Si vols veure la vida amb esperança,
escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
L'Esperança.
L'Esperança.
L'Esperança.
L'Esperança.
L'Esperança.
L'Esperanza.
L'Esperança.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
allons!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem en un més crític!
En el que el majoria de ciutadans
ja ha registracin les seves vacances
i s'ha incorporat a la feina!
No només per la crisi econòmica
que estem vivint a nivell mundial
sinó també per l'anomenat estrès
vacacional!
Per això aquest matí volem preguntar-nos per què ens costa tant tornar a l'activitat després de les vacances
i volem veure com podem organitzar el nostre temps per no caure en l'estrès
Però tot això serà després d'aquesta cançó
I woke up this morning, saw the beauty above my head
And I felt this feeling so many times before
I get so discouraged, don't wanna rise up from my bed
I've got to find peace, don't want this feeling anymore
Then I'm reminded of who helps me rise up from
There is no greed of love in evil
When I'm lonely, when I'm burning
All I do is think of you
I think of tomorrow
Will that feeling come again
I know it will take me
If I step out on my own
But I'm holding on
To the one who is my friend
I've got to remember
Can't face this world all alone
Always reminded of
Who helps me rise up from
There is no greed of love in evil
When I'm lonely, when I'm burning
When I'm lonely, when I'm burning
All I do is think of you
You won't kill me
Your God kills me
When you help me
When you help me
Put myself through
Always
When I'm lonely, when I'm burning
When I'm burning
When I'm burning
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'esperança
a la 96.7 de l'FM, a Tarragona Ràdio.
Doncs, com hem dit a la presentació,
podríem dir que estem en un mes crític,
en el que la majoria dels ciutadans
ja han realitzat les seves vacances
i ens hem incorporat a la feina,
però que molts de nosaltres
petim l'anomenat estrès postvacacional.
No volem entrar en la part més psicològica del tema,
sinó que en aquest matí ens interessa
aprofundir una mica més en l'administració
que fem del temps,
el qual va lligat a l'estrès que patim.
És evident que el ritme de vida durant les vacances
baixa i que quan tornem a la rutina
i a les activitats normals
ens costa començar.
I és per això que la primera pregunta que volem plantejar-nos
aquest matí és per què ens costa
tant planificar el temps i tornar a la feina
en concret?
Doncs, com molt bé comentaves ara,
jo diria que un s'acostuma molt bé
i repita la bona vida.
A veure, portem un ritme de vida
bastant ocupat,
moltes activitats,
comencem les vacances
i la cosa baixa de ritme
i comencem a estar més tranquils,
a llevar-nos més tard
i totes aquestes coses.
Quan fem vacances,
evidentment,
canviem els habits quotidians.
Ens llevem a hores diferents,
en principi més tard.
Bé, ho intentem, vaja.
A l'igual que les menjades,
que també són més potents,
també a les hores que volem.
Mira, si arribem més tard de la platja,
dinarem més tard.
i si no,
anem així, no?
I aprofitem,
doncs,
a viatjar,
anar a la platja com d'ella,
llegir,
jo què sé,
aquelles coses que normalment,
doncs,
per l'estrès,
per l'activitat,
per la rutina que tenim a la nostra vida,
doncs,
no acostumem a fer, no?
Així que,
jo diria que passem d'anar de bòlit
i amb presses,
anar fent i moltes vegades canvien els plans,
perquè és veritat,
estem de vacances,
i avui volíem fer una cosa,
mira,
hem improvisat i farem una altra, no?
I això també relaxa molt
i un es prenen les coses d'una altra manera
quan està de vacances.
I com deia,
un s'acostuma ràpid a portar aquest ritme
i quan has de tornar un altre cop?
Doncs al món real,
per dir-ho d'una manera fina,
o a la rutina,
on tornem als horaris rígids, laborals,
sabem que hem d'entrar una hora a la feina,
que sortirem,
si tenim família,
sabem a l'hora que entra al col·legi,
a l'hora que surt,
ja tenim una agenda planificada
i uns horaris tan rígids
que moltes vegades ens estressa
perquè no arribem i fem tard, no?
I llavors, clar,
totes aquestes coses
i aquestes activitats
ens estressen
de passar d'un ritme relaxat
a precisament tot el contrari,
a tenir-ho tot atapaït.
i per això ens costa moltes vegades
planificar-nos el temps.
