This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ja la tenim aquí entre nosaltres, és la nostra epidemióloga.
Jo no sé si molts programes de ràdio tenen una epidemióloga per ells, Solet.
Cinta Daufí, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Estem tan contents que ens acompanyi.
Només ho fa un cop al mes, però Déu-n'hi-do, ja sabem aprofitar el temps.
Comencem fent una mena d'inventari.
A veure, fogots, palpitacions, suors nocturnes, insomni, canvis d'humor, dificultat de concentració...
No, no, no, no, no he acabat. Un moment que encara en tinc més.
Encara n'hi ha més.
Greixos que comencen a distribuir-se de forma diferent pel nostre cos,
perdem la cintura, guanyem abdomen...
A més a més, comencen a aparèixer pèl, a moixar el bigoti, a la barbeta...
Oh, quantes coses!
I més, i més, i més.
Dolors articulars, problemes de memòria...
Inepatència sexual, també diuen.
També, també.
Bueno, en això...
Ja en parlarem, ja en parlarem.
Tot això diuen que és la menopausa.
Tot això és la menopausa?
Bueno, tot això és la perimenopausa.
Ah, és a dir que moltes de les nostres oients i nosaltres mateixes ja estem aquí...
Sí.
Deixa'm mirar-te la barbeta, a veure si t'ha sortit algun pelet.
No, no te'l veig.
La perimenopausa.
De fet, el que moltes vegades entenem o atribuïm tota aquesta constel·lació de símptomes
de lo més variat, ja veurem per què...
Però tot això, a totes?
O diguem-ne que pots tenir uns i altres no?
No, també tot el tema de la simptomatologia de la perimenopausa, que adelantem-ho ara.
La perimenopausa és l'últim gran canvi hormonal o daltabaix hormonal en la vida d'una dona.
Diríem que el primer gran daltabaix hormonal és l'adolescència.
Amb la menstruació, clar.
Amb la menàrquia, la vinguda de la primera menstruació.
Una altra època de grans canvis hormonals són els embarassos.
Durant els embarassos també hi ha tot ser revolt.
I l'últim gran canvi hormonal en la vida reproductiva d'una dona és la perimenopausa.
Perquè després ja et deixes de ser reproductiva.
Després ja entres en una etapa no reproductiva.
Això no vol dir necessàriament que no pugui ser una època, i ja veurem després,
una època de la dona molt rica i en moltes oportunitats.
Però no serà un anunci, això que ens dirà la Cinta Enquana, que és una bona època,
perquè moltes vegades relacionem això.
Sí, sí, clar, ens ho diuen, perquè com que l'hem de passar per força,
intenten vendre'ns alguna cosa.
No, no, no intenten vendre'ns res, perquè realment pot ser una gran època.
Pot ser una gran època, jo ara ho explicaré per què.
Vinga.
En primer lloc, aclarir que, bueno, tot comença al cervell.
I diu, clar, tot comença al cervell perquè ens diuen que és de coco.
No, no, tot comença al cervell des d'una base neurofisiològica.
I així val la pena parlar com funciona el cervell d'una dona en edat reproductiva.
És a dir, el cervell d'una dona que està entre la menàrquia i la menopausa
és un cervell que és molt sensible a les hormones sexuals,
és a dir, els estrogens, que és la principal hormona femenina,
la que fa pujades i baixades a lo llarg de tot el cicle menstrual,
té receptors i circuits específics del cervell
que s'alimenten o que treballen a base de l'estímul dels estrogens.
Què passa durant la vida reproductiva de la dona?
Doncs, bueno, les dones tenim pujades i baixades.
No hi ha dos dies del cicle menstrual que tinguem els mateixos nivells hormonals.
Tot això, evidentment, té un efecte sobre els nostres circuits cerebrals.
Això fa que les dones, a vegades,
tinguem la sensació de viure en una espècie de dragoncant.
En algunes serà un dragoncant, en l'altre serà una muntanya russa petiteta.
Per això al segle XIX deien que érem unes histèriques.
Que érem unes histèriques.
Histeros de útero.
I es pensaven que tot això radicava l'úter.
