imposar-la
l'hem de despertar.
A vegades jo crec
que potser ens hem equivocat
al voler als restaurants
oferir el formatge
com a prepostre
a la francesa.
Potser podríem buscar
altres exemples
i potser aquest seria
un bon exemple,
l'exemple italià.
El formatge
és un producte
de tot hores.
Es pot menjar
també de prepostre,
però també es pot menjar
com a entrant,
també es pot menjar
com a segon plat,
també es pot menjar
com a plat únic,
per sopar,
una amanideta de formatges
o un pan tomàcte
amb formatges,
que és el que hem fet
tota la vida a casa,
doncs per què no treure-ho
i per què no estar orgullosos
d'això, no?
I sobretot
que hi hagi comerç
d'aquest formatge,
perquè...
I varietat.
en produïm
i el que passa
és que no el trobem
i és que, clar,
tu entres en una botiga
i veus com allà
quatre piles
de pecorino romano.
Són formatges
d'unes dimensions.
Sí, a més són formatges
que és com si,
perquè ens entenguem,
no ho sé,
un cilindre
d'un diàmetre...
Parles del pecorino.
Del pecorino, eh?
És un cilindre
d'un diàmetre
d'uns 40 centímetres,
considerable,
o 50,
amb una alçada
també d'uns 40 centímetres
i pintat de color negre
de més de fora
que canta...
I potser n'hi ha
sis depilats, eh?
Per això amb un colmadet
de no res.
Després al costat,
sis parmesanos
que també són,
com tots sabeu...
Com rodes de carro.
Com rodes de carro.
Però és que, a més,
hi ha una vitrina
i et trobes mozzarella,
et trobes ricotes,
et trobes de tot,
amb els seus lletrarets,
tot ben posat,
fresc...
Perquè, clar,
és que si ho tens,
ho vens.
Si la gent entra
i veuen tot allò,
és que no et pots estar
de comprar
una miqueta
de qualsevol
d'aquests formatges.
Clar,
si tu entres a una botiga
i et trobes
el manxer
amb un vasat al buit,
et trobes
els quatre,
l'Idiazabal
i l'Ívores,
com a molt...
Els típics.
I ja està.
I, a més,
amagadets.
No ho sé,
no es presta.
Però fixa't
que això passava abans
amb els vins.
Anaves a una bodega
i el Rioja,
el Rivera del Duero,
algun panadès
i algun priorat,
ja està.
Avui en dia,
els establiments
estan renovant moltíssim
els tipus de vi
perquè justament
hi ha molt de consum.
en un punt
hi hagi una demanda.
Jo crec que hauria de passar,
hauria de passar
perquè els que ens agrada,
per exemple,
ara aquí a Tarragona,
potser hi ha dos punts de venda
en tot Tarragona
que es pugui comprar
bon formatge
i en un Barcelona
potser n'hi pot haver deu.
Vull dir,
és que això és una vergonya.
És una cosa
que, no ho sé,
sí que potser falta cultura
però també l'han de provocar
els comerciants, no?
Els formatges italians,
en aquest cas romans,
perquè tot i que allà,
clar,
trobes formatges de tot Itàlia
però deuen haver específics
de la zona,
són més aviat fortets.
Tot el formatge mediterrani
en general,
per tema de climes,
són en general formatges
de pasta prensada
i decorats,
abells i anyencs inclús.
Però és un tema de climes,
són formatges sempre
una miqueta més salats
que els francesos
perquè la sal és un conservant,
aquí fa calor
i llavors són formatges
que així s'aguanten molt millor.
També els tipus de llet.
La vaca,
evidentment,
n'hi ha per tot arreu
però al mediterrani
hi ha més ovella i cabra
que no pas a la zona francesa,
és un problema també de clima.
Ara et preguntaré una vaginada,
però és igual,
com que no hi entenc,
et pregunto
i així tu contestes.
Els formatges que són
de llet de vaca
són més suaus
que no pas els de cabra?
