La Santa Tecla gastronòmica pren força el tercer dia de la festa major de la ciutat
i en aquest àmbit avui tenim una cita molt popular a ple de milers de persones.
Estem parlant del pastís del braç de Santa Tecla,
es repartirà en racions a partir de les 7 de la tarda a la plaça de La Font.
Ens acompanyen els pastissers terraconins.
Josep Roquet, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Josep González, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Encantats que ens acompanyin.
A veure, val a dir que com sempre, quan venen a l'estat de les festes,
deixen la seva targeta de visita amb un trosset del braç, del pastís del braç.
La primera pregunta i la primera reflexió que ens hem fet,
però jo crec que ho estem fent tots avui, és allò de ploure, no ploure, no ho sabem.
No ho sabem, no.
I de moment, a veure, com que mai ha plogut, no sabem ben bé si plou o com ho hem de solucionar, això, no?
Jo crec que tenim una solució.
És anar a la Santa Tecla fent-li una frena d'un parell de braços
per almenys a veure si així ens ajuda i veig de ploure.
És una solució, suposo, no?
Creus que colarà?
Ho podem provar, eh?
Per provar-ho, no?
Perquè entre tants metres de braç de Santa Tecla que repartireu aquesta tarda
no es notaria que faltessin un parell a la Santa.
No, en principi mai havia plogut, com dèiem, es fa a la plaça de la Font.
És un acte molt multitudinari, perquè quantes racions heu previst repartir?
4.500.
4.500, pensem la quantitat de gent que s'hi aplega.
Per tant, jo m'imagino que la idea és fer-ho com sempre
i esperar instruccions des de l'organització de la festa,
si hi ha pluja, a veure què s'ha de fer,
i comunicar-ho tant on es pugui als ciutadans.
Però, en principi, vosaltres sereu allà.
Sí, sí, sí.
Que això és un muntatge maco, eh?
Bueno, porta la seva feina, com tot.
Quina infraestructura heu de posar vosaltres?
Perquè taules i tot això, diguem-ne que allà ho posa l'Ajuntament,
com aquell que diu, però clar, vosaltres és personal per repartir,
s'ha de controlar una mica, perquè quan tots anem a menjar
i anem en aquestes quantitats de persones,
la majoria es comporta, però no tothom, no ens enganyem.
I això sempre ens agrada, posar aquesta falca.
El que passa és que amb els anys, tots hem anat agafant experiència,
i llavors la veritat és que el tema de repartament funciona bastant bé.
Sempre hi ha el que es passa una mica, però bé, també hi ha de ser, no?
Sí, bueno, esclar, el muntatge té que ser un muntatge molt ràpid,
el més ràpid possible, perquè esclar, el braç de gitano, el seda nata,
no podria estar hores i hores i hores a l'intemperi, no?
Per tant, aquí el que es pretén és muntar ràpid i servir ràpid.
I aquesta és la garantia del producte, no?
Enguany hi ha una novetat magnífica, sens dubte,
que són aquestes racions que s'han fet per a persones helíaques.
Sí, sí.
Això va ser una aposta personal del senyor alcalde,
que ens ho va proposar,
llavors nosaltres vam estar rumiant les possibilitats que hi havia per poder-ho fer.
Al final va sortir un parell de propostes,
se'ls va comunicar a l'Ajuntament,
i llavors en van triar una,
i llavors en guany podem dir que hi haurà 150 racions
apres per salient.
A veure, això que sembla només un gest,
jo no soc una experta,
però això implica una cura adicional,
perquè elaborar productes sense gluten de manera industrial
és relativament fàcil.
de manera artesanal,
elaborar un aliment sense gluten és més complexa.
Sí, evidentment que és així.
Farina sense gluten, però la resta,
clar, quins són els ingredients que fem servir?
Els ingredients són els mateixos,
l'únic que has de substituir la farina de blat,
que porta gluten,
per una altra que no en porti.
I llavors tindre molta cura amb la contaminació creuada.
Això què vol dir?
que tu no pots estar fent uns croissants,
una pasta amb farina normal,
i al costat fer una cosa sense gluten.
Perquè la contaminació aèrea
és suficient com perquè es contamini
el que estàs fent sense gluten.
Com que jo deia,
que artesanalment és més complexa que industrial,
que ja tenen aquests mètodes molt tecnificats.
Sí, sí, has de començar l'operació
de la fabricació d'aquell producte a zero,
i acabar-lo i tornar a començar a zero
de l'altre producte,
perquè si no, hi podria haver aquest problema.
Igual que a l'hora del repartiment
també hauran d'estar separats
perquè no hi pugui haver pas cap problema.
I això estarà indicat, no?
