Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Arriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Hauries fet els deures abans, ja no tens temps d'explicar-me res més abans de començar?
Millor per tu, així serà més innovador, més sorprenent, el que pugui dir o no.
A veure si arribes justet, de temps i això.
Jo sempre he sigut una mica justet.
Arribes justet de temps. Jo no falto a les persones i menys als convidats de la ràdio.
Sí?
Què he aclarit?
Avui farem un programa amable.
Bé, per què no?
Gràcies. Hem aportat un calendari, l'Enric, de taula.
Jo sóc amable, justet però amable.
Un calendari d'aquells de taula que van molt bé, com que no el venem, sinó que el regalem.
Sí. És el calendari oficial del Consorci per a la Normalització Lingüística, punt cat.
Doncs sí, de cartró, amb bé, pràctic, útil, eh?
D'aquells de taula que sí que es plega i d'això, doncs, el donem als alumnes.
Aquest ja me'l deixo aquí, per no perdre els dies de la setmana.
El donem als alumnes.
Per saber el dia que véns tu al programa.
Sí, jo sovint el miro.
T'ho dic, abans de començar amb el material, departament regals.
Has portat una altra motxilla de l'Aqueta, la que està plena de velcros, cremalleres i departaments.
Sí, el magnífic model 2007 de l'Aqueta, vermell...
Queta.cat no existeix, em sembla, perquè no n'he fet.
Queta.cat?
Estaria bé, però no existeix.
És la web de la setmana de la Política Lingüística, material de l'Aqueta, material de voluntaris...
Què més? A veure, deixa a veure, que es portes els bufs.
Calendaris, buf...
A veure...
T'ha passat la bosseta...
No, no, jo no vull res, que ja tinc de totes.
Hi ha unesquetes per donar corda.
Ai, punts de lectura, també.
Punts i targetes de voluntaris, passatems difícils...
Per tant, atents a tot el que expliqui...
El calendari, també.
Facin un esforç.
A les pòssimes setmanes donarem el calendari i cada setmana donarem el calendari també.
Sí, sí, i tant, i tant.
Deixa'm dir una cosa, facin un esforç.
Escoltin amb atenció tot el que digui l'Enric, perquè ell farà una pregunta i qui l'encerti guanyarà la motxilla fantàstica de l'Aqueta
i tot aquest lot de productes que hi ha, doncs, el que dèiem, el buf, els passatems, el calendari, el punt de lectura...
Espera't, aquí.
T'has deixat el croissant per mi?
Sí, uns punts de llibre, també.
Punts de llibre d'aquells a mimant.
La llauna de tu i no treu-la.
Això, espera.
Ai, mira, adhesius de l'Aqueta.
Ai, aquest punt de lectura m'encanta.
Adhesius i punts de llibre d'aquells magnètics.
Els magnètics són xulíssims.
Els clàssics magnètics de l'Aqueta.
I dues ketes.
Sí, perquè poden fer carreres.
Molt bé.
Fa temps que no fem carreres de l'Aqueta en directe.
En dia d'aquests la fem, aquí.
Bé, doncs, tot això per la persona que, quan l'Enric formuli la pregunta, l'encerti.
Tot això s'ho endurà una única persona.
Comencem parlant...
Mira, la motxilla, nova, sense estrenar, la bossa.
Sempre que li ensenyo la motxilla...
És que m'agrada aquesta motxilla.
És que és xula.
Però ja en tens una, tu.
Sí.
Te la van portar els Reis?
Sí.
O te la va cagar?
No, no, me la van portar els Reis.
Segur?
Sí.
Sí, és veritat.
Me la van portar els Reis.
Ara no ho sé, Enric, per favor, no perdem el temps, que sempre fa el mateix.
Jo començo molt formal.
No, és que aquesta motxilla, saps què passa?
Que quan et regalen motxilles, a vegades són això, una miqueta d'anar per casa.
De fireta.
Que dius, ai, moltes gràcies, sí, moltes gràcies, quin detall, i la deixes allà.
Perquè no té ni un compartiment ni una butxaqueta, perquè és de roba molt, molt, molt, que no.
Aquesta és gruixudeta.
