Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Temps de salut en xarxa,
temps de la nostra cita mensual
el primer dilluns de cada mes
amb la Cinta d'Ofí. Cinta, bon dia, bona hora.
Bon dia. Com ha anat el retorn a l'activitat?
Bé, el retorn
sempre és un canvi
de...
és un canvi d'ambient, és un canvi
de ritme, és ajustar
altra vegada, això, els biorritmes
a un altre...
Bé, això si voleu, no sé si en podrien
parlar avui, però aquests
desajustos que patim
quan tornem a l'activitat
habitual després de les vacances
tenen la seva repercussió
sobre la salut. L'anomenada
síndrome postvacacional, com que
ja hi ha diferents especialistes
dels que ha parlat. Li comentam això a la Cinta
perquè ella és, entre comentes, una de les
damnificades que avui, 1 de setembre,
dilluns, torna a l'activitat després
d'unes llargues i merescudes
vacances. Avui, vaja, és aquell
dia en què gairebé mig país torna
l'activitat després d'un mes d'agost
en què molta gent ha tancat la paradeta.
La Cinta, però, ha fet vacances
d'una part de la feina, però
durant aquest estiu també ha treballat
i força, perquè avui ens porta
un recull de notícies de diferents
estudis especialitzats
que s'han divulgat al llarg
de les últimes setmanes. Molts ells tenen
a veure precisament amb els nens.
Són aquests dies,
aquests dies, Cinta, també, que és una miqueta
compaginar perquè molta gent torna a la feina,
els nens encara no estan al col·legi
i aquí has de fer ciència també, però d'un altre tipus.
Per on comencem, Cinta?
Bé, doncs mireu,
jo he anat recollint durant l'estiu
a la premsa especialitzada
el que es publica a la xarxa.
Segur que avui en dia hi ha
rarament consultem publicacions científiques
en paper, ja ens hem acostumat
molt a consultar-ho tot a través d'internet
i s'han anat publicant una sèrie d'estudis
que a mi m'han semblat interessants
i que tenen una certa relació
amb el que passarà d'aquí 15 dies,
que és el retorn dels nens a l'escola.
Té bastant a veure amb la salut
de les criatures i té bastant a veure
amb l'escola. Parlem en primer lloc
de la dieta mediterrània perquè hi ha un estudi
de la FAO que la posa en dubte,
no posa en dubte els beneficis de la dieta
mediterrània, però sí,
gairebé ens ve dir que és gairebé,
avui en dia, un mite.
Sí, vol dir que gairebé està moribunda.
Això m'ha semblat molt interessant perquè,
bueno, ja veureu, per diverses raons
que ens toca directament els tarragonins.
Què diu l'estudi?
Mireu, l'estudi és un estudi
publicat per la FAO,
que sabeu que és un organisme
de l'Organització Mundial,
bueno, no, de l'Organització de Nacions Unides
per a l'Agricultura i l'Alimentació,
i el que diu és que, degut a que els països
de la conca mediterrània han experimentat
en els últims anys,
bé, en les últimes dècades,
un creixement econòmic
i important,
doncs bé, a dia d'avui, la dieta mediterrània,
la famosa dieta mediterrània,
bueno, que hauríem de parlar
que és més bé l'estil de vida
mediterrani, està gairebé
moribund.
I això implícitament
hem de dir que és negatiu,
perquè sempre...
Això és negatiu perquè la dieta
i l'estil de vida mediterrani,
cada dia,
hi ha més estudis que ho demostren,
té uns beneficis indubtables
sobre la salut,
sobretot sobre la salut cardiovascular,
sobre l'obesitat,
bueno,
que pràcticament
no seria la panacea,
perquè hem dit que la dieta mediterrània
és una dieta molt rica
en fruita i verdura
i molt pobra en greixos
i, a part,
el que era l'estil de vida
mediterrani tradicional
s'acompanyava
d'una activitat física important.
Fixeu-vos com està la cosa
de...
de...
de trista
que en aquests moments,
de tots els països
de la Unió Europea,
Grècia,
que seria una miqueta
el paradigma
de la dieta mediterrània,
el model,
és el país de la Unió Europea
que té la taxa
més elevada d'obesitat.
