Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui farem una passejada pel món del vi
amb la Francesc Lledó, que sempre ens sorprèn
i ens sorprèn d'una manera molt grata,
amb convidats que en saben molt.
I el d'avui, el presentes tu?
Ho intentem, sí.
És un amic i, a més, és proveedor d'allà del Quim Quima nostre
i de molts altres restaurants d'aquí de la província,
que és el Lionel Marguet.
Hola, bon dia.
Bon dia.
És d'origen francès i es dedica a portar vins de França cap aquí
i també d'aquí cap allà.
A més, a través d'internet, amb una pàgina web,
que es diu Cepa Vinis,
i que, a més, a nivell d'ell personal,
també fa de suministre vins,
sobretot a nosaltres aquí a Espanya, clar, francesos.
I és un coneixedor de la zona, de vins francesos,
tot i que és filòleg,
que va començar aquí,
va fer cap amb la filologia espanyola.
Doncs, no ho sé, coses de la vida d'aquelles.
Jo també vam començar a portar a un altre cantat
i hem acabat per a un altre.
I ara ens dedica a això, ens dedica a portar vins.
A més, amb la particularitat que és un corrente
i busca productors, petits productors,
busca molt el Cep autòcton de la zona
i fuig dels grans comerciants
i del que és la gran estructura del vi francès
i intenta portar productes molt bé de preu
i molt típics i molt interessants.
Ionel, moltíssimes gràcies per venir.
A vostè.
De totes maneres, vostès,
si entren a la plana web a Cepa Vinis,
ja veuran que...
Jo ara estava mirant aquest mapa
perquè vagis a seleccionar cada país,
les varietats autònomes,
és una plana web magnífica, la recomanem.
I dius, home, no sé per on començar,
perquè el món del vi s'ha fet tan gran,
també s'ha globalitzat en el bon sentit de la paraula.
Se'ns centrar en el terreny comercial,
que si cal, ja entrarem.
Home, de filòleg,
a fer-te un home que viu el vi,
tampoc no hi ha tanta diferència,
perquè, en definitiva, assaborim el vi
i assaborim les paraules, també, no?
I el vi va acompanyat d'una bona conversa.
Ho podem lligar, eh?, si volem.
Que no es veu una cosa així tan fora de lloc.
Sempre mirem l'etiqueta, mirem el vi,
però nunca pensem en l'origen d'aquell vi.
I el Cepa és de les coses
que més han viatjat pel món, no?
Sí, sí, sí.
És per això que la pàgina web Vinostra Selección
sempre està orientada
cara a les varietats autòctones
i al concepte de terreny.
Per exemple, si s'escoge treballar
la garnacha o la carriñena,
pues claramente se la escogerá aquí,
del Priorat.
Però lo que no se puede entender
és que se siga treballant,
per exemple, Pinot Noir o Sira
de manera monovarietal,
aquí desconsiderando
algunes varietats autòctones.
I, sin embargo,
si la encontramos, la Sira,
per exemple, en el Valle del Ródano,
da su mayor expresividad ahí.
y no en zonas donde ha sido exportada.
Es por esto que el concepto
es trabajar varietas autóctonas
y el concepto de terreno,
que es muy importante.
Varietat autòctona,
no sé fins a quin punt,
no farem ara arqueologia ni de bon tros,
però el braçol dels Ceps
està només a França?
No, no, no.
I de França ha viatjat per tot el món?
Doncs vinga, expliquem-ho això,
perquè algú es pot sentir menys tingut
en la seva terra.
D'aquí, jo també tenia Ceps.
No, no, por supuesto.
Aquí, por ejemplo,
tenemos la Tempranillo.
En cuanto a los vinos de rueda,
pues también la Verdejo,
que son varietades autòctonas.
El Lago Deio,
que también es una varieta autòctona.
Bueno, ya hemos hablado,
Garnacha, Cariñena.
Lo que siempre se olvida también
es Baleares,
con la Calleta y la Manto Negro,
que son varietades autòctonas
muy importantes
y que si se trabaja,
pues se puede alcanzar
unos niveles excelentísimos
a nivel de calidad.
Hay algunos productores de Baleares,
estoy pensando, por ejemplo,
en Miquel Gelaber,
que hacen vinos maravillosos.
Alguna vegada ens ha parlat
a Manto Negro,
ens ha parlat al francés
i ens ha sorprès, no?