És que depèn.
O és el procés d'elaboració
que fa la forta d'aquesta?
És el procés d'elaboració
el que fa la forta del formatge.
Per exemple,
potser,
és que clar,
jo dels formatges més suaus
que he provat
són cabra i vaca,
hi ha alguns formatges de cabra
com els rulos
o això
que són molt, molt suaus
o els matons.
Els matons poden ser de vaca,
de cabra o d'ovella també
però són molt suaus
que depèn del procés d'elaboració.
Si tu,
amb un formatge d'elaboració,
per exemple...
Però la llet d'origen
no determina el tipus de formatge
sinó que és el procés d'elaboració.
Bueno, ajuda,
o sigui,
és que el formatge
és un procés molt llarg
d'elaboració
i en cada pas
cada cosa que hi fa sí o no
fa que el formatge
surti d'una manera o d'una altra.
Per això hi ha tants mils
de varietats de formatges
perquè hi ha molts passos
i cada pas té una variació
i aquesta variació
fa que es desviï l'arbre dels formatges
i pots arribar
en qualsevol de les rames
que té,
que és enorme,
és un bosc,
vull dir,
les varietats són increïbles.
Mira,
per exemple,
allà a Itàlia
tu entraves en una botiga,
miraves l'aparador
i podies trobar-te
una ricota,
la ricota
ve a ser el mató d'aquí,
però una miqueta més granulat,
la podies trobar picant,
la podies trobar fumada,
la podies trobar curada,
la podies trobar...
És increïble,
o sigui,
només de ricota...
Però aquí coneixem una ricota només,
que generalment
és un farcit de pasta.
Doncs al·lucinaves amb això.
Mozzarella.
De mozzarella
n'hi havia tants tipus
i maneres...
Però autèntica de bufala?
N'hi havia de bufala,
n'hi havia de vaca,
n'hi havia una que anireien
trellia,
trellia bufala,
que és una artesana
que es fa normalment
als mateixos entorns
de la botiga.
Unes birgueries,
un gust,
un carinyo
pel producte
i jo vaig quedar
increïble,
la gorgonzola.
La gorgonzola,
que és aquest formatge blau
italià,
seria el germà
del Roquefort
o del Cabral
és d'aquí.
Unes gorgonzoles,
és que increïble,
increïble.
Els permessà,
ai,
el permessà,
que ja ho hem dit,
el testum,
el varolo,
el testum,
és un formatge curat
que llavors per fora,
ho vam comentar aquí una vegada,
hi posen les sobres
de fer el vi de varolo,
el barret,
el posen per fora
i ho premsen tot junt,
li donen unes notes
i a més amb una textura
de les llavors
i tal a l'hora de menjar,
però és que això
t'ho trobaves
en un espar,
per dir una marca
d'un supermercat.
Sí,
que no anaves a una botiga
selecta,
especialitzada.
No, no, no,
és que a tot arreu,
era de veritat
que a més formatges frescos,
no formatge industrial,
sinó,
a veure,
sí que és formatge de producció.
Però l'elaboració
bastant artesanal.
Però l'elaboració artesana
i formatges a tall,
formatges allà oberts,
formatges que els puguis tocar,
que els puguis veure,
a veure, tocar,
ens entenem,
olorar,
sobre tant olorar segur.
En el sentit,
doncs,
no literal de la paraula,
no ho sé,
és que la veritat
de formatges,
de veritat,
que és per veure-ho,
és per disfrutar-ho
i és per tastar-los
i jo la meva manera
era entrar a botigues d'aquestes
una miqueta d'aquest,
una miqueta de l'altre,
una miqueta d'aquest,
doncs una botigueta de vi,
una miqueta de vi
i llavors,
doncs,
o bé assentedets en un banc,
allò amb una miqueta de part,
una miqueta de botellón finet,
sí, una miqueta de botellón
o arribar a l'hotel,
doncs,
a la nevera aquella
que hi ha als hotelets,
doncs jo la tenia ple de vi
i formatges,
havia tret tot el que hi havia a dins
i la vaig omplir
de vins i formatges
perquè els vins també
són una delícia.