El país de tota la Unió Europea?
Sí.
Fins i tot superior
als països anglo-saxons?
Bé,
perquè és que els països nòrdics
en aquestes coses
ja s'han posat les piles
fa temps,
eh?
En qüestions d'alimentació
i d'hàbits,
bons hàbits alimentaris,
ja ho comentarem
si voleu,
però en això
potser ara
ens haurem d'enmirallar
amb ells,
així com durant molt de temps.
Ells s'enmirallaven
amb nosaltres,
nosaltres ens hem quedat
això enrocats
amb els beneficis
de la dieta mediterrània,
però no s'aplica.
No s'aplica,
vull dir netos,
han perdut
un patrimoni
importantíssim.
I comentava,
Cinta,
que la FAO
relaciona això
amb l'augment,
amb el creixement econòmic
dels països de la Unió.
Això vol dir que
quan tenim més diners,
quan les coses
ens van millor,
tenim menys temps
per cuidar-nos?
No,
quan les coses
ens van millor
ens fem una miqueta
més capritxosos
i comencem
a menjar
d'una manera
desequilibrada.
L'estudi
de la FAO,
que l'ha publicat
un investigador,
analitza
una miqueta
l'estat
de la dieta mediterrània,
que té
una composició
molt específica
en quant a
fruites,
verdures,
pocs greixos,
animals
i poca proteïna.
Penso que la dieta
mediterrània,
tal com l'entenem,
era una dieta
que es basava
sobretot,
la base era això,
fruita,
verdura i cereal,
poc greix animal,
greix animal
és la carn,
l'embotit,
la mantega,
tot això,
i proteïnes animals
en comptades ocasions.
És a dir,
que això que fem ara
d'un primer plat
i de segon plat
prendre sempre
carn,
això no és dieta
mediterrània.
Dieta mediterrània
seria,
per exemple,
com a àpat principal,
un bon plat
de llegum,
acompanyat
amb verdura
i una amanida
i fruita.
Això seria...
Sí,
que ja fins i tot
en la nostra
vida quotidiana
ens hem quedat només amb...
Sí,
fem servir oli d'oliva,
però fent servir oli d'oliva
a les amanides
no n'hi ha prou.
No n'hi ha prou.
Sobretot si d'amanides
n'hi prenem
en comptades ocasions.
Diuen,
bueno,
i per què ha passat això?
I per què ha passat això
sobretot
amb els països
de la conca mediterrània,
que eren els països
que quan se van incorporar
a la Unió Europea
potser partien
d'una situació
de desenvolupament econòmic
inferior.
Llavors,
s'ha vist que ha anat
paral·lel
l'augment d'ingressos
de la població,
és a dir,
la riquesa,
amb l'augment
de consum
sobretot
de greixos,
és a dir,
tot això,
aquest desequilibri
que ara
dietètic
que ara tenim
és perquè hem augmentat
molt el consum
de greixos
i el consum
de sucre refinats.
I diuen,
bueno,
i per què ha passat això?
Ah,
i a part,
hem disminuït molt
el que és
la despesa energètica,
és a dir,
cada dia
portem una vida
més sedentània.
Que no ens movem
de la cadira
i del sofà
ni a la d'altres.
Pel tipus de feina
que fem,
pensem que quan parlem
de la típica dieta
mediterrània
era la que feien
bàsicament els paigesos,
vol dir que era gent
que tenien una activitat
física important
i menjaven
d'una manera
determinada.
Per això,
hi ha molts que diuen
que no s'ha de parlar
de la dieta mediterrània
sinó de l'estil
de vida
mediterrani.
Els experts
diuen que tot això
pot ser degut
a diverses causes.
Evidentment,
en aquests canvis
tan complexes
normalment no hi ha
una sola causa implicada.
I els diuen
que hi ha
diverses coses.
Primer,
la major renta
per càpita
dels ciutadans.
La gent no és més rica,
pot menjar més...