I també ens va parlar una vegada
d'aquest vi que es fa a Canàries.
Sí, de les Malvasies.
De les Malvasies,
i que també ho veixen.
Clar, una mica,
els Ceps són com les persones,
necessiten adaptar-se.
Hi ha qui no s'hi adapta
de cap manera,
hi ha qui s'hi adapta
amb molta facilitat.
Dins d'això sí que deu haver-hi,
també,
com una mena de jerarquia
i fins i tot jo m'atreviria a dir
que una aristocràcia
dins dels Ceps, no?
Sí, sí, sí,
per supuesto.
A veure,
hi ha una cosa
amb el tema de les varietats,
que és el que ha dit ell,
el que vas dir molt de passada
i potser no ha quedat clar.
Una cosa és
la varietat autòctona,
dominant,
i l'altra és fer servir
a ajudar-nos
de varietats
que no són nostres
per acabar de redonir
els nostres vins.
Jo això ho trobo perfectament
lícit i interessant.
però jo crec que ens hem de guiar
molt per la tipicitat.
Si volem fer vins
amb personalitat
i diferents,
ens hem de guiar molt
per allò que tenim.
Ara,
una altra cosa
és que amb garnat xicanellana
no en tinguem prou
i volem ajudar
amb una miqueta de marlota
o de cirau o de cavernet,
que ho trobo perfectament lícit.
Ara,
jo el que no trobo normal,
diguem-ho així,
és que aquí,
en un priorat,
intentem fer una pinot noir,
com a monovarietal.
Ara,
que ens ajudem d'una pinot
per fer no sé quin invent
i fer una cosa,
doncs és xulo,
és interessant,
però jo crec que
si volem tenir un vi
amb personalitat i diferent,
ens hem d'apoiar
amb les nostres varietats,
siguin les que siguin.
Doncs,
no ho sé,
la pica poll
que s'està ara
al Pla de Baix
ja s'està intentant recuperar
a Itàlia,
tenen una quantitat
de varietats autòctones
increïble.
Jo crec que hem d'anar per aquí.
Llavors,
aquí fer un monovarietal
de marlot,
doncs,
el marlot potser
és dels ceps
que fa més anys
que està més introduït
aquí a Catalunya
i potser és de les que
menys ho podríem dir.
Però,
per exemple,
intentar fer una varietal
de Pinot Noir
doncs serà interessant,
serà divertit,
però mai serà un gran vi
ni mai serà una aposta forta
jo crec de futur
per a un vi, no?
I què convida un productor
a fer això
que el francès considera
que no acaba de fer el pes?
Per què un productor
diu
mira, calla,
agafaré una varietat d'aquí
i faré això?
Per què ho fan
si realment després
li treu personalitat
al seu propi vi?
Tenim varietats autòctones?
Pues por razones comerciales,
senzillamente.
És a dir,
a nivell internacional
las varietades
más difundidas
pues són la Merlot,
la Cabernet
i, a nivell internacional,
els clientes
lo que piden
són varietades internacionales.
És per això
que a nivell
de mercat internacional
lo que se va vendiendo
cada día más
són monovarietals.
Ja.
Sin fijarse por l'Adeo,
sin fijarse por la zona,
lo que piden
és un monovarietal Merlot,
un monovarietal Sierra,
un monovarietal Cabernet Sauvignon
i així
se téne que enfrentar
a grandes empresas
que poden baixar
moltíssim
els costes de producció
i llavors
poden treballar
molt bé el preu.
Per als petits viticultors
que treballen
les varietades autòctones
és la única salida
per a, diguem,
seguir estant
present
en el mercat
i amb productes
que van a ser
valorats
per els grans crítics,
per els grans
personatges
de els blogs,
que ara és el que funciona
en internet,
i és així com
jo valori
els petits viticultors.
La gent que segue
treballant
en les varietades autòctones
són realment
gent que salen
favorecits
en el mercat
al dia de hoy.
Perquè el fet
de demanar
una varietat
d'aquestes,
diguem-ne,
que són
les més aristocràtiques,
les més populars,
això tampoc
no és garantia
de la qualitat
del propi vi.
No, no.
Per tant,
això també pot ser
que hi hagi
una falta de coneixement
i una certa ignorància,
no?
Perquè dius,
home,
pots dir un Cabernet Sauvignon
però tens una
producció de vi
d'una petita viña
que és d'una qualitat
extraordinària
però no té
aquesta varietat.
