Les 10 del matí, 12 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
d'aquest divendres 2 de gener.
Com dèiem, la primera edició del programa d'aquest any nou,
d'aquest 2009.
Un any nou que ens porta moltes notícies, moltes novetats,
i en l'àmbit estrictament municipal de la ciutat de Tarragona,
una estrena que es produirà aquest mateix mes de gener.
L'estrena del Síndic de Greuges Municipal de la ciutat de Tarragona.
Una figura de nova creació.
El primer síndic serà Josep Francesc Ferrer.
Un tarragoní molt conegut en diferents àmbits.
Un tarragoní de 54 anys,
que professionalment ha estat dedicat tota la seva vida al món de la banca
i que també, durant molts anys, ha estat i continua, de fet,
molt vinculat a diferents àmbits de la societat civil tarragonina.
Molt vinculat al món de l'esport, al Club Ciclista Tarragona
i especialment al Club Gimnàstic de Tarragona.
També molt vinculat a la Setmana Santa,
amb diferents actuacions i també, de fet,
molt conegut en altres àmbits, com dèiem, de la ciutat de Tarragona.
Josep Francesc Ferrer, doncs, com dèiem,
serà el primer síndic de greuges de la ciutat de Tarragona
i s'estrenaran al càrrec aquest mes de gener.
Josep Francesc Ferrer, Sisko, bon dia.
Sisko pels amics. Bon dia, Ricard.
Conegut també, especialment aquí a Tarragona Ràdio,
per la seva participació en les tertúlies,
parlant, per exemple, del nàstic, de l'actualitat futbolística.
Josep Francesc Ferrer ja va ser anomenat
pel càrrec de síndic de greuges fa unes quantes setmanes,
fa uns mesos.
El vam saludar el mateix matí que es feia públic en directe
en aquest programa a través del telèfon,
però avui l'hem convidat una mica més
per aprofundir en un cert detall
en les funcions que tindrà com a síndic de greuges
de la ciutat de Tarragona.
El dia del seu anomenament li preguntàvem
com havia rebut la notícia
i ara que ha passat un temps
li torno a preguntar al Sisko, al Josep Francesc Ferrer,
com ha assumit aquesta nova responsabilitat
que tindrà davant de l'Ajuntament i dels Ciutadans
a partir de ja, a partir d'aquest mes de gener.
Anem a pans, Ricard.
A veure, en primer lloc,
estic content i he de donar les gràcies
a totes les forces polítiques actuals
perquè entre els quatre grups
es van posar, sembla ser, de seguida d'acord
amb aquesta figura que va recaure sobre la meva persona.
Per tant, els he de donar les gràcies
per la confiança que sembla ser que em tenen
i que vam tindre des del primer dia
que els quatre de seguida es van posar d'acord.
Això per un cantó.
Per l'altre cantó, quan m'ho van notificar oficialment,
doncs he de confessar que em vaig posar una mica nerviós
perquè, clar, crec que les coses en aquesta vida,
si les acceptes, és perquè les acceptes.
Primera, perquè t'escolleixen.
Segona, si les acceptes, és per treballar-hi.
I amb molta responsabilitat, amb moltes ganes
i amb molta il·lusió, però sobretot la responsabilitat,
si no, no les acceptaries.
Treballar, bé, com tu deies abans,
com que tota la vida hi he estat treballant,
des dels 14 anys fins als, prop als 54,
que m'han prejubilat dins del món de la banca,
i qui coneixi el món intern una mica de la banca,
doncs, els últims anys,
amb les pressions que es viuen,
doncs suposo que la responsabilitat
ja fa temps o anys que la tinc.
Això no m'ha de preocupar, però t'hi has de dedicar-hi.
I bé, amb aquests dos mesos,
perquè oficialment se va fer públic el 4 de novembre,
serà una data molt assenyalada per mi,
perquè el 4 de novembre cada any
és Sant Carlos Borromeu i és el patró de la banca.
Vull dir que hi ha una sèrie de coincidències, no?
Per tant, des de llavors fins avui,
si estic igual, abans que ara,
il·lusionat, més.
I he de confessar que amb moltes ganes de treballar,
perquè és com allò, no?
Quan en la meva època laboral professional
em deien, escolta'm, en lloc d'ara,
en lloc de ser interventor d'aquí,
et farem director d'allà,
o en vez de ser director d'aquesta oficina,
et farem director d'una altra oficina,
i sempre més gran,
sempre més responsabilitat i tal.