I aquesta, escolta, motxilla que enriu-te a tu, enriu-te a tu de les grans multinacionals que fan motxilles.
D'aquesta no sé qui l'ha fet.
Que probablement sigui feta a Xina.
Me he dit a Taiwan.
Jo buscarem.
No, però està molt bé, és igual, ja està.
Qui la vulgui, que estigui atent, i després farem la pregunta.
Ainy Rodoreda, l'any passat, l'any passat no.
Al programa passat parlàvem d'aquest any especial Jaume I.
Sí, també l'any internacional de les lengües, i vaig dir que em semblava que em deixava alguna cosa.
Doncs mira, m'havia deixat que enguany també és l'any Rodoreda.
Si em deixes triar, jo em quedo amb l'any Rodoreda, perquè allò del Jaume I, què vols que sigui?
Home, a veure, l'any Jaume I ens cau molt lluny, són 800 anys.
Això, i a més es dedicava a conquerir i a seduir dones.
I a, sí, i a crear imperi.
No sé si podrà sortir al carrer, però conqueria i seduir a dones.
Sí.
Avui dia, algú que es dediqués a conquerir territoris i seduir dones, no li aplicaríem unes lleis específiques?
Segurament, segurament, però per això hem evolucionat.
Vinga, va, ainy Rodoreda.
Per cert, enguany ja es comercialitza el whisky Jaume I.
Què dius ara?
Home, clar.
Whisky de Malta?
Sí, em sembla que sí, un whisky català, tiqueta de català.
Com eren les xanquetes?
Amb les tacholes?
Les tacholes, després tenim el refrescat.cat, el de cola, amb això un whisky Jaume I i una catcola, tens un bon cubata.
Com es diu cubata en català?
Cubata.
Cubata català.
És normatiu, cubata?
Potser sí, i si no, ja ho farem.
Vinga.
Bé, anem a l'any Rodoreda.
L'any Rodoreda, si el Jaume I fa 8 anys que va néixer, la Rodoreda només en fa 100.
i encara molts menys que es va morir, com ara 15, perquè es va morir el 83.
I bé, algunes coses farem des del Centre de Normalització Lingüística per tema de l'any de les llengües,
també farem alguna cosa pel any Jaume I, potser o no, això ja és una mica més, diguem, d'àmbit més superior,
el de l'any Jaume I.
Però la cosa de les llengües...
El País Valencià sí que fan moltes coses.
Sí, i el que sí que farem algunes activitats serà pel tema de l'any de les llengües,
perquè això sí que ens toca molt de prop.
I justament avui en parlaré d'alguna d'aquestes coses.
I una altra, sí que també farem coses de l'any Rodoreda,
i la primera cosa que farem serà que portem un grup de vora 70 alumnes i voluntaris del nostre centre
a veure la plaça del Diamant al Teatre Metropolal el 8 de febrer.
Hem organitzat un grup perquè allò s'hi porta.
Si vas en grup, doncs hi ha descompte.
És el més barat.
I com que són quasi 70, doncs em sembla que tindran el descompte màxim, que és el 25%.
Per tant, ja està bé.
És una obra de teatre que dura 3 hores i mitja,
i hi ha dos entre actes.
Més que els pastorets.
Sí.
És que és una mica diferent.
Home, ja ho sé que és diferent.
Jo parlava d'on tu miris per on tu miris.
O tu miris per on tu miris.
La plaça del Diamant, que és una novel·la famosíssima de Mercè de Rodoreda,
de la qual s'havia fet en pel·lícula, s'havia fet en sèrie televisió,
però mai s'havia fet en teatre, perquè és una obra extensa.
I l'adaptació no es podia fer així de qualsevol manera.
Exacte, l'adaptació l'ha fet un altre monstre de les lletres i del teatre,
escrit, que és el Josep Maria Benet i Jornet,
que és un home que és una màquina de fer teatre,
aquest home no sé com...
I sèries.
I sèries de televisió i totes amb uns supervendes,
màxims d'audiència, tot això.
Escriu teatre, totes les hores de teatre que escriu triomfan de públic i de tot.
I doncs eres caient que fes ell una adaptació d'aquestes
i està tenint èxit al Nacional.
