És un quart de dut del migdia, al matí de Tarragona Ràdio.
Cada dimecres reservem una estoneta per curar-nos en salut,
per tractar de temes que tenen a veure amb la salut pública.
Avui ens acompanya el doctor Josep Mercader.
Bon dia.
Bon dia.
És el director de l'Hospital.
Ens acompanya d'altra banda també.
Avui per parlar-nos del tema de la pràctica esportiva,
quan arriba el bon temps, la doctora Montse Rico,
és de la Unitat de Medicina de l'Esport.
Doctora Rico, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Tornem-hi, no, Josep?
Sí.
A dir allò de, ei, que fa solet, que us moveu, que vinga,
que això ens hauríem de moure tot l'any, ja ho sabem.
El dia ja s'allarga, es fan les tardes més llargues,
la temperatura és més agradable i, per tant, tornem-hi.
Tornem-hi a fer esport i a moure'ns i a fer una vida més saludable.
Clar, però tornem d'estar com els ossos, allò,
en una cova, com aquell qui diu,
de no fer absolutament res,
de cop i volta posar-nos les sabatilles esportives
i vinga, va, corre, la desesperada.
Ens esgotem, ens quedem fatal, veiem que estem molt malament
i el dia següent no tornem, no?
Aquesta, diguem-ne, que és la pràctica habitual.
Això és el que molta gent fa, no?
I és el que avui, doncs, la doctora Rico ens explicarà
de quina manera, doncs, anar incorporant aquest exercici físic
quan surts de l'hivern, doncs, que normalment fas menys exercici.
I llavors, ella ens explicarà, doncs,
que el que és aconsellable és entrar a poc a poc en l'exercici,
en funció de l'edat, de l'estat físic, etcètera.
I bé, hi ha una sèrie de requisits que ella ens explicarà.
Diguem, superficial, cadascú ha de buscar la seva motivació
per fer exercici bona part i quan arriba aquest temps,
tot ho sabem, és inevitable, és allò dels quilets de més,
vinga, aviam si m'aprimeu, però aviam.
Aquest episodi l'hem de superar i potser anar a buscar
un benefici a més llarg termini,
tant a nivell físic com a psíquic, no?
Sí, el benefici de practicar activitat física
és, evidentment, els dos nivells.
Hauríem de, l'ideal seria fer-ho regularment
durant tot l'any, però bé, qualsevol excusa és vàlida
per començar, si fins ara no ho hem fet,
però, com deia el doctor Mercède, doncs,
d'una manera progressiva, no?
No podem anar a agafar la vela si no hem fet res, res,
res durant tot l'any.
Hem de fer una preparació física prèvia.
Llavors, bé, els beneficis,
de practicar activitat física regular
són tant a nivell de funció cardiovascular,
i així disminuirem també els riscos associats al sedentarisme,
com de millora de les capacitats físiques.
Ens veurem més bé, ens trobarem més bé,
tenim més força, més to muscular, més equilibri...
Clar, la gent que practica esport tot l'any
ja té claríssima quina és la seva disciplina,
i on s'hi troba a gust,
quan surten aquests esportistes estacionals que diem.
Jo m'imagino que hi ha uns determinats esports
als quals s'hi pot accedir sense una preparació prèvia,
és el que deies.
Vull dir, si mai has fet vela,
per molta il·lusió que et faci,
no pots agafar i llançar-te al mar, no?
Vull dir que hi ha tota una sèrie d'esports
que poden ser molt adients per una edat mitjana
i per persones que habitualment no en practiquen, no?
Sí, ara, amb molt temps, el més fàcil és fer caminades, excursions,
ens animarem més a nedar,
o potser a començar a fer classes de kuejim o de tai-chi,
coses que pots fer amb un nivell més suau,
amb una activitat d'un nivell més lleuger.
Però també, doncs, a jugar a bàsquet, o futbol, o tenis, o pàdel,
o ara comença a temporada de bola i platja,
o, com dèiem, altres esports que necessitarem
potser alguna cosa més de preparació física,
com la vela, el surf, el mosseig.
Sí, perdona, digue-ho.
No, no, diguem de partir de...