I dentro d'un vino
el que més
se tiene que valorar
és l'equilibrio.
És a dir,
no mirar demasiado
el tema barrica
o el tema fusta,
que esto se puede
trabajar,
digamos,
fácilmente
con un chute
de madera,
sino que hay que
trabajar el equilibrio,
és a dir,
que haya equilibrio
entre la fruta
y la crianza
en barrica.
Por ejemplo,
en el mercado francés
al día de hoy
se trabaja muchísimo
la barrica
que ya ha aguantado
tres o cuatro vinos.
aquí en España
sigue trabajando
con la barrica nueva
y yo creo que esto
es un fallo
porque le da
más potencial
a la barrica
y, digamos,
aniquila un poco
la fruta.
Sí,
bueno,
también depende de la zona,
no?
Sí, sí, sí.
Per exemple,
en un priorat
que tenen uns vins
amb molt de cos
excepten molt bé
la barrica.
Però és que,
bueno,
els anòlegs cada dia
en saben més també
i n'aprenen.
Però, vull dir,
no és el mateix
aplicar una barrica nova
amb un priorat
que aplicar-la
amb un penedès
que són
més suaus
els vins
i llavors
assumeixen molt més
aquesta fusta.
També s'ha d'entendre
que a vegades
el mercat
també demana
vins amb fusta,
també agrada molt
aquest gust de la fusta.
Però, bueno,
són coses
que s'han d'anar,
han d'entrar
perquè la gent
cada vegada
hi entén més en vi,
cada vegada aprecia més
notar el vi
amb el seu propi gust,
amb pocs gustos afegits.
Però, bueno,
hem d'anar aprenent
i hem d'anar avançant
molt i molt i molt.
Però, com passa en altres camps
hi ha tanta informació
que a vegades
se'ns despistem
més que aprendre.
Hi ha molt de moviment
de ceps pel món
d'un país a un altre?
Sí, bastant, bastant.
Incluso a nivell històric,
en els orígens
de segons quina variedad,
la gent se pierde.
El concepte,
per exemple,
de la siera
és un tema tremendo
perquè la gent
no, vine de l'Iran,
no, vine del Bahia del Ròdano,
no, vine d'allí,
no, vine d'allà.
Realment,
el que se té que barrar
és la presència
d'aquesta variedad
en tal o tal zona.
Se sabe perfectament
que la siera,
d'aquí,
d'aquí,
és en el Bahia del Ròdano
i en el Languedoc,
en el Minervois,
que és d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
d'aquí,
i se sabe perfectamente
que el concepto
de garnacha blanca,
donde da mayor expresividad,
es en la Terra Alta
o en el Priorato
o en el Monsant,
també.
Aquests vins
que a vegades parlem,
abans ho comentàvem,
africans i australians,
l'origen del Cep
són francesos,
amb elles,
no?
Són francesos,
sí,
clar,
sí,
sí.
Són vins
molt aromàtics
que,
a nivell de nariz,
sorprenden a uno,
però,
després,
se les ha contat
que,
a nivell de boca,
és un...
hay como un pequeño desfase
con un leal de raíz.
Bueno,
parlem una miqueta
dels Ceps,
un per un va,
vinga,
explica'm-los una miqueta
als oients,
explica'ns això,
doncs,
per exemple,
una de les més raïms
més coneguts
són la Marlott,
la Cabernet Sauvignon
i la Cirano,
són les tres més sonades,
que no siguin d'aquí,
ara anem a centrar-nos
una miqueta
amb els Ceps
d'origen francès.
Exacto.
Jo diria que la Marlott
i la Cabernet
són de les més implantades
a Espanya
des de fa més temps,
sobretot la Marlott
i la Cabernet
són vinyes
que els nostres avis
ja en tenien de plantades,
alguns,
perquè són d'origen,
bueno,
ara en podem parlar
del que és la...
Sí,
la primera huella
és del segle XIX,
exacto.
I explica'ns una miqueta
d'aquest és en concret
la Cabernet i la Marlott.
Vinga,
parlem una miqueta.
Por ejemplo,
la Marlott
es principalmente
una variedad de Bordeos
que por razón de difusión
se conoce mucho
a través del mundo,
tan solo para citar
algunos países,
està presente
por supuesto en Francia
que és su origen
en el suroeste
i en el sur de Francia,
en Italia,
en Suecia,
en Grecia,
en Austria,
en Bulgaria,
aquí en España
està presente
en Aragón,
Navarra,
en Catalunya,
en Baleares...