Penseu
que fa 50 anys
pollastre
se'n menjava,
vol dir,
el que era menjar
un pollastre
era un luxe.
Per a les grans celebracions,
per a Nadal,
per a allò,
vol dir ara...
I amb sort.
Sí, sí,
vol dir amb sort.
això, ui,
se matava
el tosí,
no?
I a les cases...
I tot allò durava
per a tot l'any,
perquè se menjava així.
Bueno,
ara, clar,
com que tenim més diners,
doncs mengem
més què?
Doncs mengem
sobretot
més greixos
i més sucres.
També hi ha factors
com ara
el desenvolupament
de lo que...
Bueno,
hem canviat
un nou model
de consum.
Penseu
en el que eren
els mercats tradicionals
i les botiguetes
tradicionals
a lo que són ara
les grans superfícies.
Pensem, per tant,
què és el que compràvem abans
i què és el que comprem avui en dia.
Quina era l'oferta d'abans
i quina és l'oferta d'avui en dia.
Quina és l'oferta d'avui en dia.
Els canvis
en el sistema
de distribució d'aliments,
què és el que és més fàcil
de distribuir?
Els aliments envasats
i enllaunats
i tot això
o...
El producte fresc.
El fet
que les dones treballadores
tinguin menys temps
per cuinar,
a mi això
m'he sap greu,
però això surt
com una de les causes.
Sembla que ara,
clar,
del fet
que les dones treballen,
pensem que
quan les dones
no treballaven les hores
que es passaven
les dones a casa
preparant el dinar,
anant cada dia
al mercat
a comprar el producte fresc,
fent el dinar,
fent el sopar
de la seva família.
Dedicaven gairebé
una jornada laboral.
Això era una jornada laboral
i ara
ja no ho poden dedicar.
També,
degut a tot això,
la gent cada vegada
menja més fora de casa.
Tenim més tendència,
hi ha una quantitat
de gent importantíssima
que cada dia
dina,
fa l'àper principal
o a ver,
l'esmorzar i el dinar
s'hi fan fora de casa.
En el que tot això
suposa.
normalment se fan
en establiments
de menjar ràpid.
I junt amb tot això,
han passat a fer
un tipus de vida
molt més sedentària.
La televisió,
els videojocs,
els ordinadors,
en tot això
tenen un paper
fonamental.
Penseu que,
bueno,
hi ha un altre estudi
que he trobat aquest dia
que penseu que
una de les grans
preocupacions avui en dia
als països desenvolupats
és l'obesitat,
és un dels grans problemes
de salut pública,
però sobretot
l'obesitat infantil,
perquè és el futur.
Vull dir,
si ja tenim tota una generació
que puja
i creix
en problemes
d'obesitat,
quan tota aquesta gent
arriba a uns 50 anys,
ens podem trobar
unes epidèmies
d'hipertensió,
de diabetes,
de malalties
cardiovasculars...
Preocupants.
El tema és bastant
preocupant, no?
Llavors,
també vaig trobar,
si sí,
s'ho va publicar
un estudi
fet als Estats Units,
que estudiava
que només disminuint
les hores al dia
de televisió,
ja aconseguien
disminuir
l'índex de massa corporal
el pes amb nens.
És a dir,
que aquí diríem
que amb tot el tema,
amb el greu problema
de l'obesitat,
hi lleguen dos factors
molt importants
que no es poden tractar
de manera aïllada.
D'una manera,
la dieta,
tan desequilibrada
que portem avui en dia,
és a dir,
no només mengem
un excés de calories,
mengem més
del que necessitem,
sinó que a part
no gastem.
I això és el que...
I a tot això
resulta que
l'Estat espanyol
havia proposat
la dieta mediterrània
com a patrimoni cultural
immaterial
de la humanitat.
També patrimoni
de la humanitat
de l'UNESCO,
com és el conjunt
monumental artístic
de Tarragona,
però és aquesta nova
branca immaterial
de lo que seria.
Com hi ha, per exemple,
el misteri d'ells,
per exemple.
