Ara són dos quarts d'una del migdia,
100 minuts i mig, ja hem tornat de les golfes de l'església de Nazaré
i ens hem trobat un trosset de natura tarragonina,
o podem dir així, i és el Fernà Aguilar
qui ens ha portat aquest bé de Déu d'herbes aromàtiques.
Ja subrallem l'adjectiu d'aromàtiques perquè realment les tinc com a dos pams
i hi ha una barreja de olors extraordinària.
Ferran, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
El Ferran, com els bons restauradors que se'n van dureta al mercat,
dureta a les 7 del matí, s'ha anat al bosc a acollir aquestes herbes que tenim avui
i t'has quedat impressionat després de les pluges dels darrers dies
com ha esclatat la primavera realment.
Sí, amb aquests dies de pluja i de calor ha sigut un detonant al·lucinant
realment feia molt de temps que no hi havia una primavera tan esponerosa com aquesta.
I el fet que ha caigut en el moment just, potser els que estan de Setmana Santa això no els agrada,
però a nivell natural això ha sigut molt beneficiós.
A més tenim molta aigua, tenim moltes reserves, el qual és una bona notícia.
L'any passat quan vam sortir a acollir les herbes, la veritat és que estava al bosc molt tristot,
no hi havia plogut gaire, hi estava tot i feia fred.
I avui, per la mostra que tu has portat i per què hem pogut observar,
aquesta primavera és molt espectacular.
Sí, jo penso que des de feia molt de temps que no plovia quan tocava
i a més hi havia reserves d'aigua.
Llavors això les plantes ho agraeixen molt, especialment amb l'estat que pots veure aquí una mostra, no?
El fet que han tingut aigua durant l'hivern, que ha fet calor
i que justament quan necessitaven aigua ha vingut.
Llavors això ha sigut fantàstic.
Parlem una miqueta en general de la primavera, si et sembla,
d'alguns aspectes que tu vols destacar i ràpidament entrem ja al tast de totes aquestes herbes.
Aquestes plantes les he collit aquest matí, a les 7 del matí,
a la zona entre Sant Salvador i el Pont del Diable.
Flora i fauna perquè he vist alguna formiga per aquí per la taula.
Alguna formigueta que s'ha colat per aquí al mig, sí.
Però bé, em semblava interessant que, especialment per tu i per vosaltres,
que quan parles d'una cosa, si la pots tindre davant i la pots llorar,
sempre és molt millor.
Jo t'agraeixo molt, de veritat, perquè això ens dona més propietat a l'hora de parlar.
Llavors, parlant de la...
Ara mateix estem, podríem dir, al moment millor,
especialment per les plantes, però també per la fauna.
O sigui, hi ha moltes flors, fa calor, comencen a haver molts insectes,
tots els ocells, les rapinyaires, per exemple,
hi ha algunes que estan arribant de l'Àfrica,
altres que estan cubant o que estan naixent els pollets,
els mamífers també estan amb els cadells, els caus,
estan a punt de sortir, tots una mica esperant el seu torn.
O sigui, que fan una mica de cua, per exemple,
doncs les rapinyaires, per què crien abans que els ocells en s'actiu?
Perquè quan els pollets de les rapinyaires puguin volar,
ja trobin menjar a taula.
Llavors, segueix una mica, si la climatologia funciona,
això és molt beneficiós perquè tot segueix el seu ordre natural.
És allò que s'explicava a la pel·li del Rei León,
gran font de naturalesa de la cadena alimentària.
Sí, sí, això mateix.
Si vols, entrem una mica en aquest arbulari
que hem muntat aquí a la plaça del Rei.
Jo soc molt respectuosa, sobretot amb la gent que hi enteneu,
dic, no sé si ja toca, però la veritat és que tinc moltíssimes ganes de començar.
