Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, ja tenim previst el pollastre, el peix, el caldo,
tot això que hem anat fent al llarg dels darrers dies.
Avui entrem en la part, diguem-ne, com a més ciberita,
podríem dir la part dels vins.
Els vins, home, jo crec que és la part, la guinda,
que diuen els castellans, que acaba d'arreglar tot l'àpat
i que fa que el faci inoblidable, trobo jo.
Visualitzem aquest àpat de Nadal amb aigua.
No, és impossible, vaig almenys per mi.
Ni que sigui una miqueta, no?
És que inclús jo el recordo l'àpat de Nadal, inclús de petit.
Estic parlant que, ostres, era aquell dia que provaves el cava, no?
Era aquell dia que, inclús de petit, era el dia que et tocava brindar,
que et deixaven tastar el cava.
Era per ser una nit especial i un dia especial,
doncs jo crec que era...
Ajuda't el cava, el vi, tot això fan que faci festa,
que sigui més rodó, i el fan més llarg, més inoblidable.
Ens has fet una tria dels diferents moments de vins i d'aperitius
que hem d'anar aprenent els dies de Nadal.
Hem de demanar un crèdit o ens has buscat uns preus més o menys?
Home, com que estem en època de crisi...
Perquè fa alguns anys, quan hi havia aquesta abonança,
jo recordo que hem parlat d'ampolles caríssimes,
però jo em penso que avui vens bastant més moderat, no?
Sí, sí, a veure, jo el que vaig és a parlar de tipus de vins
i com organitzar-vos l'àpat,
i també donarem algun nom concret,
però també hem de fer treballar una miqueta els nostres proveïdors habituals,
la gent que té botigues aquí a Tarragona,
i que n'hi ha de molt ben preparada,
i que ens podem deixar aconsellar molt bé.
El que sí que és bo és que sabem què és el que volem,
perquè a vegades, si donem tota la llibertat al bodeguer,
ell, en bona fe, va una mica perdut,
no sap exactament què és el que voleu.
En canvi, si ja sabeu el que voleu,
sempre us podrà aconsellar millor
si li dieu, per exemple,
mira, vull un vi, demà acabeu fermentat amb barrica,
perquè m'anirà bé amb això.
Llavors, ell, doncs, mira, tinc aquest, tinc aquest...
I si no sabem tant, li podem dir,
escolta, faig un peix al forn,
o faig un d'allò, què m'aconselles?
Sí, també.
Però, com a mínim, hem de tenir blancs, negres i caves.
Sí, home, jo crec que és un dia perquè sigui tot.
O sigui, jo crec que és un dia
que hem de començar preveient l'aperitiu.
Jo crec que és un dia, doncs,
que podem treure l'Izaguirre tranquil·lament.
Si has començat ja amb vermut.
Per fer una miqueta de vermutet,
una miqueta de vermutet per acalentar.
Perquè és un dia que es dinar tard, normalment.
És un dia que l'aperitiu és llarg,
que, doncs, arriba la gent mentre t'esperes.
És un dia, doncs, això, pel vermut.
És un dia, també, jo crec,
molt bo per treure una bona manzanilla.
En concret, l'Antonio Barbadillo
treu una manzanilla en rama,
que és una manzanilla que surt per temporades,
n'hem parlat alguna vegada,
que només està quatre mesos al mercat
i que està sense filtrar.
És una manzanilla molt natural
i molt, molt bona.
Llavors, i no és cara, eh?
A veure, una botelleta de tres quarts,
m'assembla que se te'n va...
pot estar al voltant dels vuit euros o així.
A mai, i veus poquet d'això.
I veus poquet, per això.
I, a més, és que va molt bé amb el pernil,
que és d'època de pernil.
Qui no...
Bé, ara no ho sembla crisi,
però normalment, per Nadal,
sempre hi havia la cuixa de pernil a casa, no?
Perquè, doncs, arriba per algun camí o altre...
Ah, la paletilla, ara.
O la paletilla.
Doncs va fantàstic amb el pernil.
Va fantàstic amb tot el que és marisc salat,
aquest de picar.
Totes les coses saladetes
i tot el que sigui de picar,
les manzanilles van de meravella.
També ho podem aprofitar, doncs,
per veure una bona cervesa,
com la Rosita, que tenim d'aquí de Tarragona,
que són cerveses molt adequades
per aquest fred
i són cerveses denses i complexes
i que ens aniran molt bé
amb aquests aperitius
una miqueta ja elaborats,
doncs, de Nadal.
I també podríem estirar,
doncs, com hem dit abans,
amb el vermut
o amb un cava jove.
Per aquí ja podeu començar
a plantejar-vos una miqueta
l'aperitiu com voleu
i també, a veure,
el bonic també
en un aperitiu
és tenir unes quantes coses
i que la gent triï, no?
