Un programa mes, el número 254, desde Tarragona Radio, D.
Habaneras, desde el balcón.
Dígame usted lo que pasó, que la negrita, muy zalamera, a su bohillo se lo llevó.
Y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor, llegó el negrito de la mulata.
Dígame usted lo que pasó, que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó.
Pero al ir a tirarse a matar, se paró, los miró y se marchó.
Allá en La Habana, allá en La Habana, son muy dulces los besos de las cubanas.
Allá en La Habana, allá en La Habana, pasan las mismas cosas, mi hijita mía, que aquí en España.
La mujercita que allá en La Habana, a su negrito le traicionó.
Dígame usted lo que pasó, y a poco tiempo la mulatita de un marinero se caprichó.
Como el negrito ya se escamaba, en la bahía los esperó.
Y cuando se iban a dar un beso, dígame usted lo que pasó, que a la agüita los iba a tirar,
cuando el hombre después se acordó, que su negra no sabe nadar, y dudó, los miró y se marchó.
Allá en La Habana, allá en La Habana, son muy dulces los besos de las cubanas.
Allá en La Habana, allá en La Habana, pasan las mismas cosas, mi hijita mía, que aquí en España.
Pasan las mismas cosas, mi hijita mía, que aquí en España.
León Montoro y J. Martín Domingo son los autores d'aquesta habanera que hemos sentit, allá en La Habana.
Y aquí, desde Palafugel, el grup Peixfregit y Folía.
La Habana, allá en La Habana,
Ptes de Palafugel
No tanta dinero
No falta
No falta
No falta
No falta
No falta
No нельзя
No falta
No falta
No falta
No falta
No falta
i el marit i el pare.
I així va cridar
d'una banda a l'altra
des de bon matí
fins la nit entrada.
Té moments de tot
que amb dolor hi parlen
i boi de fallit
i boi de fallit
va murmurant lladre.
I dient l'evat
tal com encisada
misteriosament
i amb veu baixa, baixa
però torna de cop
a cridar saltada
i collim palets
la pedrega en ràbia
pren-me a mi maradó
pren-me a mi maradó
els mar de la meva ànima
o torna'm el fill, el marit i el pare
i així va cridar
d'una banda a l'altra
des de bon matí
fins la nit entrada.
Té moments de tot
que amb dolor hi parlen
i boi de fallit
i boi de fallit
va murmurant lladre
i boi de fallit
i boi de fallit
va murmurant
lladre
lladre
lladre
lladre
lladre
lladre
segons el musicòleg
Joaquín Díaz
que fa uns dies
se le va concedir
el Premi d'Honor
de la Música
a nivell de tota la península
les sabaneres
es propagaren
per la via del carrer
llançant
los copleros
ambulants
la via popular
a los valls
de Saló
a l'aire lliure
i la via oculta
a través de la
salsuela
òpera
etc.
Potser una
de les sabaneres
que es va
conèixer
al llarg del temps
i s'ha arribat
fins avui
podria ser
per aquestes causes
de les tres
que hem dit
la versió d'avui
perquè
sabeu
segurament
de quina es tracta
de Sebastià
i la dir l'autor
una versió més
en aquesta semana
a carreg
de Melody
Indimenticabile
La Paloma


una comba bianca
venir leggera
aprile el tuó
balcón
a mandarla via
que ser forçant
con l'anima podria
no volieto cantar
gallo el marinar
quan de la fronte
no volieto cantar
no volieto cantar
gallo el marinar
gallo el marinar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar
no volieto cantar

no volieto cantar
gallo el marinar
gallo el marinar
gallo el marinar
bueno
curtain
el marinar
la colomba bianca
la mia panzulla
gallo el marinar
ma volieto cantar
gallo el marinar
aint
gallo el marinar
gett
Una versió més d'aquesta balera de la Paloma.
Quantes existeixen? Sembla que entorn a les 3.000 versions. Déu-n'hi-do.
Bé, jo concretament tinc ja més de 300, o sigui, ja podríem posar-ho no una cada setmana, sinó una cada dia de l'any i encara tindríem per l'any següent.
Si de la Paloma sentim moltes versions d'aquesta que s'arribarà a manera de l'òpera Carme de Jordi VII, doncs també, però no tantes.
Aquesta versió d'avui no l'hem sentit encara i està interpretada per Rice Stevens, el títol La Mugues en Guassó de Bel.
Ja us he dit altres vegades que aquesta és una còpia d'una altra vanera també de Sebastià Gadier, El Arrelito.
Algún dia tornaré a posar-vos les dues seguides perquè veieu la semblança que n'hi ha.
La Mugues en Guassó de Bel o Habanera de Carmen.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
La Mugues en Guassó de Bel.
Una altra de la Mugues en Guassó de Bel.
una altra de la Mugues en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
mandolini.
de Eduardo de Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
en Guassó de Bel.
el grup del cantí.
ens ofereix en Manuel Pont,
la lletra i Manel,
Saderra i Puigferrer.
La música del seu CD, titulat Mar de Bonança, Somni.
Quan la foscor de balla pel planís del Ponec,
to l'estall és un càlid simne de gent.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
Va, somniar.
Quan la foscor de balla pel planís del Ponec,
to l'estall és un càlid simne de gent.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
Va, somniar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
i ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
i ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
I ballis cansoar en riure-me i s'apalmar.
Com jocs florits els estels van quedant a dormir
i llavors són molt estrany que les fades s'omplenen l'estall.
Quina cançó d'aigua i espat les fades van fer tot d'ensant.
Com jocs florits els estels van quedant a dormir i espat les fades.
I espat les fades i espats cantant l'amor, la nit d'escor, un gran cor.
Com jocs florits els estels van quedant a dormir i espat les fades van quedant a dormir.
I espat les fades van quedant a dormir i espat les fades van quedant a dormir.
I després d'aquest soni sardana, aquesta sardana soni, també interpretada pel grup Bregantí,
una versió molt, molt, molt curta de La Golondrina.
i espat les fades van quedant a dormir.
La Golondrina.
La Golondrina.
La Golondrina.
La Golondrina.
La Golondrina.
com a un país.
Suprem.
La Golondrina.
La Golondrina.
La Golondrina.
Junto a milenio de un día a los unidos en donde puedo la estación pasada.
También yo estoy en la región perdida, oh cielo santo y sin poder morar.
Junto a milenio de un día a los unidos en donde pueda la estación pasada.
También yo estoy en la región perdida, oh cielo santo y sin poder morar.
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació, mientras el alba naciente surgió por el horizonte, bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad, de callos y de manduárez, de guajiros y palmares, oíos y de su amor.
Programa número 254, Davaneras desde el Balcó, a través de Tarragona, Rádio y nosotros, Núria Cartañá y Javier Perdina.
Us diem adeo y os esperemos al PP de un menje, aquí mateix, a las 12 del migdia.
La cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, me dio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul, yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad, de callos y de manduárez, de guajiros y palmares, oíos y de su amor.
Mulata es, mulata es, la cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulata es, mulata es, mulata es, la cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, me dio galana, tabaco y ron, tabaco y ron, tabaco y ron.