Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Avui parlem de tomàquets.
Avui tomàquets, sí, que és el rei, jo crec, de la nostra cultura.
Si no fos per Colón i tots els que van venir després que ens ho van portar d'Amèrica,
no sé què faríem de la cultura catalana sense el tomàquet.
Quan has dit això, jo he començat a pensar,
a veure, des que m'aixeco fins que em vaig a dormir,
jo diria que diàriament faig servir, com a mínim, com a mínim,
una o dues tomàquets, de qualsevol manera.
Jo crec que en totes les cases sempre hi ha algú que no li agrada,
però hi ha molt poca gent que no li agrada el tomàquet.
Patates, ous i tomàquets sempre n'hi ha.
Home, i l'ou està baixant, però el tomàquet...
L'ou està baixant?
Està baixant, sí.
Doncs malament.
Home, jo de petit recordo que a casa meva, almenys,
se menjaven dos ous diaris, diaris, eh?
I ens hi han fet grans tots, i estem sants i bons.
Ara hi ha aquesta cosa, que si el colesterol, que si l'excés d'ou,
que si no sé què...
Abans no hi havia tants diners i l'ou alimentava molt
i ens hi vam fer tots grans, no ho sé, són una miqueta aquestes coses, no?
Dedicarem un problema als ous, que et sembla.
Sí, que ho hem de fer.
Fem un programa d'ous un dia?
Sí, que ho hem de fer.
A més conec bé el ram perquè vinc d'aquí, jo.
Però doncs avui el que ens ocupa és el tomàquet.
Per què? Doncs perquè només cal passejar-se una miqueta pels camps
i veureu que estan les tomàqueres esplèndides
que comencen a treure els primers tomàquets de l'any.
I l'olor, francès.
L'olor, la calor...
Aquella olor quan estan les canyes allà enramades, és fantàstic.
És una passada. I després la calor fa que el tomàquet sigui ideal.
És la verdura, la fruita, és que en realitat és una fruita, el tomàquet,
que és una fruita que ens aporta beta-caroteno, que és ideal pel sol.
És antioxidant, és superbona contra el càncer i contra l'envelliment.
Per no fer-se gran.
Per no fer-se gran.
Després porta molt de ferro, amb les dones us va molt bé,
i porta quantitat de vitamina C, és que porta de tot.
És una passada.
greixos pràcticament zero, i a més és molt refrescant,
molt agradable al gust, n'hi ha moltes varietats,
és que ho té tot, què hem de dir la tomàquet, ho té tot.
A més ens la podem menjar crua, cuita, escalivada,
d'un munt de maneres que avui m'agradaria.
Un sofregit sense tomàquet no s'entén.
Un sofregit és la reina, és la reina de les fruites, per mi,
en tots els aspectes.
Ens la podem menjar amb pell, sense pell, sense llavors, amb llavors.
Triturada, no? Triturada, en salsa.
Sí, sí, sí, és que...
I tots la coneixem força, no?
Tots la coneixem força.
El típic és dir, ja no hi ha tomàquets com abans.
Home, hi ha de tot.
El que sí que és cert és que l'has de triar molt bé,
i l'olfacte a l'hora de comprar la tomàquet
és un dels indicadors, no?
És important, és important.
Si aquella tomàquet no fa ni una miqueta d'olor a tomàquet,
millor que la deixem.
Bueno, i a part, també hem de començar a separar els usos del tomàquet, no?
No estaria de més tenir dos o tres tipus de tomàquet
diferents a la nevera,
perquè els tenim a l'abast i, si els coneixem,
ens permetran jugar molt més amb els plats, no?
No només posar tomàquet per posar, sinó aquest tomàquet o aquell altre, no?
Pensem, doncs, al mercat trobarem el tomàquet canari,
que és el típic tomàquet aquell petit,
rodó, dolç, és un tomàquet molt dolç,
ideal pel pa amb tomàquet,
és un tomàquet que va molt bé per sucar,
és molt bo per fregir, també,
per fer salses,
és un tomàquet molt versàtil.
Després tenim el tomàquet de Montserrat,
que és aquell tomàquet rebregat, raro,
però molt gustós,
molt, molt gustós,
que va molt bé, molt bé per amanides,
per carpaccio, per menjar cru,
per menjar cru.