Farigola, romaní, margalló, plantes que més o menys tots coneixem,
però la Ferran ha portat d'altres que jo personalment les he vist mil vegades
perquè són característiques del bosc mediterrani,
però que no sabia que realment, doncs, què significaven.
I aquesta primera, que podries tu dir el nom, perquè jo no me'n recordo.
Aquest és el gentiscla.
Gentiscla. Comencem per aquí, Ferran?
Sí, comencem per aquest.
Jo quan està el Ferran li tinc un respecte a totes les plantes
i a totes aquestes coses, perquè dic, no sé...
Agafa, veuràs que fa molta olor.
Si toques amb les mans...
Té flor.
Sí, ara estan sortint les flors.
Si toques una mica les fulles i apretes,
veuràs que té com una espècie de reïna.
Fins i tot, fixa't que estan veient...
Venen les vespes i les abelles.
Vespes i abelles, aquí tindrem un drama d'un moment a l'altre.
Però bé, no, no, a mi no em fa por, eh?
Llavors, si toques i pressiones una mica la fulla,
veuràs que té un oli,
un oli que trinxada seria ja com una espècie de reïna.
És molt resinosa, aquesta planta.
Volia explicar que és de la família de les Anarcadiàsies.
Té un nom una mica complicat,
però si recordem ja un fruit sec que es diu l'Anacardo,
que és justament forma part...
És parenta.
És parenta, com el pistacho.
Igual, fins i tot hi ha una curiositat
que hi ha llocs a la península ibèrica
que el que fan és empaltar
branques de pistachos al llantiscla.
Perquè al ser de la mateixa família,
això és com quan agafen...
Per fer un híbrid i potenciar més...
Per fer un empel.
El que fan amb els fruters, no?
Amb allò quan va néixer la nectarina, no?
Que van agafar la pruna i el préssec,
si no vaig equivocada, i van crear aquesta fruita.
Sí, doncs això fan una mica això, no?
El que fan és aprofitar els troncs del llantiscla
i llavors poden empaltar els pistachos.
Quina gràcia.
Quina curiositat té aquesta família.
I volia parlar d'això perquè, com estem a Setmana Santa,
aquest grup de plantes tenen una connotació bíblica important, no?
Quan parlem al Nadal, per exemple, doncs de la mirra
i de l'encens, és molt curiós perquè tant la mirra com l'encens
són unes reïnes refinades que s'extreu d'una planta
que hi ha a l'Orient Mitjà, que és de la família del llantiscla.
Això és una curiositat, no?
Una altra és que, això em sembla que ho hem comentat en algun moment, també,
a nivell de les cultures mediterrànies,
especialment les cultures pescadores,
tenien una importància transcendent.
Els fenicis, els grecs i els romans
venien a acollir el llantiscla a les nostres costes,
des del Mediterrani fins a Salles, fins a Sardenya, fins i tot,
perquè refinat, triturat i cremat fa una mena de...
És com un quitrà que s'utilitzava...
Els vaixells, no?
Els vaixells, per impermeabilitzar el cas...
Fixa't, amb això ho feien.
Amb això.
Llavors es feia com una mena de forn i es anava refinant fins que estaria aquest quitrà.
Jo l'hi he vist i realment sembla com si fos quitrà que poden asfaltar els carrers.
Ferran, acabo de comprovar en aquest manat de gentiscla un fenomen de la naturalesa.
A veure...
Mira, no, no, i de veritat, no estic muntant cap numeret.
Aquesta fulla, si jo no m'equivoco, és d'una enfiladissa
i s'ha imbrincat dins de la tija del gentiscla.
Veus que aquesta fulla no és del gentiscla?
No, mira, la veus? Espera't.
Mira-la, aquí està.
Això no és d'una enfiladissa, d'una enredadera, que es diu?
Ah, sí, sí, sí.
Doncs mira, està imbrincada al gentiscla, eh?
Això és un eritjul.
Això és la zarzaparrilla.
Veus que la fulla té forma de cor, una mica?
