Aquí el tenim bé, aquí no, el tenim a l'altre costat del fil telefònic,
que és el francès llador del Quim Quima, que el tenim malalt, encostipat,
però clar, és que aquest cap de setmana ha estat coneixedor de tot un esdeveniment
que a més ha gaudit molt i ens ho vol explicar.
I jo sospito que bona part d'aquest refredat potser és que a Lleida no ho va fer gaire bon temps.
És així, francès, bon dia.
Hola, bon dia. No, al revés, va fer un dia excel·lent.
El que passa és que potser va ser això, no? Molta calor, una miqueta d'humitat, no ho sé, no ho sé.
És època de costipats, jo l'he agafat més.
Ja, ja, a Lleida no vas anar a menjar caragols ni de bon tros, sinó que vas participar en la primera fira
de la déu de Costells del Segre, uns vins que estan entrant, que estan irrompent, en principi,
dins del consumidor català amb molta força.
Sí, sí, són uns vins, és una D.O. relativament jove aquí a Catalunya,
que al començament, a veure, relativament jove, relativament jove com a D.O., no?
Perquè diuen que Castell del Remei, una de les bodegues més conegudes de la D.O.,
és la primera bodega que va embotellar vins en tot Espanya.
O sigui que és una bodega molt i molt antiga, no?
És a dir, ni Riojas ni res d'això van ser ells, els primers, o què?
Diuen que van ser ells els primers que van embotellar vins a Espanya, no?
Però, a veure, és una bodega molt gran, que inclús tenia un poble propi,
o en els seus moments, però ara no és l'única bodega, sinó que s'ha anat ampliant molt
i han aconseguit muntar una D.O. molt interessant i amb molta varietat de productes, no?
I que és molt gran perquè s'extén per tota la zona de Lleida
i té moltes subregions i moltes particularitats.
És una D.O. a conèixer.
Home, i sempre tot es pot millorar, però, de fet, el tema de la comercialització
no ho estan fent gens malament quan a tota Catalunya, si més no,
vins dels costers del Segre en trobes i a vegades altres D.O.s catalanes no les trobes.
Sí, sí, sí, perquè són gent que es belluguen.
Tenen un preu, un producte bo, i a un preu molt bo, que això és molt important,
perquè, per exemple, la D.O. Montsant, per tots coneguda,
és una D.O. que està treballant molt bé per això també,
perquè té uns preus molt interessants, amb un producte de molta qualitat.
Doncs, costers del Segre van per aquí, van en aquesta línia,
inclús amb uns preus, si vols, una miqueta més econòmics,
perquè estan sortint, estan començant,
i tenen productes de bodegues molt interessants.
No ho sé, doncs, per exemple, els germans Cusiner,
hi havia el que és això, el Castell del Remei, 1780,
el vi de la zona de Cervoles, que fan un Cervoles blanc,
un negre i un que se'n diu Selecció, que és el que es diu Estrats,
fan un altre vi que es diu Geol, els altres germans que es van separar,
que és un vi també excel·lent.
Després hi ha anòlegs com el Toni, que és un anòleg que està al Montsant,
que està al Priorat, està una miqueta pertot arreu,
també està fent un vi a la zona que es diu Saó,
que és un vi molt i molt interessant, un vi jove,
és un vi de primera anyada,
perquè el Toni està fent coses també per aquí,
vull dir que hi ha coses, sobretot amb vi negre,
coses molt interessants,
i després s'estan fent alguns blancs de Chardonnay
i alguna garnatxa blanca, també molt interessants.
De fet, les varietats que fan servir són moltes,
a la Déu de Costés del Segre.
Sí, aquí, a veure, com que és bastant nova,
també les vinyes són bastant noves.
Conris, l'inalbarinyos i tot, tinc entès, no?
Sí, es fan invents.
A mi em va cridar molt l'atenció, sobretot això,
que utilitzessin unes varietats que,
si més no, tot aquí és la zona més propera de Tarragona,
no n'hi estem acostumats, en quant a varietats.
Sí, bueno, originàriament,
doncs es treballava amb el Cabernet Sauvignon,
amb marlots, bueno, originàriament,
més a veure, amb garnatxa i coses així,
però és una Déu molt jove, com diem, no?
Molta superfície plantada és relativament jove,
i llavors, com que també és una Déu
que no tenia molta personalitat, diguem-ne,
originàriament,
llavors es va permetre fer molta experimentació,
llavors es va permetre plantar, doncs, moltes varietats,
i pràcticament no hi ha limitacions en quant a varietats.
Llavors, és veritat que es fan proves amb albarinyos,
es fan proves amb raïms que podríem dir
que són una miqueta raros, no?, per la nostra zona,
però, doncs, que, bueno, intenten veure
quins resultats obtenen amb aquestes terres
tan joves i tan diferents, no?
