Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. No sé si és la primavera o què,
però a mi aquest noi cada dia em cau millor.
Ah, vull portar...
Sí, és veritat, que havíem obert una secció
de les samarretes d'Enric Garriga.
És un home que col·lecciona samarretes.
I com més estrany és millor.
I jo dic, mira, li han fet una samarreta
de la propaganda del cacaolat.
Però no, és un trompelei.
És un què?
Ah, sí, sí, perdona, és que no t'entenia.
He caigut a la trampa, perquè...
He caigut a la trampa, però he caigut...
És del cacaolat? No.
No, és de Catalunya, perquè, clar, és groga
amb l'anagrama del cacaolat,
però en lloc de posar cacaolat, posa Catalunya.
L'Enric Garriga, de veritat, cada setmana comentaré
amb la seva samarreta, més té una col·lecció d'una en un armari,
perquè cada setmana em porta una de diferent
i ben original. Se les compra a internet,
a les webs aquestes catalanes i coses d'aquesta.
Aquesta la vaig comprar per Sant Jordi.
Ah, sí?
I era l'única que quedava, però se va dir, meva.
Molt bé, molt bé, t'afavoreix el groc, eh?
I espera't que em posi moren.
Oh, ja, ja serà una cosa?
Estàs estupendo?
Molt bé, Enric.
Ja els he dit que és la primavera.
Jo crec que em cau millor perquè ell també,
doncs, com que se li ha posat millor caràcter, eh?
Les coses que em siguin, des que tenim convidats així
famosos i populars al programa...
Fins i tot m'ha fet...
Enric, ja n'hi ha prou.
Ja podem començar.
Vinga, a fer-hi tot, què et fas?
Que fins i tot m'he afeïtat avui.
Si no, em poso cremes hidratants, també.
A vegades.
A vegades, també. Molt bé.
Un cop superat aquest moment personal i bonic,
d'un quart de català,
recordem que en uns moments parlarem
amb Roger de Gràcia,
el caçador de paraules d'aquest país.
El caçarem al vol.
El caçarem al vol.
I a veure quines paraules ens deixen.
Ah, sí, perquè diguem-ne que de cuerpo presente...
Fins a la tarda no hi serà.
Fins a la tarda no hi serà.
Comentem algunes notícies interessants.
Per exemple, parlem d'aquest primer
Congrés Internacional de Neologia
que se celebra a Barcelona
a partir d'avui mateix, fins al dia 10.
I atenció, perquè avui el tema de la qüestió
per aconseguir la motxilla de la queta,
que avui també en reglarem una,
té una miqueta a veure
amb aquest tema d'actualitat que comentarà l'Enric.
Sí, haig de dir que el nom complet del Congrés
és el primer Congrés Internacional de Neologia
en les llengües romàniques.
Només en les llengües romàniques.
No és que les altres no en facin,
però és que ho han fet així.
Té sentit?
Té sentit, té sentit.
I llavors, gràcies a que l'àmbit és de llengües romàniques,
han fet una cosa inèdita en un Congrés Internacional
que és que no hi haurà traducció simultània de cap manera,
de cap tipus, per a res.
Basant-se en els principis bàsics
que diuen diversitat, respecte i intercomprensió.
De fet, a veure...
Però pots anar i no entrar-te de res.
A veure, tenint en compte que són lingüistes
els que hi van allà.
Se suposa que en saben.
Són lingüistes, tots de llengües romàniques
i, en general, la gent que es dedica a això professionalment
i es dedica a aquestes coses tan específiques i especialitzades
i en temes de neologismes, evidentment...
I els periodistes.
Coneixen bastant...
Que vagin a cobrir el Congrés.
No sé si van els periodistes a cobrir les ponències.
No van aquestes coses, no.
Després es faran els balanços...
La reprensa en català ja està, cap problema.
Jo, de fet, a veure...
Tu que parles de llengües així?
De llengües romàniques unes quantes
i les que no parlo les entenc.
I n'hi ha una que em costa una mica més
que és la que pot donar dificultats aquí
que és el romanès,
que ja se'ns cau una mica lluny.