Després tenim el tomàquet verós,
que pot ser de diverses varietats,
però que l'agafem verd,
que també el consumirem amb amanides.
És allò que diem tomàquet per amanir.
Tomàquet per amanir.
Popularment.
Sí, sí, que jo tota la vida que l'he sentit a dir,
això, verós, tomàquet verós, de verd,
que també ens permet això,
que sigui molt cruixent,
sigui més àcid,
i no tan dolç,
i que amb les amanides hi va de fàbula,
ens dona un toc d'amargor,
un toc diferent amb les amanides.
Després tenim el tomàquet de pera.
Que és bastant multiús, eh?
Aquest a mi m'agrada molt,
perquè et serveix per tot pràcticament.
A mi m'agrada molt.
Si està molt fresc i molt bo...
I és dur.
És duret, eh?
Doncs gazpachos, per exemple,
m'encanten amb tomàquet de pera.
També m'agraden amb el canari, eh?
Però doncs amb el de pera queden boníssims.
El pan tomàquet,
si se'ns ha traçat algun tomàquet de pera
i està tovet,
per fer el pan tomàquet també és una passada,
perquè a casa no té llavors,
i queda un pan tomàquet amb molta polpa.
I queda increïble.
per fregir.
El tomàquet de pera,
per fer sofregits,
és el millor.
És el que dóna més gust.
Per fer conserves.
El tomàquet de pera és ideal per fer marmelades.
Queda boníssim.
Vos que el tomàquet de pera,
fregit per tot.
Abans que començava,
comentàvem allà dels mil fulls amb formatge fresc,
amb aquest tomàquet que pots tallar-ho molt primet.
És un tomàquet que no té forats a dins,
pràcticament.
Ni llavors.
És molt massís, ni llavors.
I llavors ens permet tallar el finet,
és molt carnós,
i ens permet menjar el tomàquet,
o mastegar-lo.
Perquè normalment els altres,
no és per desmerèixer-los,
però tenen aquells forats a la dintre
amb les llavors que quan en pic cauen
queden bastant buits, diguem-ne.
Ara visualitzava aquells de uets de tomàquet confitat.
També ho faríem amb els de pera, no?
També ho podríem fer amb els de pera.
Sí, seria un dels millors
perquè és molt carnós que en parlarem.
Avui us ho recordaré com els fèiem,
aquells de uets.
I per últim, el raf,
que és el tomàquet que està més de moda.
Aquesta és l'aristocràcia dels tomàquets.
Per preu i perquè no se'n troba
tampoc en grans quantitats.
No n'hi ha massa.
Ara sí que n'hi ha, eh?
Cada vegada n'hi ha més
perquè se n'està produint molt.
I el preu també cada vegada va baixant més.
Però és un híbrid que han tret
que la veritat és que és una passada de gust,
és molt bo.
Sí, és bo el que compres,
perquè no tot el raf que hi ha al mercat és bo.
Bé, és que el que passa és com tot, no?
Que a vegades s'acullen molt verds
i maduren en càmera.
I llavors tota la fruita que ha madurat en càmera
no té el gust que hauria de tenir, no?
Això passa amb tota la fruita.
Jo soc un gran, no ho sé,
potser no comprenc bé el funcionament
del mercat de la fruita i la verdura,
però jo crec que tarda massa la fruita
i no és per medis de transport ni res.
Des que el pagès l'acull fins a que surt al mercat,
potser és per accessos de producció,
potser és que s'han d'estocar
per equilibrar el mercat,
no hi entengui amb això.
però és estrany que una fruita
no la puguem madurar a l'arbre
i la puguem portar al mercat.
Fem-la diferent, donant un'altra categoria,
posem una etiqueta madurada a l'arbre,
jo què sé, potser seria una manera
de vendre-la a un palet més cara,
potser hi hauria menys temps entremig
des del pagès al consumidor
i això faria també a Beratí
aquesta cadena que ens estem queixant sempre
que l'intermediari és el que guanya més diners.
Guanya més diners i nosaltres,
a banda de pagar més preu,
perdem en qualitat del producte.
Exacte, exacte.
Si el pagès ven directament al consumidor,
que això és molt difícil,
però si hi ha un intermediari de curt plaç,
d'una setmana,
d'un comerç molt directe,
jo crec que aquests diners s'abaixarien molt
i la qualitat del producte pujaria moltíssim.