És un macromuntatge monumental,
ho sé, perquè un company l'ha anat a veure
i després de Ben Lluís va ser que podien portar els alumnes a veure això,
perquè a més ve el Metropol el 8 de febrer.
Jo em crec, m'imagino,
que al Metropol no hi cap tot el muntatge que hi ha al Nacional,
deuran fer una versió una mica reduïda en quant a escenografia, eh?
Però estem acostumats que bona part dels espectacles
que arriben al Metropol, que arriben a Tarragona,
com que s'han de fer al Metropol, doncs s'han d'adaptar.
No, a veure...
Però per què em portes la contrària, si això és veritat?
El Metropol no és petit.
El problema és que el Nacional és massa gran.
Els muntatges que es fan pensant en la Sala Gran del Teatre Nacional
són inexportables.
El Metropol no és petit, Enric.
No, el Metropol no és petit.
La caixa escènica del Metropol no és petita.
Bé.
Sempre tot és en funció d'allò que comparis.
El problema és que el Teatre Nacional és immens
i qualsevol muntatge pensat per a la Sala Gran del Met Nacional
no es pot explotar enlloc.
No canviem de tema que acabarem discutint.
Mercè Rodolera, 70 alumnes...
Senyores i senyors, titular,
l'Enric Garriga diu que el Metropol no és petit.
No és petit.
Vinga.
Vegi si vols teatre que hi ha per ahir.
Home, si ja ho sé, ja ho sé.
No és petit.
Passem al sol.
Tema número dos.
Tercam presenta un estudi
sobre la implantació dels neologismes esportius.
Sí, però la informació que en tinc no dona el resultat, eh?
Del nàstic.
No, de la implantació,
perquè em sembla que està en escassa.
Ja m'imagino.
El Tencat és aquell organisme
que s'encarrega dels neologismes,
de l'adaptació de paraules estrangeres
i de la invenció,
és que cal inventar paraules tècniques
per les noves tecnologies
i tot això que ens passa avui dia.
Per exemple, Cubata.
Cubata.
Que no sabem si és correcte o no.
Cubata no és nou.
No sé si el Tencat se n'ocuparia d'una cosa així
que no és tan nova.
Home, el Tencat quan s'ocupa de temes de gastronomia,
hosteleria i restauració,
que sabem que hi treballa molt.
Molt n'ha fet, molt n'ha fet.
Per això.
Ho mirarem, vaja.
Total, han fet una sèrie de professors
i investigadors de la Universitat de Barcelona
i també del Tencat han fet això,
uns estudis sobre la implantació de l'orrel
dels termes propis de...
Hem començat per alguns àmbits esportius,
que són els termes de l'esgrima,
els de l'escalada esportiva
i els de l'hoqueig sobre l'herba.
De l'esgrima, si jo no m'ho sé ni en castellà.
Ni tu tampoc, clar.
No.
Bé, a part de l'esgrima, escalada...
Més enllà del vestuari dels tipus d'armes...
Violet es deu dir, violet, com tota la vida.
Sí, això...
Bé, aquí no estem parlant del diccionari,
sinó de l'estudi de si aquesta terminologia
que en el seu moment al Tencat ja difosi
i existeix en els diccionaris de l'escoli o això.
Si la gent l'utilitza.
Si els que practiquen aquests esports l'utilitzen o no.
El mateix podríem fer més endavant, suposo,
per exemple, amb la terminologia d'internet,
d'informàtica...
Però no ho sabem, això.
La gent què diu?
Correu electrònic o e-mail?
O milio, directament.
La gent diu l'emílio.
Dona'm l'emílio.
Tu què dius?
Jo, correu.
Jo, correu, també.
Electrònic.
Correu electrònic.
I missatge electrònic.
Això d'email em sona...
El sistema és el correu
i la cosa que tu envies per aquest sistema és el missatge.
Sí, jo dic correu.
La gent diu correu a tot, com a l'època de Miguel Astrogolf.
Sí, el correu del zar.
Sí, el correu és l'objecte, és el transmissor...
Total, això.