Però escolta, que està enganxada al gentiscla.
Sí, perquè això, si t'hi fixes, aquestes tilles que són, bueno, entre tilles i arrels...
S'enganxen a tot arreu.
Això es diuen circells, eh?
D'acord.
Que són el que fan servir les parres, eh?
La zarzaparrilla és allò que feia en una beguda?
Sí, la zarzaparrilla, la planta similar que hi ha a Mèxit,
bueno, aquesta també fa uns fruits vermells,
és el que s'utilitza per fer aquesta beguda ardent.
Impressionant, de veritat, impressionant.
Ara, si t'hi fixes, el gentiscla està molt bonic
perquè té com una espècie de pinyes, veus?
Que estan de color verd,
les que estan més madures estan de color vermellós,
això són les flors, val?
El que passa és que una curiositat que té el gentiscla
és que és una planta dioica,
això vol dir que hi ha plantes que són mascles
i hi ha plantes que són femelles.
El Juanjo ja ha arribat, eh?
Ja per agafar el lloc quan es va al cinema
i d'aquí un moment el saludarem.
Jo estic impressionada,
aquesta planta que mira que la veiem vegades
i l'observem i no li donem la...
Ara, actualment, té una utilitat ornamental,
també s'utilitza pels rams de flors
i una curiositat també és que a Grècia
fan una beguda ardent que es diu mastica
que es fa amb els fruits del gentiscla.
Aquests seran vermellós?
Aquests fruits d'aquí, aquestes pinyetes?
No, això d'aquí...
Quan s'obre, diguem-ne.
Això no, perquè això són flors mascles.
Ah, d'acord.
O sigui, de la flor femella,
crec que tindria l'ovari,
quan es polinitza fa un fruit de color vermellós
que és amb aquest...
Màstica, dius?
Màstica, sí.
Curiós, eh?
Totes les coses que hi ha.
Hi ha una altra planta que és de la mateixa família,
que la podem trobar...
Curiosament, hi ha alguns peus d'aquesta planta
a la zona del Pont del Diable,
entre el Pont del Diable, Sant Pere i Sant Pau.
No és molt normal que siguin allà.
Fins i tot sospitem que el Rafel Puig i Valls
segurament al Jardí Romàntic va portar l'altra,
que és la Nogarola, que és molt similar,
que la trobaríem a les muntanyes de Prades.
Doncs aquesta Nogarola es fa el que s'anomena
la trementina, eh?
Que es fa servir especialment...
En fàrmacs, no?
En fàrmacs.
En fàrmacs i també com a dissolvent per fer barnisos.
O sigui que tenen una quantitat d'utilitats terribles,
com pots veure, no?
Sí, sí, és una...
Bueno, diuen que la farmàcia està al bosc, això és així, eh?
I és veritat.
Anem cap a una altra, perquè n'has portat moltes.
Sí.
Què et sembla?
Quina agafem ara?
Doncs mira, deixem-les que...
Algunes de les noves que no hem parlat,
aquesta la pots olorar, que abans ja...
L'he olorat i no sabia què era,
i dic aquesta olor, aquesta olor...
És el te de roca famós de Tarragona.
És el te de roca famós,
que jo recordo de petit veure a molts avis collint-lo...
Jo no he fet mai infusió d'aquest te de roca.
Per secant-lo.
Per secant-lo.
A veure, es diu te de roca, és una planta composta, el que passa és que no té ni teïna ni té cafeïna,
o sigui que no és estimulant.
Es diu te com a infusió.
És com a infusió, és molt sedant, també s'ha utilitat, doncs, especialment per gent que tenia problemes de conjuntivitis, per fer rentat d'ulls, és diurètica també i és molt aromàtica.
Si t'has fixat, té una olor... Ara està molt tendra, perquè ara és quan...
S'ha de secar per utilitzar-la.
