Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres aquí estem molt ben acompanyats,
en aquest cas d'alumnes, nois i noies,
de cinquè de primària del Col·legi Santa Teresa de Tarragona.
Se'n recorden, la passada setmana ens acompanyaven uns companys,
d'aquests nois i noies, i companyes també, eren de sisè,
i ens van parlar del món de l'alimentació.
D'una forma molt genèrica, també ens van parlar
d'alguns aspectes que tenen a veure
amb els aliments que són necessaris.
Avui continuem parlant de l'alimentació,
però farem una mirada diferent,
que és la que ens proposen aquests nois i noies
que els presentarem en aquesta nova aventura de la vida,
que, com cada setmana, fem amb col·laboració
amb les àrees d'educació i salut de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai,
i jo ja sé que em repeteixo cada setmana,
però és que m'encanta dir-ho.
Un espai que fora impossible sense la col·laboració directa
i l'esforç dels mestres i les mestres
que treballen dia a dia
i que l'aventura de la vida la mostren anecdòticament aquí a la ràdio,
però aquesta aventura de la vida es viu dia a dia a l'escola, a l'aula.
El que passa que és una bona oportunitat també
tenir ocasió d'anar mostrant i ensenyant als pares i les mares,
sobretot aquella feina que es fa a l'escola,
més enllà del que és l'estrictament acadèmic
i més enllà d'allò que es troba als llibres de text.
Als mestres i les mestres no els agrada gaire parlar.
En aquest espai sempre diuen que els protagonistes són els nens i nenes
i estem d'acord, però home, no només per cortesia,
sinó una miqueta interessats perquè l'alimentació,
un altre tema, sí que li preguntarem a la tutora
dels nois i noies que ens acompanyen,
que és la Rosa Allué.
Rosa, bon dia.
Molt bon dia.
Jo anava a dir si volies ballar amb mi una sardana,
però potser no és el moment i aquest no és l'escenari.
És, vostès ja saben, una de les col·laboradores habituals,
una de les persones que tiren endavant aquest programa
un dos i seguit, els dissabtes,
perquè a més venen després de servidora,
quan acabem l'edició del cap de setmana
del matí de Tarragona Ràdio.
Cada dissabte estem aquí, una estoneta.
Molt bé, no parlem de sardanes.
No, avui no, eh?
Entre altres coses no toca,
però és que jo no tinc ni idea i quedaria fatal.
Ja t'ho dic ara,
però sí que podem parlar d'aquesta representació
dels alumnes de cinquè.
Recordem que venen una representació,
però l'aventura de la vida la treballa la totalitat dels alumnes.
La totalitat de l'escola, sí, sí.
De l'escola de primària, eh?
Efectivament.
I treu temes diferents.
Enguany us heu decantat per l'alimentació?
Sí, perquè una miqueta és una cosa que ens interessa,
ens preocupa.
Quan veureu ara quan ells en parlin,
el toquem des de diferents vessants,
a totes les classes.
Llavors vam pensar que era una cosa bona per parlar-ne
i ells hi estan interessats,
han tingut xerrades a la classe,
han participat molt bé i llavors ens vam decantar per això.
Molt bé, i com tots els nens del món mundial
es queixen dels menjadors escolars, esclar.
Bueno.
O no gaire?
Fora l'excepció, eh?
No.
Ara ho veuràs tu.
Ara ho veuràs.
Tu t'ho deixem que els saludi.
A veure, a veure.
A Miguel, gràcies.
A Miguel, a Noelia, Carlos, Mireia, Josep i Marta.
Bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Avui estem en família, eh?
Acostumats que aquest estudi estigui molt ple.
Avui veniu una representació de tres nois i tres noies.
Això és peritat.
Tot l'altre són tonteries, eh?
Us ha agradat treballar el tema de l'alimentació?
En general?
Sí.
Sí.
Probablement sí.
I l'heu treballat, doncs, fent diferent feina a classe
i per al programa d'avui heu preparat d'entrada
una introducció inicial que ens pot servir de punt de partida
per al programa d'avui.
Qui llegeix la introducció?
La Marta?
Quan vulguis, Marta.
Molt bon dia.
Som els alumnes de cinquè d'educació primària
de l'Escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona
i venim en representació dels companys
que ara ens deuen estar escoltant
per tal de parlar-vos una mica de l'alimentació.
L'àlbum de l'aventura de la vida
treballa els aliments que són imprescindibles
per a una bona alimentació,
com per exemple la fruita i la verdura.
A classe hem estat parlant del que és bo
i el que no per nosaltres
i hem arribat a la conclusió
que tal i com ens diuen els grans
hem de menjar de tot,
però de vegades hi ha coses que no ens agraden.
La verdura, que és molt important,
per exemple, que a alguns no ens agrada gaire
i en canvi la pasta, que també ho és,
ens encanta, el menjaríem sempre.
Per sort, tant a casa com a l'escola
vigilem que la nostra alimentació
sigui variada i sana.
Els que dinen al menjador cada mes
reben informació del menjar
per tal que els pares ho sàpiguen.
I des de fa un temps,
al mateix full apareixen uns sopats
recomanats per deixar aconseguir
una dieta equilibrada.
Molt bé, saludem en tot cas,
com bé dèieu, sobretot els companys i companyes
que us acompanyen.
a través de la ràdio i des de l'escola.
A més, en guany, a l'escola,
fem el dia de la frita.
Cada dimecres ens proposen
portar una frita per menjar
i així no caurà sempre en la xocolata
o en les pastes que tant ens agraden.
Lligat a tot això,
a l'escola tenim molta cura
del tema del reciclatge.
I a l'hora del pati
dividim el que és paper, els envasos...
I, per exemple,
tots sabem que no hem de portar
l'entrepà embolicat
amb paper de plata
perquè no és reciclable.
I dir-vos que a l'escola
tenim un hort ecològic
on hi ha plantes,
enciams,
faves, cols,
i des de fa poc
hi ha un compostador
que hi tirem matèries orgàniques.
