Ja el tenim entre nosaltres, i no de forma virtual, sinó presencial,
als estudis de l'Avinguda Roma.
És Xaver Allué. Xaver, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, enhorabona.
El Xaver és professor de la Universitat Rovira i Virgili,
professor d'organització empresarial i ha rebut un premi,
però no per la seva tasca docent,
sinó pel que ell mateix confessa que va ser com una afició
i que ja s'ha convertit en alguna cosa més que una afició.
Estem parlant del seu blog, El Cocinero Fiel,
que és un blog que, segons hem llegit,
pot arribar a través de YouTube a experimentar 10.000 en descàrregues diàries?
Sí, bueno, YouTube considera que un vídeo s'ha vist
quan t'hi has passat 3 segons i hi ha 10.000 persones al dia
que s'hi passen 3 segons, com a mínim, als vídeos que jo penjo.
I no et quedes al·lucinat de veure això?
De dir, vídeos que jo penjo, 10.000 persones que han entrat?
No, la veritat és que sí.
Diàries, eh? Diàries.
Al principi, de fet, que hi haguessin 20 persones,
allò que ho penges i dius, hòstia, mira, vull 20 persones,
i de sobte, doncs ha anat a més,
i ara ja són 10.000, que no t'acabes d'acostumar tampoc,
però que és molt agradable que hi hagi tanta gent interessada en el que fas.
Parlem del premi,
i després parlarem de tota la història que hi ha darrere d'aquest Cocinero Fiel.
És una trobada de caràcter internacional que es va fer a Navarra
i vas guanyar el premi al millor videobloc gastronòmic.
Sí, hi havia tres premis, un al millor bloc general de gastronomia,
un aquells que feien servir vídeos i una categoria d'enguany,
aquells blocs d'enguany que acabaven de començar.
i jo vaig guanyar el millor videobloc
i el que va ser molt important és que l'entregava el Ferran Adrià,
i això vol dir moltes coses,
i en principi vol dir que ja se'ns fa cas,
ja tenen present el món de la gastronomia
i el món professional de la gastronomia
pensen que els blocs cada vegada juguen un paper més important.
Està claríssim, perquè, a veure,
el teu contingut, els oients que vulguin,
lògicament poden entrar, és molt fàcil,
elcocinerofiel.blogspot.com,
no té més, vull dir, és molt fàcil entrar,
o qualsevol buscador, elcocinerofiel, i ja surt allà.
Exactament, perquè què vam valorar en el teu bloc?
Doncs vam valorar, valoràvem tres coses principalment,
l'actualització, que jo faig una recepta a la setmana,
la qualitat dels continguts i després l'èxit que té.
I bé, jo no faig ni crònica ni crítica,
per tant, és un bloc de gastronomia bastant lliure,
que no tinc problemes perquè no tinc que criticar ningú,
però jo el que faig són receptes,
el que passa és que les grabo en vídeo i això és la seva originalitat.
Jo ara estic descarregant les alcachofes frites Ferran Adrià
i ara veuré aquí el Jaber fent les seves alcachofes.
A veure, m'han dit que un dels vídeos que tenen més èxit del teu bloc
és el que fas la truita de patates,
que té de particular la teva truita de patates.
Doncs la veritat és que així de particular no té res.
El que he descobert té com 200.000 visites o una cosa així,
és el primer que vaig posar
i després que la gent no la sap fer o la fa diferent
i per tant, quan no la saps fer, doncs busques
i si hi ha un vídeo que t'ho expliqui
i el pots veure quan vulguis i parar quan vulguis,
que és la diferència en la televisió convencional,
i a més pots fer preguntes, no?
Els comentaris ja, doncs ara no sé quants n'hi ha, no?
Però potser hi ha 300 comentaris que diuen
escolta, doncs la sal l'hauries de posar abans o després?
O escolta, quina és la mida perfecta d'ol?
Aquí veig un que diu
la salcachofa és com jamón que ha preparada,
té molt bona pinta, sortia.
Aquí veiem el vídeo del Jaber, de veritat, molt bé.
Com es nota que això de la cuina ho fa cada dia,
no els diumenges com els senyors que fan paella?
Perquè la carxofa l'està pelant exactament com un professional, eh?
Bé, de fet, això fa igual unes 30 receptes,
vaig fer una i ho vaig fer malament.
Deixar la carxofa perfecta de restaurant, que dirien les mares, eh?
Aquesta vegada sí, però vaig fer unes amb foie i ho vaig fer malament,
i llavors amb els comentaris vaig aprendre com es fa de debò.
I això és una de les coses...
De fet, a la recepta 100 el que vaig penjar és un error, no?
Vaig fer una recepta i no em va sortir.