Llavors s'havia proposat
perquè té una tradició
mil·lenària,
pensem que tot això
de la dieta mediterrània
és una cosa
que ve de mil·lenis
en darrere.
Com pot prosperar
una candidatura d'aquestes
amb un informe
de la FAU al darrere?
Dient que, bueno,
diu, sí, sí,
molta cultura immaterial
i molta d'allò,
però els països
que haurien tingut
més preocupació
en conservar-la,
mireu,
imagineu-vos
el que seria
a un nivell material
que haguéssim agafat
el que és
l'amfiteatre de Tarragona,
l'haguéssim arrasat
i damunt
hi haguéssim construït
un McDonald's.
Doncs és això
el que estem fent
amb aquest patrimoni
immaterial.
Déu-n'hi-do,
la imatge
és com a mi.
Això que a nivell material
m'ho semblaria
una barbaritat,
o imagineu
que a Barcelona
agafessin
la pedrera de Gaudí
i també diguessin
aquest edifici fora,
que això està molt
antiguat
i posessin
un Burger King.
Això estem fent
en el que és
la nostra cultura
immaterial.
Cinta,
parlem de
més coses
que fem malament,
més menjar malament,
especialment
menjar infantil,
perquè s'ha publicat
un estudi,
crec que al Canadà,
ens movem,
creuem l'Atlàntic,
un estudi
sobre els valors
nutricionals
dels productes,
especialment
adreçats als nens,
i tampoc no en sortim
gairebé enparats.
Doncs no.
Bé,
no sé si sabeu
que la indústria
agroalimentària,
un dels seus grans
públics
són els infants,
els nens.
Hi ha aliments
dissenyats
i pensats
específicament
per a que els consumeixen
els nens.
I, a més,
tot això va molt lligat
amb sèries
de dibuixos animats
que a vegades
es fan només
per promocionar
determinat aliment.
Tots els cereals,
la botlleria industrial,
tot això que, a més,
ja porten el ninotet de regal,
els dibuixos a l'envase,
tot això, no?
Serien aquest tipus
d'aliments
adreçats
específicament
a un públic infantil.
Llavors,
uns investigadors
de la Universitat
de Calgària,
Canadà,
van recollir
367 aliments
d'aquests
adreçats
específicament
al públic infantil.
Van analitzar,
per una part,
l'etiquetatge,
és a dir,
el que dien
com es venia el producte,
perquè aquests productes
moltes vegades
es venen,
sobretot de cara als pares,
com que són molt nutritius,
rics en això,
rics en allò,
rics en l'altre,
no?
I van veure
fins a quin punt
aquests productes
realment complien
el que deien
l'etiqueta.
I, bueno,
després d'analitzar-ho,
de portar a laboratori
i analitzar realment
de què estàvem fets
aquests aliments,
van arribar
a algunes conclusions
una miqueta xocants.
La primera cosa
que van trobar
va ser que 9
de cada 10 aliments
tenien
molt poc valor nutricional
degut
principalment
als alts nivells
de sucre,
grassa
i sal.
O sigui,
també en l'any
a tot allò
que dèiem
de la dieta mediterrània,
obrim el cop
de les escombraries
i cap allà.
És a dir,
que pràcticament,
llavors,
a veure,
distingim una miqueta
el que és
el valor nutritiu
de les calories.
Un aliment
pot portar
moltes calories
en forma
de sucre,
però nutricionalment
ser molt pobre.
perquè a part del sucre,
que el sucre
és el que
els nutricionistes
diuen
calories buides,
no ens aporta res més,
no ens està aportant
ni proteïnes,
que és la font
d'aminoàcids essencials,
ni vitamines,
ni minerals,
ni fibra,
vol dir,
és sucre i prou.
Moltes calories,
però poc valor nutritiu.
Es divulga,
per tant,
escolta'm,
això té X calories
com a valor,
es transmet
com a valor positiu
i alhora...
És un aliment
molt energètic.
Bé, sí,
molta energia.
Penseu que els sucres,
que són energia pura
que no consumim,
s'acumulen directament
en forma de greix.