Finalment,
cal recordar a tothom
que les gemiradures
que tant ens agraden,
que ens agraden moltíssim,
s'han de menjar
de forma controlada,
ja que no són
del tot recomanables
ni a l'hora
d'aconseguir
una dieta equilibrada
ni per a les nostres càries.
Bé,
doncs això és tot una lliçó.
La teoria
la sabeu molt bé,
no?
I la pràctica?
Sí.
costa una mica més,
però...
Costa una mica més, oi?
A veure, Carlos,
la verdura no t'agrada gens.
Em menjo.
Em menges
perquè no tens més remei.
La verdura que fa la mare
és bastant bona.
Perdona,
però és que com les mares
no hi ha qui cuini
i perdó als cuiners
de les escoles, eh?
Com la prepara la mare
la verdura?
Bullida?
La fa una miqueta sofregida?
Doncs la vull
i la xafa.
I la xafa.
A qui més
li agrada la verdura
o no li agrada?
Parlem de les verdures, va.
Marta?
A mi m'agrada la verdura.
Tota?
Sí.
Tota la verdura del món.
Bé,
de la que coneixes,
esclar, eh?
I t'agrada menjar-la
de qualsevol manera?
Més o menys.
Més o menys.
Tu, Josep?
A mi m'agrada,
però...
Sense passió.
Tot no.
A veure,
fa cara de fàstic.
A veure,
què és el que...
Quan has dit tot no...
La coliflor segurament
no t'agrada.
La coliflor no.
Bé, ja ho sabia jo.
Les cols de Brussel·les,
Tampoc.
A mi tampoc.
No en menjo mai.
M'agraden les vejoques,
les patates...
Un clàssic.
I els enciams.
Les bledes?
No.
No.
Espinacs?
No.
Carabassó?
Encara.
Carabassó?
No.
Vergínia?
No.
No.
Ell menja verdura,
vejoques.
Noelia,
després anem al Carlos.
Jo menjo algunes barricut dures,
però totes no.
per exemple,
quines menges?
L'enceu,
la pastanaga.
Pastanaga,
tomàquet,
una mica.
Sí.
I verdura,
allò que es diu verdura,
bullideta i així,
em menges?
A vegades.
Perquè no tens més remei, no?
Si ho poguessis evitar,
ho evitaries.
Carlos?
Tal com he dit abans,
em menjo la verdura,
però duro les patates.
Les patates,
què els hi passa,
les patates?
Doncs que són molt bones.
Em menges més.
És que hi ha una...
Deies que t'agradava molt la pasta,
és que la pasta és boníssima
i la pasta amb verdura.
La pasta amb verdura,
ja.
És un bon invent, eh?
Sí.
Aquesta gaia UB que anuncia...
Ah, no, no,
fet a casa,
fet a casa,
una verdureta allò.
Doncs mai n'he menjat.
Doncs mira,
un dia et convidaré a dinar a casa
i et faré pasta amb verdura,
a veure què et sembla.
Sí?
Quedem un dia
i fem pasta amb verdura?
No ho sé.
No t'atreveixes?
Ets un covard.
No t'atreveixes a menjar pasta amb verdura.
Algú ha menjat pasta
o arròs amb verdura?
A veure, Marta?
Sí, jo sí que anem menjar.
Com la menges,
la pasta amb verdura?
Amb quin tipus de verdura?
Amb bejoques.
Amb bejoques.
I tu, Josep?
Doncs jo,
en alguna paella,
què fem?
Ficant com a verdura.
Allò despistada,
perquè no la veieu gaire, no?
Uh, camuflada.
Algú més?
Pobres verdures, eh?
Pobretes.
Tu, Miguel,
menges pasta amb verdura?
Sí, a vegades.
I la verdura en general?
Sí,
a la menjar no m'agrada molt,
però me la tinc a menjar.
Per això us deia
que la teoria,
bé,
complim les normes,
però, eh,
i si ens deixéssim anar
per allò que ens agrada,
més o menys.
A mi m'han explicat
que va anar un grup,
un equip de salut escolar,
a l'escola,
i us van fer una xerrada.
Sí.
Eh?
Fa molt que van venir?
No.
No.
Per tant,
la memòria la teniu fresqueta.
Eh?
Podem parlar-ne?
Sí.
Qui va venir?
A veure,
es podria dir que sí?
Que us recordes
o que ho vols oblidar,
Carles?
No,
si me'n recordo,
recordo no,
me'n recordo.
Molt bé,
qui va anar?
Fem una mica de descripció.
Una senyora.
Sí.
Una senyora?
Sí.
Molt bé.
Què us va explicar?
Que hem de tenir
una dieta equilibrada
i per evitar
bastantes malalties.
Com?
Sí, digues, Miquel.
Com, per exemple,
la diabetis
o tenir problemes
de colesterol.
Això si mengem molts greixos,
Carlos?
Això del colesterol,
això del colesterol
ho volia comentar,
perquè
hi ha nois
que mengen massa
i a la seva edat,
quan són petits,
no és molt
no és bo
tenir colesterol
a la seva edat
tan petits.
Clar,
és que és
no és bo
tenir-ho grans,
però si hi ha de petits
en tenen,
de colesterol,
no?
I per què vosaltres
penseu que
mengen massa,
però aviam,
si mengen
3 quilos
d'espinacs
o de bledes
d'aquestes
que no li agraden
al Josep,
colesterol no en tindran,
eh?
A tu no t'agraden
els espinacs
ni les bledes?
Els espinacs...
Una mica,
d'acord.
Mics,
però les bledes no.
Escolteu,
no és que mengin massa,
potser és que
mengen coses
que no haurien de menjar,
no?
Digues,
Marta.
Potser és que
mengen molta
bolleria i...
I greixos,
no?
Sí.
Carlos?
No dir noms,
però hi ha molts nens
que van...