Bé, ara ja estic nerviós,
perquè ja fa temps que hauria d'haver començat aquesta tasca.
Ja no per mi, sinó per situar-me,
sinó per saber què.
De fet, a casa, o des de casa,
perquè clar, no tinc ni una taula,
no tinc ni una cadira,
no tinc un despatx,
poca cosa pots avançar.
Però Déu-n'hi-do el que hi ha anat avançant,
i amb unes ganes enormes de començar aquesta tasca.
Doncs quan comença?
Aquesta seria la primera pregunta,
que segur que més d'un ciutadà,
més d'un oient s'està fent ara mateix.
Molt bé.
Aviam, oficialment,
des d'avui,
jo ja puc començar...
Bé, de fet, ja estic en contacte
amb gent de l'Ajuntament,
amb regidors,
amb un tinent alcalde,
concretament la senyora Begoña Florí
és la que podríem dir interlocutora
en posar tot aquest tema en marxa,
però ja puc començar,
que és el que estic fent,
a preparar coses.
Però oficialment,
el dia 22 dijous d'aquest mes,
22 de gener i dijous,
a les 12 del migdia,
al Saló de Plens,
es farà l'acte protocolari de presa de possessió,
que el propi alcalde,
va ser ell el que va dir
que ho volia fer d'aquesta manera.
Bueno, em sembla bé.
i jo voldria i demano
a qui correspongui
que realment,
si el 22 es produeix això,
que el 23,
que és divendres,
potser no,
però el pròxim dilluns,
que poguéssim obrir
o tinguéssim ja
poder obrir l'oficina
per poder atendre
tot el que fes falta.
Per tant,
22 a les 12,
es prendrà a possessió
i el dilluns
jo m'agradaria
tindre l'oficina oberta.
A on?
Ara vindria la pregunta.
per qui no la saps,
ja s'ha començat a dir
a la premsa
i realment,
no sé,
un problema d'última hora,
però estarem ubicats
a la sindicatura,
a l'oficina,
estarà ubicada
a la plaça Imperial Tàrraco,
ben a prop d'aquí
i on és ara,
o encara podríem dir
que és la Universitat de Lletres,
no?
Els que som
o tenim una certa edat,
diríem els antics hermanos
i casualitats de la vida,
doncs allà
vaig començar
els meus estudis,
podríem dir,
i potser allà
acabaré
la meva vida
entre cometes
laboral.
Roda el món
i torna el born,
com diu
en aquella frase
feta,
en aquella vida.
Què li sembla
per ser l'elecció
d'aquest lloc,
la plaça Imperial Tàrraco,
en un edifici emblemàtic?
Recordem
que l'edifici de Lletres
ara l'abandonen
els estudiants
de Lletres
que es traslladen
al campus
de l'Avinguda Catalunya,
d'això
els oients recordaran
que en vam parlar
molt àmpliament
fa pocs dies,
abans,
justament abans
de les vacances
de Nadal.
Ara s'han de fer,
en fi,
s'han d'utilitzar
encara
per qüestions d'exàmens
aquests propers
dies del mes de gener,
però ja també
l'Ajuntament
havia manifestat
la voluntat
que en aquest edifici
de la Facultat de Lletres
d'instal·lar-hi
tota una sèrie
de serveis
per evitar
justament
que l'edifici
es quedi es buit.
I un dels serveis,
com deia Josep Francesc Ferrer,
serà el de l'oficina
de la Sindicatura de Contes.
A vostè què li sembla
personalment?
Creu que és un lloc idoni
tenint en compte
que és un edifici
en fi emblemàtic
i molt conegut
pels ciutadans?
Bé, el lloc,
mira,
des d'un començament
quan se va començar
a parlar d'això
van haver,
bueno,
doncs,
alguns comentaris,
alguns,
bueno,
diferents llocs
on podria anar
aquesta oficina.
Es parlava
de la plaça La Font
dins del mateix Ajuntament,
es parlava
de la Rambla,
l'edifici també
de l'Ajuntament,
es parlava
de l'antic Ajuntament
del Carre Major
i em sembla
que últimament
també es parlava
de l'antiga audiència
a la plaça El Paiol.
En qualsevol cas,
la meva opinió personal,
la meva opinió personal,
però és clar,
això tampoc no depèn
d'un sol,
la meva opinió personal
és que ja està bé
que estigui fora
de dependències municipals,
encara que això
pot crear
un cert problema,
perquè clar,
si s'han de buscar expedients,
si s'han de buscar
algun cas en concret,
bueno,
doncs,
s'ha d'anar amunt,
avall i tal.