Això també és una certa trampa
que fan per dir-ho.
No lleva grassa,
d'acord,
però si porta
molt de sucre
i és un aliment
molt energètic
i jo el menjaré
i aquella energia
no la consumiré,
perquè, bé,
molts menegen poc,
allò s'acumula
al meu cos
directament en forma de greix.
Això vol dir
que ara
quan anem al supermercat...
Això és un estudi,
insistim,
al Canadà...
Bé, això és un estudi
fet al Canadà
i tenint en compte
que la legislació
en aquests països
amb tema d'etiquetatge
i de tot això
és més restrictiva
que la nostra.
Però això...
I ens hem de preocupar
quan anem al supermercat
aquí o no?
Perquè ara potser
hi haurà algú
i dius,
escolti'm,
i què li compro
als meus fills?
Doncs mireu,
jo el consell
que donaria...
Clar,
a veure,
això és delicat
perquè tu el que no pots fer
és d'alguna manera
estigmatitzar
tots aquests animals,
tot el que és
la bolleria industrial
perquè llavors,
per una banda,
clar,
el que seria
el típic bollicao,
no?
Així per entendre-nos.
no, nen,
no pots menjar bollicaos,
tu només pots menjar
entrepans
de pan, tomata,
oli d'oliva
i pernil,
eh?
Que així entre nosaltres,
des del punt de vista
nutricional,
és excel·lent.
Vol dir,
entestiga un bon entrepà
que se lleven
tots els bollicaos.
Clar,
tampoc pots prohibir això
als nens
perquè llavors
hi ha aquest plaer
de lo prohibit,
no?
I dic,
no puc menjar bollicaos,
llavors,
bueno,
de quan en quan
que un nen
mengi aquestes
entre cometes
porqueries,
no passa res.
Per tant,
seria racionalitzar-ho,
redistribuir-ho
de la millor manera possible
al llarg de la dieta.
I tenir en compte
que buscar
altres alternatives
saludables
per allò que són,
llavors,
per esmorzar
els nens
i verenar,
què és el que hauríem
de fer habitualment?
Doncs el típic
entrepà.
Allò que ha funcionat
tota la vida.
El típic entrepà.
Portar
hidrats de carboni
d'assimilació lenta,
que és el pa.
Porta greix
d'alta qualitat,
que seria
l'oli d'oliva,
i si li posem,
li podem posar formatge,
li podem posar pernil,
li podem posar xoriço
i porta
una part de proteïna,
que també necessitem.
Vull dir,
que des del punt de vista
nutricional,
el típic bocata,
eh?
Vamos,
és una cosa
molt sàvia
nutricionalment.
Altres alternatives
que tenim aquí
molt a prop,
els fruits secs.
per verenar
o per esmorzar.
Avellanes.
Avellanes,
anous,
pinyons,
panses,
tot això
des del punt de vista
nutricional
és molt saludable,
són animals energètics,
una vegada més
porten greixos,
però greixos no,
greixos que no són animals,
és a dir,
sabeu que normalment
diuen,
i el greix,
bueno,
hi ha el greix bo,
entre cometes,
i el greix dolent.
Vull dir,
tot el que són greixos
no animals,
que venen de tot això,
del fruit,
bàsicament del fruit secs,
en principi són més saludables.
Què més diu,
aquí s'estudíssim?
Què més diu?
Bé,
que de tot el que van analitzar,
només l'11%
de tots els aliments
que van analitzar
tenien unes pautes
nutricionals correctes,
és a dir,
que eren aliments
equilibrats,
que tenien...
Només l'11%,
tenim, per tant,
un bril d'esperança,
com a mínim.
No hem de renegar
de tot el que es ve.
Clar,
jo penso que aquí
hi ha una feina
més important a fer.
Clar,
el que no podem fer els pares
és anar-se'n al súper
i passar-se,
clar,
imaginau el que seria
anar a fer la compra
i cada cosa,
agafar-se l'etiqueta,
lligir-se-la
i, a part,
entendre el que diu allí.