Doncs sí.
Una botella de manzanilla,
una botella de cava
i un vermut, per exemple,
doncs són tres cosetes.
Amb aquestes tres coses
que són ben diferents
i alguna cervesa,
doncs ja està.
Jo crec que és una cosa
d'aquelles que es poden triar
que tampoc cal imposar-la
el que és l'aperitiu, no?
El que s'obri de manzanilla
se'l veu a la tarda, allò.
doncs ja tenim una manera
de preparar el primer, no?
Després,
doncs pensem una miqueta
en el que menjarem,
si és Nadal,
si és Sant Esteve,
si és Fidany,
però normalment
els entrants
o són amanides
o són caldus
o són marisc
en aquestes dates, no?
Llavors,
si són amanides,
doncs hauríem de tirar
cap a alguna cosa
que portés una miqueta
d'escuma,
podríem seguir amb el cava
o la cervesa,
en aquest cas.
La recita,
em sou uns quines amanides
ens podria anar molt bé
i el cava,
doncs amb quasi totes.
I un cava jove també
seria per...
Un cava jove, sí.
Per les amanides
un cava jove,
fruitadet,
i doncs
ens entrarà bé
i ens netejarà
perquè a les amanides
hi ha el problema
del vinagre,
llavors aquí no,
els vins no hi van gaire bé.
Si estem amb el tema
del marisc,
doncs ens n'hauríem
d'anar
a la costa
oest espanyola,
nord-oest,
o sigui cap a Galícia,
com sempre diem,
i doncs demanar
alguns albarinyos,
un vi de la zona
de Ries Baixes,
doncs com un abadia
Sant Càmpio
o un Terres Gaudes,
qualsevol vi d'aquests
de qualitat
ben fet d'albarinyo,
que no són cars,
no són excessivament cars,
però doncs...
Els albarinyos
no agraden a tothom,
Són especials,
però és que van molt bé
amb el marisc.
Amb el marisc,
tenen unes notes
cítriques,
una mica,
un palet verdes,
però són ideals,
o sigui és un vi que difícilment
el pots maridar
amb una altra cosa,
no?
És marisc,
és un vi per menjar...
És de la terra,
la terra del marisc,
doncs el vi de la terra.
També podríem tirar
doncs cap a Val d'Horras
i agafar un godello,
que és un raïm,
una varietat
que et fan servir
per exemple
a les bodegues
de la Guitian,
però sempre
en aquests casos
de marisc
sempre vins frescos,
que no siguin
vins fermentats
en barrica,
o sigui,
pel marisc
el que vol
és raïm,
és vi,
és vida,
no vol gaire repòs.
Per tant,
vins joves.
Vins joves.
També ens en podríem
anar a la zona
de Rioja,
que és més desconegut
el blanc de la Rioja,
com és el Viure,
que no ha de ser un macabeu
dels de tota la vida
de casa nostra,
però que allà
ni diuen Viure.
No s'identifica gaire,
eh, Rioja,
amb els blancs?
No,
no s'identifica gaire,
en canvi s'estan fent
coses molt xules.
Però és més de cap aquí
que es fan blancs allò?
No,
sempre se n'han fet,
el que passa és que
han sigut més de consum intern,
no s'ha exportat tant,
no ha sigut un vi
que s'hagi fet famós
perquè hi havia el negre
que li feia molta sombra,
no?
Però de tota la vida
que hi ha hagut el Viure,
aquest reïm blanc,
a més,
s'ha autoritzat,
pel ADO i tot,
i hi ha molta tradició
de vinificació.
El que passa és que també
potser no es vinificava
tan bé com s'està fent ara.
Ara s'està cuidant
molt la vinificació
a tot arreu,
i a la Rioja també
i estan sortint uns vins
realment excepcionals.
O sigui,
jo, per exemple,
la Bel Mendoza Viura
del 2007
és un vi
que dona una complexitat
amb boca increïble.
El que passa és que
aquests vins ja de Macabeu
i això,
jo ja els guardaria
ja més per un caldo
perquè aquests vins
ja tenen una fermentació
en barrica,
ja donen notes làctiques,
ja algunes han fet
la melolàctica,
bueno,
és una segona fermentació
que fan els vins
que transformen,
bueno,
un àcid en un altre
perquè els doni
uns tocs més
més de mantequilles,
més de pa torrats,
i també
pel marisc encara
jo també podríem anar
als verdejos de ruïda,
que també són molt típics,
aquests potser
són més especials,
aquests verdegen més,
tenen un gust
una miqueta més especial.
Jo trobo els albarinyos
són més fàcils de veure
que els verdejos,
però el que li agraden
també són boníssims.