Però ho he mirat últimament
i si tu et poses a estudiar una miqueta
resulta que hi ha...
No, hi ha moltes similituds, no?
Sí.
Hi ha aquests llibres que he dit a la Generalitat
sobre allò de les llengües per a la nova generació.
I a ti parles?
No el parlo, però l'entenc.
És que havien de fer palíndroms en llatí,
no recordo.
Sí, això pel Tarragó Vida.
Pel Tarragó Vida.
Però tenim la xuleta.
Sí, també és veritat.
La xuleta és un neologisme?
No ho és.
Ara tu miro el tercat, si vols.
El congrés aquest es fa a l'Institut d'Estudis Catalans,
l'organitzen l'Observatori de Neologia,
que és un organisme que fa 20 anys que es dedica...
Sembla coses de metges, això, eh?
No, de llengua.
És de llengua.
L'Observatori de Neologia
és un observatori format per especialistes
i que, a Catalunya,
es dediquen a recopilar sistemàticament
els neologismes que apareixen a la premsa,
als diaris,
que és un dels focus de generació
de neologismes habitual en les llengües.
També organitza això
l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada
i la Universitat Popel Fabri.
Tot això es fa a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans
des d'avui fins...
S'estrena, s'inaugura aquesta dada
i és des d'avui fins al dia 10.
Suposo que, evidentment, això comença ara.
Quan s'hagi acabat tindrem conclusions
i podrem aportar algunes novetats
o dades o coses interessants
que hagin sortit en aquest congrés.
Hi ha intenció que sigui trianual
i també de crear una xarxa
de neologistes entre tots els participants
que hi hagi la presentació
de les llengües romàniques.
Per aconseguir avui la motxilla de la Queta
amb tot el que hi ha dins
ens han de dir un neologisme.
Aquesta és una de les ofertes d'avui,
serà aquesta.
Una de les ofertes,
perquè segurament l'Enric,
que està generós últimament,
ens donarà una altra possibilitat.
Avui s'inaugura la primera setmana
del Còmic a Tarragona.
No es perdin les exposicions,
les xerrades,
però també hem de parlar
dels premis Còmicat 2008.
Sí, quan vam fer allò del Còmic
ja vam parlar d'aquest web,
que és un web de referència
pel que fa al Còmic en català.
Hi participen molta gent
professional del sector
i també els aficionats.
És un bloc,
però és un bloc molt complet.
I bé, havien convocat uns premis,
premis de Còmicat 2008,
i la setmana de Sant Jordi
vam publicar els resultats
i me'ls vaig guardar per avui,
per quan parléssim de la setmana del Còmic.
Premi especial Còmicat 2008,
a la trajectòria i a l'excel·lència,
a Kim Bowe,
que és l'autor d'un personatge
que es diu Horn
i que, bé,
ara s'ha començat a publicar
una sèrie de la història universal d'Horn
que tindrà 12 volums, etc.
El millor còmic editat
o traduït,
o publicat originalment
o traduït al català de l'any,
Watchmen, de l'Alan Moore i Dave Gibbons,
que és un totxo d'aquests monumental
que ja em van comentar una mica
per a la Fira del Còmic,
que també es presentava per primera vegada en català.
Justament, l'autor, l'Alan Moore,
és el que ha rebut el premi
al millor guionista.
Sí.
I també tenim per aquí,
com a un altre premi,
el millor dibuixant,
el Jordi Bernet,
el de Torpedo,
i ja està.
Ja està, doncs...
La resta d'informació
la podeu trobar a la web,
comicencatalà.blogspot.com.
Allí trobareu totes les dades,
explicació de cada guanyador i tot això.
Tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Roger Gràcia,
el caçador de paraules.
Ara està aquesta tarda
al Centre de Normalització Lingüística.
Enguany esteu portant
molts personatges
a fer xerrades al centre, no?
Sí.
Esteu generosos?
La idea és més o menys
una per trimestre.
A l'estiu no,
a l'estiu és diferent,
és un altre món.