Però molt més car
que aquí el vi.
Molt més car,
però perquè no és un producte
dels productors
sinó que és un problema
dels impostos.
Aquí no tenim impost especial
d'alcohol sobre el vi
perquè l'impost especial
d'alcohol a Espanya
comença a partir dels 16-18 graus,
que és a partir dels vins fortificats,
o sigui,
a partir, diguem-ne,
dels finos,
les manzanilles
i això ja són més cares
perquè paguen un impost especial
d'alcohols.
Allà ja el paga
tot l'alcohol.
M'assembla que les cerveses no,
però potser sí,
no ho sé segur això.
Però això és una taxa
que es grava sobre l'alcohol
i que fa que els preus
se disparin.
Això no perjudica el sector allà
pel consum interior.
A més és claro
perquè normalment
els països productors
són els que treuen
aquests impostos.
Però, per exemple,
ara estàvem parlant d'Escòcia
amb el micrófone tancat
i els hi passa el mateix.
Si aneu a Escòcia
a comprar whisky,
compreu-lo aquí
i tasteu-lo allà
perquè és que és molt més barat
el whisky escocès aquí
de la mateixa qualitat
del mateix whisky que allà.
Doncs amb els vins
passa el mateix.
el vit alià
aquí a Espanya
està més barat que allà
perquè no tenen aquest impost.
Em deies que doblava el preu
pràcticament.
Pràcticament.
O sigui, un vic aquí
et costa...
Són 10-15 euros més per botella
d'aquest impost.
Amb vins de 20 euros
doncs allà
t'en costaran 30-35.
Amb vins més barats
doncs és un impost proporcional.
Però bons, no?
El deies francès.
Boníssims.
O sigui, també s'ha de buscar molt
perquè és un país
una miqueta com Espanya
que hi ha de tot
però
està molt ben regulat.
Hi ha moltes denominacions d'origen
i pots trobar uns vins increïbles.
Jo, clar,
jo com que vaig estar
a Roma
vaig intentar
tastar vins de l'Ombria
que és la zona aquella
i sobretot amb negres
perquè en blancs
aquella zona
doncs també en fan
però vaig preferir
tastar vins més del nord
dels Pinot Grigios
i Mollor Turgaus
de la zona nord
de l'Alto Adagio
o de la zona més capdalt
que són vins més frescos
més àcids
amb un que m'interessava
més tastar.
Però a la part de l'Ombria
que és la zona aquesta de Roma
hi havia uns vins
sobretot fets amb
San Giovese
i Sagrantino
que són dos raïms autòctons d'allà
és que penseu
Aquí no els coneixem
aquests raïms, no?
No, penseu que Itàlia
és el país del món
que té més varietats autòctones
de raïm.
O sigui, a Itàlia
jo ara no em voldria equivocar
però segur que hi ha
més de 100 varietats de raïm
que només se troben a Itàlia
i que algunes se troben fora
però perquè s'han exportat.
Ara, per exemple,
sé que aquí al periodat
s'ha plantat alguna cosa
a San Giovese
s'estan fent experiments
amb raïms autòctons
i estarem d'acord o no
això seria un altre problema
però
allí sí que els aprofiten
hi ha tradició
de vinificar-los
sobretot
i a més s'està recuperant molt
i clar
si un raïm és diferent
el vi és diferent
i al·lucines.
O sigui, quan tastes coses noves
dintre d'aquest món
és el que busques
perquè un vi de merlot
o de cavernet
el pots tastar a tot el món
i llavors
per mi no té massa més interès.
Vas a buscar més l'origen
que el resultat final
en l'essència.