Amb el marisc
també podríem seguir,
per exemple,
per les ostres,
que també per Nadal
qui pugui,
que li vingui de gust
unes ostretes,
jo me n'aniria a França
amb el vi
i per les ostres.
Podríem menjar-les
perfectament
amb un albarinyo,
estan boníssimes.
Però si voleu
alguna cosa diferent
i no excessivament car
i que estigui allò bé
i que hi vagi molt,
molt bé,
agafaríem una varietat
de rim que es diu
Pinot Gris.
Cap al sud?
No, al nord de tot,
com més amunt millor.
Pels vins blancs
ens n'aniríem a Alsàcia,
la zona de l'Alsàcia
de França,
que és la zona
més al nord
que es fa via
a França
i al món.
És la zona més al nord.
Bueno,
ara amb el canvi climàtic
ja en parlarem,
però fins ara
era la dormissa d'origen
més,
o l'apel·lació
en controler,
més al nord
d'Europa.
I és l'Alsàcia
i aquí fan,
entre altres,
el gegostraminer,
que tothom el coneix,
aquesta varietat,
és originària d'allà,
però en aquest cas
no l'aconsellaríem
pel marís
perquè és massa floral,
és massa molestaria.
En canvi,
aquesta varietat que us dic,
la pinot gris,
sí.
O sigui,
és que us he de buscar
un pinot gris
als Alsàcià.
Jo, per exemple,
aquí en tinc un que es diu
Domain Leon Bosch
de Clos Zingal.
A més,
és un vi ecològic,
és un vi
molt,
molt,
molt complex,
molt interessant,
amb una molt bona acidesa,
és un vi
amb una acidesa important
i amb un preu
també interessant.
No són vins
excessivament cars,
és un vi
que el podeu trobar
al voltant dels
10 o 11 euros,
o 12,
no ho sé exactament.
Deies que el llagostraminer
palmarís no,
amb què el podríem combinar?
Perquè és una varietat
que agrada molt.
El llagostraminer,
difícil de...
Home,
és un...
Doncs el prenem a l'aparitiu.
Són roses,
són lichís.
Amb un aperitiu,
sí,
amb un aperitiu us hi pot anar bé,
i amb una amanida,
però que no portés massa vinagre,
i amb coses de fruites,
inclús al final de postres,
amb coses no massa dolces,
amb una macedònia,
per exemple,
amb una macedònia,
allò,
si acabem un àpat de Nadal
i mengem alguna cosa de fruita
ens hi podria anar bé,
és difícil,
el llagostraminer,
a mi m'agrada molt,
però s'ha de buscar
el moment idoni,
amb formatges,
amb formatges hi va força bé,
però ja et dic,
és un bit tan contundent,
tan personal,
que és com moltes coses
quan són tan personals,
que costa de trobar-los
el moment idoni,
de consumir.
Doncs l'aparquem,
ja trobarem un altre moment
que no sigui Nadal,
eh?
Sí, home,
el Nadal sí que ens podem trobar
a una botellet de geostraminer,
però hem de trobar el moment,
no?
En canvi,
aquest a l'apinot gris
dona unes notes més verdes,
més cítriques,
amb una complexitat també superinteressant,
amb una molt bona acidesa,
i inclús notes a vegades
salades i iudades
que ens aniran molt bé
amb les ostres, no?
Són vins que podem trobar aquí
a alguna de les moltes bodegues
que tenim bones a Tarragona, no?
Sí, sí, sí, sí,
sí que es poden trobar,
si ho demaneu,
eh?
A veure,
si demaneu un al sacià
de pinot gris,
moltes bodegues,
ja el tinc.
Serà una marca,
una altra,
però hi trobarem.
Sí, exacte, sí, sí.
Jo us dic aquesta marca en concret
perquè primer,
l'importador és el Lionel,
que el vam tenir aquí.
I tant,
que quan torna.
que l'invitarem,
si després de Nadal
podem tornar a tenir-lo aquí,
és una persona
que a més en sap molt
i que s'ha anat fent
un mercat molt interessant
i a més que té la particularitat
que són de petits bodeguers,
i jo en què els els conec,
inclús perquè vaig estar
en una fira
i els vaig conèixer,
són gent jove
i fan uns vins ecològics
amb unes ganes
i una manera de fer
molt interessant
i a més els fan baratos.
Home, doncs ho té tot això.
Ho té tot,
aquest vi, eh?
I això en quant a marisc,
i això,
llavors si anem pel caldo,
pel caldo hauríem de buscar
ja vins blancs
amb cos,
amb una certa estructura,
que aquesta estructura
ens donarà
la maduració en barrica
o la fermentació en barrica
amb les seves mares.
Això què vol dir?