Mai diem noms aquí,
que no volem acabar
el jutjat,
eh?
no diré noms,
no diré noms,
però hi ha molts,
molts, molts nens
que venen moltes xutxes
que hi ha aquí
al costat de l'escola
que es diu
Rambla Dolça.
I com està tot molt barat,
mengem moltíssimes xutxes.
Però moltes?
Moltes.
En entrepà i tot?
fan entrepàs de...
No.
Però a vegades
es va comprar
un palet d'aquest,
un palet d'aquest
que és vermell
per dins blanc
de 35 centímetres.
Clar,
de 35 centímetres?
Sí.
Ui, doncs aquí
tens xutxe per estona,
eh?
Sí.
Quines xutxes
estan de moda ara?
Jo és que no estic al dia.
Perquè hi ha modes
en això de les xutxes,
no?
Digues, Josep.
Xupa-xup.
Això és un clàssic
de tota la vida, eh?
Ni que no t'ho creguis,
jo que he sigut petita,
tot i que no ho sembli,
també menjava xupa-xups.
Mireia.
Els oscites.
Una altra clàssic.
Ui, veig que no han canviat
tant les coses.
Carlos.
Els palets d'aquests vermells
són...
Els de 35 centímetres?
No, una mica més petits.
Ahà.
Que regalessia
o com a gominola o...
És que no ho sé el nom.
Tu no en menges,
tu no pots parlar d'això,
per què no en menges mai, no?
Me'n menjo de quan en quan,
però no en menjo molt sovint.
Molt bé, Carlos.
Tu això del colesterol
ho tens claríssim.
Noelia.
Han inventat
uns xupa-xups molt grans.
Com de grans?
Una cosa molt grana.
Gegants?
Sí.
Però xupa-xups
o tipus piruleta, així, xafadet?
Xupa-xup.
Xupa-xup.
Però com tu pots...
Aviam, la gràcia del xupa-xup
és que te'l poses sencer a la boca
i el tens allà.
Quan et poses aquest xupa-xup a la boca?
No ho sé.
Has de portar un carrito
per traslladar-lo
o queda tan gran que és?
Digues, Miguel.
Que també estan de moda
els melons,
que són xiclets.
Aquests són molt bons,
sobretot l'oloreta crida molt...
Digues, Josep.
També ara han fet
com unes polseres
que tenen com caramels
i te les fiques
al voltant del canell
i vas mossegant el canell
i llavors vas menjant-ho.
I això està molt de moda.
Sí.
Ah, Marta?
També hi ha com uns xupa-xups
que dins tenen xiclet.
Ah, sí, també.
Tipus com el meló aquest, Carlos?
I que si no teníem bastant
amb els melons
seran 13 dies.
Clar, i que ara l'histió
ens treuran aguacates
i papalles
i de tot una mica, no?
Per fer-ho més variat.
Noi, a mi m'ha deixat així
com a molt parada
això del xupa-xup gegant.
Però és farcit?
Com és de gegant ara?
Com una pilota de tenis?
Sí.
O més, encara?
Més gran que una pilota de tenis?
Un xupa-xup?
Sí.
Oh, que tremendo.
Això ho he de veure jo, eh?
Que m'he quedat així.
A veure, la senyora
que us venia a fer la xerrada
de l'equip de salut escolar
us va parlar de la dieta sana,
de les malalties,
hem parlat del colesterol
i ara que parlàvem de xutxes
hi ha un tema que és complicat.
Sabeu de qui en parlo?
De les dents.
Us vam parlar de les dents,
de les càries i tot això, Carlos?
Ens vam parlar de les càries,
però jo una vegada
vaig tindre càries
i no sé,
és agradable que te la empastin,
perquè et posen una gulla
que et traves el dent
i fa molt mal.
Ja que el senyor o senyora
tan agradable
que va amb la coseta
t'obre la boca
i diu,
vinga, va,
que no et farem mal.
Sí,
és molt agradable
que et digui això,
perquè entén
encara més por.
Bueno,
Carlos parla des de l'experiència,
eh?
Que ja ha tingut la seva càries.
M'ha arrencat molt així tot això.
Què dius ara, Carlos?
És a dir,
tu ets un veterà del dentista, no?
Sí.
Molt bé.
Quan era petit...
Bueno, dic que molt bé per ell
que guanyen molts quartos
quan menys clis tenen,
però per tu un desastre, no?
Mm-hm.
Neu-n'hi-do.
Algú més ha tingut una experiència
ja amb el dentista
a banda de les revisions
i tot això?
No?
No.
Bé, bé.
I per què?
Digues, digues, Marta.
Jo sí que n'he tingut.
De càries, també?
Sí.
Això va com va.
Que us renteu les dents.
Sí.
Quantes vegades al dia?
Tres.
Una.
Dos.
Tres.
Però l'escola és una mica complicat
si anem a l'escola, no?
Això li passa a tots els nens.
Sí, anem a l'escola dos.
Clar, si aneu a l'escola dos
i esteu a casa tres.
i us ha d'anar darrere
la mare o el pare
per dir que us les renteu?
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Aquí no, la Mireia.
Mireia, un aplaudiment
que no li han de dir mai
que es renti les dents.
Molt bé, Mireia.
Ara, quan surtis,
et posarem la corona
de la noia
de les Teresines
que no li han de dir
que es renti les dents.
Què més us van explicar
en aquesta xerrada?
A veure, fem memòria.
A veure, a veure...
Us van parlar
del que heu de menjar,
del que no heu de menjar.
Marta?
Sí, també ens van donar
uns fulls
que teníem
que contestar
unes preguntes
sobre els aliments.
Els hàbits
que teniu vosaltres,
el que mengeu habitualment.
I ens van dir
malalties
que podíem tenir
per no complir
aquesta dieta.
I el Carlos
feia referència
al colesterol,
hem parlat de càries.
Tu te'n recordes
d'alguna més?
El sobrepès.
Ah, el sobrepès.