Grasses poliinsaturades,
no sé quant...
Tu aquí parteixes amb avantatge,
però és que no coneixem res
de nutrició i diàtica pitjor.
Així tot,
agafar algunes etiquetes
que porten, no?
Clar, crec que aquí...
De fet,
la solució en aquestes coses
són més de tipus legislatiu.
S'hauria de ser més estricta,
segons tu.
Jo crec que sí,
que s'hauria de ser més estricta,
sobretot amb aquests aliments
adreçats específicament
a les criatures.
Perquè, bueno,
ens hi estem jugant molt.
Ens hi estem jugant molt.
Jo,
quan estava lligint tot això,
pensava,
ens estan assustant molt
amb tot el que és
el canvi climàtic,
ens estan presentant un futur
en...
Bueno,
d'allò de...
d'una miqueta això
que fa l'algore,
no?
De dir,
ostres,
és que aquí mos ve
una miqueta l'apocalipsi,
viurem tots en un desert,
no hi haurà aigua...
Bueno,
si poguéssim imaginar,
des del punt de vista
de salut,
el que ens espera,
si tot continua com fins ara,
si continuem amb aquestes taxes
d'obesitat infantil
i en aquests hàbits alimentaris
de les criatures,
realment el futur
no és molt més agradable
del que ens presenten
amb el tema del canvi climàtic.
Cinta,
anem a una altra
de les notícies
que s'ha conegut
aquests dies,
un altre d'aquests estudis
que la Cinta troba
i desenvolupa
a través d'internet,
un estudi que ens parla
dels dos primers anys
de la nostra vida
que són essencials.
En quin sentit?
Això és un estudi
que s'ha publicat
a la revista
de Pediatria i Adolescència
de la Societat Americana
de Pediatria i Adolescència
i és curiós
perquè és un estudi
que ha tingut un seguiment
de 32 anys.
Que això en ciència,
vaja,
és fantàstic.
Sí,
com més anys
seguim un acord,
com més anys
seguim una sèrie
de població
que va estar exposada
a una sèrie de...
bé,
a una sèrie de coses
negatives o positives,
més informació tenim.
Clar,
això és complicat,
vull dir,
en ciència,
com més anys dura un estudi
en epidemiologia
és més complex,
més car
i per això,
però realment són els estudis
que ens emporten
més informació.
Aquest estudi
va començar
l'any 69 i 77
en nens de Guatemala
i va consistir
que un grup de nens
se'ls va donar
un suplement,
a part de la dieta
que ells portaven allí
normalment,
que seria com seria,
no ho vulguis ni saber,
com seria l'any
entre el 69 i el 77
a Guatemala,
a un grup de nens
se'ls va donar
un suplement
nutricional
ric
en proteïnes
i en vitamines,
vol dir,
no només calories,
sinó realment
nutrients
importants.
I a un altre grup de nens
se'ls va donar
un suplement
que eren només
begudes
edulcorades,
és a dir,
que eren calories
a seques,
el sucre.
Bé,
tot això
era un estudi
que es feia
sobre l'alimentació
infantil,
però
30 anys després,
els investigadors
han recuperat
l'acord
que va sobreviure,
és a dir,
penseu,
que van sobreviure
al 68,4%.
Això és a Guatemala,
pensem que és un país...
Sí,
si no,
sempre han d'un atac de mortalitat
molt elevada.
per moltes causes.
Bé,
doncs aquests
que han sobreviscut
i ara tenen
una mitjana
de 32 anys
i que els investigadors
sabien
quins d'aquests
havien estat
al grup intervenció,
és a dir,
que se'ls havia donat
un suplement
ric en proteïnes
i vitamines
i minerals
i els que només
se'ls havien donat sucres,
i han agafat
en aquesta gent
i se'ls han passat
tota una sèrie de tests
per valorar una miqueta
el que era
el seu estat cognitiu,
les seues habilitats
cognitives
de diferents nivells
de proves intel·lectuals,
comprensió lectora
i tot això, no?
Hem comparat, per tant,
aquests dos grups.