Però diguem,
a l'estiu de l'any,
cada trimestre
portem una conferència
i alguna exposició.
Roger Gràcia, bon dia.
Bon dia.
Ets l'home que més paraules
saps del món
o encara no?
No, ni de lluny.
Quantes et falten
per saber-ne totes?
Unes dues o tres.
Dos o tres només, no?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Escolta, jo ja sé
que t'ho han preguntat
de vegades,
però és igual,
a mi cada cop em fascina més.
No el bo que és el programa,
sinó com ho percebem
als espectadors.
Com ens agrada a tots
aquest programa?
I quan dic tots,
dic tots.
És allò tan bonic
de la família,
al voltant del televisor,
miren el Roger
i els seus personatges
i els seus convidats.
On vau trobar el secret?
Nosaltres molt agraïts
que us agradi
perquè realment
patíem molt
que no agradés a ningú això, eh?
Sí.
Sí.
És a dir,
es planteja el programa,
anem a fer un programa
que parli de la llengua,
de les diferents variants,
anirem pel territori,
caçant paraules,
parlant amb la gent.
Clar,
això en fred devies dir,
això li interessarà quatre
i al cabo, no?
Clar,
això,
ja feia molts anys
que a TV3 hi havia idea
de fer alguna cosa
del català
d'una manera més desenfadada,
que no fos
tan correctora
com s'havia fet fins ara
amb el Digui Digui
i allò del parany lingüístic
del Puyal
i tot això.
I llavors, clar,
quan es va plantejar
seriosament van pensar
si el fem massa frívol,
els seriosos
no estaran contents,
els filòlegs.
I si el fem massa seriós,
la gent de casa
no se'l mirarà.
I al final
l'està empatint,
però els resultats
han estat francament molt bons
i estem molt contents
de què us agradi.
Escolta,
quines notes
treies tu en català
al col·le?
Doncs mira,
jo vaig anar amb una escola
d'aquestes
de línia progressista,
com si diguéssim
catalanòfila,
i la veritat
és que em va anar molt bé
perquè després
a l'institut
gairebé no vaig haver d'estudiar,
amb la qual cosa
anava bastant avançadeta
amb el català,
però vaja,
un nivell mig,
mig,
mig,
mig alt,
com si diguéssim,
tampoc allò d'excel·lents,
notable, justet.
L'Enric també és un seguidor
com tots els que som aquí
i ens ha escoltat el programa.
Vol preguntar-te coses pràctiques,
perquè estan aguitos,
perquè vol saber
la tercera temporada,
vol saber coses del llibre,
vol saber moltes coses,
és molt pregunteu,
aquest noi.
Doncs vinga,
que dispari.
A veure,
la segona temporada
ja s'ha acabat,
la setmana de Sant Jordi,
però a mi m'han dit
que hi ha pendent
un programa especial
sobre lectura i llibres
per a la setmana
de llibre de TV3.
Sí,
perquè aquest any
ja sabeu que TV3
dedica cada any
una setmana
a un fet,
a un especial,
a la gent gran
o el que sigui,
i aquest any
la dediquen a la lectura,
a potenciar la lectura.
Llavors ens van encomanar
que fessim
un programa especial
sobre la lectura
en català.
I llavors el que van fer
van dir,
home,
ara que venim de Sant Jordi
i que de llibres
doncs potser estem
una mica saturats,
fem la lectura
però no la centrem
només en els llibres.
I llavors hem fet
lletres de cançons,
hem anat a la fatarella
a parlar amb un pregoner
que també llegeix
les seves coses,
hem fet la lectura,
ara que està molt de moda,
per exemple,
amb el tema
de les samarretes,
que estan tan de moda
de portar les samarretes,
i evidentment també
el tema de la lectura
amb diferents autors
que hem anat trobant
per Sant Jordi
i per altres llocs.
Llavors jo crec
que és un programa
molt especial,
també parlem amb una editora
que ens explica una mica
els secrets
de com es fabrica un llibre
i com els esullen,
com esullen de publicar
o no publicar un llibre,
per exemple,
el que hi ha darrere
les paraules.