Això és molt complicat
perquè, a més,
quan arriba el sobrepès
per treure,
el que s'ha de treure
costa una miqueta.
Però només amb dieta
ho hem de fer exercici,
també.
Sí, també exercici.
Carles,
volies dir això
de l'exercici
o volies dir una altra cosa?
Sí,
és que quan era petit
tenia una mica de sobrepès.
Quan eres petit?
Sí, sí, sí, sí.
Ah, doncs no ho sembla.
Ara faig exercici.
I quin exercici fas?
Doncs de vegades
faig flexions
o alguna cosa així.
Clar.
Flexions.
A vegades?
De vegades.
Cada dia no puc.
És que tenim unes agendes,
noi,
que tenim...
I no jugueu a bàsquet,
futbol?
Tenis.
Tenis.
A tenis.
Vinga, va.
Tu què fas, Miguel,
d'esport?
Jo no vaig a ningun lloc,
però cada dissabte
m'agafo,
vaig a un lloc
on hi hagi una canasta
de bàsquet i jugo a una horeta.
I bé, no?
Quan acabes, oi,
que et trobes bé?
Sí.
Fantàstic.
Noelia?
Jo faig bàsquet
i aleshores el pati
jugo a futbol.
T'agrada el futbol?
Més que el bàsquet o igual?
Igual.
Igual.
I què tal ets
com a jugadora?
Bé.
Bé.
Carlos,
tu les flexions
i al col·leix jugues a futbol
o alguna cosa més?
Faig un estacular de tenis
que el tenis nàstic.
Ah, molt bé.
Però al pati prefereixo
un a l'hort.
A l'hort.
i t'agrada...
Home,
però a l'hort.
A l'hort,
tu de verdures
em deus anar a...
Ara en parlarem,
de l'hort.
L'altre dia vam parlar
amb els teus companys
però no tenien molt clar
el que s'estava plantant ara, eh?
Ara en parlarem
si en tens ganes.
Mireia,
fas esport?
Al pati.
Al pati,
clar que sí.
Jo estic allà
i em moc, no?
Tu, Josep?
Jo vaig al tenis
els dijous.
Al tenis n'estic també.
El dijous
faig com físic,
que és córrer,
no és ni agafar la raqueta.
i el divendres
i el dissabte
faig tenis normal.
Ah, molt bé.
I què tal ets?
Ets bo?
Tu passes bé quan jugues?
Sí.
Això és el principal.
Marta?
Jo faig els dilluns
i els divendres
bàsquet
i els dissabtes
fem partits
contra altres escoles.
I com aneu a la lliga escolar?
Aneu bé de classificació?
No ho sé.
No ho saps?
Millor no saber-ho a vegades,
segons com, eh?
Si aneu molt bé
ja tindràs la sorpresa
al final de la lliga
i si aneu malament
doncs escolta,
l'any que ve
se'n tornem-hi.
us han enviat
unes cartes
unes mares
que estan preocupadíssimes
perquè les llegiu
aquí a la ràdio
i em penso
que me les han adreçat
a mi, no sé,
aquestes mares
potser deuen estar
molt desesperades
quan m'adrecen cartes a mi
però en fi,
què hi farem?
A veure què ens diuen
aquestes mares a les cartes.
Em penso, Josep,
que tu en tens una, no?
Sí.
Doncs a veure què diu
aquesta senyora
tan preocupada.
Estimada senyora Iolanda,
sóc la mare d'en Pep
i estaria molt agraïda
si em pogués aconsellar.
Al meu fill li agraden massa
les llaminadures
i sovint hem d'anar al dentista.
De moment té 8 càries
i sort que són
les dents de llet
perquè si fossin
les definitives...
A més,
les llaminadures
són dolentes
si es menja diàriament.
Digui'm,
què puc fer?
Atentament,
una mare angoixada.
Salomé Taull.
Ai, Salomé,
Salomé, Salomé,
em poses en una situació...
Ajudeu-me, nois,
què li puc dir jo a la Salomé?
Perquè, clar,
si...
El seu fill
que menja...
8 càries, Carlos,
et supera tu, eh?
I supera la Marta, també.
Què li podem dir
a la Salomé, Carlos?
Ajudeu-me,
perquè jo sola
crec que no li puc contestar.
Entre el Carlos,
la Marta,
el jo vinc entre tots.
Li donarem consells
a aquesta mare angoixada.
Carlos,
què li diem?
Una cosa,
una solució marxista,
que el deixi sense paga
perquè si li dona paga
més llaminadures.
A veure,
una opció,
Salomé,
primera opció,
el primer que has de fer,
ni un duro,
em sembla una mica dràstic,
ja la discutirem,
aquesta idea.
Salomé,
el nen sense paga.
Marta.
Que li vagi...
li vagi deixant
sense llaminadures,
però si...
si el necessita
i no pot parar de menjar,
que sol mengi uns dies.
Jo veig una mica
com el tema del tabac, no?
Els grans,
que si no pot de cop,
mica en mica,
que ho vagi deixant.
Clar,
és que enganxen molt
les llaminadures.
Que ho vagi deixant
amb llaminadures sense sucre,
potser,
que potser no són tan alegres,
ni tenen tan vistoses,
però bueno...
O canviar les llaminadures
per entrepans,
per baranar...
Clar,
i o unes maduixes,
ara que són tan bones,
home,
ara em diréu que no,
un plataret de maduixes,
fresquetes,
a la tarda quan surts de l'escola,
suant,
cansat,
en lloc de menjar-te
una llaminadura pastosa
plena de sucre,
un catxarreta,
que ets una carmanyola
amb quatre maduixes...
Què?
Mireia,
tu no et fa el pes?
Sí.
Eh que sí?
Doncs mira,
Salomé,
aprofita,
que ara ve el temps
de la fruita bona,
és una opció.
El tema de la paga,
vosaltres creieu,
esteu d'acord amb el Carlos,
que se li hauria de treure la paga
perquè no es compri llaminadures?