Aquests dos grups.
I què van trobar?
Doncs que el grup
que durant els dos primers anys
de vida
havia estat
alimentat
amb suplements
de proteïnes
tenia
un
molt més bon rendiment
en totes les proves
independentment
dels anys d'escolarització
que hagués tingut.
Sí, independentment
de l'educació
que hagués rebut després,
el fet de rebre
una bona alimentació
en els dos primers anys
de la vida
s'ha demostrat
com a molt positiu.
Té una repercussió
sobre el rendiment
cognitiu després.
Això és important
en el sentit
que hi ha uns anys
i també el que van observar
és que nens
que ho havien rebut
després
no tenia cap impacte.
Vol dir,
els dos primers anys
de vida
són crucials.
Són crucials
perquè són anys
en tot el que és
el sistema nervió central
està en un procés
de creixement
i maduració
molt important.
jo no crec
que els països
desenvolupats
puguem tenir
problemes
de
bueno,
de malnutrició
sí,
perquè la malnutrició
pot anar en molts sentits.
Als països
subdesenvolupats
la malnutrició
realment és degut
a que hi ha una
per falta,
vull dir,
perquè tenen
poc aport calòric
i poc aport de nutrients.
I la malnutrició
pot ser també
per l'altra banda,
per excés,
per una descompensació.
i per descompensació.
Jo penso que avui en dia
als nostres països
parlem de
els països desenvolupats
parlem de malnutrició
en el sentit
que ingerim
un excés
de calories
i a part
portem una dieta
molt desequilibrada.
És a dir,
atenció
als dos primers anys
de vida.
És important
que la dieta
sigui
rica
en nutrients
essencials,
és a dir,
en proteïnes,
en vitamines
i en
en minerals.
Hem d'acabar
cintat
amb una altra...
No tenim temps
per tot,
com sempre,
el rellotge
corre en contra nostre,
però sí que volem
fer-nos ressò
ara que precisament
la gent està
com bojos,
molts d'ells,
buscant llibres
de text,
perseguint els llibreters,
emprenyant-se
amb els editors
i sobretot
rascant-se la butxaca
com una mala cosa.
S'han avaluat
exactament
quins continguts
d'àmbit de salut
hi ha en els llibres
de text
a l'estat espanyol
i no en sortim
gairebé en parat.
Doncs no.
Mireu, això ja és un estudi
fet a l'estat espanyol,
és un estudi publicat
a l'últim número
de la Gaceta Sanitària
i aquí el que han fet
els investigadors
ha sigut agafar
100 llibres de text,
tant d'educació infantil
com d'educació secundària.
De diferents editorials.
Han agafat
les 5 editorials
més potents del sector
i han agafat
d'aquestes 5 editorials
han analitzat
100 llibres de text
publicats entre el 2002
i el 2005.
I han agafat
i se'ls han anat mirant
i han mirat
quins són
els continguts
sobre salut
que surten
en aquests
llibres de text.
I a part d'això
han dit
què és el que surt
en aquests llibres de text
i què és
el que segons
les autoritats sanitàries
són els principals
problemes de salut pública
de la població infantil
avui en dia.
Hi ha correspondència?
No hi ha correspondència?
Doncs no.
Per a nada.
Han vist
que
han trobat
dins d'aquests text
663
missatges
sobre salut.
I què han vist?
Doncs que
el principal
és
dieta equilibrada
però parlant
sobre la dieta
exercici físic
contaminació
medioambiental
i
higiene
dels aliments
amb aquest ordre.
Són
missatges importants
en qualsevol cas.
A veure,
tot el tema
de la dieta equilibrada
i de l'exercici físic
hem vist que és importantíssim.
Ho hem estat comentant
sense anar més lluny
avui a l'espai.
Quins són
els missatges de salut
que segons les autoritats
haurien d'estar
a l'ordre de la dieta?
Què és el que troben a faltar?
I que avui en dia
és...
Clar,
els investigadors
diuen
home,
és molt important
parlar de la dieta equilibrada
de l'exercici físic
però és important
parlar de l'obesitat
com a problema de salut.