I en aquest sentit
la veritat és que estem
molt contents
d'haver pogut fer
una cosa una mica diferent.
En principi aquest serà
definitivament
l'últim programa
de caçadors d'aquesta temporada,
perquè ja sabeu
que s'havia acabat
amb el resum,
que és allà
on jo deia
tots els buenos i els vales,
i on tots els de l'equip
afusellaven
el meu català
de nivell C,
però aquest
seria com el repicó,
i ja veurem
què passarà
la temporada que ve.
I quan s'emetrà?
Quan s'emetrà?
Em sembla que és
l'última setmana de maig,
però no ho sé segon,
em sembla que és
el 25 o el 26.
Però escolti,
hi haurà tercera temporada
de caçadors de paraules.
Ai, Déu meu,
quin misteri això.
Ai, si ho sabéssim, no?
Home,
és que si vols
fem una mica
de manifestació
recollida de firmes,
alguna cosa.
Feu-la,
porta uns fulletons
aquesta tarda
i els omplim
aquí a Tarragona
i anem a la manifestació.
Feu-la,
perquè em sembla
que la cosa
no està massa
per fer
en una tercera temporada, eh?
No,
però si les paraules
no se s'han acabat
si dius
que encara et queden
molt per aprendre.
Noi,
jo això
se m'escapa
de les mans,
ja,
això ja no és cosa meva,
però em sembla
que volen
deixar-ho descansar
una mica
i fer altres coses,
però vaja.
Deixar-ho descansar
no vol dir enterrar-ho.
Ah,
aquestes coses
no se saben mai.
És que el món de la tele
és molt complicat.
El món de la tele
és molt complicat,
molt complicat.
Com ha anat
la cosa
de la venda
del llibre
corresponent
a la segona temporada?
Doncs molt bé,
perquè esperàvem
que realment
la cosa anés fluixota,
perquè clar,
l'any passat ja vam posar
el llibre
a la primera temporada
de la venda
i era un totxo
de llibre realment,
perquè t'havies de deixar
allà uns quartos
i tot i que estava
molt content
perquè realment
el programa
dura 20 minuts,
passa molt ràpid
i dius
ostres,
tot això
jo no ho puc assimilar.
I amb el llibre
era una manera
de deixar constància
de les paraules
que havíem caçat.
I amb aquest segon
patíem,
però la veritat
és que ha anat molt bé.
Ja veus
que són patidors de mena.
Per cert,
el primer està exaurit
perquè jo l'estava buscant
per les llibreries
i no es troba.
Almenys aquí a Tarragona
jo l'he demanat
i m'han contestat
a alguna llibreria
que és que el distribuïdor
ha dit que no n'hi queden,
que estan exaurits.
El de l'editorial
no m'han dit res d'això, eh?
Doncs mira,
ja els hi pots anar
amb el cuento.
Ara mateix els trucaré.
Es pot reeditar, això?
Doncs no en tinc ni idea,
de veritat.
Això és parlar amb ara llibres,
que és l'editorial
que ho publicava.
Molt bé.
I llavors,
una pregunta sobre el llibre.
A veure,
la gent que veiem
al programa,
davant del llibre,
què podem trobar
al llibre
que no hagin vist?
El programa,
el llibre conté
molt més repertori
d'exemples i coses,
conté algun DVD
o coses d'aquestes?
Prestacions del llibre.
No.
És una mica de publicitat
perquè la gent que ve el programa
el compri,
a més a més.
No,
és que no...
Valors afeïcits.
Valors afeïcits.
No hi ha DVD,
però sí que...
Que no hi ha DVD
i com se us acut
fer un llibre sense DVD
avui dia?
Doncs mira, noi,
perquè la paraula
també és important.
Ah, doncs mira,
m'agrada aquesta resposta,
veus?
No, no hi ha DVD,
però sí que hi ha material extra.
És a dir,
nosaltres,
a cada programa
ens han sobrat
moltíssimes hores
de rodatge,
perquè ja sabeu
que a la tele
hi ha la tirania del temps
i per fer 20 minuts
és molt complicat.