Doncs són vins que
en vez de fermentar-los
a la tina de ser inoxidable,
els posen en botes,
en botes aquestes de roure,
i fan la fermentació allí
o bé fan la fermentació minoc
i després els deixen
amb les seves mares
en barriques.
I les deixen
dintre, doncs,
durant un mes
o depèn,
n'hi ha que estan sis mesos,
eh?
Normalment estan,
això,
uns sis mesos
i amb la mateixa brutícia
perquè ens entenguem,
eh?
amb les mares,
que se'n diu,
doncs amb la brutícia
del vi,
les van remenant,
eh?
Perquè es barregi bé
amb el vi
i vagi deixant anar
els llevats
tot al seu gust
al vi.
I això li dona
més complexitat,
ontuositat
i estructura
al vi, no?
Això farà
que ens aguantin
superbé un caldo
de Nadal,
eh?
Aquests vins.
Llavors, doncs,
vins d'aquests,
doncs,
el José Pariente
de Rueda,
Verdejo,
però fermentat
amb barrica,
eh?
O podem anar,
doncs,
amb un,
per exemple,
amb una Detària,
que és un vi
increïble
i el trobo fantàstic
de la Terra Alta,
és una zona
poc coneguda
de vins
i que té unes meravelles
i en aquest cas
és una garnatxa
i macabeu
de la Terra Alta
i que porta
vuit mesos
fermentat amb barrica
i a més
és super,
supercomplexes,
molt,
molt aromàtic.
També podríem anar,
doncs,
amb un xardoner
més classicó,
eh?
Doncs,
per exemple,
un muller xardoner
d'aquí de Tarragona,
eh?
O també podríem anar,
doncs,
a un priorat,
eh?
fermentat amb barrica,
una miqueta més complex,
blanc.
Ah,
però aquest que és
de la Terra Alta
té bona pinta,
eh?
La Detària
no és un vi barat,
eh?
No és un vi
molt barat,
és un vi
que deu estar a la botiga
al voltant dels 14-15 euros,
eh?
i per ser la Terra Alta
dius,
ostres,
no?
Però val la pena
que el tasteu,
de veritat,
és un vi
favorós.
Jo vaig passant per la caixa
registradora quan la digué,
però el pressupost
està ja ajustat.
Home,
per Nadal
jo calcularia,
doncs,
amb l'aperitiu
has de calcular
uns,
la botella d'aperitiu,
doncs,
si és vermut o això,
sempre te'n vas,
ja dirà si dels 8-10 euros,
eh?
Amb un vi blanc
de primer plat
has de calcular
uns 12-15 euros,
eh?
Amb un vi negre
per Nadal,
jo crec que has de calcular
uns 30 euros,
eh?
Un 25-30 euros,
i amb un cava
de postres
has de calcular,
doncs,
també uns 25 euros,
20-25 euros,
eh?
Jo crec que és un pressupost
mínim,
mínim,
mig,
eh?
Per fer un bon àpat
de Nadal,
d'aquí per amunt
el que vulgueu
i d'aquí per avall
també,
eh?
Però jo crec que,
home,
portar,
penseu que
amb això que us dic,
per exemple,
per 4 persones
pots fer l'aperitiu,
eh?
Hem parlat d'uns 10 euros,
el primer plat,
uns 15 euros,
són 25,
el vi negre
en parlem d'uns 30,
eh?
Se'n anem al 55
i el cava
parlem d'uns 25,
doncs,
ens anem al 75 euros.
Per 4 persones.
per 6 persones,
tant de vi,
6,
8,
eh?
Perquè estem parlant
d'una botella,
2,
3,
4 botelles,
eh?
A veure,
entre 4 sí que se beuen,
però normalment necessitats 8.
Sí, sí, sí, però com que no només hi ha una,
sinó que hi ha diferents.
Clar, és que és això,
no es tracta de tipar-se
ni de vi blanc,
ni de vi negre,
sinó de fer-ho tot
anar fent una miqueta
i anar-ho saborejant
en cada plat,
no?
Doncs molt bé,
en quant a blancs,
home,
també podríem parlar,
doncs,
d'un gran blanc
que ens podria anar molt bé
amb el caldo,
doncs,
ens en podríem anar,
com sempre,
a la zona de la Burgonya,
eh?
A la zona burgunyesa francesa
que fan aquests grans xardoners,
eh?
Famosos, eh?
Doncs aquí,
doncs, no ho sé,
un domany mestre mitxelot
de pornill Montraixet
de la zona d'aquesta.
Són vins ja
del voltant de 37,
38 euros l'ampolla,
eh?
Que fan una gran festa,
però que amb un caldo,
amb una sopa,
ens poden anar,
de meravella,
amb unes notes de pebre,
unes notes
d'un cert bolet, eh?