Sí que és veritat que les tomàques
ara surten en uns mesos,
surten totes les tomàques de l'any
i clar, alguna cosa s'ha de fer d'aquests tomàques.
És un tema molt complex,
però sempre jo crec que hi ha d'haver solucions
i sobretot de cara a informació del consumidor,
jo crec que si poséssim amb totes les fruites
una etiqueta madurada a l'arbre,
i s'hagués de pagar uns cèntims més...
El pagaríem, segurament.
Jo crec que els pagaríem.
Sí, perquè a vegades has de llençar aquella fruita
perquè per fora està bé,
però quan l'obres els préssecs, per exemple,
que estan macos i els obres hi estan fatal, no?
O estan molt durs, molt verds
i no acaben de tenir gust.
Ens hem deixat el tomàcó.
El tomàcó, el tomàquet xerri.
El tomàquet xerri, per exemple,
és aquell tomàquet petitó.
És bonic, perquè a casa a vegades tens torretes d'aquestes, no?
És un tomàquet que és molt de còctel,
és un tomàquet molt de festa,
és un tomàquet d'amanidetes així divertides,
de brotxetes, allò,
amb una brotxeta, amb una broqueta,
que es diu en català,
d'aquestes llargues,
doncs poses uns xerris, per exemple,
amb un xerri,
amb una miqueta de formatge fresc
i un ceitó amb vinagre,
es poden fer unes broquetes,
que després amanides al damunt
amb una olivada d'olives verdes,
queden increïbles, no?
Una cosa molt d'estiu i molt boniqueta.
Mira, ja has donat un aperitiu allò maco i sa.
Un aperitiu i sa.
I saludable.
També queden molt bé manxobes,
també aquesta olivada dalt damunt,
en vez de ser amb olives verdes,
pot ser amb olives negres,
es pot fer de moltes maneres.
El xerri també és bo,
doncs això com us deia abans,
amb amanidetes,
però és un tomàquet més de veure'l,
de bonic.
A mi hi ha una cosa que no m'agrada gaire,
que és que té la pell molt doble,
el tomàquet xerri té una pell molt doble,
de dues maneres,
si està ben collit,
són dolços,
són uns tomàquets força dolços,
i amb aquestes coses queden molt bons.
Home, aquí que sempre mirem cap a la canalla,
és bonic ara a l'estiu,
comprar un parell de torretes de tomàquet xerri
i que els nens els reguin,
els hi posin les seves canyetes o enganyin,
perquè el procés és el mateix
que una tomàquera ordinària.
És el mateix, és el mateix.
Llavors, mira, tens el teu tomàquera a casa.
Clar, la mar de bé.
Vinga, vés a buscar tomàquets
a l'àmpit de la finestra,
i agafes la tomàquet xerri i a l'amanida.
Molt bé, què fem amb tots aquests tomàquets?
Bé, el concassé,
que és aquest dels deuets que deies tu,
que el recordem així breument.
En aquest cas, el que s'ha de fer és pelar les tomàquets.
Per pelar tomàquets, sigui el tipus que sigui,
el que farem és primer treure'ls-hi
la remeta de dalt,
per allà on t'està enganxada l'arbre.
Girant-la lleugerament surt ben bé.
Després, per la part de sota,
de la part oposada on hem tret la remeta,
hi fem una creu amb el ganivet,
hi fem dos tallets petitons,
i amb aigua bullint, sense sal ni res, no cal,
només amb aigua ben bullint, molta aigua i poques tomàquets.
Agafem l'aigua, esperem que bulli,
i tirem les tomàquets a dins,
comptem fins a deu,
a poc a poc,
un, dos, o sigui, en deu segons,
deu, quinze segons,
i al costat preparem una fembrera gran,
una olla, el que vulgueu,
que hi posem aigua i gel.
Llavors, quan comptem fins a deu,
traiem els tomàquets i es tirem amb l'aigua i gel.
Això farà que la pell se separi de la carn,
i senzillament amb els dits,
o amb un ganivet petit,
l'espelarem ràpidament.
Això ens anirà molt bé per fer després moltes coses,
hi ha inclús qui el fa pel gazpacho,
qui la pela,
i a mi m'agrada més fer-ho amb pell,
però doncs és una manera de pelar.