Llavors,
hi ha molt de material extra
i moltes paraules caçades
que no hem pogut emetre
en el programa
i després
molta feina feta
per als assessors del llibre
i els filòlegs
que han anat a buscar
i estirant fils
de coses,
de paraules que havíem caçat
han buscat expressions,
etimologies
que no hem explicat
en el programa,
amb la qual cosa
tant en el primer
com en el segon
hi ha com un 20%
de material extra
a nivell lingüístic.
És la versió extended,
que diríem.
Exacte,
extended play,
la versió del director.
Sí, sí,
doncs ara ja els nostres oients
segur que ja aniran a comprar,
els que estaven dubtosos
el compraran.
Ràpidament.
Roger,
com planteges
la conferència
d'aquesta terà?
Dius la limitació
de la televisió,
clar,
estar davant del públic
doncs dona una mica més,
fins i tot massa i tot,
no?,
perquè jo m'imagino
que la manera de fer
que tens,
la gent s'entusiasma
i una xerrada
que tu preveus
que duri un temps determinat
a vegades s'allarga
més del compte.
Sí, però és fantàstic.
Jo porto
fent bastantes xerrades
tant aquest any
com l'altre
i la veritat és
que cada cop
que em faig una
m'ho passo molt bé
perquè,
primera,
perquè coneixes
la gent que veu el programa
i els hi veus les cares,
que clar,
tu estàs a l'altra banda,
no saps qui és
que està mirant el programa
i llavors veure la cara
de la gent
és fantàstic.
Després veure la seva reacció
davant dels continguts
del programa
i la il·lusió que els fa
explicar les seves paraules,
les paraules del seu poble,
les expressions,
el que havien sentit
dels seus pares,
tot això,
realment són xerrades
molt interactives
on jo explico
moltes anècdotes
de les gravacions
del programa
però després
deixem molt d'espai
perquè la gent
digui la seva
del que opina del programa
i de les paraules
que ells han caçat
a la seva manera
i al llarg dels anys,
amb la qual cosa realment
més que una xerrada
és un intercanvi
de paraules
i al final
ens ho acabem passant molt bé.
I tu aquí fas
recopilació de material
per a possibles
altres programes
en aquestes xerrades?
Vas allà amb la lliberteta
apuntant,
gravant o el que sigui?
Sempre.
El caçador sempre està alerta.
Ara que dius
tu ets caçador de paraules,
jo a banda de ser
pidulaire,
soc col·leccionista
de paraules,
me'n regalaries alguna?
Jo tinc una col·lecció,
tinc unes quantes
que són les meves preferides.
Jo te'n regalo una
i tu me'n regales una altra.
No, no,
la meva no és desconeguda,
és bonica, senzillament.
Què et sembla?
Vinga, comencem per tu.
Vinga, jo et regalo
la paraula astrollavi.
Astrollavi?
I no és l'astrolavi,
no és un instrument de...
Sí, sí, sí.
Ah, sí, és aquesta?
Sí, és aquesta, és aquesta.
Ara regla'm tu una.
A mi em va agradar
especialment
escorrompentida.
Escorrompentida.
Espera que me l'apunto
perquè no me'n recordaré.
És escorrompentida.
I què vol dir?
És un adjectiu.
el vam caçar
als ports de la Seid
i ens l'explicava
una plegadora d'olives
que és com
es quedaven precisament
les plegadores d'olives
després de tantes hores
de recollir,
de collir les olives
que allà en diuen
a plegar,
se'ls quedaven
molt carregats
els corrons
que seria la part
de la ronyonada.
I dels corrons
passem a estar
escorrompentit,
que vol dir
que et fan mal
els corrons
de tant treballar.
Doncs jo cada dia
quan acabo el programa
ara mira que acabo
escorrompentida.
Només de dir-ho
ja cansa.
Enric, vinga,
no siguis envejós
demanar-li una altra
per tu.
No, jo li demanaré
en directe
aquesta tarda.
Ai, mira,
és que quan es posa així...
Roger, moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i no hi faltarem
aquesta tarda.