Jo diria que hem de partir del principi bàsic,
que és fer esport, fer esport és saludable,
no solament hi ha els beneficis físics,
que són molt evidents i estan evidenciats per la medicina,
sinó que també hi ha uns beneficis psíquics,
i llavors, en funció de les edats,
de les franges d'edat,
doncs hi ha uns esports o hi ha unes activitats
que són més aconsellables que altres.
Llavors, doncs hauríem d'anar,
repartint-ho per franges, no?
La gent gran, normalment, doncs,
participen més en esports que són més...
tipus caminar...
Petanca, no oblidem, la petanca,
que té molts seguidors en aquesta franja d'edat.
que també es requereix i també es fa, doncs,
necessites una postura determinada,
que has de tindre en compte a l'esquena, etcètera, no?
I llavors, doncs, jo crec que cada franja,
doncs, té la seva...
el seu tipus d'esport,
franja d'edat,
i després també, doncs,
la gent jove, doncs,
també hi ha una franja,
un col·lectiu important de gent federada,
que practica l'esport no d'una manera professional,
però sí d'una manera federada i competitiva,
i aquestes, doncs, tenen una altra...
és una altra filosofia de l'esport, no?
I a més, ja des de les pròpies federacions
ja se'n cuiden que hi hagi, doncs,
un seguiment de les repercussions
que pot tenir aquella pràctica en la seva salut,
cosa que als practicants estacionals no ens passa
i jo diria, vosaltres, per la vostra experiència,
ho sabeu, que poques vegades
se'ns acuten al metge a dir
escolti, vull practicar esport,
per exemple, vull anar a córrer,
senzillament, no cal que sigui una cosa sofisticada,
no hi anem al metge a dir-li, vull dir,
senzillament és el que dèiem abans,
ens posem les sabatilles.
Fora convenient, doncs, fer una mica de revisió,
una mica de pressa de contacte,
ni que fos amb el metge de l'assistència bàsica, no?
Sempre.
Nosaltres recomanem,
si en cas vulgui començar a fer
una activitat física lleugera,
com a mínim comentar-ho al metge de família
o al pediatre, amb els nens,
i en cas que ja es vulgui fer
un exercici més intens,
doncs, amb l'especialista en medicina de l'esport,
per fer una valoració funcional prèvia,
i així descartar patologies.
Jo per aquí veig una paraulota d'aquelles que a mi m'encanten,
que diu, espera si les obri,
anamnesis,
perquè diu, si vaig al metge i per practicar esport
m'han de fer això, potser que m'ho penso,
d'anar-hi, ni agulles ni res, no?
No, no, no.
Això no té res a veure, no?
No, l'anamnesi és una paraula tècnica
que vol dir la història clínica.
Veus? Si no ho expliqueu,
dius, jo no hi vaig, que segur que em fan alguna cosa que fa mal, no?
No, sempre el que fem a les revisions,
les bàsiques sempre inclouen les preguntes d'antecedents,
com deia el doctor,
una exploració física per a parells,
i llavors un electrocardiograma de repòs.
Res fa mal, res punxa.
A partir d'aquí, en funció del nivell esportiu i de l'edat,
fem revisions amb prova d'esforç màxima,
prova d'esforç màxima, monitoritzada sempre...
Per això ja parlem d'uns nivells, no?
Parlem majors de 35 anys,
encara que no estiguin federats,
i en majors de 18 que estiguin federats.
Per això no ho fem.
A la gent més gran de 35 anys no se li acut d'anar al metge.
Un dels motius que vinguem avui aquí
és promoure que la gent ho faci.
Sí, perquè algú podria pensar,
mira, ja venen i ja ens expliquen allò
que els agrada tant, que no hem de fumar,
que hem de menjar bé, que hem de practicar esport.
És clar, vull dir, és allò de volem estar allà,
latent, sempre recordant-ho,
però el que probablement no sabem
on ens plantegem és que prèviament
hem de fer una revisió mèdica.
Perquè a vegades podem tenir alguna patologia
que desconeixem, perquè ens trobem bé, aparentment, no?
Sí, sí, sí.
Pots tenir una hipertensió arterial,
amb aquestes edats que ella diu,
doncs, bueno, a partir dels 35 anys
pots trobar-te fàcilment
amb una hipertensió arterial latent
que no descoberta perquè no dona cap simptomatologia,
però que en el moment de començar a fer esport
pugui provocar-te algun tipus de problema.
pots trobar-te, doncs, amb alguna rítmia cardíaca
que amb un electrocardiograma basal simple
la puguis detectar, etcètera, no?