Hem estat sense planificar res
i moltes vegades improvisant
i independentment de l'hora que,
com deia abans,
dinarem més tard avui,
doncs no passa res, no?
I ara tenir un horari
de dir no, no,
és que després he d'entrar a treballar
o el que sigui, no?
A més,
no oblidem que
també les presses
és un component a la nostra societat.
Tot s'ha de fer amb pressa
i jo em fixava sobretot,
clar, quan un és petit no se n'adona,
però com veus els pares
que ja inculquen aquesta pressa
als seus fills
perquè arribem tard al col·legi.
Vinga, va, ràpid,
us heu de vestir,
si els costa molt llevar-se,
i llavors ja estem des de ben petits
inculcant als nostres fills
que tenim uns horaris rígids
i què fem tard.
I llavors també d'alguna manera
ells s'estressen,
vulguem o no, no?
Això, doncs, hem de sumar
que cada cop més
també ens creem noves ocupacions.
Si ja tenim feina,
doncs, ens busquem més a vegades.
I això és un fet també
que fa que ens costi
moltes vegades
doncs, planificar-nos
totes les nostres activitats.
Un cop més,
abans ho parlàvem
amb la Sílvia, no?
Avui, cada cop més,
els nens
tenen activitats
extraescolars.
no només acaben al col·legi,
sinó que després
tenen tres o quatre hores
entre l'anglès,
el karate,
el que sigui, no?
I realment,
ells des de ben petits
també comencen a tenir
una agenda atapaïda
i comencen també
a estressar-se d'aquesta manera.
Crec que fem masses coses
i precisament
això fa que
ens costi tant
planificar-nos,
sobretot quan tornem de vacances,
no?
D'aquest període
en què un està
molt més relaxat.
Crec que aquestes
podrien ser
algunes de les raons
que es poden portar a no fer
un bon ús del temps.
Precisament a tot el contrari.
Tenim tantes coses a fer,
ens estressen tant,
tu parlaves abans
de l'estrès post-vacacional
i és així,
però per tots aquests motius.
I crec que és molt important
ser conscients
i suposo que ara
tindrem ocasió de parlar,
de buscar un equilibri
i realment
de veure el que és important
i portar un altre ritme de vida,
no?
M'agradaria preguntar-te
quines podrien ser
aquelles situacions
que fan que s'encengui
una llum d'alarma
quan no vivim
adequadament
la nostra vida diària.
Doncs jo bàsicament
diria que
en primer lloc
quan portem
aquest ritme frenètic
moltes vegades
que el que fa és
tenir aquesta gent
tan atapaïda
que ens estressem
nosaltres primer
però també estressem
aquella persona
que tenim al costat,
crec que s'encena
aquesta llumeta
de la qual parlaves
quan està afectant
la nostra relació
de família
a veure
quan un arriba
tan cansat
a casa
que no té ganes
que li toquin
massa
el voraviu
com se diu
doncs clar
això et afecta
d'alguna manera
tu arribes a casa
i els teus fills
volen al millor
jugar amb tu
o volen que estiguis
per ells
arribes tan cansat
que automàticament
vinga va
a la tele
o el que sigui
això d'alguna manera
s'ha de notar
a la família
i això
pot ser una primera
llumeta
que s'encén
parlem dels fills
potser a nivell
de parella
potser a nivell
a molts nivells
quan el ritme
de vida
afecta
la nostra salut
crec que també
és una altra
llumeta
que s'encén
fa poc
parlava
amb un company
que
parlava
d'un familiar
seu
que havia tingut
problemes de salut
molt seriosos
per l'estrès
que portava
era un cap
d'una empresa
i ara està de baixa
està de baixa
perquè ha petat
el seu cos
ell podia
però el seu cos
ha dit prou
fins aquí hem arribat
i malauradament
moltes vegades
ens hem de trobar
en situacions
d'aquestes
per dir
què estic fent
què estic fent
amb la meva vida
quin ritme
estic portant
i realment
aquí hem de frenar
aquí hem de reestructurar
la cosa
i començar
a prioritzar
està clar
que hem de cuidar
el nostre cos
però també
