Dos minuts i mig, seran tres quarts de dotze del migdia,
és el temps del Tasta, la campanya Tarragona sense tabac.
Es proposa des d'aquesta campanya alguna cosa tan complicada,
però alhora ja veuran que no impossible,
com deixar de fumar el premi, aconseguir-ho,
però és que a més a més ve estimulat per altres premis
que no estan gens malament.
És a dir, així de clar, si deixa de fumar,
i té sort que li toca el sorteig entre totes les persones,
s'anirà així, gratis, una setmana a la Ribera Maia,
a un hotel de cinc estrelles,
i acompanyat de la persona que vulgui.
A veure, no està gens malament.
Que no em toca el viatge, em pot tocar una inscripció gratuïta
durant tot un any a les instal·lacions esportives municipals,
o puc veure tots els espectacles d'estiu del Camp de Mar,
del FET, de forma gratuïta també, i acompanyat.
Parlem del Tasta, anem seguint aquesta evolució,
avui parlarem de com ens hem de preparar per al dia D,
i un aspecte molt important,
el paper que tenen les oficines de farmàcia
en tot el que té a veure amb la nostra salut,
i clar, no podia ser una excepció el tema del tabac.
Saludem en Josep Vítria,
avui ve en qualitat de metge de família.
Josep, bon dia.
Bon dia. Estava pensant en tornar a fumar,
per deixar-ho aquest dia i provar sort del sorteig.
Tu eres fumador com jo.
Sí, era fumador.
Mai he sigut un gran fumador, però sí, era fumador.
Però aquí a la ràdio hi ha gent que no ha fumat mai,
que deia, puc fumar una setmana i apuntar-me?
dic, ah, no, perquè et faran la prova aquella,
veuran que no tens gaire porqueria encara.
No ho recomano.
Per això m'ho han dit molt.
He de dir, calla, quasi que torno, que no em costarà tant.
En fi, saludem Maria Teresa García, farmacèutica.
Maria Teresa, buenos dias.
Buenos dias.
Gràcies per venir.
Comencem per preparar el dia D i entrem després a la farmàcia?
Bé, com vulguis.
Vam recordar que el que hem de fer és posar una data.
Un cop hem pensat allò que vam parlar la setmana passada
amb la psiquiatra, que ens va dir, a veure,
hem de pensar que realment la motivació que tenim,
hem de tenir-ho clar, que ja ho deixem,
i un cop hem fet tot aquest procés de pensar com ens canviarà la vida,
que haurem de canviar, vist de tot plegat,
i decidim que ho hem de deixar,
i hem de posar una data, que és el dia D.
La setmana passada suposo que parlàveu d'això que m'estàs dient.
No vaig sentir el programa, però tocava parlar d'això.
És una fase important de preparació al moment en què es decideix deixar de fumar.
Un cop la persona, el fumador o la fumadora,
té intenció de deixar-lo de fumar,
evidentment s'ha de decidir un dia.
Els dies hi ha de tot tipus.
Qui es coll el sempre conegut 1 de gener.
O un dilluns qualsevol.
O un dilluns qualsevol, o el dia de l'aniversari, etc.
Això són dates que cadascú escolli al moment més oportú.
I, evidentment, està bé intentar una sèrie de coses per arribar a aquell dia.
Hi ha diferents opcions.
Una recomanada, per exemple,
és el fer proves durant la setmana prèvia,
fer disminucions, intents de disminució de fumar.
Per exemple, la cigarreta de la tarda a la que va a treballar,
evitar-la.
I evitar, no sé, algun tipus de certes cigarretes a la llar del dia
que si fumo normalment 20 cigarretes, baixar a 10.
I no està bé portar com un, no dic un diari, allò literari,
però si marcar-te, doncs, a les 4 m'he fumat un
i normalment m'enfumava un a les 3 i un a les 4.
Doncs m'he saltat el de les 3 i m'he fumat el de les 4.
Els diaris personals sobre un tema com aquest són interessants
i són importants, poden ser interessants.
A l'hora d'apuntar o d'escriure o reflexionar
sobre situacions en què t'has anat trobant
i que pots evitar situacions en què has viscut anteriorment
i perquè no torni a anar a passar l'endemà
o que puguis parlar després amb el teu terapeuta
si és que escolls un terapeuta que t'acompanyi en el procés.
Tenim això d'anar deixant els primers dies de la setmana,
és la preparació que hem d'anar fent,
però la data ja l'hem de tenir clara.
La data ja ha de ser a les 12 de la nit.
Ha de ser a partir de les 12 de la nit,
del dia escollit,
un s'ha de desfer de tot allò que l'envolta,
el que té relació amb el tabac.
Sí, però el Josep hi ha qui diu
jo sempre tinc un paquet de tabac ni que deixi de fumar.