Tot arreu, casi.
Tot arreu,
incluso en Estados Unidos.
Dónde dan
su mayor expresividad
està en la zona
de Merlot
i Sant Emilió.
Sant Emilió.
Que realmente
és ahí donde
nos encontramos...
Sant Emilió,
pels que no se situen
és a la zona de Bordeos,
però cap a l'interior,
cap a les muntanyes
de l'interior,
lluny una miqueta
dels grans xatós
i de les grans...
La zona de 60 milions
que també hi ha Petrus,
xató Petrus,
per exemple,
que és un dels ingadiens
importants del Petrus,
és la Merlot.
és d'origen
una miqueta més interior.
Així com la Cabernet
ve més de la costa,
explica'ns-ho.
Exacto.
E incluso
como la Cabernet,
la Merlot
necesita, digamos,
cierto tiempo
para dar su mayor expresividad.
Es decir,
no es comprar
una botella
de Merlot
de Bordeos
y que ya tendrá
su expresividad
rápidamente,
sino que su madurez
llegará
después de dos o tres años.
E incluso
se ha utilizado
la Merlot
en Bordeos,
digamos,
unido con el Cabernet Sauvignon
para dar
mayor redondez
a esos vinos.
Son vinos
que ante todo
son frutales,
con aromas
a tercio pelado
y de una buena maduración.
Yo vaig seguir
tot el que dió
a través de la web
de Sepa Vines
y es magnífico.
Incluso
se puede consultar
en un apartado
tintas,
variedades tintas.
A veure,
anem a buscar...
Bajando.
Busques el raïm,
no?
Que sí,
inclús te diu
els vins que tens,
parla de la zona.
Parla de les regions,
vinícoles,
exacto.
Bajando.
Ah,
baixant,
baixant,
baixant.
Bajando,
bajando.
Bueno,
vosaltres aneu fent
que jo ja busco.
Parlem de la Cabernet.
Vinga,
Lionel.
Entonces,
en cuanto a la Cabernet,
pues lo que poca gente sabe
es en un antiguo cruce
entre el Sauvignon Blanc
y la Cabernet Franc,
según el crítico Meredith,
que es un crítico americano.
Bueno,
como siempre,
como ya lo hemos comentado
para la Merlot,
está presente en todo el mundo.
Aquí en España,
pues la podemos encontrar
en València,
Murcia,
en Baleares,
en Castilla y León,
Extremadura,
incluso aquí en Cataluña.
es un vino
que por su propia aspereza
es un vino complicado
los primeros años.
Es por esto que,
si incluso mirando
Cabernet de Burdeos,
pues se aconseja
que solamente
estas botellas
que, por ejemplo,
son de 2002,
serán bebibles
en 2015.
Es decir,
es un vino
que necesita
tiempo.
Las notas principales
que se van a encontrar
en monovarietales
son notas de violeta
y muchas veces
se encuentra
también de pimiento verde.
Pero según
los críticos
de Burdeos,
dicen que cuando
se encuentra
esto,
es una falta
porque nos encontramos
cara a una Cabernet
de alto rendimiento.
Lo que más tiene que dar
son notas
de violeta.
Y en Cupache,
pues se utiliza
con la Cabernet de Franc,
el Merlot
o la Petit Verdot también.
Muy bien.
Esta es de las que
hacen los grandes
vinos de Burdeos,
¿no?
Exactamente.
Como, no sé,
de las zonas
de...
¿Cómo se dice eso?
Por ejemplo,
en Graves,
en Graves
está importante
la Cabernet Sauvignon
e incluso
en otras zonas
de Burdeos.
Es que el tema
de Burdeos
hasta, digamos,
que haya
esta introducción
de los vinos
del nuevo mundo,
se trabajaba
bastante
la Cabernet Sauvignon.
Con la introducción
de esos vinos
que también
llegaron
a Burdeos,
digamos,
de mano
de gente
de Burdeos
que se había ido
en Argentina,
en Chile,
incluso en Estados Unidos,
se han dado cuenta
de que había
que reducir
un poco
el porcentaje
de la Cabernet Sauvignon
e incluir
un pelín más
la Merlot
por el tema
de Bebible.