O sigui, jo crec que és bàsic
que es faci aquest tipus de valoració.
Llavors, ells, com a especialistes,
en funció del tipus d'esport
i del tipus de pacient,
determinen quin tipus de valoració fan.
Hi ha alguna prova més complementària,
tall de curiositat,
d'algun tipus de pràctica esportiva
que precisi d'una revisió més específica?
Sí, depenent de l'esport, per exemple,
amb busseig, doncs, fem una espirometria
i una radiografia de tòrax.
Si cal, es fa una analítica
o es pot fer una glosèmia,
una determinació de sucre en sang
a l'acabar abans i després de fer la prova.
O, depenent, l'atenció la controlem sempre,
l'electro també,
però hi ha tot un ventall
de proves complementàries
que es poden afegir a la revisió
segons la necessitat, esclar.
Després, si hi ha persones
que puguin tenir algun tipus de patologia,
problemes d'hipertensió
i que tenen el seu seguiment
des del centre bàsic de salut,
persones que puguin ser diabètiques,
persones que puguin tenir,
doncs, algunes, sobretot nens,
problemes d'asma,
que perfectament poden fer esport,
ho recordarem de pas i tot això,
ja veiem si ja trenquem aquest mite.
Diguem que aquestes persones
podrien entrar perfectament
en la tasca que feu
a la unitat de medicina de l'esport,
però com que tenen patologies específiques,
jo suposo que des del seu metge de capçalera
ja se'ls indica, no?,
una miqueta què és el que poden fer
i no poden fer.
Sí, amb aquesta línia
vam presentar ara fa poc
una guia d'activitats recomanables
en funció de les patologies.
Hi ha una sèrie d'activitats
que són més recomanables
que altres pels diabètics,
o pels parkinsonians,
o per les embarassades,
no?,
les embarassades no són malaltes,
però sí que tenen uns condicionants
que fan que determinades activitats
siguin més aconsellables que altres.
Hi ha una guia...
És aquella guia en què heu participat vosaltres,
que es publica a nivell de tot Catalunya
i que fins i tot es pot trobar a internet?
Sí, està promoguda pel Departament de Salut
i amb la qual va tenir una participació important
a la unitat de medicina de l'esport
de l'Hospital de Santa Tecla.
És que val la pena consultar-la,
que entrin perquè la informació és molt planera,
és una guia feta precisament
no per especialistes,
sinó per als usuaris en general.
Sí.
Molt interessant, sí.
Més coses, a veure,
hem anat al metge ens a dir
vostè pot anar a córrer,
vostè pot fer el que vulgui,
molt bé,
però clar, l'horari com que no em va gaire bé,
resulta que al mes de juliol,
amb el que cau,
dic, mira, m'aniré a córrer,
faré la baixadeta a Sant Pere i Sant Pau,
tota l'escollera a les dues de la tarda.
Per què és l'hora que em va bé?
No dic cap vaginada,
perquè quantes vegades no veiem
gent corrents i practicant esport
al mes de juliol a les dues de la tarda.
Sí, és més freqüent del que voldríem,
però no és el més recomanable.
El recomanable és evitar les hores
de més sol i de més calor.
Igual que l'exposició solar,
entre les 11 del matí
i les 4 de la tarda,
és recomanable no fer un exercici extenuant,
i menys si estàs a l'aire lliure.
Però, en principi,
els grans riscos que hi ha
a l'hora de la pràctica esportiva a l'estiu,
quins serien?
El principal és la deshidratació,
també es produeixen
el malnomenat tall de digestió
i el possible cop de calor,
a banda de, evidentment,
la protecció solar.
Això és el que volia dir jo,
que si es fa,
amb aquestes hores que dius,
a les dues de la tarda amb el sol.
És que es fa,
i no s'hauria de fer, en principi.
En principi,
és desaconsellable
practicar un esport
en una hora d'aquest tipus
i en plena calor.
És desaconsellable fer-ho.
Fins i tot és desaconsellable
treballar a l'aire lliure,
és clar,
a aquella hora del migdia.
Però, en el cas que es faci,
el que sí que aconsellem
és que hi hagi una bona hidratació.