Sí, amb pell està bé,
perquè si et molesta després ho passes pel xino.
Pel xino i ja està,
i a més poc o molt sempre alguna miqueta de pell hi ha,
i no oblideu que la pell porta moltes vitamines.
Llavors, regàmpic els tenim pelats,
els tallem a daus,
a daus petits,
o mitjans,
d'un centímetre o mig centímetre els daus,
i els anem posant en un cassonet petitó,
o en una cassola petitona,
i en pic els tinguem tots tallats,
els cobrim d'oli d'oliva verge,
ben justet,
allò que quedi completament coberts,
però justet.
I llavors les amanim.
Com ho amanim?
Doncs de moltes maneres.
La bàsica seria
alls laminats,
alls frescos tallats laminadets,
alfàbrega,
alfàbrega fresca,
amb fulla,
tallarem la fulla en juliana i l'hi afegirem,
farigola,
en rama,
a poder ser,
perquè així després traiem la rama
i ja queda net el tomàquet,
i llorer,
d'acord?
I afegirem sal i pebre,
i llavors en pic ho tinguem tot dintre,
ho posarem al foc,
fins que comenci a fer bombolletes,
això vol dir que arribarà
a uns 85-90 graus,
llavors ho traiem del foc
i ho deixem reposar uns 15-20 minuts,
fora del foc,
i ja està.
Ho hem de tapar?
No,
no,
no,
això només és per confitar aquest tomàquet,
i llavors senzillament,
en pic estiguin freds,
els posarem en una fiembrera
i a la nevera,
com que l'oli els cobreix,
ens aguantarà ben bé 15 dies,
inclús 3 setmanes,
si ho manipulem amb compte
i ho tenim ben tapat,
a la nevera.
Això ens pot anar bé amb tot,
o sigui,
senzillament un enciam,
amb això pel damunt,
ja queda boníssim,
però amb un peix fet a la brasa
o a la planxa,
increïble,
amb pasta,
podem bullir pasta,
boníssim,
amb arròs,
arròs bullit escorregut,
amb això,
boníssim,
amb una carn a la planxa,
amb una petxuga de pollastre,
amb hamburgueses...
I ho dius que ho guardem tal qual
a la nevera i anem traient.
A la nevera i anem traient.
L'important és no embrutar-ho,
les culleres que anem traient
sempre netes,
i se'ns aguantarà,
ja ho veureu molt bé,
molt bé a la nevera.
Tenim una trucada.
Vinga, doncs...
Em penso que és la Mar.
Hola, bon dia.
Hola, Yolanda.
Hola, Mar.
Quanta temps sense sentir-te?
Vaja,
és que tenim problemes
aquí dalt a la part alta
amb l'emissora, eh?
Què dius ara?
Sí,
he de buscar ràdio
Sant Pere i Sant Pau
perquè no s'enganxa bé.
No ens escolteu bé des d'allà,
si hi ha en punts de la ciutat
que hi ha una certa dificultat.
Ui,
quina llàstima, eh?
Això és...
Però bueno,
ara ja us...
o sigui,
ho faig.
Un momentito,
Júlia,
que estic a la ràdio,
un momentito.
La Júlia,
que és una clienta
que l'has de despatxar.
Sí,
un momentito,
Júlia,
sisplau.
La Júlia del restaurant Ares
d'aquí dalt de la part alta.
Ah, molt bé, molt bé.
Que el francès ja la coneix.
Oh, i tant.
Escolta,
ho he dit una castellanada
i ja estic cansada de sentir-la,
que és el tomàquet xerri.
Sí.
I aquí a Catalunya
es diu cirerols.
Sí, sí.
Doncs jo no ho sabia.
Ciderols.
Ciderols,
hi ha en rodó
i hi ha en tomàquet de pera,
en mínim.
I es diuen igual,
el rodó i el de pera?
Sí.
Ciderols rodó
o cirerols de pera?
O cirerol de pera.
A partir d'ara
no penso dir la paraula xerri.
Això mateix.
Oh, gràcies, eh, Marri,
que no tenien idea.
La xerri és una paraula americana
que es va col·locar aquí
i sempre tothom diu,
però tothom ho diu així.