Vins tenen de, diguem-ne, diferents nivells, no?
Parlaves del Castell del Ramé,
jo m'imagino que té uns reserves
i uns vins així com a molt estupendos,
però també tenen vins joves
que es comercialitzen amb molta fortuna.
Sí, sí, a veure, aquestes bodegues,
com, per exemple, el Castell del Ramé,
doncs, tenen una gama de vins que surt,
que va des de...
A veure, estava buscant-ho una miqueta,
que són vins que van des de 6 euros,
inclús, per exemple, el Gotimbru,
que és un vi que s'exporta molt,
està prevalent al públic,
al voltant dels 7 euros, amb 15.
Després ja hi ha l'Oda,
que ja se'n va als 11,
i després tenen, per exemple,
el 1780, que se t'en va als 21.
Tot i amb això, diguem-ne que la joia de la corona,
que és del 1780,
està a 21 euros,
o sigui que tampoc és que siguin vins molt cars, no?
Després també, per exemple,
tenim els en blancs,
en aquesta mateixa bodega,
doncs, estan fent, per exemple,
el blanc planell o l'Oda Blanc,
són vins que estan al voltant dels 5 euros,
7 euros,
vull dir que no són vins molt cars.
Després, per exemple,
un altre celler, que és Cercavins,
que ja el nom ja ho diu, no?
Cercavins,
és una gent que són...
que estan continuament buscant combinacions i coses,
doncs, per exemple,
tenen el Bru de Verdú,
que és un vi força conegut,
que fan una edició especial,
que es diu 14,
Bru de Verdú 14,
que aquest és el, diguem-ne,
el top de la bodega,
i està a 16,50.
És un vi que a preu de botiga
està més o menys en aquest preu,
no?,
16 euros amb 50.
o sigui que ja veieu que els vins top de les bodegues
no tenen uns preus molt i molt cars.
Per exemple,
doncs,
el Bru de Verdú normal està a 8,50,
doncs,
estem parlant d'això,
de vins que estan a partir del 5,
de 5 a 15 les games mitges
i de 15 a 20 les games altes.
Doncs està molt bé,
perquè són vins bons
i ho estan comercialitzant bé,
perquè està tenint molta acollida,
no?,
la clau potser està aquí,
com s'ha dit moltes vegades els que ja en tenen,
potenciar l'ADO
i ajustar aquest preu a ambits de qualitat.
Clar,
a veure,
és que la manera de sortir al mercat és això,
oferir qualitat i preu,
això no hi ha dubte,
no?,
i aquesta zona,
doncs clar,
és una zona creixent,
és una zona relativament desconeguda,
i tenen aquesta fase de qualitat,
perquè tot ho han fet nou,
són anòlegs joves,
molts d'ells,
són bodegues amb ganes,
llavors estan fent productes amb molta qualitat,
i s'han posat d'acord per posar aquesta política de preus econòmics,
i, bueno,
podem veure uns vins excel·lents,
jo és el que us els recomano,
són vins generalment que tenen notes de fruita,
fruites molt vermelles,
fruites molt amb peres inclús,
són vins en general molt afruitats,
amb notes de fusta nova,
perquè generalment se treballa molt amb fusta nova,
ja depenent de la bodega,
amb més persistència o menys,
però generalment sense passar-se,
o sigui, tenen una nota de fusta bastant ben integrada,
i que són vins que van molt bé,
en el cas dels negres,
per acompanyar plats així una miqueta consistents,
inclús caps a la planxa,
però doncs uns fliquendors,
coses així una miqueta consistents,
perquè són vins generalment amb força cos,
encara que hi ha vins que també són una miqueta més suals,
perquè pensem que a costa del segre,
en general són de les vinyes més altes de Catalunya,
o sigui, estem parlant de vinyes que estan al voltant
dels 600-750 metres d'alçada,
i això també fa que el raïm maduri d'una manera diferent,
una miqueta més semblant al raïm francès,
i donen unes notes també més especials al vi,
i donen-li molta personalitat,
que és una de les grans característiques d'aquesta zona,
que també s'està traient la seva pròpia personalitat,
que és l'important d'una deó,
que puguis, que tinguin el seu què,
que diguis, ostres, això és costès del segre.
I, Francesc, ens tempta igual el blanc que el negre de costès del segre?
Home, jo diria que sí,
però de moment, tal com estan les coses,
jo prefereixo el negre,
el negre de moment li estan donant una personalitat i unes arrels,
i el blanc jo diria que està començant,
està buscant encara una miqueta,
no en totes les bodegues,
però hi ha un parell de bodegues,
que és 1.780,
i Cervoles,
que ja tenen el seu blanc molt definit,
però en quant a tota l'ADO,
jo crec que encara estan buscant,
encara estan mirant a veure
quin és el raïm que més els reflexa la terra,
i quin és el raïm que més bons resultats dona a la zona,
no?