Però jo la penjo igual, llavors amb els comentaris,
no només hi aprenc jo, sinó que tota la gent que la vol veure,
diu, doncs mira, gràcies a aquests comentaris,
gràcies a la comunitat, doncs guanya molt de valor la recepta, no?
Perquè...
És una de les coses magnifiques que té la xarxa, vaja, eh?
Incorpora's coneixement i després, doncs,
la recepta perfecta és la de cadascú, no?
Però agafes el que vols de cada comentari i dius,
escolta, doncs amb això igual queda millor, doncs ho provo.
Aquestes les carxofetes ja estan més o menys talladetes,
ara agafa un... Mira, ja les ha posat a l'oli ben ruent.
Oh, quina cara que fan aquestes alcarxofes, eh?
Ara les hi poses uns allets tendres, pel que veig.
Sí, aquesta recepta la vaig veure allà al Navarra Gurmet, al Congrés,
i normalment faig això, no?
Quan hi ha alguna història, doncs dic,
vaig estar allà i vaig veure aquesta recepta i la intento fer.
I després comento.
Doncs un dels comentaris que ha tingut més èxit aquí
és que un usuari va dir,
amb això es pot fer una truita perfecta, no?
I llavors van dir, és molt bona idea, no?
Clar, clar.
Provem-ho.
Saps una cosa que a mi em crida molt l'atenció?
Em crida moltes coses,
però hi ha una en particular,
i és que, clar, ara quan posàvem el vídeo que estaves cuinant...
A veure, aquí què tenim?
Aquesta, aquesta, i aquí una altra,
que veig que hi ha com un tach de carn.
Desparra.
Això és pernil, sí.
Això és pernil.
Bé, doncs espárragos, un plat de Navarra.
Clar, jo m'imagino qualsevol persona que ens escolta,
jo mateixa, que arribes a la cuina,
et poses a cuinar,
et poses la càmera de vídeo,
davant, és que ha de ser divertidíssim.
Ho fas tu sol?
Sí, sí.
Tens la col·laboració d'algun familiar?
No, no, jo me lo guiso i jo me lo como.
I mai millor dit.
És a dir, tu arribes allà,
et poses el teu davantal,
et fas proves de càmera i tu...
No, això no cal.
Tinc un trípode...
Que em sembla xulíssim, això que estàs fent xavers, de veritat, eh?
Em poso un trípode i, bueno,
tinc més problemes quan he de sortir jo,
perquè, clar, no veig el monitor i no sé si surto,
i llavors he de fer bastantes proves, no?
I després mirar-ho, a veure si he sortit bé.
Calles, a tenir molt limitat l'espai on estàs treballant,
perquè si et surts una mica de...
Bé, la càmera és d'aficionat, és petita,
i amb el trípode...
Bé, ja m'he acostumat bastant,
perquè porto dos anys,
però bé, veure'm és curiós, no?
Perquè inclús quan surto pel carrer he de tornar a buscar la càmera, no?
Surto passejant i després he de tornar a buscar la càmera, no?
I se'm veu a mi, això no ho poso, no?
Però tornant cap a la càmera i donant a res, apagant-ho, encenent.
Ara veiem les mans del xaver, que està pel espàrrecs.
Aquests espàrrecs es veuen que són d'aquells de Navarra, blancs, no?
Tan bons.
I ara faràs uns espàrrecs que hi has posat l'aigua a l'olla
i estàs embollint, aquests espàrrecs.
Sí, això també ho pregunto de vegades a la comunitat, no?
Doncs aquí vaig anar al mercat, els vaig comprar
i a la parada vaig preguntar que com es feien, no?
Perquè aquests blancs no els havia fet mai.
I em va dir que amb poca aigua i molta sal, no?
I després molts comentaris van dir
amb aquesta manera se't pot trencar el cap, no?
Que és la part més bona de l'espàrrec.
Si els poses així, doncs van xocar entre ells
i llavors van dir, doncs millor que els posis al vapor
o millor que els posis en vertical.
O sigui, que hi ha molt de comentari que t'ajuda molt,
que només veien el vídeo,
tens una part de la informació,
però si tens temps i mires els comentaris,
doncs al final trobes,
inclús si tens un dubte, no?
El pots afegir i no cal que sigui jo el que contesta.
Hi ha molta gent que contesta, no?
I en quines circumstàncies vas crear aquest bloc?
Va ser primer la cuina,
les noves tecnologies, tot junt?
Bé, jo tinc un passat professional
al sector de l'audiovisual,
però bueno, ja l'havia deixat fer algun temps
i tinc un tiet també de Tarragona
que té un bloc bastant conegut,
que és des de My Cocina,
que té bastant d'èxit també,
i ell em deia,
va, festa tu, anima't tal,
i després em va enviar un dia
una recepta del Robert Rodríguez,
que ells a les seves pel·lícules...
Al directe de cinema?
Sí, als seus DVDs de pel·lícules
normalment hi posa també una recepta de cuina.