Molt bé,
una abraçada.
Una abraçada ben forta.
Ens veiem a la tarda.
Fins aviat.
Adéu-siau.
Ja anirem
a les set de la tarda
perquè el tema
és increïblement atractiu,
les paraules.
Sí,
allò que deien
dels programes de tele,
de l'èxit
Escurrompartida.
Que tens els currons partits.
Els currons.
Els currons són ronyons.
Escurrompartida.
Me la quedo, eh?
Potser tu no acabaràs
el programa
d'Escurrompartida
sinó en Mandíbula partida.
Mandíbula partida,
no, no.
Mandíbula, no.
I seria com era allà
les barres?
Barra partida?
Barra partida.
Barra partida.
Barra partida.
És ma perduda
i...
Boca badada.
Boca badada.
Doncs això que ha dit
dels programes
és curiós perquè,
sí,
a TV3 el tema
de la llengua
sempre hi és.
I ara no només hi havia
el que s'ha de saber,
sinó que hi ha un altre programa
típicament de llengua
que és un congrors
que és el Boca Moll
que està tenint...
Que hem d'anar tu i jo encara.
Encara esperem que ens truquin.
No ens truquin.
No volen que ni a ningú.
Com que hem vist
que som del gremi de la llengua
i diré,
aquests no que ens ha de saber.
Però és un programa
que està tenint un èxit brutal.
Bon pare,
que faríem tu i jo molt de gremi.
Fins i tot fan especials
el diumenge amb canalla.
Sí, sí, sí.
És una cosa
que està tenint molt d'èxit.
Em sembla que tant
els caçadors de paraules
com el Boca Moll
han encertat una bona fórmula.
Jo diria una cosa.
Els directius de la tele,
que són uns senyors
que manen molt,
ells tindran el seu criteri,
però Caçadors de Paraules
té una tercera temporada encara,
eh?
Per l'interès del públic,
si més no.
Hi ha aquella web
de lescampanyes.org
que podem proposar
una campanya de petició
que a TV3 facin
una tercera temporada
de Caçadors de Paraules.
Aquí, entre campanyes
i seccions,
en aquest espai,
posarem en marxa
aquesta campanya
a favor de nova temporada
de Caçadors de Paraules.
Temps per a la qüestió.
Tenim la motxilla
amb les quetes,
amb els bufs,
amb els calendaris,
amb els bolígrafs,
en fi,
que està plena
aquesta motxilla
de la quetes,
la vermella i la negra,
molt maca,
i la regalarem aquí.
Aquí ens ha de dir
una de les dues ofertes del dia.
Vinga, dues possibilitats
per aconseguir la motxilla.
L'oferta B,
ja l'havíem dit,
serà que algú ens digui
un parell de neologismes.
Un parell?
Un parell.
Recordem que és un neologisme.
O un de superbo,
o un parell de normalets.
Però recorda que és un neologisme.
Un neologisme és una paraula
que encara no apareix
al diccionari normatiu.
Per exemple.
Per que s'utilitza, no?
Però que s'utilitza.
Sí, sí, que s'utilitza.
Donaré pistes.
L'àmbit on hi ha molts neologismes
sempre és en el món
de l'audiovisual,
en el món de la informàtica.
T'ho n'has fet servir un
quan parlaves amb el Roger.
Sí.
A veure si algú s'ha fixat.
Mira, això és un neologisme.
En el món de la informàtica
en el món de la política,
per exemple, sociovergència.
Clar, sociovergència.
I en la política
hi ha neologismes eufemístics
que ara estan molt de moda,
per exemple,
tot el tema de l'aigua.
Vivim en el món del neologisme.
I de l'eufemisme.
I de l'eufemisme.
I de l'eufemisme neuològic.
Per això acabem sempre
com acabem escurrumpatits.
Escurrumpatits.
Escurrumpatits.
No ho entendrem mai.
I barrapartits.
Barrapartits.
L'altra pregunta
és una mica més difícil.
O més fàcil,
depèn de si han estat prou atents.
és que algú ens digui
algun dels premis
del ComiCat 2008.