I més tenint en compte
que avui en dia
és el principal problema
de salut dels nens.
No només parlar
de dieta de forma genèrica
sinó també parlar
d'un dels problemes reals.
Específicament.
Després,
no es parla per a res
ni dels trastorns alimentaris
ni de l'anorexia
ni de la bulímia.
Tot això no surt
esmentat enlloc.
Això comentaves
que és un estudi
del 2002-2005.
Llibres publicats
entre el 2002 i 2005.
D'anorexia i bulímia
ja fa força anys
que se'n parlen.
Ja fa força anys
que va a l'assumpte.
Per tant,
aquí sí que anem
una mica desfassats.
Sí.
No es parla per a res
de drogues.
Per a res.
S'esmenta el tema
de drogues
quan continua sent
un problema
de salut pública important.
Si bé el tipus de droga
ha canviat
però el consum
de substàncies
sobretot
de hachís
sobretot
continua sent
molt important.
No surt per enlloc
el tema
sobreconducte sexual
sobreconductes sexuals
de risc.
I
tot i que això
surt
molt poquet
els textos
els llibres
d'ESO
d'educació secundària
però els llibres
d'educació primària
no surt per a res
quan de fet
són coses
que no es poden
deixar molt
per a última hora.
Tot el tema
de l'educació sexual
em sembla
que és una cosa
que s'ha d'abordar
a l'adolescència.
A l'adolescència
ja hem fet tard.
Si tot això
no ho hem abordat abans
malament.
Llavors
hi ha altres temes
que els experts
diuen
que valdria la pena
que sortissin
els llibres de text
com algun element
com a mínim
per a la reflexió
que és tot el tema
del maltractament
i l'acoso
escolar.
L'assetjament.
L'assetjament.
El bullying.
El bullying.
Tot això no surt
quan pensen
que seria molt interessant
que sortís.
Llavors
clar
normalment
se diu
que els temes
de salut
dins de l'escola
no haurien de ser
una assignatura
sinó que haurien de ser
un eix
vull dir que haurien de ser
alguna cosa transversal.
de fet
en moltes escoles
aquestes qüestions
s'intenten tractar
fora dels currículums
en el que és
el que és
el que és
el programa
de l'aventura
de la vida
i de l'Òrdago
que es promou
des de l'Ajuntament
de Tarragona
del qual
els oients
de Tarragona
ràdio
ho coneixen
perfectament
al detall
per tant
moltes d'aquestes
temàtiques
sí que són
els propis centres
que hi van a buscar-les
d'una altra banda
perquè els currículums
aquests llibres
de text que analitzem
no els tracten.
Per tant
els propis centres
els professors
i els mestres
tenen molt interès
en parlar-ne
detecten
que són útils
que són necessaris
pels nens
però no són
matèria obligatòria.
No estan
dins dels currículums
quan de fet
seria molt útil
que tot això
estigués dins dels currículums
per poder-ho enfocar
d'una manera normalitzada.
Bé, això és el que ha sortit
no sé jo
si aquests autors
repetiran l'estudi
dels llibres publicats
del 2006
el...
el desitjable
seria que si tornaven
a analitzar
que hi hagués
algun canvi
però de tots modus
crida l'atenció
que tenim molt clars
les autoritats sanitàries
quins són els problemes
importants
però sembla
que les editorials
encara no.
Cinta,
ho deixem aquí
no hi ha temps
per més
en qualsevol cas
vaja
vostès mateixos
quan agafin
els llibres
de text
cada ben segur
que s'emparseguin
aquests dies
li poden donar
un cop d'ull
és interessant
també
molt poques vegades
ho fem
saber què fan
que estudien al col·legi
com ho estudien
els nostres nens
i ens n'aduríem
en moltes ocasions
més d'una sorpresa
Cinta d'Ofipi
de Miurga
moltes gràcies
i ens retrobem
ja el mes vinent
se'ns farà llarg
com sempre
ja hi haurà més coses
sempre hi ha coses interessants
a reveure
bon dia
adeu