Però jo ja ho dic a la botiga
que han de dir cirerols.
Doncs molt bé.
Oh, clar,
és que si ningú ens ho diu
no ho sabem, eh?
Bueno, ja per això
t'he trucat i t'he comentat.
I escolta,
això de la tomàquet
com ho teniu aquest estiu?
Venen bones,
venen així com deia...
Quan venen, com venen, no?
Venen, com venen.
Madurades...
Jo he vist també la classe
d'almanac,
també és molt bona.
Sí, l'almanac, sí, sí.
I el que heu dit
del tomàquet en raf,
hi ha tomàquet en raf de Maria,
hi ha tomàquet en raf
d'aquí a dalt terreny.
Sí, sí.
Quan compreu tomàquet en raf,
he de tindre en compte sempre,
no agafar-la molt.
si l'agafeu verda
no posar-la a la nevera,
perquè hi ha molta gent
que l'agafa verda,
la posa a la nevera
i això és quan se fa tova.
D'acord?
Molt bé, molt bé.
Compre el tomàquet
de maní,
d'aquesta del raf,
sempre l'heu d'agafar
de dos colors, si pot ser.
I sobretot,
la part de dalt
on té el punxó,
que sigui enfosquit,
perquè sempre és més dolça.
Molt bé, molt bé.
Jo sempre tinc aquí
a la botiga a l'estiu,
perquè jo no tinc hivernacle,
tomàquet que vaig portar...
És una tomàquet
com la de raf,
però molt més plena,
que vaig portar
a la llavor de Tenerife
i cada any en trec.
I la més gran
que vaig fer
que va ser fa dos anys
passava la tomàquet
dos quilos i mig.
Una tomàquet sola?
Eh?
Una tomàquet sola?
Una tomàquet sola, sí.
Per favor.
És una cosa...
Bueno, l'Oriol Grau
encara al·lucina
de quan va vindre a buscar-la.
Però escolta,
li vas fer una foto, suposo?
No, no vaig a recordar,
Iolanda.
Ai, quina gàstima.
No vaig a recordar.
Però bé, és igual.
Si en guany
en trec alguna així
ja em faré alguna foto
i l'enviaré al diari.
I truca'ns.
I te truca'ns.
I truca'ns, per favor,
i ens ho expliques, eh?
Molt bé.
Mar, moltíssimes gràcies, eh?
De veritat,
per la teva aportació.
Vinga, doncs.
Una abraçada.
Igual a ti, vinga.
Igualment.
Adéu-siau.
Que bé, direm cirerols
a partir d'ara.
El problema és que
si vaig a comprar
a la botiga de la marca,
però regons on vagi
i dic té cirerols
em miraran amb una cara
però és igual.
Hem de fer cultura.
Normalitzarem la llengua,
clar que sí.
Hem de fer cultura.
Molt bé.
Doncs havíem fet
els tomàquets
aquests confitats.
Els concassés.
Fantàstics.
Concassés, es diu.
Concassés.
Això ve de França.
No, no, és que és fantàstic
com ens diu la Marlo de cirerols
i això ho farem
amb uns concassés
perquè queda molt bé.
Tomàquet confitat
però és que és un preparat
molt, molt clàssic
de la cuina francesa
i, bueno,
per això li diem,
vaja, així.
Recordar el trampó
jo ràpidament
perquè ho he explicat
un munt de vegades.
Això és de les illes, no?
Sí, això ve de la Mallorca.
Recordeu que són
pebrots verds italians
amb tomàquets
que també els pelarem
en aquest cas.
Una miqueta d'all,
oli, sal i pebre.
Ja està.
Els pebrots italians
que són aquests verds allargats.
Els verds allargats.
I dius que els pelarem també?
No, pelarem el tomàquet.
Ah, el tomàquet.
Perquè dic, home,
si hem de pelar el pebrot
jo com que no, eh?
No, això, el trampó
el que s'ha de fer
és tallar-ho tot molt petit,
però molt petit,
com més petit, més bo,
a mà, sense picadora
i a parts iguales de tomàquet
i posem una llet
també tallat molt petitó
que cobreixi amb oli d'oliva,
sal i pebre.
Deixem confitar
aquí, sí, a temperatura ambient,
però deixem-ho reposar
doncs ben bé una horeta.