Hi havia el de la millor obra,
el del millor autor,
el millor editorial.
Dues possibilitats.
Si volen la motxilla de la Queta,
doncs ens truquen ara
al 977-24-4767.
I en tot cas,
mentre arriba aquesta trucada,
parlem d'alguna que altra
novetat editorial informàtica, Enric?
Sí.
I com que avui va de neologismes,
de paraules,
de caçadors i de tot això,
doncs he portat una cosa
molt interessant del TermCat,
que és una cosa que es diu
Gestterm,
que dit així no s'entén,
però és una...
Avui se'n farà un ús a la llengua,
ja t'ho dic ara, eh?
No, no,
és un gestor de terminologia,
Gestterm.
És una eina informàtica gratuïta
que qualsevol es pot baixar
des de la web del TermCat
i que serveix principalment
per crear un diccionari terminològic.
Llavors, evidentment,
això no li interessa a tothom,
però, per exemple,
estudiants que hagin de fer
recerca de terminologia
d'un àmbit científic o del que sigui,
això els hi pot anar bé.
T, l'eina facilita
les principals feines
associades a un treball de terminologia,
que és, per una banda,
la creació i manteniment de fitxers
que es puguin consultar
per camps,
per definicions,
per equivalències, etcètera.
Després,
un aspecte que permeti
fer cerques avançades
de la informació,
allò amb perfixos,
per terminacions,
per no sé què,
per freqüències,
i també la cosa
que acaba convertint-se en diccionari,
que és un generador
de documents en forma de diccionari
que es poden,
atenció,
es poden imprimir
i compartir.
A més a més,
l'aplicació aquesta
és tan aplicable
en un entorn de Windows
com en un de Linux,
el que no sé si és per a Apple,
no,
però per a Windows
i per a Linux
és aplicable
i és útil
i de moment
només la interfície
que és allò
que tu tens en pantalla
només funciona en català
però tenen previst traduir
altres idiomes.
Tot això
ho tenim a l'auell
del termcat
que és com sempre
les tres ve dobles
puntemcat, puntcat.
Sospito, Enric,
haurem de tornar
als palíndrons
perquè els neologismes
com que no acaben de...
Jo crec que
no són conscients
els oients
la quantitat
de neologisme
que utilitzen
al llarg del dia.
Sí,
mira,
direm...
Jo et dic un gag.
Gag.
Un gag.
Un gag.
No sé si és neologisme.
Això em sembla
que ja surt
el diccionari.
Doncs jo em penso
que ara
t'ho busco,
vaig a la neoloteca
i és què?
Dins del termcat
hi ha una cosa
que és la neoloteca.
És que per això
vull dir gag.
I allí hi ha molts neologismes.
Molt bé.
Gag.
És un neologisme,
no està al diccionari
gasoil,
garantia personal,
ho dic així
perquè estic a la G,
però si me'n vaig,
per exemple,
a la Z,
puc trobar més neologisme.
Zapping.
Zapping.
El que veiem
del món audiovisual.
Zona euro
és un neologisme
ziga-zaga,
cosa que m'ha estranyat
perquè ziga-zaga
a mi em sona
que està al diccionari,
però en fi.
Quants anys fa
que tenim el zig-zag
aquí a Tarragona?
Sí, però escolta,
Enri,
jo no discutiré
la neoloteca del carcat.
Atenció,
el neologisme
tant pot ser
per la forma
com pel significat
i potser
l'aspecte neològic
d'aquesta ziga-zaga
sigui un nou sentit,
un nou significat
diferent de l'habitual.
Curiosament,
hi ha quatre neologismes
que comencen amb Y
que no tinc ni idea
que volen dir.
Una és
Yakitori,
deu ser un plantej japonès
com a mínim,
no tinc ni idea,
Yardank,
Yardank,
Yasu
i Yips,
amb Y.
Jo,
l'únic Yasu
que conec
era un grup
d'aquests tecnòpots
dels anys 80.
Yasu.
Yasu,
no Yasu.
Mira,
veus?
S'excrivia així.