No.
Tot això, aquests canvis d'humor i inclús canvis de temperatura corporal,
tota una sèrie de canvis que les dones experimenten durant el cicle menstrual
s'expliquen majoritàriament pels efectes dels nivells canviant d'hormones sexuals femenines
i com això influeix en el sistema nervió central en diferents circuits.
És a dir, per una banda, durant l'etapa reproductiva,
el cervell de les dones respon a les pujades i baixades cícliques d'estrogens.
I, per altra banda, el cervell femení també té una característica molt important.
I tot això ve alimentat, ja ho dic, bàsicament pels estrogens.
I és que hi ha tota una sèrie de circuits cerebrals de les dones
que estan encaminats al tenir cura de, és a dir, al cuidar dels altres,
i a evitar el conflicte.
És a dir, aquesta imatge que tenim de la dona com a la gran cuidadora...
I la gran mediadora.
I la gran mediadora.
Vull dir, la que està al tanto de la unitat familiar.
Cuidar de tots i que la unitat familiar se mantingui.
Això em dius que després que un cop passem la menopausa, passem de tot?
Ni cuidem ni més menys?
Bé, ara ho explicarem.
Què és el que alimenta els circuits del tenir cura, de la dona cuidadora?
Vull dir, allò que d'alguna manera podríem dir que biològicament
ens porta a cuidar els altres.
Amb el paper de mares, fonamentalment.
Doncs per una banda els estrogens són els que alimenten aquests circuits
i per una altra banda el contacte físic.
És importantíssim per continuar mantenint actius aquests circuits cerebrals
de tenir cura d'er, el contacte físic amb els fills.
Això les dones ho sabem.
Sabem per què?
Perquè com que això és una activitat o és una conducta
que va a favor de la conservació de l'espècie,
és una conducta recompensada per l'oxitocina.
Les dones experimenten plaer,
o almenys els seus circuits se veuen reforçats,
quan tenen contacte físic amb els seus fills.
El contacte físic juntament amb l'estrogen
és el que alimenta aquest circuit...
Completa el cicle.
Sí.
...de cuidadora i evitadora de conflictes.
És a dir, sobretot que dins de la unitat familiar
no hi haguen conflictes.
Fixem-nos que hi ha una cosa que la naturalesa també és molt sàvia,
que a l'adolescència els adolescents solen rebutjar el contacte.
Això a moltes mares ens sorprenem.
Nens que eren carinyosos i que els agradava ser abraçats i ser petonejats,
quan arriba l'adolescència defugen el contacte físic.
Això ho hem d'interpretar com que és una manera de trencar el cordó umbilical.
És a dir, que ja hi ha una primera fase...
És un procés natural.
Sí, sí, això és una cosa absolutament natural.
No és que el teu fill deixi d'estimar-te, ni molt menys.
No, no, no.
El que passa és que, d'alguna manera,
aquests circuits que estaven preparats
i aquestes conductes que estaven preparades
per a cuidar dels fills, entre cometes, desvalguts,
un cop el fill és adolescent,
tots aquests circuits no necessiten ser reforçats.
Per tant, és una manera d'anar trencant aquest lligam.
Això, grosso modo, és el cervell d'una dona
en edat reproductiva i en fases de criança.
Hem dit que és un cervell que respon cíclic,
però això direm que per a algunes dones
dissar de viure en un dragoncant pot ser un alivio.
I és un cervell molt orientat a les tasques de cuidar
i d'evitar el conflicte.
Un cop superem aquesta etapa?
Bé, què passa en la perimenopausa?
És a dir, bàsicament el que passa és que
els nostres ovaris deixen de fabricar estrogens.
La font principal d'estrogens en les dones són els ovaris.
Continues amb la teva menstruació, exactament igual, però...
Però, expliquem.
Abans se pensava que l'inici de la menopàusia,
direm que parlem de perimenopàusia
quan encara hi ha una certa producció d'estrogens,
però aquesta és erràtica, no és cíclica
i és com a molt irregular.
I avui en dia, per conveni,
se diu que una dona ja està instal·lada en la menopausa
quan porta dos anys sense tenir cap menstruació.