Tampoc,
tampoc,
que se'ns anirà més
cap al caldo de la copa
que cap al caldo del plat,
però, en fi...
Però, bueno,
són dies d'aquests
que tenim,
que podem treure
aquests vins més especials,
no?
Si tenim el blanc aclarit,
eh?
Doncs anem pel negre.
El negre, va.
El negre,
home,
jo sempre apostaria per casa.
És el que t'anava a dir,
que hem fet una mica de tom
per tot l'estat espanyol,
per França,
ens quedem una miqueta per aquí.
De negres,
Montsans,
evidentment,
preu qualitat,
és de les millors zones,
terra alta,
eh?
També no l'oblidem,
i aquell toc de categoria
amb un priorat,
d'acord?
O sigui,
jo, per exemple,
de Montsans,
a mi m'agrada molt l'acústic,
és un Montsans
molt afruitat.
Acústic, es diu.
Acústic, sí.
És el fa
l'Albert Ventura,
de les botegues
de l'Aventura,
el fa aquí el Montsans,
i és un vi
que dona unes notes
de fruita,
de frescor,
però a la vegada
té molt de cos,
no?
I és un vi,
doncs,
que ens pot anar
molt bé
amb carns,
si fem carns lleugeres
de segon plat,
doncs,
tipus rosbif,
o alguna carn a la planxa,
o rostida,
eh?
Carns sense massa salsa.
Si estem ja salsant,
eh?
I estem en aquesta línia
de preus,
doncs,
on podríem anar,
per exemple,
a Municis,
també del Montsans,
que ja és un vi
amb notes
més de fusta,
més d'evolució.
És un vi de preu qualitat
molt bo,
l'Issis, eh?
Molt bo, molt bo, molt bo.
L'acústic, per exemple,
estem parlant de vins joves,
estem parlant de collites 2007,
i a l'Issis estem parlant
de collites 2004,
d'acord?
Amb el mateix preu, eh?
Són vins que estem parlant
al voltant dels...
No ho sé,
és que jo...
Clar,
jo aquí tinc preu del restaurant,
no?
Clar,
després preu...
Jo crec que estem al voltant
dels 13, 14 euros,
eh?
O 13,
13 euros o així,
eh?
Doncs,
tots dos,
és qüestió de triar, eh?
Penseu que un esteu pagant
pel mateix preu
per un 2007 o un 2004, eh?
Això vol dir que 2007...
El que et vingui més de gust,
si un vi més jove o un vi més...
Més jove,
depèn del que heu de menjar.
També hi ha el Joan Denguera
a Finca Largatà,
que és un molt bon vi,
també.
És un clàssic,
el Joan Denguera.
És un clàssic, eh?
I si no,
doncs també el Laurona,
que també és un gran clàssic
del Montsant.
Si ens anem a la Terra Alta,
doncs, per exemple,
hi ha el Millennium,
que jo trobo que és un gran vi,
eh?
També,
per menjar.
En aquest cas,
hi ha carnes amb salsa,
o sigui,
ja si fem,
doncs,
el Capó de Nadal,
per exemple,
o fem suquets ja elaborats,
doncs,
ens aguantarien superbé.
Aquell corder que vam preparar
l'altre dia, no?
Aquest tipus de vi,
el corder,
per exemple.
I si ens anem al Priorat,
doncs,
home,
un clàssic,
el Gibot,
jo crec que és un preu qualitat
molt bo,
l'Ogibot.
És un vi,
en aquest cas,
l'anyada que hi ha al mercat,
si no m'equivoco,
és 2005.
És un vi fet amb garnatge
i samsó,
bàsicament,
a part de Cabernet i Cidà,
però té una base típica
del Priorat
i que ens donarà
molt bons resultats.
I si volem
alguna cosa diferent,
també,
i també de prop de casa
i amb una miqueta més suau,
doncs,
ens en podríem anar
al Castell del Remei,
que és un costès del Segre,
el Castell del Remei 1780,
que és un vi,
també,
molt suau
i que se'ns adaptarà molt bé,
en aquest cas,
amb quasi tot,
perquè no és un vi extrem
i que tampoc és
de preu extrem.
Si volem sortir de Catalunya
i volem tastar alguna cosa,
també,
home,
jo pel cor,
jo me n'aniria a Mallorca
i m'agafaria vins
de manto negre
o de callet,
com l'ànima negra,
que és un clàssic
de les illes
i que és un vi
que no decepa ningú.
I molt diferent
del que estem acostumats.
Són vins
amb molta personalitat,
amb molt de terroir,
que ni lliuren els francesos,
amb molta tipicitat
i que per això agraden,
perquè són completament diferents
de la resta.