No posem el foc?
No, no, no.
I ceba no hi posem tampoc?
No n'hi posem ceba tampoc.
All, pebrot i tomàquet?
All, pebrot i tomàquet.
Oli d'oliva, sal i pebre.
I deixem confitar
una horeta
que s'amoroseixi bé
i ja està.
També això,
les sortides que vulgueu,
només amb un pa torrat
amb això pel damunt
ja ens podem morir de bo.
Es pot fer servir
també en moltes maneres
també per fer marinats,
ho m'he explicat
algunes vegades.
Per mi el tomàquet
també té un amic
que a més és molt amic
dels catalans
que és el bacallà.
Jo crec que el tomàquet
i el bacallà
fan una combinació genial.
Ja sigui fregit
o ja sigui en cru també.
De com vulguem,
en cru,
amb amanides,
inclús si féssiu
per exemple
un gazpacho
tirant a salmorejo,
un gazpacho ben lligat,
amb una miqueta
de bacallà esqueixat pel damunt
també queda boníssim,
o inclús agafar
bacallà esqueixat
i tirar pel damunt
el salmorejo,
o sigui donar protagonisme
al bacallà
i amanir-lo,
diguem-ne,
amb el salmorejo.
Una altra manera
de fer servir el tomàquet
i no ho he vist
quasi mai
i en canvi
és molt fàcil
és fer una vinagreta
de tomàquet.
O sigui,
agafem els tomàquets,
els ratllem pel ratllador gros,
o sigui dels ratlladors,
hi ha el gros i el petit,
pel gros,
els ratllem,
els amanim
amb sal,
pebre,
vinagre i oli
i amb qualsevol amanida,
amb qualsevol cosa
hi tirem pel damunt,
amb una pasta,
amb el que vulgueu,
tirat pel damunt
i podeu afegir el fàbre,
i podeu afegir
orenga,
farigola,
el que vulgueu
i també queda boníssim.
És una vinagreta
feta de tomàquet
que també és impressionant.
També una manera
molt clàssica
i sobretot si hi ha nens
de consumir els tomàquets
és fregits amb sucre.
No sé si la gent
ho coneix o no ho coneix,
però jo crec que sí
perquè és un clàssic,
que senzillament
agafar els tomàquets,
obrir-los per la meitat
i llavors la part allà
de boca avall
amb una paella.
Com ho fem amb sal?
Com vols dir amb sal?
No, no, igual,
però que posem sal a la paella
i posem els tomàquets
a fregir.
per a qui li posaries sucre?
Sí, però de moment no.
De moment comencem igual,
posem sal al cul de la paella,
si voleu una miqueta de pebre,
si hi ha nens potser no,
i deixem que es rossin
bé la cara tallada
del tomàquet.
Quan ja la tenim rossida,
els girem els tomàquets,
els posem panxa amunt
i llavors és quan hi posem sucre
en cada tomàquet.
Agafem una miqueta de sucre,
doncs ben bé
una cullerada de cafè
en cada tomàquet,
una miqueta de sucre,
pam, pam, pam, pam,
i ja està,
i deixem que segueixin fregint.
si voleu hi podeu tirar
un palet de sal pel damunt
o no,
perquè ja n'hi havia
la part de sota.
Deixem que es confitin bé
uns 20 minutets
a foc suau
o mitja horeta
i a menjar.
Veureu que per sucre el pa
estan increïbles,
increïbles.
La quantitat de sucre
depèn del gust,
però es pot tirar
des de una miqueta més
que si fos sal
fins a una cullerada
de cafè amb llet,
vull dir,
es pot tirar bastanta sucre
si voleu.
Queden molt dolços,
evidentment,
però increïbles
per acompanyar peix,
per acompanyar carn a la planxa,
qualsevol cosa,
i als nens
els hi torna boig
aquesta manera també
de consumir el tomàquet.
Què més?
Doncs amb carpaccios.
Els tomàquets
els podem tallar finets,
podem tallar ben finets,
fer una base de plat
d'aquests tomàquets,
i al damunt
hi podem posar
pràcticament
el que vulguem.
Hi podem posar
el bacallà,
com dèiem abans,
també posadeta així,
i amanir,
per exemple,
amb una vinagreta
o amb un oli
d'alfàbrega,
agafem...