Per cabadures
abans del vino.
Exacto.
Per vosaltres
és evident
perquè sou entesos,
però a mi em continua
fascinant
com d'un mateix
sepa en funció
de l'entorn geogràfic
que es pot produir
vins tan completament
diferents
uns dels altres.
Por supuesto.
És una cosa evident
però que et fa pensar
en el que té
de màgic
i de químic
tot aquest procés
d'elaboració del vino.
Exacto.
Mira, per exemple,
una altra varietat
molt típica francesa,
la Pinot,
la Pinot Noir,
d'una gran zona
de vitivinícola
de França,
que és la Burgonya.
Allà les reines
són Pinot Noir
i Chardonnay.
És que a França
això ho tenen molt clar,
vull dir,
en cada zona
unes varietats
i punto,
sobretot dels grans vins.
Després hi ha gent
fora de DO
que fa moltes coses.
Però, per exemple,
en el cas de Burgonya
que des de més
són els que van inventar
el concepte de terroir,
el concepte de terruño,
de finca,
perquè allí està tot molt dividit,
són finques molt petitones.
Penseu que
en un hectàrea de terreny
té la seva pròpia DO
i a vegades
hi treballen quatre persones,
quatre bodegues diferents
en un hectàrea de terreny.
Té un ADO
i estàs tot dividit,
calculat...
Una ADO pròpia.
Sí, sí.
És del tamaño del Peneres,
per exemple,
un ADO
i hi ha 99 DOs.
Sí, sí, sí.
Una zona com el Penedès
hi pot haver 99 DOs.
Fes estudis d'enologia frances
és molt més complicat, eh?
Sí, per supuesto, sí.
Com a mínim s'ha de memoritzar
molt més.
És que fa tants anys
que fan vi
i coneixen tant
les finques
i ho tenen tot tan apamat.
A més,
no s'han complicat la vida
amb vi en vent,
sinó que...
Chardonnay,
Chardonnay, Chardonnay, Chardonnay.
Pinot Noir, Pinot Noir.
I això pel consumidor
per sonar francès
no és més complicat?
Tantes DO?
A veure,
no es complicat
per al mercat nacional,
però per al mercat internacional
és complicadíssim.
Per exemple,
recibe una botella de Borgogna
i li va a posar
Cocteau Charlemagne
i no li va a posar
ni si és Chardonnay
ni si és Garnacha.
És a dir,
el cliente té que saber
què és Chardonnay
i no hi ha ni contraetiqueta.
És a dir,
el cliente
amb la DO
i la finca
té que saber
què està comprant.
Sí, sí.
O sigui,
vas tu a això
que està dient ell.
Tu compres aquesta botella
i no t'hi posa
ni què és de la Borgogna
ni què és de Chardonnay.
Cocteau Charlemagne,
una botella de Biblanc
amb aquest nom
i tu has de saber
que és un Borgogna
i que damunt
és un Chardonnay
perquè no ho posa enlloc.
Però des del punt de vista comercial
això pot crear
molts problemes
perquè el consumidor
pot relacionar
la falta d'informació
amb una baixa qualitat
i no és així.
És al revés,
és de tan alta qualitat
que té tant...
és com
tants noms i cognoms,
no?
És com si
el CTP, no?
El senyor CTP,
no cal dir
que és el zapatero
president de no sé què
perquè tothom ho sap, no?
En França passa una miqueta això.
El que passa és que,
clar, ho estem exportant a fora,
som molt més ignorants,
no ho coneixem
i llavors, doncs,
costa més, no?
Sí, sí.
Jo crec que es podria
posar alguna contratiqueta
per als de fora,
una etiqueta d'ajuda.
I lo más importante
es la formación.
Es decir,
cuando se trata
de presentar esos vinos
es formar al cliente
y tenerle esa información.
I si no,
doncs,
aquesta informació
també per part nostra
dels restauradors.
Exacto.
Bueno,
això,
el restaurador,
ja sé que a mi no m'agrada
aquest nom,
però doncs,
els cuiners,
els familiars,
els que estem a la sala,
els camarers,
doncs,
informar el client,
no?
O les mateixes cartes,
ajudar una miqueta el client
i dir, doncs,
bueno,
això és un vi
que ve de la Borgonya,
que està fet amb la veritat
xardoner,
eh?