Perquè sabem que el període de la perimenopausa,
que pot anar, atenció, des de dos a nou anys,
vull dir que és un període...
Que divertit. Aquí ens pot sortir una barba molt llarga, eh?
No. No necessàriament.
Perquè també veurem que en la menopausa,
una de les hormones que també a vegades se deixa de fabricar
és la testosterona.
Les dones també en tenim, de testosterona.
També en fabriquem.
Menos que els homes, però també en fabriquem.
I la testosterona és l'hormona de l'impuls sexual.
S'explica moltes vegades aquesta disminució del desit sexual
en les dones menopàusiques pels baixos nivells de testosterona.
Pensem que en la menopausa les dones tenim un 60% menys de testosterona
de la que té, per exemple, una noia de 20 anys.
Home, doncs un 60% és perquè hi hagi una davallada del desig.
Sí, sí.
És a dir, que és una cosa que s'explica per una cosa tan senzilla com aquesta.
vol dir, hi ha una dona, se li pot fer una dona menopàusica
que manifeste problemes de baix desig sexual,
se li pot fer una analítica de testosterona,
si es comprova que realment té els nivells de testosterona per terra,
hi ha una teràpia que són...
Això és que no sé si el nostre país està comercialitzat com a tal,
però hi ha pegats de testosterona.
Però que tenen només aquest objectiu.
Sí, sí, sí.
Tornar a equilibrar, arribar als equilibris de testosterona
per tenir desig sexual.
Desig sexual.
L'objectiu d'això és...
Perquè si tu no fas res per aquests nivells de testosterona,
et quedes sense el desig sexual.
Sense el desig sexual, que és la xispa que enceta la resta.
Clar.
Bé, això és una de les coses que passa durant la menopausa.
El que passa és que abans es pensava
que el que desencadenava la menopausa,
que tot això es desencadenava als ovaris.
És a dir, que eren els ovaris que un bon dia
deixaven de funcionar i deixaven de fabricar els nivells d'hormones.
Però investigacions recients
han demostrat que el tret de sortida de la menopausa
està al cervell.
Tot comença amb una disminució de la sensibilitat
dels receptors cerebrals als estrogens.
És a dir, això és el tret de sortida.
Que això sol passar...
Bé, això és molt variable, eh?
Quan parlem d'estes coses...
No, les edats són molt relatives.
Però aproximadament sobre els 43 o 42 anys,
anys, molts anys abans, eh?,
de que comença la perimenopausa,
què és el primer fenomen que podem observar?
Doncs que tots aquells circuits cerebrals
i aquells receptors cerebrals
cada vegada es fan menys sensibles
als efectes dels estrogens.
Per tant, aquella cosa tant de tenir cura,
aquella cosa tant d'evitar conflictes,
també, mica en mica, va disminuint?
Va disminuint.
És a dir,
què passa amb la disminució dels nivells d'estrogens
i, conseqüentment,
amb la disminució també dels nivells d'oxitocina?
Doncs que les dones menopàusiques,
en lloc de ser dones bolcades
amb els altres,
amb tenir cura dels fills, del marit,
de tothom,
de vegades hi ha les cuidadores,
bueno, comencen a pensar més
en elles mateixes.
No és que deixen d'estimar
ni els seus fills,
ni la seva família,
ni molt menys.
Allò com s'ha tornat,
que fixa't,
d'un temps cap aquí,
només va de festa, eh?
Sí, el que passa
és que els seus circuits cerebrals
de cuidado
s'estan començant a desenxufar.
No és que deixi de tenir
els seus circuits cerebrals
ni que deixi de tenir
un cervell eminentment femení,
però diríem que hi ha tota una sèrie
de cablejat
que es va desenxufant,
que es va desconectant.
Sí, a mesura que els seus fills,
en aquest cas,
van guanyant amb maduresa,
amb independència,
que ja no la necessiten,
la mare que abans...
Que ja no la necessiten,
bueno,
doncs diríem que
tot això
es va desconectant
i,
d'alguna manera,
el cervell
pot recuperar
un cert espai,
eh?