Sí, però jo recordo, és una cosa que no he trobat i no sé si és més sabidoria popular,
quan jo parlava amb els avis per la muntanya, a mi m'agrada molt parlar amb la gent de camp,
especialment amb els avis que tenen moltes coses a ensenyar,
em deien que es tenia que esperar fins al punt que estigués a punt d'obrir la flor,
no que la flor estigués oberta.
O sigui, això fa una flor similar, si coneixes les dents de lleó, o que fan una flor groga,
són de la mateixa família, són plantes compostes, eh?
Llavors, quan està a punt d'obrir-se aquesta floreta groga, és quan s'ha d'acollir i s'ha de secar.
Encara seria molt més aromàtic si la collim en aquest moment.
Doncs, escolta, ara, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, sí, sí.
El olor que fa és molt intensa, moltíssim.
Què més tenim per aquí?
És que tenim aquí un parament impressionant.
Aquesta, com es diu, aquesta?
Aquesta que tens aquí, això és el bruc d'hivern, és el brezzo.
Si pots fer el bruc o no.
Podem parlar del bruc.
Si t'hi fixes, el bruc no fa molta olor, però és una planta típica de la brolla i de la màquia mediterrània,
que fa la floració al mes de gener, eh?
Per això es diu bruc d'hivern, perquè floreix a l'hivern.
Això seria la flor, la flor seca.
Ah, sí?
És una flor de color rosat, blanquinosa, molt bonica.
És una planta melífera.
És molt interessant.
Hem de pensar que durant l'hivern, especialment a la costa, que el clima és molt més temperat,
quan fa dies de calor, les abelles desperten.
I els és molt útil poder trobar aquestes plantes, no?
Una cosa, referent al seu nom, al bruc que forma les màquies, no?
Les màquies, els maquis.
Ah, d'aquí ve el nom de maquis?
Perquè s'amagaven entre aquests...
Perquè s'amagaven a les màquies, perquè els brucs creixien entre dos i tres metres
i ells anaven fent passadissos entre els brucs.
I d'aquí ve el nom dels maquis per la màquia mediterrània.
És a dir, el nom de maqui ve per la màquia mediterrània, perquè s'amagaven entre aquestes plantes.
Exactament.
Continuïen impressionant, estic impressionada avui, que volen que els digui.
És un adjectiu que estic utilitzant molt sovint perquè estem descobrint moltíssimes coses.
Doncs el bruc, el bruc té, a banda de ser ornamental, preciós i ser la funció a la natura,
té alguna propietat així destacable, perquè segur que en té.
Bé, més que propietat, tenia una utilitat molt interessant,
especialment pels pescadors i per la gent de camp, quan feien barraques.
Hem de pensar que la seva fusta fa una tilla llanyosa, que és molt resistent.
Aquestes tilles s'agrupaven en feixos i, si recordes, encara ara, es fan cetos i sombrilles a la platja.
Tu recordes aquestes sombrilles amb aquests branquillons molt durs i molt resistents?
És del bruc?
És del bruc d'hivern.
Són aquestes branques, sacades, sense les fulles, ben agrupades i molt sacades al sol.
A vegades hem de posar un brezó, que es diu col·loquial d'anar als jardins.
El brezó és això.
És això?
És això, sí, sí.
Clar, clar.
En fi, continuem.
Què més?
A veure, què més?
Bueno, si vols anem a...
La reina.
La farigola.
Anem a la farigola.
La dic reina perquè és molt coneguda, perquè la distingeixo fins i tot jo i la que has portat està florida, està preciosa.
Està al seu punt ara, eh?
Oh, és que és una olor impressionant, eh?
Està al seu punt.
A més, és el que et deia, eh?
El fet que les plantes hagin rebut aquesta aigua quan tocava, a més, ha fet calor, tot això ha provocat que moltes d'elles fins i tot siguin molt més aromàtiques del que haurien de ser en aquest moment, eh?
Com ja sabem, la farigola té una quantitat d'utilitats culinàries, és una espècie...