Jo, per exemple,
en aquest cas
aquest vi de l'ombrià
que era en concret
un coller piano
del 2003
era un vi
que en un restaurant
jo vaig pagar 39 euros
i estava fet
amb San Giovese
i Sagrantino
i és de Sagrantino
di Montefalco
és la de només s'origen
és un vi
amb una capa altíssima
això que vol dir
que és un vi
que no és transparent
que és completament opac
i tot i ser un 2003
amb un color
de cirera picota
i unes notes
molt amoretades
encara de joventut
un vi que li costa
de madurar
amb uns tenins importants
però sobretot
amb uns aromes
amores
a fruites negres
a regalèsia
intens
amb una intensitat brutal
un vi elegant
que emplia la boca
i amb un retragust
al final
amb notes
una miqueta
amargues
però molt ben
endolcides
pel propi vi
i aquests tenins
també
però que també
t'embolcaven
una miqueta
la boca
una miqueta
anant a buscar
la potència
dels nostres vins
un vi d'aquells
que dius
que es pari al món
sí
que es pari al món
o sigui
no era un vi
d'altíssim nivell
o sigui
no era un vi
d'aquells sotils
amb mil notes
amb complexitats brutals
però era un vi
d'aquells
que dius
ostres tu
quina passada
quina passada
tot això
que ens està explicant
i que els venen ganes
d'anar
i de tastar
tot això
els formatges
els vins
pizzas
en vas menjar
pizzas també
lògicament
tot i que
ens va explicar
l'altre dia
el Magistari
que la pizza
és a Nàpols
però vaja
és com tot
et pots menjar
una paella
la cultura de la pizza
és que és mediterrània
és que aquí també la fem
aquí fem la coca en recapte
que no deixa de ser una pizza
és una variant
és el pa
és el pa
amb coses al damunt
és una manera de menjar
és com l'arròs
l'arròs també
és un plat mediterrani
que també és
arròs
amb alguna cosa més a dintre
en el cas de les pizzas
també
el Javi
de la Bresca
de Cambrils
el vaig trucar
escolta
que estic a Roma
que tu vas estar fa poc
on podria anar
i em va recomanar
una pizzeria
que es deia
Aymarmi
que està al barri
de Trastevere
el carrer principal
que hi ha els tramvies
que passen
doncs la segona parada
de tramvies
després del pont del riu
baixes
hi ha una pizzeria
a l'esquerra
que no ho diries mai
que es diu Aymarmi
perquè no ho posa enlloc
al revés
a fora hi ha un ròtol
amb un altre nom
la gent allà
és molt així
els és igual
bastant tot
van a la seva
i a més de fora
diries que és un bar
d'aquests
recordeu els casals de poble
amb les taules
de marbre blanc
les neveres de fusta
i aquest aspecte
amb els camarers blancs
n'hi havia un senyor
i hi ha senyors grans
allò de tota la vida
el que sí que xoca
és que
a l'esquerra
amb una part important
que es veu
hi ha un forn de llenya enorme
i hi ha tres tios
amb samarretes
d'aquestes
de propaganda blanques
de màniga curta
amb unes muntanyes
de boles de pizza
i fent pizzas
fent pizzas
anant amassant
anant amassant
i fent pizzas
i clar
com que ens ho vulguin recomanar
vam entrar
ens vam assentar
vaig demanar un pinot grigio
que és un vi
de la zona d'Alto Adagio
de la zona nord
com dèiem
és un vi
amb notes de llevat
és un vi
que ens pot recordar
una miqueta
els grans xampanys
o els bons caves
amb moltes notes
de llevadures
una miqueta de pa també
per això va tan bé
amb la pizza
perquè té aquestes notes
de llevats
un vi intens
fresc
amb una bona acidesa
que ajuda a tirar avall
tota la pizza
i llavors
amb aquest pinot grigio
a mi em van recomanar
que demanés
la pizza
de flor de crevassó
i realment
brutal
era impressionant
a més
és xulo
perquè les pizzas
a Itàlia