Vinga,
fem un debat,
va,
paga sí,
paga no.
El fill de la Salomé,
què en penseu?
Jo crec que si
li podrien donar paga
sempre que el nen
no se compri
totes llaminadures.
Ens ha de portar rebuts
i justifiquen
que has d'acord la paga,
no?
Carlos.
Doncs també el que podria fer
no és deixar-li se sapaga.
O bé,
donar-li poca paga
i fins que no pari
de comprar-se
llaminadures,
no donar-li,
o bé,
si li ha d'acord la paga
i si porta llaminadures
se l'esperen.
Molt bé,
Josep.
Dir-li al dependent
d'aquesta llaminadures,
d'aquesta xerreria,
que tanqui la botiga.
Marta,
hi ha mesures dràstiques realment,
acabarem amb el negoci.
Marta.
Jo li donaria la paga
però que li diria
que no se la gastés
tota en llaminadures.
Molt bé,
Mireia.
Com ho veus tu això?
Igual que el Josep
però en comptes
que tanqués la botiga
que tragués
les llaminadures
i que en venés més poca.
Que venés,
que canvies,
la botiga de llaminadures
per una fruiteria,
no?
Per exemple,
clar,
és que aquí estem parlant ja
de mesures molt dràstiques.
Jo crec que la Salomé
no tindrà esma
d'anar al senyor
que ven llaminadures.
Escolti,
tanqui la botiga
perquè el meu fill
és un descontrolat,
no?
No.
A veure,
jo crec que l'opció
de parlar
i de dir,
mira,
llaminadures
en pots menjar,
perquè,
a veure,
és com tota la vida,
una miqueta
en podem menjar,
no?
Sí.
algunes llaminadures,
tenir molta cura
de rentar-nos
les dents
i,
per exemple,
podríem menjar
llaminadures
al cap de setmana.
Sí.
Durant la setmana,
dieta sana,
pim-pam,
i al cap de setmana
ens donem una alegria
i mengem alguna
llaminadura.
Us sembla?
I després
les dents ben rentades.
I aquestes de la setmana,
Salomé,
estimada amiga,
doncs les pot substituir
per fruita.
Vosaltres creieu
que hem tingut
credibilitat
davant de la mare
desesperada aquesta
que ha escrit?
Sí.
Digues, Carlos.
Anava a dir una cosa.
A veure.
Si se t'ha oblidat
no pateixis.
Fas memòria
i quan ho tinguis a punt
ens ho dius.
Cap problema, Miguel.
Que a mi les llaminadures
no me fan molt el pes,
per això
només menjo
el cap de setmana.
Quan tenim a casa
alguna llaminadura,
doncs menjo.
Però algun pastís,
xocolata
o llaminadures
d'aquestes de goma...
No, a mi les de goma
no m'agraden molt.
A mi tampoc.
Mira,
un home...
Carlos?
Que ja m'ha vingut a cap
això,
que jo
només el divendres
que vaig a tenis
menjo per baranar
en comptes de fruita
menjo alguna galeteta
de xocolata.
Com un extra?
Clar que sí.
És que s'ha de fer
de tant en tant.
El que no podem,
escolta,
fer vots d'abstinència total
de les llaminadures
i la xocolata.
Per cert,
qui us donen paga
a casa?
No.
Encara no?
Ara quan...
A mi sí,
a vegades.
A vegades.
Però d'aquí no res,
segurament es començaran
a donar paga.
És a dir,
quan necessiteu alguna cosa
ho demaneu i ja està, no?
Sí.
A tu et donen paga?
Perquè vull comprar una cosa
i em van donar paga
si vas fent recadets
i coses així.
Molt bé,
i vas estalviant, no?
I així aprens
a administrar-te també.
Alguna vegada
hem parlat
de l'aventura de la vida
amb companys d'altres escoles
del tema d'administrar-se
una miqueta a la paga.
A veure, Salomé,
si no et va bé el tema
no hi ha full de reclamacions.
A veure,
és l'única resposta
que et podem donar,
però jo crec que prou raonable.
Però, sisplau,
el senyor a la botiga,
Josep,
no l'hi podem tancar,
l'economia d'una família.
Ves a saber,
aquest senyor de la botiga
segur que té una família a mantenir.
És que jo crec
que és una mesura
un pelet dràstica.
Tenim alguna altra carta?
Sí.
A veure, Noelia,
què ens diu aquesta mare?
Benvolguda, senyora Iolanda.
El meu fill
no vol menjar verdures
perquè diu que no li agraden,
però és que no les ha provat.
Les he amagat
lluny uns macarrons
en els purers
i les ha menjat,
però la vista treballa.
Em podria donar una solució
perquè el meu fill
mengi com a mínim
provi les verdures?
Moltes gràcies.
Carles Certif.
Carles, a veure,
a veure, a veure,
la verdura.
És que clar,
ajudeu-me, nois, noies.
Vosaltres us han fet xerrades
d'alimentació i tot
i em deixeu sola
amb aquests pares i mares desesperats.
Marta,
com podem ajudar aquest home
que està tan desesperat?
Li podria,
al seu fill
li podria donar la verdura
i fins que no se l'acabés
que no s'aixequés de la taula.
Bé, mesures dràstiques
tipus allò de la paga.
A veure, nen,
hi ha això per menjar?
Si al mig dia no t'ho menges,
t'ho posaré per sopar.
Si per sopar no t'ho menges,
em faré croquetes
i te les menjaràs l'endemà.
I si les croquetes no te les menges,
una carmanyola
i te les portaràs al col·le.
Aquest seria el pla, no?
Sí.
Molt bé.
Mireia,
més idees, sisplau.
que si no es menges les verdures
que sigui per sopar
i si no per esmorzar
i així na fent.
I així fins que les verdures
les siguin,
formin part del compostatge aquest
que teniu a l'hora, no?
Molt bé.
Carlos?
Ui, em fas una por tu
amb les teves mesures?
No, aquesta no és dràstica.