És una mica més llarga
i és així una mica amb conya,
però com hi surten receptes a les seves pel·lis,
després ell les fa.
I em va semblar una idea molt atractiva en vídeo,
molt ràpida,
i ho vaig fer.
Ja quan portava dos o tres,
doncs vaig veure que agradava.
Però la cuina va arribar més tardanament,
o tota la vida t'havia agradat cuinar?
No, tota la vida.
Bueno, especialment jo vaig estudiar a Salamanca,
i allà, com un pis d'estudiants,
si no t'espaviles,
doncs no menges bé.
No menges fatal.
Et vas posant una recepta cada setmana,
mantens contacte amb les persones que entren,
intercanvies informació...
Et fas una idea del perfil,
tot i que és difícil a la xarxa saber exactament qui és qui,
però et fas una idea una miqueta del perfil de la gent
que comparteix aquest blog amb tu?
Doncs per les dades del YouTube,
que et diu més o menys,
si has dit la veritat a l'hora de fer la teva inscripció al YouTube,
doncs és curiós perquè normalment són més grans de 35
i el grup més nombrós és més grans de 45,
entre 45 i 55.
I després, bueno, també estic a Twitter i a Facebook,
i allà la relació és una mica més...
no diria més personal, perquè tampoc...
És més directa, potser.
És virtual, però més directa.
I allà hi ha gent de tot, no?
Gent jove, sobretot, la que interactua més,
però ja saps que internet és 9,99, no?
De cada 99 que miren, no ho fan comentari,
o sigui que hi ha molta gent que no la veig, no?
I molta gent que m'ha mirat una vegada, no?
Que sap que existeix el blog,
però que només ha entrat una vegada
i, de fet, n'hi ha molta, no?,
que em descobreix cada dia.
Clar, era una mica allò que tu diies, Juan Palomo,
què pots trigar a fer un vídeo d'una recepta?
Doncs, bueno, no, ara sóc bastant eficient,
després de dos anys...
Els primers dies devia ser que tu sol et devies petar de riure.
Clar, sí, sí, sí.
Ara ja és més professional, tot plegat, no?
Sí, saps com situar la càmera
i com fer els planos perquè quedi millor.
Doncs trigo igual unes 4 hores en total, no?
Des que cuino fins que he d'editar, he de posar la veu
i ho penjo a internet,
però després el que necessita més temps
és contestar comentaris
i estar al Facebook i al Twitter.
Això és una mitja hora, una mica més al dia.
A banda de les receptes,
doncs jo m'imagino que també hi ha voluntat de,
doncs, com veiem aquí,
doncs, comentaris, links,
amb qüestions que siguin d'interès,
no només des del punt de vista gastronòmic,
sinó també nutricional,
de tot el que tingui a veure amb el món de la gastronomia, no?
Sí, hi ha molt d'interès
amb qüestions de dietètica,
que jo no m'hi poso perquè no en sé,
molt d'interès pel que passa a l'alta cuina, no?
Què està fent el Ferranari?
Ahir vaig penjar un link
que està, perdó, dient el Santi Santa Maria,
i també hi ha interès per l'experiència, no?
El 13 de juliol
me'n vaig al Campus Party de Colòmbia,
i em conviden,
no té res a veure amb la gastronomia,
sinó que té a veure amb internet.
I el 17 de juny a Barcelona
un congrés de vídeo a internet, no?
O sigui que hi ha també la part d'interès
de què funciona i què no funciona a internet.
I això s'ha vist que funciona.
Bueno.
El tema de la gastronomia
és evident que funciona.
I escolta,
els cuiners,
aquests senyors gurus
de l'alta cuina,
que a veure,
segons com hi ha de tot en aquesta vida,
van entrant en aquesta nova manera de comunicar?
Sí, a mi em consta que molts els han dit, no?
Escolta, hi ha un cuiner a internet
i ho miren,
i ho miren una vegada,
potser no tornen a entrar.
però demà marxo a La Rioja,
que el Francis Paniego té un restaurant
que té dues estrellas Michelin,
és un cuiner que té 32 anys
i és el més jove
que van aconseguir aquí
les dues estrellas Michelin
i m'ha convidat a l'hotel
i al restaurant perquè el provi
i perquè el comenti.
O sigui que es veu que ja hi ha interès.
Ja et veig demanant una excedència a la URB,
com a professor,
no sé,
però jo et veig un futur aquí brillant absolutament
en el camp de la gastronomia
i també de la comunicació audiovisual,
en aquest cas a través de la xarxa.
Però vaja,
que aquests cuiners que són de culte
continuen apostant pel món virtual,
encara això sembla que se'ls fa una miqueta gran.
Jo suposo que ja arribaran
quan esgotin l'altre territori.
Clar, tenen els llibres i tenen els restaurants.