En qualsevol cas
és un inconvenient
que aviam
que es resolverem,
es resold,
doncs,
bueno,
anant a buscar
o anant a treballar
o que sigui.
Per tant,
jo crec que de cara
a la gent
és millor
que s'estigui
independent
de no els llocs
actuals municipals.
A més a més,
és un lloc,
aquí baix
a la plaça
Imperià de Tàrraco,
que com tu
has dit,
Ricard,
a part de la sindicatura,
sé oficialment,
no sé en quant de temps,
anirà tot el que
correspon a la mobilitat,
bueno,
doncs,
els guàrdies urbanos
aquests que veiem
de peu,
que diríem
que són estudiants
i que,
bueno,
que ja s'aniran formant,
també déu-n'hi-do
l'oficina
aquí anirà
i llavors allí
mica,
mica,
amb el temps,
doncs,
no sé,
anirà l'OMAG,
anirà altres serveis
municipals
i a la llarga,
i a la llarga,
que això sembla,
sé que s'ha dit,
per tant ho dic
com a nivell informatiu
però sense saber
ben bé què,
a la llarga probablement,
no em facis dir quants anys,
probablement tot l'Ajuntament
en ple,
menys l'alcaldia,
menys els salons de plens
i menys alguns despatxos
d'algunes regidories
en concret,
però pràcticament
tot el gros,
tot el bloc gros,
les mil i pico persones
que puguin haver
a l'Ajuntament
probablement aniran aquí baix.
Per tant,
la Sindicatura de Comptes Municipal
estarà aquí
a la plaça Imperial Tarraco,
la Sindicatura de Greuges,
perdó,
no de Comptes,
la Sindicatura de Greuges
a la ciutat de Tarragona
s'estrenarà oficialment
el 22 de gener,
però amb quina estructura?
Perquè el síndic
és una sola persona,
és Josep Francesc Ferrer,
davant dels ciutadans
i davant de tota la institució municipal?
Afortunadament
no serà així
i amb això
l'Ajuntament
diria jo
que s'ha portat bé
i per on començar,
perquè clar,
depèn de la feina
que hi pugui haver,
aviam,
jo diria que
si hi ha molta feina
per un cantó
per mi podríem dir
bueno,
ja està bé
però per l'altre cantó
és que no seria positiu
perquè si hi ha molta feina
vol dir
que hi ha deuen haver
moltes coses
que no deuen funcionar massa bé.
Per tant,
feina, feina
n'hi ha d'haver
però, bueno,
doncs,
a ser possible
que no n'hi hagi massa
perquè si no
semblarà que
les coses
no es facin ben fetes
des d'un començament.
Però en qualsevol cas
vull dir
amb l'Ajuntament
conscient
de, bueno,
doncs,
d'aquesta nova tasca
i d'aquest nou servei
al Ciutadà,
doncs,
en principi,
deixant la figura
del síndic
però en principi
posaran tres persones,
tres funcionaris,
un adjunt
que, bueno,
és abogat,
vull dir,
coneix molt bé la casa,
tota la vida funcionari,
un administratiu
i una secretària,
vull dir,
que de moment
em sembla
que gent suficient
com per poder
assolir
i solventar
doncs,
el que vagi venint.
A partir d'aquí,
el tiempo lo dirà
i la feina també.
Perquè la figura aquesta
de l'adjunt
que comenta el síndic
serà prou important
que conegui
per dins la casa,
no?
Home,
que conegui
per dins la casa
i segur...
Perquè Josep Francesc Ferrer
coneix la ciutat,
coneix les entitats,
coneix la societat civil,
però conèixer tots els mecanismes
de funcionament
d'un ajuntament
com el de Tarraona
és important
tenir d'adjunt
algú que estigui a dins,
no?
Sí, sí,
és un home,
jo diria que és un home
veterà,
que és molt important,
professional,
de tota la vida
i, bueno,
i ho haig de dir així,
és
i serà la meva mà dreta,
perquè si no,
que Déu m'agafés confessat,
vull dir,
això és així
i jo confio molt
en aquesta persona
que ja la conec,
ja me l'han presentada
i estic segur
que formarem
amb un bon equip de treball
i a treballar
pel ciutadà.