no són com les que ens han arribat aquí
que totes porten
tomàquet i orenga
per obligació
no
allà cada pizza
té els seus ingredients
i llavors
hi ha pizzas amb tomàquet
i n'hi ha que no en porten
n'hi ha que porten orenga
i n'hi ha que no en porten
o sigui
cada pizza
segons els ingredients
es fa com s'ha de fer
no una base de tomàquet i orenga
i després al damunt
tira-hi el que vulguis
clar
entre això
el forn de llenya
que te la fan al damunt
que estàs a Itàlia
que estàs de vacances
i que és tot fantàstic
bueno
de veritat que és un lloc
recomanadíssim
a més
molt bé de preu
eh
i on fan
una de les millors calçons
que he menjat jo
a la meva vida
també
clar
això que dius
molt bé de preu
és interessant
perquè entra en contradicció
amb allò que es diu
sempre Roma
com París
com Londres
és una ciutat molt cara
és una ciutat molt cara
segons on vagis
hi ha llocs on es pot menjar
amb un preu equiparable
al d'aquí
sí a veure
jo la ciutat Roma
com a ciutat cara
sí i no
o sigui
Roma és ciutat cara
i depèn del que facis
a la ciutat
o sigui per exemple
el tema habitatge
i això suposo que està caríssim
el tema
transports
Déu-n'hi-do
el tren que va
de l'aeroport
a la ciutat
un bitllet
són 11 euros
sí
com qualsevol capital europea
aquí fem 4 viatges
a Barcelona
per aquest preu
però
si agafes l'Ave
no
si agafes l'Ave
no arribes ni
a Torra d'Embarra
però
el tema menjar
jo vaig menjar
en diversos restaurants
i no són cars
o sigui el tema menjar
no és cara a Roma
i el tema que fas
si surts de les vies
principals
hi ha qualitat
i preu també
ara si
jo ho he vist
jo he estat fent un cafè
a Via Nacional
per exemple
en un carrer principal
2 euros
40
2 euros 30
a 5 metres
girant la cantonada
70 cèntims
el mateix cafè
la mateixa marca
després
bunyols de Quaresma
m'ha fet molta gràcia
les botigues
són com els d'aquí
com els d'aquí
com els d'aquí
bunyols de vent
bunyols farcits
de crema
igual que aquí
de crema
sí sí sí
el Mediterrani
és que te sents com a casa
de veritat que és una experiència
molt xula
ho hem de deixar aquí
no podem més
estem tips
Francesc gràcies
de veritat
estem encantats
que hagis tornat
per cert
el Quim i Quimà
en marxa ja amb normalitat
un cop han acabat les vacances
en plena marxa
ja des de la setmana passada
i tema horaris
com sempre
recordem la festa setmanal
de dimarts a dissabte
middia i vespre
i tanquem diumenge i dilluns
per descansar una miqueta
i alguna coseta
incorporaràs a la carta
després del viatge
ara he fet una bona selecció
de formatges
amb alguns formatges italians
predica'm l'exemple
el francès
sí sí sí
algun francès
amb vins també
doncs tinc alguna coseta italiana
i bueno
la carta també l'hem renovat
una miqueta
de cara a la temporada
aquesta que ve
doncs amb plats nous
com una coca en recapta
doncs que jo vaig tornar
enamorat de les pizzes
i vaig pensar
haig de posar una coca en recapta
a la carta
feta el moment
calenta
nostra
i bueno
noves incorporacions
el tejeret de puntilles
no ho sé
hi ha uns quants platrets nous
també per tastar
doncs ja ho saben
truquin
de totes maneres
per reserva
sobretot si van el cap de setmana
al Quim Quima
i ja compartirem també
a la taula
aquestes experiències del francès
que en aquest cas a Roma
és una sort que viatgi
perquè sempre que torna
ens ensenya moltíssimes coses
francès
benvingut
fins la propera setmana
farem els tomàquets
aquests assecats
farem els tomàquets secs
m'ho promets
molt bé
adeu
fins la setmana que ve