Un embut i posar-li a la força, no?
No, no és això, no és això.
És una cosa que es podria fer
que és un truquet
de manar-li els ulls
que se les mengen amb els macarrons,
o sigui que li agrada
però no vol a la vista.
Manar-li els ulls,
donen-li verdures
i si li agrada
li dius
si et pregunta què és
tu li ensenyes
i ja veuràs com menja.
Bé,
és allò una tàctica
que no està gens malament.
La Rosa ens volia comentar alguna cosa, no?
A tall del que estem parlant aquí.
Sí,
em fa...
És graciós i més no
perquè aviat anem de granja escola
i suposo que a l'hora de les menjades
ens trobarem amb alguna coseta
que si de cas jo es buscaré per vosaltres
que perquè em doneu alguna solució
d'aquestes tan maques que teniu
i tan dràstiques
m'agradaria veure com ho podríem aplicar tot això.
Doncs ara quan aneu a la granja escola,
Rosa, ja saps que el que no es mengin
és el mig de la nit.
Per això t'ho dic.
Perquè aviam,
doncs allí ens hi trobem, no?
Que doncs el dia que hi ha verdura
o el dia que hi ha...
Igual que el menjador de l'escola, evidentment, eh?
I hi ha problemes.
Clar, aquesta és una feina
que el que diem sempre
que a l'escola es reforcen moltes coses
però és una feina que s'ha de fer a casa
i que a vegades doncs estar-se a taula
una estoneta més
doncs val la pena
perquè al final on s'acostuma, no?
Noelia, què fem amb aquesta criatura
que no menja verdura de cap manera?
Doncs que si no menja verdura
li deixes sent
en algun temps
li dius que no pot jugar
amb la cosa que li agrada més.
Molt bé, un càstig.
O et menges la verdura
o no jugues a la play, per exemple.
Miquel, tu què faries?
Hi ha una cosa semblant
a el que han dit.
Dir-li que s'envengi la verdura obligatoriament
o no podrà
o jugar amb els amics
o la cosa que prefereixi més.
Podríem fer una...
A veure, a veure què us sembla.
No, no, penso com vosaltres.
És que estic pensant
perquè clar, al consultori d'avui
no ens l'havíem preparat, eh?
Podríem fer, a veure què us sembla,
posar la verdura de primer plat
i de segon plat
el que més li agradi del món.
Què us sembla?
La verdura.
No, posem-hi molta la primera vegada.
Poqueta.
I mira.
Oh, verdura, no, quin fàstic.
No, no, però si et menges la verdura
després et menjaràs...
Pizza.
Pizza, per exemple.
I la pizza allà, eh?
Veient-la.
Uh, què diu?
Come-me, come-me.
Però fins que no s'acabi la verdura
no es pot menjar la pizza.
Què us sembla?
No és cruel, no és una tortura.
És a dir, fins que no et mengis la verdura
i si no per sopar i per esmorzar.
Sap com ha greu vosaltres
perquè no teniu fills, eh?
Que és molt fàcil parlar, eh?
Però sap com ha greu.
Per tant, qui us sembla aquesta solució?
Bé, bé.
A tu, Josep, no t'acaba de fer el pes.
A tu t'agrada més la mesura contundent.
No t'ho menys, Josep.
T'agrada més això, no?
Què dius?
A mi no m'importa.
No, no, però...
És el meu fill.
No, no és el teu fill,
però escolta, tens una responsabilitat
cap a aquest part angoixat
que ha confiat en vosaltres, eh?
A veure, què us sembla?
Vinga, fem una mica de moviment assembleari.
Li donem aquesta solució?
Sí.
O la del càstig, qui us agrada més?
No, la segona.
Aquesta, eh?
Sí.
Una miqueta de verdura
i després allò que més...
Què és el que més t'agrada del món?
Menjar, Miguel.
Quin és el plat que més t'agrada?
A mi, els macarrons.
Els macarrons.
A tu, Noelia?
Els espaguetis.
Mmm, Carlos.
Raviolis.
Els raviolis farcits?
De carn.
De carn, no de verdura,
ni de formatge, ni de bolets,
de carn.
Mireia.
A mi, els espaguetis de la carbonara.
Oh, que bons, Josep.
Pot ser el fuet.
I tant.
Pot ser el que tu vulguis.
T'agrada molt el fuet.
M'encanta.
És a dir, tu, en lloc del platet amb maduixes,
un fuet de xuxer.
Entrapar.
Amb entrepar.
Ben talladet.
Molt bé.
Marta, i a tu?
A mi, el formatge.
El formatge.
De tot tipus?
Sí, de tot.
Tots els formatges del món.
T'agraden.
Molt bé.
Doncs, escolteu una cosa.
Em penso que heu preparat un menú saludable.
Sí.
Sí?
Ens el podríeu explicar?
I així, sobretot la Salomer i el Carles,
també els hi doneu pistes
perquè treballen una mica el tema de l'alimentació a casa, no?
Us volem proposar un menú saludable.
A l'esmorzar.
Llet amb cereals abans de sortir cap a l'escola.
I l'entrepà de pernil a l'hora del pati.
Al dinar.
Crema de verdures.
Escalopa i patates.
I frita.
Molt bé, eh?
Què us agrada el menú aquest?
Sí.
Bueno, la crema de verdures.
Ja ho sé, però...
Què hem de fer, Miguel?
I barberanar pa amb xocolata i de sopar espirals amb tomàquet,
peix al forn i un iogurt.
No està malament.
Carlos?
Que a mi la crema de verdures del col·le no m'acaba de disgustar.
No t'acaba de disgustar?
Doncs, escolta, trobo que...
Molt bé, molt bé.
A veure, més menús tenim?
No, no faríeu vosaltres.
Què proposaríeu així per lliure?
Quin seria el vostre menú ideal d'un dia?
No, el correcte o no tan correcte?
Mireia.
Per esmorzar, un suc.
Només?