I olives negres.
I olives negres,
per exemple,
agafem alfàbrega i oli,
ho triturem tot junt,
a vegades que comprem alfàbrega
per fer alguna cosa
i ens en sobre
i no sabem què anem de fer,
doncs aquella alfàbrega
senzillament triturada
amb un túrmix
amb oli d'oliva i sal
i la guardem a la nevera,
se'ns aguantarà força bé
molts dies,
llavors aquell oli
després el podem fer servir
per amanir.
L'alfàbrega
és aconsellable
tenir-ne una torreta,
que no dona feina,
no menja pa
i, escolta,
sempre la tens a mà, no?
El que passa és que si t'agrada
no fas gran cosa
amb la torreta,
la vas desfollant
i poca cosa t'adonarà.
Te'n compres una altra.
Te'n compres una altra, sí, sí.
Però això sí,
val la pena consumir elfàbrega,
és molt nutritiva,
molt aromàtica
i les espècies,
trobo jo,
que ens ajuden a enriquir
el nostre gust,
la nostra percepció
de les coses, no?
Si sempre mengem
amb els mateixos gustos,
ens empobrim, no?
En canvi,
si segons temporada
anem incorporant
les espècies
i les diferents fruites
i verdures
i tot en general
a la nostra dieta
anem variant,
això fa que
sigui molt més bona.
Llavors,
en aquest cas,
ara és època delfàbrega
i menta,
és època d'això,
d'aprofitar-ho
per fer aquestes vinagretes
amb menta.
També podem fer vinagretes
per amanir tomàquet,
per exemple,
amb una miqueta de pernilet,
puntetes d'aquell os
que potser encara tenim per allà
o que anem fent
i si no,
doncs,
comprar puntes de pernil,
picar-les,
això millor
amb una picadora
de la carnisseria
diem,
escolta,
ens pot picar
una miqueta de pernil
i llavors amb una paella
li donem dos tombs
a aquest pernil picat.
Sense oli ni res.
Sense oli ni res.
Perquè quedi cruixent.
Sí.
sal i pebre,
sal no,
pebre,
i llavors quan ja
el tinguem així
una miqueta
cuit,
no massa,
tampoc no cal,
hi tirem el vinagre,
desglassegem
i ho traiem del foc
i afegim una menta picada
ben fineta
i un bon raig
d'oli d'oliva
i llavors això,
per exemple,
doncs,
amb uns tomàquets
amb una miqueta
de formatge
fresc pel damunt
i aquesta vinagreta
de menta i pernil
doncs,
també queden
boníssims.
Per últim,
m'agradaria parlar
del rei
de les sopes de tomàquet,
el gazpacho,
el gazpacho
que també n'hem parlat
alguna vegada,
que jo m'agradaria explicar-lo,
n'hi ha moltíssimes maneres
amb tots els plats populars,
cadascú fa el que vol,
però una manera fàcil
i que quedi bo
és agafar els tomàquets,
donar-los dos cops
de ganivet,
dos cops
i llavors triturar-los
amb un túrmics
o amb el que tinguem.
Només els tomàquets.
Només els tomàquets sols.
A poder ser
a velocitat suau
per no trencar les llavors
i la pell
no triturar-la massa.
En pic tinguem
tot això ben liquat,
ho passem
per un colador xinès
i llavors
ho tornem a posar
amb un bol
que hi puguem tornar
a posar el túrmics
i llavors hi afegim
el que vulguem.
A mi m'agrada fer
aquest primer pas
perquè així
les llavors
i la pell
del tomàquet
queden ja netes
i llavors
tot el que hi posarem
com que ja és net,
senzillament
amb una bona triturada,
no ens amargaran
les llavors
que ja no hi són
i podrem triturar-ho bé
m'agrada posar-hi
una miqueta de poma
a mi m'agrada posar-hi
doncs un tall de poma
o una poma sencera.
Quina poma?
Hi poses una que sigui
una miqueta acida?
Una miqueta,
una Gramme Smith
o inclús una Golden
no hi ha problema.
Una poma
que ens doni lleugeresa,
que ens doni matisos.
M'agrada amb cíndria.
Amb cíndria queda boníssim.
Cíndria és que és molt bo,
molt refrescant.