Sense gluten i d'aquesta manera.
Quants braços podeu fer cada pastisser
que participeu mitjanament?
De mil en endavant, els que es vulguin.
Ara, no arribem a tant.
Però quant n'heu fet vosaltres, per exemple?
Quants braços?
Nosaltres som 9 pastisseries artesanes de Tarragona,
i llavors cada un d'altres en fem 40.
40 braços.
A banda de tot el que heu de fer pel dia a dia?
Hombre, per descomptat.
Que no és que s'aturin les màquines, eh?
No, no, això és de més a més.
No, no, i després és això, no?
Perquè s'ha d'elaborar, s'ha de tallar, s'ha de servir,
o sigui que hi ha un afegit damunt de l'elaboració
que porta el seu temps i la seva manipulació, evidentment, no?
No, el que està clar és que hi ha un esforç humà important
i, bueno, ho fem perquè ho fem per la festa,
perquè creiem la festa i per això ho fem, no?
Com se diu, som solidaris.
Exactament.
I el que sí que és cert és que hi ha un esforç personal
i de personal important, no?
Perquè, clar, això és feina.
Home, de fet, va ser de les primeres iniciatives
del que ara ja anomenem Santa Tècla Gastronòmica
i que cada cop acull més propostes d'aquestes.
La vostra va ser de les pioneres.
Sí, va ser de les primeres, sí.
Molta festa, molta tradició, però de teca n'hi havia poca, aleshores.
I ara ja, si ara parlàvem d'Espenet amb cara a gulins,
la musclada, el gelat,
però el braç va ser de les primeres iniciatives d'aquest tipus.
No, no, i a més a més,
en antrus, els pastissers de Tarragona,
artesans pastissers de Tarragona,
estem satisfets i ho fem amb molt de carinyo,
aquesta trobada gastronòmica,
ho fem amb molt de carinyo.
No ho fem obligats per ningú i per res,
senzillament ser solidaris amb la festa de Tarragona
i contribuir ajudant que la festa sigui més boiant.
Home, això ens fa recordar que jo crec que molta gent ja ho sap
que la pastisseria artesana de Tarragona és boníssima
i que l'hem de recolzar perquè és boníssima, fonamentalment,
després cadascú que pensi el que vulgui.
i en aquest sentit, quan arriba a Santa Tecla,
ha relat ja la tradició de comprar el braç de Santa Tecla,
allò pel dia de Santa Tecla, després de l'espineta amb caragolins,
de postres, doncs fer-nos amb un braç de Santa Tecla.
Creieu que ha relat això?
De fet, ja hi estava relat, perquè ja era un postre de la festa major,
ja era el braç de Santa Tecla.
Per això nosaltres, el primer any que ho vam fer,
ens vam plantejar la possibilitat, o bé de fer alguna cosa que ja funcionés,
o bé de crear alguna cosa nova.
Llavors vam optar per potenciar el braç,
que ja era el postre de Santa Tecla de fer molts anys,
i ens va semblar que era la manera de no fer invents
i que si era una cosa que a la gent agradava
i que més o menys funcionava, doncs anar-la a potenciar.
Home, és que amb el pas dels anys,
en Déu-n'hi-do la quantitat de productes que tenim,
de llaminadures, de dolços,
però aquell tortellet, aquell braç,
aquella cosa al dia de festa, què voleu que us digui?
Això és insubstituïble.
Això no pot faltar.
I la tradició aquesta d'abans,
antigament, era la missa,
el vermut,
i després anar a la pastisseria a buscar el seu postres.
I això està mancant una mica,
però bé, encara ho anirem aguantantant.
La missa és molt personal.
El vermut hi ha qui no pren alcohol,
però escolta, això és saníssim.
I ara que ho feu sense gluten,
jo crec que ja no té límits per ningú
el que és la pastisseria artesana de Tarragona.
Quants metres de braç queda,
dic a tall de curiositat,
que això sempre agrada dir-ho cada any.
Perquè parlàvem d'unitats,
heu calculat els metres?
150.
150 metres llisos, podríem dir.
O lliures, fins i tot.
En aquest cas,
que es farà el repartiment.
Josep Roquet, Josep González,
pastissers artesans de Tarragona,
que venen en representació d'altres companys
que prenen part d'aquesta iniciativa un any més.
Moltíssimes gràcies, de veritat,
per venir avui aquí al matí de Tarragona Ràdio.
I recordem que en principi,
si no es diu el contrari,
la cita a les 7 de la tarda a la plaça de la Fossa.
Mentre us abans de les 7,
estarem ja disponibles
i preparats per fer la gran batalla.
Moltíssimes gràcies i bones festes.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.