Bueno, abans ho estàvem parlant, eh? El tema tant del rumení com la farigola per ficar les carns, eh?
Saps què em va dir el meu dentista l'altre dia? Que res d'utilitzar colutoris, que el millor antissèptic és, després de rentar-te les dents, doncs esbandir-la amb aigua de farigola.
Diu que és el millor antissèptic que hi ha.
Sí, sí, a més, és bacteritzida, també, a veure, la farigola o el timó té un compost que es diu timol, eh?
Hem de pensar que aquest compost forma per, o sigui, un 20% de la planta és timol, el qual és moltíssim, eh?
D'aquí s'extreu especialment medicaments per la tos, per la gent que té tos seca, per la gent que té asma, eh?
Hi ha un medicament, bueno, no és per fer propaganda, però que es diu timus i ve una mica d'aquí, no?
D'aquest efecte que té és sedant per, bueno, i després la famosa sopa de farigola, boníssima a l'hivern.
Sí, la farigola és la reina perquè, diguem-ne que és de les herbes que tots coneixen més i utilitzem més tradicionalment,
encara, aquí a la Mediterrània, el rei o el consorte seria el romarí.
Seria el romarí.
Que també n'has portat.
Exacte.
Romarí, romer...
I amb una mica florí també, eh?
Sí, el que passa és que li passa una mica com el bruc d'hivern, eh?
El romarí té una floració forta molt al començament, és molt matiner, hem de pensar que el febrer ja té flor.
Si t'hi fixes aquí, les flors estan seques...
I es fa molt bé amb torretes a les cases, eh?
Sí, es fa molt bé. Això, vam parlar, si recordes, de totes aquestes plantes,
l'important que són a la xerojardineria, per no malgastar aigua, per ficar als jardins,
perquè tenen moltes propietats, perquè a més venen molts insectes i per les seves utilitats, no?
Tant el romaní com la farigola, les seves propietats són molt similars.
I a la cuina, ni dir-ho.
A la cuina, i, bueno, a més, són de la mateixa família, o sigui, que quasi, quasi són cosines i hermanes.
És a dir, amb rei i reina, aquí hi ha, doncs, com una mena de relació.
Com anem de temps?
Ens queden uns cinc minuts llarguets, sempre ens passa igual, Ferran,
però ja estem acostumats a que ens falti temps, tens tantes coses...
És una que dic, m'està oferint droga, perquè diu, no t'acostis gaire quan l'oloris,
i jo, oi, què està portant aquest home?
M'has dit, sobretot, si l'olor és fort, cauràs, però rodona a terra, ja, per tant...
Ara, l'olor, què vols, que caigui rodona en directe?
No, no, no, no.
Per a caure, podria haver caigut abans.
L'olor-ho, eh?
A distància.
Si em desmaio, que no rep, perquè estic asseguda.
A veure.
A distància no cal tant, no cal tant.
No cal tant.
Oh, és brutal, aquesta, eh?
Però és molt forta, què és, això?
Això és la ruda.
La famosa ruda?
Sí, la ruda és una planta molt tòxica, el que passa és que hem de pensar que...
Doncs ara l'he tocat amb els dits molt, això que...
Sí, t'hauràs de rentar les mans, després.
Ui, he d'anar amb compte, doncs.
Però bueno, no passa res, eh?
Hauries de menjar una mica perquè tingués...
Vale, per morir-me, vaja.
No, no, morir-te...
Però la ruda és molt famosa, no?
La ruda és molt famosa, no?
La ruda és molt famosa, bruixeria, especialment pels temes de menstruació, hem de pensar que és l'avortiu natural, o sigui, és una planta avortiva molt forta.
Per altra banda, com passa amb els verins, o sigui, que tot amb la seva mesura té les seves propietats, hem de pensar que és una planta que té moltíssima vitamina C, moltíssima,
i que s'està utilitzant per medicaments, per crear medicaments de persones que tenen problemes amb el sistema nerviós, eh?