I la hidratació consisteix
en prendre líquid
abans de començar l'esport
i anar prenent líquid
amb una quantitat raonable
mentre vas practicant l'esport
per evitar que aquestes pèrdues
que tens amb la suor
i amb l'exercici físic
et puguin arribar a provocar
algun canvi electrolític.
El que és el cop de calor
no és un problema
que sorgeixi habitualment, no?
No, no és massa freqüent,
però ens pot passar...
Té riscos i és perillós,
però no és freqüent,
no és habitual.
Necessites un exercici físic
realment intens.
Hem tingut
una assistència, per exemple,
a mitjans maratons,
o hem tingut algun cas
d'algú que no s'ha hidratat bé,
que no va correctament vestit,
que al principi ha de portar roba lleugera,
millor si és clara,
sobretot transpirable,
i els primers símptomes
de no trobar-se bé,
de mareig,
de ganes de vomitar,
de cal freds,
doncs parar i posar mesures.
El tema de lesions,
tot plegat,
perquè ja tenim una mania
que a vegades és perquè no hi pensem,
vull dir,
fins que no agafes l'hàbit i l'arruïna,
que és el tema de l'escalfament,
abans i després de l'exercici.
Arrenquem a córrer
o arrenquem el que sigui
sense fer l'escalfament previ
i això ens podria evitar
moltíssimes lesions.
Efectivament,
hauríem d'escalfar sempre
fent un inici progressiu
de l'exercici,
fent uns estiraments
i en acabar també
recuperar de manera progressiva,
no parar de sobte.
Doncs jo crec que,
si no,
doctor Mercader,
alguna cosa més ens hem deixat?
El tema del mar
i del cabussar-se i tot això,
no sé si és moment ara
o més endavant
quan comencem
a anar a la platja?
Jo diria que
gairebé ho hem comentat tot,
però jo voldria destacar
el fet
de la Unitat de Medicina
a l'Esport,
que és una unitat
oberta
a la qual
tenen
accés
els esportistes
a nivell dels clubs
federats
i aquelles persones
individuals.
Particularment?
Particularment.
Posa'm un exemple.
Jo dic,
demà començo a fer
l'esport que sigui.
l'Ajuntament de Tarragona
té un acord
amb l'Hospital de Santa Tecla
pel qual
totes aquelles persones
que estan empadronades
a Tarragona
tenen accés
a la Unitat de Medicina Esportiva
i el cost
d'aquestes revisions
es comparteix
entre l'Ajuntament
i l'usuari.
Han de passar
per l'Oficina Municipal
d'Atenció
a l'usuari
a l'UMAC
a la Rambla
i allí
demanar
o dir
que volen
fer-se aquesta revisió
inicial
per començar
a fer esport
o periòdica.
Les revisions
han de ser
la inicial
per començar
a fer esport
i després és aconsellable
que en funció
de l'esport que es fa
es faci una revisió
cada dos o tres anys
en funció també
de l'estat de salut
d'aquella persona.
Com bé dèieu
sou aquí
per dir que la Unitat
de Medicina de l'Esport
està a l'abast
de tots els ciutadans
per això esteu aquí
perquè jo m'imagino
que a banda dels col·lectius
federats
i semiprofessionals
i amateurs
individualment
poca gent
deu accedir-hi
per desconeixement
no per altra cosa.
Cada vegada
és més freqüent
cada vegada
és més freqüent
després tenim també
un especialista
de Medicina de l'Esport
però que fa Medicina
de l'Esport
i Alimentació
o sigui que és una professional
que a més d'aconsellar-te
a fer esport
tracta també
el tema
de l'obesitat
i de com
nodrir-te
i com compaginar
aquestes dues accions
però bé
per arribar
a perdre pes
fent esport
i que és una cosa
que va molt lligada
però que bé
hi ha una professional
que es dedica més
a la part
de nutrició
dintre de l'esport.
Doncs res
s'acosten a l'home
que demanen hora
diuen el que volen
i després ja els trucaran
i passaran aquesta revisió
i quan els hi diguin
espera't
que ho tinc per aquí
que els faran una
anamnesi
no s'espantin
que ja ens ha dit
el doctor Marcada
i la doctora Ricó
que són preguntes
és un qüestionari
no és més
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera ocasió
molt bon dia
gràcies a vosaltres
moltes gràcies