És complicadíssim,
això dels neologismes.
En fi,
n'hi ha moltíssims.
Si tenen curiositat
perquè hi ha
a temps,
a temps
per participar
en el regal
de la motxilla
de la queta
no hi som,
però si tenen curiositat
és anar al tercat
a la neoloteca
i obrir la pàgina.
N'hi ha de neologismes,
no se'ls acabaran.
I podem intentar-ho
la setmana que ve
un altre cop,
no?
Mira,
facsimil.
Facsimil.
Encara és un neologisme.
Faixa armada.
Ostres.
Té a veure
amb la caixa
o faixa, això?
Suposo.
Facturació,
que a mi jo no diria
mai que és un neologisme,
hauria dit
que estava al diccionari,
però en fi.
Bé,
però...
Fax,
que diu ser Fax,
però amb essa.
El fas,
el fons d'acció social.
El fas,
clar.
Te'l faràs,
te'l trobaràs.
Te'l trobaràs.
Enric,
música,
per acabar.
Música,
deixem aquí.
Amb un senyor també
així com especial,
no?
Sí.
També,
resumidament,
Pascal Comelade,
amb el disc que acaba de sortir
aquest any,
que es diu
Mètode de Rock and Roll,
i ja sabem...
M'encanta la portada del disc.
El Pascal Comelade,
la majoria de peces
són instrumentals,
no hi ha veu,
però,
si més no,
els títols,
les explicacions del disc,
tot això,
estan en català.
Deixa'm dir alguns títols de cançons.
Sí, sí, digues, digues.
Mira,
és que clar,
perquè parlàvem de neologismes
i caçadors de paraules.
Aquí hi ha un nèut molt bo.
Zapambarretina.
Exacte.
Zapambarretina.
Aquesta és una cançó definitòria.
Jo podré, pojo,
no,
dit,
és que
mossèn Xemeneia
a...
Oh,
tu,
no puc.
És que la lletra,
els titulets estan escrits
amb lletra manuscrita
i és difícil de llegir a vegades.
L'enderrament de les Sardines,
mossèn Xemeneia a l'Hélio Gaval...
Fa la noia de Porcellana
del Pau Riba,
també,
en aquest disc.
Sí, en versió instrumental.
I la que posarem
és una de les poques
que té veu.
Atenció,
es diu cançó sense títol,
però aquest és el títol.
La lletra de la cançó
és del Pau Riba
i la veu que se sentirà
és la de l'Enric Casasses.
Tots tres han col·laborat sovint
i, de fet,
el Casasses
durant molt de temps
ha sigut el triangulista,
el que toca el triangle,
l'orquesta,
a la veu que el cantó orquestra
que acompanyava el Comerade.
Diguem que se'l coneix
més com a poeta,
que no pas com a músic,
però vaja...
Els que coneixen el Comerade
coneixen el Casasses
com a tocador de triangle
a la veu que el cantó orquestra
i, de fet,
la seva relació
de col·laboracions
és llarguíssima
des de fa molts anys.
Posem-la la cançó sense títol.
Molt bé, Enric,
doncs moltes gràcies
i fins la propera setmana.
No hi ha cap festa
la setmana que ve?
No és festa, dimecres, res?
Que jo sàpiga, no.
Per cert,
que la parella de voluntaris
que va encertar,
que li va tocar
a les entrades pel teatre,
avui parlem amb la Montplans
de l'obra de teatre
que aniran a veure els voluntaris.
Ah, doncs,
si ens estan escoltant,
que escoltin l'entrevista.
Depuretsar sobre una taula
Un parell de corps absorts
Restaren fascinats
pel roig estel
que al lluny
fulgia dins la copa.
Hàbits de sang
assadegats
pagueren
aquell nèctar
de raïm.
I...
què passar?
Què se'n seguir?
que el vi
el cor
el torna el vi
el destanyeix
li treu la nit
en feu ocells
de blanc plomatge.
qui es del
que el vies
subi
blunt
en fer
de color
fil
imp
už
de color
et
que el
pot
sea
st
c
Fins demà!
Fins demà!