I, doncs,
que ve en concret
d'aquesta finca,
perquè aquesta finca,
doncs,
és que és pedra calcària,
té una ceca,
està orientada,
no sé com,
i fa tants,
per exemple,
en aquesta finca
potser fa 400 anys
que fan vi
i, clar,
els coneixen gra per gra
el nom i el cognom
de tot el seu
obre geneològic
d'aquell vino.
I, clar,
vull dir,
llavors,
per això tenen tantes deos
dintre d'un espai tan petit
perquè separen molt
cada ceb,
pràcticament,
no?
És increïble,
és un món increïble.
I,
hablando de la variedad,
por ejemplo,
de la Pinot Noir,
se puede llegar a obtener
el vino tinto de Borgonya,
muy famoso en Romane Conti,
por ejemplo,
e incluso se puede tener champagnes,
es decir,
de un color a otro,
según el tiempo
de maceración
de las uvas.
Es por eso que siempre,
hablando de una misma variedad,
pues se puede tener
un vino tinto
y un vino blanco,
totalmente diferente.
Sí, sí, sí.
Bueno,
y hablanos un poco,
pues,
ya que estamos en Borgonya,
de lo que es
la Chardonnay,
no?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè aquí, bueno,
de Chardonnay,
aquí a Catalunya,
en tenim per tot arreu,
no?
És un raïm que també fa anys
que és aquí,
és dels que fa més anys
que és aquí,
també.
S'ha adaptat força bé,
sobretot a la zona
de costes del Segre
i en moltes llocs,
la veritat,
i a nivell espanyol
n'hi ha per tot arreu,
també.
Sí, sí, sí.
És una veritat
molt elegant,
molt interessant,
però que,
per mi també,
tret d'algunes excepcions,
agafa la seva màxima expressió
a la Borgonya,
no?
Exacto,
cuando no se trata
de su zona,
digamos,
autóctona,
lo que da la Chardonnay
es sobre todo fruta.
Cuando se trata
de la zona autóctona
de Borgonya,
además de la fruta,
da mucha mantequilla,
sabores grasos,
trufas,
pimientas,
exacto,
incluso en algunos momentos
frutas confitadas,
como puede ser el caso
de la Puy-Nimograsé,
que es un blanco
criado en barricas
que han aguantado
tres o cuatro vinos
durante 36 meses,
esto con una barrica nueva
no se puede hacer,
porque si no,
se nota rápidamente
la barrica
y no se aguanta.
Que es lo que sema aquí,
¿no?
Exacto.
Y este vino,
este vino blanco,
lo que se tiene que hacer
es abrirlo
tres horas
antes de probarlo.
Si no,
es un vino muy cerrado,
se queda muy cerrado
y los aromas
realmente se desarrollan
al cabo de dos o tres horas.
Entonces,
lo de la Chardonnay,
lo que no hay que olvidar
es que también
no hay que confundirlo
a nivel internacional,
como en Chile,
que hay una variedad
que llaman
Pinot Blanco
y que no es la Chardonnay.
Pinot Blanco
es la Chenin Blanc
para los chilenos.
Entonces,
también como es tan difundido,
hay un montón de nombres,
pero siempre hay que referirse
a la Chardonnay.
Está presente en Borgonia
y Champaña.
y no olvidemos
que el Blanc de Blanc
de la Champaña
es un Chardonnay.
Exacto,
de la Cote de Blanc,
que lo acaban de hacer
algunos pequeños productores,
es decir,
no los que siempre se conocen
con los nombres de Salon
o con el Moetet,
eso no,
que esos son negociantes,
que muchas personas
no lo saben,
que siempre hay que fijarse
muchísimo
en las etiquetas
de los Champaña,
que ponen NM,
que significa
Negociar Manipulator,
y esto significa
que él no es propietario
de sus viñas.
Sin embargo,
los RM,
Recolta Manipulator,
son vinos
mucho más baratos,
Champaña,
mucho más baratos
y de una mayor calidad.
Entonces,
esto no hay que olvidar.
Luego hablaremos un poco,
si no está tiempo,
de la figura del Negocian,
que es muy importante
en el mercado francés.
Yo estoy para prender apuntes,
¿eh?
De todo lo que estamos
explicando hoy.
Algo más
de la Chardonnay
que comentar
de la zona.