Vull dir,
tot l'espai
i tota l'energia del cervell
que abans estava bolcada
amb la cura dels altres,
ara pot estar bolcada
amb l'autocura.
I quina hormona
ens ha d'indicar
i ens ha de dirigir
tot això?
o quina substància
o quin neurotransmissor?
Per això també tenim,
diguem-ne,
elements al nostre cervell
que ens faran fer
aquest canvi
en el rumb de la vida,
perquè després ja saps tu
que comencen a parlar-se
d'aquells tòpics
que a vegades fan por
del niu buit,
tot aquest tipus de coses.
Bueno, el del niu buit,
a veure,
durant molt de temps,
tot això de la menopausa
seria,
és tot psicològic,
tot és bon sentit,
i no,
tot això és psicològic,
les dones se tornen així
perquè, clar,
marxen...
No, no,
és neurofisiològic.
Vull dir,
hi ha una explicació
funcional i a la vegada
molt adaptativa.
Per a veure,
des de la ignorància més absoluta,
dius,
tot és psicològic,
probablement hi hagi una part
en el sentit
que s'està produint
neurològicament...
Uns canvis.
Uns canvis,
però que per convencionalismes
no els sabem assumir,
la dona vol continuar
tenint aquell paper
de cuidadora,
de mediadora,
però el seu cervell
i el seu cos
ja no li diu.
Per tant,
diguem-ne que hi ha
com una lluita interna
inconscient probablement
que fa que no s'acabi
de col·locar
en el nou període
de la seva vida.
Bé,
jo el que diria
és que no us sentiu culpables
si a partir d'una determinada edat
doneu compte
que no esteu tan
bolcades
a cuidar dels altres,
que
no us costa...
Abans
no discutíeu per res del món
i tot ho trobàveu fort
i tot ho trobàveu bé
amb el vostre marit
perquè no hi hagués conflicte.
Perquè, clar,
la pau familiar
és el principal
i a partir d'un cert moment
una dona es pot preguntar
i jo això
per què ho he d'aguantar?
També hi ha una dada
molt curiosa
que això és una cosa
que tots coneixem algú
i tots hem tingut experiència.
Tots coneixem matrimonis
que portaven 30 anys de casats
i quan arriba el moment
que els fills ja es fan grans
se separen.
I la gent diu
com pot ser?
Tan benvinguts.
Tan benvinguts.
I ella
que sempre havia cuidat
tant dels seus fills.
En cert moment
és el que diem
hi ha els circuits cerebrals
que es comencen
a desconnectar
i la dona
ja no viu
en aquest
en aquest dragoncant
que són els cicles menstruals
sinó que ja comença
a tenir un cervell
molt més equilibrat
menys emocional
en el sentit
que durant el període menstrual
podem anar
de la pena
més fonda
a l'alegria
és a dir
que som com a molt hàbils
i s'entren en un període
de molta més estabilitat.
Per tant,
tot explica això,
Cinta,
que realment sí que la dona
ha d'iniciar
un nou període
a la seva vida.
La dona ha de ser...
plantejar un canvi de vida
quan hi ha un canvi
justament
en tot aquest moviment
neurològic.
Ha de ser conscient
que el seu cervell
està canviant
el seu cervell
i la seva manera
d'entendre la vida
sobretot,
vol dir,
la seva percepció
de lo que l'envolta
hi ha dones
que parlen
que els ha caigut
el vel.
Vol dir que
durant l'època reproductiva
tot se veia
com a través d'un vel
perquè les principals energies
estaven enfocades
a una altra cosa
i que a partir d'aquest moment
la visió que es té
del món
i d'una mateixa
canvia.
I això no és
ni millor ni pitjor,
és diferent.
Vol dir
que les dones
s'han d'adaptar
de la mateixa manera
que s'han d'adaptar
als canvis
amb el seu cos
des del punt de vista
més físic,
els canvis
amb la maternitat
en quant a la seva manera
de viure.
Els canvis que s'ho viure
en la maternitat
a partir d'una certa edat
el teu cervell
està canviant
i això
és una cosa
que es pot viure
d'una manera
molt positiva.