Han fet aquest estudi dins d'una col·lecció que es diu En primer terme,
que recull que no són diccionaris, sinó estudis sobre...
la tècnica que utilitzen per a cada terminologia,
treballs de la cerca, metodologies de la cerca terminològica,
tot aquest tipus de coses estan presentades en aquesta col·lecció en primer terme.
El que sí que són diccionaris que hem presentat en els últims temps,
i ara que estem a principis d'any i he sentit últimament els balanços d'accidents de trànsit i tot això,
doncs hem acudit que estaria bé parlar de dos diccionaris que tenen a veure amb tot això.
I tots dos són en línia, d'aquella d'allò dels diccionaris del TermCat que consultes en línia.
A la pàgina del TermCat, 3b10.termcat.cat,
a l'inici hi ha una caixeta d'aquestes que cliques i vas directament a un lloc,
que es diu Diccionaris en línia.
Vas allà i, pum, te surten tots els que tenen
i dos apareguts l'any passat,
un durant l'estiu era el Diccionari de Motociclisme en línia,
i un altre que va aparèixer a finals d'any,
que l'han fet a partir de la implantació del Canal Perpunts i tot això,
que és el Diccionari de Seguretat Viària.
Aquests dos diccionaris estan allà en línia, podem consultar-los.
Parlem primer del de motociclisme perquè és de l'estiu.
A l'estiu, a més, hi havia el Gran Premi de Motociclisme de Catalunya i tot això,
i per això el van fer en aquell moment,
doncs aquest recull 186 termes,
i com sempre, amb la seva equivalència,
hi ha el terme en català, hi ha l'equivalència en castellà, francès i anglès,
i també la definició de cadascun dels termes.
Conté termes com ara l'aturada a boxes,
el cavallet,
el cavallet imatet allò d'aixecar la roda,
saps?
Challenge.
Què és això?
Ostres, això és anglès.
Challenge, i és en català?
Challenge, no sé com deu ser,
però challenge, no?
Challenge.
Llegit en català deu ser challenge, però no ho sé.
Fiasco, graella de sortida, línia de boxes,
paddock, rebuf, trucatge, no ho sé.
Paddock?
A mi no em sona en català.
Jo, des que de temes de motor, no en tinc ni idea.
I boxes tampoc no em sona en català,
perquè no em sona tota la vida.
Prou feina a se conduir,
com vols que sàpiga,
aquesta terminologia de motor.
No en sé.
Però bé, el que passa amb aquestes coses,
sobretot amb els esports de motor,
amb la seguretat viària no,
però amb el que són esports de motor hi ha molt d'anglicisme,
i el que es fa és adaptar gràficament.
Es fa guai, no?
Que ho diguis així.
Tinc un fiasco.
Un fiasco? Estupendo.
He fet un fiasco,
volia fer un cavallet i ha sigut un fiasco.
I he escalat la moto.
I has de...
Això és seguretat viària.
Tu hauràs d'anar a la carrella de sortida.
I escolta, he tingut un paddock?
És que no sé què és, paddock.
Tu saps què és, paddock, Lluís?
He tingut un paddock quan feia el cavallet,
i escolta, amb la xicana i el trucatge...
Ui, és terrible, ja no podria tenir moto.
Això és el que estàs fent, és el que se'n diu en català,
has fet un paddock com unes hòsties.
Tot barrejat, sense cap ni peus.
Quina llengua que té, i no catalana, precisament.
És una locució tradicional, aquesta.
Fer un paddock com unes hòsties vol dir fer un desastre.
Sí, ja ho sé.
I això, com que no sabem què vol dir tot això...
És que no et fa gràcia res. Va, passem a la seguretat viària.
El que passa és que tu no tens gaire seguretat viària.
Per això hauries de consultar...
No tinc seguretat.
No tinc seguretat viària per moure't pel món del motor.
Amb aquest diccionari en línia de seguretat viària ho sabràs tot.
No direm curva, direm revolt.
Exacte.
Per exemple.
Això ja se't dóna millor, eh?
Aquí ja et gires millor.
264 termes, també en català,
llavors equivalents en castellà, francès i anglès,
les definicions, i aquí tenim tipus d'accidents.
Veus? Com ara, bolcada.
Això sí que ho entenem, bolcada.
Col·lisió frontal.
Malament rai, eh?
Col·lisió en cadena.
Aquesta també, Déu-n'hi-do.
També temes relatius a l'assistència, com ara l'alcoholímetre.
L'alcoholímetre, bé.
L'alcoholímetre és allò que fa que la gent deixi de conduir
i que li prenguin els punts.
Per exemple?
Assistència en carretera, barrera arquitectònica, per exemple.
No es pot pujar...
És difícil pujar escales en un cotxe.
No fan gràcia.
Bé, no...
Bueno, no estan fetes perquè facin gràcia.
Estan fetes per utilitzar-los, esclar.
No, no, estan fetes o per multar-te, o per prendre't els punts,
o per saber, quan estàs a l'hospital, què és el que t'ha passat
i, almenys, com es diu aquell mal, de quin mal hem de morir.
Tot això altercat.
Novetats occitanes.
Sí.
Eixamplem horitzons, avui.
Sí.
Bé, sí o no, no sé com...
És que és un tema una mica especial, aquest de l'Oxitat.
Perquè, a veure, una de les novetats és el llibre de toponímia occitana.
Per inatenció, per inatenció, el tema motxilla.
Sí.
Una de les novetats és el tema...
Senzillament, és un llibre que es diu
Llibre de toponímia occitana.
L'ha publicat un editorial occitana, que es diu Sudoest Edicions.
Té 480 pàgines.
Val 17 euros i mig.
Es pot comprar a l'editorial
o es pot comprar a un lloc que és el Cercle de Gerenament Occitano-Català,
que és un dels qui l'ha promogut.
que això està a Barcelona.
Si algú l'interessa pot...
Té una adreça web, 3bw.caoc.cat.
I aquí hi ha 7.500 topònims occitans.
D'ajuntaments, llocs, camps, boscos, rius, aiguamolls,
muntanyes, planes, valls, comarques, països, províncies, cognoms, etcètera, en Occità.
Quina feinada.
I per què tot això?
En què pintem aquí amb l'Oxità?
Doncs és que resulta que l'Oxità és llengua oficial a Catalunya.
Per tant, jo et puc parlar en Occità si vull.
Sí, una altra cosa és que jo t'entengui.
Bé, i que jo el sàpiga parlar que no és el cas.
Efectivament, és que resulta que tenim un estatut.
És a dir, l'Oxità és llengua oficial també a Catalunya.
Sí, i dirà, per què?
No tenia ni idea.
I per què?
Sí, doncs jo ho havia dit, aquí.
Però a vegades no t'escolto.
Generalment.
Doncs bé, el cas és que...
Em costa molt mantenir l'atenció tota l'estona.
La Vall d'Aran.
Algú li sona un mòbil?
Sense precedents, no havia passat mai.
És igual, que soni.
Segur que no és en català.
Doncs la llengua occitana, a la Vall d'Aran parlen aranès.
I l'aranès és una de les variants de l'Oxità.
L'Oxità té sis subdialectes.
I dintre del gascó, que és un dels sis subdialectes,
hi ha l'aranès, que és un parlar del gascó.
Com que la Vall d'Aran és territori català...
Mentre ningú digui el contrari.
I està sota l'administració de la Generalitat,
doncs en l'últim estatut...
Abans ja tenia reconèixement, però dins de la Vall d'Aran.
Ara, en l'últim estatut que tenim aprovat des del 2006,
resulta que l'Oxità és oficial a Catalunya.
Tant oficial com el català o el castellà.
Però s'entén que ens referim a l'aranès, sobretot.
Sí, clar.
Des d'aquest punt de vista. Està bé que ho expliquis.
Aleshores, bé, per desplegar l'estatut,
això ho diu l'article 6.5 de l'estatut,
diu que la llengua occitana, denominada Nenes a la Vall d'Aran,
és la llengua pròpia d'aquest editori i és oficial a Catalunya.
Això no vol dir que al col·legi te'l facin en Occità,
però a la Vall d'Aran sí, evidentment.
Perquè no cal que aprenem Occità.
La llengua de l'ensenyament a la Vall d'Aran és l'aranès.
També aprenen català, també aprenen castellà.
Sí, aprenen català, castellà, aranès, anglès, francès
i tot allò que se'n deriva després.
Per la qual cosa, l'estiu passat,
el Parlament de Catalunya va aprovar la creació d'una cosa que es dirà
una oficina que serà Occitant en Catalunya.
I per què és aquesta oficina?
Doncs és una oficina per promoure i coordinar
els projectes i mesures d'impuls de la llengua occitana.
Com que és oficial a Catalunya, doncs...
I on està? A Barcelona o a la Vall d'Aran?
De moment encara no està.
No tenen local, com si digui.
És una oficina però no tenen local.
Està aprovat que s'ha de crear.
En tres anys s'ha de crear i posar un funcionament a això.
S'ha començat a crear aquest any.
Per això en parlem ara, que estem a principis del 2008.
És una llengua...
La idea és fomentar la cooperació i la coordinació
amb el Consell General de la Vall d'Aran
per promoure l'Occità a la Vall d'Aran i a Catalunya.
I per coordinar amb les institucions europees l'aprenentatge.
El tema afecta sobretot a l'administració pública.
Perquè l'administració pública sí que està obligada
a atendre qui se li adreixi a l'Occità.
I probablement hauran d'habilitar,
els departaments del general hauran d'habilitar
traductors d'Occità, etcètera.
Tot això.
Per tant, l'Occità és oficial.
Fem una pausa i preparem molt ràpidament el nou...
Ho preparen vostès.
la resposta a la pregunta que farà l'Enrique i a la Portafeta de casa.
El 977 24 47 67.
La motxilla amb tot el seu contingut interior.
Per la persona que encerti la pregunta
que arribarà després d'aquesta pausa tan breu.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Voluntaris per la Llengua.
Déu n'hi do, eh?
Hi ha unes quantes parelles
que ja estan treballant en el tema del voluntariat.
Però no és d'això que parlem,
sinó que plantegem la pregunta
d'avui relacionada amb la darrera qüestió
que hem tractat a un quart de català.
Enric, fes els honors.
I recordem el telèfon de directe del matí,
el de sempre, 977 24 47 67.
Quan vulguis.
La pregunta és senzilla, però no exempta de certes paranys.
Què és?
Quines són les llengües cooficials a Catalunya?
No dono pistes.
No dones pistes?
Si no pistes ja està, ja no cal dir les més.
Pregunta.
Quines són les llengües cooficials a Catalunya
en aquests moments,
un cop es va aprovar el darrer estatut?
I quan diem llengües vol dir que hi ha més d'una.
Bé, això és una pista.
És una pista, home, perquè jo no sóc com tu,
jo sóc una ànima bondadosa i generosa,
ja ho sap tothom.
Mira per on, he dit això i ja truca algú.
Enric, fes els honors, si ets tan amable.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Com anem?
Bé, mira, aquí estem treballant, aquí a la Rambla Vella.
La Rambla Vella, com et dius?
Clementa Grisó.
I com ho tens, això de les llengües oficials?
Bueno, doncs mira, bastant bé.
Tu les domines totes, les llengües oficials a Catalunya?
El català malament i el castellà el que no he après, també.
O no els deixàvem fer de més de banchar, tu.
I n'hi ha algun altre?
De què?
La pregunta era, quines són les llengües oficials?
El català, el castellà i l'occità.
Molt bé, doncs ja tens la motxilla.
Això no obliga, el premi no obliga a aprendre Occità, eh?
Que no és fàcil, però tampoc és difícil.
Sembla l'esperant, això, no?
Que no parla gaire gent.
A Occitània sí.
Sí?
Sí, i a la Vall d'Aran tothom.
No, no dic que sí.
No, aquí no, evidentment, aquí a Tarragona...
A la Vall d'Aran hi ha molt de turista d'hivern, eh?
Sí, però no, vull dir que els que hi viuen, els que hi viuen, els que hi viuen, sí, eh?
Els que hi viuen, sí.
Els que hi viuen, sí.
Els que hi viuen, és que no s'entenem en res, avui en dia, ja.
També és veritat.
Eh?
Pel que s'ha de dir, no?