Amb cíndria queda molt bo.
M'agrada posar-hi també
una punteta de pebrot,
a mi és que m'agrada molt
el pebrot vermell
i llavors m'agrada
posar una punteta de pebrot
i aquí hi posa ceb
a mi no m'agrada
i jo tampoc hi poso all
encara que és un obligatori
quasi del gazpacho,
però quan som de beure'n molt
jo quasi que me'l bec
més que me'l menjo,
el gazpacho,
l'all a vegades
m'ha molestat una miqueta.
Jo també l'all
i pa tampoc no hi poso.
Jo pa una miqueta
perquè m'agrada posar-hi aigua.
A mi el gazpacho
m'agrada allargar-lo amb aigua
i llavors per compensar
aquesta aigua
hi poso una miqueta
de vinagre,
el corresponent vinagre,
sal i pebre,
ben triturat tot
i jo m'agrada
a vegades aquesta aigua
la poso en forma de gel
perquè així al moment
ja te'l pots consumir
ben fresquet.
En el tema del vinagre
amb el gazpacho
quin vinagre hi posem?
Perquè això sempre...
Vinagre de vinagre.
Normal.
Vinagre de vinagre
ben bo
i ja està.
Vinagre de Jerez
també hi va molt bé
però...
Aromàtics ni un, eh?
Aromàtics no.
I menys si hi posem la fruita
i tot això.
I balsàmics i tot això
no, amb el gazpacho no.
És que n'estem abusant molt
dels balsàmics, no?
Jo crec que sí.
Abans no els coneixíem
i ara n'hi posem a tot.
Jo és un vinagre que m'agrada,
però sóc un gran detractor
perquè se n'està abusant.
Jo quan d'una cosa se n'abusa
a vegades em poso a l'altre cantó, no?
O sigui, és un gran...
Ets un radical.
És un gran vinagre
però se n'abusa molt, molt, molt.
Avui en dia ha desaparegut
quasi el vinagre normal
en ús.
Tothom està tirant ja
de cremes de vinagre ja.
Cremes de vinagre.
Ja no són ni vin.
No s'ha de ser radical amb res,
però tampoc no se n'ha d'abusar, tampoc.
La setmana vinent,
concurs de foc,
s'han de fer reserves
perquè els restaurants
s'omplen moltíssim a Tarragona
i el que sí hem de dir
és que temporalment
teniu el nombre de telèfon canviat
i valdria la pena dir-ho als oients, no?
Tenim una mica de problema
amb els telèfons,
coses de les companyies
d'aquestes telefòniques
que ens van fer una mala passada
i de moment
el nostre telèfon
fins a finals de la setmana que ve
no funcionarà.
O sigui, el 977 25 21 21
no funciona
i estem amb un provisional
que és el 977 25 47 00.
Repeteixo, 977 25 47 00.
Aquest és el telèfon
que ens funciona aquesta setmana
i la que ve
mentre no ens solucionem
aquests problemes tècnics,
burocràtics
que ens han vist embolocrats
amb aquestes companyies telefòniques.
A veure, si no han pres nota
aquí el tenim a la ràdio
i estarem encantats de facilitar-lo.
Només faltaria.
Reserves que ara la setmana vinent,
lògicament,
amb el concurs.
Imagino que hi ha una estoneta
que esteu sols al restaurant
abans i després dels focs
a tapar-hi
i al moment dels focs
tranquil·litat.
Sí, sí, sí.
És una setmana especial
però, bueno,
que és una setmana molt bonica.
Jo crec que per la ciutat
és una setmana molt bonica
que ha arrelat molt bé
i que a mi m'encanta.
Fixa't-hi, 19 edicions ja, eh?
Sí.
Sembla mentida.
Sembla mentida.
Sembla que fos ahir.
Com passa el temps?
Sí, sí.
Francesc Lledó del Quim Quima,
com sempre,
un plaer.
Moltíssimes gràcies
i, mira,
avui hem après
a entrar altres coses i receptes
que és el trampó,
la tècnica aquesta del concassé,
tan francesa,
i els cilerols
que són aquells tomàquets,
aquelles tomàquets petitetes,
ja no direm la paraula prohibida, no?
Gràcies, Francesc.
Bona setmana.
Molt bé, fins la setmana que ve.