Un suc amb galetes.
I ja està fins a l'hora de dinar?
No.
I abans, per esmorzar al col·le, un entrepà.
Molt bé.
Per dinar, carn amb macarrons.
Molt bé.
I per sopar, peix amb verdura.
Però verdura només hem fet una vegada
i no hem fet cap peça de fruita.
Anem a completar-ho una miqueta?
Què us sembla, Carlos?
El meu menú, que seria una miqueta saludable,
seria al principi llet en col·lecau o sense.
Després, a l'hora del pati, un bocata de llom.
De llom.
De llom.
És a dir, te'n vas amb el càmpingàs a l'escola
i allà al costat de l'hortet et fas un llom a la planxa...
Això que està allà.
Ah, d'acord.
Jo pensaves que deies l'altre.
Sí, sí, ja entenc.
El llom aquest, sí, sí, que és com un embotit.
Molt bé.
Després, per menjar, una sopeta ben calenteta.
A l'agosta, sobretot, eh?
Que senta bé.
I carn, que ens podria dir amb patata.
Fruita, l'has dit?
I després, postres, fruita, freixa, freixa.
I després, per baranar, que jo normalment menjo plàtan.
I després, per sopa, pizza.
Pizza, no està malament.
Saludable, sí, no està malament.
Miguel.
El meu menú és, abans d'anar a l'escola, un llet també amb col·lecau.
Quan estem a l'escola, un entrepà del que vulguis, chorissos, formatge, que és el que m'agrada més a mi.
Al dinar, agafaria verdura i carn, i de postre amb iogurt.
I a la nit, peix, una truita de patata i una peça de fruita.
No està malament. Falta una miqueta d'amanida, eh?
Aquí no he sentit jo les amanides.
I amanides se'n pot fer de tot, de pasta, de llenties, de cigrons, de...
Tantes? Marta?
Jo, per esmorzar, menjaria llet amb cereals i al col·le, una peça de fruita.
Després, per dinar, una amanida d'arròs i després peix.
Ah, està molt bé.
I de postre, un iogurt.
Per esmorzar, un altre pa d'embotit.
O formatge, que t'agrada tant.
Sí.
Sobretot.
I per sopar, una pasta amb carn i de postre frita.
Tu, Josep?
Doncs jo, per esmorzar a casa, un altre pa de fuet.
Per sopar al col·le, un altre entre pa de fuet.
No, jo no porto mai res.
No? Esmorzas a casa?
Sí.
Llavors, per dinar, seria com...
com costelles de xai.
Llavors, per baranar, una poma, un plàtan...
I una miqueta d'amanida, no et menjaries amb les costelles?
Ah, per sopar.
Però també pots menjar al migdia, eh?
Ja, ja, però jo sempre per sopar.
Sí, bé, jo no diré el cas de sopar.
Per sopar, amanida, un arròs o sopa i un plàtan.
I ja està.
I a dormir.
Carlos, què teniu ara a l'hort plantat?
Te'n recordes?
Sí, en tenim...
Espera.
Tenim cols, que a les cols tenen un problema...
Ah, doncs pel Josep, quan sortim, no?
Que li agraden molt.
Sí, però a les cols, ara jo no menjaria perquè tenen moltes oligues.
Hi ha moltes oligues.
Home, són coquets d'aquells de la verdura, no?
Però si els treus...
Home, és i la verdura amb la Carla?
Ah, quin bàstic!
Digues, digues.
Després també tenim fava, se'm sembla, i patates.
Tenim moltes patates.
A part de l'hort ja tenim tot patates.
I què tal la verdureta?
Perquè és tota ecològica la que feu vosaltres al col·le.
Després, se'm sembla que sí, tenim pastanades i no me'n recordo de més.
Ja està.
A algú més li agrada el tema de l'hort, aquí, dels que esteu a la taula?
A tu, Mireia, t'agrada?
Sí.
I t'agrada fer coses a l'hort?
Sí, l'únic que no hi passo massa temps és perquè prefereixo jugar.
Ja, clar.
Noelia, a tu t'agrada l'hort?
Sí, jo l'any passat abans ajudava els altres nens que també hi són, però ara prefereixo jugar.
I què és el que més us agrada al do de l'hort?
Regar, acabar, fer la collita...
Marta?
Plantar.
Plantar.
I com has plantat alguna cosa?
Sí, l'any passat vam plantar un encee amb cadascú.
I com ho vas fer? Ho recordes? Com anava la cosa de plantar?
Sí, s'agafava amb un pal per medir la distància de l'encien del teu company i on acabava el pal feies un forat, agafaves l'encien petit, el plantaves, li tiraves la sorra damunt i després el regaves.
Molt important això que has dit del pal, que sembla un detall evident, però a vegades allò que ho plantes molt junt i quan comença a créixer és un desastre l'hort que et queda.
Carlos?
A mi m'agrada molt, me'n va agradar molt, perquè quan encara no havíem plantat les patates, els tenien que remenar la terra i m'encanta fer això.
Remenar la terra i què ho feies? Amb una eixada?
Amb l'eixada.
Que xulo, i allò que els terrossos de terra, no?, que estaven tots compactats, clac, clac, clac, i es trenquen. Això és molt guai.
A tu, Miguel, t'agrada el tema de l'hort?
Sí, el que passa és que tampoc vaig molt perquè jo prefereixo jugar a l'escola.
Què us anava a dir? A algú li agradaria ser pagès?
No.
No.
No.
No? Segur?
Potser tenir un hort, però ser pagès...
Ser pagès, no? Tenir un hort pel cap de setmana, com que teniu al col·le, no?
Sí, sí.
Però vosaltres us han fet mai aquella pregunta tan impertinent de què vols ser de gran, que fa tanta ràbia?
Sí.
I us fa ràbia?
No, perquè jo ja sé que ho vull ser.
Ho teniu clar? Sí. Què vols ser tu, Carlos?
Jo arquitecte.