hem de buscar
un equilibri
amb les coses
que fem
perquè molta gent
comença a fer
per exemple
natació
i tal
per desestressar-se
o moltes activitats
d'aquest tipus
de gimnàstica
podríem dir
d'esport
però si tu
no continues
o no baixes
un ritme
el cos
s'acaba ressentint
una altra llumeta
s'encén també
quan
i pensava
com a cristians
quan la nostra relació
amb Déu
també es refreda
tenim tantes coses
a fer
que clar
no em posaré
jo ara a pregar
o no em posaré
a llegir
la paraula de Déu
i també
és una de les llumetes
que com a cristians
aquells que ens prenem
seriosament a Déu
que ens importa
el que Déu diu
i el que vol
per a les nostres vides
i per tant ens apropem
a la paraula de Déu
doncs quan
clar
quan passem d'això
i no mantenim
aquesta comunió amb Déu
doncs
també és una altra
llumeta que s'encén
així que
a un nivell personal
és a dir
que pugui afectar
la meva salut
a un nivell
amb els altres
a la família
o també a un nivell
espiritual amb Déu
són
podríem dir
tres grans llumetes
que es poden encendre
si realment
no estem
portant un ritme adequat
i si no
planifiquem bé
el nostre temps
i precisament
podem caure
en situacions
perjudicials
per a nosaltres mateixos
però sobretot
per a la gent
que tenim al costat
i és un tema
que
que és important
i que hem de tenir en compte
i són aquestes llumetes
que hem d'estar observant
i si les veiem
no esperar
a que sigui massa tard
sinó poder
posar solucions
abans
no?
Després d'analitzar-nos
les causes
la pregunta
que sorgeix
immediatament
és
què podem fer
davant
totes aquestes dificultats?
Una cosa
molt fàcil de dir
molt difícil de fer
que seria
per un costat
prioritzar
és a dir
saber
què és el més important
què té
realment valor
i dedicar-hi
sobretot
més temps
amb això
que considerem
que és més important
allò que és secundari
doncs
si dóna temps
bé
i si no
l'haurem d'allargar
en el temps
això seria
una primera cosa
una altra
opció que tenim
que a mi personalment
em costa molt
és
saber dir que no
a vegades
també té molt a veure
amb la priorització
a vegades ens proposen
a nivell laboral
assumir algun projecte
i ja anem
fins aquí dalt
i fins i tot
a la millor
implica més hores
o ens proposen
fer hores extres
i clar
potser no és una qüestió
ja de diners
sinó
perquè no els necessito
però a vegades
hem de dir que no
perquè seria
renunciar
potser
a altres coses
per tant
prioritzar
i saber dir que no
són dues coses
molt fàcils de dir
com deia abans
i tan difícil
de portar a la pràctica
però crec que són necessàries
com a cristians
abans ho comentàvem
també
què seria prioritzar
doncs
la paraula de Déu
també ho diu molt fàcil
i nosaltres ho veiem
que és així
és posar a Déu
en primer lloc
i per això
hem de fer el possible
dintre de les nostres
coses quotidianes
que hem de fer
evidentment cada dia
perquè hem d'anar a treballar
hem de relacionar-nos
amb tothom
que són coses necessàries
però
hem de prioritzar també
per dedicar temps
a llegir la paraula
com deia abans
a pregar
a estar
amb els germans
de l'església
etcètera
etcètera
la família
molt important
seria un dels aspectes
que haurien de prioritzar
i moltes vegades
passen a la cua
i esclar
que els detallets
moltes vegades
podem dir
bueno
jo arreglo aquesta situació
en detallets
no li porto
un ramet
un regalet
cada setmana
al meu home
a la dona
als fills
sobretot
avui dia està molt de moda
comprar els fills
d'aquesta manera
els comprem coses
que estiguin contents
però els tenim
allà apartats
i no els hi dediquem temps
però els hi comprem moltes coses
temps
potser no els hi dediquem tant
però ja els tenim contents
i no es tracta
de prioritzar
en aquest sentit
són necessaris