S'hauria de viure
d'entrada
d'una manera positiva.
Jo entenc
que s'ha de viure
d'una manera positiva
i pensem que avui en dia
quan a una dona
li arriba la menopausa
o la perimenopausa
està a la meitat
de la seva vida
és a dir
que encara li queda
molt per fer
i moltes coses
a les que poder-se dedicar.
Però diguem-ne i perdona Cinta
que aquesta dimensió emocional
aquesta dimensió social
que una dona
a aquesta edat
realment està
en un moment
en què pot fer
el que vulgui
de la seva vida
però físicament
també hi ha
tota una sèrie
de simptomatologia
que a vegades
entorpeix
aquestes ganes
de viure
de viure
d'una altra manera
problemes
d'ossos
problemes
físics
vull dir
que quantes dones
no entren
en períodes
que tot els fa mal
que tenen
una simptomatologia
física
que fins i tot
els impedeix
fer la seva vida
normal.
Bé
aquí com en tot
també és molt variable
com tu ho enumeraves
abans
tota la llista
de símptomes
que poden anar
ja ho dic
sobretot
durant la perimenopausa
perquè una vegada
la menopausa
ja està instaurada
és a dir ja
els nostres nivells
hormonals
ja són més o menys
la majoria
d'aquestes problemes
desapareixen
de fet les dones
refereixen
molts més símptomes
i moltes més queixes
en la perimenopausa
que en la menopausa
ja està d'alta
llavors això
clar
és molt variable
hi ha des de dones
que aquest període
els passa
doncs mira
quasi no m'he enterat
un sofocou 2
i ja està
dones que tenen
una certa simptomatologia
però això
és bastant
bueno
bastant suportable
està dones
per a les que això
és realment insuportable
llavors afortunadament
avui en dia
hi ha lo que són
les teràpies hormonals
la teràpia hormonal
substitutiva
que
s'ha de fer servir
amb molta cura
i en casos molt comptats
no tothom
això
ha passat
com sempre
que surt un nou fàrmac
això de la teràpia hormonal
va ser com una cosa
que s'havia de donar
absolutament
a totes les dones
i de manera indefinida
això ja s'ha vist
que és un error
a dir
bueno
en certs casos
i
sota certes indicacions
pot ser molt útil
eh
això també
el mateix
dels estrogens
que és la teràpia hormonal
substitutiva
com per exemple
dels pegats
de
com se diu
que hem dit abans
de testosterona
eh
hi ha
hi ha solucions
farmacològiques
però com qualsevol fàrmac
ha de ser
molt ben indicat
és a dir
no es pot donar
a qualsevol
de qualsevol manera
ni de manera indiscriminada
això serveix
per a
la teràpia hormonal
i serveix per a la majoria
de fàrmacs nous
que surten
que tenen un boom
que sembla que ha de ser
la panacea
que tot allà ho ha de curar tot
i després
després tenen com una baixada
diu no no
és dolentíssim
i després diu
bueno a veure
en alguns casos
i en certes indicacions
pot anar molt bé
que és lo que ara
se fa
amb les teràpies hormonals
substitutives
no es donen d'entrada
qualsevol dona menopàusica
ni molt menys
per tant
jo et dic
que t'aviso
perquè sempre ens passa igual
a tu i a mi
que ens queden 4 minuts
jo ja veig
que sempre ens quedem
curtes
però clar
és que
aquestes coses
s'han d'explicar bé
jo volia explicar
també
mireu
perquè veig
fins a quin punt
tot el que són
les hormones sexuals
tant femenines
com masculines
perquè algun dia
parlarem
de com passa
això amb el servei
dels hòmens
que també passa
que cronològicament
situéssim l'home
en aquest període
de la seva vida
i expliquéssim
exactament
quins canvis
experimenten
el que passa
és que els canvis
que experimenten
són molt més
paulatins
ja ens ocuparem
d'ells
avui acabem
amb les dones
mireu
els estrogens
afecten
els nivells cerebrals
això no ho sé
però segur que a algú
li sonarà
dels principals
neurotransmissors
per exemple
afecten
a la dopamina