Hi ha gent que diu jo no puc tenir un paquet de tabac
perquè si no fumaria.
Això diguem-ne que ja és una opció personal.
Sí, jo crec que són opcions personals.
Són recomanacions generals,
però que en un fet com aquest,
com el deixar una dependència com el tabac,
hi ha opcions personals.
Una persona se sent més segura si té un paquet de tabac
encara que aconsegueixi deixar-lo completament.
I de fet hi ha moltes persones que així ho fan també.
Es recomana no estar rodejat de les coses que et recorden,
però també es dona certa seguretat personal.
Hi ha gent que opta per seguir tenint un paquet de tabac.
Jo ja sé que és poc científic, que és més aviat domèstic,
però es recomana també rentar les cortines perquè l'olor de tabac desaparegui,
perquè te n'adonis una miqueta de la diferència.
Això és molt domèstic, ja ho sé, però entra dins de la línia.
Les olors són molt abocadores i desperten molt els sentits.
Exactament, molt, molt, molt.
De tal manera que durant els dies següents del dia D o a partir del mateix dia D,
probablement s'hagin de canviar certs hàbits,
encara que siguin temporalment,
perquè no portin a recordar aquests fets.
Per exemple, el cafè que es pren amb el bar del costat de casa,
perquè això ho associes a fumar una cigarreta.
Hi ha certs moments, certes situacions que, almenys durant un temps,
potser convé evitar, perquè no et recordin, no et portin a desitjar a tornar a fumar.
Jo ja els hi dic, el primer que els hi diran és que substitueixin aquests moments de plaer,
entre cometes, moltes cometes, de la cigarret ha segut,
a anar a córrer, a caminar, a fer esport,
perquè així també anem eliminant porqueries.
Tot el lloc de físic no hem parlat encara, em sembla.
No, encara no.
Hi ha un dia que s'ha de parlar d'un altre dia, és una part important.
Ho hem de dir a tothom, gairebé posar un anunci al diari,
que deixem de fumar, que tothom ho sàpiga.
Ho ha de saber tothom, des de les persones que estan més a prop teu,
evidentment, les primeres, però també els companys de treball,
o els amics de l'oci, etcètera.
Ho ha de saber tothom.
I intentar que tothom col·labori una mica, no?
I vols dir que aquí hi ha un perquè, la gent col·labori,
però vols dir que no també hi ha un punt d'amor propi de dir
no puc fracassar davant dels altres?
Que també és un estímul, un altre estímul que podem tenir, no?
En la fase prèvia que parlàvem la setmana passada,
jo crec que aquest és una faceta a treballar molt important.
És a dir, l'amor propi, la situació de si m'hi poso això ho he d'aconseguir,
si m'hi poso és perquè realment ho desitjo,
perquè és important per a mi, perquè em val molt la pena,
i no puc fracassar.
Aquest és un dels estímuls probablement més importants a l'hora d'aconseguir l'èxit.
Maria Teresa, més allà de tots els productes que ens pode ofrecer la oficina de farmacia,
que ja parlarem, és important saber el papel que tenéis.
En general, en el que és el asesorament en la salut de les famílies,
però en el cas del tabac també tenéis un papel molt important.
Per suposo, moltes vegades és el primer punt on es acercen les persones
antes de ir incluso al mèdico i ens preguntes què puc fer per deixar de fumar.
Llavors has de saber si a esa persona te la pots manejar
o la tienes que derivar al mèdico,
perquè són persones amb una alta dependència,
que fuman més de 30 cigarrillos al dia o tenen problemes de salut.
Per exemple, una persona que padezca de una úlcera gastrodoodenal
o que tenga un procés d'infarct aguda o recient,
o no puedes darle, por muy que sea de recomendación farmacéutica,
no puedes dar ni un pegado que dice, o chicle o parche,
no se les puede recomendar, porque está contraindicado,
entonces hay que derivarlo al mèdico o al mèdico o a la enfermera,
que hay enfermeras, desde luego,
que han recibido formación específica de tabaquismo
y pueden también hacerlo,
pero sobre todo el mèdico en ese caso tendría que verlo.
Y en la farmacia sí que hacemos recomendaciones básicas en este sentido.
Me imagino que las primeras veces y la mayor parte de las ocasiones
lo que preguntan es o buscan algo que les haga dejar de fumar sin esforcer.
Aquella pastilla mágica que me la tomo y desaparecen las ganas de fumar.
¿A qué vienen también buscando eso?
Sí, vienen buscando esto, pero esto es lo primero que decimos aquí.
No existe la píldora mágica y bueno, sí que vienen a buscar esto.