Tema de crisis nervioses, és una planta molt sedant, però clar, és una planta que s'ha de saber utilitzar molt bé perquè és molt tòxica.
Per tant, per usos domèstics millor la descartem.
Millor descartada.
Deixem-ho en mans dels experts, o d'alguna preparació que ens puguin vendre en arbularis, però no l'agafem i la fem servir.
Això sí, la persona que l'ha olorat de prop, segurament que ja se'n recorda per tota la vida.
Jo sí, vaig pel bosc i és que sabré que és ruda, perquè ara les mans, allò que he tocat ajat, m'ha quedat una olor de ruda, que no la coneixia,
bé, l'havia sentit a parlar, però no l'havia vist mai, no l'havia identificat.
Encara tenim dues com a més modestes, però segur que joven al seu paper.
D'aquestes, si recordes, vam parlar quan vam comentar la brolla mediterrània, les estepes...
Te'n recordes que vaig parlar sobre l'estepa blanca, que curiosament ara ha florit a la motxilla, tenia la flor tancada.
Venia tancada? Sí, sí.
Doncs en té dues més per obrir.
Sí, bueno, si t'hi fixas, ara en té moltes aquí.
En té moltes, sí, a sota.
Té una cinc o sis més.
Fa una flor molt...
És molt bonica.
Molt efímera, perquè dura molt poc, però és una flor molt bonica.
Curiosament es diu estepa blanca, però fixa't que la flor és de color rosa.
Sí, les fulles semblen de vellut.
Sí, si recordes per què eren aquestes fulles?
Per què les feien servir?
Ah, m'ha fet els deures.
Ah, sí, allò de la polinizació.
Sí, però les fulles, els pagesos la feien servir per alguna cosa.
Si la toques, recordaràs potser per què era.
No me'n recordo.
Ah, per rentar-se les dents.
Sí, sí, ara me'n recordo.
Clar, que tenia aquests panets, aquests filaments.
Si t'hi fixes, és com un vellut, és molt suau, i això amb aigua i una mica de sabó...
És a dir, anem d'excursions, hem deixat el raspat i podem agafar una...
Exacte.
A la guerra, a la guerra, era el sucedani també del tabac.
Perquè això ho trobava mala màquia, els maquis ho devien utilitzar.
Exacte.
No, no, avui sí que estem fent els deures i aprenent en la lliçó.
L'estepa blanca i l'estepa negra, que és aquesta, fixa't que la fulla és molt diferent,
és molt més rugosa, més petita, no tan suau, és més aixuta aquesta.
No és tan suau, és molt més escra, blanca.
I com fa la flor aquesta, perquè mira, aquí en té també.
Blanca, flor blanca.
I se'n diu estepa negra, contradiccions, també en té la natura.
Sí, i per últim...
Acabem amb el margalló.
Acabem amb el margalló, ja que estem a Setmana Santa, la palma, la nostra palma,
l'única palmera autòctona, que és el margalló, el camaerox humilis,
que és l'única palmera que podem trobar a les nostres contrades,
sempre a prop del mar, que també fa fruits, fa un tipus de dàtil,
que s'utilitzava per... és estringent, bàsicament.
Doncs ja hem d'acabar, perquè m'estan posant la sintonia d'estudi.
Això passa molt ràpid.
Sempre, Ferran, tinguem el temps que tinguem.
Recordem el telèfon verd que podem utilitzar des de l'àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
Tarragona, sí, el telèfon verd per a qualsevol consulta,
tant del programa com qualsevol consulta en tema sobre Medi Ambient,
és el 977 29 62 22.
Ferran Aguilar, moltíssimes gràcies, de veritat,
i més avui perquè sabem que t'hagessis quedat al bosc tot el matí,
no m'estranya, i has vingut fins a la plaça del Rei.
Gràcies i bona setmana Santa.
Vinga, igual.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!