O sigui, tenen molta feina offline,
com per també afegir-la online.
Escolta,
quina recepta has penjat aquesta setmana
o l'has de penjar encara?
No, he penjat...
Bueno,
vaig penjar divendres, crec,
un arròs,
perquè també em van convidar...
doncs hi ha una jornada del Nespra a Callosa en Sarrià,
que és el productor més gran que hi ha,
i em van donar un arròs que en tenia
i em va agradar i el vaig fer.
Aquí veiem els Nespres, preciosos,
que devien ser dels que hi havia allà.
Escolta,
i et conviden a molts llocs,
això és un xollo.
Bueno, sí.
Això està...
A veure,
és un xollo,
però ho ha treballat prèviament, eh?
Aquí estàs...
Vinga,
acabarem amb aquest arròs.
Aquest arròs el podríem fer avui
perquè són ingredients senzillets, no?
Veig que hi ha molta verdura,
una mica de polles,
que vas a fer un caldo o alguna cosa?
Sí.
Primer faig el caldo,
que té guatlles i té allina.
Poses guatlles el caldo?
Ai, quina gràcia.
Amb aquest sí,
perquè, bueno,
ho vam fer així i m'agrada.
Deu donar un gust molt particular
perquè la guatlla és més forteta.
Sí, sí.
Aquest caldo ha de ser boníssim.
Molta verdura,
com ha de portar un caldo,
uns allets, no?
Una mica d'unes herbetes,
la col,
el porro,
tot el que porta un caldo.
Espera,
anirem passant perquè si hi hem de fer el...
que més hi poses?
Aquí estic, bueno,
preparant el nespre per afegir-lo,
després faig unes verdures.
Que l'arròs porta nespres?
Clar.
És curiosíssim.
Clar, perquè totes les receptes
que em donaven allà en tenien,
no?
Des del primer plat o segon plat,
tot era amb nespre.
Mira, mira,
poses els nespres,
que els estàs preparant per posar-los aquí,
veig com una cassola que hi ha...
Sí, té aigua i julivert
perquè no es robelli, no?
Mentre estic fent la verdura...
No es robellar amb el julivert,
jo hagués posat llimona.
Bueno, també s'hi pot posar llimona.
No, no, però julivert trobo
que no li deixa tant de gust, no?
I a la carxofa també funciona, això.
Què dius ara?
Ho he après a internet, això.
Jo, on més he après de cuina...
No, no, jo, blocaire teva ja, Fidel,
que m'ho miraré cada dia,
és a dir que el julivert
fa el mateix efecte que la llimona,
però no li deixa tanta furtó.
Clar, no deixa gust.
Molt bé, doncs ara estem preparant la ceba,
farem el sofregit, imagino.
Sí.
Amb la ceba, què més hi posarem?
La... a veure...
A veure...
Pebrot...
Vols anar passant una miqueta?
Sí.
A veure't aquí.
I, bueno, les clàssiques.
Les clàssiques, el clàssic arròs.
Verdi i vermell,
i després en pica està feta el sofregit,
afegim el nespre,
i després una mica de tomàquet.
I ja l'arròs?
Ja l'arròs.
Bé, abans hem fregit les guatlles a l'oli.
Ah, és en aquest mateix oli.
Sí, sí.
Clar, les hem rossit una miqueta
i les hem posat al caldo
i ja una miqueta passades per la paella.
Molt bé.
Vale, i ja està.
I és, bueno, un arròs clàssic.
A mi em fa molta gràcia
que el resultat amb el nespre, què tal?
Bé, jo, la veritat és que...
Singular.
És sorprenent
i el que he dit bastant
és que, bueno,
si no el poses,
doncs queda un arròs igual,
també perfectament bo.
Magnífic.
Has pensat ja que penjaràs la setmana que ve?
Vinga, va, primícia, primícia, txadera.
Tu has de pensar.
A veure, que pensaré...
Una tempura.
Oh, que bona.
No és fàcil fer una tempura.
És més fàcil del que sembla, eh?
Sí?
Vinga, va, molt ràpidament.
Explica'ns com es fa.
Doncs ou, aigua, farina i gel i ja està.
I no hi poses cap llevat ni cervesa ni res.
Tot això no cal.
Ou, aigua, farina i gel.
Que estigui molt fred
i amb això queda perfecte.
Doncs bé, esperarem que pengis el teu vídeo.
De veritat que ha estat un plaer
conèixer-te tu,
el teu blog,
que enhorabona per aquest premi.
Bona impressió, no, Ferran Adrià?
Sí, sí.
Molt bona impressió.
Molt plenèc.
És molt senzill, malgrat tot, no?
És el que normalment diu la gent.
Xavera Llué, de veritat,
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui a la ràdio
i enhorabona
perquè és una feina realment impecable.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu.