Title:

Introducció al Cant d'Estil Valencià: Història, Modalitats i Característiques

En aquest fragment d’un programa de ràdio, els presentadors analitzen el fenomen del “cant d’estil”, una forma de cant tradicional oral del País Valencià que es remunta almenys a principis del segle XX. Comencen amb una referència a la gravació en disc de pedra de 1915 d’Evaristo Pallà (“Què va a la mar i se banya”, “Quatre coses té València”) i la situen en relació amb les primeres grabacions de jazz i altres tradicions folklòriques. Es defineix el cant d’estil com una improvisació melòdica virtuosa, amb un cantador o cantadora acompanyat habitualment per corda (i de vegades metall), i es destaquen modalitats específiques anomenades “de l’1”, “de l’1 i 2” o “de l’1 i 12”, comparables als “pals” del flamenc. També es descriu la mecànica de la ronda: cantadors, versador (improvisa la lletra) i llistero (organitzador). S’aborden variants de context—rondalla itinerant, exaltacions festives, albaes nocturnes—i la influència de la jota i el fandango del sud. Finalment, s’esmenten exemples de gravacions més recents (1986, 1989) i artistes com Josep Aparicio “Apa” o Josepa Blasco, posant l’accent en la potència vocal i la riquesa melismàtica que caracteritzen aquest gènere tradicional.

['cant d’estil', 'música tradicional valenciana', 'folk valencià', 'transmissió oral', 'improvisació', 'modalitats 1-2-12', 'disc de pedra', 'Evaristo Pallà', 'versador', 'llistero', 'instrumentació de corda', 'jota', 'fandango', 'albaes']