Ja ha decidit
Josep Francesc Ferrer
i, en fi,
el seu equip
o l'Ajuntament en general
com funcionarà l'oficina
en el sentit
de si hi haurà uns horaris
d'atenció al públic,
s'utilitzarà el telèfon,
el correu electrònic,
en fi,
quina manera
tindrà el ciutadà
d'adreçar-se a vostè?
De tot,
de tot,
o sigui,
anem a veure,
els funcionaris
per al sol fet
de ser funcionaris
tenen que complir un horari,
l'horari serà
de 8 a 3
i això,
suposo que decidir jo,
però farem
com una oficina normal,
vull dir,
atenció al públic
de 9 a 2
i en casos molt concrets
o baix
o previ
una hora donada
o el que sigui,
doncs,
si alguna tarda
jo personalment
hi hagi d'assistir
o el que sigui,
doncs,
ho faré
perquè,
per si hi hagi de quedar,
depèn del cas
i depèn del que sigui,
doncs,
en tota tranquil·litat
ho podré fer,
però en qualsevol cas
l'horari de treball
pot ser de 8 a 3
que és l'horari laboral
i l'atenció al públic
de 9 a 2
i evidentment
l'atenció al públic
estarà assolventada
pels administratius
i en el cas del síndic
o l'adjun,
depèn de cada cas,
doncs,
ja intervindrem
quan convingui
o quan calgui.
I els temes
que realment
abordarà
o pot entrar
el síndic de Grosges
perquè aquí sí que estarà
el gran tema,
segurament,
això ja ho veurem
amb l'experiència
i la preguntarem
d'aquí dos o tres mesos
quan porti ja
una temporada treballant,
potser molts ciutadans
adrecen al síndic
amb temes
que després
no són competència seva,
no?
A veure,
la idea que hi ha,
precisament,
per evitar això,
la idea que hi ha
és que
jo parlo com si,
aviam,
com si,
com que tota la meva vida
he estat treballant
a l'empresa privada,
vull dir,
quan decidies
o et manaven
o et proposaven
fer una cosa,
no era per passat demà,
sinó que era
per entès d'ahir.
Clar,
això ara passem
de l'empresa privada
a l'empresa pública.
La meva idea
és que el dilluns
després de la presa de possessió
estigués tot preparadet,
muntadet,
tot amb el telèfon opuesto,
el no sé què,
l'ordenador,
bé,
esperant que això sigui així,
doncs també una de les previsions
que també tenim,
o tinc,
és que hi hagi
un tríptic informatiu
a on,
què,
com,
de quina manera,
qui es pot adreçar,
qui no fa falta
que s'adreci
i què és a on
se pot arribar.
Clar,
amb aquest tríptic informatiu
allà s'aclariria moltes coses,
però puc anticipar
que, evidentment,
en principi,
rebarem a tothom
i s'escoltarà a tothom.
El que passa,
que depèn del què,
com i de quina manera,
els tindrem que adreçar
al lloc on correspongui,
perquè, és clar,
com tu havies dit abans,
no tothom,
home,
podrà vindre,
però més aviat
el tindrem d'informar.
I casos concrets
o què,
el que podria agafar
la sindicatura,
evidentment,
en qualsevol cas,
si una persona,
la sindicatura,
no ha d'agafar aquell cas,
doncs també se li contestarà
dient,
miri,
això no li toca,
això,
nosaltres creiem
que hauria d'anar
per aquest altre cantó
o hauria d'anar
a aquest altre lloc.
Però,
en qualsevol cas,
s'escoltarà a quasi tothom,
per no dir a tothom.
què ha de fer el ciutadà
o què podria fer el ciutadà
o qui té dret a vindre?
Doncs té dret a vindre
tota aquella persona
que cregui que,
a través de l'administració,
concretament municipal,
ajuntament
o empreses
en capital municipal,
digue-se,
matxa,
digue-se,
serfum,
digue-se,
MT,
doncs també,
perquè per algun cas
o per alguna circumstància,
doncs ell creu
que no està,
que no està d'acord
amb algun cas
que se li hagi pogut produir,
també es podrà adreçar
a la sindicatura de greuixes,
evidentment.
a partir d'aquí,
doncs nosaltres
a treballar i fer feina
i sobretot
això ens servirà
perquè,
aviam si em sé explicar
perquè la gent ho entengui,
imaginem-se un moment
que la sindicatura de greuixes
no és una persona,
no és cap jutge,
no és cap abogat,
no és cap,
no és cap,
ens que pugui dir,
escolta,
i miri,
l'Ajuntament m'ha dit que no
amb una cosa,
sigui el que sigui,
perquè clar,
si li diu que sí,
suposo que no tindrà motiu de queixa,
però m'ha dit que no amb una cosa
i em sembla que hi tinc dret
o em sembla que m'atendrien
que haver dit que sí.