Entonces les recomendamos exactamente,
primero vemos cuántos cigarrillos fuman al día para poderles,
o sea, hacemos un test rápido de Fagestrón que se llama,
que consiste en preguntar cuántos cigarrillos fuma al día
y en cuánto tiempo fuma el primer cigarrillo del día,
si en los primeros cinco minutos, en la primera media hora del día,
durante la primera hora o a partir de la primera hora desde que se levantan.
Entonces, claro, existe una dependencia física máxima si es en los primeros cinco minutos
o si fuman más de 30 cigarrillos.
¿Ese test nos va a un indicador del grado de dependencia del fumador?
Sí, exactamente, ya nos indica el grado de dependencia.
También depende mucho de la manera de fumar,
si las caladas son más profundas y también de la historia de tabaquismo,
es decir, si iba muchos años fumando o no.
Y en ese caso, pues, se le dice efectivamente que elija un día D para dejar de fumar.
El día D, en este caso, en la campaña que estamos haciendo de Tasta,
el día D va a ser el día 31 de mayo.
Y entonces les damos las recomendaciones que tiene que hacer para prepararse para ese día D,
para que no les sea difícil.
Entre otras cosas, el tabaco ni olerlo, ni verlo.
O sea, ni olerlo es decir, decirle, pues, si pueden limpiar las cortinas de la casa mejor
o hacer algún cambio y suprimir de casa todo lo que recuerde el hecho de fumar
o produzca algún deseo de fumar, que incite a fumar, como puede ser.
Yo no dic que sigui més fàcil que anys enrere,
pero sí que pot facilitar el fet que en els llocs de treball ja no es pot fumar
per la llei del tabac, hi ha determinats locals que no es pot fumar,
vull dir que hi ha una prohibició explícita, cosa que abans no passava
i qualsevol lloc on anessis, doncs, podies trobar-te persones fumant, no?
Vull dir que això també ajuda una miqueta.
La llei del tabac ha sigut un punt d'inflexió molt important en el tabaquisme.
Presentualment hi ha hagut una part important de persones que han deixat de fumar
arrel de la llei i, per suposat, tot el que ha comportat la contaminació,
la contaminació dels llocs públics, és a dir, el tabaquisme passiu,
que és molt important, una cosa que hem de tenir molt present,
i que d'això ja ens trobem sobretot a llocs de treball.
Llocs d'oci ha sigut més relatiu, però...
Sí, perquè hi ha llocs que es continua fumant.
Però en qualsevol lloc ha sigut important.
Molta gent que inclús, ja que en el lloc de treball no es pot fumar,
doncs han donat un pas més i ho han deixat.
És a dir, això ha sigut important.
O si més no, han disminuït el número de cigarreres, que també és important.
I han fet noves amistats que es troben als portals dels llocs de treball
amb companys d'altres oficines que també vagin a fer la cigarreta, no?
En fi, Maria Teresa, què ens ofrece la indústria farmacèutica per ajudar?
Perquè hi ha persones que abandonen el tabaco,
doncs, diguem, bevint molta agua, tomant molts zumos, fent exercició,
però hi ha persones que ja d'antemà no diuen, jo necessito una ajuda.
Sí, això ho ves, sobre todo, quan miras el síndrome de abstinencia,
que ves que estan nerviosos, que pierden la concentració,
entonces se les ayuda, sí.
Hi ha diversos medicaments, o bien los sustitutos de nicotina,
que és dar esa pequeña cantidad de nicotina al cuerpo
para evitar el síndrome de abstinencia
i evitar estos síntomas de falta de concentració i nerviosisme,
i hi ha també altres medicaments de recomendació médica,
que també sirven i ajuden molt a la hora de deixar de fumar.
Però no oblidem que el tabaco o el tabaquismo
és una dependència física, psíquica i social,
que si no se engloba dentro d'un tractament de deshabituació
i és bastant complexe,
doncs, un medicament no és la píldora mágica.
És un complement, és una ajuda.
És un complement, exactament.
Si hablamos de sustitutivos que tenen nicotina,
parches, xicles...
Parches y xicles en distintas dosis
i que actúan durant 16 hores o durant 24 hores.
Però con lo que és la industria farmacèutica,
que tots sabem l'ho que és,
no han inventat així com una dada més radical, no?
Sé que no, no?
No, bueno, aparte que...
Hablo de los laboratorios, eh?
No hablo de las oficinas de farmacia.
Sí, no, no, yo creo que los laboratorios
ya invierten mucho dinero
porque és un campo muy amplio.
Pero...
A ver, és que el dejar de fumar
és quitar algo que resulta placentero.
Que forma parte de tu vida.
Resulta placentero.
Entonces, el decir, me voy a quitar de un placer,
és difícil tomar esa decisión.
No sé, si hubiera la píldora
que te quitara un placer
i te diera, por otro lado,
otro placer,
como el, no sé...
El champiagra.
Que por un lado...
Claro, claro, claro.