La zona es
Borgogna,
principalmente,
con los productos
más famosos,
que son
las deos más famosos,
Montrachet,
Merceau,
Corton-Sherlemane,
de un lado
y de otro lado,
Chablis
y Puyifuizé
en la zona.
Y,
pues además,
como comentábamos...
Puyifuizé
más al norte,
¿no?
En la zona del Loire,
¿no?
Exacto,
en la zona del Loire,
exactamente.
y entra dentro
de la elaboración
la Chardonnay
con la Pinot,
la Pinot Noir
para los Grands
de Borgogna
e incluso
hay algunos productos
locales
que se hacen
en Austria
con vinos licorosos,
si quiere apuntar,
el Trockenberg
en Ausles.
No,
aquel no lo apuntaré
precisamente,
en otras
potser sí,
pero aquel no.
Que es totalmente local,
pero generalmente
la zona idónea
y donde da su mayor
expresividad
es Borgogna.
Muy bien.
Y de la misma zona,
la Pinot,
¿no?
También gran conocida nuestra.
Últimamente
en cupadges
en algunos vinos
rosados
aquí en Cataluña.
Sí, sí, sí.
Se usa en algún cava
también.
Exacto.
Y se está usando
incluso como monovarietal
algunos experimentos
en la zona del Panadés.
¿Por qué?
Pues porque
tiene tanto nombre
que se vende sola,
¿no?
Claro, claro.
Un poco.
Y en cambio
es un vino
que no funciona
y además
que no funciona
como cupadge,
¿no?
No ayuda a nada.
No, no, no.
Es complicadísimo
porque necesita
un clima templado.
Es decir,
necesita inviernos
muy fríos
y veranos
digamos
bastante calientes.
Por eso
que donde más
da su mayor
expresividad
está en Borgogna
y sobre todo
terrenos calcáreos.
Los productos
más conocidos
es el clarísimo
Jovené Conti
o el Club Ullo
también
pero que son
son vinos
que suben
rápidamente
de precio.
Estamos asegurando
el tiempo
y tú volías
que no se nos pasés
esperar
un de los comentarios
que ha hecho la Aino.
Comentar la Sirá
un poquito
la zona
que hemos comentado
Cote de Rón
la Sirá
porque es muy famosa
también
sobre todo
arrel del cine
la ha hecho más famosa
la Sirá
la zona de Cote de Rón
lo que es
l'hermitage
famosa
Exactamente
del Roda
está presente
también
en todo el mundo
está presente
por ejemplo
dado la fama
de l'hermitage
los australianos
no la llaman
Sirá
sino que la llaman
hermitage
directamente
está presente
también
en Nueva Zelanda
Argentina
y en todos los países
del Nuevo Mundo
es un vino de calidad
de buen color
con aromas
de violeta
y sobre todo
rico en taninos
que es un vino
potent
que aquest sí
que ens va molt bé
a nosaltres
per barrejar
tant la Cabernet
com la Marlot
com la Sirá
són bons raïms
de copatge
per barrejar
amb altres varietats
per ajudar
a fer un gran vi
en canvi la Pinot
no
la Pinot
és molt suau
és un vi
que li diríem aquí
si el portés
diríem que és un rosat
exacto
allà és negre
però doncs
aquí lo más
lo más es el rosado
sí
lo más es el rosado
molt bé
per últim
parlem dels negociants
una miqueta
què és
què és un negociant francès?
bueno
un negociant
com a definició
diguem
exacto
com a definició
pues sobre todo
se utiliza en la zona
de Bordeaux
que en la zona
de Bordeaux
si cualquier persona
va
y entra
en cualquier bodega
le dicen
ah pues
de vinos
no tenemos nada
solamente se vende
en la Place de Bordeaux
en la Plaza de Bordeaux
y los negociantes
lo que hacen
dado la estructura
y como hemos comentado
lo del Cabernet Sauvignon
de su aspereza
que se tiene que esperar
y tal y cual
son los negociantes
quien compra
toda la producción
a un productor
a una bodega
a una bodega
y él luego
lo vende
en la Place de Bordeaux
pero con las tarifas
convenientes
por esto que
incluso en Bordeaux
es complicado
encontrar vinos de calidad
a unos precios
asequibles
perquè als productors
els interessa vendre-ho
d'aquesta manera
és que pensa
que estem parlant
de grans firmes
pensa que estem parlant
de xatós
d'aquests de Bordeaux
que estan venent
ampolles
a l'avançada
a quant?