Evidentment,
això s'estudiarà
i s'aprendrà
o s'acomunicarà
a l'Ajuntament,
al departament que sigui,
la seva versió.
En qualsevol cas,
la sindicatura de greuixes
en cap moment
podrà dir-li,
miri,
l'Ajuntament li ha dit que no,
però nosaltres li diem que sí.
Per tant,
si vostè volia fer
aquella obra a la cuina
i que l'Ajuntament li ha dit
que no,
a partir d'avui
vostè la pot fer,
no,
que no ens equivoquem,
que això no és la feina.
La feina és veure
amb el temps
aviam si l'administració
funciona correctament
i si no funciona així
que amb el temps
també es vagin arreglant
i solventant
una sèrie
de problemes interiors
que puguin haver
dintre de l'administració
i dintre dels diferents departaments.
Té algun indici
Josep Francesc Ferrer
de si tindrà molta feina?
És a dir,
en aquests dos mesos
des del seu nomenament,
des que es fa bé
fer públic el seu nomenament
fins ara,
que serà quan començarà
a treballar,
li han dit ja pel carrer
si té algun indici
que és una figura
molt esperada,
que realment
el ciutadà té moltes ganes
d'expressar queixes
pel funcionament
de l'Ajuntament
o al revés,
o considera que
la figura sí que és esperada
la del síndic de Greuges
però que tampoc tindrà
molta feina?
Jo diria
que potser
per desconeixement
i que no se'n fa de ningú
però és així,
per desconeixement
algú pot pensar
que el síndic de Greuges
serà aquell mag
que amb la vareta màgica
ho podrà arreglar tot
però jo diria
que és per desconeixement
perquè realment
no sé,
no saben ben bé
un síndic de Greuges
és el que és,
parlo generalment,
per favor,
evidentment hi haurà
molta gent entesa
en la matèria
que sap com,
què i de quina manera,
però en qualsevol cas
vull dir,
tampoc no és un tema
que se m'hagi produït
ni és un tema
que m'hagi preocupat molt
perquè la veritat
és que els amics,
els coneguts,
els massa allegats
sí que alguna vegada
que te'ls has trobat
o sigui,
escolta,
tinc una llista preparada,
comença't a dir
quan,
com,
però això ja és més aviat
una miqueta en plan de broma
però en plan sèrio
jo espero i confio
que les primers mesos
com tu has dit
la feina més aviat serà
d'informació
perquè
Pedagògica,
no?
d'explicar en què consisteix.
Exacte,
considero que,
clar,
és que
per l'altre cantó
és que aviam,
aviam si em sé explicar
i se m'entén,
com que és la primera vegada
dins de la ciutat,
aviam,
no pots,
no pots aprendre res
de l'anterior
i tampoc
o serà més endavant
que podran
valuar la feina
perquè,
clar,
com que no
hauran pogut comprovar
o amb ningú,
o sigui que té la seva
també la doble arma,
la doble fil
en el sentit
que esperem,
en qualsevol cas,
es tracta de treballar,
es tracta d'agafar
aquest tema
amb molta il·lusió
que ho tenim,
l'adjunt
que me l'han presentat
té molta il·lusió,
té molta il·lusió
en crear i muntar
aquest departament
que és un departament nou,
un home molt experimentat
i que em sembla
que és el millor
que em podien destinar
amb aquesta nova tasca
o amb aquesta nova oficina.
Un parell de qüestions
per acabar,
qüestions concretes
i que l'afecten personalment,
per quants anys
és el mandat
de síndic de Greuges?
Per cinc.
Cinc anys.
A partir d'ara,
és a dir,
no té res a veure
amb els cicles polítics,
per tant,
recordem també
que és un acord
que es van prendre
els quatre grups
que tenen representació
a l'Ajuntament.
Sí, Ricard,
és que de fet
l'acord
que vam prendre
va ser
amb escollir
la persona,
però el reglament
ja feia anys
que ja estava creat,
inclús
estava creat
abans
de les últimes eleccions.
Vull dir-te,
llavors,
a mi m'han dit
uns i els altres
que una vegada
passada les eleccions
qui sigués
ho volia posar en marxa.