Tu vols ser arquitecte. Uh, s'ha d'estudiar molt, eh?
Com portes el curs?
Bé.
Bé. I t'agrada dibuixar?
Molt.
Tot i que els ordinadors fan molta cosa, però...
Dibuixo molt bé.
I demà t'es... Si dibuixes molt bé.
Sí.
I demà t'es què tal?
Demà t'es en va bé.
Et va bé.
Bé, ho deia per arquitecte.
Noelia.
Ja en un restaurant.
Vols tenir un restaurant?
Per tant, per tant, el tema de l'alimentació i cuina i tot això ho deus tenir molt per la mà, no?
Molt bé. I com seria aquest restaurant? Però què el faries de cuina d'aquesta moderna d'ara? O d'allò de menu diario?
Què t'agradaria més?
De la nova.
De la nova cuina. Un restaurant finet, tu. Aquests macos, de gent elegant, no?
Molt bé. I tu, Miguel?
A mi m'agradaria treballar en un taller de cotxes de mecànic.
T'agraden els cotxes?
Sí.
Molt bé. I tens alguna oportunitat, ni que sigui amb joguines i amb coses, d'anar trajint peces?
Sí, tinc cotxes d'aquests, així, de decoració.
Ahà.
Sí.
Que xulo, quin és el model preferit, el que t'agrada més i tens allà el prestatge de la teva habitació?
El Mercedes.
Però té algun model determinat?
No, és el normal.
El normal, el Mercedes. De quin color és?
Groc. Està groc com si fos de rally.
Que xulo, no? Deu cridar, deu impactar quan entres a la teva habitació, aquest cotxe.
Molt bé. Marta?
Jo vull ser veterinària o pediatra.
I tens animalets?
Sí.
Home, veterinària i pediatra, no em facis fer un acudit fàcil, eh?
No dic res més, ja, que quedaré fatal.
I tens animals a casa, dius?
Sí.
Què tens?
Un hàmster.
Un hàmster. Com es diu?
Pusqui.
Pusqui. I et roba el formatge o què? A tu que t'agrada tant?
Sí.
Li agraden més els macarrons i l'arròs.
Veus? Aquest també et sap de dietètica. Com has dit què es deia?
Pusqui.
Pusqui.
Josep, tu tens plans en aquesta vida, ja?
Tenista o empresari.
Et veig així com molt guai. Aniràs al restaurant de la Noelia, eh?
Et veig un nivell de vida interessant, eh? Tenista o empresari.
Per les dues coses s'ha de treballar força bé per tot en aquesta vida.
O pots ser un empresari que juga al tenis, o un tenista que quan es retiri monti una empresa.
Pots fer les dues coses també, segons com, no?
Ja m'ho explicaràs d'aquí uns anys, a veure per on t'has de cantar.
Tu, Mireia, ho has pensat?
Sí. Ja és científica.
Científica. De quin camp? A veure, què t'agradaria descobrir?
Què t'agradaria treballar en un laboratori?
Sí, en un laboratori.
Però en temes mèdics, en temes...
En un laboratori.
Però no tens clar exactament per quina branca aniries, no?
Parlo de naturals.
Naturals, és a dir, biologia, una cosa així més aviat.
Carlos?
Vull dir dues coses.
Primer, el meu germà és bioquímic.
Doncs mira...
És primer estudiar química, després s'estudiarà bioquímica.
I una pregunta.
Fas l'acudit fàcil?
Que fàcil l'acudit fàcil?
No, no, no. Tu em vols buscar a la ruïna, Carlos.
Tu em vols buscar a la ruïna.
No, després el fem en privat, d'acord?
Mira, m'ha deixat així ara, eh?
Ui, poques vegades.
No, no, no ho penso fer.
El de bioquímic, és que a més li volia dir...
Queda un dia...
No em posis aquesta carona, eh?
Te'l faré ara després.
Pots quedar...
El teu germà que quedi amb la Mireia i que li expliqueix això de la bioquímica.
Però ara estàs fent química.
Doncs quan acabi, com que la Mireia encara ha de fer Cisei, l'ESO i el BAT i tot plegat...
En tot cas m'ho diu la meva mare, que també...
També és.
Filla, ho teniu tot solucionat, eh?
Veig que teniu la vida molt planificada, la qual cosa és fantàstic.
Heu triat una cançoneta per acabar, eh?
D'una noia que es diu, com es deia?
Rihanna.
Rihanna.
I qui és aquesta noia? Sabeu alguna cosa d'ella?
No ho sé.
És d'aquí, és d'allà?
És una cançó petita, havia de cuidar d'un munt de germans.
Això ho vaig veure en un programa.
Ah, sí?
Sí.
També volia ser pediatra i va acabar de cantant.
Estava de cuidar d'un dels seus germans petits.
Mira, ja està sonant per aquí. Fes, fes, fes.
I ara ha arribat aquí quan no s'ho esperava.
És a dir, que ell anava fent i de cop i volta...
Ui, ha triomfat. Algú sabe alguna cosa més d'aquesta xiqueta?
És guapa, és lletja, és alta.
És guapa?
És molt guapa.
Lletja?
Depèn amb qui la comparem.
Clar, és com tota la vida, tot és molt relatiu.
I va així com a molt moderna, molt atrevida, molt recatada.
Com va l'aspecte?
Atrevida.
Atrevida.
És a dir, que us agrada, eh?
No.
Em trien la cançó i diuen que no els agrada.
Nois, això de l'hort ecològic haurem de mirar.
A veure realment aquests enciams que tenen, eh?
Miguel, Noelia, Carlos, Mireia, Josep, Marta, moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer la vostra companyia.
I moltes gràcies, naturalment, als companys i companyes
que també han treballat a l'aventura de la vida
i que us escolten a través de la ràdio.
Els fem un aplaudiment i els dediquem la cançó, us sembla?
Vinga, els companys de classe.
Lá, llag, llag, llag, llag.
Bona nit
Bona nit
Bona nit