Però, doncs, jo crec que en breu,
amb dues o tres collites,
tindrem ja uns blancs molt característics d'allà,
jo crec que sí.
I finalment, Francesc,
que no et volem cansar més del compte,
que estàs convalecent al llit.
Has parlat de joves productors,
entusiastes, il·lusionats,
com vas veure el públic?
Els experts, el públic en general,
va tenir bona acollida a la fira,
molta participació?
Bé, la fira, a mi em va agradar força,
era una fira molt petita,
no era una fira com la de Fonset o com altres,
era una fira que, doncs,
mira, tinc aquí damunt el catàleg,
però doncs no hi havia massa cellers,
n'hi havia, doncs mira,
tres i tres, sí i tres, nou,
potser hi havia uns quinze cellers, eh?
El que passa és que ho van saber muntar molt bé,
es va muntar el casal d'Assumptes i l'Ardencs,
algú així es diu, eh?
Aquesta davant de la catedral de Lleida,
i que té un pati còtic molt bonic
i llavors allà el pati es va muntar, doncs,
una tala presidencial on hi havia quatre sommeliers
i els productors
i després al davant, doncs, érem tots els que catàvem
i llavors s'anàvem presentant vi per vi,
primer es parlava,
l'amo de la bodega parlava de la bodega
i del vi, i llavors el tastàvem
i llavors els sommeliers comentaven una miqueta, doncs,
el vi, no?
hi havia, doncs, el campió d'Europa dels sommeliers,
que és català,
hi havia el Ferran Centelles,
que també és el sommelier del Bulli,
vull dir que hi havia gent,
hi havia el president dels sommeliers de Catalunya,
hi havia gent important,
van aconseguir muntar una taula molt interessant,
amb opinions molt interessants,
hi havia el Manel de Can Bosch, també,
que també estava a la taula,
vull dir, i es va muntar una història
que realment es van comentar molt bé els vins,
es van poder tastar molt bé,
i hi havia un nivell de cata superinteressant,
amb el qual sempre se n'aprèn moltíssim.
És una altra de les potes,
oferir el vi al gran públic,
però també, doncs,
aliar-se amb experts que tinguin un cert nom
i una certa presència en el món del vi.
No ho fan gens malament, eh?,
als costès del Segre.
No, no, no, jo crec que han començat amb bon peu, eh?
A més, tot just,
es va fer el diumenja a la nit,
jo quasi que no hi vaig poder assistir,
diumenja a la nit, això va ser dilluns,
doncs diumenja a la nit es va fer el sopar
dels sommeliers de Catalunya,
es va fer a Lleida mateix, no?,
que així ja a dilluns hi harem tots allà
per anar a fer, a veure la fira.
Però, doncs,
el mateix sopar dels sommeliers que es fa cada any
es va fer allí a Lleida,
amb força èxit,
eren més de 100 persones,
vull dir,
vam dir que va anar molt bé,
o sigui que s'espevilen,
s'espevilen que és el bo, no?
Clar, se t'acumula la feina, Francesc,
la fira aquesta de la Dèo,
que us té és del Segre.
La fira de formatges era aquest cap de setmana?
Sí, sí.
És que, clar, no es pot...
En qui li agradin els formatges,
el que recomano fervorosament,
és el divendres, dissabte i diumenge,
a dalt, a la Seu d'Urgell,
i a la fira de Sant Armengol.
O sigui, és aquest cap de setmana.
El millor dia per anar-hi és dissabte,
perquè, doncs,
és quan hi ha el concurs de formatges
i és quan hi ha més ambient,
perquè diumenge és una fira petita
i els formatges guanyadors
i els que han tingut més èxit
no n'hi acostuma a haver ja.
Ja s'han venut tots
i el diumenge acostuma a haver-hi mancances
de producte, no?
De dues maneres,
jo no crec que hi pugui anar,
perquè aquest cap de setmana
hi ha un congrés de torrinos aquí a Tarragona
i tenim feina al restaurant.
I a veure si et millores, eh?
Perquè déu-n'hi-do.
Francesc Lledó del Quim Quima,
de veritat, eh?
I saps que ho diem de cor.
Posa't bé.
Ho intentarem.
I moltíssimes gràcies per comentar-nos,
com a mínim i a través del telèfon
aquesta presència a la Déu Costés del Segre.
Gràcies, una abraçada.
A vosaltres.
Fins després, Francesc. Adéu.
Fins després, adéu.