Si no,
qui no posa a la taula
un Ribera de Duero,
per exemple,
també,
com el Ceres,
per exemple,
que és un gran Ribera de Duero,
o també,
amb les novetats
d'últimament,
un Bierzo,
com un Pitacum
o altres vins del Bierzo
que es fan amb Mencia.
De Mencia,
de totes maneres,
recordem que el Bierzo,
si comprem un vi d'aquí,
penseu que són vins
amb potents,
amb cos,
i que deixen un retrogus,
un record lleugerament amarg.
ho dic perquè,
segons què ho combineu,
us poden anar molt bé
o no,
però són vins diferents
i especials.
També podem anar a la zona de Toro
o, com no,
a la Rioja.
Jo em quedo amb els primers
que has dit.
Jo em quedaria també per aquí.
Terra Alta,
Montsant,
Priorat...
I si voleu sortir fora,
doncs,
podeu anar a Itàlia,
que hi ha vins excel·lents,
o podem anar també,
doncs,
a França,
com no,
i tastar,
doncs,
Siràs,
per exemple,
les dos de Chateau-Bassanel,
de la zona del Minervois.
El Minervois és una zona
que està,
doncs,
a mig camí
entre els Pirineus
i Marsella,
per aquí,
perquè ens en tinguem
una miqueta,
per aquí,
o una miqueta més al nord,
que en sentim a parlar tant,
doncs,
bé,
doncs,
sobretot,
de la vall del Rond,
del Ródenó,
que està al nord,
entre Itàlia i França,
allà al límit,
i al riu aquest,
doncs,
d'allí i de la zona
del Minervois.
I fan uns siràs excel·lents,
i si no,
doncs,
un Bordeus clàssic
de la zona de Sant Emilió
fet amb marlot,
que també és un vi molt conegut
i que també és originari
d'aquella zona.
Home,
estem ens servits,
eh,
de dins,
i ara arriba el moment
del cava
i el xampany,
perquè segur que el francès
aquest Nadal
també ens recomana
que comprem xampany,
una ampolla.
Durant l'any bevem cava,
però el francès
té aquesta debilitat
que diu,
home,
una ampolla de xampany l'any...
Jo crec que...
És l'eterna pregunta,
no?
Què és més bo,
el xampany o el cava?
Oh, és diferent.
No existeix la resposta,
no?
Jo crec que és l'ocasió,
és diferent.
A més,
hi ha allò que a vegades
explico la gent,
no dels maridatges,
hi ha el maridatge,
en aquest cas,
cultural,
el maridatge,
perquè relacionem xampany,
amb festa especial,
no?
I realment...
Amb esdeveniment,
ja.
Amb esdeveniment especial.
Una cosa extraordinària.
Jo crec que és així,
jo crec que el cava
té unes particularitats
més suaus,
més arrodonides,
i el xampany
és una miqueta
més contundent,
eh?
I també per això
fa que el cava
el puguem consumir
més freqüentment
i el xampany
sigui una cosa
d'aquells de dir,
doncs mira,
tal dia,
una copa de xampany,
fantàstic, no?
I a més que va de meravella
amb els postres típics de Nadal,
no?
Amb les neules,
els torrons i tot això,
aquestes notes de torrats,
d'avellanes,
amb el xampany,
amb un bon xampany,
hi van molt bé.
Ara, jo també us vaig a dir una cosa,
o comprem,
no sé si estarem tots d'acord
o no estarem d'acord,
però és la meva opinió,
o comprem un bon xampany
o bevem-se un bon cava.
Jo prefereixo llavors un bon cava.
No ens quedem a mitges.
No ens quedem a mitges, eh?
Si hem de comprar
marques d'aquestes molt conegudes,
jo em compraria un bon cava,
em gastaria els mateixos diners
en un bon cava i al·lucinareu,
perquè hi ha uns caves increïbles
per aquests preus,
eh?
Hi ha caves
amb unes nivells
tant de les bodegues
Gramona,
com l'Agustí Torelló,
com, bueno,
què us vaig a dir,
reventors i blancs.
És que hi ha moltes,
tenim grans bodeguers
de cava a Catalunya
i fan uns caves vells
increïbles, eh?
I que no quedareu gens decebuts.
Ara, si voleu un xampany,
doncs, home,
una botelleta,
jo una,
però ens la partim
com a bons germans,
encara que siguem dotze,
ens posem,
però que sigui bona.
Jo crec que ha de ser
una bona botella de xampany.
I perquè ho sigui,
doncs,
hem d'anar a buscar
o marques
conegudes,
però que pagarem molt.
Posem-nos glamorosos, va.
Home, doncs,
hi ha el cristal,
el cru,
són botelles
que valen molts diners.
Molts diners?