que té a veure
amb la memòria
afecten
a la serotonina
que té a veure
amb l'humor
amb les emocions
l'estat d'ànim
per exemple
sabem que
amb les depressions
amb les depressions
endògenes
hi ha nivells baixos
de serotonina
i de fet
els fàrmacs antidepressius
el que fan
és augmentar
els nivells
de serotonina
afecta
la norepinefrina
la cetilcolina
bé
tota una quantitat
de neurotransmissors
que
bàsicament
estan relacionades
amb l'humor
i amb la memòria
també s'ha vist
que
la baixada
d'estrogens
té un efecte
amb la disminució
de la memòria
i és veritat
dient dones
en la menopausa
que refereixen
problemes de memòria
és que ara ja
no me'n recordo
de res
de la memòria immediata
sobretot
sobretot de la memòria immediata
ja sabem que
quantes dones
no estaran fent inventari
de tot això
que estem explicant
de moltes dones
d'aquesta edat
de la perimenopausa
sobre la memòria
d'elles
sobre la memòria recient
sobre l'humor
d'aquí
els canvis d'humor
d'aquí que a vegades
en la menopausa
se pot desencadenar
un episodi depressiu
dones que mai
en la vida
havien tingut
problemes d'humor
i durant la menopausa
poden tenir
una depressió
doncs bueno
entra dins
de lo
esperable
entre cometes
això no vol dir
ni molt menys
que totes les dones
en la menopausa
experimenten
una depressió
ni molt menys
però pot ser
que siguin
més propenses
i respecte
a la testosterona
i al desig sexual
dic que de fet
durant la menopausa
hi ha descrites
les dues coses
i extremes
segurament
per una banda
hi ha les dones
que refereixen
una manga
de desig sexual
i tot això
s'explica
per uns
molts
baixos nivells
de testosterona
penseu
a veure
aquí hem de dir
que penseu
que amb els homes
amb l'edat
també va disminuint
els nivells
de testosterona
però no
un percentatge
tan bèstia
com nosaltres
primera
parteixen
d'uns nivells
molt més alts
que les dones
i després
és una disminució
molt paulatina
molt poquet
a poquet
a poquet
la qual fa que
caigui
com aquesta
discrepància
sí que a les
mateixes edats
els senyors
tinguin
com a més
desig sexual
que determinades dones
que determinades dones
cosa
clar
a tot això
els homes
que conviuen
amb dones
perimenopàusiques
clar
algú els ho hauria
d'explicar
perquè a vegades
assisteixen
una miqueta perplexos
en aquests canvis
que observen
a les seues dones
cosa que hi ha
homes que els fa explicar
però
què li ha passat
a la meva dona
que de cop i volta
aquesta no és la dona
en la que jo
m'hi vaig casar
ha canviat molt
què li està passant
clar
és a dir
que això seria
jo crec que seria interessant
que les dones
n'anem prenent consciència
i viure aquests canvis
doncs bueno
com una
com una
com una crisi de creixement
no?
són canvis
de la mateixa manera
Cinta
30 segons
deies que es donava
l'altre cas
que augmentava
el desig sexual
hi ha dones
per què?
perquè ja no hi ha
el risc d'un embaràs
no desitjat
però en moltes dones
tot això
hi ha de no tenir la regla
és un alliberament
diuen que bé
ja mos hem tret
de sobre tot això
i hi ha casos
en els que hi ha
com un rebrotar
del desig sexual
com a conclusió
no ens aventurem
a presentar
aquests símptomes
com alguna cosa terrible
que acaba
amb la nostra vida
com a dones
com a persones
la informació
és important
saber què ens està passant
i a partir d'aquí
prendre una determinació
de continuar visquent
amb tota la riquesa
que puguem
amb tota la riquesa
que ens pot aportar
aquest període de la vida
que és molta
com la que ens aporta
la Cinta Daufi
mira què ens agrada
eh
matgés epidemiòloga
serà d'aquí un mes
d'aquí un mes
i perquè tu voldràs
d'aquí un mes
serà desembre
desembre
bueno ja veurem
Adeu Cinta Launa
a les notícies