Eso es difícil.
Estímulo positivo.
Aquí no te lo quita, te lo da,
en determinados casos, es verdad.
Hi ha una família de fàrmacs
que procedeixen d'antidepressius
antigament que s'han elaborat
i s'han anat evolucionant en aquest camp
i que són interessants.
Evidentment, el seu grau d'eficàcia,
si ho portéssim en el món de les infeccions,
seria irrisori.
Però en el camp del tabaquisme
poden arribar a tenir èxit
d'un èxit de fins a un 30% inclús
durant el primer any, almenys.
I això amb la magnitud
que suposa el tabaquisme,
amb magnitud en quant a producció de malaltia,
és important,
és interessant i important.
I és un fàrmac que ajuda bastant.
Moltes vegades també utilitzem combinacions
de fàrmacs d'aquest tipus
amb substituts de nicotina.
Evidentment, probablement,
els substituts de nicotina
siguin els de primera elecció,
però hi ha fàrmacs avui interessants.
Hi ha qui pensa que creen una certa dependència
aquests fàrmacs,
si tenen algun comú així com antidepressiu
o alguna cosa.
Bé, si està controlat per un professional
no ens ha de donar cap problema, no?
En este caso,
como no son medicamentos
que la gente pueda comprar alegremente,
sino que van con receta médica,
pero ya existe,
ya unos controles
y normalmente no lo utilizan más
de dos o tres meses,
que el problema es que no lo utilizan
el tiempo que lo deben utilizar.
Y entonces pueden tener recaídas.
o sea, no se enganxen.
Más bien,
les suele costar más dejar el chicle.
El chicle sí que se suele enganxar.
Els tractaments jo recomanaria
que portés un seguiment al tractament
a algun professional sanitari,
perquè em sembla que tots hem vist barbaritats
d'aquestes d'un fumador
que porta un pegat més de chicles i fuma.
No, són barbaritats que no s'han de fer.
I després, el període de temps
que s'ha d'estar en tractament,
a vegades aconseguir el primer mes
que es deixa de fumar,
es deixa el tractament,
quan seria convenir en allargar-ho dos o tres mesos,
és un temps que ho han de pactar
amb el professional sanitari.
Per això, probablement moltes persones
poden aconseguir deixar de fumar soles.
És possible i molta gent ho fa.
Però, si creu que es necessita ajuda
i sobretot si els tests indicatius
d'un grau alt de dependència ho confirmen,
val la pena que es fes un seguiment
amb una teràpia convenient
per part d'un professional sanitari.
I amb això, en aquest camp,
si em permets,
els CAPs, els metges de família,
infermeres i defecines de farmàcia,
també, en alguns casos,
poden fer un seguiment
i una ajuda a deixar de fumar,
que pot ser important
durant el temps que precisin.
Clar, i això ho poden fer tot l'any,
però ara, com que estem a la campanya Tasta,
és com portar a casa.
Tot allò ja ha donat
totes les facilitats del món,
perquè quan algú pensi
vull deixar de fumar
o no vull deixar de fumar
és perquè no vull,
no perquè no tingui mitjans,
perquè ara sí que hi ha els mitjans,
ho estem explicant cada setmana
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
al seu centre,
a la seva àrea bàsica de salut,
ja trobaran tota la informació
i unes botlletes
per apuntar-se a la campanya Tasta,
amb la qual cosa
poden aconseguir
aquest fantàstic viatge
i tots els premis,
i el dia 31,
com deia Maria Teresa,
que és el dia mundial...
El dia 30 és el dia mundial sense tabac,
però es passa el 31, no?
No, el dia mundial és el dia 31,
però aquest any és dissabte,
ho fem el dia 30,
amb la parada
com fem cada any a la Rambla,
i la passa el prim a Reus,
i allà tothom que decideixi apuntar-se
a la campanya,
a la prova Tasta,
pot fer-ho anant directament
en aquestes parades
que farem a la Rambla aquí a Tarragona
i a la passa el prim a Reus
i apuntar-se...
Ella deia el dia 31,
com a dia D...
És el dia D.
El dia D és el 31,
però el dia 30...
Però el dia 30 nos apuntamos.
Exactament,
és el dia últim
perquè ara també poden apuntar-se
en els centres d'atenció primària.
Molt bé,
allà encontraran
inclús toda la informació.
I si no,
la farmàcia.
Tinc problemes,
vull deixar de fumar
i serà el propi professional
de la farmàcia
que irà.
Doncs miri,
jo el puc ajudar
o vagi al metge
perquè vostè té una dependència
molt elevada
i necessita un tractament específic.
Maria Teresa García,
farmacèutica,
Josep Vitria,
metge de família,
gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia.
Bon dia.
Són les 12,
repassem l'actualitat
nacional i internacional.