Home, doncs,
estem parlant de botelles
de més de 150 euros.
Clar, molts diners.
Molts diners.
Molts diners.
Quedaríeu parats, també,
però si realment
ho heu d'apreciar,
també,
a veure,
no ens bevem
l'ampolla de xampany,
si ens hem begut abans
quatre ampolles de vi
i anem molt contents...
Perquè serà llançar els diners.
Perquè no caldrà.
Tampoc no...
Són botelles
que s'han de disfrutar
i sobretot
s'han de parlar.
No es pot obrir
una botella d'aquestes,
brindar,
beure-se-la de cop
i seguir...
O sí,
amb el que costa
l'hem de fer durar.
Però són dies
que s'han de parlar una miqueta.
Ostres, aquest xampany,
quines notes de...
pa torrat.
I si no saps,
tu inventes.
Bé, sí, exacte.
O dir, ostres,
m'agrada per això,
raonar-lo pel que sigui,
per la situació,
pel moment,
per la companyia,
però parlar-ne una miqueta
perquè això fa que
després el recordis,
perquè si no se'n fa res...
També podem tirar
llavors
amb bodaguetes
que no siguin conegudes
però que llavors
ens hauríem d'assessorar
per un bon bodeguer,
la botiga,
perquè a vegades
hi ha marques
que no són conegudes,
que, doncs,
no ho sé,
René Rotat,
té una febre,
no ho sé,
n'hi ha unes quantes,
que fan molta qualitat
i, en canvi,
no t'aforeden la butxaca.
Perquè d'aquestes marques
que has dit ara,
que són xampanys bons,
en quins preus ens m'agrada?
Home, ja estem parlant
de xampanys
que a la botiga
els podem trobar
a 30 euros
i que podem tenir
coses interessants.
Però amb xampanys bons bons
i de marques desconegudes
doncs podem anar
fins a 40 euros,
el xampanys s'ha pujat molt
últimament
i podem trobar coses bones.
Per exemple,
marca coneguda
i que la podem disfrutar,
per exemple,
Bollinger,
el Bollinger Especial Cuvé,
el del James Bond,
però l'Especial Cuvé
és un xampany molt bo.
O sigui,
per ser un xampany
dintre de la línia comercial
és un xampany
que el fan molt bé,
que està molt ben lograt
i és un xampany
que deu estar a la botiga
al voltant dels 40 euros,
40 i escaig.
O sigui,
ja notarem
el que ha de ser
un xampany.
De xampany,
potser res més això.
Sobretot,
és que clar,
deixar-se una miqueta
en mans del que ens el ven,
no?
No el comprarem,
però per tu,
que ets un amant del xampany,
quin és el millor xampany del món?
Per tu?
Uf,
això és molt difícil.
O dels que estàs estat,
esclar.
És molt difícil.
jo amb el que més em va sorprendre
a mi de xampany
per diferent,
per personal,
va ser el Cru.
El Cru,
jo va ser el que més em va sorprendre
per la diferència,
perquè és un xampany
que,
el xampany porta tres varietats
de raïm,
que és Pinot Noir,
Pinot Manier
i Chardonnay.
La Pinot Noir
és aquest raïm típic
de la Borgonya
que és negre.
La Chardonnay
la coneixem tots
i la Pinot Manier
diguem-ne que és el fill dolent,
el fill tonto
del xampany.
La Pinot Manier
fa que els xampanys
no envelleixin bé
i llavors,
normalment,
els xampanys molt bons
no en porten.
Llavors,
si agafes especials
cuvets molt antigues
o xampanys molt envellits,
no porten aquesta tercera varietat
i els fan només
de Pinot Noir
i Chardonnay.
I la Crux
és l'únic xampany
bo de llarga guarda
que porta la Pinot Manier.
I llavors,
com ho fan?
Per què no l'hi posen als altres?
Doncs perquè es fa molt bé.
És un raïm
que s'oxida ràpidament
i que fa molt bé
la resta de barreja.
O sigui,
la seva presència
fa que baixi molt
la qualitat
amb el temps.
Llavors,
ells què fan
perquè no passi això?
Doncs el que fan
és que li fan
un procés de maduració
d'aquesta varietat
en barrica.
Que normalment
el xampany
no porta barrica.
Que fan la macetació
dels raïms
com si fessin un vi.
Sí, sí.
El xampany
és diferent del cava.
Es fa diferent.
El que és la vinificació
la part del vi.
Després la presa d'espuma
es fa igual
que en el tema dels cava.
Però el que és
la vinificació
es fa molt diferent.
Normalment
nosaltres
els cava
fem el copatge
fem el vi
i llavors fem la presa d'espuma.