els bombonets
els regalets
i a tothom
ens agrada
però més necessari
és apartar un temps
per estar amb la gent
per estar amb els nostres
i en aquest sentit
és una cosa
que hem d'anar cultivant
les relacions
interpersonals
amb les amistats
també
hem de quedar
amb els nostres amics
és molt important
però tot això
requereix temps
i algun oient
pot dir
bueno
jo només tinc 24 hores
tothom tenim 24 hores
però com utilitzem
aquestes 24 hores
llavors
és un tema
que
que és interessant
equilibrar
sobretot
aquesta seria
la tercera pauta
primer
prioritzar
segon
saber dir que no
quan no toca
que també és difícil
i en tercer lloc
equilibrar
que hi hagi per tothom
a vegades
podem caure
en un extrem
i oblidar-nos
d'un altre aspecte
doncs
equilibrem
el nostre temps
i com deia abans
no és
tant un problema
de manca de temps
jo crec que és
més de priorització
de planificació
i a vegades saber
dir que no
i torno a repetir
cosa que personalment
em costa molt
però que realment
és important
clar que
hem de fer l'esforç
moltes vegades
per superar
aquestes dificultats
i això requereix
esforç
com deia abans
i requereix temps
però crec que és
interessant
retornar
a la idea
que comentava
la segona pregunta
em sembla
que és
precisament
fer l'esforç
i fer tot el possible
per realment
poder
emprar aquest temps
com toca
i no arribar
a aquest estrès
que moltes vegades
podem tenir
bé
doncs ja per anar acabant
m'agradaria preguntar-te
quins són
els principis
que ens dona la Bíblia
en relació
a l'administració
del temps
doncs
la Bíblia és molt clara
i a més m'agrada molt
perquè utilitza
dues paraules
en l'original
sobretot en el nou testament
que suposo
que les nostres urgències
saben que
el nou testament
estava escrit en grec
l'antic testament
el tenim en hebreu
l'original
sempre l'original
avui el tenim en català
evidentment
però l'original
sempre el trobem
el nou testament
en grec
les primeres còpies
i m'agrada
perquè tenim dues paraules
que ens parla del temps
i que ens dona
una visió molt clara
de quins són
aquests principis
que comentaves
ara
la pregunta
en quant a aquesta
administració
en primer lloc
hi ha la paraula
cronos
aquesta paraula
està lligada
al cronòmetre
suposo que ens sonarà més
al rellotge
i és la paraula
que la Bíblia
utilitza
per
referenciar
aquest temps
que té 24 hores
mesos
i anys
però després
a la Bíblia
trobem una altra paraula
que nosaltres traduïm
per temps
o sigui
les dues
les traduïm per temps
però l'original
té significats diferents
és el Kairos
i el Kairos
és el moment idoni
que torno a dir
que és aquell moment
que realment costa
trobar-lo també
saber quan toca
fer una cosa
i no tant perquè
s'ha de fer
o perquè tenim poc temps
doncs el Kairos
com dic
es tradueix
com aquell moment
idoni
per realitzar
alguna cosa
i la Bíblia
posa un exemple
que tots entendrem
i és
l'agricultor
o sigui
el llaurador
sabem que
el pagès
i aquí tenim
molta
pagassia a Catalunya
quan conrea un camp
i vol obtenir
un fruit
el pagès
no té un calendari
té una aproximació
de quan tindrà
un fruit
per exemple
aquest mes
de setembre
és el mes
de la Berema
i sabem que
ara s'està veramant
sobretot
a la zona del Priorat
però evidentment
el pagès
no té
el dia exacte
en què aquell fruit
estarà tan madur
ni massa madur
ni massa verd
com per recollir-ho
no ho sap
per què?
perquè hi ha tantes condicions
que poden fer
que vari
el temps
si hem tingut
massa pedregades
si no ha plogut massa
si ha fet massa sol
potser
perdrà la meitat
de la collita
potser haurà d'avançar
la Berema
o potser ha passat
a vegades
que també
l'han endarrerit
aquesta setmana
llegia
que la Berema
en guany
s'ha endarrerit
una setmana
veus?