No van voler
posar-ho en marxa
abans de les eleccions
perquè ningú...
Per evitar
sospicàcies.
Molt bé,
llavors,
aquest és el tema.
I una última qüestió
també a nivell personal.
Aquesta nova feina,
aquesta nova responsabilitat
farà que deixi
algunes de les coses
que té
en la societat civil
tarragonina,
Setmana Santa,
Club Gimnàstic
i en fi,
i moltíssimes altres activitats
que seria
llarguíssim
de numerar?
Bé,
per obligació
em vaig tindre
que deixar
renunciar,
aquesta potser
és la paraula,
el càrrec,
diguem-li,
de vocal
com a membre
del Patronat Municipal
d'Esports
perquè,
com que és un tema
municipal,
sembla que no
lliga.
Llavors,
tant el propi
president,
el senyor Cosano,
com molts companys
o quasi tots
els companys
del Patronat
vocals,
els va saber greu
perquè,
suposo que deuen
veure en mi
una persona
experimentada
amb el tema
d'esport,
coneguda i tal,
però,
en qualsevol cas
els vaig dir
que sense
la feina,
sense nivell de feina,
a nivell personal
o particular,
si els podia
donar un cop de mà
alguna vegada,
doncs que m'ho diguessin.
Això és l'únic
que vaig haver de deixar.
L'únic
és,
bé,
amb previsió,
amb previsió
aquesta nova tasca,
actualment
no soc vicepresident
de l'Ateneu,
això ho vaig deixar,
es van produir
unes eleccions
ara,
fa un parell de mesos,
i bé,
doncs,
com que ja,
més o menys,
ja se sabia
aquesta possibilitat,
doncs ho vaig deixar,
més que res,
perquè els llocs
on estic,
mentre pugui treballar
i mentre pugui
col·laborar
de veritat,
ho continuaré fent,
perquè hi ha molta gent
que m'ho han dit,
escolta,
no ens deixaràs ara i tal,
però clar,
una cosa és el que dius
i el que estic dient,
que en principi no,
que continuaré col·laborant
i fent
el que pugui,
però,
el tempo
i la feina
ho dirà.
Evidentment,
aniria per passos,
vull dir,
l'última de tantes coses,
les dues últimes coses
que potser disseria,
t'hi diria que ser
molt,
molt,
molt complicat,
però les últimes dues coses
que disseria,
evidentment,
seria el club,
el gimnàstic,
el club,
i la germandat
de la Setmana Santa,
evidentment,
perquè això ho portes
tan a dins,
que jo crec que encara
que et faltessin hores al dia
hi continuaries treballant.
No crec que sigui incompatible
ser síndic de greuges
municipal amb sortir
en les processons
de Setmana Santa
o participar en moltíssimes
altres coses,
com fa Josep Francesc Ferrer
com a ciutada de Tarragona.
Té 54 anys,
com dèiem al principi
de l'entrevista,
el van prejubilar
a principis d'aquesta tardor
i Déu-n'hi-do,
en pocs mesos
li han donat una nova feina
ben important
i que començarà ben aviat.
Recordem que el 22 de gener,
dijous,
es farà l'acte oficial
de presa de possessió
de Josep Francesc Ferrer
com a el primer síndic
de greuges de la ciutat
de Tarragona.
Josep Ferrer,
moltes gràcies per venir
aquest matí en directe.
A vostè especialment,
bon any,
feliç 2009,
que li vagi molt bé
a aquesta nova feina,
aquesta nova responsabilitat
i segur que tornarem a parlar
i a conèixer en situ
la nova feina de síndic.
Si em deixes 30 segons,
bé, gràcies per tot.
Vindré cada vegada
que em convideu,
això està clar.
Però dins del reglament,
perquè clar,
un se l'ha començat,
ja fa dies
que se l'ha començat a llegir,
hi ha la possibilitat
que periòdicament
el síndic de greuges
i aquí en aquesta casa
on estem ara,
Tarragona Ràdio,
no és que sigués obligat,
però hi hauria la possibilitat
de vindre,
explicar com,
de quina manera.
O sigui que,
mútuament ens donem feina,
o sigui que quan vulgueu
i quan us vingui bé
estaré encantat
de participar amb altres.
Segur que parlarem molt
d'aquesta nova feina,
d'aquest nou càrrec
a la ciutat de Tarragona.
Josep Francesc Ferrer,
moltes gràcies
i fins la propera.
Que vagi molt bé.
Molta sort.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.