Ells fan
envelleixen el vi
amb tines diferents
i fan el copatge
després una vegada
ja fet el vi envellit.
Llavors,
ells
en aquest cas
fan fermentar
la Pinot Menier
amb barriques
i el deixen envellir
amb barriques.
Llavors li donen
una evolució
diguem-ne una criança
amb aquest vi
que fa
que després
no s'oxidi.
Llavors poden fer
xampanys de llarga duració
amb aquesta varietat.
I això fa
que doni unes notes especials
al xampany cru
i que després també
ho paguis.
Ho paguis, clar.
Tot el bo
costa diners.
Per acabar, francès,
algun cava?
Algun cava.
Algun cava.
Jo sóc una gran amant
de la gustiturelló.
A mi m'encanta el cripta
i no és només per la botella
que també
jo trobo que és genial
aquella botella
però doncs
trobo que té unes notes increïbles
i després
Gramona
gran bodega
també
que fa grans
el tres lustros
fa grans
grans caves
Reventós i blanc
fa xampany
i fa caves boníssims
també
no ho sé
el Pere Aventura
fa el copatge d'honor
que té un preu qualitat
molt bo
és que en tenim molts
hi ha el privat
n'hi ha
és que gràcies a Déu
i amb aquestes
bodegues
a quins preus
ens estem movent?
No són cars
home
el cripta
és el cava més car
de tots
potser
que se'n deu anar
els 30 i molts
no sé ara exactament
però al voltant de 30
avui
30 i alguna cosa
però doncs
el Gramona
per exemple
se'n deu anar
el tres lustros
se'n deu anar
al voltant dels 30 euros
també
aquestes botelles
al voltant dels 30 euros
trobarem tota aquesta gama alta
que ja estem parlant
de caves
de primera
caves de llarg envelliment
de més de 3 anys
i en el cas de Gramona
fins a 5 anys
que amb caves
que han tingut temps
de fer
l'autòlicis
ho explico
un procés
que els llevats
diguem-ne
es desfacin del tot
i deixin tots els seus gustos
dintre del cava
i això li dona
una complexitat aromàtica
i fan que sigui
completament diferent
de veritat
que es noti bé
d'un cava jove
normal
perquè fins als 3 anys
s'assemblen molt
els joves
però quan un cava
ja té una bona evolució
i han deixat
que els seus bacteris
s'obrin
i deixin anar
tot el seu gust
els llevats
fa que els cava
siguin realment
molt diferents
i complexos
més mantacosos
molt més
aixampanyats
diferents
una vegada més
ens ha deixat
amb la boca oberta
el Francesc Lleodó
del Quim Quima
si la passada setmana
ja teníem
els plats de taula
ara què ens queda
pel proper programa
pel proper programa
parlarem potser
de segons
una miqueta
més
més
diferents
més modernets
i sobretot
a mi el que m'agradaria
ja que estarem aquí
a la ràdio
que serà
m'assembla
que és l'últim programa
l'altra setmana
ja és Nadal
doncs dubtes
si algú té dubtes
que se'ls preparin
i dijous
dubtes o suggeriments
si ens succelleixen
algun tipus de menjar
per la nit de càrrec
o alguna cosa així
estaria molt bé
doncs és un dia
que em puc dedicar
també a atendre
els oients
que vulguin
per solucionar
qualsevol problema
que tinguin
de cara a aquestes festes
doncs vinga
perfecte
la propera setmana
consultori
i acabem de rodonir
els apats de Nadal
Francesc Lleodó
del Quim Quima
continuu treballant
amb vosaltres
fins a
tancareu els dies
específics de Nadal
que ja ho direm
la propera setmana
ara menjars d'empresa
i coses d'aquestes
i què?
els sopars
i menjars d'empresa
tots acaben igual
són com els apats
aquests amb els cunyats
que tothom es baralla
o no?
la gent més o menys
té bon rotllo
no, a la taula
hi ha bon rotllo
normalment
al revés
jo hi vaig veure
un programa
no sé en Quim
on era
tard a la nit
quan vaig acabar
de treballar
que parlaven
d'aquests sopars
d'empresa
que en el 40%
dels casos
de la gent
que assisteix
a un programa
ho vaig trobar
molt fort
hi havia hagut
algun tipus
de relació sexual
en aquests apats
acaben així
un 40%
s'embolica
la gent de l'empresa
però
no en aquell sopar
sinó al llarg
o sigui
en un sopar d'empresa
un 40% de la gent
ha tingut algun rotllet
és el drinking
és el drinking
és el treu-los de la situació
nosaltres tenim el sopar
aquest divendres
a veure
alliçonarem aquí
a tot el personal
de la ràdio
president Jodó
del Quim Quima
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
a vosaltres
fins la setmana que ve
adeu-siau