Pel que rei sembla a l'Àfrica, això, eh?
Bueno, bon any.
Doncs aquí tens la motxilla.
Amb tot això, moltes gràcies per participar i que vagi bé la feina.
Molt bon dia i bon any també per tu.
Bon dia, adeu.
Adéu, bon dia, adeu.
Doncs avui has tingut clients, eh? Estaràs content?
Clients claments.
Eh, clar, és fatal.
Va, novetats editorials informàtiques ràpidament.
Home, de fet, hi ha novetats editorials informàtiques, ja n'hem dit bastantes,
perquè tots aquests diccionaris en línia i el d'autoponim i tot això, però...
Doncs aleshores, per què fas l'apartat?
No, és que el problema és que avui tot eren llibres i coses d'aquestes.
I n'he posat uns quants al davant i me n'he guardat una d'informàtica,
estrictament informàtica, pel final, que a més a més és musical,
doncs ja ens va bé per presentar una cançó al final.
Es tracta d'una web que es diu musicacatalana.net,
però amb la nova adreça, les tres ve dobles punt musicacatalana.net,
és una web que ja existia, però que l'han renovat de tal manera
que no la coneixen ni els que la van fer.
Sort que saben l'adreça.
Sí, llavors, la sigla és mc.net i és el logotip.
És molt completa, està molt bé, m'ha agradat.
És accessible, és pràctica, té una sèrie de menús allà dalt al principi,
en què...
Els típics menús, però doncs la cosa està ben organitzadeta.
Té el menú d'inici a la pàgina principal,
que és com una web d'aquestes de notícies, però tot és de música.
Hi ha notícies breus a l'esquerra,
novetats discogràfiques en una columna central,
un altre de missatges dels fòrums, etc.
Novetats discogràfiques.
A la columna de l'esquerra també tenim un calendari
que cliquem damunt de qualsevol dia,
ens ho ha dit, actes musicals per aquell dia,
tant si són publicacions de discos,
com si són concerts, com si són festivals, etc.
Llavors a la web hi ha, al menú hi ha, menú mc.net,
en què explica qui són, l'actualitat i allò típic d'explicar qui són
i si vols enviar un missatge, les coses interessants.
Grups.
Sobre els grups ja s'ha desplegat el pestany
i podem trobar actualitat dels grups,
biografies dels grups, notícies breus sobre els grups
i enllaços que n'hi ha més de cent a pàgines web
de grups classificades per estils, etc.
Enric, tu saps com es diu aquest espai que fem ara?
El matí de Tarragona Ràdio?
No, això és un programa, dins del programa hi ha espais.
Sí.
Com es diu?
Un quart de català.
Un quart de català, portes més de 20 minuts.
Si tu no m'ho talles abans, jo no callo.
És el que estic fent ara, tallar una mica,
perquè no ens ho acabem, això?
Val, doncs ja està acabat.
Ens la recomano.
Sí, recomano, la informació sobre els grups
està molt actualitzada i molt fàcilment accessible,
que és la gràcia de la novetat de la web.
I acabem amb...
Sí, és el que t'anava a dir,
en aquesta web suposo que estarà el darrer disc de whiskins.
Exacte, just a la fusta.
I com que va sortir a finals de l'any passat
i encara no havíem tingut temps de posar-la,
avui acabem amb els whiskins,
que són d'aquí, del poble del costat,
que han fet un disc que es diu Reus, París, Londres,
editat a la discogràfica Música Global l'any 2007,
a finals d'any.
Van fer una presentació espectacular i magnífica,
amb un gran èxit de públic i de crítica,
el 1 de desembre, al Teatre Martíva.
Presentant el disc i tot no s'ho acaba, eh?
I la cançó es diu Trens d'alta velocitat.
Enric, era teatre i jo jo estic encantada que vinguis,
ja ho saps, eh?
T'espero la setmana que ve?
No sé si vindré.
Vinga, sí, home.
Bé, no, va.
Et deixaré un 40 i 5 minuts.
Hem d'anar al concurs aquell de la tele?
Al Boca Moll.
Al Boca Moll, anirem, d'acord?
Ara serem.
Al proper programa en parlem, d'acord?
Val.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.