el pagès no sap
exactament
quin dia cau
però sap veure
aquell moment idoni
sap veure
que ha arribat el dia
per recollir el raïm
doncs de la mateixa manera
la Bíblia ens anima
a nosaltres
que recollim el raïm
agafant el paral·lelisme
quan toca
quan realment
el fruit
està bo
i la Bíblia ens anima
precisament
a donar
no tanta importància
al cronos
que la té
jo per exemple
no porto rellotge
i ho faig conscientment
moltes vegades
encara que
després no puc escapar
perquè l'ordinador
tinc l'hora
el cotxe també
em posa l'hora
i el mòbil
o sigui que
si vull saber l'hora
al final la sé
però realment
la Bíblia ens crida
no tant a buscar aquest cronos
o a seguir tant
les 24 hores
sinó buscar aquell moment
que realment
que realment convé
i a vegades
hem tingut un dissabte
que jo tenia planejat
fer tantes coses
i hem arribat a la conclusió
de dir
no no
avui toca descansar
toca anar-nos amb la família
i com a família
fer una cosa junts
perquè fa molt de temps
per exemple
que no fem res
és això
el que ens crida la Bíblia
a saber trobar
el que convé
en aquell moment
i jo crec que
si realment fem això
les coses canviaran molt
és veritat que no podem defugir
de fer el que
d'anar a la feina
de fer
tot allò que convé
d'anar a comprar
de tot el que
el que fem a la nostra vida diària
però hem de ser capaços
i per això som éssers humans
de saber també
fer les coses
en el moment que toquen
i en el moment idoni
com dic abans
i com deia abans
això és el que és complicat
però és el que la Bíblia
ens anima
i aquest és el principi
que trobem a la paraula de Déu
i sempre recordem
el mateix
als nostres oients
però és que
és el que funciona
i és que
realment
prioritzem
el que és important
i nosaltres
animem
els nostres oients
a que s'apropin a Jesús
que s'apropin a Jesús
perquè aprendran
d'ell
el que realment
toca
i no toca
jo per exemple
m'estava llegint
un capítol
aquesta setmana
capítol 6
de l'Evangeli de Mateu
en el que Jesús
està ensenyant
a una gran multitud
coses quotidianes
de la vida
coses que són importants
llavors
en un moment concret
diu
escolteu
no us preocupeu tant
pel que heu de menjar
o com vestireu
o què us posareu
busqueu primer
el Regne de Déu
i l'altre
us vindrà de més a més
no us amoïneu
així que animem
els nostres oients
a afrontar
amb il·lusió
el mes de setembre
i sobre totes les coses
a prioritzar
i a buscar
aquell moment
que s'hi doni
per a realitzar les coses
notava incertesa
em sentia buit
enmig de la foscor
no veia el camí
però la llum brillant
em va guiar endavant
els pecats que em pesaven
van ser perdonats
ja et dic
la resposta
d'onoració
em sento amb força
al costat
al costat de bé
la meva vida
a canviar
tinc la resposta
sentia tristesa
desesperació
no veia cap resposta
només obscuritat
vas trobar les forces
per poder avançar
i ara visc alegre
em veu al meu costat
ja tinc
tinc la resposta
o sí
em sento amb força
al costat
al costat de bé
la meva vida
la meva vida
a canviar
tinc la resposta
tinc la resposta
a l'oració
voltat
de febleses
em sentia
sol
doncs fins aquí el programa d'avui
moltes gràcies per haver-nos acompanyat
en aquest matí de setembre
i esperem que aquest programa
hagi estat del vostre interès
si vols contactar
amb el programa
de Porta l'Esperança
per a cap qüestió
pots deixar el teu missatge
gravat al contestador
al telèfon
977
24
24
08
o també ens pots fer arribar
la teua opinió
mitjançant un missatge
de corau electrònic
a l'adreça de Porta
l'Esperança
que és
porta
arroba
iglesiadetarragona.com
tots els oients
que truqueu
o envieu un e-mail
rebreu
un exemplar
del nou testament
totalment gratuït
i sense cap mena
de compromís
si vols fer-nos
una visita
tens dues opcions
tens a la teva disposició
la pàgina web
de l'església
www.iglesiadetarragona.com
o bé
pots visitar-nos
a l'església protestant
de Tarragona
situada al carrer
Monestir de Poblet
número 7
l'horari de culte
és els diumenges
a dos quarts de 12 del matí
i estàs convidat
us agraïm
la vostra companya
i atenció
i moltes gràcies
per la vostra fidelitat
amb aquest programa
res més per avui
si Déu vol
ens tornarem a veure
el proper diumenge
als Estudis de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança
un programa de ràdio
que té per objectiu
fer arribar a tothom
la paraula de Déu
que és la Bíblia
que Déu us beneeixi
a los temes difíciles
clava a Déu
Asturació
till d'ascosta
till d'ascosta
un altreveg
, tyd out
passina
garacias J Permitti
till d'ascosta
instalació
till d'ascosta
Silv Listen
pala architecture
till d'ascosta
Gràcies.
Gràcies.