a 600 euros
a l'avançada?
sí
600 euros
la botella
l'avançada
vol dir que estàs
pagant la collita
abans que hagi sortit
i alcanza
los 17.000
20.000 euros
però què m'estàs dient?
sí
però pensa que
d'aquestes botelles
n'estan fent
dos milions
d'aquestes botelles
o sigui
no és que estiguin fent
dos mil ampolles
d'aquesta calidad
però hi ha per si això
de negociar
clar
llavors
per vendre dos milions
d'ampolles
amb aquest preu
i cada any
i de tots els xatós
clar
hi ha d'haver una gent
molt dedicada
i molt professional
i són els negociants
i aquesta gent
compren tota la producció
de la bodega
llavors especulen
dintre del mercat
l'envelleixen també
també és veritat
perquè si no
no es podria veure aquest vi
o sigui
se l'han de guardar
uns anys
se l'han d'estocar
però se n'encarreguen ells
de canalitzar
i que aquest mercat
funcioni
perquè si no
aquest mercat
s'enfonsaria
amb aquest volum
de producció
amb aquest nivell de preus
i són sobretot
ells els que han obert
el mercat americà
els que s'han posat
per tot el món
i els que han fet
del vi de Bordeaux
el que és
se'ls ha de reconèixer
la seva feina
ara entenem
per què es diu
cultura del vi
hi ha tantes coses
per aprendre
que Déu-n'hi-do
no tenim temps
faràs venir un altre dia
oi que sí
que vindràs
quan hi ha una
és a dir
jo demà
posant un exemple
així molt planer
jo em compro
una mica de terra
resulta que
vull fer vi
i vull anar a comprar
uns ceps
a Bordeaux
per exemple
com es regularitza
la compra i venda
de ceps autòctons
cap a altres països
cap a altres zones
o això va com va
jo vaig allà
i arrenco
i me'n vaig
i d'estrangis
o com va
el tema
és que quan es compra
un terreno
ja hay que ver
que tipo de terreno
hay
si fue una tierra
regada
los mejores vinos
nacen
en terrenos pobres
el priorat
es la licorella
hay que plantar
cualquier cosa
no crece
avellanas
exacto
avellanas
y además
después de comprar
el terreno
se tienen que esperar
cinco años
hasta que realmente
la línea
dé su primer rendimiento
y malo
y malo
el primero
es malo
entonces
es complicado
pot començar
elaborar
de ceps
però em refereixo
si jo vaig anar
a buscar ceps
els trobo
però diguem-ne
que estàs regularitzat
la compra i venda
de ceps
o això va com va
és lliure
és una qüestió
de responsabilitat
de les DOS
les DOS
sí que t'ho regulen
una miqueta
o sigui
si tu vols estar
per exemple
en la D.O.Cava
amb un Cava
no hi pots posar
doncs per exemple
jo què sé
Epinomenia
doncs per exemple
no n'hi pots posar
perquè no està dintre
la D.O.Cava
llavors a tot cas
te surts de la D.O.Cava
i fas el que et dóna la gana
o sigui
són les D.O.C.
les que regulen
una miqueta
aquest tema
però per l'altre cantó
pots fer el que vulguis
ens hem passat a mascreix
del temps
però els oients
convindran
que el tema
és absolutament apassionant
la Lionel Marguet
és el
estem encantants
que hagi vingut
i mentre torni
perquè jo crec
que el començarem
perquè torni
quan tingui una estoneta
doncs els recomanem
que entrin en aquesta pàgina
C.Pavinis
és molt senzilla
www.cepavinis.com
i veurà
doncs que hi ha
moltíssima
moltíssima informació
al voltant de
la cultura del vi
que dèiem
la Lionel
moltíssimes gràcies
de veritat
que ha estat un plaer
Francesc
ens retrobem
la propera setmana
fins a setmana que ve
i ja immersos
en el festival de Dixi
Dixi
i jo vindré
de l'alimentària
també
que hi ha a la fira
aquesta tan important
és una de les més importants
del món
del tema d'alimentació
i de vins
que per això també
avui hem parlat una miqueta
de vins
perquè el tenim calent
perquè doncs
hi ha moltes coses
a Barcelona
aquesta setmana que ve
i en podem parlar també
perfecte
doncs ho farem
la propera setmana
moltíssimes gràcies
a vosaltres